Mes: octubre de 2025

Quan arriba la tardor, els colors càlids també arriben a la cuina. I un dels protagonistes indiscutibles d’aquesta època és el moniato. Aquest tubercle, tradicionalment associat a la Castanyada, no només és deliciós, sinó que també és una font important de nutrients. Et convidem a descobrir els seus beneficis i a preparar-lo d’una manera senzilla i gustosa per aquests dies de tardor.

Els beneficis del moniato

El moniato, a més de ser molt saborós, és un aliment molt complet des del punt de vista nutricional:

• Ric en fibra, ajuda al trànsit intestinal i proporciona sacietat.
  
• Font de vitamina A (en forma de betacarotè), essencial per a la salut ocular i la pell.
  
• Conté vitamina C, vitamines del grup B i minerals com el potassi i el manganès.
  
• Té un baix índex glucèmic, fet que el converteix en una bona opció energètica de lenta assimilació.
  
• Els seus antioxidants ajuden a protegir l’organisme de l’envelliment cel·lular.

Recepta de tardor: Moniatos farcits al forn

Una manera diferent i saborosa de cuinar-los!

Ingredients (per a 2 persones)

• 2 moniatos mitjans
  
• 1 ceba petita
  
• 1 gra d’all
  
• 1/2 pebrot vermell
  
• 1/2 carabassó
  
• 100 g de formatge ratllat (opcional)
  
• Oli d’oliva verge extra
  
• Sal i pebre
  
• Un polsim de farigola o orenga
  

Preparació

1. Renta bé els moniatos (amb pell) i punxa’ls amb una forquilla. Enforna’ls a 200 °C durant uns 40-50 minuts, fins que siguin tous.
   
2. Mentrestant, en una paella amb un raig d’oli, sofregeix la ceba, l’all i la resta de verdures tallades a dauets. Salpebra i afegeix les herbes.
   
3. Un cop cuits, parteix els moniatos per la meitat i buida una mica de la polpa amb una cullera (reserva-la).
   
4. Barreja la polpa amb les verdures saltades i farceix els moniatos amb aquesta preparació.
   
5. Si vols, pots afegir formatge ratllat per sobre i gratinar-los uns minuts fins que estiguin daurats.
   

És un plat complet, saludable i ideal per a un sopar de tardor!

Exemple de moniatos farcits – Banc d’Imatges

Amb l’arribada de la tardor, les carabasses prenen protagonisme. De formes i colors variats, són un dels productes de temporada més versàtils i saludables de la cuina d’aquesta època. En aquest article et parlem de les seves propietats nutricionals i et proposem algunes maneres originals de cuinar-la perquè la puguis gaudir com mai!

La carabassa és rica en aigua, fibra i antioxidants. El seu contingut elevat en betacarotens (precursors de la vitamina A) afavoreix la salut visual, la pell i el sistema immunitari. També aporta vitamines C i E, àcid fòlic i potassi, ideals per cuidar el cor i regular la tensió arterial.

A més, és un aliment baix en calories, fàcil de pair i molt versàtil. Ideal per a totes les edats i per incloure en la dieta. 

3 MANERES DIFERENTS DE CUINAR-LA

Tots coneixem la crema de carabassa clàssica, però avui et portem idees creatives per donar-li una nova vida a aquesta hortalissa de tardor:

1. Carpaccio de carabassa crua

Talla làmines ben fines de carabassa crua (millor si és de varietat tipus violí) amb mandolina, amaneix-les amb oli d’oliva verge, llavors de carbassa torrades, parmesà i unes gotes de llimona. Sorprenentment fresc i lleuger.

2. Carabassa al forn amb miso i sèsam

Trosseja la carabassa amb pell (rentada) i posa-la al forn amb un pinzellat de pasta de miso, oli de sèsam i mel. Cou fins que quedi tendra i caramel·litzada. Un acompanyament amb tocs orientals ideal per plats de peix o arròs.

3. Brownie de carabassa i xocolata

Substitueix part del greix o la farina d’un brownie per puré de carabassa cuita. Aconseguiràs una textura suau, més fibra i un gust dolç natural. Pots afegir nous o canyella per intensificar els sabors de tardor.

