Neix la cooperativa per gestionar l’obrador compartit

El 6 de novembre de 2025 s’ha constituït la cooperativa Obrador Baixa Tordera SCCL, integrada per 9 productors i productores de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i de la Selva, amb l’objectiu de gestionar l’obrador compartit de Blanes i iniciar properament la producció en aquest equipament.

L’obrador compartit ha de servir per enfortir les empreses agràries del territori, a partir der generar oportunitats noves de producció i comercialització de conserves, cremes, melmelades i altres elaborats vegetals i envasat de mel, amb una instal·lació equipada que evita que cada empresa hagi de fer la inversió i els tràmits de forma individual.

Així mateix, aquest obrador és una oportunitat per fer arribar productes elaborats de qualitat i de proximitat a la ciutadania.

Amb la creació de la cooperativa, els productors i productores vinculats a l’obrador emprenen un projecte on fan responsables de la gestió de la instal·lació, fet molt rellevant en la governança de l’obrador compartit. Aquesta fita s’ha assolit amb la seva empenta i amb el suport de l’Ateneu Cooperatiu de Terres Gironines, el projecte d’economia social i solidària Selva Compromesa, l’Ajuntament de Blanes i  l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. 

L’obrador compartit, que estarà obert també a ser utilitzat per empreses agràries que no siguin sòcies de la cooperativa, és un equipament que ha estat possible gràcies a l’Ajuntament de Blanes, al finançament rebut de la Unió Europea, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona en el marc d’un projecte PECT encapçalat per la Fundació Emys, i el finançament de la Diputació de Barcelona i l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Espinacs: verd intens, salut i com cuinar-los a la tardor

Rics en ferro, vitamines i sabor, els espinacs són una de les hortalisses més completes de la temporada. Ideals per reforçar l’alimentació a la tardor, quan el cos demana energia i nutrients.

Amb l’arribada del novembre, els espinacs es converteixen en un dels protagonistes dels horts de la Baixa Tordera. Aquesta hortalissa de fulla verda, de creixement ràpid i sabor suau, és un autèntic tresor nutricional i una de les verdures més versàtils a la cuina.

Propietats i beneficis

Els espinacs són una excel·lent font de ferro, calci i magnesi, minerals essencials per al correcte funcionament del cos. També aporten vitamines A, C i K, i antioxidants naturals que ajuden a enfortir el sistema immunitari.

A més, tenen un alt contingut en fibra i aigua, la qual cosa els fa ideals per mantenir una bona digestió i hidratar l’organisme. Amb molt poques calories, són un aliment lleuger, saludable i fàcil d’incloure en qualsevol àpat.

Recepta de novembre: canelons d’espinacs i ricotta amb salsa de nous

Una recepta reconfortant, ideal per als dies més freds, que combina la suavitat dels espinacs amb la cremositat del formatge i el toc cruixent de les nous.

Ingredients (per a 4 persones):

  • 12 làmines de pasta per canelons
  • 400 g d’espinacs frescos de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
  • 250 g de ricotta o mató
  • 1 ceba petita
  • 1 all

  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre
  • Formatge ratllat per gratinar

Per a la salsa de nous:

  • 100 ml de nata líquida
  • 50 g de nous
  • 25-40g  de formatge parmesà (depen de l’intensitat de formatge que t’agradi)
  • Un pessic de sal

Preparació:
1️⃣ Cou els espinacs en aigua bullint amb sal durant 2-3 minuts. Escorre’ls i pica’ls finament.
2️⃣ En una paella amb oli, sofregeix la ceba i l’all. Afegeix-hi els espinacs i la ricotta, salpebra i barreja-ho tot bé.
3️⃣ Omple els canelons amb aquesta barreja i col·loca’ls en una safata per forn.
4️⃣ Per la salsa, tritura les nous amb la nata, el parmesà i la sal fins a obtenir una textura cremosa.
5️⃣ Aboca la salsa sobre els canelons, afegeix formatge ratllat i gratina 10 minuts al forn.

