La mostra fotogràfica i el llibre homònim ens conviden a descobrir el rostre humà d’una pagesia que transforma el territori amb compromís, creativitat i amor per la terra.
Del 1 al 28 de setembre, el municipi de Palafolls acollirà l’exposició “Barcelona pagesa. Retrats d’una agricultura en transformació”, una proposta itinerant de la Diputació de Barcelona que posa cara i veu a 27 pagesos i pageses de la província que, amb la seva feina, estan impulsant un futur alimentari més sostenible, segur i saludable.
La mostra recull les potents fotografies de Patxi Uriz, fotògraf i documentalista especialitzat en la vida rural, acompanyades de frases que revelen els valors, la manera de viure i fet de treballar al sector agrari. Cada retrat és una finestra oberta a una pagesia viva, diversa i valenta, que manté arrels i cultiva nous horitzons.
Palafolls acull aquesta mostra en el marc del seu vincle amb l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, i cal destacar que un dels protagonistes, Miquel Riera (Horta Pla de Munt), viu i treballa a Palafolls. La seva presència a l’exposició aporta un valor especial a la parada local de la mostra i és una oportunitat per reconèixer i visibilitzar el compromís de la pagesia de proximitat.
L’exposició es presenta acompanyada del llibre “Barcelona pagesa”, editat per la Diputació i publicat coincidint amb el Dia Mundial de l’Agricultura. Aquesta obra complementa la mostra i recull amb més profunditat les històries i reflexions dels agricultors i agricultores participants, així com la mirada visual i artística de l’autor.
Després del seu pas per Palafolls, “Barcelona pagesa” continuarà la seva ruta per altres punts de la província:
Mataró (Espai Agrari de Mataró): des de l’1 d’octubre fins al 9 de novembre
-Olesa de Montserrat (Parc Rural del Montserrat): Del 21 de novembre al 6 de desembre
Escola Industrial de Barcelona: Tancament de la itinerància, en un espai històricament vinculat a la formació agrària
L’exposició es realitzarà a l’Escola Municipal de Música i Dansa de Palafolls, plaça Fòrum Palatiolo s/n. i és d’entrada lliure. La mostra convida a reflexionar sobre el paper clau de la pagesia en la salut del territori i de les persones.
Una hortalissa antioxidant, saborosa que ara està en el seu millor moment
Amb l’estiu, arriba el moment de lluïment de l’albergínia als horts de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Aquesta hortalissa, de pell brillant i carn suau, no només destaca per la seva presència a la cuina mediterrània, sinó també per les seves propietats saludables i per l’ampli ventall de possibilitats culinàries que ofereix, especialment en aquesta època de calor.
Originària de l’Índia i introduïda a Europa pels comerciants àrabs, l’albergínia fa segles que forma part de la nostra gastronomia.
En el seu millor moment (juliol i agost) l’albergínia arriba a taula fresca i saborosa, amb una carn blanca, tendra i ideal per cuinar de manera senzilla i saludable.
Propietats saludables
L’albergínia és un aliment ric en beneficis:
92% d’aigua, ideal per hidratar-se a l’estiu.
Rica en fibra, potassi i antioxidants com les antocianines (que donen color a la pell) i l’àcid clorogènic.
Ajuda a la digestió dels greixos, estimula el fetge i la vesícula, i contribueix a reduir el risc de malalties cardiovasculars.
Segons la medicina tradicional xinesa, és un aliment amb energia refrescant que ajuda a reduir inflamacions i millorar la circulació.
Una recepta d’estiu: carpaccio d’albergínia amb menta i formatge fresc
Si busques una recepta refrescant, lleugera i de temporada, prova aquest carpaccio d’albergínia:
Ingredients:
1 albergínia tendra
Formatge fresc (de cabra o recuit)
Fulles de menta fresca
Oli d’oliva verge extra
Un rajolí de llimona o vinagre suau
Sal i pebre
Preparació:
Talla l’albergínia a rodanxes molt fines (amb mandolina o ganivet).
Escalda les rodanxes un minut amb aigua bullent i refreda-les en aigua amb gel per tallar la cocció.
Escorre i col·loca-les en un plat.
Afegeix trossets de formatge fresc, fulles de menta i amaneix amb oli, llimona, sal i pebre.
Una proposta perfecta per als dies més calorosos!
Aprofitar els productes de temporada és una manera de cuidar-nos i cuidar el territori. A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, les albergínies es cultiven amb cura i respecte pel ritme natural. Demaneu-les als vostres pagesos de confiança i experimenteu amb la seva versatilitat, sempre amb una mirada local, saludable i saborosa.
Per al curs 25/26 i com a prova pilot, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera ofereix una activitat formativa per als alumnes de sisè curs de totes les escoles de l’àmbit.
Un dels eixos de treball a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és enfortir la connexió entre l’espai agrari i la ciutadania, a partir dels valors de la producció i el consum de proximitat. En aquest context, enguany s’ha treballat en el disseny d’accions educatives, adreçades a les escoles de primària del territori.
El primer pas ha estat conèixer les activitats que actualment ja es fan a les escoles en relació amb el sector agrari, per tal de complementar el que ja funciona. S’ha fet també un petit procés participatiu, amb sessions de treball amb mestres i personal tècnic dels ajuntaments per recollir propostes i matisos de cara a que les accions plantejades donin resposta als objectius i a les necessitats educatives de cada etapa escolar de primària. Així mateix, en el disseny de les activitats s’ha procurat que logísticament siguin senzilles, sense desplaçaments en autobús, i amb trajectes a peu segurs.
El resultat és un petit itinerari, amb accions educatives per les diferents etapes de primària. Per al curs 25/26 s’ha optat per oferir, en fase pilot, l’acció educativa “Ciència a l’espai agrari” per als alumnes de sisè de totes les escoles del territori, en la que es treballen competències de coneixement del medi natural, social i cultural, i d’educació en valors cívics i ètics. La valoració posterior de la prova, a nivell de demanda, execució i qualitat, permetrà definir quines activitats i com s’ofereixen de cara als cursos següents.
Cartell “Ciència a l’Espai Agrari”
Des de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es vol contribuir a difondre la producció de proximitat i a estimar l’espai agrari a partir de conèixer-lo millor, i en aquest sentit, les accions educatives i el vincle amb les escoles són una molt bona oportunitat.
La Júlia i la Montse de kilometre0.cat ens porten una recepta imprescindible per a aquest estiu: la clàssica i fàcil coca de recapte. Si us quedeu amb ganes de més, no deixeu de visitar el seu blog per descobrir moltes altres propostes amb producte de temporada.
Els horts de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera estan plens de vida durant l’estiu, amb albergínies brillants, pebrots colorits, cebes i carbassons tendres. És el moment perfecte per aprofitar aquests ingredients en una recepta tradicional, senzilla i saborosa que ens connecta amb la cuina de sempre: la coca de recapte.
La Júlia i la Montse, del blog kilometre0.cat, ens han compartit la seva versió, pensada per fer-se a casa de forma fàcil, amb ingredients de proximitat i de temporada. Aquí teniu la recepta pas a pas!
Ingredients
Per a la verdura:
2 cebes grosses
2 pebrots vermells
1 pebrot verd
1 albergínia
1 carbassó petit (opcional)
Orenga
Sal
Pebre negre mòlt
Oli d’oliva verge extra
Per a la massa:
100 ml d’oli d’oliva
100 ml de cervesa
325 g de farina de blat
Un pols de sal
Preparació de la verdura
Talleu totes les verdures a tires llargues i primes. L’albergínia, deixeu-la una estona amb sal dins d’un escorredor perquè perdi l’amargor. Renteu-la i reserveu-la. En una paella amb oli fred, afegiu la ceba i els pebrots. Salpebreu i afegiu orenga. Després de 10 minuts de cocció, incorporeu-hi l’albergínia i el carbassó. La verdura ha de quedar al dente. Si hi ha excés de líquid, escorreu-la abans de posar-la sobre la massa.
Preparació de la massa
En un bol (o al robot de cuina), barregeu l’oli, la cervesa, la farina i la sal. Amasseu-ho fins que tingui una textura suau i homogènia. Deixeu reposar la massa tapada durant 10 minuts. Esteneu-la sobre una plata untada amb oli (podeu ajudar-vos amb un pot de vidre com a corró). Un cop estesa, repartiu-hi la verdura escorreguda per sobre.
Forn i consells finals
Enforneu-ho a 210 °C durant uns 30 minuts, fins que les vores estiguin daurades.
La verdura no ha de quedar massa cuita abans d’anar al forn.
Si la massa queda seca, afegiu una mica més d’oli i cervesa.
Aquesta recepta és molt més que una coca: és una manera deliciosa de donar valor als productes frescos de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i apostar per una alimentació de temporada i sostenible.
Trobareu aquesta i moltes altres idees al blog de kilometre0.cat, un espai ple de receptes de proximitat, tradicionals i saludables.
A Catalunya, com arreu del món, una part important dels aliments es perden o es malbaraten abans d’arribar a les persones consumidores. Segons dades de la FAO, un terç dels aliments que es produeixen mai no arriben a consumir-se i acaben convertits en residus. El malbaratament alimentari és una problemàtica global amb impactes significatius en els àmbits econòmic, ambiental, social i nutricional.
Una part important d’aquest fenomen, es produeix al sector primari – als camps, a les granges, a la pesca, etc.– just abans que l’aliment entri al circuit comercial, el que es coneix com a pèrdues alimentàries. Sovint, fruites, verdures i altres aliments es deixen al camp o a les explotacions per diverses causes, i això, no només suposa una important pèrdua econòmica per als productors, sinó alhora un malbaratament de recursos naturals com l’aigua, el sòl, l’energia, i també de les hores dedicades per productors i productores que treballen cada dia per oferir-nos aliments frescos i saludables.
Cal remarcar que, tot i que aquestes pèrdues es manifesten en el sector primari, les seves causes sovint no es situen al mateix sector, sinó que es troben en altres baules de la cadena alimentària, com la transformació, la distribució o el consum.
Segons un estudi elaborat per la Fundació Espigoladors, amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, les principals causes de les pèrdues alimentàries són els requisits estètics imposats pels intermediaris, els clients o el mercat, així com la dificultat que tenen molts productors per trobar compradors per als seus productes, especialment en situacions d’excés d’oferta o de demanda insuficient. Sovint això fa que el producte no es culli, ja que el cost de recol·lecció supera el benefici econòmic, i molts aliments acabin quedant-se al camp.
En aquest sentit, les diagnosis realitzades pel CREDA-IRTA, per encàrrec del DARPA, per a diferents conreus hortícoles i fructícoles de Catalunya mostren com el volum de pèrdues alimentàries té una dimensió força rellevant. Els percentatges de pèrdues alimentàries sobre la producció total d’alguns productes oscil·len entre l’1,7% en el cas de la poma, el 2,4% en la pera, el 3,4% en préssec i nectarina i el 5,5% en cítrics, fins el 9,5% en carabassó i entre el 7,5% i l’11,5% en la producció de tomàquet (segons si és d’hivernacle o de camp obert). Aquestes pèrdues tenen un impacte econòmic considerable, que es calcula que supera els 55 milions d’euros anuals, però alhora també impliquen impactes ambientals com emissions de CO₂, l’ús del sòl i el consum d’aigua, entre d’altres. Totes aquestes dades es poden consultar a la pàgina web de l’Observatori Agroalimentari, Rural i Ambiental, dins l’apartat dedicat al malbaratament alimentari.
Amb l’objectiu de revertir aquesta situació, Catalunya ha estat pionera amb l’aprovació de la Llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que situa la lluita contra aquest problema com una prioritat a l’agenda política. Aquesta llei estableix que totes les empreses i agents de la cadena alimentària – a excepció de les microempreses-, han de disposar d’un pla de prevenció i quantificar i informar anualment de les pèrdues i el malbaratament alimentaris que generen. A més, promou una jerarquia de destinació dels excedents alimentaris, prioritzant-ne la prevenció i l’aprofitament per a consum humà, especialment a través de col·laboracions amb entitats socials, així com potenciant pràctiques per a reduir les pèrdues alimentàries com l’espigolament.
En aquest context, la Generalitat de Catalunya participa en el projecte europeu FOLOU, conjuntament amb el Centre Beta, l’Agència de Residus de Catalunya i la Fundació Espigoladors, i altres sòcies europees. Aquest projecte té com a objectiu entendre millor com, on i per què es produeixen les pèrdues alimentàries al sector primari, establir metodologies comunes per quantificar-les i dissenyar estratègies per reduir-les. Aquest projecte fomenta la recollida de dades, la innovació tecnològica i l’intercanvi de bones pràctiques entre països.
Actualment, per coordinar i donar continuïtat a totes aquestes iniciatives, la Generalitat de Catalunya està elaborant el Pla Estratègic per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que inclourà mesures específiques per fer front a les pèrdues en el sector primari. Aquest pla vol esdevenir un full de ruta compartit per tot l’ecosistema agroalimentari, posar en valor les iniciatives existents, sumar nous actors i impulsar projectes conjunts que es concreten en accions transformadores.
Així doncs, reduir les pèrdues alimentàries en el sector primari no és només una qüestió de sostenibilitat, sinó també de justícia social i d’eficiència, per avançar cap a sistemes alimentaris més resilients, competitius i adaptats a l’actual situació de l’emergència climàtica.
Carles Guirado González
Tècnic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
El canvi climàtic ens està portant cap a estius més llargs i on hi ha més dies seguits de molta calor, i són més evidents els efectes del canvi climàtic en l’agricultura, especialment en zones com la Baixa Tordera, on la pagesia viu de prop els canvis en el calendari i el comportament dels conreus.
