Alcarràs: una història de pagesia, tradició i família

Foto: Festival de Cinema de Màlaga

La guardonada pel·lícula de Carla Simón ja és als cinemes

L’avi ha deixat de parlar però, ningú no sap per què. Com cada estiu, a Alcarràs, un poble del Segrià més rural, la família Solé cultiva la seva gran extensió de presseguers. Després de vuitanta anys treballant les mateixes terres, la família es reuneix per a fer la última collita.

Aquesta és la sinopsi de l’esperada Alcarràs de Carla Simón, que, guardonada amb l’Ós d’Or de la darrera edició de la Berlinale, per fi arriba als cinemes. A l’entorn de la Baixa Tordera, ja es pot veure als cinemes de Blanes.

Es tracta d’una oda a la terra, l’agricultura, la tradició i el vincle familiar. Simón, que ubica la trama al poble natal de la seva mare, parla de la pertinença a un lloc, alhora que tracta les tensions intergeneracionals dins d’un mateix llinatge i el diàleg amb la superació i la negació de les tradicions. Alcarràs afronta les veritats de la pagesia en un temps de canvis.

 

Escena AlcarràsAlcarràs planteja una crisi familiar entorn la tradició, el vincle i la pagesia.
Foto: Festival de Cinema de Màlaga

El film reivindica la identitat d’un ofici: la pagesia tradicional, arrelada a una terra i els seus fruits. I alhora planteja el dilema moral que es viu actualment a moltes famílies del sector primari; el de com el progrés, a vegades, provoca un sentiment de desarrelament a aquell lloc que és casa, quan comença a difuminar les petjades de la història de la nissaga.

En aquesta ocasió, el setè art reflexiona al voltant del què a la Baixa Tordera tothom coneix de primera, segona o tercera mà: la lluita del pagès per mantenir la dignitat de la seva feina i el seu futur. Simón porta les càmeres a la terra per narrar una història com de ben segur se’n poden trobar a les nostres comarques.

A aquest patiment, hi contrasta la joia del treball en equip, els dinars familiars al voltant d’una cassola de cargols a la brasa i el joc dels infants a l’horta. Simón ha volgut compartir amb l’espectador una història universalment natural que deslliga una colorida paleta d’emocions, empaties i reflexions.

 

COMPARTIR