Palafolls posa en marxa l’anella cívica de l’EABT

Aquest mes de febrer es comença la fase constructiva de les 4 accions aprovades

L’Ajuntament de Palafolls va aprovar la primera fase del projecte constructiu de l’anella cívica de l’Espai Agrari Baixa Tordera a mitjans de gener. Es tracta d’un camí circular al voltant de la zona agrària nord del municipi pel qual s’aprofitaran els trams de titularitat municipal i s’adequarà el fragment de la vora del riu Tordera, amb l’objectiu de crear una nova via de circulació i coneixement a l’espai agrari palafollenc. El projecte és més extens, però de moment s’han aprovat diverses accions en quatre àmbits diferents:

  1. Adequació de la protectora d’animals de Palafolls.
  2. Adequació del tram de camí del costat de la Tordera per a la circulació de vianants. També es conduiran les aigües pluvials i dels camps cap al riu.
  3. Habilitació d’un aparcament de vehicles i d’un espai per a autocaravanes a la ròtula sud de l’anella cívica (situat al costat nord del camp de futbol).
  4. Elevació d’un pas de vianants al creuament de l’anella amb el Camí de la Ginesta per a donar prioritat als caminants i reduir la velocitat de circulació dels vehicles.

Aquesta primera fase d’actuacions té un pressupost total de 258.257,73€ i els treballs començaran aquest mateix mes de febrer.

Recepta de temporada: Arròs negre de sípia i alls tendres

Una paella fàcil i ràpida per a donar protagonisme a l’all tendre

Els alls tendres són una hortalissa que encaixa a la perfecció en tota mena d’arrossos i paelles, que són una manera genial de donar protagonisme a aquest producte de temporada. En aquest cas, us presentem una recepta d’arròs negre de sípia i alls tendres, sobre la qual podreu fer una gran varietat d’adaptacions per acomodar-la al vostre gust o els ingredients que tingueu més a la vora.

Ingredients:

  • 400g. d’arròs bomba
  • 500g. de sípia
  • 8 alls tendres
  • Una cabeça d’alls
  • 2 tomàquets madurs
  • Un pebrot verd
  • Mig pebrot vermell
  • Una ceba
  • 4 nyores
  • 800cl. de brou de peix
  • 4 bosses de tinta de calamar
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal
  • Allioli per acompanyar

Fregim els alls i les nyores amb oli d’oliva, una vegada daurat, els triturem al morter i ho afegim al brou. Al mateix oli sofregirem el tomàquet pelat, sense les llavors i tallats en dauets amb els pebrots i la ceba, també tallats en bocins petits. També ho afegirem al brou.

Posem el brou a escalfar durant mitja hora amb la tinta de calamar, el retirem del foc, el colem (no és necessari, podem fer-ho o no segons el nostre gust) i en rectifiquem la sal.

En una paella sofregim els alls tendres i la sípia tallats a bocins. Afegim l’arròs i al cap de 3 o 4 minuts el brou. Ho deixarem coure durant uns 10 minuts al foc i baixem la intensitat de la flama fins que el gra estigui cuit. Abans de servir cal deixar la paella reposar durant, almenys, dos minuts.

Recomanem acompanyar aquest plat amb una mica d’allioli.

Proposta: Pots posar-hi també gambes i pèsols! En el cas de les gambes, hauràs d’introduir-les a la paella alhora que la sípia, els pèsols els posarem en els últims minuts de cocció de l’arròs.

Producte de temporada: Alls tendres

Com plantar i cuinar alls tendres a casa?

Els alls tendres són els brots joves de l’all, collits abans no es formin els grans. Tenen un gust aromàtic molt característic, més suau i menys picant que l’all madur i, a diferència d’aquest, podem consumir-ne també la part més tendra de la tija.

Valors nutricionals

100 grams d’alls tendres contenen:

  • Calories: 29 kcal
  • Proteïnes: 2,1 g
  • Hidrats de carboni: 3,2 g
  • Greixos: 0,2 g

En general, els alls tendres tenen una aportació nutricional similar a la de l’all, però en menor concentració, per la quantitat d’aigua. Malgrat això, en podem destacar les quantitats de ferro, iode, sofre, manganès i vitamines B1, B2, B6 i C.

Com emmagatzemar, preparar i cuinar alls tendres

Pel toc aromàtic que hem comentat, són molt útils per afegir a plats com truites, guisats, sofregits. També els podem menjar en tempura, a la brasa o saltats a la paella amb una mica d’oli d’oliva.

A l’hora de cuinar amb aquest producte, convé tallar l’extrem de les arrels i la part més verda de les fulles, per deixar-ne només el tall tendre, al qual n’haurem d’eliminar una o dues capes exteriors, que solen ser massa fibroses.