Per entendre millor com afecten les altes temperatures als cultius d’estiu i quines estratègies s’estan adoptant per fer-hi front, hem parlat amb en Jordi Ariño, responsable tècnic de la Federació d’ADV Selmar.
Quin efecte té l’increment de la temperatura en els conreus d’estiu de la Baixa Tordera? Quins són els més afectats a nivell de rendiment, fisiopaties, …?
En general els cultius d’estiu es veuen afectats per la calor. Per exemple, la mongeta verda pateix una caiguda molt gran de la flor i disminueix molt el seu rendiment. Altres cultius com la maduixa o l’albergínia o cultius que necessiten un bon quallat del fruit, es veuen molt afectats per augments sobtats de la temperatura. També aquest increment de temperatures afavoreix la proliferació d’algunes plagues que provoquen grans afectacions.
Quin impacte té la calor en l’ecosistema agrari? Com afecta a les plagues, malalties, als enemics naturals?
Aquesta és una pregunta de difícil resposta que inclou molts conceptes. L’ecosistema agrari és molt complex en totes les seves relacions i seria difícil donar una resposta vàlida per aquesta qüestió.
Les nits d’estiu no són tan fresques. Té algun efecte això a l’horta?
Dependrà del cultiu. En aquells cultius que siguin més sensibles, com per exemple la maduixa, caldrà buscar aquells espais geogràfics (o bé per altitud o bé per latitud) que disminueixin aquest problema presentant una diferència major entre les temperatures diürnes i nocturnes.
L’estiu s’allarga cada cop més. Com afecta això als conreus d’horta?
El fet que s’allargui més el període de calor farà que es puguin aguantar més els cultius d’estiu. Molts d’aquests cultius s’acaben perquè el fred arriba i para el creixement, però si canvia tant la temperatura, els cultius s’allargaran més. S’hauran de mirar també les varietats que es fan servir i comprovar que estiguin adaptades a aquests increments de temperatura perllongats.
Com s’estan adaptant els pagesos a la calor? Hi ha canvis de maneig rellevants a nivell de rotacions de conreu, maneig del reg, o d’altres?
Amb l’augment de les temperatures caldrà pensar molt en evitar els cops de calor sobre els cultius ja que poden generar uns danys considerables. Una estratègia serà formar estructures sempre sobre els cultius per fer ombreig. Segurament si les calors són més fortes farà que s’incrementin les necessitats hídriques dels cultius i per tant caldrà augmentar les dosis i freqüències de reg. Això també impactarà en el consum d’aigua dels pous, la sequera i la problemàtica lligada a la salinització d’aquests.
Les paraules d’en Jordi Ariño posen en relleu una realitat cada cop més present: el canvi climàtic no és una amenaça llunyana, sinó un repte actual que ja està condicionant el dia a dia de la pagesia. Les altes temperatures, les nits cada vegada menys fresques i la proliferació de plagues afecten directament el rendiment i la viabilitat dels cultius. Davant d’aquest escenari, els pagesos i pageses de la Baixa Tordera no es queden de braços plegats. Adaptacions com l’ús d’estructures d’ombreig, l’ajust del reg o la selecció de varietats més resistents són passos concrets cap a una agricultura més resilient i sostenible.
En plena temporada, parlem de tomàquets amb en Xavier Verdaguer, responsable de la botiga de la cooperativa Conca de la Tordera on descobrirem la diversitat i la riquesa dels sabors dels tomàquets cultivats en el nostre territori.
A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, la terra fèrtil i la dedicació dels pagesos fan possible el cultiu de varietats locals i tradicionals de tomàquet, que destaquen pel seu sabor, textura i adaptació al clima mediterrani. Aquestes varietats no només formen part de la cultura agrícola del territori, sinó que també ofereixen una experiència gastronòmica única. Avui us en presentem quatre que són especialment representatives i que les podem trobar en temporada a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera:
Tomàquet de penjar
El tomàquet de penjar és una de les varietats més emblemàtiques de la pagesia catalana. Es caracteritza per la seva mida petita i la pell gruixuda, que permet una llarga conservació penjada en garlandes durant els mesos d’hivern. Té una polpa sucosa, un punt dolç i àcid alhora, i és ideal per sucar pa. És una varietat imprescindible a les cuines de la zona.
Tomàquet cor de bou
Amb una forma que recorda, com el seu nom indica, a un cor, aquesta varietat destaca per la seva mida gran, la pell fina i una carn molt carnosa i pràcticament sense llavors. El seu sabor és dolç i intens, i la seva textura melosa el converteix en el tomàquet ideal per menjar cru en amanides o acompanyat d’un bon raig d’oli d’oliva.
Tomàquet pebrot
La seva forma allargada i irregular recorda al pebrot, aquesta varietat té una pell fina i una carn densa. És un tomàquet molt gustós, amb un equilibri perfecte entre dolçor i acidesa, i molt utilitzat en plats cuinats o per fer conserves, ja que manté molt bé el sabor.
Tomàquet verd
El tomàquet verd, encara que no arriba a madurar del tot, és una varietat que sorprèn pel seu sabor fresc i lleugerament àcid. És ferm al tacte i amb una textura cruixent, ideal per a la cuina creativa, per fer chutneys o amanides fresques amb contrastos. El seu color i sabor aporten originalitat als plats.
Cadascuna d’aquestes varietats representa la feina, la saviesa i la cura dels productors locals, que cultiven respectant els cicles naturals i la temporalitat. Comprar aquests tomàquets no només és apostar per la qualitat i el sabor, sinó també per l’agricultura sostenible i el futur del territori.
Una iniciativa que reivindica el consum de peix fresc i local, i l’apropa al públic més jove
La campanya Menja Peix, impulsada pel GALP Costa Brava Sud – Maresme conjuntament amb les Confraries de Pescadors de Blanes i Arenys de Mar, i amb el suport dels respectius ajuntaments, ha estat un èxit de participació i de retorn social. L’objectiu: fomentar el consum de peix fresc de proximitat i recuperar l’hàbit de comprar-lo a les peixateries locals.
Durant la campanya —que va finalitzar el passat 7 de juny—, totes aquelles persones que compraven peix fresc per un import mínim de 15 € en alguna de les peixateries adherides podien participar en el sorteig de més de 1.500 targetes de 50 € per continuar comprant peix de llotja. El funcionament era ben senzill: omplir una butlleta amb les dades i dipositar-la al punt de venda.
Un dels valors més destacats de la campanya ha estat posar en valor la feina dels pescadors i reforçar el cicle que comença al mar i acaba al plat. A més, ha servit per acostar el públic més jove a la peixateria, un espai tradicional que sovint ha quedat fora dels seus hàbits de compra.
Les peixateres i peixaters participants han notat un augment d’afluència, especialment de gent jove que ha aprofitat l’oportunitat per descobrir el producte local i de temporada. Una mostra que quan s’ofereixen iniciatives arrelades al territori i pensades amb cura, la resposta de la ciutadania és positiva i compromesa.
Des de l’organització, es valora molt positivament la implicació de tots els agents: pescadors, peixateries, ajuntaments i clients, i es confia que iniciatives com aquesta ajudin a garantir el futur del sector pesquer local i promoure un consum responsable, sostenible i de proximitat.
En Miquel i la Carme cultiven horta de proximitat a Blanes i Malgrat, mantenint viu el vincle amb la terra i apostant per una venda directa que connecta els consumidors amb l’origen del producte.
En Miquel i la Carme són dues cares visibles d’un projecte familiar arrelat a la terra i al territori. Pagesos de vocació, en Miquel representa la sisena generació de la seva família dedicada al camp. Tenen terres a Blanes i a Malgrat, on conreen unes cinc hectàrees amb productes com cogombre, tomàquet, mongeta seca, carabassons o patates.
Malgrat les dificultats que han afrontat —com els estralls causats pel temporal Glòria—, continuen treballant l’horta amb dedicació i constància. A més de vendre a Mercagirona i a la cooperativa Conca de la Tordera, des de fa anys aposten per la venda directa al camp. Cada cap de setmana, la Carme s’encarrega de la parada que munten a peu de finca. “La gent ho valora molt”, explica, “perquè és producte acabat de collir, no ha passat per cap nevera ni gran superfície”.
Amb l’arribada del bon temps, especialment al juliol i agost, amplien els dies de venda per atendre la demanda del turisme que arriba al poble. Aquest contacte directe amb els consumidors permet explicar el producte i mostrar-ne la frescor. “És el fet de venir al camp i comprar les tomaques que després et menjaràs”, diu en Miquel.
El seu projecte està identificat amb el distintiu de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, una manera de reforçar el seu vincle amb el territori i posar en valor la feina que fan com a productors locals. “Quan se’ns va oferir col·locar el distintiu, ho vam veure clar: som d’aquí i hi creiem”, expliquen.
L’activitat és intensa, especialment a l’estiu, quan poden arribar a tenir entre tres i quatre treballadors, i encara així “faltaria més gent”, reconeixen. I tot i que els preus fluctuen segons el mercat, mantenen el compromís amb una producció de qualitat i amb el futur del sector. De fet, el relleu ja està assegurat: el seu fill treballa amb ells al camp i està decidit a continuar amb el projecte familiar.
En Miquel i la Carme són un exemple de perseverança, d’adaptació i d’amor per la terra. La seva feina no només alimenta les llars, sinó que també manté viu un paisatge agrari que forma part del patrimoni viu de la Baixa Tordera.
L’Alfred Rodríguez Picó, meteoròleg de TAIKOMETEOROLOGIA, ens ofereix una anàlisi detallada i rigorosa sobre els episodis extrems que cada cop afecten amb més intensitat el nostre territori.
Partint d’un coneixement profund del clima mediterrani, Picó alerta de com els darrers anys han trencat tots els esquemes previs, amb fenòmens més freqüents, més violents i fora d’època. En aquest article, posa el focus en la darrera DANA que hem patit fa uns dies, un episodi insòlit en ple estiu que exemplifica clarament les conseqüències de l’escalfament global i la tropicalització del mar Mediterrani. Una anàlisi que convida a reflexionar i, sobretot, a actuar.
1.Introducció
Fenòmens extrems, inundacions, sequeres, grans tempestes… sempre n’hem tingut, som en un clima mediterrani tant la latitud com la presència d’un Mediterrani relativament càlid han jugat a favor d’aquestes situacions extremes, els arxius climàtics ho confirmen. De fet, en els darrers 500 anys, la meitat hem patit inundacions més o menys greus a Catalunya, València o Balears.
Però el que està passant des de fa uns tres dècades, però molt especialment en els darrers anys no té cap similitud amb el que ha acostumat a fer en els darrers segles. Ho podem resumir en un titular ben explícit: Els fenòmens extrems són cada cop més freqüents i més violents, siguin sequeres, aiguats o calorades, també fora dels mesos habituals. L’enorme borrasca Gloria del gener del 2020 és un clar exemple, amb rècords de pluja, vent i alçada d’onades mai vist, o els rècords de calor del 2022 i 2023, o més recent els de juny d’enguany, o la sequera de més de tres anys que hem patit recentment, que va superar a “lo any de la fam” del 1817, o la DANA de València del passat octubre, per no parlar de rècords de calor dels mesos de febrer o novembre.
2.DANA al juliol
De DANAS o “depressions aïllades a nivells alts” n’hem tingut sempre, habituals els mesos de setembre a novembre, però al juliol és molt difícil veure’n, ja que és un mes habitualment estable i el més sec de l’any en bona part de Catalunya, tret del Pirineu i comarques properes.
Però un altre símptoma de l’escalfament planetari és l’ondulació del jet stream o corrent en jet que arrossega les borrasques d’oest a est, des del Canadà i els Estats Units cap a Europa. De la tardor a la primavera s’ondula, portant depressions a latituds inferiors com la nostra, però a l’estiu viatja molt al nord.
Aquesta vegada, una ondulació amb aire fred va arribar al nord de la Península i quan va arribar a Aragó, al nord de València i especialment a Catalunya, es va trobar amb un mar Mediterrani excepcionalment càlid, un altre símptoma de l’escalfament global. El xoc entre l’aire fred que ens arribava per dalt i l’escalfor humida de la superfície va provocar la formació de tempestes insòlitament violentes, mai vistes en un mes de juliol.
Mapa 1. DANA o bossa freda al damunt de Catalunya. Font: GFS
3.Uns tant i uns altres tan poc
A mitjans de la dècada dels noranta, un huracà del Carib va apuntar directament a la costa est dels Estats Units. Davant del perill de danys materials i físics, es va evacuar més d’un milió de persones. L’huracà s’ho va repensar, va fer un gir inesperat i es va allunyar Atlàntic endins: no hi va haver ni una demanda, ni una queixa. La cultura meteorològica dels americans o dels japonesos es troba a anys llum de la nostra.
Aquí van sortir queixes dels llocs on a penes va ploure, no entenien que s’enviessin alarmes: la veritat que creiem que van ser plenament fonamentades, era una situació de risc molt elevat i així es va poder comprovar amb precipitacions de més de 150 litres en poca estona al Penedès o d’uns 100 litres a comarques tan allunyades entre si com l’Anoia a l’Alt Empordà.
