A Europa l’albergínia no es va cultivar fins a finals de l’edat mitjana, quan va ser introduïda a Andalusia pels àrabs. Al mercat trobem tres tipus d’albergínies, les més habituals són la morada i la ratllada. En canvi, la blanca, que sembla que és la que els àrabs van portar a la península, ara es cultiva poc.
Molt sovint l’albergínia apareix combinada o barrejada amb altres hortalisses com tomàquet, ceba, carbassó, patata… i si la mengem sola com a verdura, les possibilitats a l’hora de condimentar-la són infinites. Per exemple, podem amanir-la amb all i oli d’oliva, amb formatge ratllat i gratinat o amb herbes provençals. Els plats més populars on la trobem són l’escalivada i la samfaina.
Quant a nutrients, l’albergínia és aigua en un 92% i per tant té un contingut baix en proteïnes, hidrats de carboni i pràcticament no té greix.
