“Mataró Potatoes”: la transformació del paisatge agrari maresmenc

Xavier Salicru, historiador: “Tot el Maresme bolcat en el conreu d’un mateix producte, sota una mateixa marca! No hi ha res comparable i no s’ha tornat a repetir amb cap altre cultiu”. Foto: Fons Carreras de fotografia

Hem parlat amb Xavier Salicrú, historiador palafollenc i pagès a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que ha estudiat la influència d’aquest conreu en el desenvolupament de l’agricultura al Maresme i ens ha explicat com encara a dia d’avui gaudim d’alguns dels beneficis que el regadiu va portar a la comarca.

Els inques la conreaven fa més de vuit mil anys, a la zona alta dels Andes, però a Europa no va arribar la primera patata fins al 1560, seixanta-vuit anys després que els vaixells comandats per Cristòfol Colom topessin per casualitat amb una platja del Carib.

Els primers europeus a veure i tastar un producte que avui considerem tan bàsic i comú com la patata, van ser aquells que acompanyaven el conqueridor espanyol Gonzalo Jiménez de Quesada en les seves exploracions al voltant del que avui és Colòmbia, l’any 1537. Al Vell Món, els seus contemporanis van haver d’esperar més de dues dècades per conèixer l’existència d’aquest tubercle, que va creuar l’Atlàntic per primera vegada gràcies al cronista Pedro Cieza de León.

A la seva arribada a la península Ibèrica, la patata va ser vista com un producte ornamental de luxe, i aviat es va popularitzar als parterres florals dels grans palaus de les reialeses europees.

No va ser fins ben entrat el segle XIX, que la patata es va convertir en un aliment bàsic a la dieta del món occidental, i en un producte de subsistència que sovint salvà de la fam a milers de persones en els episodis de males collites de blat.

Gràcies a la patata i els conreus de regadiu, els pagesos arrendataris van poder començar a comprar porcions de terra. Foto: Fons Carreras de fotografia

Entre els anys 20 i 50 del segle passat, el Maresme es va convertir en proveïdor de patata per a gran part del continent europeu. Aquest fet va coincidir amb la transformació del paisatge agrari maresmenc cap a un conreu de regadiu, fet que permetia el cultiu d’aquest tubercle tan apreciat en temps de fam.

Coincidint amb la Segona Guerra Mundial, les exportacions a Europa van ser especialment rellevants als anys 40, quan els estats involucrats al conflicte van perdre capacitat de producció domèstica. En aquells anys, “molta gent ja organitzava tota l’anyada de sembrades per poder contar a principis de primavera amb la plantació de patata, condicionava la resta de cultius” explica Xavier Salicru, historiador i pagès palafollenc. “Era un cultiu que donava molts diners i, per tant, els altres giraven entorn de la patata”, segueix.

La gran demanda des d’Europa, va generar que es popularitzés la marca “Mataró Potatoes”, que englobava tota la producció maresmenca, com a segell de qualitat, sobretot a Regne Unit, França, Alemanya i Bèlgica.

“Durant les setmanes en què s’arrencava la patata, s’arribaven a carregar cinquanta vagons de tren diaris” (Xavier Salicru)

El conreu de patata es va disparar arreu d’Espanya, però el Maresme complia amb una sèrie de requisits que el van permetre fer destacar la seva producció, com són el ràpid desenvolupament del conreu de regadiu, el clima suau (que permetia sembrar i collir abans que a països més al nord) i, sobretot, el ràpid accés en tren. “Durant les dues o tres setmanes en què s’arrencava la patata, s’arribaven a carregar cinquanta vagons de tren diaris a l’estació de Malgrat de Mar, és una xifra tan grossa que ara ens costaria d’imaginar” diu Salicru.

Als anys 40, tota l’anyada de sembra s’organitzava al voltant del cultiu de la patata. Foto: Fons Carreras de fotografia

Així doncs, el conreu de patata -i, per extensió, el desenvolupament del conreu de regadiu- va modelar i canviar el sistema agrari de l’Alt Maresme, amb efectes que es perceben fins al dia d’avui. Exemple d’això és el cas de Palafolls, que a l’entrada del segle XX veia les seves terres repartides entre pocs i grans propietaris, però gràcies a la patata, els pagesos arrendataris d’aquests camps, van poder-ne començar a comprar porcions: “és l’únic moment a la història en què hi ha aquesta capacitat de compra de terreny”, comenta l’historiador.

La “gran revolució de la patata” la veiem, avui en dia, amb un cas molt específic: l’any 48, la Hermandad de Labradores de Palafolls (l’equivalent actual del Sindicat) va construir un complex lúdic i social: el teatre de Palafolls i el seu cafè, que encara és l’escenari principal per a la cultura del poble. “És fruit directe dels beneficis que donava la patata: individualment, els pagesos feien diners i compraven terres, però col·lectivament també es van guanyar molts recursos, que es van invertir al poble” celebra Xavier Salicru.

Als anys cinquanta, amb la recuperació econòmica després de la Segona Guerra Mundial, la demanda europea de patata va anar decreixent i la insígnia “Mataró Potatoes es va anar esborrant. “Tot el Maresme bolcat en el conreu d’un mateix producte, sota una mateixa marca!”, exclama Salicru, “no hi ha res comparable i no s’ha tornat a repetir amb cap altre cultiu”.

La gran demanda des d’Europa, va generar que es popularitzés la marca “Mataró Potatoes”, com a segell de qualitat. Foto: Fons Carreras de fotografia

COMPARTIR

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Impulsat pels municipis:

Tordera
Palafolls
Malgrat de Mar
Santa Susanna
Blanes

Amb el suport de:

2022

Copyright Espai Agrari Baixa Tordera. Política de protecció de dades. Avís Legal. Cookies.