Un plat perfecte per aprofitar els espinacs frescos de novembre i portar a taula el gust del territori.

Marc Bigas: la vida entre abelles, natura i paciència

De l’afició a la passió. En Marc Bigas va començar en el món de l’apicultura gairebé per casualitat, però avui dedica la seva vida a cuidar les abelles i a produir una mel autèntica, arrelada al territori de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

En Marc Bigas va descobrir les abelles sense buscar-ho, però un cop hi va entrar, ja no en va poder sortir. Allò que havia començat com una distracció s’ha convertit amb els anys en una feina plena de dedicació, aprenentatge i respecte per la natura.

El que més l’apassiona d’aquest ofici és la llibertat. Treballar a l’aire lliure, sense pressions ni ordres, li permet connectar amb el medi i observar de prop el fascinant comportament d’aquests insectes. “Les abelles són increïbles, explica, s’adapten a totes les adversitats i, observant-les, aprens constantment”.

El dia a dia d’un apicultor, però, no és gens fàcil. En Marc dedica bona part del seu temps a mantenir allò que ha construït amb esforç i a lluitar contra les múltiples dificultats del sector: la presència de la vespa asiàtica, les alteracions de les floracions provocades pel canvi climàtic, les malalties com la varroa o la nosema, i l’augment constant dels costos de producció.

Malgrat tot, segueix endavant amb determinació i amb nous projectes a l’horitzó. Actualment, espera poder incorporar-se a l’Obrador Compartit de Blanes, un pas important que li permetrà envasar la seva pròpia mel i millorar-ne la comercialització, tot mantenint el segell artesanal i local que el defineix.

Per en Marc, el benestar de les abelles és tan essencial com el de qualsevol altre animal. Cal assegurar que estiguin ben alimentades, sense estrès i amb accés constant a aigua. Tot i així, reconeix que l’apicultura actual requereix més dedicació que mai: una bona nutrició, una higiene rigorosa i una selecció genètica acurada per mantenir colònies fortes i saludables.

Entre els reptes més grans que ha afrontat destaca la vespa asiàtica, una espècie invasora que ha afectat greument la seva activitat. En alguns anys, ha arribat a perdre fins a un 50% de les colònies a causa d’aquesta amenaça i dels efectes del canvi climàtic.

Per minimitzar-ne l’impacte, ha hagut de practicar la transhumància, traslladant els ruscs segons les floracions i les condicions climàtiques per garantir el benestar i la supervivència de les abelles.

Restaurant del Polígon: la cuina de proximitat al cor del polígon industrial

Fa més de vint anys que el Restaurant del Polígon de Malgrat de Mar aposta pels productes de la terra i el tracte familiar. Un establiment nascut de l’amor per la cuina i l’arrelament al territori, que avui és un punt de trobada per a treballadors i veïns de la zona.

El 2 d’abril del 2001, l’Eva Roca i el seu germà van decidir emprendre un projecte compartit amb la seva sogra, que es posaria al capdavant dels fogons del restaurant Can Polígon. La seva idea era clara: oferir productes de la família, productes de pagès.

Amb el temps, aquella aposta per la senzillesa i la proximitat s’ha convertit en un referent dins el polígon industrial, on treballadors i veïns hi fan parada per gaudir d’un esmorzar o un menú diari amb sabor de casa.

Mongeta del ganxet amb botifarra de perol

Més de 20 anys després, l’Eva i el seu germà continuen gestionant el restaurant amb la mateixa filosofia amb què van començar: oferir plats elaborats amb productes de qualitat, molts dels quals provenen de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, i mantenir un tracte proper amb la clientela.

Can Polígon obre cada dia per esmorzars i dinars, i tanca els diumenges per descans.

La producció de quarta gamma de la cooperativa Progrés Garbí

La cooperativa Progrés Garbí aposta per la innovació i la proximitat amb la seva línia de productes de quarta gamma: verdures netes, tallades i llestes per consumir, elaborades amb la qualitat i el saber fer del territori.

