Quina és la situació actual del malbaratament alimentari a Catalunya? Disposem de dades o estudis recents que en permetin fer una radiografia?
Segons dades d’Eurostat, a Europa el malbaratament alimentari es xifra en 59,2 milions de tones anuals (any 2022), és a dir, 132 kg per habitant i any. Aquest malbaratament es distribueix al llarg de la cadena alimentària amb proporcions variables, sent les llars i la indústria alimentària les baules amb més volum. Cal tenir present, però, que el malbaratament produït en una baula sovint té l’origen en altres punts de la cadena, com passa amb les pèrdues alimentàries del sector primari.
Des de 2018, el DARPA realitza diagnòstics per quantificar pèrdues i malbaratament en diferents sectors, així com el seu impacte econòmic i ambiental. S’han analitzat els sectors fructícola (préssec, nectarina, poma, pera i cítrics), hortícola (carbassó, tomàquet i carxofa), pesquer (seitó i lluç), carni (porcí), làctic (llet), flequer (pa) i les llars. La suma de les pèrdues i el malbaratament alimentari a Catalunya, segons aquests estudis, que no cobreixen tota la cadena i corresponen a anualitats diferents, supera les 350.000 tones anuals, amb un impacte econòmic i ambiental molt significatiu.
Pel que fa a les llars catalanes, l’últim estudi realitzat xifra el malbaratament en 173.450 tones anuals. Cada llar llença de mitjana 63,96 kg l’any, és a dir, cada persona malbarata uns 21,68 kg de menjar anualment.
Quines són les principals línies d’actuació que impulsa el Departament per prevenir el malbaratament en les diferents baules de la cadena?
El DARPA estructura les seves actuacions dins l’estratègia “Aprofitem els Aliments”, basada en cinc eixos: generació de coneixement, sensibilització, eines per al sector, regulació i governança compartida.
Elaborem guies perquè les empreses agroalimentàries puguin quantificar el malbaratament, analitzar els fluxos de producció, detectar-ne les causes i aplicar millores correctores. A més de la guia general, hem creat guies sectorials per a menjadors escolars, hospitals, residències de gent gran, restauració comercial, entitats de distribució gratuïta d’aliments, flequers i carnissers minoristes.
També publiquem fitxes d’oportunitats per aprofitar subproductes o excedents, amb informació per donar-los valor afegit i evitar-ne el malbaratament. Hem treballat productes com pa, llet, carn de porc, ametlla, vi, vinya o oli d’oliva. En aquesta línia, hem creat un mapa d’empreses i projectes innovadors d’aprofitament alimentari com a recull de bones pràctiques.
Des de 2022 convoquem dues línies d’ajuts dins l’Estratègia Alimentària de Catalunya: per a projectes de sensibilització i innovació en prevenció, i per finançar serveis d’assessorament i auditories a empreses i agrupacions de la cadena.
En què consisteix la campanya “Aprofitem els Aliments”
L’impulsem cada any, al voltant del 29 de setembre, Dia Internacional de Conscienciació sobre la Pèrdua i el Malbaratament d’Aliments. Inclou un gran dinar d’aprofitament per a més de 350 persones, una marató d’espigolades i els àpats Gastrorecup, amb la col·laboració de més de 60 restaurants de tot Catalunya.
Finalment, estem elaborant el Pla Estratègic per a la Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris de Catalunya 2026-2030 (PEPPMAC), que serà el full de ruta dels propers anys.
Quin ha de ser el paper del consumidor final en la lluita contra el malbaratament?
El consumidor té un paper clau. Cal prendre consciència de la responsabilitat individual i de la capacitat de generar canvi. Les eines principals són fer una compra planificada, amb llista i sense deixar-se influir per ofertes que generin excedents; conservar i aprofitar correctament els aliments, distingint entre data de caducitat i consum preferent; cuinar amb restes d’àpats i aprofitar descomptes de productes propers a la caducitat, sempre consumint-los a temps.
En definitiva, el consumidor pot canviar hàbits i, alhora, sensibilitzar el seu entorn, esdevenint agent de transformació social.
Hi ha iniciatives específiques adreçades al sector primari, especialment a petits productors?
Sí. Donem suport al programa d’espigolament de la Fundació Espigoladors, que recupera fruites i verdures descartades per motius estètics o comercials, amb impacte social i de reducció de pèrdues.
Hem convocat ajuts per a projectes innovadors i de sensibilització dins l’Estratègia Alimentària de Catalunya, oberts també a productors i agrupacions agràries.
Participem en el projecte europeu FOLOU, que mesura i avalua la magnitud i l’impacte de les pèrdues alimentàries al sector primari a Europa.
I el PEPPMAC 2026-2030 preveu mesures específiques per reduir les pèrdues en origen.
Com es coordina el Departament amb altres agents com ara ajuntaments, entitats socials, empreses…?
La lluita contra el malbaratament requereix una governança compartida. Treballem de manera contínua amb ajuntaments, entitats socials, empreses i organitzacions professionals.
El PEPPMAC s’elabora amb un procés participatiu i transversal, amb administracions i agents de tota la cadena. Mantenim contacte permanent amb el sector primari, cooperatives i entitats socials per compartir coneixement, experiències i bones pràctiques.
També promovem la coordinació interdepartamental dins la Generalitat a través de la Comissió Interdepartamental per a la Prevenció de les Pèrdues i el Malbaratament Alimentaris, per desplegar accions i normativa conjunta.
Quins reptes clau identifiqueu de cara al futur i quines eines cal reforçar?
El repte principal és assolir l’ODS 12.3: reduir a la meitat el malbaratament per càpita en venda al detall i llars, i disminuir les pèrdues en tota la cadena. Per això calen iniciatives com quantificar de manera precisa i homologada el malbaratament a totes les fases, intensificar la sensibilització social per fomentar canvis d’hàbits i donar suport tècnic, formatiu i econòmic al sector agrari i alimentari perquè s’adapti a la normativa i a nous models sostenibles i circulars.
És evident que un enfocament integral que combini quantificació, sensibilització i suport al sector és essencial per assolir els objectius de reducció abans del 2030.