La Júlia i la Montse de kilometre0.cat ens porten una recepta imprescindible per a aquest estiu: la clàssica i fàcil coca de recapte. Si us quedeu amb ganes de més, no deixeu de visitar el seu blog per descobrir moltes altres propostes amb producte de temporada.
Els horts de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera estan plens de vida durant l’estiu, amb albergínies brillants, pebrots colorits, cebes i carbassons tendres. És el moment perfecte per aprofitar aquests ingredients en una recepta tradicional, senzilla i saborosa que ens connecta amb la cuina de sempre: la coca de recapte.
La Júlia i la Montse, del blog kilometre0.cat, ens han compartit la seva versió, pensada per fer-se a casa de forma fàcil, amb ingredients de proximitat i de temporada. Aquí teniu la recepta pas a pas!
Ingredients
Per a la verdura:
2 cebes grosses
2 pebrots vermells
1 pebrot verd
1 albergínia
1 carbassó petit (opcional)
Orenga
Sal
Pebre negre mòlt
Oli d’oliva verge extra
Per a la massa:
100 ml d’oli d’oliva
100 ml de cervesa
325 g de farina de blat
Un pols de sal
Preparació de la verdura
Talleu totes les verdures a tires llargues i primes. L’albergínia, deixeu-la una estona amb sal dins d’un escorredor perquè perdi l’amargor. Renteu-la i reserveu-la. En una paella amb oli fred, afegiu la ceba i els pebrots. Salpebreu i afegiu orenga. Després de 10 minuts de cocció, incorporeu-hi l’albergínia i el carbassó. La verdura ha de quedar al dente. Si hi ha excés de líquid, escorreu-la abans de posar-la sobre la massa.
Preparació de la massa
En un bol (o al robot de cuina), barregeu l’oli, la cervesa, la farina i la sal. Amasseu-ho fins que tingui una textura suau i homogènia. Deixeu reposar la massa tapada durant 10 minuts. Esteneu-la sobre una plata untada amb oli (podeu ajudar-vos amb un pot de vidre com a corró). Un cop estesa, repartiu-hi la verdura escorreguda per sobre.
Forn i consells finals
Enforneu-ho a 210 °C durant uns 30 minuts, fins que les vores estiguin daurades.
La verdura no ha de quedar massa cuita abans d’anar al forn.
Si la massa queda seca, afegiu una mica més d’oli i cervesa.
Aquesta recepta és molt més que una coca: és una manera deliciosa de donar valor als productes frescos de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i apostar per una alimentació de temporada i sostenible.
Trobareu aquesta i moltes altres idees al blog de kilometre0.cat, un espai ple de receptes de proximitat, tradicionals i saludables.
A Catalunya, com arreu del món, una part important dels aliments es perden o es malbaraten abans d’arribar a les persones consumidores. Segons dades de la FAO, un terç dels aliments que es produeixen mai no arriben a consumir-se i acaben convertits en residus. El malbaratament alimentari és una problemàtica global amb impactes significatius en els àmbits econòmic, ambiental, social i nutricional.
Una part important d’aquest fenomen, es produeix al sector primari – als camps, a les granges, a la pesca, etc.– just abans que l’aliment entri al circuit comercial, el que es coneix com a pèrdues alimentàries. Sovint, fruites, verdures i altres aliments es deixen al camp o a les explotacions per diverses causes, i això, no només suposa una important pèrdua econòmica per als productors, sinó alhora un malbaratament de recursos naturals com l’aigua, el sòl, l’energia, i també de les hores dedicades per productors i productores que treballen cada dia per oferir-nos aliments frescos i saludables.
Cal remarcar que, tot i que aquestes pèrdues es manifesten en el sector primari, les seves causes sovint no es situen al mateix sector, sinó que es troben en altres baules de la cadena alimentària, com la transformació, la distribució o el consum.
Segons un estudi elaborat per la Fundació Espigoladors, amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, les principals causes de les pèrdues alimentàries són els requisits estètics imposats pels intermediaris, els clients o el mercat, així com la dificultat que tenen molts productors per trobar compradors per als seus productes, especialment en situacions d’excés d’oferta o de demanda insuficient. Sovint això fa que el producte no es culli, ja que el cost de recol·lecció supera el benefici econòmic, i molts aliments acabin quedant-se al camp.
