Guia per a crear un petit hortet a casa i ensenyar als més petits d’on venen els tomàquets
Crear un petit hort a casa pot ser una activitat molt divertida i entretinguda per a tota la família, alhora que una oportunitat per als més petits d’aprendre d’on ve tot allò que mengem. Per això avui us portem una petita guia amb algunes idees i trucs per començar el vostre projecte de pagesia al balcó de casa.
1. L’espai
No cal una gran extensió de terreny per plantar un petit hort que ens supleixi amb algunes verdures per a tota la família. Una terrassa, una finestra o un balcó amb llum solar pot ser una gran idea.
En un recipient d’entre 7 i 15 cm de profunditat podreu conrear gairebé qualsevol cosa: pastanaga, tomàquet, fesols, carabassa, albergínia, cogombre, alfàbrega, menta… És recomanable fer servir testos o recipients de terrissa, perquè conserven millor les temperatures necessàries, tot i que sempre podeu fer servir altres contenidors de plàstic, també. En tot cas, l’important és que el contenidor estigui ben drenat (en general, un forat a la base serà suficient) per evitar que s’acumuli gaire aigua.
Si no teniu testos a casa, proveu de fer servir contenidors que tingueu per a reciclar!
2. Què conrear
Si tot just comenceu, és recomanable plantar verdures fàcils de cuidar i amb cicles curts. Algunes de les opcions que podeu plantar durant pràcticament tot l’any són: remolatxes, enciams, raves, alls, cebes o julivert. Ara, en temporada d’estiu també podeu provar amb la coliflor, les bledes, els espinacs, pastanagues i cols. Es tracta de productes que requereixen poc espai per a créixer i que generalment no es veuen afectades per malalties i plagues.
3. El sembrat
Un cop hagueu triat l’espai i les hortalisses que voldreu conrear, s’ha de preparar el substrat, pel qual hauràs d’escollir una bona terra. Hi pots afegir també compost, que pots fer de manera casolana acumulant restes orgàniques de la cuina (fruites, verdures i closques d’ou), desbrossaments del jardí (flors i fulles caigudes, les restes de la poda i tallar la gespa) i fems.
Tot i que la majoria de tubercles, com la pastanaga o el nap no es poden trasplantar, per a un hort de principiant, és recomanable comprar planters en comptes de sembrar les llavors directament, ja que segurament tindrem més probabilitats que la planta arribi a la maduració.
Si optem per l’opció del planter, només haurem de fer un forat a la terra que hem preparat a casa, introduir les arrels de la nostra petita hortalissa i tapar el tros que hem foradat. D’altra manera, si només disposem de llavors, podem germinar-les dins d’una carmanyola i després plantar-la a terra: es posa una capa de paper de cuina humit, tres o quatre llavors separades, una altra capa de paper de cuina humit, es tapa la carmanyola sense tancar-la del tot i es guarda dins d’un armari fins que surti la primera arrel.
4. Manteniment
Si les hortalisses han estat ben tirades, un hort casolà no requereix gaire més manteniment que regar i vigilar que no apareguin malalties i plagues. S’ha de tenir en compte, però que depèn de l’època de l’any, s’haurà de regular la freqüència del rec, així, a l’estiu potser ens caldrà regar un parell de vegades al dia, i a l’hivern amb una vegada cada dos dies o una vegada al dia en tindrem prou. Això sí, sempre és recomanable fer-ho entre mitja tarda i el vespre, de manera que les nostres hortalisses “vagin a dormir” ben hidratades. També hem de tenir cura que no s’acumuli un excés d’aigua, fet que fot podrir les arrels i arruïnar la nostra collita.
5. Collita!
Al cap d’unes setmanes d’haver plantat ja podrem recollir els fruits de la nostra feina! Hem d’estar pendents del creixement de les nostres hortalisses per avaluar quan assoleixen el punt perfecte de maduració per collir-los en el moment que puguem gaudir millor dels seus gustos i nutrients.
Si volem tornar a començar un cicle de sembra, hem de tenir en compte que no podem (o no és recomanable fer-ho) plantar el mateix producte dues vegades seguides a la mateixa terra, és millor rotar els cultius perquè el substrat tingui temps a recuperar-se dels nutrients que ha absorbit la collita anterior.