Un any de l’EABT: entrevista amb Francesc Alemany

Francesc Alemany: “Cal que el consumidor potencial posi molt en valor aquest producte de proximitat i de qualitat”. Foto: EABT

“Estic satisfet perquè estem treballant de cara al territori, que és el més important, però tenim el repte que la gent ens cregui”

L’ens gestor de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es va presentar i constituir el 17 de juny de 2021 en un acte al Molí d’en Puigvert, a Palafolls. Quan tot just es celebra el primer aniversari, seiem amb en Francesc Alemany, president de l’Òrgan Rector, per avaluar les primeres passes d’aquest projecte, que va néixer amb l’objectiu de protegir el paisatge agrari del nostre territori i garantir l’alimentació de proximitat en una de les hortes més productives del país.

Quina valoració general fa del primer any de l’Espai Agrari?
Estic satisfet perquè estem treballant de cara al territori, que és el més important. I satisfet també perquè quan vam fer la presentació pública, mancaven tota una sèrie de tràmits administratius que hem anat recorreguent, amb la dificultat que som cinc ajuntaments diferents; a vegades costa de coordinar, però ja ho tenim tot aprovat.

Quines dificultats s’ha trobat l’EABT en el seu primer any?
A banda de les administratives, les inherents al territori: el mateix objectiu fundacional de l’Espai Agrari marca la necessitat de fer una sèrie d’actuacions per tal de garantir la supervivència del sector i el relleu generacional. També tenim el repte que la gent se’ns cregui i que tots plegats creiem la importància d’aquesta aventura.

De què depèn la supervivència del sector?
L’actual generació envelleix: la mitjana d’edat és de 50 i escaig, per tant, no podem perdre temps perquè any que passa, any que es complica el problema. D’altra banda, hi ha també una dinàmica del mateix sector, que té un cert desencís al voltant d’hectàrees que estan abandonades, espais que no es treballen i situacions complexes d’un mateix sector que depèn moltíssim d’uns mercats i d’uns operadors que poden arribar a fer treballar per sota de preus de cost.

L’hem sentit dir que això va més enllà de l’Espai Agrari…
És un tema de país. En el moment en què no entenem que garantir una sobirania alimentària és prioritari per a un país, perdem la perspectiva de tot. Ser dependents, a nivell d’alimentació, de l’exterior, vol dir que davant de qualsevol situació que pugui passar -i els últims anys ens han ensenyat unes quantes situacions les quals ens poden deixar absolutament a la intempèrie-, ens quedem sense cap capacitat de reacció.

Tornem al tema del relleu generacional…
Garantir la sobirania alimentària implica que hi hagi aquest relleu generacional i, perquè hi hagi aquest relleu generacional, la gent ha de poder-se guanyar la vida dignament. L’actual relació amb la societat, amb el mercat i amb la manera de treballar de la pagesia han d’adaptar-se perquè tot això sigui possible.

El cinc municipis que conformen l’Espai Agrari de la Baixa Tordera celebren el primer aniversari d’un projecte comú. Foto: Marc Puig | EABT

Quina és la funció de l’EABT, en aquest sentit?
L’Espai Agrari ha de treballar per tal que tot això sigui una garantia, que des de l’estructura física dels camps i les condicions òptimes de treball a les decisions que es prenguin des d’un punt de vista administratiu, l’Espai Agrari es converteixi en una eina que sigui útil i visualitzada com a tal pel sector. Sense encara poder començar a fer coses que siguin directament impactants, s’intenta compensar.

Quins projectes s’han posat en marxa?
Ara mateix tenim un projecte d’inventari de totes les estructures de rec de l’Espai Agrari, que és molt important per coordinar les actuacions entre ajuntaments i per poder mantenir els camins i espais que s’usen a l’àmbit agrícola en estat òptim. Les estructures de rec són compartides entre diferents agricultors, i moltes vegades passa que si una part no està explotada i l’altra sí, aquestes xarxes de rec es degraden i en moments de precipitacions, es generen moltes problemàtiques d’inundacions i malmetement de conreus. Per tant, és importantíssim que hi hagi aquest inventari i que s’hi pugui actuar per tal que tothom tingui mantingudes les seves estructures.

I l’obrador de Blanes…
Està començant a caminar. Al principi, l’Espai Agrari hi anàvem sols, però després s’hi ha unit la Fundació Emys, un projecte que és molt proper i molt semblant; la iniciativa ara té més múscul. Serà una sortida interessant per a alguns excedents de productes o per alguns productes que puguin tenir un altre format de venda mig elaborat  o elaborat. Amb aquesta diversificació també hi ha un reconeixement a tots els actors del territori.