En aquest sentit, les diagnosis realitzades pel CREDA-IRTA, per encàrrec del DARPA, per a diferents conreus hortícoles i fructícoles de Catalunya mostren com el volum de pèrdues alimentàries té una dimensió força rellevant. Els percentatges de pèrdues alimentàries sobre la producció total d’alguns productes oscil·len entre l’1,7% en el cas de la poma, el 2,4% en la pera, el 3,4% en préssec i nectarina i el 5,5% en cítrics, fins el 9,5% en carabassó i entre el 7,5% i l’11,5% en la producció de tomàquet (segons si és d’hivernacle o de camp obert). Aquestes pèrdues tenen un impacte econòmic considerable, que es calcula que supera els 55 milions d’euros anuals, però alhora també impliquen impactes ambientals com emissions de CO₂, l’ús del sòl i el consum d’aigua, entre d’altres. Totes aquestes dades es poden consultar a la pàgina web de l’Observatori Agroalimentari, Rural i Ambiental, dins l’apartat dedicat al malbaratament alimentari.
Amb l’objectiu de revertir aquesta situació, Catalunya ha estat pionera amb l’aprovació de la Llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que situa la lluita contra aquest problema com una prioritat a l’agenda política. Aquesta llei estableix que totes les empreses i agents de la cadena alimentària – a excepció de les microempreses-, han de disposar d’un pla de prevenció i quantificar i informar anualment de les pèrdues i el malbaratament alimentaris que generen. A més, promou una jerarquia de destinació dels excedents alimentaris, prioritzant-ne la prevenció i l’aprofitament per a consum humà, especialment a través de col·laboracions amb entitats socials, així com potenciant pràctiques per a reduir les pèrdues alimentàries com l’espigolament.
En aquest context, la Generalitat de Catalunya participa en el projecte europeu FOLOU, conjuntament amb el Centre Beta, l’Agència de Residus de Catalunya i la Fundació Espigoladors, i altres sòcies europees. Aquest projecte té com a objectiu entendre millor com, on i per què es produeixen les pèrdues alimentàries al sector primari, establir metodologies comunes per quantificar-les i dissenyar estratègies per reduir-les. Aquest projecte fomenta la recollida de dades, la innovació tecnològica i l’intercanvi de bones pràctiques entre països.
Actualment, per coordinar i donar continuïtat a totes aquestes iniciatives, la Generalitat de Catalunya està elaborant el Pla Estratègic per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que inclourà mesures específiques per fer front a les pèrdues en el sector primari. Aquest pla vol esdevenir un full de ruta compartit per tot l’ecosistema agroalimentari, posar en valor les iniciatives existents, sumar nous actors i impulsar projectes conjunts que es concreten en accions transformadores.
Així doncs, reduir les pèrdues alimentàries en el sector primari no és només una qüestió de sostenibilitat, sinó també de justícia social i d’eficiència, per avançar cap a sistemes alimentaris més resilients, competitius i adaptats a l’actual situació de l’emergència climàtica.
Carles Guirado González
Tècnic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
El canvi climàtic ens està portant cap a estius més llargs i on hi ha més dies seguits de molta calor, i són més evidents els efectes del canvi climàtic en l’agricultura, especialment en zones com la Baixa Tordera, on la pagesia viu de prop els canvis en el calendari i el comportament dels conreus.
Per entendre millor com afecten les altes temperatures als cultius d’estiu i quines estratègies s’estan adoptant per fer-hi front, hem parlat amb en Jordi Ariño, responsable tècnic de la Federació d’ADV Selmar.
Quin efecte té l’increment de la temperatura en els conreus d’estiu de la Baixa Tordera? Quins són els més afectats a nivell de rendiment, fisiopaties, …?
En general els cultius d’estiu es veuen afectats per la calor. Per exemple, la mongeta verda pateix una caiguda molt gran de la flor i disminueix molt el seu rendiment. Altres cultius com la maduixa o l’albergínia o cultius que necessiten un bon quallat del fruit, es veuen molt afectats per augments sobtats de la temperatura. També aquest increment de temperatures afavoreix la proliferació d’algunes plagues que provoquen grans afectacions.
