La federació Selmar treballa per garantir la salut vegetal als conreus de manera natural
Una bona salut vegetal pot ajudar a reduir la fam i la pobresa al món, així com protegir la biodiversitat i el medi ambient i potenciar el desenvolupament econòmic: aquestes són les claus del Dia Internacional de la Sanitat Vegetal (12 de maig) que l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura promou des de 2018.
Segons aquesta organització, fins a un 40% dels cultius de vegetals per a alimentació al món es perden cada any a causa de plagues i malalties de les plantes, fet que afecta altament a la seguretat alimentària (les plantes conformen un 80% dels aliments que mengem) i l’agricultura, que és la principal font d’ingressos d’una part molt gran de la població global.
Tot i que la Federació Selmar (Santa Susanna) es va formar l’any 2002, ja des de l’any 1987, l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) Alt Maresme, que actualment forma part de la Federació, feia control biològic de plagues a molts conreus de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Es tracta d’un sistema natural de protecció de les plantes davant malalties i paràsits amb organismes vius, que permet garantir una sanitat vegetal òptima als camps alhora que és 100% respectuós amb el medi ambient.
“El control biològic es basa en les relacions que de manera natural es creen entre les diferents espècies d’insectes, de manera que una població controla l’altra i s’estableix un equilibri que evita els danys en els cultius” explica la Montse Martí, assessora i responsable d’assajos de la Federació Selmar. Per això, fan servir espècies autòctones que depreden o parasiten aquells que posen en risc o fan malbé la collita.
El model de control de plagues realitzat en exclusiu amb productes fitosanitaris (químics) pot comportar diverses conseqüències negatives tant pel conreu com per l’entorn. Martí indica que “d’aquesta manera els insectes agafen resistència i a mitjà o llarg termini, el producte deixa de tenir efectes”. Amb la repetició d’un producte químic es dona un procés de selecció natural que farà que només els individus més resistents sobrevisquin, i així en un temps la plaga s’haurà repoblat tot i que no s’hagin deixat de fer servir els pesticides en qüestió. En canvi, “mai trobaràs resistència de les espècies amb un control biològic de plagues, és un sistema més efectiu a llarg termini”.
Per altra banda, l’ús extensiu de plaguicides químics és altament contaminant per al medi ambient, degradant el sòl, l’aigua i la flora i la fauna de l’entorn: “tota disminució dels químics en el control de plagues suposa un gran avantatge a escala mediambiental”, segueix la Montse. “Per al mateix pagès, el control biològic és també beneficiós per a la seva salut perquè es troba menys exposat a aquests productes químics i, per tant, es redueix la possibilitat d’intoxicació”, conclou. A més, s’ofereix al consumidor un producte més sostenible i respectuós amb l’entorn.
Una de les estratègies de la Federació Selmar que més crida l’atenció és la implementació de marges florals als camps de conreu com a reservoris de fauna útil. Es tracta de plantar flors a les vores dels cultius per afavorir la presència d’insectes beneficiosos per l’horta. Actualment, treballen amb els caps blancs (Lobularia maritima) i calèndules (Calendula officialis), que atrauen els sírsids i els Macrolophus pygmaeus, dos insectes depredadors que pugons i altres plagues.
D’aquests darrers insectes, els Macrolophus pygmaeus, que es descobreixen de manera natural a la comarca, i a la conca mediterrània en general, també en fan cria per poder introduir-los i mantenir-ne una població estable a les plantacions de tomaqueres en hivernacles a l’hivern, un període en què la presència d’aquest invertebrat sol baixar considerablement.
Des de Selmar, asseguren que “avui ja no es contempla cap altre sistema de control de plagues i malalties que no prioritzi el coneixement de l’entorn i la riquesa de la nostra fauna auxiliar”. Per això, fa ja més de vint anys que dediquen gran part dels seus esforços a la participació en projectes de recerca a l’àmbit estatal i europeu, posant a disposició el seu propi centre d’assajos.