L’alcalde de Palafolls és un dels impulsors de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, un projecte promogut conjuntament amb els ajuntaments de Malgrat de Mar, Santa Susanna, Tordera i Blanes i que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona.
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera és un dels vuit espais agraris singulars que situen Catalunya com a referent clau en l’impuls d’un model de governança absolutament cabdal per preservar l’activitat de la pagesia al territori i garantir el dret de la ciutadania a gaudir d’aliments saludables, sostenibles i de proximitat. Cabdal, ambiciós i, sobretot, valent, ja que cal tenir molt de coratge per atrevir-se a abordar reptes com aquests.
Potser és per això que no ens sorprèn arribar a Palafolls i trobar-nos amb un alcalde de tarannà decidit que sembla viure en present continu. D’empenta irresistible, a Francesc Alemany costa seguir-li el ritme, però, un cop ho aconsegueixes, et trobes amb un polític d’idees progressistes i arrelat de cap a peus al territori. Nascut a Palafolls el 1973, el seu primer record agrari el transporta a les tardes d’estiu de quan tenia tres o quatre anys i acompanyava la seva mare a la vinya dels oncles i collien plegats tomàquets i mongeta tendra. Per Alemany, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera constitueix una part essencial d’ell mateix i de la seva família, i és aquest coneixement íntim i personal el que l’anima a lluitar per revertir l’abandonament de les terres agrícoles.
A la cuina de casa seva mai falten fesols, enciams i maduixes («sempre que en sigui temporada, és clar!») i afegeix, amb humor, que els tomàquets de pebrot del seu petit hort són «material de contraban d’alt nivell”.
Què defineix l’Espai Agrari de la Baixa Tordera com a projecte? Com l’entens tu?
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera és un projecte estratègic de país, ja que hi ha pocs espais d’horta com aquest a Catalunya. Tenim una pagesia molt envellida que no té relleu al darrere i un sector dedicat a l’horta amb molt potencial. Les dues coses són una realitat a la vegada. Per tant, aquest projecte el que fa és reivindicar una activitat que fa segles que es desenvolupa i, alhora, garantir la supervivència de la pagesia i el territori. La pagesia d’horta, que és la que tenim aquí, necessita unes condicions que només en aquests àmbits deltaics o al costat de riberes es pot desenvolupar. Si deixem perdre aquesta pagesia, perdrem un territori que és òptim per fer aquest tipus d’activitat, una cultura secular, una autonomia i sobirania alimentària i la capacitat de poder decidir a escala alimentària què volem ser com a país. Tot això ho perdrem si aquest projecte no es desenvolupa perquè no som capaços d’ajudar a garantir aquest relleu de la pagesia.
Quins són els objectius fundacionals d’aquest espai agrari tan singular?
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera té l’objectiu d’intentar garantir que l’agricultura d’horta tingui futur, que el relleu agrari estigui garantit. També busca garantir una producció agrària i contribuir a la sobirania alimentària del país.
D’on va sorgir la idea de protegir els espais agraris de proximitat?
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera té un recorregut molt llarg. El neguit sobre la vigència i el futur de la pagesia és un tema llargament discutit. Diria que fa més d’una dècada, o potser dues, que se’n parla de la manca de relleu als camps. El projecte en si, però, neix quan les cooperatives comencen a plantejar-se quin és el futur del sector. És en aquest moment quan els ajuntaments de Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera, juntament amb la coordinació de la Diputació de Barcelona, engeguen aquest projecte.
«Quan deixes de conrear un territori deixes de cuidar-lo, i quan deixes de cuidar-lo, certs paisatges, maneres de viure i cultura desapareixen»
Quins són els riscos de no consolidar l’Espai Agrari de la Baixa Tordera?
Ens juguem que la dinàmica actual, de progressiu abandonament de l’activitat agrícola, acabi imposant-se a la plana deltaica i desaparegui el sector agrícola. Això faria que altres sectors ocupessin aquests espais, com el sector turístic i industrial, i els camps d’horta acabarien sent substituïts per altres activitats que es poden dur a terme en altres àmbits. En canvi, l’activitat agrícola d’horta només es pot dur a terme en qualitat, capacitat i eficiència en aquest espai. També perdria el país d’una manera claríssima. Sovint ens omplim la boca d’slow food, kilòmetre zero, alimentació de qualitat, però a pocs llocs de Catalunya es produeixen aliments d’horta; només a la plana deltaica del Llobregat, a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i alguns punts de Girona i del Delta de l’Ebre. La pandèmia ha estat una lliçó molt important que ha posat en dubte la sobirania alimentària i també ha fet evident les dificultats en el transport, cosa que ens està fent replantejar el just in time, produir en el moment… Aquesta dependència absoluta a l’exterior en l’àmbit alimentari també ens fa molt més dèbils i menys sans. Quan deixes de conrear un territori deixes de cuidar-lo, i quan deixes de cuidar-lo, certs paisatges, maneres de viure i cultura desapareixen.
