En la dècada dels noranta, es va iniciar el cultiu de rúcula a gran escala, en espais d’exterior i hivernacles. És habitual en la gastronomia de països com Itàlia, França i Grècia. A Catalunya es conrea des del final de l’hivern fins que s’acaba la primavera.
Malgrat que aquí es menja principalment en amanides, la rúcula ofereix moltes més possibilitats: pot ser un condiment per afegir a les pizzes, per fer “pesto de rúcula” o per acompanyar preparacions de carn i peix crus com els carpaccios. La rúcula també és molt preuada en plats calents de pasta i arròs o amb tomàquets confitats.
