Papallones a l’EABT: “En una horta ecològica trobem més de 20 espècies diferents”, David Alonso, investigador al CEAB

Un exemplar de dard ros trobat al maig a l’Horta Pla de Munt. Foto: CEAB

L’objectiu és conèixer com afecta l’ús del sòl i el canvi climàtic a la diversitat de papallones

L’Horta Pla de Munt, a Palafolls, és un dels més de 150 punts arreu de Catalunya on es realitzen monitoratges de les poblacions de papallones dins el marc del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme, dirigit per l’investigador Constantí Stefanescu (Museu de Ciències Naturals de Granollers) des de fa gairebé 30 anys.

Ara fa tres anys en David Alonso, científic al Centre d’Estudis Avançats de Blanes, va començar a fer aquests seguiments de la diversitat d’espècies de papallones presents a diferents punts de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, i hem parlat amb ell per conèixer les implicacions d’aquest estudi sobre el territori.

En què consisteix aquest estudi?

L’objectiu del projecte és veure si la situació de canvi climàtic o els canvis en els usos del sòl està afectant la diversitat de les papallones. Durant els últims anys s’ha produït un cert abandonament dels espais agraris i això ha afavorit que creixi més bosc i, per tant, les espècies de papallones d’espais oberts estan en declivi allà on el bosc ha avançat més.

Quan va començar el monitoratge de papallones a l’EABT?

El seguiment de les papallones a la Baixa Tordera va començar just abans de la pandèmia, arran d’una estudiant que vam tenir al CEAB, que va analitzar quin era l’efecte dels agroquímics, adobs i plaguicides a diferents nivells de la biodiversitat.

I quines en van ser les conclusions?

Vam veure que als camps de conreu més intensiu quasi no hi havia papallones, mentre que a l’Horta Ecològica Pla de Munt en vam observar més de 20 espècies.

Per què és important o necessari fer aquest tipus d’estudis?

Hi ha una resposta utilitarista i una altra d’ètica. La utilitarista és que hi ha estudis que demostren que la pèrdua de determinades espècies produeix una extinció en cascada que acaba dificultant la pol·linització de certs cultius. Al final, la salut dels ecosistemes acabarà revertint en la salut de la nostra espècie.

I la resposta ètica?

Està relacionada amb el fet que els humans ens hem expandit de manera oportuna per tot el planeta, arraconant les altres espècies i això no ens sembla gaire ètic. Per tant, qualsevol estudi orientat a mantenir la diversitat o estudiar per què la diversitat s’està perdent, per si sol ja és un motiu prou fort.

Per a la pagesia, quins aspectes positius pot tenir realitzar monitoratges de les poblacions de papallones a la seva finca?

En finques agroecològiques o en transició cap a una manera de produir aliments més neta, els resultats d’aquests seguiments poden ser un bon indicatiu sobre la salut del sòl i els vegetals que s’hi estan conreant.

Una papallona reina trobada a l’agost a l’EABT. Foto: CEAB

A quines ubicacions de l’EABT es duen a terme seguiments de la població de papallones?

Actualment, tenim dos punts de monitoratge: Pla de Munt i la zona boscosa de la Valldemaria. En aquest segon espai, identifiquem entre 40 i 50 espècies, i ens serveix de línia base per saber, aproximadament, quina hauria de ser la població de papallones al territori proper. Seria molt interessant que més gent s’engresqués a fer altres punts d’aquesta zona.

Voleu dir que qualsevol pot participar de l’estudi?

Sí, a través del projecte Ciència Ciutadana subvencionat per la Diputació i la Generalitat. Si no es té coneixement previ de papallones, que a nosaltres també ens va passar, perquè al principi no n’érem experts, es comença amb un any de prova, on tens el suport de xarxa i els coordinadors del projecte, i l’any següent se’l validaria per a gestionar un nou punt de monitoratge.

Com es duu a terme el monitoratge?

El treball de camp és senzill; només es necessita un salabret per caçar les papallones i el coneixement per reconèixer les espècies que trobaràs. Dividim l’àrea en seccions i ens hi passegem a poc a poc comptant i anotant quants individus de cada espècie hem vist a cada sector.

Quin tipus de resultats podem obtenir d’aquest seguiment?

Ens interessa veure fins a quin punt, el canvi climàtic i els usos del sol influeixen en la distribució de les espècies de papallona: quines estan en declivi, si estan entrant espècies noves que vinguin del sud… També intuïm un desacoblament entre el desenvolupament de les larves (que és cada vegada més ràpid perquè fa més calor) i les èpoques de floració dels vegetals dels quals s’alimenten.

Quina troballa hauríem de fer per rebre bones notícies?

Hi ha una papallona emblemàtica de terra baixa mediterrània: la papallona de l’arboç, que és, de fet, una de les més grans de Catalunya. Està associada específicament al cirerer d’arboç i viu bé a la Valldemaria, però mai no l’hem vist a la finca de Pla de Munt. Veure-la allà seria una gran notícia i segurament dependria de repoblar l’arboç a prop de la finca de conreu.

COMPARTIR

Share on facebook
Share on twitter
Share on linkedin

Impulsat pels municipis:

Tordera
Palafolls
Malgrat de Mar
Santa Susanna
Blanes

Amb el suport de:

2022

Copyright Espai Agrari Baixa Tordera. Política de protecció de dades. Avís Legal. Cookies.