Mes: juliol de 2024

En la passada assemblea de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera del mes de juny, els representants del sector agrari van exposar la problemàtica vinculada a les onades de robatoris que, periòdicament, afecten les explotacions agràries.

Es tracta de robatoris de materials de ferro, llautó, coure, … que malgrat ser sovint d’un valor no massa elevat, fan molt mal per les destrosses que comporten i la feina de reparació i denúncia que impliquen.

Per la banda dels ajuntaments es procura donar resposta a aquesta problemàtica amb patrullatge de policia local, i estan en estudi altres solucions per veure’n la viabilitat i oportunitat, com són l’ús de càmeres de control o l’ús puntual de mitjans com drons de vigilància. Es tracta doncs d’una problemàtica complexa de la qual caldrà fer seguiment per poder trobar solucions que minimitzin els danys al sector agrari.

A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera s’han iniciat els estudis necessaris per executar un projecte de senyalització, que ha de contribuir a transmetre els valors de l’Espai Agrari i a ordenar els fluxos de visitants, en bicicleta i a peu, de forma coherent i enxarxada amb la xarxa de camins existent al territori.

Els estudis, inclouran una proposta de senyalització d’itineraris i d’elements patrimonials i singulars a senyalitzar, vinculats amb l’Espai Agrari, i tindrà en compte el respecte a l’activitat agrària, en incloure indicacions per al comportament cívic dels qui visiten l’Espai Agrari i en la proposta d’itineraris per tal que no afectin l’activitat de la pagesia.

Es preveu que a final d’any els estudis estiguin enllestits, per tal de poder cercar el finançament i executar-los durant l’any vinent.

El passat 11 de juliol es va fer una reunió informativa, convocada per l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera, l’Ajuntament de Blanes i la Fundació Emys, per als pagesos i pageses que fins al moment han estat vinculats al projecte d’obrador compartit, en la qual s’ha volgut mostrar l’estat avançat de les obres i explicar el pla de treball del projecte que es vol implementar en els propers mesos.

La reunió va servir per explicar amb detall i sobre terreny la situació dels treballs fets fins ara per adequar les instal·lacions de l’obrador compartit ubicat a Blanes, i per exposar que en breu començarà ja una nova fase d’obres, menys rellevant que l’anterior, que ha de permetre posar el motor de fred a la cambra frigorífica i la sortida de fums, dotar l’equipament d’intèrfon i internet, així com d’instal·lacions necessàries per a la prevenció d’incendis.

En propers mesos es preveu iniciar la compra de les màquines, mobiliari i eines necessàries per a l’elaboració dels transformats vegetals que es preveu fer a l’obrador, en resposta a les necessitats plantejades pels productors interessats i les possibilitats de la instal·lació. Així mateix, es preveu iniciar un procés de dinamització que ha de permetre consolidar el pla de viabilitat de l’equipament, posar a punt el funcionament de l’obrador compartit i contribuir a la definició i concreció de la seva governança, d’acord amb el que ja s’ha anat treballant amb els i les productors/res interessats.

Aquest conjunt ambiciós d’actuacions ha de permetre que a principis de l’any 2025 l’obrador compartit pugui iniciar la seva activitat.

L’obrador compartit de Blanes a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és un equipament públic que ha de contribuir a l’enfortiment del sector agrari del territori, a partir d’obrir a les empreses agràries l’oportunitat d’elaborar productes vegetals i avançar així en l’escala de valor, amb una instal·lació compartida amb la que s’evita que cada empresa hagi de fer la inversió per si sola. Alhora, a nivell de ciutadania permetrà poder disposar de productes elaborats vegetals locals i és una eina també per gestionar millor els possibles excedents d’aliments que hi hagi puntualment en les empreses agràries.

L’obrador compartit és fruit de l’esforç conjunt de diverses entitats i administracions, incloent-hi la Fundació Emys, l’Ajuntament de Blanes, l’Associació Espai Agrari Baixa Tordera i altres ajuntaments (Ajuntaments de Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera), cooperatives agrícoles (Conca de la Tordera – Palafolls, Progrés Garbí- Malgrat de Mar, Agrària de la Baixa Tordera – Tordera), la Diputació de Barcelona i altres administracions que han contribuït al finançament com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els fons FEDER de la UE.