Quantes hectàrees abasta actualment l’Espai Agrari de la Baixa Tordera? Es podria ampliar en un futur?
El projecte és gradual. Actualment s’intenta no perdre més hectàrees de conreu efectiu. Les cooperatives han intentat aturar aquest procés, però moltes vegades els productors s’han trobat sense cap mena de defensa davant dels gestors del mercat. El que estem fent ara, doncs, és intentar aturar la pèrdua d’hectàrees de conreu. En una segona fase voldríem recuperar hectàrees que s’han anat abandonant, sobretot al nord de la plana del Tordera, i aconseguir que el delta sigui una zona de conreu d’horta de qualitat que pugui donar de cobertura a totes les necessitats que tinguem a escala de país.
«Aquest paisatge heterogeni està en perill si canvia el model agrícola»
Disposa l’Espai Agrari de la Baixa Tordera de prou superfície agrícola per alimentar els seus ciutadans amb aliments de proximitat?
Sí. De fet, al marge del Maresme i la Selva, la producció de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera va molt més enllà de l’àmbit comarcal: va a Mercabarna, a Mercagirona i alguns productes també s’exporten a Europa, sobretot els aliments de les cooperatives més potents. Les hortalisses de la Baixa Tordera també abasteixen a cadenes comercials d’àmbit estatal. En tot cas, aquest paisatge heterogeni de la Baixa Tordera, producte de multitud d’explotacions i de diversitat d’aliments, està en perill si canvia el model agrícola i s’instal·len multinacionals.
Parla’ns de les funcions i poders que té l’Espai Agrari de la Baixa Tordera actualment.
Ara mateix l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és germinal, acaba d’instituir-se, i encara estem tancant els processos administratius per poder ser operatius al 100%, tot i que ja funcionen alguns projectes sota la cobertura de la Diputació de Barcelona. Estem intentant estabilitzar el projecte i és tot un repte, perquè som cinc municipis, dues comarques, dues províncies… i un sector que està molt poc acostumat al fet que se l’ajudi i té una confiança relativa. Com estem arrancant, tota la gestió que podem fer és a partir de la cessió de les capacitats que tenen els ajuntaments. D’altra banda, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera també coordina el sector agrari d’horta per corregir i generar circumstàncies òptimes. Fa dos anys que ja està en marxa el mòdul a l’Institut de Malgrat de Mar per crear una pedrera de potencials pagesos de futur i, per tant, atacar un dels problemes més importants que tenim. A la vegada, també s’estan fent projectes per millorar la producció i condicions del sector. Aspirem que en el futur l’Espai Agrari de la Baixa Tordera generi coneixement del territori a tot el país i que faci valdre les moltes qualitats dels productes que es conreen aquí; això farà que hi hagi més mercat, que sigui més fàcil sobreviure amb aquesta activitat econòmica, i també generar les condicions i garantir la supervivència del sector. El sector d’horta ha tingut sempre sensació d’abandonament, i l’Espai Agrari de la Baixa Tordera també ha nascut per intentar revertir aquest sentiment.
El paper que juguen els cinc municipis que l’impulsen l’espai agrari (Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera) és el mateix?
L’aportació econòmica que fa cadascun dels cinc municipis és el mateix, però no les seves realitats. Hi ha diferències quant a extensió, tipus de producció… Blanes, per exemple, té un nivell d’abandonament important de l’àmbit agrari i molta pressió del sector turístic. Cada municipi té diferents visions i necessitats, però sí que coincideixen en la necessitat de protegir i millorar les condicions del sector agrari per garantir la supervivència de la producció d’horta.
La pagesia de la Baixa Tordera sempre ha tingut un rol rellevant al territori. El manté en l’actualitat?
En qualsevol societat postindustrial el sector primari, en general, ha disminuït. El fet de tenir un àmbit territorial com l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, però, fa que el nostre sector primari tingui un pes específic més important que a la mitjana de Catalunya. Però la seva importància no és tant pel seu pes econòmic, que el té, sinó pel fet que són gestors del territori (i la seva desaparició implicaria un canvi brutal del territori) i són productors d’una part importantíssima dels aliments que consumim.
Com és el perfil de la pagesia a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera? Veus viable treballar alhora pels interessos dels petits pagesos i de les grans cooperatives?
