El paper de les cooperatives més enllà dels serveis

Tomàquet de Sucar de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera
Tomàquet de Sucar de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

Entrevista als gerents de les cooperatives de La conca de la Tordera, Progrés Garbí i Agrària Baixa Tordera

Quins són els valors que fan fortes les cooperatives de l’espai agrari de la Baixa Tordera?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): La majoria de cooperatives ubicades a l’espai agrari van ser fundades a finals del segle XIX principis del XX, i s’han anat adaptant a les exigències que en cada moment plantejava el mercat. Aquesta presència continuada ha creat un vincle entre les cooperatives i els pagesos, que encara perdura avui en dia. El cooperativisme permet als pagesos tenir una sèrie de serveis necessaris per a la seva activitat i els permet accedir a uns canals de venda de forma col·lectiva. 

Xavier Castells (Progrés-Garbí): Els valors que fan fortes les cooperatives són els d’unir esforços per poder disposar d’una oferta comercial forta i poder programar els conreus adequant oferta i demanda. També poder donar tots els serveis de suport tècnic agrícola, tant al camp, assajos, assessorament en nutrició i estat sanitari del cultiu, així com en la presentació de declaracions, quaderns de traçabilitat, etc.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): El principal actiu son els agricultors i ramaders, que han fet possible que les cooperatives perdurin en el temps adaptant-se a l’evolució dels mercats, fent productes de qualitat i proximitat.

La proximitat i la venda directa al client és un factor suficientment apreciat pels consumidors?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): Sí, però no prou. És cert que en els últims temps els consumidors valoren més positivament els productes de proximitat, però encara som lluny dels països europeus de referència com França, Alemanya… En aquest aspecte hauríem de fer un esforç encara més gran per donar a conèixer els avantatges d’aquests productes de proximitat.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): Al 1r congrés de l’horta de Catalunya, fet la tardor passada a Castelldefels i Constantí, es va constatar una realitat percebuda per a molts pagesos i també per la cadena de distribució. Es va presentar un estudi molt acurat on es valorava la diferència entre el que es diu que es vol fer i el que s’acaba fent en aquest tema, i resulta que només el 12% de les persones que manifesten voler comprar producte de proximitat ho acaben fent realment.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): Cada cop la gent és més conscient que comprant productes de proximitat i de cooperatives estàs fent una compra més sostenible, i que amb això ajuden a mantenir el territori.

Quin és el perfil de la pagesia associada a la vostra cooperativa?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): La gran majoria són pagesos de tota la vida. Malauradament, la manca de relleu generacional fa que la població pagesa minvi significativament, perquè les noves incorporacions no són suficients per compensar el gran nombre de jubilacions.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): La majoria venen de tradició familiar. També tenim dos pagesos nouvinguts que també fan un producte de gran qualitat i estan plenament integrats. De fet, un d’ells forma part de fa molts anys del consell rector de la cooperativa.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): La majoria de socis de la cooperativa són agricultors, ramaders i silvicultors que viuen en el gran nombre de masies repartides entre Tordera i Fogars de la Selva. Tots ells han evolucionat per camins diferents, creant empreses agràries molt diverses.

Amb quines varietats de producte destaqueu?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): Venem tota mena d’hortalisses, però el que més destaca és el tomàquet de sucar pa. Més del 50% de la nostra facturació és aquest producte.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): Oferim una gamma molt àmplia del que es pot produir durant l’any a l’Alt Maresme i La Selva, que és on produeixen els nostres socis. Escaroles, enciams, apis, bledes, julivert, espinacs i ceba tendra formen la part important a l’hivern, però també fem calçots, porros, cols de Brussel·les…

A la primavera destaquem els pèsols del Maresme, tan apreciats, i faves tendres. I a l’estiu ja tenim tomàquets, carabassons, mongeta tendra i molts altres com la carabassa. A la tardor fem la Mongeta del Ganxet DOP, i fesols com el genoll de crist.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): Tenim molta base territorial i moltes tipologies d’empreses agràries, amb molta varietat de productes. Tenim productors d’horta, d’ous, mels, làctics, llegums, fruits secs, fruites, xai, vedella, porc, cargols, cereals, farratges… Tot i que la gran majoria d’explotacions son de vaques de llet. Tots ells tenen productes excepcionals i de qualitat.

