En Miquel i la Carme cultiven horta de proximitat a Blanes i Malgrat, mantenint viu el vincle amb la terra i apostant per una venda directa que connecta els consumidors amb l’origen del producte.
En Miquel i la Carme són dues cares visibles d’un projecte familiar arrelat a la terra i al territori. Pagesos de vocació, en Miquel representa la sisena generació de la seva família dedicada al camp. Tenen terres a Blanes i a Malgrat, on conreen unes cinc hectàrees amb productes com cogombre, tomàquet, mongeta seca, carabassons o patates.
Malgrat les dificultats que han afrontat —com els estralls causats pel temporal Glòria—, continuen treballant l’horta amb dedicació i constància. A més de vendre a Mercagirona i a la cooperativa Conca de la Tordera, des de fa anys aposten per la venda directa al camp. Cada cap de setmana, la Carme s’encarrega de la parada que munten a peu de finca. “La gent ho valora molt”, explica, “perquè és producte acabat de collir, no ha passat per cap nevera ni gran superfície”.
Amb l’arribada del bon temps, especialment al juliol i agost, amplien els dies de venda per atendre la demanda del turisme que arriba al poble. Aquest contacte directe amb els consumidors permet explicar el producte i mostrar-ne la frescor. “És el fet de venir al camp i comprar les tomaques que després et menjaràs”, diu en Miquel.
El seu projecte està identificat amb el distintiu de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, una manera de reforçar el seu vincle amb el territori i posar en valor la feina que fan com a productors locals. “Quan se’ns va oferir col·locar el distintiu, ho vam veure clar: som d’aquí i hi creiem”, expliquen.
L’activitat és intensa, especialment a l’estiu, quan poden arribar a tenir entre tres i quatre treballadors, i encara així “faltaria més gent”, reconeixen. I tot i que els preus fluctuen segons el mercat, mantenen el compromís amb una producció de qualitat i amb el futur del sector. De fet, el relleu ja està assegurat: el seu fill treballa amb ells al camp i està decidit a continuar amb el projecte familiar.
En Miquel i la Carme són un exemple de perseverança, d’adaptació i d’amor per la terra. La seva feina no només alimenta les llars, sinó que també manté viu un paisatge agrari que forma part del patrimoni viu de la Baixa Tordera.