Entrevista a Toni Riera, Desenvolupament Econòmic i Promoció del Municipi en Ajuntament de Malgrat de Mar

Com vas presentar l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a la trobada Accés To Land, i quins aspectes del projecte vas destacar?

Allà ens hi vam trobar una part dels socis que formen aquesta agrupació. Vam explicar qui som i què fem, i els aspectes que vam destacar van ser, sobretot, la problemàtica existent al món de la pagesia amb el relleu generacional. També vam explicar la iniciativa del banc de Terres, que té la Diputació, l’obrador compartit que estem construint a Blanes, dins de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, i la redacció de la carta alimentària de l’Espai Agrari, que és una declaració d’intencions sobre quin ha de ser el futur de l’alimentació a casa nostra.

Quina va ser la resposta dels participants de la trobada en conèixer l’EABT?

Val a dir que molts d’ells ja provenen d’entitats similars a la nostra, i vam compartir problemàtiques comunes com el relleu generacional, i els va cridar l’atenció la protecció urbanística que tenim en molts municipis. Aquesta eina, que són els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, que permeten, sempre que hi hagi voluntat política, protegir els espais agraris, i la terra agrícola en general.

Durant la trobada a París, vas veure alguna iniciativa similar a l’EABT a altres països europeus? Quines diferències i similituds has observat?

Sí, les iniciatives que vam veure són similars. Hi havia representació del Regne Unit, Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, França i nosaltres. La gran diferència que hi ha és que a molts d’aquests països el que fan des de l’administració pública és comprar terra. Perquè no es perdi i perquè no s’hi construeixi, per mantenir aquest patrimoni viu.  

Ells tenen una problemàtica diferent perquè ells tenen por de pèrdua de terreny.

Si bé és veritat que també existeix aquí Catalunya, almenys al sector de l’EABT, aquí el tenim protegit. A més, la Generalitat està a punt de treure una llei que blinda una mica més les terres que tradicionalment s’han dedicat al cultiu d’aliments.

Quins creus que són els majors reptes que afronta l’EABT? Sequera, competència de productes estrangers, dificultat en el relleu generacional…

Per davant de tot, el relleu generacional. Si no trobem la manera de motivar el jovent perquè treballin la terra i segueixin aquest cultiu, passarem a tenir greus problemes.

Existeix competència amb els productes estrangers?

Si, òbviament, el producte que es cultiva aquí a casa nostra té una qualitat molt alta i segueix tots els estàndards que la comunitat europea exigeix, i per tant s’exporta molt a Europa. Per això el nostre mercat queda mancat de producte i l’acabem important d’altres països com Marroc, per exemple. Llavors, aquests països potser no compleixen els estàndards tan exigents que posa la Comissió Europea i potser que aquí consumim productes de no tan alta qualitat com el que cultivem aquí. És una qüestió de preus i de mercat.

La sequera també és un repte?

I tant, i dels grans. Aquest any hem estat a punt d’haver de prendre mesures molt dràstiques. La Generalitat va proposar reduir el reg en més d’un 50%, cosa que faria inviable la producció agrària a Catalunya. Però, finalment, aquesta mesura no s’ha acabat d’implementar, els nivells d’aigua han millorat i de moment sembla que la cosa se salva. Però és cert que les sequeres dels últims anys estan essent cícliques i s’ha de fer un pensament i un ús molt més raonable de l’aigua.

Des del punt de vista de Malgrat de Mar, què suposa a nivell de desenvolupament econòmic la integració en un espai agrari ampli que abasta diferents municipis?

La creació de l’Espai Agrari ha portat molts beneficis a Malgrat, perquè ha permès emprendre moltes iniciatives i intentar impulsar aquest sector que durant anys ha anat quedant una mica oblidat. Com que ja funcionaven i hi ha les cooperatives, al productor no se l’havia acompanyat gaire. Hem pogut engegar iniciatives com el cicle formatiu de grau mig en producció agroecològica que s’imparteix a l’Institut Ramon Torró de Malgrat de Mar. Al setembre es posarà en marxa la tercera promoció, amb 15 alumnes preinscrits. Pot semblar una xifra molt baixa, però s’ha de tenir en compte que la segona promoció va començar amb només dos inscrits i vam haver de treballar de valent perquè aquest número creixés.