Després de netejar-los d’aquesta manera, podem cuinar-los directament o guardar-los a la nevera embolicats en un full de paper de diari, d’aquesta manera els podrem mantenir durant més dies en perfecte estat. També podem congelar-los dins un recipient de plàstic per evitar que el fred directe del congelador els cremi.

Com plantar alls tendres a casa

L’all tendre és un conreu fàcil per a fer a casa, ja que només ens cal un petit hort urbà o, inclús, un test, i requereix molt poques cures.

En primer lloc, necessitarem una cabeça d’alls de bona qualitat (alguns grans productors d’all sotmeten les cabeces a llum ultraviolada per impedir que germinin i tinguin un bon aspecte durant més temps, així que serà millor si ens assegurem de comprar els alls d’un productor que no apliqui aquest procediment). Retirem la pell exterior de la cabeça d’alls, deixant-ne tots els grans al descobert i l’enfonsem en un forat a la terra (com més enfonsada quedi la cabeça, més tros de tall tendre obtindrem dels nostres alls), procurant que a la futura planta li quedi un marge d’uns 10cm de radi al seu voltant.

En general, és un cultiu que no requereix grans quantitats d’aigua, però haurem de vigilar que la terra no s’assequi massa.

Al cap d’uns tres o quatre mesos des que els vam plantar, els alls hauran brotat i estaran llestos per a la seva recol·lecció (si esperem massa, es començaran a formar els grans i obtindran un gust més fort i picant). Per a fer la recol·lecció, només hem d’estirar els brots amb cura que no es trenquin i espolsar-ne la terra.

La veu de la pagesia: Així hem viscut les glaçades del gener a l’EABT

Tres agricultors, un ramader i un enginyer agrícola expliquen les afectacions que les baixades de les temperatures han tingut sobre la producció d’aquests sectors 

Els termòmetres a la Baixa Tordera van arribar a marcar -6,1 graus centígrads en alguns punts, durant la darrera setmana de gener, amb nevades el dia 24 a les zones més muntanyoses de Tordera. Amb aquestes condicions climàtiques, que contrasten amb l’hivern especialment calorós que estem vivint, la pagesia de l’EABT ha vist, en alguns casos, afectada la producció de la seva finca.

Tres agricultors, un ramader i un enginyer agrícola de Palafolls, Blanes, Tordera, Santa Susanna i Malgrat de Mar ho han viscut així:

Ramon Crosas, pagès a la Vinya Can Crosas
      Horta de producció integrada a Palafolls.

“La majoria de cultius que tenim són força resistents al fred: calçots, cols, bròquils, enciams… Les baixes temperatures n’alenteixen una mica el creixement, però no pateixes grans pèrdues.

Hi ha cultius més fràgils, com la carxofa o la fava, que ja no tinc per no arriscar-me a perdre les collites durant una glaçada. Pèsol, però, sí que en tinc dins l’hivernacle i això sí que m’ha suposat una despesa de fer una mica de fum a les nits perquè no glacés.”

El fred de la darrera setmana de gener ha deixat postals hivernals de camps glaçats. Foto: Sergi Carbó, Can Pinell (Tordera).

Simó Pi, pagès a Hortalisses Pi
      Horta amb segell ‘Venda de Proximitat’
      a Santa Susanna.

“Hem tingut alguna pèrdua, sobretot als cultius que estan desprotegits, a l’aire lliure, especialment al camp de pèsols. Quan el pèsol es glaça, si està moltes hores sota zero, la tavella queda malmesa i la llavor atura el seu desenvolupament.

En agricultura, a l’hivern, sempre tenim algun risc que el camp es pugui glaçar i això comporti algunes pèrdues perquè, en general, cap planta no tolera bé el canvi de temperatura de passar d’estar a quinze graus a dos sota zero en qüestió d’hores.”

Jordi Julià, responsable de producció de la Cooperativa Progrés – Garbí
      Enginyer agrícola a Malgrat de Mar.

“Estem tenint pèrdues bastant importants causades per les glaçades dels darrers dies, perquè la majoria dels nostres productes són de fulla -com enciam, escarola, bleda…-. Aquest any, el factor clau ha estat que hem patit una tardor massa càlida, de manera que les plantes han crescut adaptant-se a altres condicions climàtiques.

Per al sector, això suposa una pèrdua important de la producció, amb l’agreujant que adequar el producte que ha quedat al camp (netejar fulles, triar les peces menys afectades, etc.) incrementa molt la mà d’obra de la collita i això, al final, recau en els costos del cultiu.”

Les vaques de Can Pinell gaudint del fred d’un matí de gener. Foto: Sergi Carbó, Can Pinell (Tordera).