Certament, els productors agrícoles tenen necessitats diferents, però les circumstàncies són molt semblants. Tenen un perfil bastant similar: home de cinquanta-cinc anys sense relleu de producció i amb un procés constant de redefinició i adaptació. La tecnificació requereix inversions potents per obtenir un major rendiment i la màxima qualitat possible. Ara ja no és tan important les tones d’aliments que es produeixen sinó el producte i la qualitat d’aquest.
«La producció ecològica no ha de ser imposada, sinó consensuada»
Un altre repte de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és l’agricultura ecològica, que està força lluny del percentatge que exigeix la Unió Europea. Què esteu fent per avançar en aquest sentit?
La producció ecològica és una evolució natural, però és una decisió de cada productor, que escull quin percentatge de la seva producció ho és. Que la qualitat tingui més importància que la quantitat és una evolució a la qual tendeix el sector. Ara mateix, el que intentem garantir és la continuïtat de l’activitat de la pagesia, sigui ecològica o no. Quan s’incorpori el reglament de marca de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es discutirà qui, com i per què pot acollir-se. La producció ecològica no ha de ser imposada per part de l’Espai Agrari: ha de ser consensuada i ha de respondre a unes necessitats de mercat. Si s’imposa, no té èxit! És el mercat qui demana aquest tipus de producció. L’única manera de sobreviure i garantir el projecte és que el teu producte sigui valorat i que el consumidor l’esculli, encara que sigui més car, perquè sap com i on s’ha produït.
«No podem parlar d’alimentació de qualitat i proximitat o model alimentari sense espais com el de la Baixa Tordera»
Està clar que l’Espai Agrari de la Baixa Tordera afronta diferents perills. Ens podries explicar quins són els més importants?
El primer de tots és no arribar a temps i que l’envelliment del sector guanyi. El segon perill és no aconseguir que els consumidors es creguin el projecte, ja que tendim a valorar molt poc el que es fa casa i enlluernar-nos amb el que ve de fora. Això ho hem de canviar i ser capaços de generar la percepció de qualitat, per tal d’incentivar aquest valor afegit. Un altre perill és que no està prou valorat l’impacte del canvi climàtic en l’àmbit en el qual estem treballant: canvi del règim de precipitacions, sequeres més intenses, pluges més torrencials, augment de l’increment del mar… El sector agrari de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera està a primera línia d’impacte d’aquests canvis. I per últim, també és un perill que s’acabi abandonant el territori amb totes les conseqüències que això implicaria.
«Calen més espais com l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a Catalunya»
Quina importància tenen els espais agraris en un context futur d’emergència climàtica, sanitària i alimentària?
La importància és total. No podem parlar d’alimentació de qualitat i proximitat, model alimentari o model de gestió del territori sense espais com aquest. No té sentit plantejar-nos maneres de viure, allò que ens defineix com a territori, paisatge, dieta mediterrània… sense espais agraris com el de la Baixa Tordera. Aquí tenim un aliat molt important que és la gastronomia catalana i espanyola, que són referents mundials. Aquesta gastronomia es basa en productes de proximitat i qualitat. És molt més fàcil cuinar si tens productes de qualitat i de proximitat. En canvi, aquest producte de proximitat i qualitat no s’ha aprofitat d’aquest auge del sector. Si no ho fem, culturalment perdrem l’essència d’aquest país. Hi ha un munt de subespècies i varietats que tenen uns gustos propis que permeten diversificar i variar i que corren risc de perdre’s. Si no anem tard, anem molt justos. Calen més espais com aquest a tot el territori.
Com t’imagines l’Espai Agrari de la Baixa Tordera d’aquí a vint anys?
Estem treballant perquè l’Espai Agrari de la Baixa Tordera d’aquí a vint anys hagi aconseguit tres fites. La primera és revertir el procés gradual d’abandonament de l’activitat agrícola i, per tant, aconseguir recuperar la majoria dels espais agrícoles que ara mateix estan abandonats. La segona, que el relleu generacional hagi estat un èxit i garantir la supervivència del sector. I la tercera, aconseguir que la convivència entre tots els interessos legítims que hi ha en aquest territori sigui òptim i possible.
Et sents aquest projecte com un repte personal?
Me’l sento molt proper, ja que tinc dos cunyats i un sogre que són pagesos. El paisatge amb el qual m’identifico i sento meu inclou aquest territori agrícola. Per a mi és absolutament natural identificar les plantes dels aliments, per exemple, un coneixement que penso l’hauria de tenir tothom. I és natural perquè ho he viscut tota la vida i no vull que es perdi. El territori afecta la manera pensar i de viure.