Apostar per les carabasses cultivades als camps de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és apostar per una alimentació més sostenible, saludable i connectada amb el territori. A més, són ideals per conservar: aguanten molt bé fora de la nevera i permeten una gran varietat de receptes tant dolces com salades.

Aquesta tardor, omple el rebost de carabasses i experimenta a la cuina!

La Cooperativa Agrícola Progrés-Garbí és molt més que una organització de pagesos: és una història de perseverança col·lectiva, de treball en equip i de compromís amb la terra. 

La cooperativa Agrícola El Progrés-Garbí neix el 5 d’agost de 1992. L’any 1992 s’aprova la fusió de les dues cooperatives agràries del poble. D’una banda, de la cooperativa Agrícola El Progrés, fundada el 1915 amb la cooperativa Garbí que va néixer el 1987. D’aquesta fusió en surt el nom Agrícola El Progrés-Garbí.

Cooperativa Agrícola Progrés Garbí

Des de la seva fundació, la cooperativa ha evolucionat per adaptar-se als temps i a les necessitats del sector. Avui agrupa més de 200 hectàrees de sòl fèrtil als municipis de Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Blanes, en un enclavament privilegiat entre el nord de Barcelona i el sud de Girona, i presta serveis als seus associats.

Actualment, la cooperativa està formada per una seixantena de pagesos i pageses que treballen colze a colze per garantir una producció d’hortalisses de qualitat i de temporada. 

Des de la primavera fins a la tardor, la varietat de verdures és extensa: api, enciams, escaroles, espinacs, mongetes, tomàquets… I, de manera destacada, la mongeta del ganxet, reconeguda amb la Denominació d’Origen Protegida (DOP).

La filosofia de la cooperativa es basa en la visió col·lectiva del treball agrari: el diàleg entre els pagesos i els treballadors tècnics és constant per identificar les demandes del mercat, mantenir el sabor autèntic dels productes i innovar en les varietats i mètodes de producció. És un model que posa en valor la col·laboració i l’intercanvi de coneixement, especialment rellevant quan es transmet aquest esperit als joves agricultors de la zona.

La Cooperativa Progrés-Garbí és l’exemple viu de com la unió fa la força, i de com el treball compartit pot garantir un futur més digne, saludable i equilibrat per a la pagesia del delta del Tordera.

En les darreres setmanes s’han fet dues reunions amb representants de la conselleria d’agricultura per treballar en objectius compartits.

El passat 25 d’agost, en el marc d’una visita a la cooperativa Conca de la Tordera, el conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Sr. Òscar Ordeig, va reunir-se amb el president de l’Espai Agrari, el Sr. Francesc Alemany, a l’Ajuntament de Palafolls, on van poder fer una presentació del projecte de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera al conseller, i es va iniciar una col·laboració institucional que es preveu que es pugui incrementar properament.

Uns dies més tard, el 15 de setembre, una delegació del DARPA formada pel director general de Regadius i Espais Agraris, Sr. Xavier Gispert, la directora dels serveis territorials de Barcelona, Sra. Anna Castellví, i el subdirector d’infraestructures rurals, Sr. Antonio Enjuanes, es van reunir amb representants de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, on se’ls van exposar reptes i projectes del territori, com la necessitat de potenciar el relleu agrari i la formació professional del sector, la millora de les infraestructures de drenatge, la protecció de l’espai agrari davant l’amenaça dels parcs fotovoltaics, i els danys de fauna salvatge a les empreses agràries. 

Amb aquestes reunions s’ha iniciat formalment una col·laboració que ha de servir per enfortir l’activitat de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Un restaurant de Palafolls que aposta pels productes de temporada i de proximitat, cuinats amb sensibilitat i molta autenticitat

Situat a l’entorn tranquil de Palafolls, el restaurant Mas Carbó s’ha convertit en un referent de la cuina amb producte local. En un espai acollidor i pensat per gaudir en família, ofereixen una carta que incorpora aliments de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

A Mas Carbó hi trobareu plats que respecten el producte i l’estacionalitat, amb propostes pensades per sorprendre el paladar sense artificis. Hi destaquen les elaboracions vegetarianes i la cuina catalana de sempre. 

