De l’afició a la passió. En Marc Bigas va començar en el món de l’apicultura gairebé per casualitat, però avui dedica la seva vida a cuidar les abelles i a produir una mel autèntica, arrelada al territori de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.
En Marc Bigas va descobrir les abelles sense buscar-ho, però un cop hi va entrar, ja no en va poder sortir. Allò que havia començat com una distracció s’ha convertit amb els anys en una feina plena de dedicació, aprenentatge i respecte per la natura.
El que més l’apassiona d’aquest ofici és la llibertat. Treballar a l’aire lliure, sense pressions ni ordres, li permet connectar amb el medi i observar de prop el fascinant comportament d’aquests insectes. “Les abelles són increïbles, explica, s’adapten a totes les adversitats i, observant-les, aprens constantment”.
El dia a dia d’un apicultor, però, no és gens fàcil. En Marc dedica bona part del seu temps a mantenir allò que ha construït amb esforç i a lluitar contra les múltiples dificultats del sector: la presència de la vespa asiàtica, les alteracions de les floracions provocades pel canvi climàtic, les malalties com la varroa o la nosema, i l’augment constant dels costos de producció.
Malgrat tot, segueix endavant amb determinació i amb nous projectes a l’horitzó. Actualment, espera poder incorporar-se a l’Obrador Compartit de Blanes, un pas important que li permetrà envasar la seva pròpia mel i millorar-ne la comercialització, tot mantenint el segell artesanal i local que el defineix.
Per en Marc, el benestar de les abelles és tan essencial com el de qualsevol altre animal. Cal assegurar que estiguin ben alimentades, sense estrès i amb accés constant a aigua. Tot i així, reconeix que l’apicultura actual requereix més dedicació que mai: una bona nutrició, una higiene rigorosa i una selecció genètica acurada per mantenir colònies fortes i saludables.
Entre els reptes més grans que ha afrontat destaca la vespa asiàtica, una espècie invasora que ha afectat greument la seva activitat. En alguns anys, ha arribat a perdre fins a un 50% de les colònies a causa d’aquesta amenaça i dels efectes del canvi climàtic.
Per minimitzar-ne l’impacte, ha hagut de practicar la transhumància, traslladant els ruscs segons les floracions i les condicions climàtiques per garantir el benestar i la supervivència de les abelles.