Els romans van portar el porro a Europa des del Pròxim Orient. El seu cultiu es va estendre amb èxit i va esdevenir un aliment bàsic durant l’edat mitjana. Com que és majoritàriament aigua, aporta poques calories, però atipa bastant perquè és molt ric en fibra. Quant a les vitamines, l’àcid fòlic n’és la més abundant, seguida de la vitamina C. Els minerals que conté són el potassi i el magnesi.
El gust tan suau que té el fa molt versàtil a la cuina, ja que es pot incorporar en tota mena de guisats, bullits, sopes o cremes. Tot i que se sol partir amb talls circulars, convé fer-los transversals per obtenir una cocció més compensada energèticament i amb uns talls més saborosos. També és recomanable menjar tant la part blanca com la verda: aquesta última necessitarà més cocció, però com que conté clorofil·la i flavonoides –dos antioxidants molt poderosos– val la pena aprofitar-la.