Mapa 2. Episodi de pluja i tempestes a Catalunya de dissabte 12 de juliol del 2025. SMC
El fuet de tempestes es va desdibuixar en arribar al Barcelonès i el canvi d’orientació de la costa del Maresme va dificultar l’avanç de les precipitacions cap a la Baixa Tordera. Tant és així, que els registres de pluja van ser molt escassos a l’espai agrari i va ser una de les zones amb menys quantitats de pluja de tot Catalunya, sense calamarsades ni pedregades. Després, entre el vespre i la nit, es va formar una segona tongada de tempestes que va viatjar mar endins i en paral·lel al litoral, des de la costa central fins a la Costa Brava, però sense impactar al delta de la Tordera.
Mapa 3. Llamps a Catalunya de dissabte 12 de juliol del 2025. SMC
El mapa de descàrregues elèctriques posa de manifest l’excepcionalitat de l’episodi de tempestes en un mes de juliol amb llamps a totes les comarques de Catalunya. I dins l’extensió força generalitzada de les precipitacions, també es pot detectar la naturalesa i característiques d’aquestes situacions convectives amb molta irregularitat. Es poden observar zones amb una alta densitat de llamps, com l’eix del Penedès-Anoia-Bages i altres ombres pluviomètriques o d’aparell elèctric com l’Alt Maresme i la Costa Brava.
I els hi posarem un exemple molt clar: durant la DANA de València, la capital va registrar de 2 a 5 litres i a poques desenes de quilòmetres arribaven als 700 litres. No podem jugar i frivolitzar un fenomen com el que hem tingut, és molt difícil en una DANA concretar les zones exactes on caurà una enorme quantitat de precipitació d’una propera on potser cauran quatre gotes.
Mapa 3. Episodi de pluges del 29 d’octubre del 2024 a València
4.I més endavant, què passarà?
La conca mediterrània és la zona zero de la crisi climàtica. Aquest estiu del 2025 és el mar de tot el planeta amb un escalfament més brusc de l’aigua i les anomalies de temperatura a la costa de Catalunya han arribat a superar els 5ºC per sobre la mitjana climàtica. A banda d’una alteració i impacte evident en els ecosistemes marins, la tropicalització del Mediterrani augmentarà la torrencialitat de les precipitacions i donarà un plus d’energia a les pertorbacions i temporals de tardor, o a les tempestes d’estiu. També podran aparèixer tempestes intenses fora de temporada, així com calorades fora dels mesos d’estiu. A més, ens trobarem en escenaris incerts i amb poca experiència que limitaran i dificultaran la modelització i previsió de les situacions meteorològiques extremes.
Mentre ens continuem queixant dels fenòmens extrems, però no ens involucrem en buscar solucions seriosament, les DANAS, sequeres, calorades extremes i altres fenòmens violents aniran a més i seran més violents, és així i no hi ha més. En les nostres mans està actuar i començar a revertir aquestes situacions i, per descomptat, adaptar-nos amb millores en les infraestructures i amb la seguretat.
Es podran presentar candidatures fins al 5 de setembre de 2025, a les 14:00h, mitjançant l’enllaçde la seu electrònica de l’Ajuntament de Palafolls.
L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera, que és l’ens gestor del projecte de suport i dinamització de l’activitat agrària en aquest territori, ha iniciat el procés de contractació d’un/a tècnic/a de dinamització agrària i suport a l’entitat.
Les tasques que ha dur a terme aquesta persona són un conjunt d’activitats relacionades amb l’execució dels plans d’actuació de l’entitat, tasques de secretaria i de gestió econòmica de l’Associació (vegeu les bases reguladores).
Els requisits que es demanen a les persones candidates es detallen també a les bases reguladores, i es resumeixen en:
– Titulació universitària, preferentment en els àmbits de l’enginyeria agrària o forestal, biologia, ciències ambientals, geografia o similars.
Acreditar coneixements de català (C1).
Carnet de conduir i cotxe propi.
Es valorarà l’experiència en la coordinació d’equips i el treball en xarxa, l’aptitud per al treball en equip, la capacitat d’organització i planificació, la creativitat, autonomia i flexibilitat, la capacitat comunicativa i l’orientació a resultats.
Les condicions laborals que s’ofereixen són:
Contracte laboral indefinit a temps complert (37,5 h/setmana), en l’àmbit del sector privat.
Salari brut de 36.000€ /any.
Integració en un projecte en creixement i dinàmic.
Incorporació a la tardor de 2025.
Totes aquelles persones interessades en presentar-se i participar del procés de selecció poden presentar la seva candidatura, d’acord amb la documentació exigida a les bases, a la seu electrònica de l’Ajuntament de Palafolls fins al 5 de setembre a les 14h.
Una mirada propera a una explotació ramadera ecològica que aposta per la sostenibilitat i el vincle directe amb el consumidor
A Tordera, en Jordi Torres lidera un projecte ramader que representa com pocs l’essència de l’agricultura familiar i sostenible. El seu compromís amb el territori i la voluntat de preservar el sector agrari han convertit la seva explotació en un referent de la ramaderia ecològica a la Baixa Tordera.
Fa més de dues dècades, en Jordi i la seva dona van iniciar l’activitat amb l’objectiu de servir carn de qualitat als carnissers del poble. Amb el temps, van fer un pas més: obtenir el segell ecològic i començar a vendre directament al consumidor. “Ens volíem saltar intermediaris, oferir un producte de qualitat a un preu assequible i mantenir un contacte directe amb la gent del poble”, explica.
Aquesta aposta per la venda directa es materialitza amb una sala blanca a la mateixa granja. Un cop recollits els encàrrecs, els clients venen a buscar la carn durant el cap de setmana, establint una relació de confiança i proximitat que dona sentit a tot el projecte.
La seva explotació combina la gestió agrícola i forestal. Amb les hectàrees que tenen, sembren farratge per alimentar les vaques quan no poden pasturar i gestionen el bosc per extreure suro. El cicle de producció és tancat: sembren, seguen, emmagatzemen i alimenten el bestiar amb recursos propis, sense comprar pinso ni farratge a fora. “És feina, despesa i hores, però no compro res a ningú, es queda tot aquí”, afirma en Jordi.
Un altre valor essencial és el suport al comerç local: “Quan hem de fer alguna cosa, truquem al ferrer del poble, a l’electricista del poble… sempre mirem de fer comerç local”. Aquesta mirada arrelada i col·laborativa contribueix a mantenir viu el teixit econòmic del territori.
En Jordi també destaca la importància de consumir producte local per preservar l’activitat agrària: “Cada dia es jubila més gent i es perd ofici. Si compres al productor, mantens l’agricultura de la comarca, i això dona vida al territori”.
Amb tres fills, en Jordi manté l’esperança en el relleu generacional, tot respectant la llibertat dels seus fills a triar el seu camí. El seu testimoni és un exemple viu de com la passió, la constància i la responsabilitat poden transformar una explotació familiar en un model de sostenibilitat i compromís.
Creadors de contingut descobreixen de primera mà la feina del sector agrari i la importància de consumir productes de proximitat i temporada a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. El passat dissabte 28/6, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera va organitzar una sortida molt especial amb un grup de creadors i creadores de contingut. L’objectiu? Donar-los a conèixer de primera mà la feina que fan les pageses i pagesos del territori, i la importància de consumir productes de proximitat i de temporada.
La jornada va començar als camps de Can Saleta (Tordera), on van poder conversar amb els pagesos i veure com es cultiven algunes de les varietats més emblemàtiques de la zona. Amb els peus al camp, van conèixer el ritme de la terra i tot l’esforç que hi ha al darrere de cada cultiu.
Després, l’experiència va continuar amb un tast de tomàquets de Can Saleta, preparat per l’Alba d’Abricoc, un projecte que dona veu als productes del territori i que organitza experiències gastronòmiques i esdeveniments.. Per a l’ocasió, va combinar diferents varietats locals amb recuit i formatge fresc, també de proximitat. Els assistents van descobrir sabors autèntics i van conèixer de prop la riquesa dels productes cultivats amb cura. Una manera directa de posar en valor la qualitat i la diversitat de l’agricultura local.
La jornada va finalitzar amb un dinar a La Torreta de Malgrat de Mar, un restaurant que aposta pel producte de proximitat. Un exemple clar de com la cuina pot ser una eina per connectar el paisatge amb el plat.
Des de l’Espai Agrari, volem agrair a totes les persones que hi van participar el seu interès i sensibilitat. Visibilitzar la feina del sector agrari i reforçar el vincle entre consumidors i productores és clau per avançar cap a un model alimentari més sostenible i arrelat al territori.
Consumir productes de temporada i de proximitat és un acte de responsabilitat i estima pel nostre entorn, i jornades com aquesta són una gran oportunitat per fer-ne consciència.
Descriu la filosofia culinària del concepte Artesà de la Cuina. Com encaixen els productes de proximitat, com els de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, dins d’aquesta visió gastronòmica? La nostra filosofia es basa en tres pilars. El primer és que la gent s’ho passi bé, faci una activitat diferent i se senti com a casa. El segon i el tercer serien que mengin bé i aprenguin noves tècniques de cuina i coneguin els productes propis de la terra. I aquí és on entren els productes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que sempre encabim dins les receptes que realitzem. També ens agrada nomenar els diferents punts de compra on poden trobar aquests productes.
Quins són els principals avantatges que trobes en utilitzar productes d’aquest espai agrari als teus tallers i esdeveniments? El principal avantatge és la qualitat del producte. Sabem que, quan treballem amb productes de màxima qualitat i de proximitat, la nostra tasca com a cuiners se simplifica, ja que són productes que necessiten el mínim de transformació. Per exemple, un bon tomàquet només necessita oli d’oliva verge extra, sal i pebre. Un pèsol llàgrima només necessita ser ofegat amb ceba tendra, un xic de cansalada i botifarra negra. Això sí, si treballem amb productes i hortalisses de màxima qualitat, els productes que els acompanyen també ho han de ser!
Destaca alguna experiència o plat destacat on els productes de l’Espai Agrari hagin estat protagonistes. Crec que els productes més representatius que tenim en aquesta zona són les carxofes, els pèsols, les maduixes i les mongetes del ganxet. Les receptes que millor els representen podrien ser les següents:
Pèsols llàgrima ofegats amb botifarra del perol i cansalada
Suquet de carxofes i calamar de potera
Mongetes del ganxet estofades
Com aprecien els teus clients l’ús de productes locals i de temporada en les activitats que ofereixes? Molts dels clients que tenim valoren de manera positiva el fet de poder gaudir dels productes que ens ofereix el territori on vivim.
Quins reptes i dificultats has trobat en la incorporació de productes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a la teva oferta gastronòmica? Quan treballes amb productes de màxima qualitat, tot el que et pots trobar són facilitats i avantatges.
Creus que noves iniciatives o col·laboracions podrien potenciar la relació entre els artesans de la cuina i els productors locals? Quines? Crec que és important que la tasca de valorització dels productes sigui contínua i constant, i sobretot fer accions perquè la gent els conegui i torni a connectar amb aquests productes, amb les zones on els poden comprar i amb la temporada en què els poden trobar.
Cal promocionar activitats, show cookings, fires de productes, concursos de cuina, promocions per a restaurants i bars, concursos de tapes amb productes com la carxofa, o fires gastronòmiques. Tot això amb l’objectiu de donar a conèixer la temporada, la zona de venda i els avantatges de consumir productes locals. Cal perdre l’estigma que aquests productes són cars —quan és tot el contrari— i tornar a reconnectar amb la natura i amb els pagesos.
Durant el curs 2024-25 els alumnes del CFGM de Producció Agroecològica de L’Institut Ramon Turró i Darder han realitzat les pràctiques obligatòries a diferents empreses del Maresme, Vallès i la Selva.
A partir de l’entrada de la nova Llei de Formació Professional, la formació passa a ser dual, i es considera que durant el període formatiu dels dos cursos, com a mínim un 25% de l’aprenentatge s’assoleix a les empreses que els acullen en pràctiques. El temps d’estada ha passat de 416 a 515 hores en la modalitat «dual general», en el que l’alumne no rep cap remuneració, però s’inscriu i cotitza en el règim general de Seguretat Social. Aquest és el format que enguany han realitzat tots els alumnes del cicle, tan de primer com segon curs. L’altre format possible, la «dual intensiva» implica unes 900 hores remunerades (equivalent al 50% del salari mínim interprofessional) i la bonificació a l’empresa del 100% la seguretat social de l’alumne, sempre que estigui en règim general.
A la dificultat de trobar llocs que acullin alumnes en pràctiques formatives s’afegeix el problema que a la nostra zona moltes explotacions treballen en Règim Especial Agrari i això exclou aquesta bonificació.
El més desitjable és que tot l’alumnat faci les pràctiques en empreses de producció ecològica o innovadores de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, però a part de la dificultat de trobar-ne també es té en compte la proximitat a la residència de l’alumne i el perfil d’explotació que el motiva.
Així, aquest curs hem tingut alumnes fent pràctiques a dos vivers planteristes de Malgrat de Mar i Santa Susanna; dues empreses hortícoles convencionals, de Lloret i Mataró; una horta biointensiva de Sant Feliu de Buixalleu; una fundació privada de Pineda; dues granges d’ovelles, a Tordera i Maçanet de la Selva, i un santuari de cavalls a Canet de Mar; una hípica de Santa Susanna; una cooperativa de Malgrat de Mar; una granja de vaques a Galícia.
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera desenvolupa el Banc de Terres per posar en valor sòls en desús i reforçar el sector agrari local
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera, amb el suport de la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Malgrat de Mar, Palafolls, Blanes, Tordera i Santa Susanna, està impulsant el Banc de Terres, un projecte destinat a mobilitzar terres agrícoles abandonades o infrautilitzades i posar-les a disposició de persones interessades a treballar-les. Aquesta iniciativa vol enfortir l’activitat agrària i oferir noves oportunitats a la pagesia i a nous emprenedors del sector.
