L’Alfred Rodríguez Picó, meteoròleg de TAIKOMETEOROLOGIA, ens ofereix una anàlisi detallada i rigorosa sobre els episodis extrems que cada cop afecten amb més intensitat el nostre territori.
Partint d’un coneixement profund del clima mediterrani, Picó alerta de com els darrers anys han trencat tots els esquemes previs, amb fenòmens més freqüents, més violents i fora d’època. En aquest article, posa el focus en la darrera DANA que hem patit fa uns dies, un episodi insòlit en ple estiu que exemplifica clarament les conseqüències de l’escalfament global i la tropicalització del mar Mediterrani. Una anàlisi que convida a reflexionar i, sobretot, a actuar.
1. Introducció
Fenòmens extrems, inundacions, sequeres, grans tempestes… sempre n’hem tingut, som en un clima mediterrani tant la latitud com la presència d’un Mediterrani relativament càlid han jugat a favor d’aquestes situacions extremes, els arxius climàtics ho confirmen. De fet, en els darrers 500 anys, la meitat hem patit inundacions més o menys greus a Catalunya, València o Balears.
Però el que està passant des de fa uns tres dècades, però molt especialment en els darrers anys no té cap similitud amb el que ha acostumat a fer en els darrers segles. Ho podem resumir en un titular ben explícit: Els fenòmens extrems són cada cop més freqüents i més violents, siguin sequeres, aiguats o calorades, també fora dels mesos habituals. L’enorme borrasca Gloria del gener del 2020 és un clar exemple, amb rècords de pluja, vent i alçada d’onades mai vist, o els rècords de calor del 2022 i 2023, o més recent els de juny d’enguany, o la sequera de més de tres anys que hem patit recentment, que va superar a “lo any de la fam” del 1817, o la DANA de València del passat octubre, per no parlar de rècords de calor dels mesos de febrer o novembre.
2. DANA al juliol
De DANAS o “depressions aïllades a nivells alts” n’hem tingut sempre, habituals els mesos de setembre a novembre, però al juliol és molt difícil veure’n, ja que és un mes habitualment estable i el més sec de l’any en bona part de Catalunya, tret del Pirineu i comarques properes.
Però un altre símptoma de l’escalfament planetari és l’ondulació del jet stream o corrent en jet que arrossega les borrasques d’oest a est, des del Canadà i els Estats Units cap a Europa. De la tardor a la primavera s’ondula, portant depressions a latituds inferiors com la nostra, però a l’estiu viatja molt al nord.
Aquesta vegada, una ondulació amb aire fred va arribar al nord de la Península i quan va arribar a Aragó, al nord de València i especialment a Catalunya, es va trobar amb un mar Mediterrani excepcionalment càlid, un altre símptoma de l’escalfament global. El xoc entre l’aire fred que ens arribava per dalt i l’escalfor humida de la superfície va provocar la formació de tempestes insòlitament violentes, mai vistes en un mes de juliol.
Mapa 1. DANA o bossa freda al damunt de Catalunya. Font: GFS
3. Uns tant i uns altres tan poc
A mitjans de la dècada dels noranta, un huracà del Carib va apuntar directament a la costa est dels Estats Units. Davant del perill de danys materials i físics, es va evacuar més d’un milió de persones. L’huracà s’ho va repensar, va fer un gir inesperat i es va allunyar Atlàntic endins: no hi va haver ni una demanda, ni una queixa. La cultura meteorològica dels americans o dels japonesos es troba a anys llum de la nostra.
Aquí van sortir queixes dels llocs on a penes va ploure, no entenien que s’enviessin alarmes: la veritat que creiem que van ser plenament fonamentades, era una situació de risc molt elevat i així es va poder comprovar amb precipitacions de més de 150 litres en poca estona al Penedès o d’uns 100 litres a comarques tan allunyades entre si com l’Anoia a l’Alt Empordà.
Mapa 2. Episodi de pluja i tempestes a Catalunya de dissabte 12 de juliol del 2025. SMC
El fuet de tempestes es va desdibuixar en arribar al Barcelonès i el canvi d’orientació de la costa del Maresme va dificultar l’avanç de les precipitacions cap a la Baixa Tordera. Tant és així, que els registres de pluja van ser molt escassos a l’espai agrari i va ser una de les zones amb menys quantitats de pluja de tot Catalunya, sense calamarsades ni pedregades. Després, entre el vespre i la nit, es va formar una segona tongada de tempestes que va viatjar mar endins i en paral·lel al litoral, des de la costa central fins a la Costa Brava, però sense impactar al delta de la Tordera.
Mapa 3. Llamps a Catalunya de dissabte 12 de juliol del 2025. SMC
El mapa de descàrregues elèctriques posa de manifest l’excepcionalitat de l’episodi de tempestes en un mes de juliol amb llamps a totes les comarques de Catalunya. I dins l’extensió força generalitzada de les precipitacions, també es pot detectar la naturalesa i característiques d’aquestes situacions convectives amb molta irregularitat. Es poden observar zones amb una alta densitat de llamps, com l’eix del Penedès-Anoia-Bages i altres ombres pluviomètriques o d’aparell elèctric com l’Alt Maresme i la Costa Brava.
I els hi posarem un exemple molt clar: durant la DANA de València, la capital va registrar de 2 a 5 litres i a poques desenes de quilòmetres arribaven als 700 litres. No podem jugar i frivolitzar un fenomen com el que hem tingut, és molt difícil en una DANA concretar les zones exactes on caurà una enorme quantitat de precipitació d’una propera on potser cauran quatre gotes.
Mapa 3. Episodi de pluges del 29 d’octubre del 2024 a València
4. I més endavant, què passarà?
La conca mediterrània és la zona zero de la crisi climàtica. Aquest estiu del 2025 és el mar de tot el planeta amb un escalfament més brusc de l’aigua i les anomalies de temperatura a la costa de Catalunya han arribat a superar els 5ºC per sobre la mitjana climàtica. A banda d’una alteració i impacte evident en els ecosistemes marins, la tropicalització del Mediterrani augmentarà la torrencialitat de les precipitacions i donarà un plus d’energia a les pertorbacions i temporals de tardor, o a les tempestes d’estiu. També podran aparèixer tempestes intenses fora de temporada, així com calorades fora dels mesos d’estiu. A més, ens trobarem en escenaris incerts i amb poca experiència que limitaran i dificultaran la modelització i previsió de les situacions meteorològiques extremes.
Mentre ens continuem queixant dels fenòmens extrems, però no ens involucrem en buscar solucions seriosament, les DANAS, sequeres, calorades extremes i altres fenòmens violents aniran a més i seran més violents, és així i no hi ha més. En les nostres mans està actuar i començar a revertir aquestes situacions i, per descomptat, adaptar-nos amb millores en les infraestructures i amb la seguretat.