Entrevista a Toni Riera, Desenvolupament Econòmic i Promoció del Municipi en Ajuntament de Malgrat de Mar
Com vas presentar l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a la trobada Accés To Land, i quins aspectes del projecte vas destacar?
Allà ens hi vam trobar una part dels socis que formen aquesta agrupació. Vam explicar qui som i què fem, i els aspectes que vam destacar van ser, sobretot, la problemàtica existent al món de la pagesia amb el relleu generacional. També vam explicar la iniciativa del banc de Terres, que té la Diputació, l’obrador compartit que estem construint a Blanes, dins de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, i la redacció de la carta alimentària de l’Espai Agrari, que és una declaració d’intencions sobre quin ha de ser el futur de l’alimentació a casa nostra.
Quina va ser la resposta dels participants de la trobada en conèixer l’EABT?
Val a dir que molts d’ells ja provenen d’entitats similars a la nostra, i vam compartir problemàtiques comunes com el relleu generacional, i els va cridar l’atenció la protecció urbanística que tenim en molts municipis. Aquesta eina, que són els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, que permeten, sempre que hi hagi voluntat política, protegir els espais agraris, i la terra agrícola en general.
Durant la trobada a París, vas veure alguna iniciativa similar a l’EABT a altres països europeus? Quines diferències i similituds has observat?
Sí, les iniciatives que vam veure són similars. Hi havia representació del Regne Unit, Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, França i nosaltres. La gran diferència que hi ha és que a molts d’aquests països el que fan des de l’administració pública és comprar terra. Perquè no es perdi i perquè no s’hi construeixi, per mantenir aquest patrimoni viu.
Ells tenen una problemàtica diferent perquè ells tenen por de pèrdua de terreny.
Si bé és veritat que també existeix aquí Catalunya, almenys al sector de l’EABT, aquí el tenim protegit. A més, la Generalitat està a punt de treure una llei que blinda una mica més les terres que tradicionalment s’han dedicat al cultiu d’aliments.
Quins creus que són els majors reptes que afronta l’EABT? Sequera, competència de productes estrangers, dificultat en el relleu generacional…
Per davant de tot, el relleu generacional. Si no trobem la manera de motivar el jovent perquè treballin la terra i segueixin aquest cultiu, passarem a tenir greus problemes.
Existeix competència amb els productes estrangers?
Si, òbviament, el producte que es cultiva aquí a casa nostra té una qualitat molt alta i segueix tots els estàndards que la comunitat europea exigeix, i per tant s’exporta molt a Europa. Per això el nostre mercat queda mancat de producte i l’acabem important d’altres països com Marroc, per exemple. Llavors, aquests països potser no compleixen els estàndards tan exigents que posa la Comissió Europea i potser que aquí consumim productes de no tan alta qualitat com el que cultivem aquí. És una qüestió de preus i de mercat.
La sequera també és un repte?
I tant, i dels grans. Aquest any hem estat a punt d’haver de prendre mesures molt dràstiques. La Generalitat va proposar reduir el reg en més d’un 50%, cosa que faria inviable la producció agrària a Catalunya. Però, finalment, aquesta mesura no s’ha acabat d’implementar, els nivells d’aigua han millorat i de moment sembla que la cosa se salva. Però és cert que les sequeres dels últims anys estan essent cícliques i s’ha de fer un pensament i un ús molt més raonable de l’aigua.
Des del punt de vista de Malgrat de Mar, què suposa a nivell de desenvolupament econòmic la integració en un espai agrari ampli que abasta diferents municipis?
La creació de l’Espai Agrari ha portat molts beneficis a Malgrat, perquè ha permès emprendre moltes iniciatives i intentar impulsar aquest sector que durant anys ha anat quedant una mica oblidat. Com que ja funcionaven i hi ha les cooperatives, al productor no se l’havia acompanyat gaire. Hem pogut engegar iniciatives com el cicle formatiu de grau mig en producció agroecològica que s’imparteix a l’Institut Ramon Torró de Malgrat de Mar. Al setembre es posarà en marxa la tercera promoció, amb 15 alumnes preinscrits. Pot semblar una xifra molt baixa, però s’ha de tenir en compte que la segona promoció va començar amb només dos inscrits i vam haver de treballar de valent perquè aquest número creixés.
No és una professió atractiva?
No gaire, en aquests temps que corren tothom vol ser youtuber, tiktoker o influencer i costa molt que la gent vulgui dedicar-se a una feina tan dura però tan necessària. Sense terra no hi ha aliment i sense aliment ja sabem el que ens espera. Creiem que totes les iniciatives com l’obrador compartit seran molt beneficioses pels nostres pagesos, que podran donar una segona vida al producte que no entra al mercat, processant-lo i convertint-lo en un altre aliment que tingui un circuit més llarg de caducitat.
I el banc de terres?
També esperem que sigui un revulsiu per gent que vulgui dedicar-se a la pagesia, siguin de família pagesa o no, siguin joves o grans. Està pensat per a tothom qui vulgui fer un tomb gran a la seva vida i dedicar-se al món de la pagesia.
En matèria de promoció, l’EABT seria un exemple de que la unió fa la força?
Totalment. No és el mateix demanar una subvenció a entitats com la Diputació de Barcelona o la Generalitat presentant-te de la mà de quatre municipis més, recordem que som cinc municipis en total, amb una zona d’influència que abasta gairebé els 100.000 habitants. Una altra cosa que també té de peculiar el nostre espai és que som dues províncies, Girona i Barcelona. Això a vegades ens dificulta la tramitació, la burocràcia, però a la vegada també eixampla l’àmbit territorial i ens dona més entitat.