Una hortalissa de la qual en podem aprofitar totes les parts i amb uns valors nutricionals molt interessants
L’api és una hortalissa conreada arreu del món que es caracteritza pel seu sabor lleugerament amarg i la textura cruixent de les seves tiges carnoses, que són la part més valuosa en l’àmbit culinari. A més, d’aquesta planta també se’n consumeix l’arrel tubercular.
Com es conrea?
“L’api és un conreu que no té gaire complicació” explica Miquel Riera, pagès a la finca ecològica Horta Pla de Munt, a Palafolls. Actualment, l’api es cultiva a partir d’un planter que pot tenir entre cinc setmanes i dos mesos d’edat, el qual és trasplantat dins d’un hivernacle. Les cures que se n’han de fer són relativament senzilles i s’ha de vigilar que no apareguin fongs a les fulles una vegada la planta comença a assolir la maduresa.
Riera detalla que fa uns anys “es va posar de moda que l’api tingués les tiges blanques, era més valorat”, llavors, durant els darrers quinze dies de conreu, s’havien de tapar les plantes amb bosses plàstiques negres per evitar que fessin la fotosíntesi, de manera que perdrien la pigmentació verda. Tanmateix, avui en dia, aquesta pràctica gairebé ha desaparegut gràcies a “la pedagogia en termes de nutrició que s’ha fet per explicar que és més ric menjar fulla verda”.
En ambdós casos, l’api es pot collir al cap d’entre tres i sis mesos, depenent de les condicions climàtiques i les temperatures. Tot i que es tracta d’una planta que prefereix el fresc de la tardor i l’hivern i no tolera especialment bé les altes temperatures, l’api es conrea durant tot l’any, també a l’estiu.
Les seves propietats nutricionals
Adriana Ortemerg, naturòpata especialitzada en nutrició i alimentació saludable, destaca l’api “pel seu alt contingut en potassi i magnesi” i el descriu com “un vegetal molt interessant perquè aporta fibra i té molt poques calories”. De fet, l’api té setze calories per cent grams, la mateixa quantitat que l’enciam de fulla verda, el carbassó o el tomàquet, i significativament menys que altres hortalisses com la col, la pastanaga, la ceba o l’albergínia.
L’experta explica que l’api té una gran acció diürètica, per la qual cosa recomana incloure aquest producte en casos de retenció de líquids i restrenyiment i dietes que busquen depurar l’organisme i eliminar toxines.
L’api a la cuina
Com la majoria d’hortalisses, amb l’api observem que, en bullir-lo, les seves propietats nutricionals es transfereixen a l’aigua, de manera que podem incloure algunes branques d’aquest producte als brous per a fer-los encara més rics en minerals.
D’altra manera, Ortemberg proposa fer un suc de poma, api i llimona a la dieta depurativa comentada abans, o menjar-lo en cru a les amanides.