A més, Mas Carbó és un lloc ideal per anar-hi amb nens i compartir un àpat sense presses. El seu ambient rústic i acollidor, combinat amb una atenció propera i uns preus raonables, l’ha fet guanyar un públic fidel que valora tant la qualitat del menjar com el compromís amb el territori.

Si busqueu un lloc on menjar bé i connectar amb el que dona la terra, Mas Carbó és una aposta segura. I recordeu: és un dels restaurants de moda a la zona, així que millor reservar amb temps!

A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera només un 13% de les explotacions agràries tenen una dona com a titular. Tot i això, cada cop hi ha més dones pageses que tiren endavant projectes amb visió, compromís i arrelament al territori. Avui i sempre fem-les visibles, perquè sense dones, no hi ha futur rural.

Com definiries la teva empresa hortícola? Quin és el seu origen i qui en formeu part?

És una empresa familiar en el sentit més literal de la paraula. La portem entre el meu home i jo, i hi hem dedicat tota una vida. Jo vinc de família pagesa: els meus pares ja treballaven al camp i, quan em vaig casar, el meu home també s’hi va incorporar. Fa quaranta anys que compartim vida i feina, i això ens ha permès tirar endavant plegats en un entorn que no sempre és fàcil.

Quins conreus treballeu habitualment i quins productes són els que us identifiquen més?

El nostre hort és divers. Cultivem julivert, cebes, enciams, cols, tomàquets i carabasses. Però si hi ha un producte que ens defineix i que ens fa sentir especialment orgullosos és el fesol del ganxet. És un producte de molta qualitat i molt arrelat a la zona. També la carabassa ens funciona bé, però el fesol del ganxet és, sens dubte, el nostre producte estrella.

On estan situats els vostres camps i en quin entorn treballeu?

Les terres on treballem estan entre Tordera i Palafolls, dins del terme de l’Espai Agrari. És un entorn que ens ofereix unes condicions molt bones per conrear.

Quantes persones hi treballeu actualment i com s’organitza la feina?

Depèn molt de l’època de l’any i del volum de feina. A l’estiu, quan hi ha més producció i més demanda, podem arribar a ser quatre persones treballant a ple rendiment. En altres moments, n’hi ha prou amb tres.

A través de quins canals comercialitzeu la producció? Heu canviat amb el temps la manera de vendre?

Fa anys anava personalment a Mercabarna a vendre la producció. Amb el temps vam decidir canviar l’estratègia i apostar per vendre directament a les cooperatives. És un sistema més sostenible per a nosaltres.

La pagesia forma part de la història de la teva família? Sempre heu estat vinculats al camp?

Sí, la pagesia ha estat sempre al nostre voltant. Els meus pares eren pagesos i jo vaig créixer en aquest ambient, sabent el que significa viure del camp. El meu home, tot i que també era pagès, es va acabar vinculant de ple. El meu pare li va proposar quedar-se amb nosaltres i ell va acceptar. Des de llavors, i ja fa més de quaranta anys, hem compartit aquest projecte de vida.

Teniu fills que continuïn amb l’empresa?

Tenim una filla i un fill, però cap dels dos continuarà amb l’explotació. No és una qüestió de falta de voluntat, sinó d’un tema econòmic. Els preus actuals són molt baixos i això fa que sigui molt difícil plantejar-se viure exclusivament del camp. Ells saben que és una feina molt dura i, tot i tenir les arrels a la pagesia, han buscat altres camins. En canvi, per nosaltres, el camp ha estat sempre l’única font d’ingressos, i vivim del que surt de la terra.

En aquests anys heu fet millores o inversions importants a l’explotació respecte a l’època dels teus pares?

