Cada 16 d’octubre des de 1979 se celebra el Dia Mundial de l’Alimentació, una data promoguda per l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) amb l’objectiu de disminuir la fam al món, un propòsit que també cerca l’Agenda 2030. Amb motiu d’aquesta jornada, hem volgut entrevistar a la nutricionista Maribel Camps per preguntar-li quins aliments de tardor són més aconsellables i per què.
Maribel Camps és filla de Pineda de Mar, malgrat que fa més de vint anys que viu a Santa Susanna. Va decidir ser assessora en nutrició quan va veure que l’alimentació podia millorar la seva salut, i de la seva il·lusió ha fet la seva professió. A casa seva mai falten hortalisses i verdures de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, les mateixes que recomana als seus pacients.
Quins són els aliments clàssics de tardor a Catalunya?
No hi ha massa diferències entre els productes de tardor de les diferents regions o països de la Mediterrània. Un de típic català seria el calçot. En tot cas, les diferències hi són més en els tipus de coccions i els costums culinaris. Pel que fa a les fruites, apareixen diversos varietats de pomes i de pera, raïm, magranes, caquis, codony, xirimoia, castanyes i dàtils. Els plàtans i els kiwis, tot i que es troben durant tot l’any, ara estan en el millor moment. A partir de novembre ja tindrem cítrics com les mandarines, les taronges i les aranges. Quant a les verdures, a la tardor trobem cebes tendres, carabasses, moniatos, bledes, espinacs, naps, porro, api, escarola i totes les crucíferes. I els bolets. Aviat vindran carxofes, endívies, alls tendres…
N’hi ha de nous o sempre hem consumit els mateixos aliments, a la tardor?
Actualment també podem trobar algunes fruites noves com ara el mango, l’alvocat i el kiwi, que ja estan molt incorporades a la nostra dieta. I també algun bolet, com el xitake.
Què aporten aquests productes de tardor al cos?
La Natura és sàvia i a cada estació ens dóna els aliments que ens preparen i ens van millor per l’organisme en cada etapa. A la tardor ens toca preparar-nos per l’hivern, pel fred, pels refredats; tenim més possibilitats de posar-nos malalts. Els productes de tardor estan farcits d’antioxidants. Els colors característics de molts aliments com la llombarda, la magrana, el caqui, els fruits del bosc… ens diuen que porten molts betacarotens, que tenen una gran activitat antioxidant i antiinflamatòria i ens preparen i enforteixen el sistema immune. Els bolets milloren el sistema antiviral, ajudant a augmentar les naturals killers, unes cèl·lules que ajuden al sistema immune a matar virus. De la mateixa manera que ho fa la vitamina C dels cítrics.
“Quan una dieta no és variada ens arrisquem a patir mancances nutricionals i desequilibris que ens emmalalteixen”
I què passa si no els consumim?
És molt important consumir una gran varietat de nutrients i com més variada sigui la nostra dieta, més possibilitats de satisfer les necessitats del nostre organisme. Els productes de tardor, principalment les fruites, estan collits en el seu punt de maduració i per tant conserven les vitamines, minerals i antioxidants al màxim, és a dir, són molt més nutritius. Aquest punt de maduració ens assegura més propietats anticancerígenes, antiartrítiques i antiinflamatòries. Quan una dieta no és variada ens arrisquem a patir mancances nutricionals i desequilibris que ens emmalalteixen.
Quins consells ens donaries sobre el consum dels productes de tardor?
Sobretot que consumim varietat. Varietat de colors i de textures. Val més poca quantitat i molta varietat. Millor si és producte de proximitat collit al punt de maduració i, a poder, ser ecològic.
“Crec que estem en un dels pitjors moments en termes d’alimentació. Mai havíem menjat, en general, tan malament com ara”
Creus que ens alimentem de manera correcta o hem perdut la bona alimentació dels nostres avantpassats?
Crec que estem en un dels pitjors moments en termes d’alimentació. Mai havíem menjat, en general, tan malament com ara. Sigui per la manca de temps, pel factor econòmic, pels estímuls que ens arriben de la publicitat… mengem molts processats i ultraprocessats. Prenem molt pocs aliments primers. La nostra alimentació es basa principalment en carbohidrats, la majoria d’ells d’absorció ràpida. La resistència a la insulina, les malalties modernes o el colesterol han crescut exponencialment les darreres dècades. Els nostres avantpassats no coneixien l’alimentació ultraprocessada i els anava molt millor. Hi ha una dita en nutrició que diu “no compris res que la teva àvia no fos capaç de reconèixer”. Penso que aquest seria un primer pas molt important per a posar remei al problema.
Això és perquè no ens preocupem per la nutrició?
Per sort cada cop hi ha més interès a aprendre a alimentar- nos i nodrir-nos correctament. L’esport i els hàbits de vida saludables a poc a poc van guanyant terreny. Les xarxes socials ajuden molt a difondre el missatge. La psiconeuroimmunologia ha posat seny al món de la nutrició i ha ajudat a tirar per terra molts tòpics que donàvem per bons procediments i tècniques alimentàries i no ho eren tant. S’està posant de moda cuidar-se!
Costa molt seguir una dieta saludable? Tens algun truc o consell?
No costa gens. El que passa és que portem tota la vida amb costums equivocades i sortir de la nostra zona de confort sempre és un repte. Hi ha tantes coses que fem malament que el millor consell és buscar assessorament professional i que ells s’encarreguin dels trucs!
Què opines del paper que juguen els espais agraris com el de la Baixa Tordera?
Crec que juguen un paper importantíssim: ens apropen a aquesta alimentació primera, de proximitat i de qualitat.
Per què creus que hauria de servir un data com el Dia Mundial de l’Alimentació?
Per conscienciar! Si aconseguim que no el monopolitzin els grans lobbies alimentaris, aconseguirem conscienciació.