A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera només un 13% de les explotacions agràries tenen una dona com a titular. Tot i això, cada cop hi ha més dones pageses que tiren endavant projectes amb visió, compromís i arrelament al territori. Avui i sempre fem-les visibles, perquè sense dones, no hi ha futur rural.
Com definiries la teva empresa hortícola? Quin és el seu origen i qui en formeu part?
És una empresa familiar en el sentit més literal de la paraula. La portem entre el meu home i jo, i hi hem dedicat tota una vida. Jo vinc de família pagesa: els meus pares ja treballaven al camp i, quan em vaig casar, el meu home també s’hi va incorporar. Fa quaranta anys que compartim vida i feina, i això ens ha permès tirar endavant plegats en un entorn que no sempre és fàcil.
Quins conreus treballeu habitualment i quins productes són els que us identifiquen més?
El nostre hort és divers. Cultivem julivert, cebes, enciams, cols, tomàquets i carabasses. Però si hi ha un producte que ens defineix i que ens fa sentir especialment orgullosos és el fesol del ganxet. És un producte de molta qualitat i molt arrelat a la zona. També la carabassa ens funciona bé, però el fesol del ganxet és, sens dubte, el nostre producte estrella.
On estan situats els vostres camps i en quin entorn treballeu?
Les terres on treballem estan entre Tordera i Palafolls, dins del terme de l’Espai Agrari. És un entorn que ens ofereix unes condicions molt bones per conrear.
Quantes persones hi treballeu actualment i com s’organitza la feina?
Depèn molt de l’època de l’any i del volum de feina. A l’estiu, quan hi ha més producció i més demanda, podem arribar a ser quatre persones treballant a ple rendiment. En altres moments, n’hi ha prou amb tres.
A través de quins canals comercialitzeu la producció? Heu canviat amb el temps la manera de vendre?
Fa anys anava personalment a Mercabarna a vendre la producció. Amb el temps vam decidir canviar l’estratègia i apostar per vendre directament a les cooperatives. És un sistema més sostenible per a nosaltres.
La pagesia forma part de la història de la teva família? Sempre heu estat vinculats al camp?
Sí, la pagesia ha estat sempre al nostre voltant. Els meus pares eren pagesos i jo vaig créixer en aquest ambient, sabent el que significa viure del camp. El meu home, tot i que també era pagès, es va acabar vinculant de ple. El meu pare li va proposar quedar-se amb nosaltres i ell va acceptar. Des de llavors, i ja fa més de quaranta anys, hem compartit aquest projecte de vida.
Teniu fills que continuïn amb l’empresa?
Tenim una filla i un fill, però cap dels dos continuarà amb l’explotació. No és una qüestió de falta de voluntat, sinó d’un tema econòmic. Els preus actuals són molt baixos i això fa que sigui molt difícil plantejar-se viure exclusivament del camp. Ells saben que és una feina molt dura i, tot i tenir les arrels a la pagesia, han buscat altres camins. En canvi, per nosaltres, el camp ha estat sempre l’única font d’ingressos, i vivim del que surt de la terra.
En aquests anys heu fet millores o inversions importants a l’explotació respecte a l’època dels teus pares?
Hem fet inversions puntuals quan ha calgut. Per exemple, hem hagut de renovar maquinària com el tractor perquè, al final, si se t’espatlla una eina clau, no tens alternativa. També hem millorat el sistema de regadiu, que és bàsic per mantenir la producció. Però no hem fet grans inversions com les que van fer els meus pares. Ens hem centrat més a mantenir el que tenim i assegurar que la finca funcioni correctament.
Quin paper hi tens tu en el dia a dia de l’empresa? Quines tasques assumeixes?
El meu paper ha estat sempre molt actiu. Passo moltes hores al camp: començo a les vuit del matí, hi estic fins al migdia, després vaig a casa a fer el dinar i a les tres torno fins a les set del vespre. Fem equip: el meu home s’encarrega d’algunes feines, jo en faig d’altres, ens complementem.
Creus que el fet de ser dona t’ha suposat alguna dificultat addicional en un sector tan masculinitzat com el de la pagesia?
Personalment, no he sentit que fos més difícil pel fet de ser dona, potser perquè sempre he tingut empenta i no m’he deixat frenar. Ara bé, és cert que la feina del camp és molt física i que hi ha tasques que poden costar més. Aquí és on la complicitat amb el meu home ha estat clau: ens hem repartit les feines segons les nostres possibilitats i això ens ha permès tirar endavant sense que jo em sentís en desavantatge.
També participes activament en la cooperativa de productors. Quin és el teu paper i com hi contribueixes?
Sí, hi estic implicada. Soc tresorera de la cooperativa, i això vol dir que cada mes ens reunim amb la junta (sis persones i el gerent) per analitzar com han anat les coses. Revisem què ha funcionat, què es pot millorar i també quines ajudes rebem. És un espai de debat molt útil, on totes les opinions compten i les decisions es prenen en comú. No hi ha jerarquies: cada càrrec té les seves funcions, però treballem en equip pel bé de tots.