Durant els darrers mesos, s’ha dut a terme un treball de camp exhaustiu per localitzar finques amb potencial agrari al territori, i ja s’han celebrat jornades municipals de presentació de resultats, que han permès donar a conèixer el projecte a la ciutadania i al teixit agrari local.
El Banc de Terres és una eina estratègica per reactivar sòls agrícoles, promoure el relleu generacional i facilitar l’accés a la terra. L’objectiu és connectar persones que volen treballar la terra amb propietaris que disposen de finques abandonades, en desús o a punt d’abandonar-se.
Des de l’Espai Agrari es fa una crida a la participació a:
Pagesos i pageses que vulguin ampliar la seva explotació agrària.
Persones emprenedores que vulguin engegar un projecte agrari.
Titulars d’explotacions agràries sense relleu que vulguin garantir-ne la continuïtat.
Propietaris de terres que no estan en ús i vulguin cedir-les per a la seva recuperació productiva.
Durant la tardor d’enguany es preveu establir dies d’atenció presencial del banc de terres a persones interessades en diferents municipis de l’espai agrari, per explicar com funciona el Banc de Terres i quins beneficis ofereix a cada perfil participant. Aquests espais d’atenció seran una bona ocasió per conèixer el projecte de primera mà i resoldre dubtes de totes les persones interessades.
Tothom que vulgui, es pot posar en contacte amb el tècnic del projecte a través del correu electrònic bancdeterres@diba.cat.
Amb el Banc de Terres, la Baixa Tordera aposta per un model agrari viu i sostenible, amb el territori i la pagesia com a eixos vertebradors del futur rural.
L’obrador compartit de Blanes és un dels projectes més rellevants que s’estan impulsant des de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Es tracta d’un equipament que ha de contribuir a enfortir les empreses agràries del territori, a partir de posar a la seva disposició un espai i instal·lacions equipats per elaborar conserves vegetals, sense que calgui que cada empresa hagi d’invertir individualment en maquinària i instal·lacions. L’objectiu és que cada persona usuària pugui elaborar melmelades, conserves i altres elaborats vegetals, i ampliar així la seva oferta amb productes de més valor afegit. Aquesta elaboració es preveu que es pugui fer en la modalitat de lloguer de la instal·lació per hores – on la mateixa empresa que lloga l’obrador compartit elabora directament el seu producte-, o en la modalitat de maquila, en la que l’empresa ha de subministrar la primera matèria i a l’obrador se li farà el servei d’elaboració.
A nivell d’instal·lacions, a l’obrador compartit de Blanes s’ha finalitzat l’etapa d’obres i d’equipament essencial. Es disposa ja d’un espai habilitat per l’elaboració de conserves vegetals, que disposa de maquinària com bàscules, talladora, rentaplats, dosificadora, autoclaus, marmita, cuina industrial i cambra frigorífica. Actualment, s’avança ja en els tràmits de registre i permisos, tant a nivell d’activitats com de sanitat.
A nivell d’organització i governança, el projecte compta actualment amb 17 productors i productores implicats, que volen fer ús de l’equipament en alguna de les modalitats previstes (lloguer d’hores o maquila). La meitat d’aquests productors són ecològics i la meitat fan producció convencional, i provenen dels municipis de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i d’altres municipis de La Selva. En la darrera reunió de treball, els productors i productores van acordar avançar cap a una cooperativa sense ànim de lucre que, en els pròxims mesos, ha de ser l’instrument que tindrà un rol destacat en la gestió de l’equipament, i ja hi ha un grup de treball creat amb aquesta finalitat que va avançant feina.
Pel que fa a la viabilitat de la instal·lació, es disposa d’estudis, basats en dades d’obradors compartits similars, que emmarquen els escenaris a seguir per tal que el projecte assoleixi, en un temps raonable, el seu punt mort i no tenir pèrdues.
En les setmanes vinents i mesos, a l’obrador compartit de Blanes s’avançarà en els diferents fronts de treball oberts, amb l’objectiu d’iniciar l’activitat d’elaboració. Es preveu adquirir eines (olles, ganivets, equips per personal, …) per poder funcionar, rebre aviat els nous subministraments de llum i gas, i disposar dels permisos necessaris. Pel que respecta a la governança, s’acompanyarà a la creació de la nova cooperativa i se cercaran ajuts i mesures de suport per facilitar que l’inici sigui el més fàcil possible.
Si ets titular d’una empresa agroalimentària i tens interès en participar del projecte de l’obrador compartit, pots contactar amb nosaltres mitjançant l’adreça espaiagraribaixatordera@gmail.com.
Un restaurant de Tordera que combina gastronomia de qualitat, productes propis i un ambient ideal per gaudir amb calma
Situat en un entorn natural i acollidor, Can Caselles és un restaurant de Tordera que aposta decididament per la cuina de proximitat i de mercat, amb una clara voluntat de posar en valor el territori i els seus productes. Amb ingredients cultivats en part al seu propi hort i una acurada selecció de productes locals, ofereixen una cuina de qualitat gastronòmica i de quilòmetre 0.
La seva oferta gastronòmica inclou menú diari, menú de cap de setmana i festius, i una carta per als qui vulguin gaudir d’una experiència més completa. Tot plegat elaborat amb cura i sensibilitat, seguint l’esperit de la frase de Josep Pla: “No cal anar gaire lluny per trobar tot allò que pots abastar amb la mà.”
Però Can Caselles no és només un lloc per menjar bé. Els jardins i l’entorn natural que envolten el restaurant conviden a passejar, descansar o deixar que els més petits juguin abans o després de l’àpat. És un espai pensat per gaudir sense presses, connectar amb la natura i viure una experiència gastronòmica completa.
Can Caselles és, en definitiva, un bon exemple de com la restauració pot combinar qualitat, proximitat i entorn per oferir una proposta autèntica i arrelada al territori.
L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera obre un procés de contractació relatiu al servei de manteniment de la xarxa de drenatge, per contractar l’empresa que ha de realitzar actuacions de manteniment en rieres i altres elements de la xarxa de drenatge de l’espai agrari.
Les empreses interessades poden presentar les seves propostes fins a les 00:00h del dia 02/07/25, a l’adreça electrònica espaiagraribaixatordera@gmail.com .
A continuació podeu trobar la documentació tècnica i administrativa del contracte, així com tots els models de documents a emplenar necessaris per poder optar a la contractació.
Un restaurant de Malgrat de Mar amb essència de cuina de mercat i compromís amb la proximitat
Situat al passeig marítim de Malgrat de Mar, Bodega 2002 és una parada obligada per a qui busca una experiència gastronòmica amb sabor autèntic i ambient acollidor. Amb una carta basada en tapes, racions i plats per compartir, aquest establiment familiar combina la tradició de la cuina de mercat amb l’aposta pel producte fresc i de proximitat.
Un dels plats estrella és la carn a la pedra, servida amb guarnicions i preparada perquè cada comensal la cuini al seu gust. Però la seva oferta no s’acaba aquí: amanides, peixos, marisc i propostes clàssiques es troben també a la carta, sempre amb ingredients seleccionats per garantir el màxim sabor.
El compromís de Bodega 2002 amb el producte local és evident en cada plat, reflectint l’essència del territori i reforçant el vincle amb els productors de la Baixa Tordera. Aquesta filosofia no només garanteix qualitat al plat, sinó que contribueix a donar suport a la pagesia i a preservar el valor de la cuina de proximitat.
Una gestió responsable i eficient per adaptar els espais verds al canvi climàtic i garantir-ne la sostenibilitat.
A Malgrat de Mar, la gestió de l’aigua de reg als espais verds municipals no és només una qüestió de manteniment, sinó una aposta clara per la sostenibilitat i l’adaptació al canvi climàtic. En un context de sequera creixent i de recursos hídrics limitats, l’Ajuntament ha desplegat una estratègia global per optimitzar l’ús de l’aigua, minimitzar el consum i garantir la supervivència del verd urbà.
La clau per reduir la necessitat de reg és la selecció d’espècies vegetals adaptades al clima mediterrani. Malgrat aposta per jardins resistents, amb plantes que poden sobreviure amb l’aigua de pluja i la rosada, fins i tot en estius cada cop més secs i calorosos. Espècies classificades per la seva capacitat de resistir mesos sense aigua —com les de codi cinc— són prioritàries en el disseny de nous espais verds.
També s’apliquen tècniques com les plantacions denses per reduir l’evaporació i l’ús d’encoixinats orgànics (restes de poda, retalls triturats…) que protegeixen el sòl i milloren la retenció d’humitat.
El sistema de reg s’ha dissenyat per ser eficient i precís. Es prioritza l’aigua freàtica (35% del total utilitzat), i només s’utilitza aigua potable com a últim recurs. El reg es fa amb sistemes localitzats (degoters, inundadors), evitant la dispersió per aspersió o difusió.
A més, tots els punts de reg tenen comptadors i el 95% del sistema està controlat remotament, cosa que permet detectar i corregir ràpidament qualsevol anomalia o fuita.
Des del 2013, Malgrat de Mar treballa en una xarxa de canonades per connectar espais verds amb pous públics i, a futur, poder utilitzar també aigua regenerada de depuradora. En període de sequera, es compleixen estrictament els límits establerts pel Pla de Sequera (450 m³/hectàrea/mes), mantenint el consum màxim anual en 275 litres/m², dins de paràmetres responsables.
La gestió de l’aigua de reg a Malgrat no és improvisada: és el resultat d’una planificació tècnica i conscient, que té en compte què es rega, com, quan i amb quina quantitat. Una estratègia que reflecteix el compromís de l’Ajuntament amb la sostenibilitat i el respecte pel medi ambient.
En definitiva, Malgrat de Mar és un exemple de com els espais verds es poden conservar amb intel·ligència, minimitzant l’impacte ambiental i adaptant-se a les realitats d’un futur marcat per l’escassetat d’aigua. Una manera de regar amb coherència, coneixement i, sobretot, responsabilitat.
Descobrim com es promou la pesca sostenible i el consum de producte local des de la llotja de Blanes
Parlem amb la Confraria de Pescadors de Blanes sobre la importància del peix de proximitat, el futur del sector i com des de la costa es treballa cada dia per garantir una pesca sostenible i responsable.
Quin paper té el peix de proximitat en una alimentació saludable?
El peix de proximitat és fresc, no ha passat dies en càmeres ni ha recorregut milers de quilòmetres. No porta conservants ni additius, cosa que fa que conservi millor els nutrients i el sabor. A més, moltes espècies d’aquí, com el lluç, el moll o el sonso, tenen greixos saludables i són fàcils de cuinar. És un aliment molt bo i segur per a petits i grans.
Què podem fer els consumidors per apropar-nos a la pesca sostenible que feu des de Blanes?
El primer pas és triar peix local i de temporada, el que surt directament de la llotja de Blanes. Així donem suport als pescadors i mantenim viu l’ofici. També és important preguntar a la peixateria d’on ve el peix i valorar espècies menys conegudes però igual de bones. A més, visitar la llotja o el port quan tornen les barques permet veure de prop la feina diària i connectar amb el valor real del que mengem.
El peix que porteu del mar, el podem trobar en establiments de proximitat?
Sí, el peix que es pesca cada dia a Blanes es ven a la llotja i arriba a peixateries i restaurants del territori. Per identificar-lo, disposem d’un distintiu “Peix fresc de la llotja de Blanes”. A més, a la web cofblanes.com podeu consultar els establiments col·laboradors i saber on trobar producte local, fresc i pescat de manera sostenible.
Els pescadors i pescadores gestioneu una part del territori que ens queda amagada. Hi ha bones perspectives per al sector del peix de proximitat?
La mar és casa nostra, però també és patrimoni de tots. Volem cuidar-la perquè les futures generacions també en puguin gaudir. Tot i que el futur presenta reptes com la dificultat de trobar relleu i l’increment de regulacions, si la societat valora el producte local i dona suport als pescadors, el sector pot continuar endavant. És clau reforçar el vincle entre qui pesca i qui consumeix.
Quines mesures apliqueu per garantir una pesca sostenible? Com us podem reconèixer?
A Blanes treballem per una pesca sostenible real: regulem els dies i hores de pesca, establim vedes biològiques, utilitzem arts selectives respectuoses amb el fons marí i respectem les talles mínimes. També disposem de reserves marines i col·laborem amb científics en projectes de seguiment i conservació (com Life Ecorest o Life Bird). A més, cada dia recollim brossa del mar voluntàriament (Pescaneta) i realitzem accions educatives per sensibilitzar sobre la importància del mar.
La millor manera de reconèixer aquesta feina és gaudir del peix local, fresc i sostenible que cada dia pesquem amb respecte i dedicació.
Una història familiar al servei d’una agricultura ecològica autèntica, amb el distintiu de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
L’Horta ecològica Pla de Munt no és només un projecte agrícola; és el resultat d’una trajectòria vital arrelada al territori i compromesa amb una forma de produir aliments que respecta la terra, les persones i el medi ambient.
Aquesta horta ecològica situada a Palafolls defensa una agricultura que va més enllà del segell ecològic. Aposten per una manera de fer honesta, que posa al centre la sostenibilitat real del sector i la defensa de la sobirania alimentària. Un model que s’allunya de la industrialització del sector ecològic impulsada per les grans superfícies i que protegeix, els petits productors de proximitat que treballen amb cura i responsabilitat.