Hem fet inversions puntuals quan ha calgut. Per exemple, hem hagut de renovar maquinària com el tractor perquè, al final, si se t’espatlla una eina clau, no tens alternativa. També hem millorat el sistema de regadiu, que és bàsic per mantenir la producció. Però no hem fet grans inversions com les que van fer els meus pares. Ens hem centrat més a mantenir el que tenim i assegurar que la finca funcioni correctament.

Quin paper hi tens tu en el dia a dia de l’empresa? Quines tasques assumeixes?

El meu paper ha estat sempre molt actiu. Passo moltes hores al camp: començo a les vuit del matí, hi estic fins al migdia, després vaig a casa a fer el dinar i a les tres torno fins a les set del vespre. Fem equip: el meu home s’encarrega d’algunes feines, jo en faig d’altres, ens complementem. 

Creus que el fet de ser dona t’ha suposat alguna dificultat addicional en un sector tan masculinitzat com el de la pagesia?

Personalment, no he sentit que fos més difícil pel fet de ser dona, potser perquè sempre he tingut empenta i no m’he deixat frenar. Ara bé, és cert que la feina del camp és molt física i que hi ha tasques que poden costar més. Aquí és on la complicitat amb el meu home ha estat clau: ens hem repartit les feines segons les nostres possibilitats i això ens ha permès tirar endavant sense que jo em sentís en desavantatge.

També participes activament en la cooperativa de productors. Quin és el teu paper i com hi contribueixes?

Sí, hi estic implicada. Soc tresorera de la cooperativa, i això vol dir que cada mes ens reunim amb la junta (sis persones i el gerent) per analitzar com han anat les coses. Revisem què ha funcionat, què es pot millorar i també quines ajudes rebem. És un espai de debat molt útil, on totes les opinions compten i les decisions es prenen en comú. No hi ha jerarquies: cada càrrec té les seves funcions, però treballem en equip pel bé de tots.

D’acord amb les bases reguladores del procés de selecció per la contractació d’un tècnic o tècnica de dinamització agrària i suport a l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera, s’informa que:

• Es fa públic el resultat del procés de selecció, amb la puntuació de les persones que han superat les dues fases del procés.
• Els resultats del procés de selecció s’elevaran a als òrgans competents de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera per la seva aprovació formal.
• Les persones candidates que han superat les dues fases del procés passaran a formar part de la borsa de treball per ordre de puntuació obtinguda.

La informació es pot consultar en el següent document: https://www.espaiagraribaixatordera.cat/wp-content/uploads/2025/10/Resultats_proces_seleccio_EABT_signat.pdf

Palafolls a 9 d’octubre de 2025.

El nou curs arrenca amb 11 alumnes de primer i 8 de segon. La continuïtat del mateix equip docent permetrà consolidar projectes i afrontar nous reptes.

El Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) d’Agroecologia de Malgrat de Mar ha començat amb bones perspectives i novetats importants. El centre acull enguany 11 nous estudiants a primer curs i la continuïtat de 8 alumnes a segon, configurant un grup motivat i amb molt bona cohesió. La majoria provenen directament de l’ESO, tot i que també hi ha dos estudiants de 23 anys que aporten una mirada més madura i diversa.

Segons explica Xavier Fontanet, cap del Departament de Producció Agroecològica, aquest és un curs especial: “Per primera vegada, des que es va crear el cicle fa set anys, mantenim el mateix equip docent. Aquesta estabilitat ens permetrà encarar nous reptes amb més solidesa i continuïtat”.

Entre els objectius d’enguany, Fontanet destaca:

• Finalitzar l’adaptació del cicle al nou currículum de formació professional i al sistema de qualitat.
  
• Consolidar el projecte de la cooperativa d’estudiants, que produeix i comercialitza productes de l’horta i del galliner dins la comunitat escolar.
  
• Establir col·laboracions amb l’Ajuntament i entitats locals per executar activitats de servei d’interès comú.
  
• Millorar les instal·lacions de la finca i introduir noves produccions agrícoles i ramaderes.
  
• Incorporar noves empreses col·laboradores per ampliar l’oferta de pràctiques professionals.
  

