El Dia Mundial de l’Agricultura se celebra cada 9 de setembre com a homenatge a totes aquelles persones que dediquen la seva vida al conreu de la terra per a produir els aliments que la societat necessita per a nodrir-se.
És també un moment per exposar els reptes i dificultats que el sector afronta actualment per a oferir al consumidor el millor producte possible, i promoure els models agrícoles més sostenibles, amb l’objectiu d’assolir la capacitat de produir tot l’aliment que la societat necessita, sense perjudicar el medi ambient ni prioritzar les feines del sector agrari.
L’agricultura va ser la primera gran revolució econòmica de la història de la humanitat. Domesticar els vegetals va permetre l’espècie assentar-se en un lloc i deixar la vida nòmada, així com començar a mantenir una dieta més estable i temps per acomplir altres activitats a banda de la cerca d’aliments, tot això és conegut com la “revolució neolítica”, que eventualment va portar a l’aparició de la civilització.
D’això en fa uns 10.000 anys, i el més sorprenent és que diferents poblacions humanes, repartides per tot el globus, van començar a desenvolupar l’agricultura alhora: a l’Índia, el sud-est de la Xina, la conca del Nil, Perú, Indonèsia, Mesopotàmia i el Sahel. A cada regió, el naixement del conreu es va produir amb la domesticació de plantes diferents, però el resultat per al bé d’aquella població va ser similar. Les tècniques de conreu es van anar expandint ràpidament a poblacions properes i aviat es va aprendre també a amansir diverses espècies animals.
Es creu que l’agricultura va arribar a la Península Ibèrica per via marítima gràcies a viatgers d’altres punts del Mediterrani, que haurien arribat a la costa catalana fa uns 7.500 anys. A la conca mediterrània, les primeres plantes conreades van ser els cereals i els llegums com el blat, l’ordi, les llenties, les faves, els cigrons i els pèsols; i més endavant, fruites com el raïm, les olives, les nous i les ametlles. Es tracta de productes que actualment defineixen la gastronomia i l’alimentació de tota la regió, i de casa nostra. Altres aliments van arribar més tard, d’Amèrica, per a integrar-se de ple al nostre sistema agrari i de consum: la patata, el tomàquet i el pebrot, per esmenar-ne tres.
La nostra societat, en molts dels seus aspectes, s’ha construït al voltant d’aquests aliments: la nostra cultura, la nostra identitat i la nostra manera de relacionar-nos, però també la configuració del paisatge, l’organització dels pobles i ciutats i de les nostres pròpies cases.
Des de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera no perdem avui l’oportunitat de reivindicar la tradició agrària d’aquest territori i el seu paper fonamental en la configuració de la nostra cultura, i alhora apostar perquè això segueixi sent així, posant en relleu la importància que el sector agrari té per a la nostra societat.