L’agricultura de sòl regeneratiu és una possible estratègia de resiliència per fer front a les conseqüències del canvi climàtic
La fertilitat dels sòls és una matèria de vital importància per a la producció d’aliments i la sobirania alimentària d’un territori. En l’àmbit agrícola, els conreus continuats en un mateix camp degraden el sòl en reduir-ne els nutrients i, per tant, també la seva biodiversitat, fet que, a llarg termini pot significar que aquelles terres reduiran la seva productivitat.
És per aquest motiu, que un grup d’agricultors de l’Espai Agrari Baixa Tordera i el Parc Agrari del Baix Llobregat s’han sumat a participar en un estudi demostratiu en conjunt amb la Universitat de Barcelona que busca “regenerar els sòls per a tornar a unes quantitats de matèria orgànica viva i matèria orgànica en descomposició que permetin assolir la productivitat de l’horta intensiva mediterrània”, tal com explica Olivier Chantry, pagès i Responsable Canvi Climàtic i Biodiversitat de la Unió de Pagesos del Baix Llobregat. I afegeix: “un sòl més viu i més fèrtil serà també més adaptable als problemes derivats del canvi climàtic com les sequeres i pluges”.
Actualment, les finques participants en l’estudi es troben en una fase de transició, que implica passar de tenir uns sòls que es treballen abans de cada cultiu, a uns sols sense treballar. Consisteix a cobrir el sòl agrari amb 10 o 20 centímetres de restes vegetals i fer el conreu directament, sense remoure el terra. En un primer assaig, al maig es va provar en uns conreus de moniatos i els resultats, pel que fa a la producció va ser inclús més elevada de l’habitual.
Després de la collita del moniato es va fer el darrer treball del sòl, aplicant una segona capa de restes vegetals abans del següent cultiu i, a partir d’aquest punt, el terra no es tornarà a tocar per analitzar si la tècnica funciona i durant quant temps és efectiva. És a dir, després d’aquesta experimentació, el pagès seguirà el seu calendari de cultius com ho faria de manera usual, però sense remoure la terra ni afegir-hi altres components.
Dels primers resultats, l’Olivier destaca que han observat “que la terra ja no té fam de nitrogen” i que han obtingut “unes collites molt satisfactòries a nivell de rendiment a tots els camps que s’ha implementat aquesta pràctica”.
Amb aquest estudi es preveu també respondre preguntes com la gestió de les males herbes i les plagues: com afecta el sòl regeneratiu a la reproducció o eliminació de determinades espècies animals i vegetals que poden afavorir o malmetre els conreus.
Aplicant conceptes d’economia circular, els materials vegetals que s’estan fent servir són restes de les podes municipals. D’aquesta manera, també es dona una segona vida i una aplicació útil a aquest producte que, d’altra manera, es perdria, i alhora s’estalvia la compra d’un altre producte.
Pel que fa a la viabilitat econòmica d’implementar els resultats d’aquest estudi en altres camps de conreu, l’Olivier Chantry no només ho considera absolutament materialitzable, sinó que recorda que implicaria un estalvi molt significatiu en la “reducció o eliminació de l’adob nitrogenat”.