L’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT) és una de les àrees agrícoles més rellevants de Catalunya, no només per la seva producció d’aliments de qualitat, sinó també per la seva contribució a un model agrari sostenible i la seva importància per a l’economia local.
Enmig d’una sequera sense precedents, aquest sector es troba davant del repte de l’escassetat d’aigua i amb nous desafiaments que posen a prova les empreses d’aquest sector de producció d’aliments frescos, un sector estratègic pel país. Val a dir que el sector fa molts anys que es prepara per a ser més eficients en l’ús de l’aigua que utilitza en el seu dia a dia. L’aigua ha estat sempre un recurs imprescindible per a l’activitat agrària, i en els darrers anys s’han introduït les noves tecnologies per a fer-ne un ús més eficient, responsable, apostant per tipus de conreus menys demandants, aplicant millores de tecnologia als regs i ajustant les aportacions d’aigua a les necessitats dels conreus.
Francesc Alemany, president de l’EABT, reflexiona sobre l’impacte d’aquesta sequera excepcional. “L’espai agrari, caracteritzat per la seva producció hortícola i ramadera, ha estat afectat de manera significativa per la manca de pluja i la disminució dels recursos hídrics”, explica. La preocupació per la viabilitat d’aquest model agroalimentari és palpable, ja que les restriccions d’aigua posen decididament en perill la mateixa existència d’aquest sector i, com a conseqüència directe, la producció d’aliments de proximitat tan apreciada pels consumidors.
Així doncs, quin és l’impacte d’aquesta situació d’emergència en el dia a dia dels agricultors i ramaders de la Baixa Tordera? Jordi Torres, gerent de la Cooperativa Agrària Baixa Tordera, assenyala que, “malgrat les dificultats, la comunitat agrícola s’ha unit per fer front a aquesta crisi”. Admet que amb les pluges recents hi ha un raig d’esperança, “ja que els cultius de farratges i cereals han prosperat, sintetitzant, d’alguna manera, la resiliència d’aquest sector davant les adversitats”.
Cal dir que tant pels cultius d’horta, dominants als municipis de Palafolls, Blanes Malgrat i Santa Susanna, com en la ramaderia, amb un pes important a Tordera, l’aigua és imprescindible. Per les característiques de la gran majoria d’explotacions de l’EABT l’obtenció d’aigua es fa mitjançant captacions pròpies a través del subsol. Alemany argumenta que “si aquesta sequera persisteix ens podem trobar per una banda amb una salinització de l’aqüífer en les zones mes properes al mar, mentre que en àmbits mes allunyats de la costa el problema es pot produir a causa d’una disminució dels nivells freàtics”. En tots dos casos estaríem parlant d’una aturada pràcticament total del sector primari de la Baixa Tordera. “Les conseqüències d’això poden ser letals per un sector que arrossega, des de fa dècades, moltes altres problemàtiques”, adverteix.
El sector demana que les restriccions siguin més adaptables
Des de l’àmbit de la recerca en el sector agrari, Joan Girona, investigador de l’IRTA, aporta una perspectiva crítica sobre la política de gestió de l’aigua que impulsa el govern, i les restriccions que afecten a la pagesia. Reconeix els esforços del sector per millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua, i assenyala la necessitat d’una revisió dels criteris que determinen les restriccions d’ús d’aquest recurs. Argumenta que “l’agricultura és tan essencial com altres sectors econòmics i, per tant, mereix un tracte equitatiu en la gestió de la sequera”. Segons Girona, “l’aigua per produir aliments és tant important com la de fer funcionar una empresa industrial, o com l’aigua ambiental. Si tenim clar que l’agricultura transforma l’aigua en aliments, reduir d’aquesta manera l’aigua per l’agricultura vol dir reduir la capacitat de disposar d’aliments per part de la societat”. I, conclou, que “com que a d’altres llocs plou potser no es notaria massa, però a la llarga es notarà i els preus dels aliments es poden disparar”.
En la mateix línia es manifesta Alemany, que destaca la importància de la comunicació i el consens en la presa de decisions sobre les restriccions d’aigua. Critica la falta de diàleg entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i els sectors afectats, especialment els agricultors. A més, expressa la preocupació del sector agrari davant les mesures restrictives, especialment la reducció del 80% en l’ús del reg agrícola, que considera excessiva i desproporcionada ja que no té en compte tots els esforços realitzats durant els darrers anys per reduir i fer més eficient el consum d’aigua.