Quins serveis oferiu al sector?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): Nosaltres fem la declaració agrària (DUN) als pagesos i els assessorem tècnicament en tot el referent als seus cultius.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): Oferim la venda de subministraments com llavors, adobs, cinta de reg i altres materials per la producció al camp.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): Fem tota mena d’assessorament tècnic, tramitem declaracions úniques agràries, incorporacions de joves agricultors, fem declaracions de nitrogen, tramitem moviments de bestiar, assessorament en tractament de plagues, declaracions del gasoil agrícola… tots els tràmits que necessiten els nostres agricultors i ramaders.

També tenim a la seva disposició tota classe de subministraments per dur a terme l’activitat; Planter, llavors, adobs, cereals, barreges pel bestiar, farratges, fitosanitaris convencionals i ecològics, estris ramaders, regs, ferreteria agrícola, i tota mena de subministraments…

I a l’agrobotiga oferim productes dels nostres associats, d’agricultors de la zona, i productes d’altres cooperatives catalanes.

Quines són les principals amenaces de la pagesia? Competència amb productes que venen de fora, preus rebentats, suport econòmic i subvencions, sequera i canvi climàtic, poc relleu generacional…

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): El principal problema és la manca de relleu generacional, i cal preguntar-nos per què els joves no volen fer de pagesos? La resposta és clara. Avui en dia les entitats que estan accedint a l’agricultura son les grans empreses. Aquestes tenen la mida i la capacitat financera suficients per fer front als reptes del sector, com son les condicions climàtiques cada cop més extremes degudes al canvi climàtic, la cada cop més exagerada burocratització de l’activitat agrícola, les grans superfícies que col·lapsen el mercat de la distribució, la competència deslleial de països veïns amb costos de producció i regulacions molt laxes… Amb tot això és poc probable que el pagès de forma individual pugui afrontar amb èxit aquests reptes.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): La problemàtica del sector són els preus percebuts pel pagès. Encara que els dos darrers anys han estat més dignes, venim de molts anys sense augments del preu percebut, i el pagès se n’ha sortit augmentant produccions, agafant més terra i reduint despeses com ha pogut.

Si a això afegim les inclemències climàtiques, el temporal Glòria, pedregades… més els preus de les mercaderies foranes, tot això provoca la manca de relleu generacional.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): Tenim el problema de la globalització, que venen productes de tercers països a preus sota cost i sense cap control. A més hi ha el problema de la fauna cinegètica, que ens malmet els cultius i l’administració no ens dona solucions reals. Hi has d’afegir el canvi climàtic i la falta d’aigua, l’excés de tràmits burocràtics que ens demana l’administració, la falta de terres agrícoles a causa de la pressió urbanística… Aquí tens la resposta de per què hi ha poc relleu generacional.

Més enllà dels serveis, quin ha de ser el paper estratègic de les cooperatives per fer front a aquestes amenaces?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): Davant d’aquest escenari cal actuar de manera decidida. En primer lloc, caldria sensibilitzar a la població que ens estem enfrontant a un futur sense pagesos. Ho podem permetre?

Si la resposta és no, caldrà que l’administració posi les eines i els recursos necessaris per aturar aquesta tendència. És aquí on les cooperatives hauríem de posar el nostre màxim esforç per servir de vehicle entre l’administració i la pagesia. L’administració per si sola no és capaç d’arribar de forma individual als pagesos… les cooperatives sí.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): La cooperativa  Progrés-Garbí, i crec que la resta també, volem jugar el paper d’aglutinar esforços en tots els àmbits, el de la comercialització i els dels serveis de suport, agronòmic, laboral, etc. Tenim instruments  com l’Espai Agrari i d’altres fórmules del Departament, que aquests darrers anys s’ha bolcat en la cerca de solucions per revertir el procés actual de tancament d’explotacions d’horta, i esperem que acabin consolidant un teixit pagès tan necessari per a una àrea estratègica com la sobirania alimentària.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): El paper de les cooperatives passa per donar veu a tots els nostres associats, i evolucionar i adaptar-se als nous temps, donant el màxim d’informació i suport. També tenim com a objectius defensar els nostres productes a través de les cooperatives catalanes i fomentar el consum de productes de proximitat, per poder mantenir el sector viu i competitiu.

COMPARTIR