Productes amb el distintiu de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
Amb aquesta visió clara, l’horta forma part activa de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i, actualment, disposa del distintiu que identifica aquells productes cultivats dins d’aquest territori. Aquest segell destaca la proximitat, la qualitat i el respecte pel medi, i permet als consumidors identificar fàcilment aliments que contribueixen a una alimentació més justa i responsable.
L’Horta ecològica Pla de Munt representa l’essència de l’agricultura de proximitat i ecològica. Una aposta per la sostenibilitat real, pel respecte a la terra i per una manera de consumir que posa el focus en allò que de veritat importa: qui produeix, com ho fa i per què.
Un cap de setmana per apropar la pagesia local i els productes de proximitat al gran públic
Els dies 12 i 13 d’abril, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera va ser present a la 48a edició de la Fira Mercat del Ram de Tordera, una cita emblemàtica dedicada al sector primari. La seva participació va servir per donar visibilitat a la pagesia local, mostrar la qualitat dels productes que es cultiven al territori i acostar la realitat del món agrari a la ciutadania.
Durant el cap de setmana, es van organitzar diferents activitats dins la programació oficial de la fira. Entre les més destacades, els tallers de Show Cooking van posar en valor els aliments de proximitat i de temporada a través de receptes cuinades en directe. També va tenir molt bona acollida la proposta familiar del Petit Xef, una activitat lúdica i educativa per a la mainada que va convertir la cuina en una festa participativa.
La participació de l’Espai Agrari es va emmarcar dins de l’Espai Terra, un espai dedicat al sector agrari que va servir per dignificar la feina de la pagesia i posar en valor el producte local. Va ser una oportunitat per explicar el projecte de l’Espai Agrari i apropar la seva tasca a un públic ampli i divers.
Amb aquesta presència, es referma el compromís de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera per seguir fomentant el consum responsable, l’agricultura de proximitat i el reconeixement de les persones que fan possible que el territori continuï viu i productiu.
Parlem amb un alumne del Cicle Formatiu d’Agroecologia de l’Institut Ramon Turró, que combina els estudis amb la feina a l’empresa familiar de pagesia
L’Alexis Cuní és estudiant de segon curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà d’Agroecologia de l’Institut Ramon Turró i Darder. Fill de pagesos, ha decidit formar-se per seguir vinculat al món agrícola i aportar-hi nous coneixements. En aquesta entrevista ens explica com viu el dia a dia al camp, com veu el futur del sector i què diria als joves que s’hi vulguin dedicar.
Per què vas decidir estudiar el cicle d’agroecologia? Els meus pares són pagesos i aquest grau em cridava l’atenció. A més, es fa molt a prop de casa meva, així que em va encaixar del tot.
Va ser una decisió personal o influenciada pel negoci familiar? Em va interessar pel meu compte, però també volia continuar amb l’empresa familiar, així que va ser una mica de tot.
Quines àrees del cicle t’han estat més útils per aplicar a la feina familiar? Sobretot la part relacionada amb les plagues i les malalties. Saber identificar-les és clau per gestionar bé els cultius.
Com és el teu dia a dia combinant estudis i feina al camp? Durant el dia faig el cicle, i a les tardes, quan acabo classe, vaig a fer camp. Porto el tractor, ajudo amb el que calgui… I els caps de setmana, vaig als mercats.
Com veus el futur del sector agrari? No és fàcil, però cada cop hi ha més iniciatives que obren noves oportunitats. El model de les cistelles, per exemple, ha ajudat molt als petits productors. Si bé hi ha dificultats, també hi ha camins per reinventar-se i adaptar-se.
Creus que hi ha prou suport per als joves que s’hi volen dedicar? Hi ha ajudes com la del “nou pagès” que van molt bé, però si comences des de zero és complicat. Hi ha molta paperassa i moltes despeses. Si vens d’una família pagesa, és més fàcil tirar endavant, però crec que caldria facilitar més l’entrada als qui comencen de nou.
T’agradaria seguir amb el negoci familiar a llarg termini? Sí, la meva idea és continuar l’empresa del meu pare, fent-hi alguns canvis. Abans d’estudiar ja m’havia informat sobre altres maneres de fer, i aquest cicle m’està ajudant a veure noves perspectives.
Quin consell donaries als joves que volen estudiar agroecologia, però tenen dubtes sobre les sortides? Jo els recomanaria començar treballant amb algun pagès o empresa agrària que coneguin per veure si realment els agrada. Si la feina els enganxa, després ja poden plantejar-se estudiar un cicle com aquest, que és molt útil per aprendre i obrir portes.
Cultiu de varietats locals, apicultura, infraestructures agroecològiques i molt més en un curs ple d’experiències reals i aprenentatge pràctic.
L’Institut Ramon Turró i Darder, situat a Malgrat de Mar, continua apostant per una formació pràctica, arrelada al territori i compromesa amb l’agroecologia. Parlem amb en Xavi Fontanet, coordinador del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica, per conèixer de prop les activitats i projectes que estan desenvolupant aquest curs.
L’alumnat de primer ha iniciat la temporada amb la posada en marxa dels hivernacles, on ja han començat a plantar els cultius d’estiu, com ara la maduixera i la tomaquera. A l’exterior, preparen parcel·les per acollir cultius que es mantindran durant l’estiu i que serviran per a la producció de llavor. Aquesta col·laboració amb l’entitat Esporus, dedicada a la conservació de varietats antigues, inclou la reproducció de carbasses tradicionals i un meló de pinyonets.
A més, dins del taller pràctic, l’alumnat ha estat treballant en la construcció d’uns vestidors i en l’adaptació de la finca amb nous sistemes de reg, com l’automatització amb electrovàlvules i programadors.
Els alumnes de segon curs tanquen el seu pas pel cicle amb una gran varietat de projectes aplicats. Un dels més destacats és la creació d’un assecador solar per a productes d’horta i un carro per al transport intern de materials a la finca. A més, estan acabant un projecte de galliner mòbil, on actualment crien pollastres que ells mateixos han incubat amb una incubadora recentment adquirida.
Pel que fa a la formació ramadera, l’alumnat està fent visites a diverses explotacions: ja han visitat una granja de vaques, i pròximament faran sortides a granges de boví i porcí. També tenen previst realitzar un taller d’apicultura a Santa Coloma de Farners.
A banda de totes aquestes activitats, l’alumnat de segon també realitza el mòdul de tractaments fitosanitaris per obtenir el carnet de qualificació professional i desenvolupa un projecte individual de síntesi. Aquest projecte pretén ser aplicable en la vida real, pensant en el moment en què acabin el curs i vulguin iniciar la seva pròpia activitat o incorporar-se a una explotació agrària.
Amb una mirada clara cap a l’agricultura del futur i posant en valor el treball pràctic, l’Institut Ramon Turró i Darder continua apostant per una bona formació agroecològica al territori.
Una eina d’economia circular amb potencial per tancar el cicle de nutrients i reduir residus agrícoles al territori
Per al sector agrícola, la generació de compost a partir de subproductes agraris i fracció orgànica de residus municipals (FORM) pot oferir avantatges significatius. A més de reduir costos associats al tractament dels residus, els pagesos podrien beneficiar-se de l’economia d’escala que suposaria una instal·lació compartida de compostatge. Això els permetria disposar d’un adob de qualitat, adequat per a la fertilització dels camps dedicats a l’horta i altres conreus.
Des del punt de vista dels ajuntaments, la principal aportació d’un projecte d’aquest tipus seria de caire pedagògic i ambiental, vinculat a l’educació per a la sostenibilitat i la gestió responsable dels residus orgànics.
Tot i les seves virtuts, la implantació d’instal·lacions de compostatge al territori no està exempta de reptes. Un dels principals esculls és l’encaix amb la planificació territorial actual en matèria de residus, especialment al Maresme i el Vallès Oriental, zones amb una gestió ja fortament estructurada. A això s’hi suma la dificultat de trobar parcel·les adequades per instal·lar aquests equipaments, que han de complir una sèrie de condicionants tècnics i socials.
Malgrat aquests desafiaments, el compostatge continua sent una via prometedora per tancar el cicle dels nutrients, donar sortida als subproductes agrícoles i avançar cap a un model agrari més resilient, eficient i compromès amb el territori. Explorar vies de col·laboració entre productors, administracions i agents tècnics podria ser clau per aprofitar tot el seu potencial a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
Des de l’any 1911, la Cooperativa Agrària la Baixa Tordera ha estat un motor essencial per al desenvolupament de l’agricultura i la ramaderia al territori.
Amb més d’un segle d’història, aquest projecte col·lectiu manté viu l’esperit dels seus fundadors: garantir que els socis puguin continuar donant vida al territori i al país, mantenint una producció agrícola sostenible i de qualitat.
La Cooperativa s’ha consolidat com un punt de referència per a la pagesia i per totes aquelles persones vinculades al món rural.
La seva agrobotiga, situada a Tordera, ofereix una gran varietat de productes alimentaris que arriben directament del territori. A banda de productes propis, també col·laboren amb diferents cooperatives catalanes per posar l’abast una oferta variada i de qualitat. Hi pots trobar:
Verdures i fruites fresques de la comarca del Maresme.
Ous, carn, embotits i mel produïts de manera artesanal.
Fruits secs, flors i altres productes de proximitat.
Amb l’objectiu de posar en valor la feina dels productors locals, la Cooperativa Agrària la Baixa Tordera forma part del projecte de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Això vol dir que els seus productes també es distingeixen amb el segell de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, un distintiu que certifica que han estat cultivats dins d’aquest territori.
Distintiu de l’EABT
Aquest distintiu permet als consumidors identificar fàcilment aquells productes que respecten la proximitat, la qualitat i la sostenibilitat en la seva producció.
Com la manca d’aigua afecta pol·linitzadors, enemics naturals i la producció agrària
La biodiversitat agrícola no només garanteix aliments a les nostres taules, sinó que juga un paper clau en l’equilibri dels ecosistemes. A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, com en molts altres territoris, la sequera persistent està posant en risc aquest equilibri. La Judit Arnó, investigadora de l’IRTA, ens explica com afecta aquest fenomen a la biodiversitat i què podem fer per mitigar-ne els efectes.
Els pol·linitzadors depenen directament de les plantes amb flor per alimentar-se de pol·len i nèctar. Però quan la disponibilitat d’aigua disminueix, la floració es redueix, afectant tant la seva alimentació com la seva capacitat de reproducció. Això té conseqüències directes sobre els cultius que necessiten la pol·linització entomòfila (realitzada per insectes): menys abelles significa menys fruites i llavors, i per tant, menys producció agrícola.
La sequera també perjudica els enemics naturals de les plagues, com depredadors i parasitoides, que no només necessiten recursos vegetals (nèctar i pol·len), sinó també recursos animals (els herbívors de què s’alimenten). Si hi ha menys vegetació, hi haurà menys plagues i, en conseqüència, menys presència d’aquests insectes beneficiosos.
La desaparició d’aquests aliats naturals implica una menor capacitat per controlar les plagues de manera biològica. Això pot portar a un increment en l’ús de plaguicides, una pràctica que xoca frontalment amb els objectius europeus de reducció de productes químics al camp i que pot tenir conseqüències negatives sobre l’equilibri ecològic.
A més, molts insectes, tan beneficiosos com plagues, tenen parts del seu cicle vital relacionades amb el sòl o amb l’aigua. Amb menys humitat i més temperatura, aquests cicles es veuen alterats, dificultant la seva supervivència i contribuint a la desestabilització del sistema agrari.
Una de les respostes més immediates davant la pèrdua de biodiversitat és crear refugis naturals. Però com apunta Judit Arnó, fer-ho amb espècies vegetals que requereixen molta aigua no és sostenible en un context de sequera. La solució implica escollir plantes adaptades al nostre clima: resistents a la calor, la baixa pluviometria i la irregularitat en el reg.
Aquesta situació no és temporal. Per això, des de l’IRTA i altres centres de recerca s’està treballant de forma transversal per entendre millor com aquestes condicions extremes afecten els cultius, els insectes i la dinàmica agrària. L’objectiu és clar: trobar estratègies per adaptar-nos a un futur més sec i incert, però també més resilient.
Amb més de 25 anys d’història, La Torreta s’ha convertit en un referent de la cuina de proximitat a Malgrat de Mar.
Amb més de 25 anys d’història, La Torreta s’ha convertit en un referent de la cuina de proximitat a Malgrat de Mar. Aquest restaurant familiar va néixer de l’esforç i dedicació d’una nissaga de pagesos que van decidir transformar la seva passió per la terra en una proposta gastronòmica de qualitat.
Ara, amb la segona generació al capdavant, La Torreta continua oferint plats que combinen el millor dels productes locals amb receptes tradicionals i un toc innovador. L’experiència i el coneixement de la terra es reflecteixen en cada plat, sempre elaborat amb ingredients frescos i de temporada.
La Torreta és molt més que un restaurant: és un espai on la tradició pagesa i la passió per la cuina es donen la mà per oferir una experiència autèntica i propera. Tant si busques un menú complet com si prefereixes tastar alguns dels seus plats estrella, l’essència de la proximitat és present en cada plat.
L’IRTA desenvolupa noves tècniques per aprofitar els subproductes agrícoles i les restes vegetals de la zona.
L’any 2024, l’IRTA va iniciar un nou estudi a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, promogut per la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de posar en valor els residus que es generen tant en l’horticultura com en altres àmbits de la zona de l’Alt Maresme. La finalitat principal d’aquest projecte és transformar aquests materials en productes homogenis i estables que puguin ser reutilitzats de manera eficient i sostenible.
