Xavier Castells (Argentona, 1967) és el gerent de la cooperativa agrícola El Progrés-Garbí, entitat on hi treballa des de 1996. L’origen de la cooperativa, però, ve de més lluny. El 5 d’agost de 1992 dues cooperatives agràries de Malgrat (El Progrés, fundada el 1915, i la Garbí, creada el 1987) es van fusionar. El motiu principal d’aquesta unió era poder tenir més força comercialitzadora. El pas dels anys ha demostrat que aquella decisió va ser encertada, i avui Progrés-Garbí és una de les cooperatives més importants del Maresme.
La cooperativa agrícola el Progrés-Garbí ha fet vàlida el tòpic que ‘la unió fa la força’?
Doncs la veritat és que sí. Des que es van unir les dues cooperatives, el 1992, hem crescut com entitat i som més forts en comercialització, que és el que buscàvem. Ens vam traslladar a la nau on estem ara, que era on tenia la seu la cooperativa Garbí, i des d’aleshores no hem parat de créixer.
Qui hi ha darrere del Progrés-Garbí?
Som una seixantena de pagesos i pageses que produïm hortalisses de tota mena i fesols a la zona del delta del Tordera, als municipis de Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Blanes, al nord de Barcelona i sud de Girona.
Per què vau escollir la modalitat de cooperativa?
Perquè és molt més fàcil gestionar totes les parts de l’ofici (venda, logística, demandes fitosanitàries assessorament agronòmic…) sota el paraigua d’una cooperativa que no pas cada pagès de manera individual. A més, ser una cooperativa també ens permet atendre clients més grans, com supermercats, exportar, i ser més eficients en tots els processos. Altres avantatges de ser cooperativa són els incentius fiscals que té aquest règim jurídic, és clar, i que l’entitat pertany als pagesos i pageses. Finalment, un altre factor important de ser cooperativa és que oferim assessorament agrari i tècnic als pagesos que formen part de Progrés-Garbí.
Creus que el model cooperatiu com el vostre podria ser la clau d’èxit per a la distribució de producte fresc a les grans ciutats?
L’arribada ràpida, segur. Nosaltres, per exemple, cada dia tenim tres camions que donen servei als clients de Mercabarna. No fem tanta distribució directa a botigues, ja que la logística és molt cara, per això ens centrem en mercats majoristes de grans ciutats com Barcelona, Sabadell o Girona. I si un dia hi ha més demanda, podem enviar més producte.
Progrés-Garbí no és l’única cooperativa de la Baixa Tordera. Per què creus que en aquesta zona tan reduïda hi ha tres grans cooperatives agràries, molt competitives dins del sector?
Doncs per diferents motius. D’una banda, perquè és un espai gran, extens. De l’altra, perquè gaudim de l’aigua del Tordera, que va molt bé sobretot per a l’horta. Finalment, perquè és un territori pla i operable. Aquests condicionants han facilitat la creació de cooperatives agrícoles com la nostra.
“L’Espai Agrari de la Baixa Tordera té un paper aglutinador, on ens trobem administracions locals i pagesia”
És l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, doncs, un lloc especial?
En certa manera, sí. La proximitat del riu, que ens dóna una aigua amb poca calç i les terres sorrenques de la zona ens ajuda molt. A més, la serra del Maresme en aquest punt està oberta i ens proporciona una temperatura fresca que ajuda al creixement de l’horta. Des d´alguns camps del Grau veiem els Pirineus!
I quin paper juga l’Espai Agrari de la Baixa Tordera en el desenvolupament primari de la zona?
L’Espai Agrari de la Baixa Tordera té un paper aglutinador, on ens trobem administracions locals i pagesia, ja siguin cooperatives com pagesos independents. Ens ajuda a gestionar els recursos d’infraestructures sostenibles, que no perdem competitivitat i que ens puguem adaptar tots plegats al canvi climàtic. També capitalitza actuacions conjuntes, com la promoció de la marca, l’etiquetatge de productes… i posa en coneixement de la societat aquest espai agrari tan potent que s’ha conservat. En definitiva, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és una finestra única a través de la qual les administracions públiques puguin donar suport a la pagesia de la Baixa Tordera.
Parlem ara dels vostres productes i de l’època en què ens trobem, la tardor. Quins productes de tardor treballeu a Progrés-Garbí?
A la tardor treballem sobretot les escaroles, que en produïm moltes. També tots els productes de fulla, com bledes, espinacs, apis, cols, coliflors… Hem afegit un producte que es fa a l’estiu, però es consumeix a l’hivern, que és la carabassa.
“El nostre producte estrella és l’escarola, però ara també cultivem noves espècies com la col kale o en recuperem d’antigues com els moniatos”
Teniu productes ‘estrella’ de tardor?
El producte número u és l’escarola. Després, l’api i els enciams. En tot cas, l’escarola segueix sent el nostre producte estrella.
Innoveu introduint nous cultius?
Doncs sí. Hem introduït noves espècies com la col kale o recuperat d’antigues com els moniatos.
Ens agradaria acabar abordant un element clau: la sostenibilitat. Apliqueu polítiques de sostenibilitat a Progrés-Garbí?
Realitzem diferents accions per intentar ser cada dia més sostenibles. Per exemple, el nostre personal tècnic aplica mètodes respectuosos amb el medi ambient en la seva gestió diària, com ara pel maneig de plagues, la promoció i disseny de regs eficients, reducció de fertilitzants… Paral·lelament, com a cooperativa donem els residus orgànics de la transformació de les amanides a granges o a particulars que tenen bestiar; d’aquesta manera evitem la pèrdua alimentària. També tenim conveni amb una empresa de reciclatge que li dóna una segona vida als cartons i plàstics que ja no fem servir. I gran part de la nostra venda és a supermercats de proximitat, amb el segell acreditatiu pertinent.