Quin impacte té la calor en l’ecosistema agrari? Com afecta a les plagues, malalties, als enemics naturals?
Aquesta és una pregunta de difícil resposta que inclou molts conceptes. L’ecosistema agrari és molt complex en totes les seves relacions i seria difícil donar una resposta vàlida per aquesta qüestió.
Les nits d’estiu no són tan fresques. Té algun efecte això a l’horta?
Dependrà del cultiu. En aquells cultius que siguin més sensibles, com per exemple la maduixa, caldrà buscar aquells espais geogràfics (o bé per altitud o bé per latitud) que disminueixin aquest problema presentant una diferència major entre les temperatures diürnes i nocturnes.
L’estiu s’allarga cada cop més. Com afecta això als conreus d’horta?
El fet que s’allargui més el període de calor farà que es puguin aguantar més els cultius d’estiu. Molts d’aquests cultius s’acaben perquè el fred arriba i para el creixement, però si canvia tant la temperatura, els cultius s’allargaran més. S’hauran de mirar també les varietats que es fan servir i comprovar que estiguin adaptades a aquests increments de temperatura perllongats.
Com s’estan adaptant els pagesos a la calor? Hi ha canvis de maneig rellevants a nivell de rotacions de conreu, maneig del reg, o d’altres?
Amb l’augment de les temperatures caldrà pensar molt en evitar els cops de calor sobre els cultius ja que poden generar uns danys considerables. Una estratègia serà formar estructures sempre sobre els cultius per fer ombreig. Segurament si les calors són més fortes farà que s’incrementin les necessitats hídriques dels cultius i per tant caldrà augmentar les dosis i freqüències de reg. Això també impactarà en el consum d’aigua dels pous, la sequera i la problemàtica lligada a la salinització d’aquests.
Les paraules d’en Jordi Ariño posen en relleu una realitat cada cop més present: el canvi climàtic no és una amenaça llunyana, sinó un repte actual que ja està condicionant el dia a dia de la pagesia. Les altes temperatures, les nits cada vegada menys fresques i la proliferació de plagues afecten directament el rendiment i la viabilitat dels cultius. Davant d’aquest escenari, els pagesos i pageses de la Baixa Tordera no es queden de braços plegats. Adaptacions com l’ús d’estructures d’ombreig, l’ajust del reg o la selecció de varietats més resistents són passos concrets cap a una agricultura més resilient i sostenible.
En plena temporada, parlem de tomàquets amb en Xavier Verdaguer, responsable de la botiga de la cooperativa Conca de la Tordera on descobrirem la diversitat i la riquesa dels sabors dels tomàquets cultivats en el nostre territori.
A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, la terra fèrtil i la dedicació dels pagesos fan possible el cultiu de varietats locals i tradicionals de tomàquet, que destaquen pel seu sabor, textura i adaptació al clima mediterrani. Aquestes varietats no només formen part de la cultura agrícola del territori, sinó que també ofereixen una experiència gastronòmica única. Avui us en presentem quatre que són especialment representatives i que les podem trobar en temporada a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera:
Tomàquet de penjar
El tomàquet de penjar és una de les varietats més emblemàtiques de la pagesia catalana. Es caracteritza per la seva mida petita i la pell gruixuda, que permet una llarga conservació penjada en garlandes durant els mesos d’hivern. Té una polpa sucosa, un punt dolç i àcid alhora, i és ideal per sucar pa. És una varietat imprescindible a les cuines de la zona.
Tomàquet cor de bou
Amb una forma que recorda, com el seu nom indica, a un cor, aquesta varietat destaca per la seva mida gran, la pell fina i una carn molt carnosa i pràcticament sense llavors. El seu sabor és dolç i intens, i la seva textura melosa el converteix en el tomàquet ideal per menjar cru en amanides o acompanyat d’un bon raig d’oli d’oliva.
Tomàquet pebrot
La seva forma allargada i irregular recorda al pebrot, aquesta varietat té una pell fina i una carn densa. És un tomàquet molt gustós, amb un equilibri perfecte entre dolçor i acidesa, i molt utilitzat en plats cuinats o per fer conserves, ja que manté molt bé el sabor.
