L’explotació d’horta d’en Francesc Xavier Carbó i la Cristina Pozo a Sant Genís de Palafolls

Un projecte agrícola familiar que aposta per la qualitat, la proximitat i la sostenibilitat.

A Sant Genís de Palafolls, en un entorn privilegiat entre bosc i conreus, hi trobem Mas Rabassa, una explotació agrícola familiar gestionada per Francesc Xavier Carbó i Cristina Pozo. Amb una superfície de 4 hectàrees, de les quals 1,7 hectàrees són d’hivernacles, aquesta finca es dedica a la producció i venda de proximitat d’hortalisses, apostant per una agricultura respectuosa amb el medi ambient i compromesa amb la sostenibilitat.

L’objectiu de Mas Rabassa és oferir productes de qualitat minimitzant l’ús de tractaments fitosanitaris i reduint l’impacte ambiental. Per aconseguir-ho, implementen diverses pràctiques sostenibles que garanteixen un sistema de producció respectuós tant amb el productor com amb el consumidor i l’entorn natural.

Reducció de plàstics en el cultiu
A la finca es prioritza l’ús de materials biodegradables com la palla o el paper per encoixinar els cultius, reduint així la utilització de plàstic. I en els cultius on s’utilitza plàstic, aquest sempre es retira del terra un cop acabat el cultiu i es porta fins a la deixalleria per a la seva destrucció adequada.

Control biològic de plagues
Per minimitzar l’ús de productes químics, Mas Rabassa ha implantat un sistema de control biològic de plagues basat en la fauna auxiliar. Plantes reservori de fauna beneficiosa es distribueixen per tota la finca per fomentar la presència natural d’insectes depredadors de plagues. Quan cal, també s’introdueixen insectes beneficiosos adquirits a empreses especialitzades.

Reducció de males herbes sense herbicides
S’apliquen tècniques com la sembra de cultius en verd, que competeixen amb les males herbes i, alhora, milloren la fertilitat del sòl. També es practica el volteig superficial de la terra en zones amb alta presència d’espècies invasores i s’utilitza plàstic biodegradable en els cultius d’hivern.

Fertilització mixta per millorar la qualitat del sòl
Per garantir un sòl fèrtil i saludable, la finca aposta per una fertilització mixta combinant fems de cavall, adobs en verd i adobs minerals, un sistema que aporta nutrients de manera equilibrada i afavoreix la regeneració natural del sòl.

Eficiència en el reg i ús d’energies renovables
Tota la finca està equipada amb un sistema de reg per degoteig i microaspersió, prioritzant el degoteig per reduir el consum d’aigua i evitar humitats excessives que puguin afavorir l’aparició de fongs. A més, per reduir la dependència de fonts d’energia convencionals, Mas Rabassa compta amb plaques solars i un sistema de calefacció per biomassa als hivernacles, utilitzant restes vegetals com a combustible.

A continuació veureu els diferents cultius que hi ha en aquests moments:

Propostes de millora del drenatge a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

L’any 2023, l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera va promoure un estudi sobre la xarxa de rec i drenatge de l’Espai Agrari, amb l’objectiu ambiciós, entre d’altres,  de proposar millores a la gestió de la xarxa hídrica del territori per fer-lo més resilient davant d’episodis de pluja intensa. Aquest estudi parteix de la demanda del sector agrari, que va patir danys molt greus en el temporal Glòria del 2020 amb les inundacions dels camps.

A nivell de mètode, l’estudi ha inclòs un inventari de la xarxa de drenatge de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, elaborat amb treball de camp i vol de dron, que permet caracteritzar-la i valorar-ne l’estat de manteniment. Així mateix, i per incloure la visió de la pagesia, s’han fet entrevistes a més de 20 pagesos del territori  i s’ha comptat amb un grup d’experts del sector que ha pogut fer seguiment dels resultats. 

Resultats més destacats

A banda de disposar de l’inventari de la xarxa de drenatge, l’estudi detecta punts crítics per a la millora del drenatge en cadascun dels 5 municipis; Aquests punts crítics fan referència a punts on s’acumulen sediments o material vegetal en excés,  obstruccions o vegetació en conductes o canals, infraestructures en mal estat o mal dimensionades, o manca de continuïtat en el traçat de la infraestructura de drenatge. Arrel de la detecció d’aquests punts crítics i per assolir la seva mitigació, l’estudi fa 32 propostes en el conjunt de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, repartides pels 5 municipis, que van des de la millora del manteniment de la xarxa (neteja de vegetació, àrids, obturacions, …), creació de basses de laminació, construcció i recreixement de motes o ampliació de seccions de canals, entre altres.

D’aquest conjunt de propostes, la pagesia valora com a prioritàries totes aquelles propostes  que contribueixen a millorar la sortida de l’aigua de drenatge al mar, i aquelles que contribueixen a facilitar el drenatge al rec viver, que és una de les infraestructures clau en el drenatge del Delta de la Tordera.

Properes passes

Durant aquest 2024 s’ha fet la tasca d’exposar i consensuar les propostes resultants amb els ajuntaments de l’Espai Agrari i amb la pagesia. Assolit aquest punt, des de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera es preveu portar aquestes propostes a l’Agència Catalana de l’Aigua i al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació per tal que les tinguin en consideració a l’hora d’actuar al territori, i que les prioritzin en la mesura del possible.

El projecte d’hort d’Humana a Tordera

Així funciona el projecte dels horts comunitaris a Tordera, una iniciativa de la Fundació Humana per fomentar la integració social i l’agricultura ecològica

La Fundació Humana, coneguda per la seva tasca en la gestió de roba de segona mà, ha engegat un projecte innovador a Tordera que connecta comunitats a través de l’agricultura. Tot i que molts associen Humana exclusivament amb la recollida de roba, l’entitat destina una part dels seus recursos a projectes de cooperació internacional en salut, educació i agricultura a l’Àfrica, Llatinoamèrica i Àsia. Ara, des de fa una dècada, la fundació també impulsa projectes a nivell local amb el programa 3C: Cultivem el Clima i la Comunitat.