El compostatge convencional és un dels processos que s’han aplicat per convertir els residus en compost, un fertilitzant natural i ric en nutrients que pot ser utilitzat en els conreus de la zona. Però, a més d’aquest mètode, l’IRTA ha desenvolupat tècniques innovadores com la generació de frass per l’acció de la mosca soldat. El frass, que són els excrements d’aquest insecte, s’ha demostrat com un fertilitzant natural amb gran potencial per l’horticultura.
Les cooperatives Conca de la Tordera i Progrés-Garbí generen una quantitat important de subproductes provinents del processament d’hortalisses abans de la seva venda. Aquest processament inclou l’eliminació de parts de producte o fins i tot la retirada completa d’hortalisses en mal estat. Alguns exemples són restes de tomàquet, api, porro, enciam i carabassa.
A banda d’aquests subproductes, la zona també genera un volum considerable de restes d’esporga municipal que poden ser compostades per complementar els residus del processament agrícola.
Una de les innovacions destacades d’aquest projecte és la generació de frass mitjançant la mosca soldat. A partir de restes de porro, s’ha pogut produir frass i caracteritzar les seves mostres per determinar el seu contingut de macronutrients principals.
A més, s’han caracteritzat els lixiviats generats en el procés de producció de frass. Aquests lixiviats, que contenen elements fertilitzants, podrien ser utilitzats com a solució fertilitzant en horticultura, oferint una nova via per aprofitar els residus i donar-los un ús beneficiós.
Aquest projecte de compostatge i reutilització de residus mostra com l’Espai Agrari de la Baixa Tordera aposta per un futur més sostenible. La recuperació i transformació de materials que, d’altra manera, es considerarien residus, suposa una millora per als conreus de la zona, redueix l’impacte ambiental i afavoreix l’economia circular.
Aquest projecte no només contribueix a una agricultura més sostenible, sinó que també és un exemple de com la innovació pot transformar els residus en nous recursos per millorar la qualitat dels conreus i el medi ambient.
Hortalisses Pi és una empresa agrícola familiar amb una llarga trajectòria en el cultiu d’hortalisses fresques i de qualitat a Santa Susanna. Amb quatre generacions dedicades a la terra, aquesta empresa combina tradició i innovació per oferir productes de temporada, cultivats de manera sostenible i respectant el cicle natural de les plantes.
Ara, quan visitis l’agrobotiga d’Hortalisses Pi, hi trobaràs el distintiu de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que informa que els productes han estat conreats dins d’aquest territori. Això assegura als consumidors que estan comprant aliments de proximitat, frescos i amb traçabilitat directa del camp a la taula.
Distintiu de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
L’objectiu d’aquest distintiu és posar en valor la feina dels productors locals i facilitar als consumidors la identificació dels productes cultivats dins de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
A la botiga d’Hortalisses Pi, hi trobaràs una gran varietat d’hortalisses de temporada, recollides al punt òptim de maduració.
Comprar productes de KM0 i de temporada, significa apostar per la pagesia local i contribuir a la dinamització del territori. Visita la seva agrobotiga a Santa Susanna i emporta’t a casa els millors productes de la terra, directes del camp a la taula!
Cuina per emportar amb ingredients de proximitat i receptes que evolucionen amb la temporada
LABALMA, ubicada al centre de Blanes, és un restaurant que combina la tradició amb la innovació, oferint plats per a tots els gustos. El seu valor diferencial és la cuina per emportar, feta amb cura i amb productes de proximitat, perquè els clients puguin gaudir dels millors sabors allà on vulguin.
L’actualització constant del seu receptari garanteix que cada plat sigui una experiència única, sempre elaborat amb ingredients frescos i de temporada. Des dels clàssics de la cuina catalana fins a creacions més modernes, LABALMA ofereix un ampli ventall de propostes que respecten la qualitat i l’essència dels aliments.
Aquest establiment és una gran opció per a qui busca menjar de qualitat, elaborat amb productes locals i pensat per satisfer tant els amants de la gastronomia tradicional com aquells que volen descobrir noves combinacions de sabors.
Amanida de pop amb productes de proximitat – @labalma_blanes
A la cooperativa Conca de la Tordera, la producció agrària és sinònim de proximitat, frescor i compromís amb l’economia local. La cooperativa treballa per oferir productes de temporada de gran qualitat, establint una relació directa entre els productors i els consumidors. A més, aposta per una cadena de distribució més curta, que permet reduir els intermediaris i garantir aliments més frescos a les llars i establiments de la zona.
El respecte pel medi ambient també és una prioritat, amb iniciatives com la reducció de l’ús del plàstic en els envasos i la certificació de qualitat en totes les fases de producció.
La cooperativa produeix una àmplia varietat d’hortalisses que es poden trobar durant tot l’any en diferents formats:
Tomacó: Un dels productes estrella. Es comercialitza en diferents formats, incloent-hi les ristes cosides a mà (únics a Catalunya), en malles d’1 kg i en envasos de paper per minimitzar l’ús del plàstic.
Porro: Disponible en safates de 500 g sense fulla ni arrel, així com en manats sencers o a granel.
Hortalisses de fulla: Inclou enciams trocadero i fulla de roure, així com bledes i espinacs, disponibles a granel i en manats.
Bràssiques: Amb col tipus milan i bròquil verd, dues opcions molt valorades per la seva qualitat i versatilitat a la cuina.
TomacóPorro
Els productes es distribueixen tant a botigues especialitzades com a grans superfícies. Es poden trobar a:
La botiga de la cooperativa a Palafolls,
Supermercats com Alcampo, Caprabo, bonÀrea, Consum, Carrefour, Bon Preu i Condis.
Centres educatius i entitats de la zona, fomentant una alimentació saludable i de proximitat a les escoles.
La cooperativa aposta per una producció sostenible i amb certificacions que garanteixen tant la qualitat com el respecte pel medi ambient. Disposa de certificacions com Global G.A.P., Producció Integrada, ISO 22000 i el segell de producte de proximitat, que avalen la seguretat i sostenibilitat dels seus aliments.
Amb aquesta filosofia de treball, Conca de la Tordera es posiciona com un referent en la producció d’hortalisses de qualitat, apostant per la sostenibilitat i el consum responsable.
Sílvia, impulsora d’una agrobotiga que dona valor als productes de proximitat
En el marc del Dia Internacional de la Dona, posem el focus en el paper de les dones a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, un sector on la seva tasca sovint queda invisibilitzada. Més enllà de les titulars d’explotacions agràries, moltes dones hi tenen un paper fonamental, assumint responsabilitats en la gestió, comercialització i dinamització del sector.
Un exemple d’aquesta realitat és el projecte de La Vinya de Can Crosas, a Palafolls, impulsat per la Sílvia i en Ramon. Tot i que ella no venia d’una família pagesa, el seu vincle amb l’agricultura va començar fa gairebé trenta anys, quan va conèixer en Ramon.
Tot i això, el camí no va ser fàcil. Entre els intermediaris, les dificultats econòmiques del sector i fenòmens extrems com el temporal Glòria, la situació es va complicar fins al punt que la pagesia convencional no els donava prou rendiment per continuar.
“Durant uns anys vaig haver de buscar feina en un altre sector, però en Ramon es trobava cada cop més desmotivat. La pagesia estava en una situació complicada, i entre tota la família vam decidir donar una empenta al projecte i apostar per una alternativa diferent.”
Fa tres anys van posar en marxa l’agrobotiga de La Vinya de Can Crosas, un espai on venen els seus propis productes que cultiven, i també els d’altres pagesos del territori. L’objectiu és garantir un canal de comercialització just, on els productors reben un marge més alt i el consumidor pot accedir a productes frescos, de temporada i de proximitat.
El projecte ha crescut fins al punt que ara ella s’encarrega de la logística de la botiga i de la gestió mentre en Ramon segueix treballant la terra, juntament amb altres treballadors.
“Ara mateix, aquest projecte ens ha permès tirar endavant, però també ha beneficiat el sector. La gent volia una iniciativa així, comprar directament del camp i de temporada, i per a la pagesia és una oportunitat per aconseguir un preu just pels seus productes.”
La història de La Vinya de Can Crosas és només un exemple del paper clau que tenen les dones en el sector agrari. Segons dades del darrer cens agrari (2020), a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera només un 13,5% de les explotacions tenen una dona com a titular, enfront del 86,5% d’homes.
Però més enllà d’aquestes xifres, moltes dones són imprescindibles en el dia a dia de les explotacions agràries, sovint en tasques poc visibles, però igualment essencials per al bon funcionament del sector.
En aquest Dia Internacional de la Dona, volem posar en valor la seva feina, la seva constància i la seva capacitat d’adaptació en un sector ple de reptes. Iniciatives com la de La Vinya de Can Crosas demostren que les dones no només treballen la terra, sinó que també lideren projectes, transformen models i fan possible una agricultura més sostenible i de proximitat.
Els calçots són un dels productes estrella de l’hivern i de principis de primavera, una tradició gastronòmica que s’ha convertit en tot un símbol de la cuina catalana.
A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, aquest cultiu ha estat present durant dècades gràcies a les condicions òptimes del territori, on el clima suau i la qualitat del sòl afavoreixen la seva producció.
El conreu del calçot requereix paciència i tècnica. La seva producció comença amb la sembra de la llavor de ceba, que més tard es trasplanta per iniciar el procés de calçat, és a dir, anar cobrint els brots amb terra per afavorir el seu creixement en forma allargada i tendra. Aquesta tècnica, juntament amb l’ús de terres fèrtils i un reg controlat, permet obtenir un calçot dolç i de textura suau, característiques molt apreciades pels consumidors.
Molts productors de l’EABT han apostat pel cultiu del calçot com una alternativa per diversificar la seva producció, portant-lo als mercats locals, restaurants i directament als consumidors a través de la venda directa o les agrobotigues.
Un d’aquests productors és La Vinya de Can Crosas, a Palafolls. A l’agrobotiga de La Vinya de Can Crosas, a més de vendre’ls crus, van començar a oferir-los cuits i llestos per menjar. La iniciativa ha tingut una gran acollida i actualment, cada cap de setmana, preparen al voltant de 10.000 calçots, a més dels que venen en fresc. Cuinats de manera tradicional, es presenten en caixes de porexpan que conserven la temperatura durant tres hores, permetent que els clients gaudeixin d’una calçotada autèntica sense complicacions.
Aquesta opció és perfecta per a aquelles persones que no disposen de l’equip necessari per coure’ls a casa, ja que es necessita una bona flama, sarments o fusta com el bruc per aconseguir el sabor i la cocció perfecta. La comoditat de tenir-los ja preparats ha fet que molts restaurants i entitats confiïn en La Vinya de Can Crosas per oferir calçotades de qualitat.
Cuinant els calçots a La Vinya de Can Crosas
L’aposta pel calçot a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és un reflex de com la pagesia s’adapta a les necessitats del mercat i manté vives les tradicions. Gràcies a la feina dels productors, aquest producte de temporada arriba any rere any a llars i restaurants de la zona, oferint una experiència gastronòmica autèntica i de proximitat.
Si vols gaudir de calçots frescos i de qualitat, aposta pels productors de la Baixa Tordera i dona suport a la pagesia local.
Una estació inestable i canviant, amb un paper clau per a la gestió agrària
Si ets pagès, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera posa al teu abast un servei gratuït de previsions i alertes agrometeorològiques específic del territori. Inscriu-t’hi fent clic aquí.
Les previsions meteorològiques per a la primavera del 2025 a la Baixa Tordera apunten a un escenari de pluges freqüents i episodis meteorològics destacables. Segons les tendències estacionals facilitades per Taiko Meteorologia, els mesos de març, abril i maig tindran precipitacions per sobre de la mitjana climàtica, fet que pot tenir un impacte significatiu en l’activitat agrícola del territori.
El mes de març es preveu amb poques situacions d’anticicló, fet que pot afavorir l’arribada de borrasques i la formació de pluges recurrents. La segona quinzena del mes podria portar una llevantada o un temporal de pluges que afectaria els camps de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. A més, encara hi ha risc d’entrades fredes que podrien provocar gelades tardanes, amb afectació especial per als conreus més sensibles.
Tot i que l’abril tindrà algun període tranquil sota la influència de l’anticicló, en general es preveu un mes molt plujós. Les precipitacions podrien ser generoses i ajudar a fer saó als camps, millorant la retenció d’aigua del sòl i reduint la necessitat de regs addicionals. A mesura que avanci el mes, s’espera una transició cap a pluges més irregulars en forma de ruixats i tempestes.
El mes de maig estarà marcat per l’augment de les tempestes, especialment al nord-est de Catalunya, que puntualment podrien arribar a la Baixa Tordera. Aquestes tempestes poden venir acompanyades de calamarsa, fet que pot suposar un risc per a la producció agrícola. Les primeres jornades de calor diürna podrien fer acte de presència, tot i que no s’esperen calorades prematures.
Davant d’aquesta primavera canviant, els serveis de previsions meteorològiques són una eina clau per als pagesos de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. A través de l’APP i la pàgina web de Taiko Meteorologia, es poden consultar butlletins hora a hora amb informació detallada sobre:
Reducció de regs en funció de les pluges previstes.
Condicions de proliferació de fongs segons la humitat i la temperatura.
Estat del sòl per determinar si està enfangat i evitar complicacions amb la maquinària agrícola.
