A Catalunya, com arreu del món, una part important dels aliments es perden o es malbaraten abans d’arribar a les persones consumidores. Segons dades de la FAO, un terç dels aliments que es produeixen mai no arriben a consumir-se i acaben convertits en residus. El malbaratament alimentari és una problemàtica global amb impactes significatius en els àmbits econòmic, ambiental, social i nutricional.
Una part important d’aquest fenomen, es produeix al sector primari – als camps, a les granges, a la pesca, etc.– just abans que l’aliment entri al circuit comercial, el que es coneix com a pèrdues alimentàries. Sovint, fruites, verdures i altres aliments es deixen al camp o a les explotacions per diverses causes, i això, no només suposa una important pèrdua econòmica per als productors, sinó alhora un malbaratament de recursos naturals com l’aigua, el sòl, l’energia, i també de les hores dedicades per productors i productores que treballen cada dia per oferir-nos aliments frescos i saludables.
Cal remarcar que, tot i que aquestes pèrdues es manifesten en el sector primari, les seves causes sovint no es situen al mateix sector, sinó que es troben en altres baules de la cadena alimentària, com la transformació, la distribució o el consum.
Segons un estudi elaborat per la Fundació Espigoladors, amb el suport del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, les principals causes de les pèrdues alimentàries són els requisits estètics imposats pels intermediaris, els clients o el mercat, així com la dificultat que tenen molts productors per trobar compradors per als seus productes, especialment en situacions d’excés d’oferta o de demanda insuficient. Sovint això fa que el producte no es culli, ja que el cost de recol·lecció supera el benefici econòmic, i molts aliments acabin quedant-se al camp.
En aquest sentit, les diagnosis realitzades pel CREDA-IRTA, per encàrrec del DARPA, per a diferents conreus hortícoles i fructícoles de Catalunya mostren com el volum de pèrdues alimentàries té una dimensió força rellevant. Els percentatges de pèrdues alimentàries sobre la producció total d’alguns productes oscil·len entre l’1,7% en el cas de la poma, el 2,4% en la pera, el 3,4% en préssec i nectarina i el 5,5% en cítrics, fins el 9,5% en carabassó i entre el 7,5% i l’11,5% en la producció de tomàquet (segons si és d’hivernacle o de camp obert). Aquestes pèrdues tenen un impacte econòmic considerable, que es calcula que supera els 55 milions d’euros anuals, però alhora també impliquen impactes ambientals com emissions de CO₂, l’ús del sòl i el consum d’aigua, entre d’altres. Totes aquestes dades es poden consultar a la pàgina web de l’Observatori Agroalimentari, Rural i Ambiental, dins l’apartat dedicat al malbaratament alimentari.
Amb l’objectiu de revertir aquesta situació, Catalunya ha estat pionera amb l’aprovació de la Llei 3/2020 de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, que situa la lluita contra aquest problema com una prioritat a l’agenda política. Aquesta llei estableix que totes les empreses i agents de la cadena alimentària – a excepció de les microempreses-, han de disposar d’un pla de prevenció i quantificar i informar anualment de les pèrdues i el malbaratament alimentaris que generen. A més, promou una jerarquia de destinació dels excedents alimentaris, prioritzant-ne la prevenció i l’aprofitament per a consum humà, especialment a través de col·laboracions amb entitats socials, així com potenciant pràctiques per a reduir les pèrdues alimentàries com l’espigolament.
En aquest context, la Generalitat de Catalunya participa en el projecte europeu FOLOU, conjuntament amb el Centre Beta, l’Agència de Residus de Catalunya i la Fundació Espigoladors, i altres sòcies europees. Aquest projecte té com a objectiu entendre millor com, on i per què es produeixen les pèrdues alimentàries al sector primari, establir metodologies comunes per quantificar-les i dissenyar estratègies per reduir-les. Aquest projecte fomenta la recollida de dades, la innovació tecnològica i l’intercanvi de bones pràctiques entre països.
Actualment, per coordinar i donar continuïtat a totes aquestes iniciatives, la Generalitat de Catalunya està elaborant el Pla Estratègic per a la prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, que inclourà mesures específiques per fer front a les pèrdues en el sector primari. Aquest pla vol esdevenir un full de ruta compartit per tot l’ecosistema agroalimentari, posar en valor les iniciatives existents, sumar nous actors i impulsar projectes conjunts que es concreten en accions transformadores.
Així doncs, reduir les pèrdues alimentàries en el sector primari no és només una qüestió de sostenibilitat, sinó també de justícia social i d’eficiència, per avançar cap a sistemes alimentaris més resilients, competitius i adaptats a l’actual situació de l’emergència climàtica.
Carles Guirado González
Tècnic de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació
Generalitat de Catalunya