Tomàquet verd
El tomàquet verd, encara que no arriba a madurar del tot, és una varietat que sorprèn pel seu sabor fresc i lleugerament àcid. És ferm al tacte i amb una textura cruixent, ideal per a la cuina creativa, per fer chutneys o amanides fresques amb contrastos. El seu color i sabor aporten originalitat als plats.
Cadascuna d’aquestes varietats representa la feina, la saviesa i la cura dels productors locals, que cultiven respectant els cicles naturals i la temporalitat. Comprar aquests tomàquets no només és apostar per la qualitat i el sabor, sinó també per l’agricultura sostenible i el futur del territori.
Una iniciativa que reivindica el consum de peix fresc i local, i l’apropa al públic més jove
La campanya Menja Peix, impulsada pel GALP Costa Brava Sud – Maresme conjuntament amb les Confraries de Pescadors de Blanes i Arenys de Mar, i amb el suport dels respectius ajuntaments, ha estat un èxit de participació i de retorn social. L’objectiu: fomentar el consum de peix fresc de proximitat i recuperar l’hàbit de comprar-lo a les peixateries locals.
Durant la campanya —que va finalitzar el passat 7 de juny—, totes aquelles persones que compraven peix fresc per un import mínim de 15 € en alguna de les peixateries adherides podien participar en el sorteig de més de 1.500 targetes de 50 € per continuar comprant peix de llotja. El funcionament era ben senzill: omplir una butlleta amb les dades i dipositar-la al punt de venda.
Un dels valors més destacats de la campanya ha estat posar en valor la feina dels pescadors i reforçar el cicle que comença al mar i acaba al plat. A més, ha servit per acostar el públic més jove a la peixateria, un espai tradicional que sovint ha quedat fora dels seus hàbits de compra.
Les peixateres i peixaters participants han notat un augment d’afluència, especialment de gent jove que ha aprofitat l’oportunitat per descobrir el producte local i de temporada. Una mostra que quan s’ofereixen iniciatives arrelades al territori i pensades amb cura, la resposta de la ciutadania és positiva i compromesa.
Des de l’organització, es valora molt positivament la implicació de tots els agents: pescadors, peixateries, ajuntaments i clients, i es confia que iniciatives com aquesta ajudin a garantir el futur del sector pesquer local i promoure un consum responsable, sostenible i de proximitat.
En Miquel i la Carme cultiven horta de proximitat a Blanes i Malgrat, mantenint viu el vincle amb la terra i apostant per una venda directa que connecta els consumidors amb l’origen del producte.
En Miquel i la Carme són dues cares visibles d’un projecte familiar arrelat a la terra i al territori. Pagesos de vocació, en Miquel representa la sisena generació de la seva família dedicada al camp. Tenen terres a Blanes i a Malgrat, on conreen unes cinc hectàrees amb productes com cogombre, tomàquet, mongeta seca, carabassons o patates.
Malgrat les dificultats que han afrontat —com els estralls causats pel temporal Glòria—, continuen treballant l’horta amb dedicació i constància. A més de vendre a Mercagirona i a la cooperativa Conca de la Tordera, des de fa anys aposten per la venda directa al camp. Cada cap de setmana, la Carme s’encarrega de la parada que munten a peu de finca. “La gent ho valora molt”, explica, “perquè és producte acabat de collir, no ha passat per cap nevera ni gran superfície”.
Amb l’arribada del bon temps, especialment al juliol i agost, amplien els dies de venda per atendre la demanda del turisme que arriba al poble. Aquest contacte directe amb els consumidors permet explicar el producte i mostrar-ne la frescor. “És el fet de venir al camp i comprar les tomaques que després et menjaràs”, diu en Miquel.
El seu projecte està identificat amb el distintiu de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, una manera de reforçar el seu vincle amb el territori i posar en valor la feina que fan com a productors locals. “Quan se’ns va oferir col·locar el distintiu, ho vam veure clar: som d’aquí i hi creiem”, expliquen.
L’activitat és intensa, especialment a l’estiu, quan poden arribar a tenir entre tres i quatre treballadors, i encara així “faltaria més gent”, reconeixen. I tot i que els preus fluctuen segons el mercat, mantenen el compromís amb una producció de qualitat i amb el futur del sector. De fet, el relleu ja està assegurat: el seu fill treballa amb ells al camp i està decidit a continuar amb el projecte familiar.