A més, s’ha implementat un canal de WhatsApp que envia butlletins els dilluns, dimecres i divendres per facilitar l’accés a la informació meteorològica de manera ràpida i directa.
Les previsions també indiquen que aquesta primavera estarà marcada per diverses alertes meteorològiques. Entre els riscos principals hi ha:
Pluges intenses i temporals de llevant amb vent i precipitacions abundants.
Gelades tardanes que poden afectar la producció agrícola.
Episodis de tempestes i calamarsa amb impacte desigual als camps.
Aquestes alertes es comunicaran amb la màxima antelació possible a través de WhatsApp i l’APP de Taiko Meteorologia, incloent-hi un mapa específic de l’Espai Agrari amb el grau de perill per a cada municipi.
Cada divendres, quinzenalment, s’actualitzen les tendències meteorològiques a tres setmanes vista, oferint una visió general de les temperatures i els episodis de pluja previstos. Aquesta informació permet als pagesos planificar millor la seva activitat i optimitzar recursos, minimitzant els riscos associats a fenòmens meteorològics inesperats.
Una eina per facilitar l’accés a la terra i garantir la continuïtat agrària
Els bancs de terres són una iniciativa impulsada per la Diputació de Barcelona per posar en contacte propietaris de terrenys amb persones que volen engegar un projecte agrari o bé ampliar la seva explotació. Es tracta d’una eina d’intermediació que busca garantir la continuïtat de l’activitat agrària, evitar l’abandonament de terres i fomentar la producció d’aliments de proximitat.
Aquesta iniciativa ja s’ha implementat amb èxit en diferents zones de Catalunya, com el Parc Rural de Montserrat o el Parc Agrari de la Conca d’Òdena. Ara, es vol posar en marxa a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que inclou els municipis de Palafolls, Tordera, Malgrat de Mar, Santa Susanna i Blanes.
Actualment, el projecte ja està en marxa. En una primera fase, s’ha dut a terme un inventari de parcel·les potencials que es troben en desús o abandonades. Un cop identificades, el següent pas ha estat contactar amb els propietaris per informar-los de les possibilitats que ofereix el Banc de Terres. Ara, a principis de març, es posaran en marxa diverses jornades de difusió per donar a conèixer aquesta eina tant als propietaris com als pagesos interessats.
Segons ha explicat Pere Navarro, tècnic de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, el Banc de Terres “és una eina d’intermediació entre propietaris de terres i persones que volen engegar un projecte agrari o ampliar la seva explotació. L’objectiu és trobar un encaix entre ambdues parts perquè les terres continuïn treballant-se o es recuperin per a la producció d’aliments.”
El Banc de Terres de la Baixa Tordera forma part del projecte BCN Agrària, que té com a objectiu establir mecanismes de cooperació i transferència de coneixement per consolidar iniciatives d’accés a la terra. A més, vol esdevenir un referent per a la creació de nous bancs de terres, compartint l’experiència adquirida en altres territoris.
Amb aquesta iniciativa, es vol donar una nova oportunitat a terres en desús, facilitant l’accés a la terra als pagesos que busquen nous espais per conrear i fomentant així l’activitat agrícola a la Baixa Tordera. Les primeres jornades informatives tindran lloc durant el mes de març, amb l’objectiu d’explicar el funcionament del projecte i animar tant propietaris com pagesos a formar-ne part.
Si estàs interessat a saber-ne més, segueix-nos a les xarxes socials, on anirem informant sobre les sessions i les novetats del Banc de Terres de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
Un restaurant familiar que aposta per la proximitat i la qualitat en cada plat.
El restaurant Camí Ral, situat a Tordera, és un referent en la cuina mediterrània basada en productes de temporada i proximitat. La seva filosofia se centra a oferir menús setmanals i de cap de setmana, amb receptes que s’adapten als ingredients frescos del moment.
Cada plat que surt de la seva cuina és fruit de la passió i dedicació del seu equip, que treballa per garantir una experiència gastronòmica autèntica i accessible per a tothom. Els comensals poden gaudir de propostes variades, amb sabors tradicionals combinats amb tocs creatius, que fan de cada àpat una experiència única.
L’objectiu de Camí Ral és transmetre als clients la importància del producte local, oferint una cuina de qualitat que respecta el territori i els seus productors. Un espai ideal per a qui busca gaudir d’una gastronomia sostenible i saborosa al cor de la Baixa Tordera.
Un projecte educatiu perquè l’alumnat descobreixi el cicle de vida de les plantes i la importància de l’agricultura.
L’alumnat de 4t de primària participa en un projecte per reactivar l’hort escolar, una iniciativa que combina aprenentatge teòric i pràctic sobre el cultiu de plantes i la importància de l’agricultura en la nostra alimentació.
El projecte va començar al gener amb una visita als Planters Casas de Palafolls, on els infants van descobrir com se sembraven les llavors i quin paper tenien en la propagació de noves plantes. Durant la visita, van tenir l’oportunitat de sembrar manualment algunes llavors, que es van deixar als planters perquè creixessin en les millors condicions.
Vista als planters Cases de PalafollsSembra de llavors en safata de planter
Quan el planter ha crescut prou, l’alumnat el recull i, amb l’ajuda de les famílies de 4t, reactiven l’hort de l’escola. Aquesta activitat forma part de l’aprenentatge de les plantes i fomenta la responsabilitat i la consciència ambiental dels infants, alhora que reforça el treball en equip entre alumnes, famílies i escola.
L’hort escolar no només és un espai d’aprenentatge pràctic, sinó també un lloc per transmetre valors com la sostenibilitat, el respecte per la natura i la importància del treball agrícola. El contacte directe amb la terra i el procés de cultiu permet als infants entendre millor el cicle de vida de les plantes i valorar l’esforç dels pagesos que treballen per garantir els aliments que arriben a taula.
Gràcies a iniciatives com aquesta, l’agricultura esdevé part de l’educació de l’alumnat, apropant-los a un sector essencial i reforçant el vincle entre l’escola i el territori. Aquest projecte no només afavoreix l’aprenentatge científic i mediambiental, sinó que també ajuda a valorar la importància del consum de proximitat i la conservació del medi natural.
Amb l’hort escolar, l’Escola Les Ferreries aposta per una educació més pràctica i vivencial, on la natura es converteix en una aula oberta plena d’oportunitats per créixer i aprendre.
Investigació de l’IRTA sobre la importància de la salut del sòl i l’impacte de diferents pràctiques agrícoles
El sòl és un element essencial per a l’agricultura i els ecosistemes, ja que proporciona nutrients a les plantes, reté aigua i acull una gran diversitat de microorganismes. Un sòl saludable contribueix a la productivitat agrícola, la biodiversitat i fins i tot a la lluita contra el canvi climàtic.
Segons l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), la salut del sòl depèn en gran part de les pràctiques agrícoles que s’hi apliquen. Per aquest motiu, l’equip de salut del sòl del programa de Protecció Vegetal Sostenible de l’IRTA està duent a terme un estudi a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera per analitzar com diferents tècniques de maneig del sòl afecten la seva qualitat i equilibri ecològic.
Un dels elements més importants per mantenir un sòl sa són els fongs micorrízics, organismes que estableixen una relació simbiòtica amb les arrels de les plantes. Aquests fongs ajuden les plantes a absorbir millor l’aigua i els nutrients, les protegeixen de malalties i, a més, tenen un paper fonamental en el segrest de carboni, un procés que contribueix a reduir el CO₂ de l’atmosfera.
Quan el sòl es gestiona correctament, aquests fongs es multipliquen i milloren la fertilitat del terreny. Per contra, una mala gestió del sòl pot reduir-ne la presència i afectar negativament la qualitat del cultiu.
Autoria: Carme Biel
L’estudi de l’IRTA a la Baixa Tordera analitza la salut del sòl en parcel·les amb diferents tipus de maneig agrícola:
Parcel·les amb esmenes orgàniques: S’utilitzen compostos naturals i adobs orgànics per enriquir el sòl.
Parcel·les amb fertilització mineral: S’apliquen fertilitzants sintètics sense l’ús de matèria orgànica.
Des de fa quatre anys, s’analitzen mostres de sòl per avaluar la seva fertilitat, la presència de microorganismes i l’acumulació de carboni. Els resultats obtinguts fins ara són clars:
Les parcel·les amb esmenes orgàniques han experimentat un augment en el contingut de carboni orgànic i una major presència de fongs micorrízics, millorant així la fertilitat i la biodiversitat del sòl.
En canvi, les parcel·les amb fertilització mineral han registrat una disminució del carboni orgànic i una menor diversitat microbiana, cosa que pot afectar la seva capacitat de retenir nutrients i aigua.
Aquests resultats reforcen la importància d’aplicar pràctiques agrícoles sostenibles per millorar la salut del sòl i reduir l’impacte ambiental de l’activitat agrícola. A més, la investigació serveix com a base per entendre millor com el maneig del sòl influeix en la seva qualitat a llarg termini.
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera es presenta a la Diputació de Girona per enfortir col·laboracions i impulsar el sector agrari de proximitat
L’àmbit territorial de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera abasta 5 municipis – Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera- de dues comarques diferents (el Maresme i la Selva) i de dues diputacions (Diputació de Barcelona i Diputació de Girona). En aquest context es fa necessari cercar la col·laboració de totes les administracions implicades, i amb aquesta finalitat, el passat dijous 6 de febrer es va presentar l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a la Diputació de Girona.
A la reunió hi va participar el vicepresident de la Diputació de Girona Jordi Camps, i per part de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera el president Francesc Alemany i, en representació de l’Ajuntament de Blanes, el primer tinent d’alcalde Joan Felip i la cap de Promoció de la Ciutat Montse Torres.
La trobada va servir per explicar els objectius, l’organització i les línies de treball de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, constatar que la promoció de la producció agrària de proximitat i el suport al sector agrari són línies de treball compartides, i per obrir vies de col·laboració en el futur.
L’impacte de les baixes temperatures en els cultius i les estratègies per minimitzar els danys segons Jordi Ariño, de la Federació Selmar.
El fred és un factor determinant en l’agricultura, especialment a l’horta de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Tot i que en alguns casos les baixes temperatures poden beneficiar determinats cultius, en d’altres poden causar estralls i afectar la producció. Alguns dels cultius més sensibles a les gelades són el tomàquet i el pèsol, que es poden veure perjudicats per baixades brusques de temperatura durant l’hivern i inicis de primavera.
El tomàquet (Solanum Lycopersicum L.) És un dels cultius més vulnerables, especialment quan el seu trasplantament als hivernacles es realitza a mitjans o finals de febrer. Quan la temperatura baixa de 0 °C, les plàntules presenten un color morat característic a les fulles. Tot i que les plantes es poden recuperar si la temperatura no ha descendit massa, el fred pot afectar la correcta formació del primer pom floral, fet que repercuteix negativament en la collita i genera pèrdues econòmiques als pagesos.
El pèsol (Pisum sativum) també queda afectat. Quan les temperatures baixen per sota de 0 °C durant un temps prolongat, les tavelles poden mostrar taques blanques i acabar desenvolupant fruits que no engreixen adequadament, fent-los inviables per a la seva comercialització. Aquest fenomen pot reduir significativament la producció i afectar-ne la qualitat.
Detall de tabella de pèsol afectada per baixes temperaturas (-3 oC)
Per evitar danys en els cultius, els productors de l’Espai Agrari poden aplicar diverses tècniques de protecció davant d’episodis de fred intens:
Ús de manta tèrmica: Es tracta d’un material lleuger que es col·loca sobre cultius baixos, com l’enciam o la tomaquera, per proporcionar una capa protectora davant les baixes temperatures. Aquesta tècnica és especialment efectiva quan les temperatures es mantenen properes als -1 °C o -2 °C.
Coberta amb manta tèrmica sobre cultiu d’enciamCoberta amb manta tèrmica sobre cultiu de tomaquera
Reg per aspersió durant les hores més fredes: Aquesta tècnica consisteix a regar els cultius quan s’apropa la temperatura mínima del dia, generalment a la matinada. Quan l’aigua es congela sobre la planta, allibera calories i crea una capa de gel que actua com a aïllant, protegint el cultiu.
Tot i els efectes negatius sobre alguns cultius, el fred pot ser un aliat per a altres tipus de produccions. Cultius com els calçots, cebes, porros i bràssiques es beneficien de temperatures baixes, que afavoreixen el seu desenvolupament i milloren la qualitat del producte final.
A més, els hiverns amb temperatures baixes i fins i tot extremes ajuden a reduir la presència de plagues de cara a les estacions més càlides, millorant així la sanitat vegetal de l’entorn.
L’adaptació als canvis de temperatura i l’ús de tècniques agronòmiques adequades són clau per garantir la viabilitat dels cultius i mantenir una producció agrícola sostenible a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
Un projecte agrícola familiar que aposta per la qualitat, la proximitat i la sostenibilitat.
A Sant Genís de Palafolls, en un entorn privilegiat entre bosc i conreus, hi trobem Mas Rabassa, una explotació agrícola familiar gestionada per Francesc Xavier Carbó i Cristina Pozo. Amb una superfície de 4 hectàrees, de les quals 1,7 hectàrees són d’hivernacles, aquesta finca es dedica a la producció i venda de proximitat d’hortalisses, apostant per una agricultura respectuosa amb el medi ambient i compromesa amb la sostenibilitat.
L’objectiu de Mas Rabassa és oferir productes de qualitat minimitzant l’ús de tractaments fitosanitaris i reduint l’impacte ambiental. Per aconseguir-ho, implementen diverses pràctiques sostenibles que garanteixen un sistema de producció respectuós tant amb el productor com amb el consumidor i l’entorn natural.