A curt termini, el centre es fixa tres objectius clars: aconseguir la correcta integració dels nous alumnes, mantenir l’interès i la motivació dels estudiants de segon curs i preparar la finca per implantar nous cultius i introduir aviram.

Amb set cursos a les espatlles, el CFGM d’Agroecologia de Malgrat de Mar continua creixent i consolidant-se com una proposta formativa de referència per a joves interessats en el sector agrari, la sostenibilitat i la producció agroecològica.

La forta tempesta amb esclafit que va sacsejar Tordera la matinada de diumenge va deixar més de 79 litres/m2 en una hora i ratxes de vent superiors als 100 km/h, provocant caiguda d’arbres, desperfectes en equipaments i inundacions en diversos punts del municipi.

La forta tempesta amb esclafit que va sacsejar Tordera la matinada de diumenge va deixar més de 79 litres/m2 en una hora i ratxes de vent superiors als 100 km/h, provocant caiguda d’arbres, desperfectes en equipaments i inundacions en diversos punts del municipi.

A inicis de setembre, Tordera va viure un episodi de pluja i vent violent que encara avui és ben present en la memòria col·lectiva. Es tracta d’un esclafit, un fenomen meteorològic intens i sobtat, que es produeix quan una massa d’aire fred cau amb força des de les capes altes de l’atmosfera i, en tocar terra, s’escampa en totes direccions. Aquestes ràfegues poden superar els 100 km/h i, en pocs minuts, generar importants desperfectes.

Els efectes a la població van ser notables. La porteria del camp de futbol va quedar completament malmesa per la caiguda d’un arbre. Al parc de l’Amistat, de la Sardana i la piscina municipal, diversos arbres van cedir davant la força del vent, afectant bancs, zones de joc i mobiliari urbà. També el túnel subterrani de pas de vianants va quedar negat per l’acumulació d’aigua i restes vegetals.

Aquest esclafit torna a posar de manifest la fragilitat del territori davant fenòmens extrems i la importància de continuar treballant en la gestió i prevenció d’episodis climàtics cada cop més freqüents.

Imatges cedides per: Ot Manresa Català – Ajuntament de Tordera.

Quina és la situació actual del malbaratament alimentari a Catalunya? Disposem de dades o estudis recents que en permetin fer una radiografia?

Segons dades d’Eurostat, a Europa el malbaratament alimentari es xifra en 59,2 milions de tones anuals (any 2022), és a dir, 132 kg per habitant i any. Aquest malbaratament es distribueix al llarg de la cadena alimentària amb proporcions variables, sent les llars i la indústria alimentària les baules amb més volum. Cal tenir present, però, que el malbaratament produït en una baula sovint té l’origen en altres punts de la cadena, com passa amb les pèrdues alimentàries del sector primari.

Des de 2018, el DARPA realitza diagnòstics per quantificar pèrdues i malbaratament en diferents sectors, així com el seu impacte econòmic i ambiental. S’han analitzat els sectors fructícola (préssec, nectarina, poma, pera i cítrics), hortícola (carbassó, tomàquet i carxofa), pesquer (seitó i lluç), carni (porcí), làctic (llet), flequer (pa) i les llars. La suma de les pèrdues i el malbaratament alimentari a Catalunya, segons aquests estudis, que no cobreixen tota la cadena i corresponen a anualitats diferents, supera les 350.000 tones anuals, amb un impacte econòmic i ambiental molt significatiu.

Pel que fa a les llars catalanes, l’últim estudi realitzat xifra el malbaratament en 173.450 tones anuals. Cada llar llença de mitjana 63,96 kg l’any, és a dir, cada persona malbarata uns 21,68 kg de menjar anualment.

Quines són les principals línies d’actuació que impulsa el Departament per prevenir el malbaratament en les diferents baules de la cadena?

El DARPA estructura les seves actuacions dins l’estratègia “Aprofitem els Aliments”, basada en cinc eixos: generació de coneixement, sensibilització, eines per al sector, regulació i governança compartida.