L’investigador de l’IRTA confia en l’eficiència com a clau de volta per a garantir la sostenibilitat de l’EABT, del qual destaca el valor que aporta a la ciutadania. “El regadiu als països mediterranis es sinònim d’aliments, d’aliments sans. Si aquesta fàbrica d’aliments la tenim al costat de casa o molt a prop (Km0), a més de tenir aliments, tenim aliments, sans, molt gustosos, i que creen riquesa al costat de casa”, assegura.
Aquesta aposta per la sostenibilitat l’exemplifica Josep Soms, pagès de Malgrat de Mar. “De manera progressiva hem anat canviant cultius, i fins i tot les seves varietats, per adequar-nos a aquesta nova situació de restriccions d’aigua. Per exemple, en els cultius de tomàquet tendim a fer varietats que són menys exigents d’aigua, com el tomàquet de sucar, que aquí se’n fa bastant i és un cultiu que més aviat vol menys aigua que altres cultius de tomaquera. També altres cultius com la carbassa o els llegums, que potser anys enrere no se’n feien tant, sobretot a les èpoques més d’estiu, i ara és un cultiu que se’n va veient d’una manera més regular”, explica. “També hi ha canvis en el cereal. El blat de moro s’ha anat substituint per altres cultius com el sorgo que és menys exigent amb l’aigua. És una realitat que l’anem veient i, per tant, els pagesos hem de fer el possible per tenir cultius que no hagin de patir tant”, conclou Soms.
L’eficiència en l’ús de l’aigua és un element clau
Enmig de la polèmica per les restriccions d’aigua emergeixen iniciatives innovadores i solucions creatives per fer front a la sequera. El gerent de la cooperativa de Tordera destaca els esforços dels agricultors i ramaders “per minimitzar el consum d’aigua mitjançant la implementació de sistemes de reg més eficients i pràctiques agrícoles sostenibles”. I ho fan “tant per consciència amb el medi com per rendibilitat de l’explotació”, explica Torres, qui afirma rotundament que “amb els nous sistemes de reg es consumeix molta menys aigua”. Així mateix, assenyala la importància de la cooperació entre el sector públic i privat per garantir la preservació dels recursos hídrics i la continuïtat de la producció agrària.
En aquest sentit, Alemany explica que des de fa temps la majoria de productors treballen amb recs localitzats i programables, fins i tot alguns utilitzen tècniques molt innovadores com ara sensors que mesuren la humitat del sòl per tal d’utilitzar tant sols els volums d’aigua estrictament necessaris. I a un nivell superior a aquest, el gran repte consisteix en preservar un aqüífer que fa anys que pateix sobreexplotació. La proposta passa per deixar de llençar al mar milers de milions de litres d’aigua procedent de la depuradora de l’Alt Maresme per retornar-los a l’aqüífer una vegada realitzats tots els tractaments de depuració necessaris. Ara mateix, explica Alemany, “des del Consell Comarcal, que és l’administració competent en aquesta qüestió, s’està treballant amb la màxima celeritat possible per poder posar en marxa aquesta obra”.
I amb una mirada a més llarg termini cal analitzar el canvi climàtic i el seu impacte en la gestió de l’aigua per al regadiu. Segons Joan Girona, “el canvi climàtic agreuja els desafiaments relacionats amb la disponibilitat d’aigua, ja que les disminució de pluges i les temperatures més altes requereixen una gestió més eficient dels recursos hídrics”. En aquest sentit, l’adaptació al canvi climàtic és una prioritat per al sector agrari, que busca solucions innovadores per fer front als reptes que se’n deriven. Per això la mà dels agricultors és vital, com recorda Torres. “Els socis de la cooperativa fa molts anys que fan una molt bona feina amb l’entorn rural. Mantenen els boscos cuidats i nets fent una bona gestió forestal, tenen els camins rurals en condicions, els recs i les rieres vives i com no, som els primers a patir les sequeres”. I afegeix que “som cuidadors del territori, i els primers interessats en que hi hagi aigua en els aqüífers. Gràcies a totes aquestes empreses agràries mantenim el territori rural viu”.
Com a conclusió, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es presenta com un exemple de resiliència i innovació enfront de la sequera. Amb la seva determinació i compromís, els agricultors i ramaders locals estan traçant el camí cap a un futur més sostenible, assegurant la continuïtat de la producció d’aliments de qualitat i la preservació del medi ambient en un context de canvi climàtic accelerat.