Sergi Carbó, ramader a Can Pinell
      Granja lletera a Tordera.

“Les vaques són uns animals molt resistents al fred gràcies a la gruixuda capa de greix de la seva pell. On sí que hi ha un risc és amb les cries de menys de 3 o 6 mesos de vida, les quals són més dèbils i hem de resguardar-les en quadra amb un jaç de palla per mantenir-les calentes. En general, sempre cal mantenir unes bones condicions de les instal·lacions de la granja i procurar que tots els animals tinguin un estable sec per fer de refugi.”

Miquel Rams, pagès a Can Rams i membre del Consell Rector de la Cooperativa La Conca de la Tordera
      Horta de producció integrada a Tordera.

“Les glaçades, en aquest temps, són normals, però sempre hi ha cultius que se’n ressenten una mica més, com el bròquil, les bledes o les carxofes. El que passa quan hi ha glaçades més fortes és que la producció minva i els preus pugen. El consumidor trobarà preus una mica més cars, però, com és de costum, el cop més fort se l’endurà el pagès.”

Una glaçada d’aquestes característiques pot arribar a suposar pèrdues destacables per al sector agrari. Foto: Vinya Can Crosas (Palafolls)

Quines eines té la pagesia per a protegir els seus horts del fred?

Visitem la finca Hortalisses Pi per descobrir quatre estratègies amb les quals han evitat la glaçada dels conreus

Els dies més freds de l’hivern poden causar grans estralls a les collites de la temporada. Per això, la pagesia ha desenvolupat diferents sistemes per a protegir els conreus i evitar grans pèrdues. En Simó Pi ens fa una passejada per la finca Hortalisses Pi, a Santa Susanna, per a ensenyar-nos les diferents eines antigelada que han fet servir durant les darreres setmanes.

Hivernacles i túnels

El tomàquet xerri pera, guardonat amb diversos premis, és l’especialitat de la finca Hortalisses Pi i en conreen durant tot l’any dins d’hivernacles i túnels on, ara, també hi ha algunes pesoleres: “en aquest cas, en estar més protegides, les pèrdues són pràcticament zero”, afirma Pi. Però, què passa quan patim episodis excepcionals de canvi de temperatures tan bruscs com aquests? L’horticultor explica que la producció s’atura i s’han de prendre mesures excepcionals per evitar grans pèrdues.

Dos dels hivernacles a la finca dels Pi estan equipats amb un sistema d’aïllament tèrmic més específic (una pantalla al sostre i parets dobles als laterals) i calefacció per als casos d’emergència.

Espelmes antigelada

Als hivernacles i túnels que no han estat preparats d’aquesta manera, es fan servir espelmes antigelada. Es tracta d’uns pots de sis quilograms de parafina que, en ser encesos, desprenen un fum no tòxic que crea un núvol que actua com un aïllant tèrmic: quan la cendra d’aquest fum cau sobre les planes genera calor, pujant la temperatura entre dos i tres graus.

“La feina que dona tot això és que has d’estar de guàrdia per si baixen massa les temperatures”, relata l’agricultor. Vora les cinc de la matinada s’assoleixen les temperatures mínimes i l’equip d’Hortalisses Pi es desplaça al camp per a posar en marxa les més de 220 espelmes antigelada que tenen repartides dins dels hivernacles i túnels: “això ens comporta una hora o hora i mitja de feina”, afirma.

En alguns conreus d’exterior es cremen restes vegetals per a mantenir la temperatura sobre els zero graus. Foto: Simó Pi, Hortalisses Pi (Santa Susanna)

Crema de restes vegetals

El cultiu de carxofes a la finca d’Hortalisses Pi és a l’exterior, i també es veu ressentit amb la davallada de les temperatures: “si es congela, la carxofa queda petita, el cor es torna negre i ja no la podem comercialitzar”. En aquest cas, la solució més òptima és apujar la temperatura del camp amb la crema de restes vegetals (de mongeteres i tomaqueres seques) als camins que travessen aquest conreu. “Això ho fem a partir de les sis i mitja, normalment”, una vegada els cultius més sensibles dels hivernacles han quedat protegits.

Mantes tèrmiques

“També tenim un cultiu d’aire lliure amb tots els articles que venem aquí, a la botigueta, amb enciam, ceba, col, fava, bròquil, coliflor… que no té cap mena de protecció. Per això, quan es preveuen glaçades, hi posem per sobre una manta tèrmica que protegeix un o dos graus i evita que perdem la collita”, conclou Simó Pi.

Dins els hivernacles s’encenen espelmes de parafina per a crear un núvol de fum que actua com a aïllant tèrmic. Foto: Simó Pi, Hortalisses Pi (Santa Susanna)