Per què és important l’existència de l’Espai Agrari?
L’existència de l’Espai Agrari i la defensa dels seus valors és importantíssim perquè es pugui invertir en el territori i afavorir que l’activitat sigui l’òptima. I també per poder treballar per tal de millorar la relació tan complexa que hi ha amb els operadors del mercat. La indústria agroalimentària, en general, té una manera de relacionar-se amb el productor que és molt associada al vassallatge. Ells volen marcar els preus, però els preus haurien de reflectir els costos. Si t’obliguen a treballar amb uns marges inexistents o molt minvats es fa molt difícil que una activitat com l’agricultura d’horta, que en inversió és molt intensiva i has de poder compensar això, a banda de tenir un sou i una capacitat d’inversió per seguir la producció.

No tots els pagesos es senten identificats amb l’EABT…
Tots els passos s’han fet comptant amb tothom, però crec que no hi haurà una acceptació natural del projecte fins que el sector no experimenti, sense cap mena de dubte, que el que es fa des de l’Espai Agrari té repercussió directa i tangible en el seu dia a dia. Aviat començarem amb les reunions del Consell Rector i podrem operar i gestionar subvencions que tindran una repercussió en el territori, i totes aquestes desconfiances que són històries ja desapareixeran.

Quina distància hi ha entre el sector i l’administració?
Hi ha una distància prudencial i unes desconfiances que igual són lícites i s’entenen per tot un històric. És una evidència que moltes vegades les accions que s’han dut a terme a nivell social, econòmic i urbanístic no han anat en la direcció de recolzar el sector agrari, i això ho han anat vivint durant molts anys, els pagesos i les pageses. Això ho hem de canviar.

Com es canvia?
La constitució de l’Espai Agrari té com a objectiu mirar molt més enllà i garantir aquesta forma de vida i aquesta capacitat de producció que d’una altra manera no es donaran.

Francesc Alemany: “Garantir la sobirania alimentària implica que hi hagi un relleu generacional i, per això, la gent ha de poder-se guanyar la vida dignament”. Foto: Marc Puig | EABT

Com es pot integrar també a la ciutadania, al consumidor, a l’EABT?
El primer repte és fer-lo molt més conegut. Cal que el consumidor potencial, el més proper, sobretot, posi molt en valor aquest producte de proximitat, de qualitat, de garantia, amb impacte i més sostenible. I això, a vegades ha d’anar acompanyat d’un preu diferent a segons quina estratègia de mercat, que posa a disposició del consumidor tones i tones de producte a un preu baixíssim.

Ens hem acostumat a pagar massa poc?
Quan aquests preus baixos són els d’agricultura d’horta, pot rebentar a la capacitat de producció local perquè per produir aquí un tomàquet l’has de vendre més car que els 50 cèntims el quilo que paguem per aquells que venen de fora, amb tots els costos de transport. L’única manera de superar això és que el consumidor posi en valor el producte. Aquesta vinculació amb el territori és el que hem de treballar més.

Pel que fa a la ciutadania, hi ha qui pensa que el producte de proximitat és només qüestió de màrqueting…
En el plantejament que el producte de proximitat no és sinònim de sostenible, ni de qualitat, hi puc estar d’acord, no ha de ser perquè sinònim. Però estem treballant, precisament perquè això sigui així, és l’únic camí. Aquest tipus d’activitat agrària, en aquesta escala, que és la que permet alimentar a la població, només es pot donar a quatre o cinc llocs de Catalunya, enlloc més. Hem de poder garantir la supervivència del sector i la sobirania alimentària, amb totes les condicions i totes les exigències, també ambientalistes.

On compra Francesc Alemany les hortalisses?
Al final tots vivim en un mercat globalitzat i seguim comprant coses que no són de proximitat, a casa també hi ha alvocats. S’intenta comprar la fruita i la verdura de temporada, bàsicament al mercat de proximitat, a la mateixa botiga de la cooperativa i als mercats dels dissabtes d’aquí, de Blanes, de Malgrat… I després, tinc un hort i durant una època de l’any estic a tope: ara tinc tomàquets, pebrots, carbassons, cogombre i albergínies plantades i en res tindré fesols. Puc assegurar que els tomàquets de l’alcalde són boníssims.

Un any després de la seva presentació, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera ja ha començat a treballar en la direcció que va motivar la seva fundació. Així ens acomiadem de Francesc Alemany després que ens convidi a tornar per pujar al Castell de Palafolls. Diu, que ofereix una vista privilegiada de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i el seu entorn, i que és des d’allà d’on podrem observar que “l’agricultura és gestora d’un paisatge i d’una manera d’entendre la vida que, com a mínim a una part important d’aquest país, ens qualifica i ens explica com som i d’on venim”.

Francesc Alemany: “L’agricultura és gestora d’un paisatge i d’una manera d’entendre la vida, que, com a mínim a una part important d’aquest país, ens qualifica i ens explica com som i d’on venim”. Imatge i edició: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

COMPARTIR

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Impulsat pels municipis:

Tordera
Palafolls
Malgrat de Mar
Santa Susanna
Blanes

Amb el suport de:

2022

Copyright Espai Agrari Baixa Tordera. Política de protecció de dades. Avís Legal. Cookies.