La Cooperativa Progrés Garbí porta anys treballant per adaptar-se a les noves necessitats dels consumidors i als canvis del mercat agroalimentari. La seva línia de quarta gamma productes frescos, rentats i envasats, a punt per menjar n’és un exemple clar.

La idea de produir quarta gamma va començar a gestar-se l’any 1994, quan la cooperativa va iniciar una campanya d’exportació d’escarola per a la indústria, principalment cap a Alemanya i França. A partir d’aquella experiència, els mateixos clients van començar a demanar-los que també elaboressin productes llestos per al consum.

Així, l’any 2010, la cooperativa va decidir fer el pas i incorporar la producció de quarta gamma per abastir el mercat regional de Barcelona. Des de llavors, aquesta línia s’ha anat consolidant com una aposta estratègica dins de la seva activitat.

Actualment, la cooperativa elabora amanides de diferents barreges, amb productes com escarola, enciam meravella, enciam baby, radicchio. També treballen amb monoproductes, com la rúcula, el kale, les bledes, els brots d’enciam o el cor d’escarola.

Els productes de quarta gamma ofereixen nombrosos avantatges per al consumidor. Són pràctics i saludables, ja que permeten menjar verdura fresca sense haver de rentar, tallar o preparar. A més, ajuden a reduir el malbaratament alimentari, perquè es compren en quantitats justes i es minimitza la part no aprofitable.

Aquest format, especialment valorat pel públic jove i urbà, facilita mantenir una alimentació equilibrada en el dia a dia.

Per mantenir aquesta línia de productes, la cooperativa ha anat adaptant les seves instal·lacions i processos d’acord amb els requisits de sanitat i seguretat alimentària.
Cada any es revisen protocols i procediments, i es fan inversions periòdiques per incorporar noves tecnologies i actualitzar els equips, garantint així un producte de màxima qualitat.

Des del seu inici, el consum d’aquests productes ha anat augmentant progressivament. Tot i la competència creixent dins del sector de les amanides preparades, la cooperativa continua consolidant la seva presència, arribant cada any a nous segments de consum i mantenint el compromís amb la qualitat i la proximitat.

Assaig de plàstics biodegradables a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera hem iniciat un nou assaig conjuntament amb l’IRTA per estudiar el comportament dels materials plàstics biodegradables utilitzats en l’agricultura. L’objectiu és comparar-los amb els plàstics convencionals per valorar-ne l’eficiència tècnica, els rendiments dels cultius i els possibles beneficis ambientals.

L’estudi es duu a terme en diverses finques del territori, amb la col·laboració de les ADVs Progrés Garbí, Conca de la Tordera, i Selmar, i el suport de la Diputació de Barcelona. Durant la campanya es farà un seguiment de l’ús dels materials al camp, observant-ne el comportament, la degradació i els efectes sobre el sòl i la producció.

També s’avaluaran els costos associats a cada tipus de material per disposar d’una primera valoració econòmica. Els resultats preliminars es compartiran en una jornada tècnica oberta, amb la voluntat de promoure una agricultura més sostenible i respectuosa amb el medi ambient.

Calendari del projecte

El projecte s’ha iniciat a l’octubre de 2025 i inclourà les següents etapes:

  • Diagnosi i selecció de finques 
  • Acompanyament tècnic al camp 
  • Seguiment i valoració d’impactes 
  • Estudi econòmic preliminar 
  • Transferència de coneixement al sector

Els consells agraris a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

Quatre dels cinc municipis de l’Espai Agrari ja disposen d’aquest espai municipal de participació de la pagesia.

