Els ajuntaments de l’Associació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera, estan, des de fa uns mesos, immersos en l’elaboració de la Carta Alimentària i amb la intenció de fer efectiva l’Estratègia Alimentària l’any 2025.
L’objectiu comú és treballar conjuntament i coordinadament per construir un sistema alimentari supralocal més saludable, sostenible de proximitat i just i impulsar accions de política agroalimentària.
Amb un ritme de trobades quinzenals amb els tècnics d’aquestes administracions locals, s’ha anat definint, de manera simultània: a) la identificació dels actors representatius pels tallers participatius, b) les entrevistes als agents del sistema agroalimentari d’aquest àmbit territorial i finalment, c) les enquestes (de forma massiva a través de google forms) a la ciutadania de la Baixa Tordera. Tot plegat conformarà un volum documental important per dissenyar el marc de treball de l’Estratègia alimentària i que d’entrada, s’ha de consensuar a partir del document inicial de la Carta Alimentària.
El primer debat obert es va celebrar a l’Ajuntament de Palafolls el 29 de febrer i varen assistir 21 persones, la major part de les quals representaven els diferents esglaons de la cadena de valor agroalimentari (pagesia, pesca, distribució, cooperatives, serveis de comunicació fins a 11 persones) i les àrees tècniques dels consistoris locals (promoció econòmica, serveis socials, educació, sanitat, sostenibilitat, turisme i urbanisme i planejament). Es va celebrar la segona sessió participativa el 18 d’abril i, al grup constituït s’hi va afegir, per l’interès de la proposta, una colla de tècnics d’una empresa amb menjador privat de gran capacitat, interessats a elaborar menús pels seus treballadors (2 tècnics d’infraestructures i innovació de l’empresa, 2 tècnics del servei del càtering i una tècnica consultora).
Durant la primera trobada participativa es va voler que emergissin problemàtiques, necessitats i reptes que fessin referència a qualsevol temàtica relacionada amb la producció alimentària, de la pagesia i de la pesca, i els temes suggerits es varen focalitzar en la salut, l’educació, la informació alimentàries. No obstant això, no es varen deixar de banda les preocupacions centrals de qualsevol àmbit agrari com la manca de relleu agrari, la llunyania dels planejaments urbanístics de l’alimentació, als que s’hi varen afegir els propis de l’àrea de la Baixa Tordera com ara les possibles oportunitats de tenir producte local en un espai envoltat pel turisme, el rol dels equipaments i entitats agroalimentaris com els mercats, les cooperatives i la confraria de pescadors de Blanes com a majoristes, entre altres qüestions igualment centrals. D’aquesta primera reflexió i debat en va sorgir un document DAFO que va permetre interpretar pros i contres de l’estat de la qüestió.
Durant la segona trobada amb els agents de la cadena, es va aprofitar l’entrada de nous agents del territori per obrir nous fronts de debat. Es va posar l’èmfasi en la logística, les activitats al voltant de l’organització i la distribució dels productes locals, principalment horta i pesca, sense perdre el fil dels reptes que havien de identificar pel full de ruta de la Carta Alimentària: la cultura i l’educació alimentàries, els joves i l’alimentació, una informació alimentària clara, la conscienciació del consum al voltant dels aliments propers i el respecte per criteris com la qualitat, el preu i la percepció des del consum.
Paral·lelament, durant aquest procés, s’ha constatat que tots els actors, des de les diferents àrees de treball, siguin ajuntaments o bé, confraria de pescadors de Blanes o el CAP de Malgrat de Mar, des de fa temps, realitzen iniciatives i projectes al voltant de la cultura alimentària dirigits a diferents grups de població segons edats i nivells de sensibilització amb la qüestió alimentària. Aquests tallers participatius han sigut útils per, primer, reclamar consens i coordinació d’accions per definir conjuntament un marc d’execució conjunt, segon, la definició d’una estratègia comuna per acompanyar les primeres passes de les actuacions en matèria de política pública alimentària.
A partir d’aquí, amb l’equip de treball ampliat i amb més fronts oberts, s’entra a la fase de propostes per a la concreció de principis, compromisos i prioritats que hauran d’encapçalar el document final, la Carta Alimentària de la Baixa Tordera.
Anna Roca, dinamitzadora agroterritorial i professora de geografia de la UdG
29 de maig de 2024