Així és el conreu i l’aportació nutricional de l’espàrrec verd
L’espàrrec verd és una hortalissa que es cull a principis de primavera i que ha estat valorada durant segles per la seva textura delicada i sabor suau. A més de ser deliciós, l’espàrrec verd també és una interessant font de nutrients que generen una sèrie de beneficis per al nostre organisme.
L’espàrrec verd és originari de la regió mediterrània i ha estat conreat durant milers d’anys. Els egipcis, grecs i romans consideraven l’espàrrec verd una delicadesa, i es creu que van ser els darrers qui el van portar a Gran Bretanya durant l’època de la conquesta romana. A partir del segle XVI, l’espàrrec verd es va popularitzar arreu d’Europa i més tard més enllà del continent.
Valors nutricionals
100 grams d’espàrrecs verds contenen:
- Calories: 18 kcal
- Proteïnes: 2,7 g
- Hidrats de carboni: 1,1 g
- Greixos: 0 g
- Fibra: 1,5 g
- Aigua: 94,7 g
- Vitamina C: 26 mg
- Vitamina E: 53 μg
- Betacarotens: 2,5 mg
- Calci: 22 mg
- Potassi: 207 mg
Consumir espàrrec verd ofereix una gran varietat de beneficis per a la nostra salut:
- Millora la digestió: És molt ric en fibra, la qual cosa ajuda a mantenir el tracte intestinal sa i ajuda a provocar una sensació de sacietat. També conté inulina, un tipus de fibra prebiòtica que ajuda a alimentar els bacteris beneficiosos del tracte intestinal.
- Font de vitamines i minerals: L’espàrrec conté una quantitat notable de vitamina C, necessària per a la formació del col·lagen i, per tant, vital per al creixement, la reparació de teixits i el manteniment dels ossos, músculs i pell. Per la seva banda, la vitamina K és necessària per a la correcta coagulació de la sang.
- Propietats antioxidants: Els diversos compostos aminoàcids antioxidants de l’espàrrec, com ara la glutatió ajuden a protegir les cèl·lules dels danys causats pels radicals lliures.
Conreu de l’espàrrec verd
El cultiu d’espàrrecs és una inversió a llarg termini, fet que amb les cures necessàries, una esparreguera és prou productiva durant set o deu anys.
Per a poder conrear-les, necessitem un espai relativament gran, fet que aquesta planta no conviu còmodament compartint el terra amb altres espècies i necessita un sòl ben drenat, lluminós i amb una aportació nutritiva inicial important. Una vegada plantades les “garres”, les arrels de l’esparreguera d’on naixeran els espàrrecs, que podrem començar a recol·lectar al cap de dos anys, arribant a la màxima capacitat de producció de la planta entre la tercera i la cinquena collita.