Als municipis de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, i atesa la importància del sector agrari, a nivell econòmic, social, territorial i ambiental, els consells agraris tenen un paper rellevant per canalitzar la veu de la pagesia vers els assumptes municipals que puguin afectar-los, sent òrgans de consulta, assessorament i participació dels Ajuntaments. En aquests espais la pagesia té l’oportunitat de fer arribar la seves inquietuds i propostes als representants municipals, per orientar, en la mesura del possible, l’actuació de l’Ajuntament. A cada municipi, en base a la seva realitat sectorial, es defineix la composició del consell agrari i la seva dinàmica de funcionament.

Actualment, a quatre dels cinc municipis de l’Espai Agrari es disposa del consell agrari. A Palafolls i a Tordera aquest organisme està en funcionament, i a Malgrat de Mar i a Blanes està constituït i en fase de nomenament de les persones que l’integren.

Als consells agraris es designen la persona que, en representació de la pagesia dels municipis, participen l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera. Això contribueix a portar la veu dels pagesos i pageses a la governança de l’Espai Agrari i, per tant, a enfortir el projecte.

Un espai per créixer junts: la mirada d’una productora sobre l’Obrador Compartit de Blanes

L’Amparo, productora i membre de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, explica com aquest projecte pot ajudar a innovar i donar valor al producte de proximitat.

Ens expliques breument a què et dediques i com va començar el teu projecte?

Soc l’Amparo i actualment soc professora de Formació Professional a l’IES Ramon Turró i Darder, a Malgrat de Mar.

El Banyonet va començar l’any 2012 com una cooperativa dedicada a la producció d’horta ecològica. Comercialitzàvem els productes en format de cistelles per encàrrec, i amb el temps vam voler aprofitar els excedents per donar-hi un nou valor. 

D’aquí va néixer la idea de les conserves, que era, de fet, la tercera fase del projecte del Banyonet.

Durant la pandèmia vaig fer diverses proves, i la conserva de carxofa va ser la que va donar millor resultat. Quan es va plantejar el projecte de l’Obrador Compartit, vaig veure-hi l’oportunitat de fer realitat aquesta idea i professionalitzar l’elaboració de conserves.

Com vas conèixer la iniciativa de l’Obrador Compartit i què et va motivar a implicar-t’hi?

Quan es va crear l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, ja participava en algunes de les reunions, i en una d’aquestes es va comentar la proposta de crear un obrador compartit. Des del primer moment em vaig implicar, perquè era una manera de fer realitat un projecte que feia temps que tenia al cap.

Què t’ha cridat més l’atenció del projecte i per què creus que és necessari per al territori?

Encara hi ha espais d’horta actius i projectes petits i mitjans que poden aprofitar aquesta oportunitat per transformar els seus excedents. A més, cada vegada hi ha més persones consumidores que busquen productes elaborats, però que mantinguin l’origen local i la qualitat. L’Obrador pot ser una eina molt útil per connectar aquestes dues necessitats.

Quins beneficis pot aportar a productors com tu disposar d’un espai compartit d’elaboració?

Principalment, tenir un espai segur i equipat on poder fer les elaboracions. Per a molts petits productors, això és clau: no cal fer una gran inversió inicial i es pot treballar amb totes les garanties sanitàries i legals.

Com creus que pot ajudar aquest projecte a impulsar el producte local, la cooperació o el relleu agrari?

El fet de treballar amb producte de proximitat ja és, per si sol, una manera d’impulsar el sector.

Pel que fa a la cooperació, crec que ja s’està donant: és molt important que els productors col·laborin en comptes de competir. Treballar en un projecte comú com aquest ajuda a crear xarxa i confiança.

El tema del relleu agrari, és un repte més complex, però projectes com l’Obrador poden ajudar a canviar mentalitats i a mostrar que és possible viure del camp si s’aposta per la innovació i la col·laboració.

Què esperes personalment d’aquesta experiència un cop l’Obrador estigui en marxa?

Espero poder desenvolupar un projecte personal que fa molt de temps que tinc en ment. Per a mi, aquest obrador representa una oportunitat per continuar treballant en el que m’apassiona: transformar producte local en aliments de qualitat que mantinguin l’essència de la nostra terra.