Elaborem guies perquè les empreses agroalimentàries puguin quantificar el malbaratament, analitzar els fluxos de producció, detectar-ne les causes i aplicar millores correctores. A més de la guia general, hem creat guies sectorials per a menjadors escolars, hospitals, residències de gent gran, restauració comercial, entitats de distribució gratuïta d’aliments, flequers i carnissers minoristes.

També publiquem fitxes d’oportunitats per aprofitar subproductes o excedents, amb informació per donar-los valor afegit i evitar-ne el malbaratament. Hem treballat productes com pa, llet, carn de porc, ametlla, vi, vinya o oli d’oliva. En aquesta línia, hem creat un mapa d’empreses i projectes innovadors d’aprofitament alimentari com a recull de bones pràctiques.

Des de 2022 convoquem dues línies d’ajuts dins l’Estratègia Alimentària de Catalunya: per a projectes de sensibilització i innovació en prevenció, i per finançar serveis d’assessorament i auditories a empreses i agrupacions de la cadena.

En què consisteix la campanya “Aprofitem els Aliments”

L’impulsem cada any, al voltant del 29 de setembre, Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments. Inclou un gran dinar d’aprofitament per a més de 350 persones, una marató d’espigolades i els àpats Gastrorecup, amb la col·laboració de més de 60 restaurants de tot Catalunya.

Finalment, estem elaborant el Pla Estratègic per a la Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris de Catalunya 2026-2030 (PEPPMAC), que serà el full de ruta dels propers anys.

Quin ha de ser el paper del consumidor final en la lluita contra el malbaratament?

El consumidor té un paper clau. Cal prendre consciència de la responsabilitat individual i de la capacitat de generar canvi. Les eines principals són fer una compra planificada, amb llista i sense deixar-se influir per ofertes que generin excedents; conservar i aprofitar correctament els aliments, distingint entre data de caducitat i consum preferent; cuinar amb restes d’àpats i aprofitar descomptes de productes propers a la caducitat, sempre consumint-los a temps.

En definitiva, el consumidor pot canviar hàbits i, alhora, sensibilitzar el seu entorn, esdevenint agent de transformació social.

Hi ha iniciatives específiques adreçades al sector primari, especialment a petits productors?

Sí. Donem suport al programa d’espigolament de la Fundació Espigoladors, que recupera fruites i verdures descartades per motius estètics o comercials, amb impacte social i de reducció de pèrdues.

Hem convocat ajuts per a projectes innovadors i de sensibilització dins l’Estratègia Alimentària de Catalunya, oberts també a productors i agrupacions agràries.

Participem en el projecte europeu FOLOU, que mesura i avalua la magnitud i l’impacte de les pèrdues alimentàries al sector primari a Europa.

I el PEPPMAC 2026-2030 preveu mesures específiques per reduir les pèrdues en origen.

Com es coordina el Departament amb altres agents com ara ajuntaments, entitats socials, empreses…?

La lluita contra el malbaratament requereix una governança compartida. Treballem de manera contínua amb ajuntaments, entitats socials, empreses i organitzacions professionals.

El PEPPMAC s’elabora amb un procés participatiu i transversal, amb administracions i agents de tota la cadena. Mantenim contacte permanent amb el sector primari, cooperatives i entitats socials per compartir coneixement, experiències i bones pràctiques.

També promovem la coordinació interdepartamental dins la Generalitat a través de la Comissió Interdepartamental per a la Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris, per desplegar accions i normativa conjunta.

Quins reptes clau identifiqueu de cara al futur i quines eines cal reforçar?

El repte principal és assolir l’ODS 12.3: reduir a la meitat el malbaratament per càpita en venda al detall i llars, i disminuir les pèrdues en tota la cadena. Per això calen iniciatives com quantificar de manera precisa i homologada el malbaratament a totes les fases, intensificar la sensibilització social per fomentar canvis d’hàbits i donar suport tècnic, formatiu i econòmic al sector agrari i alimentari perquè s’adapti a la normativa i a nous models sostenibles i circulars.

És evident que un enfocament integral que combini quantificació, sensibilització i suport al sector és essencial per assolir els objectius de reducció abans del 2030.