En Miquel i la Carme són un exemple de perseverança, d’adaptació i d’amor per la terra. La seva feina no només alimenta les llars, sinó que també manté viu un paisatge agrari que forma part del patrimoni viu de la Baixa Tordera.
L’Alfred Rodríguez Picó, meteoròleg de TAIKOMETEOROLOGIA, ens ofereix una anàlisi detallada i rigorosa sobre els episodis extrems que cada cop afecten amb més intensitat el nostre territori.
Partint d’un coneixement profund del clima mediterrani, Picó alerta de com els darrers anys han trencat tots els esquemes previs, amb fenòmens més freqüents, més violents i fora d’època. En aquest article, posa el focus en la darrera DANA que hem patit fa uns dies, un episodi insòlit en ple estiu que exemplifica clarament les conseqüències de l’escalfament global i la tropicalització del mar Mediterrani. Una anàlisi que convida a reflexionar i, sobretot, a actuar.
1.Introducció
Fenòmens extrems, inundacions, sequeres, grans tempestes… sempre n’hem tingut, som en un clima mediterrani tant la latitud com la presència d’un Mediterrani relativament càlid han jugat a favor d’aquestes situacions extremes, els arxius climàtics ho confirmen. De fet, en els darrers 500 anys, la meitat hem patit inundacions més o menys greus a Catalunya, València o Balears.
Però el que està passant des de fa uns tres dècades, però molt especialment en els darrers anys no té cap similitud amb el que ha acostumat a fer en els darrers segles. Ho podem resumir en un titular ben explícit: Els fenòmens extrems són cada cop més freqüents i més violents, siguin sequeres, aiguats o calorades, també fora dels mesos habituals. L’enorme borrasca Gloria del gener del 2020 és un clar exemple, amb rècords de pluja, vent i alçada d’onades mai vist, o els rècords de calor del 2022 i 2023, o més recent els de juny d’enguany, o la sequera de més de tres anys que hem patit recentment, que va superar a “lo any de la fam” del 1817, o la DANA de València del passat octubre, per no parlar de rècords de calor dels mesos de febrer o novembre.
2.DANA al juliol
De DANAS o “depressions aïllades a nivells alts” n’hem tingut sempre, habituals els mesos de setembre a novembre, però al juliol és molt difícil veure’n, ja que és un mes habitualment estable i el més sec de l’any en bona part de Catalunya, tret del Pirineu i comarques properes.
Però un altre símptoma de l’escalfament planetari és l’ondulació del jet stream o corrent en jet que arrossega les borrasques d’oest a est, des del Canadà i els Estats Units cap a Europa. De la tardor a la primavera s’ondula, portant depressions a latituds inferiors com la nostra, però a l’estiu viatja molt al nord.
Aquesta vegada, una ondulació amb aire fred va arribar al nord de la Península i quan va arribar a Aragó, al nord de València i especialment a Catalunya, es va trobar amb un mar Mediterrani excepcionalment càlid, un altre símptoma de l’escalfament global. El xoc entre l’aire fred que ens arribava per dalt i l’escalfor humida de la superfície va provocar la formació de tempestes insòlitament violentes, mai vistes en un mes de juliol.
Mapa 1. DANA o bossa freda al damunt de Catalunya. Font: GFS
3.Uns tant i uns altres tan poc
A mitjans de la dècada dels noranta, un huracà del Carib va apuntar directament a la costa est dels Estats Units. Davant del perill de danys materials i físics, es va evacuar més d’un milió de persones. L’huracà s’ho va repensar, va fer un gir inesperat i es va allunyar Atlàntic endins: no hi va haver ni una demanda, ni una queixa. La cultura meteorològica dels americans o dels japonesos es troba a anys llum de la nostra.
Aquí van sortir queixes dels llocs on a penes va ploure, no entenien que s’enviessin alarmes: la veritat que creiem que van ser plenament fonamentades, era una situació de risc molt elevat i així es va poder comprovar amb precipitacions de més de 150 litres en poca estona al Penedès o d’uns 100 litres a comarques tan allunyades entre si com l’Anoia a l’Alt Empordà.