A Tordera, Humana gestiona un dels cinc horts comunitaris que l’entitat ha desenvolupat a Catalunya i Madrid. Aquest projecte social busca integrar diferents col·lectius locals i fomentar la convivència i el respecte per la natura. L’Ajuntament de Tordera ha cedit un terreny on quinze usuaris treballen i aprenen tècniques d’horticultura ecològica.

El procés de selecció d’aquests usuaris de vegades es realitza  en col·laboració amb serveis socials, buscant una representació diversa de la societat local. Això permet que els participants, provinents de diversos àmbits i orígens, puguin crear vincles i compartir experiències, generant un espai de relació i aprenentatge mutu.

Els usuaris del projecte reben formació mensual durant dos anys, en aspectes clau de l’horticultura, com el calendari de sembra, les associacions de cultius, la fertilitat del sòl i el compostatge, entre altres temes. Durant els dos anys del projecte per cada participant, no només aprenen a conrear la terra, sinó que també adopten hàbits alimentaris més saludables i adquireixen els coneixements necessaris per gestionar el seu propi hort en el futur.

A més dels coneixements agrícoles, l’hort ofereix als participants una via per desconnectar de la rutina diària i alleujar l’estrès. Com explica en Jordi, responsable del projecte, molts usuaris troben en aquest espai un lloc terapèutic on poden centrar-se en l’hort, compartir converses i deixar de banda les preocupacions.

El projecte no només produeix productes ecològics, sinó que també genera una gran satisfacció personal. Els participants s’emporten a casa el fruit directe del seu treball, la qual cosa resulta altament gratificant i permet als usuaris gaudir d’una connexió amb el seu esforç i dedicació.

El projecte d’hort d’Humana a Tordera exemplifica com una iniciativa local pot tenir un impacte significatiu en la vida de les persones, creant comunitats més fortes i promovent valors sostenibles. 

Per saber més informació sobre el projecte fes clic aquí!

La implementació de marges florals ha permès la reducció d’insecticides fins a un 29%

La implementació de marges florals, especialment amb calèndules, ha permès controlar les plagues de manera biològica, fomentant la biodiversitat i reduint l’ús de químics en els cultius de la Baixa Tordera.

Entrevista a Jordi Ariño, responsable de la Federació Selmar

Què va motivar la Federació Selmar a implementar marges florals per al control de plagues a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera?

Doncs va ser degut a la dificultat cada cop mes manifesta de controlar les plagues exclusivament amb l’ús d’insecticides, i per impulsar l’adaptació cap a mètodes mes d’acord amb el respecte al medi ambient i la biodiversitat.

Podries explicar-nos com funcionen els marges florals per controlar de manera biològica les plagues dels cultius? Quin paper té la calèndula en aquest procés?

Els marges florals fan la funció d’atraure, sobretot durant el període de floració, a tot tipus d’insectes, una part dels quals actuaran com a depredadors o parasitosis de les plagues dels cultius. Al mateix temps, utilitzaran aquests marges com a font d’alimentació i refugi pels adults. La calèndula és especialment important per atraure el depredador Macrolophus pygmaeus, una espècie clau en el control d’algunes de les plagues dels nostres cultius.

Quins són els principals beneficis que heu observat des de la implementació dels marges florals, tant en termes de reducció de tractaments químics com de millora de la qualitat dels cultius?

Sobretot hem apreciat beneficis en la reducció de l’ús d’insecticides. El tenim quantificat en un 26% quan els marges estan formats per diverses espècies i en un 29% en marges formats només per calèndules.

Com ha afectat aquesta tècnica sostenible la biodiversitat local i quins canvis específics heu notat en l’ecosistema de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera?

S’ha passat d’una situació de marges sense vegetació, que anomenem “nets”, amb els problemes d’erosió que això pot comportar, a veure cada cop més presència de marges florals propers a les parcel·les de cultiu. Aquest fet ha portat a un augment de la biodiversitat d’insectes beneficiosos, així com una millora en l’estructura del sòl que beneficia les comunitats dels ecosistemes del mon rural.

Quines són les principals dificultats o desafiaments que heu trobat en el procés d’implementació i manteniment dels marges florals, i com els heu superat?

En general el sector agrícola ha vist sempre les “males herbes” com a competidores dels seus cultius i com una presència que “embruta” les parcel·les i finques. Davant d’això, la principal dificultat ha estat convèncer-los de la bonança de determinades plantes i de la millora en el control de plagues.

Una altra dificultat afegida és gestionar correctament aquelles espècies que millor s’adaptin a les condicions climàtiques i de gestió agronòmica a les diferents zones.

Oberta la recepció de propostes per la contractació del servei d’elaboració i gestió de continguts per al butlletí, pàgina web i xarxes socials de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera obre un procés de contractació relatiu al servei d’elaboració i gestió de continguts per al seu butlletí, la pàgina web “espaiagraribaixatordera.cat” i les xarxes socials de l’Associació a Instagram i X.

Les empreses interessades poden presentar les seves propostes fins a les 00:00h del dia 25/7, a l’adreça electrònica espaiagraribaixatordera@gmail.com .

A continuació podeu trobar la documentació tècnica i administrativa del contracte, així com tots els models de documents a emplenar necessaris per poder optar a la contractació.

Qualsevol consulta es pot adreçar a l’adreça de correu electrònic espaiagraribaixatordera@gmail.com

Palafolls a 11 de juliol de 2024