Reducció de plàstics en el cultiu A la finca es prioritza l’ús de materials biodegradables com la palla o el paper per encoixinar els cultius, reduint així la utilització de plàstic. I en els cultius on s’utilitza plàstic, aquest sempre es retira del terra un cop acabat el cultiu i es porta fins a la deixalleria per a la seva destrucció adequada.
Control biològic de plagues Per minimitzar l’ús de productes químics, Mas Rabassa ha implantat un sistema de control biològic de plagues basat en la fauna auxiliar. Plantes reservori de fauna beneficiosa es distribueixen per tota la finca per fomentar la presència natural d’insectes depredadors de plagues. Quan cal, també s’introdueixen insectes beneficiosos adquirits a empreses especialitzades.
Reducció de males herbes sense herbicides S’apliquen tècniques com la sembra de cultius en verd, que competeixen amb les males herbes i, alhora, milloren la fertilitat del sòl. També es practica el volteig superficial de la terra en zones amb alta presència d’espècies invasores i s’utilitza plàstic biodegradable en els cultius d’hivern.
Fertilització mixta per millorar la qualitat del sòl Per garantir un sòl fèrtil i saludable, la finca aposta per una fertilització mixta combinant fems de cavall, adobs en verd i adobs minerals, un sistema que aporta nutrients de manera equilibrada i afavoreix la regeneració natural del sòl.
Eficiència en el reg i ús d’energies renovables Tota la finca està equipada amb un sistema de reg per degoteig i microaspersió, prioritzant el degoteig per reduir el consum d’aigua i evitar humitats excessives que puguin afavorir l’aparició de fongs. A més, per reduir la dependència de fonts d’energia convencionals, Mas Rabassa compta amb plaques solars i un sistema de calefacció per biomassa als hivernacles, utilitzant restes vegetals com a combustible.
A continuació veureu els diferents cultius que hi ha en aquests moments:
Vista des de dalt, del camp de mongeta del ganxet, i carxofa al fons. Vista des de baix, en primer lloc la carxofa i al fons la mongeta del ganxet.Fotografia d’enciams variats i bràssiques (cols, bròquils, coliflor i broculi).Camp de calçots (tipus de ceba molt apreciada a Catalunya).Camp d’alls tendres.Cultiu de mongeta tendra, on a primer pla a mà dreta es veu un banker plant de blat (plantes que s’utilitzen pel control biològic del pugó).Camp de pèsols.Tomàquet amb encoixinat de pallaAbellot ajudant a la pol·linització dels tomàquets.Part de varietat de tomàquets que produeixen.
Agricultura de proximitat, diversitat de cultius i un espai per connectar amb la terra a Tordera.
Can Saleta és molt més que una petita empresa agrícola. És un projecte liderat per dos socis, l’Abel i l’Iban, que comparteixen una passió per la terra i la producció d’aliments de qualitat. Situada a Tordera, la finca de Can Saleta es caracteritza per la riquesa de les seves terres, que permeten el cultiu d’una gran varietat de productes frescos i de temporada.
Els cultius principals de Can Saleta són els calçots, els tomàquets de penjar i els fesols de ganxet, un producte emblemàtic del territori. Segons la temporada, també s’hi poden trobar altres llegums com el fesol menut, així com carabasses, melons, síndries i, fins i tot, cultius de secà com la civada.
Hort de Can Saleta
Aquesta varietat de cultius no només respon a la demanda del mercat, sinó que també reflecteix un compromís amb la sostenibilitat i la rotació de conreus, que contribueixen a mantenir la fertilitat del sòl i a reduir l’impacte ambiental.
Can Saleta no disposa d’una botiga física, però això no és cap impediment per arribar als consumidors. El seu model de venda es basa en la relació directa amb restaurants, fruiteries i cooperatives agrícoles, que valoren la qualitat i la frescor dels seus productes. A més, també ofereixen venda directa a particulars, fomentant el consum de productes locals i de temporada.
Cultius de Can Saleta
A més de la producció agrícola, Can Saleta també organitza tallers i xerrades informatives sobre el món agrícola, amb el suport de l’Ajuntament de Tordera. Aquestes activitats ajuden a sensibilitzar la població sobre la importància de l’agricultura local, la sostenibilitat i la gestió responsable dels recursos naturals.
Can Saleta representa l’esperit de l’agricultura de proximitat: un projecte arrelat al territori, compromès amb la qualitat dels seus productes, el respecte pel medi ambient i la connexió amb la comunitat.
En l’Assemblea del passat 18 de desembre a Palafolls, l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera, formada pels cinc municipis de l’àmbit i el sector agrari del territori, va aprovar el seu pla de treball i pressupost per a l’any 2025, on destaquen:
Una inversió rellevant, de 20.500€, per a accions de manteniment de la xarxa de drenatge del territori.
Avançar en el projecte d’obrador compartit, que ha de permetre a pagesos i pageses elaborar productes vegetals sense haver de realitzar inversions individuals en maquinària i instal·lacions.
Impulsar el banc de terres com una eina més per contribuir al relleu agrari al territori.
Donar continuïtat a accions com el servei de previsions i alertes agrometeorològiques, accions de promoció dels valors i la marca de l’Espai Agrari, i el suport al Cicle Formatiu de Grau Mig d’Agroecologia a Malgrat de Mar.
Accions per apropar l’activitat agrària a la ciutadania, a nivell de comunicació, instal·lació de nova senyalització al territori i accions amb centres escolars.
Avançar en la gestió de subproductes agraris per a l’elaboració de compost de qualitat, per promoure l’economia circular alhora que dona suport al sector productor.
L’impuls a l’estratègia alimentària de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, per avançar cap a un sistema alimentari més sostenible, resilient, de proximitat, just i sa.
Totes les actuacions de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera s’emmarquen en el Pla de Gestió i Desenvolupament d’aquest territori, elaborat de forma participativa l’any 2021, i que vol contribuir a la viabilitat del sector agrari i al reconeixement de les funcions productives, socials i ambientals de la pagesia. Per al finançament de les actuacions es compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i dels cinc municipis del territori: Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera.
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera és un territori referent en la producció d’horta a Catalunya on també hi ha conreus extensius i ramaderia, amb 1.800 ha de conreus i 130 explotacions agràries.
La gestió sostenible dels boscos del Montnegre i el Corredor garanteix la preservació d’un ecosistema ric, productiu i resilient, tot afrontant els reptes actuals del sector forestal.
Les finques de Can Burgada i Can Talleda, situades al massís del Montnegre i Corredor, són un clar exemple de gestió forestal mixta, combinant terrenys agrícoles i forestals. Històricament, els boscos han estat un complement essencial a l’activitat agrària, aportant recursos com la fusta, les llenyes, el carbó i el suro. Malgrat que el sector forestal actualment pateix una crisi de preus i baix rendiment, les condicions climàtiques de la zona, amb una bona pluviometria i la proximitat al mar, ofereixen un alt potencial per a múltiples espècies forestals.
Des de fa 28 anys, la gestió d’aquestes finques es realitza seguint un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal, amb certificació PEFC des del 2008. Aquesta certificació garanteix una explotació forestal sostenible que manté la vitalitat del bosc i preserva la biodiversitat. En les intervencions es manté un mosaic d’espècies productives i protectores, promovent un equilibri ecològic.
Els boscos gestionats inclouen suredes, alzinars, rouredes i boscos de ribera. Els canvis més destacats dels darrers anys han estat la recuperació de les suredes autòctones després de dècades de regressió per malalties i baixades de preus. Els suros es pelen cada 14 anys, seguint un sistema organitzat per zones per garantir una producció contínua i sostenible. La pela s’acompanya d’estassades selectives per reforçar la salut dels arbres i prevenir malalties.
Un altre projecte important ha estat la reconversió de boscos de castanyer i pi marítim en plantacions de pi insigne (pinus radiata), una espècie que presenta un millor creixement, major qualitat de fusta i menys vulnerabilitat a les malalties en aquesta zona. Aquestes plantacions es fan en viver propi, seleccionats per la seva genètica superior, i es mantenen amb neteges i reposicions els primers anys per assegurar-ne l’èxit.
Els pins insignes es gestionen amb podes i aclarides periòdiques, fins arribar a una tala final entre els 35 i 40 anys. Aquesta espècie, gràcies al seu alt ritme de creixement, és una de les més eficients en la captació de diòxid de carboni, contribuint significativament a la lluita contra el canvi climàtic.
La prevenció d’incendis és un aspecte clau en la gestió forestal d’aquestes finques. Es realitzen estassades, podes i tallades de millora amb l’objectiu de reduir el risc d’incendi i facilitar-ne l’extinció en cas que es produeixi. Recentment, gràcies al Pla Conjunt de la zona Oest de Tordera, redactat per l’Associació del Montnegre i Corredor, s’ha desenvolupat un important projecte de creació de franges de baixa combustió que ja està gairebé finalitzat.
La col·laboració amb entitats com l’Associació del Montnegre i Corredor i el Consorci Forestal de Catalunya és fonamental per a la gestió forestal sostenible. Aquests organismes ofereixen suport tècnic, transport i comercialització de productes forestals com el suro, a través de l’empresa Quality Suber. Altres productes, com la llenya i la fusta, es comercialitzen a través de cooperatives i agrupacions de productors.
La gestió forestal a llarg termini, amb una visió sostenible i adaptada als reptes del canvi climàtic i les fluctuacions del mercat, és essencial per garantir el futur dels boscos del Montnegre i Corredor. Les iniciatives en marxa no només contribueixen a mantenir un paisatge ric i divers, sinó que també donen suport a l’economia local i afavoreixen la preservació d’un ecosistema que beneficia tota la comunitat.
A principis de desembre, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera va organitzar un sorteig especial a través d’Instagram amb l’objectiu de promocionar els productes locals i de temporada del nostre territori.
L’acció, que va comptar amb una gran participació, va permetre que tres persones guanyadores poguessin gaudir de deliciosos lots plens dels millors productes de la zona.
Els lots, recollits a les agrobotigues, incloïen una selecció variada d’aliments frescos, de qualitat, i de proximitat, cultivats amb cura. Aquesta iniciativa no només va destacar la riquesa dels productes de l’Espai Agrari, sinó que també va posar en valor la tasca imprescindible de la pagesia per garantir una alimentació sostenible i de proximitat.
Les guanyadores del sorteig, Meritxell M, Mònica V i Arisleidy B, van ser les protagonistes d’aquesta acció que buscava fomentar el consum local i reconèixer el treball dels productors i pagesos de la Baixa Tordera.
Mertixell M, amb el lot de productes
Des de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera volem agrair la implicació de les cooperatives i de totes les persones que van participar en el sorteig. Amb la col·laboració de tothom, seguim donant suport a la pagesia local i posant en valor els sabors de la nostra terra.
El passat 17 de novembre, Santa Susanna va reunir entusiastes dels bolets, famílies i visitants de tot el territori. La jornada va començar amb un esmorzar del boletaire on els assistents van poder degustar plats on el bolet era el protagonista, un inici perfecte per un dia ple d’activitats.
Amb la panxa plena, els participants van sortir a buscar bolets amb un guia micològic. Una experiència educativa que va permetre als participants identificar espècies de bolets del territori i entendre millor el seu entorn natural.
L’atenció durant el matí es va centrar en el Concurs de Dibuix “Els bolets i la tardor”. Aquesta competició va atraure participants de totes les edats, els quals van presentar obres que capturaven l’essència de la tardor i la diversitat micològica del territori.
Avançant el dia, els assistents van tenir l’oportunitat de visitar l’exposició de bolets locals i la venda de productes artesanals. Aquests estands no només van mostrar la rica diversitat de bolets, sinó que també van oferir la possibilitat d’adquirir productes únics i artesania.
El moment àlgid de la festa va arribar amb la 7a jornada gastronòmica del bolet, on xefs locals van preparar plats centrats en els bolets, demostrant la versatilitat d’aquests ingredients i la seva capacitat per transformar-los en delícies culinàries.
En conclusió, l’èxit rotund de la festa ha reafirmat el compromís de l’Ajuntament de Santa Susanna i dels organitzadors en promoure la cultura local i l’educació ambiental.
Durant els mesos de novembre i desembre s’han fet activitats de demostració de cuina i tast, amb producte local i de temporada, als cinc municipis de l’Espai Agrari.
De la mà de l’equip de l’Artesà de la Cuina (www.artesadelacuina.com), i amb l’objectiu d’apropar a la ciutadania els productes de temporada de l’espai agrari, s’han fet un conjunt de cinc activitats de demostració de cuina, on s’han cuinat dues receptes on els productes de l’Espai Agrari han estat protagonistes:
Crema de carabassa acompanyada d’ou ecològic, bolets saltejats, botifarra negra i oli de fruits secs.
Arròs melós de verdures de temporada, bròquil, coliflor, bledes, espinacs i pastanaga.
Les activitats s’han fet en cap de setmana i en espais propers a mercats, fires o punts d’afluència de visitants a Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera i Santa Susanna, amb una participació alta de públic i amb un tast final dels plats resultants que ha deixat molt bon regust.
L’objectiu dels showcookings és promoure el consum de productes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i de temporada, a partir de receptes que tothom pot fer, i donar valor al territori i al que ens aporta a nivell econòmic, social i ambiental.
Manage Cookie Consent
Utilitzem galetes per optimitzar el nostre lloc web i el nostre servei.
Funcional
Sempre actiu
The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.
