Com pot impactar el canvi climàtic en el futur pròxim del sistema agrari?

Les alteracions en la floració dels vegetals podria modificar el calendari agrari. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Les alteracions en la floració dels vegetals podria modificar el calendari agrari. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

El projecte de l’EABT ja treballa per a minimitzar els estralls del canvi climàtic sobre la pagesia

Els efectes del canvi climàtic es poden començar a percebre en conreus d’horta mediterrània com els de l’Espai Agrari Baixa Tordera. Tot i que encara no s’han detectat grans estralls, els científics comencen a alertar d’una multiplicació de plagues, una pujada de les temperatures i uns canvis en els cicles de sequeres i pluges que podrien castigar els camps de conreu.

En conreus de regadiu, els científics han dibuixat diversos escenaris possibles per al futur proper, és a dir, fins al 2030. En cas que l’aigua no escassegi, les altes temperatures podrien reduir les produccions, però una major concentració ambiental de CO2 tindria un efecte secundari fertilitzant que podria compensar les altres afectacions. Així doncs, una davallada en la quantitat d’aigua rebuda als cultius, sí implicaria una baixada en els rendiments d’un camp de conreu.

Un efecte que sí podem començar a notar, tant com a productors com consumidors, són les alteracions en el calendari agrari: productes que s’avancen o es retarden de la seva època de sembra i collita habituals. Es preveu que les afectacions en la floració dels vegetals afectarà especialment al sector de la fruita, però també se’n veuran repercutits els altres tipus de conreu.

D’altra banda, la pujada de les temperatures pot causar un estrès tèrmic en els vegetals, que els podria fer més vulnerables als patògens i alterar-ne les capacitats de creixement i calibratge del producte.

Per aquests motius, dins l’Espai Agrari Baixa Tordera s’han engegat diferents estratègies per a fer front als efectes adversos del canvi climàtic i frenar les conseqüències que puguin tenir sobre la sobirania alimentària; com és el cas de l’estudi cartogràfic de la xarxa de reg i drenatge, la recerca, junt amb l’IRTA, per a la reducció d’emissions i optimització de recursos, la instal·lació de plaques solars a la Cooperativa Progrés Garbí, el nou pla de motes de l’ACA o els sistemes de control biològic de plagues. De fet, la proposta del projecte de l’EABT suposa una defensa ferma del sector agrari i la sobirania alimentària front, entre d’altres, el canvi climàtic.

COMPARTIR