L’api, menjat cru, afavoreix la secreció dels sucs salivals i gàstrics, facilitant així la digestió. Diürètic i oxidant, és un gran tònic del cervell i dels nervis. A més a més, posseeix propietats estimulants i fa baixar la febre. El suc de l’api és molt ric en vitamines, especialment B, C i E. Per la seva pobresa en hidrats de carboni és recomanable per als diabètics.
L’api es pot menjar cru a condició de mastegar-lo amb molt de compte. El brot, gran i sencer, continua sent, però, la forma més tradicional de presentació i consum. La fulla, de perfum i gust més potent, es destina a sopes. La penca, carnosa i menys potent, s’empra, un cop retirats el fils de la cara externa, per a amanides i similars.
