Josep Soms: “El canvi climàtic i la sequera són una realitat que ha vingut per quedar-se. Per tant, nosaltres el que hem de fer és conviure amb això i anar posant les eines necessàries perquè l’impacte sigui el menor possible. “

Josep Soms, pagès de Malgrat de Mar - Horta Soms

Una conversa amb Josep Soms, pagès de Malgrat de Mar que implementa estratègies per fer front a la sequera, i ens parla sobre la situació agrària actual.

La sequera i els efectes del canvi climàtic formen part de la nova quotidianitat de l’agricultura. Esteu preparats per fer front a aquesta situació?

El canvi climàtic i la sequera són una realitat que ha vingut per quedar-se. Per tant, nosaltres el que hem de fer és conviure amb això i anar posant les eines necessàries perquè l’impacte sigui el menor possible. De fet, nosaltres, ja fa uns quants anys que vam tenir aquest problema derivat de la sequera, amb la intrusió de l’aigua de mar en els pous que estaven més a primera línia de la costa, degut sobretot a aquesta explotació tan gran que hi ha de l’aqüífer de la Tordera. Ja fa anys que convivim amb aquesta situació i la veritat és que l’única possibilitat que tenim és ajustar-nos i aclimatar-nos a les diferents situacions.

La Baixa Tordera és un espai especialment sensible davant d’episodis de sequera?

Sí, és un espai especialment sensible perquè és un lloc on hi ha hagut un creixement urbanístic molt gran en els últims anys i amb l’aqüífer de la Tordera que, ja fa molts anys que està sobreexplotat. Tot això s’ha vist perjudicat en els darrers anys.

Sí que hi va haver un punt d’inflexió, en el moment que es va fer la dessaladora, doncs va fer que l’aqüífer no s’explotés tant. Però tot i això l’aigua escasseja sobretot en aquests moments d’estiu en el qual hi ha tantíssima població.

I és una situació que no és nova d’ara o dels últims anys, sinó ja fa bastants anys que ens hi trobem i que fins i tot anys enrere va ser més greu.

Fins a quin punt caldrà plantejar fer canvis al tipus de cultiu per adaptar-se millor a la situació? A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera hi ha molt més cultiu de regadiu que de secà actualment.

El que hem fet d’una manera progressiva és anar canviant cultius, i fins i tot varietats de cultius, per adequar-nos a aquesta nova situació de restriccions d’aigua. Per exemple, en els cultius de tomàquet tendim a fer varietats que són menys exigents d’aigua, com per exemple el tomàquet de sucar, que és un tomàquet que aquí se’n fa bastant i és un cultiu que més aviat vol menys aigua que altres cultius de tomaquera.

També altres cultius com per exemple la carbassa o els llegums, que potser anys enrere no se’n feien tant, sobretot a les èpoques més d’estiu, i ara és un cultiu que se’n va veient d’una manera més regular.

També hi ha canvis en el cereal. El blat de moro s’ha anat substituint per altres cultius com el sorgo que és menys exigent amb l’aigua. És una realitat que l’anem veient i, per tant, els pagesos hem de fer el possible per tenir cultius que no hagin de patir tant.

Us heu vist obligats a fer canvis en els règims de reg dels vostres cultius? O preveieu que caldrà fer-ne a curt termini?

Fa uns quants anys que estem instaurant noves tecnologies per aprofitar al màxim els recursos hídrics. En aquest sentit, fa temps que, a través de la cooperativa Conca de la Tordera, s’han instaurat una sèrie de sondes de reg que el que fan és determinar en tot moment quines necessitats hídriques tenen les tomaqueres o les plantes en general.

Un programa informàtic determina quin és el reg que li hem donar i quina durada ha de tenir perquè sigui el màxim eficient possible, és a dir, perquè no es llenci gens d’aigua. En aquest sentit, doncs, totes aquestes mesures els hem anat aplicant i la veritat és que en quatre anys, amb la mateixa superfície hem reduït en general entre un 30 i un 40% el consum de l’aigua.

La gestió de l’aigua i el seu us eficient és un fet que comença a l’administració que legisla, i acaba als camps de conreu, amb l’aplicació que en feu els professionals de l’agricultura. Hi ha bona entesa entre vosaltres?

Sí, la veritat és que hi ha una bona entesa. És a dir, tant l’administració com nosaltres som conscients de la situació que hi ha. L’administració ha de vetllar perquè s’estalviï el màxim d’aigua possible i nosaltres som els primers interessats en que hi hagi un equilibri i que puguem continuar cultivant.

Fins i tot l’administració ens truca setmanalment per saber com està la situació dels pous. Tots plegats som conscients de la situació complicada que tenim, pel que hi ha ganes de col·laborar.

La manca d’aigua és sinònim inequívoc de baixada de la producció, i per tant d’augment del preu final de cara al consumidor?

Sí, correcte. És a dir, el fet que hi hagi menys aigua o s’hagin de fer cultius alternatius vol dir que pot generar un encariment d’aquesta producció. Pot generar també que el consum de determinats articles vingui d’importacions, perquè aquí s’han deixat de fer o perquè la producció ha baixat moltíssim i això és una realitat que, és clar, és plausible en determinats articles per a molts consumidors.

Un clar exemple és el cas de l’oli. La producció de tots aquests cultius que depenen quasi directament de les pluges o de l’estat de la sequera i no s’han pogut regar quan tocava o no han tingut l’aigua necessària quan tocava, baixa. I, quan la producció baixa, doncs, per efecte de la demanda, hi ha increment de preu.

Hi ha prou consciència entre els consumidors d’aquesta conseqüència?

Jo crec que sobretot un temps cap aquí la gent ha anat prenent consciència de tot plegat. Els consums domèstics també s’han vist restringits en els últims temps. Per tant, el tema de la sequera és un tema que la gent l’entén.

La falta de subministrament, o bé la falta de producte, fa incrementar el preu per l’efecte d’oferta i demanda o bé perquè s’haurà d’importar, segons quin tipus de mercaderia. I, és clar, evidentment això suposa preus més elevats. Però penso que sí, que és un tema que la gent en pren consciència.

 

COMPARTIR

Impulsat pels municipis:

Tordera
Palafolls
Malgrat de Mar
Santa Susanna
Blanes

Amb el suport de:

2023

Copyright Espai Agrari Baixa Tordera. Política de protecció de dades. Avís Legal. Cookies.