No és una professió atractiva?

No gaire, en aquests temps que corren tothom vol ser youtuber, tiktoker o influencer i costa molt que la gent vulgui dedicar-se a una feina tan dura però tan necessària. Sense terra no hi ha aliment i sense aliment ja sabem el que ens espera. Creiem que totes les iniciatives com l’obrador compartit seran molt beneficioses pels nostres pagesos, que podran donar una segona vida al producte que no entra al mercat, processant-lo i convertint-lo en un altre aliment que tingui un circuit més llarg de caducitat.

I el banc de terres?

També esperem que sigui un revulsiu per gent que vulgui dedicar-se a la pagesia, siguin de família pagesa o no, siguin joves o grans. Està pensat per a tothom qui vulgui fer un tomb gran a la seva vida i dedicar-se al món de la pagesia.

En matèria de promoció, l’EABT seria un exemple de que la unió fa la força?

Totalment. No és el mateix demanar una subvenció a entitats com la Diputació de Barcelona o la Generalitat presentant-te de la mà de quatre municipis més, recordem que som cinc municipis en total, amb una zona d’influència que abasta gairebé els 100.000 habitants. Una altra cosa que també té de peculiar el nostre espai és que som dues províncies, Girona i Barcelona. Això a vegades ens dificulta la tramitació, la burocràcia, però a la vegada també eixampla l’àmbit territorial i ens dona més entitat.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera es distingeix per l’ús de tècniques i pràctiques avançades que permeten als productors mantenir una gestió eficient i sostenible dels seus cultius.

Entre aquestes pràctiques, el paper de les Associacions de Defensa Vegetal (ADV) destaca com un element per l’optimització de la producció agrícola.

Les ADV treballen per garantir unes bones pràctiques de sostenibilitat i l’ús de recursos dels diferents cultius que es cultiven a la zona de l’EABT.

ADV’s, han potenciat i treballat en  la gestió integrada de plagues, bé sigui amb la implantació de marges florals per afavorir l’establiment de fauna auxiliar beneficiosa pels diferents cultius de la zona, així com la de polinitzadors; reduir l’ús de productes fitosanitaris amb la lluita integrada de plagues, establir insectes i depredadors naturals per combatre certes plagues en cultius com cogombre, tomàquet, pebrot, patata,… Estar al dia de noves tècniques de millora en reg, implantació de sensors o sondes per controlar els intervals de reg en certs cultius-moments.

Tot i que el reg localitzat és àmpliament conegut i utilitzat, a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera s’ha anat més enllà amb l’adopció de tecnologies avançades per gestionar l’ús de l’aigua. Una de les pràctiques és l’ús de sensors de reg.

Durant cada campanya d’estiu, es col·loquen diversos sensors de reg als camps. Aquests sensors monitoritzen de forma contínua les condicions del sòl i la humitat, proporcionant dades crucials sobre les necessitats d’aigua dels cultius. 

A mesura que passen les campanyes, les ADV recullen aquestes dades per crear un històric detallat sobre les dosis d’aigua aplicades en anys anteriors. A partir d’aquest històric, poden determinar les dosis òptimes de reg segons la pluviometria i altres factors.

Aquestes dades permeten fer recomanacions específiques i personalitzades als productors sobre les quantitats d’aigua que han d’aplicar, millorant així l’eficiència hídrica i ajudant a preservar aquest recurs tan valuós.

Les bones pràctiques implementades a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, com la coordinació dels cultius per part de les ADV i l’ús de sensors de reg, són exemples clars de com es pot combinar la tradició amb la innovació per fomentar una agricultura més sostenible i eficient. Aquestes mesures no només beneficien els productors locals, sinó que també contribueixen a la preservació del medi ambient i a la sostenibilitat de l’entorn agrícola.