Mapa 2. Episodi de pluja i tempestes a Catalunya de dissabte 12 de juliol del 2025. SMC
El fuet de tempestes es va desdibuixar en arribar al Barcelonès i el canvi d’orientació de la costa del Maresme va dificultar l’avanç de les precipitacions cap a la Baixa Tordera. Tant és així, que els registres de pluja van ser molt escassos a l’espai agrari i va ser una de les zones amb menys quantitats de pluja de tot Catalunya, sense calamarsades ni pedregades. Després, entre el vespre i la nit, es va formar una segona tongada de tempestes que va viatjar mar endins i en paral·lel al litoral, des de la costa central fins a la Costa Brava, però sense impactar al delta de la Tordera.
Mapa 3. Llamps a Catalunya de dissabte 12 de juliol del 2025. SMC
El mapa de descàrregues elèctriques posa de manifest l’excepcionalitat de l’episodi de tempestes en un mes de juliol amb llamps a totes les comarques de Catalunya. I dins l’extensió força generalitzada de les precipitacions, també es pot detectar la naturalesa i característiques d’aquestes situacions convectives amb molta irregularitat. Es poden observar zones amb una alta densitat de llamps, com l’eix del Penedès-Anoia-Bages i altres ombres pluviomètriques o d’aparell elèctric com l’Alt Maresme i la Costa Brava.
I els hi posarem un exemple molt clar: durant la DANA de València, la capital va registrar de 2 a 5 litres i a poques desenes de quilòmetres arribaven als 700 litres. No podem jugar i frivolitzar un fenomen com el que hem tingut, és molt difícil en una DANA concretar les zones exactes on caurà una enorme quantitat de precipitació d’una propera on potser cauran quatre gotes.
Mapa 3. Episodi de pluges del 29 d’octubre del 2024 a València
4.I més endavant, què passarà?
La conca mediterrània és la zona zero de la crisi climàtica. Aquest estiu del 2025 és el mar de tot el planeta amb un escalfament més brusc de l’aigua i les anomalies de temperatura a la costa de Catalunya han arribat a superar els 5ºC per sobre la mitjana climàtica. A banda d’una alteració i impacte evident en els ecosistemes marins, la tropicalització del Mediterrani augmentarà la torrencialitat de les precipitacions i donarà un plus d’energia a les pertorbacions i temporals de tardor, o a les tempestes d’estiu. També podran aparèixer tempestes intenses fora de temporada, així com calorades fora dels mesos d’estiu. A més, ens trobarem en escenaris incerts i amb poca experiència que limitaran i dificultaran la modelització i previsió de les situacions meteorològiques extremes.
Mentre ens continuem queixant dels fenòmens extrems, però no ens involucrem en buscar solucions seriosament, les DANAS, sequeres, calorades extremes i altres fenòmens violents aniran a més i seran més violents, és així i no hi ha més. En les nostres mans està actuar i començar a revertir aquestes situacions i, per descomptat, adaptar-nos amb millores en les infraestructures i amb la seguretat.
Es podran presentar candidatures fins al 5 de setembre de 2025, a les 14:00h, mitjançant l’enllaçde la seu electrònica de l’Ajuntament de Palafolls.
L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera, que és l’ens gestor del projecte de suport i dinamització de l’activitat agrària en aquest territori, ha iniciat el procés de contractació d’un/a tècnic/a de dinamització agrària i suport a l’entitat.
Les tasques que ha dur a terme aquesta persona són un conjunt d’activitats relacionades amb l’execució dels plans d’actuació de l’entitat, tasques de secretaria i de gestió econòmica de l’Associació (vegeu les bases reguladores).
Els requisits que es demanen a les persones candidates es detallen també a les bases reguladores, i es resumeixen en:
– Titulació universitària, preferentment en els àmbits de l’enginyeria agrària o forestal, biologia, ciències ambientals, geografia o similars.
Acreditar coneixements de català (C1).
Carnet de conduir i cotxe propi.
Es valorarà l’experiència en la coordinació d’equips i el treball en xarxa, l’aptitud per al treball en equip, la capacitat d’organització i planificació, la creativitat, autonomia i flexibilitat, la capacitat comunicativa i l’orientació a resultats.
Les condicions laborals que s’ofereixen són:
Contracte laboral indefinit a temps complert (37,5 h/setmana), en l’àmbit del sector privat.
Salari brut de 36.000€ /any.
Integració en un projecte en creixement i dinàmic.
Incorporació a la tardor de 2025.
Totes aquelles persones interessades en presentar-se i participar del procés de selecció poden presentar la seva candidatura, d’acord amb la documentació exigida a les bases, a la seu electrònica de l’Ajuntament de Palafolls fins al 5 de setembre a les 14h.
Una mirada propera a una explotació ramadera ecològica que aposta per la sostenibilitat i el vincle directe amb el consumidor
A Tordera, en Jordi Torres lidera un projecte ramader que representa com pocs l’essència de l’agricultura familiar i sostenible. El seu compromís amb el territori i la voluntat de preservar el sector agrari han convertit la seva explotació en un referent de la ramaderia ecològica a la Baixa Tordera.
Fa més de dues dècades, en Jordi i la seva dona van iniciar l’activitat amb l’objectiu de servir carn de qualitat als carnissers del poble. Amb el temps, van fer un pas més: obtenir el segell ecològic i començar a vendre directament al consumidor. “Ens volíem saltar intermediaris, oferir un producte de qualitat a un preu assequible i mantenir un contacte directe amb la gent del poble”, explica.
Aquesta aposta per la venda directa es materialitza amb una sala blanca a la mateixa granja. Un cop recollits els encàrrecs, els clients venen a buscar la carn durant el cap de setmana, establint una relació de confiança i proximitat que dona sentit a tot el projecte.
La seva explotació combina la gestió agrícola i forestal. Amb les hectàrees que tenen, sembren farratge per alimentar les vaques quan no poden pasturar i gestionen el bosc per extreure suro. El cicle de producció és tancat: sembren, seguen, emmagatzemen i alimenten el bestiar amb recursos propis, sense comprar pinso ni farratge a fora. “És feina, despesa i hores, però no compro res a ningú, es queda tot aquí”, afirma en Jordi.
Un altre valor essencial és el suport al comerç local: “Quan hem de fer alguna cosa, truquem al ferrer del poble, a l’electricista del poble… sempre mirem de fer comerç local”. Aquesta mirada arrelada i col·laborativa contribueix a mantenir viu el teixit econòmic del territori.
En Jordi també destaca la importància de consumir producte local per preservar l’activitat agrària: “Cada dia es jubila més gent i es perd ofici. Si compres al productor, mantens l’agricultura de la comarca, i això dona vida al territori”.
Amb tres fills, en Jordi manté l’esperança en el relleu generacional, tot respectant la llibertat dels seus fills a triar el seu camí. El seu testimoni és un exemple viu de com la passió, la constància i la responsabilitat poden transformar una explotació familiar en un model de sostenibilitat i compromís.
Creadors de contingut descobreixen de primera mà la feina del sector agrari i la importància de consumir productes de proximitat i temporada a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. El passat dissabte 28/6, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera va organitzar una sortida molt especial amb un grup de creadors i creadores de contingut. L’objectiu? Donar-los a conèixer de primera mà la feina que fan les pageses i pagesos del territori, i la importància de consumir productes de proximitat i de temporada.
La jornada va començar als camps de Can Saleta (Tordera), on van poder conversar amb els pagesos i veure com es cultiven algunes de les varietats més emblemàtiques de la zona. Amb els peus al camp, van conèixer el ritme de la terra i tot l’esforç que hi ha al darrere de cada cultiu.
Després, l’experiència va continuar amb un tast de tomàquets de Can Saleta, preparat per l’Alba d’Abricoc, un projecte que dona veu als productes del territori i que organitza experiències gastronòmiques i esdeveniments.. Per a l’ocasió, va combinar diferents varietats locals amb recuit i formatge fresc, també de proximitat. Els assistents van descobrir sabors autèntics i van conèixer de prop la riquesa dels productes cultivats amb cura. Una manera directa de posar en valor la qualitat i la diversitat de l’agricultura local.
La jornada va finalitzar amb un dinar a La Torreta de Malgrat de Mar, un restaurant que aposta pel producte de proximitat. Un exemple clar de com la cuina pot ser una eina per connectar el paisatge amb el plat.
Des de l’Espai Agrari, volem agrair a totes les persones que hi van participar el seu interès i sensibilitat. Visibilitzar la feina del sector agrari i reforçar el vincle entre consumidors i productores és clau per avançar cap a un model alimentari més sostenible i arrelat al territori.
Consumir productes de temporada i de proximitat és un acte de responsabilitat i estima pel nostre entorn, i jornades com aquesta són una gran oportunitat per fer-ne consciència.
Descriu la filosofia culinària del concepte Artesà de la Cuina. Com encaixen els productes de proximitat, com els de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, dins d’aquesta visió gastronòmica? La nostra filosofia es basa en tres pilars. El primer és que la gent s’ho passi bé, faci una activitat diferent i se senti com a casa. El segon i el tercer serien que mengin bé i aprenguin noves tècniques de cuina i coneguin els productes propis de la terra. I aquí és on entren els productes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que sempre encabim dins les receptes que realitzem. També ens agrada nomenar els diferents punts de compra on poden trobar aquests productes.
Quins són els principals avantatges que trobes en utilitzar productes d’aquest espai agrari als teus tallers i esdeveniments? El principal avantatge és la qualitat del producte. Sabem que, quan treballem amb productes de màxima qualitat i de proximitat, la nostra tasca com a cuiners se simplifica, ja que són productes que necessiten el mínim de transformació. Per exemple, un bon tomàquet només necessita oli d’oliva verge extra, sal i pebre. Un pèsol llàgrima només necessita ser ofegat amb ceba tendra, un xic de cansalada i botifarra negra. Això sí, si treballem amb productes i hortalisses de màxima qualitat, els productes que els acompanyen també ho han de ser!
Destaca alguna experiència o plat destacat on els productes de l’Espai Agrari hagin estat protagonistes. Crec que els productes més representatius que tenim en aquesta zona són les carxofes, els pèsols, les maduixes i les mongetes del ganxet. Les receptes que millor els representen podrien ser les següents:
Pèsols llàgrima ofegats amb botifarra del perol i cansalada
Suquet de carxofes i calamar de potera
Mongetes del ganxet estofades
Com aprecien els teus clients l’ús de productes locals i de temporada en les activitats que ofereixes? Molts dels clients que tenim valoren de manera positiva el fet de poder gaudir dels productes que ens ofereix el territori on vivim.
Quins reptes i dificultats has trobat en la incorporació de productes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a la teva oferta gastronòmica? Quan treballes amb productes de màxima qualitat, tot el que et pots trobar són facilitats i avantatges.
Creus que noves iniciatives o col·laboracions podrien potenciar la relació entre els artesans de la cuina i els productors locals? Quines? Crec que és important que la tasca de valorització dels productes sigui contínua i constant, i sobretot fer accions perquè la gent els conegui i torni a connectar amb aquests productes, amb les zones on els poden comprar i amb la temporada en què els poden trobar.
Cal promocionar activitats, show cookings, fires de productes, concursos de cuina, promocions per a restaurants i bars, concursos de tapes amb productes com la carxofa, o fires gastronòmiques. Tot això amb l’objectiu de donar a conèixer la temporada, la zona de venda i els avantatges de consumir productes locals. Cal perdre l’estigma que aquests productes són cars —quan és tot el contrari— i tornar a reconnectar amb la natura i amb els pagesos.
Manage Cookie Consent
Utilitzem galetes per optimitzar el nostre lloc web i el nostre servei.
Funcional
Sempre actiu
The technical storage or access is strictly necessary for the legitimate purpose of enabling the use of a specific service explicitly requested by the subscriber or user, or for the sole purpose of carrying out the transmission of a communication over an electronic communications network.
Preferències
The technical storage or access is necessary for the legitimate purpose of storing preferences that are not requested by the subscriber or user.
Estadístiques
The technical storage or access that is used exclusively for statistical purposes.The technical storage or access that is used exclusively for anonymous statistical purposes. Without a subpoena, voluntary compliance on the part of your Internet Service Provider, or additional records from a third party, information stored or retrieved for this purpose alone cannot usually be used to identify you.
Màrqueting
The technical storage or access is required to create user profiles to send advertising, or to track the user on a website or across several websites for similar marketing purposes.
