Servei gratuït d’informació i alertes agro-meteorològiques per a la pagesia de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

La informació en temps real del Servei d’Alertes Agro-meteorològiques facilita la presa de decisions de les explotacions agràries

 

Des del passat mes de juny l’Espai Agrari Baixa Tordera ofereix aquesta eina de forma pilot als pagesos i pageses de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, amb l’objectiu de facilitar la presa de decisions a l’explotació.

El servei consta de tres notificacions:

  • A través del butlletí diari s’envia la predicció a 5 dies vista. Els usuaris poden veure la predicció en el seu municipi i en els municipis que integren l’Espai Agrari amb una precisió de 72 hores, a través del servei App i Web.
  • Les alertes, que es poden rebre via Whatsapp, correu electrònic, l’app o el lloc web i proporciona alertes de fenòmens adversos configurades específicament per la zona de la Baixa Tordera. A l’alerta s’envia un mapa de colors amb la diferenciació, si escau, per a cada municipi que integra l’Espai Agrari.
  • Predicció a llarg termini: quinzenalment els i les usuari@s reben una notificació amb la predicció a tres setmanes vista. La precisió de la predicció de la primera setmana és més fiable. En la segona i tercera setmana s’hi veu representada la tendència amb l’evolució de la temperatura, els nivells de pluja estimats, …Tot això acompanyat de textos explicatius per tal de preveure possibles escenaris.
 
Predicció de la Baixa Tordera de Taiko Meteorologia

La inscripció al servei és en línia i gratuïta. Només cal inscriure’s mitjançant aquest enllaç.

Per qualsevol dubte, podeu contactar amb Marc Riera, tècnic de suport de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera (666 54 17 28).

Comença un nou curs del CFGM en Producció Agroecològica a l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar

Donem la benvinguda als nous alumnes del Cicle Formatiu en Producció Ecològica

9 alumnes, amb els que compartim amor per la terra, han començat aquest cicle formatiu en què aprendran, de manera teòrica i pràctica, el necessari per iniciar-se en els treballs agraris de producció i comercialització de productes agrícoles i ramaders ecològics.

 

Enguany, i per tal de seguir aprofundint en la innovació agrària, l’Institut està creant una parcel·la agroforestal, en el que s’hi plantaran arbres perennes compatibles amb cultius herbacis i ramaderia. 

 

D’altra banda, per al foment de la biodiversitat i la seva utilitat en la gestió de plagues i malalties, a la zona de l’oasi de papallones de l’IES s’ha fet una petita bassa naturalitzada amb plantes aquàtiques i una estructura de troncs per acollir fauna terrestre.

 

Estem molt content@s de donar la benvinguda a aquests nous 9 alumnes. La seva formació representa un pas crucial cap a la garantia d’un relleu generacional en l’agricultura local.

Si vols seguir el dia a dia dels estudiants i professors del CFGM en Producció Agroecològica visita el seu blog o el seu perfil d’Instagram

 

Jornada de portes obertes al CFGM en Producció Agroecològica!

Consulta les dates de preinscripció i matrícula per al pròxim curs del CFGM en Producció Agroecològica a l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar

Estàs interessat en el món de la pagesia? El contacte amb la natura i aprendre a cultivar aliments? Vine a les jornades de portes obertes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica (20 de març) i descobreix tot el que t’ofereix aquesta opció formativa!

Amb aquests estudis aprendràs de manera teòrica i pràctica tot allò que necessites per a la producció i comercialització de productes agrícoles i ramaders ecològics en un format dual que inclou 1320 hores de formació al centre (entre l’aula i la finca agrària pròpia), 416 hores de pràctiques en una empresa i 264 hores que dedicaràs al teu Treball de Síntesi.

Consulta tota la informació necessària en aquest dossier i observa el dia a dia dels estudiants i els professors del CFGM en Producció Agroecològica al seu blog i a Instagram.

Si encara no ho tens clar, llegeix l’entrevista a Naiara Cervantes, antiga alumna del cicle, vine a les jornades de portes obertes el dia 20 de març i contacta amb l’Institut Ramon Turró i Darder!  

 

Dates:

  • 20 de març a les 19h: Jornada de portes obertes
  • Del 12 al 18 d’abril: Presentació de sol·licituds de l’alumnat amb continuïtat d’escolarització.
  • Del 9 al 15 de maig: Presentació de sol·licituds de la resta de l’alumnat.
  • Del 3 al 7 de juliol: Matrícula.

La Diputació de Barcelona engega el Pla d’Acció pel Relleu Agrari

Constarà de tres objectius principals: facilitar el relleu generacional, fomentar l’emprenedoria i recuperar els camps de conreu en desús

La Diputació de Barcelona ha posat en marxa el Pla d’Acció pel Relleu Agrari, un full de ruta que preveu fer front als reptes que s’enfronten les entitats que fan la gestió i dinamització agrària al territori, així com concretar solucions per promoure aquest relleu generacional al sector, amb la incorporació de persones joves i emprenedores.

Una jornada participativa celebrada al febrer al Parc Rural del Montserrat va ser la primera de les accions del pla, que va comptar amb la presència d’una vintena d’entitats d’arreu de les comarques barcelonines. Durant la sessió, Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària (DTA) de la Diputació de Barcelona, va presentar les primeres passes de l’elaboració i implementació del Pla d’Acció pel Relleu Agrari que, emmarcat dins el programa BCN Smart Rural, té un triple objectiu: facilitar el relleu generacional, fomentar l’emprenedoria agrària i recuperar els camps de conreu en desús.

Aquest full de ruta, de moment, inclou la realització d’una trentena d’entrevistes a persones que s’han incorporat al sector agrari per diagnosticar les problemàtiques que presenta territori i l’organització d’una sèrie de tallers amb tècnics dels bancs de terres i parcs agraris, pagesos que es jubilaran aviat i persones que voldrien treballar al camp.

Es preveu que el Pla d’Acció pel Relleu Agrari es pugui implementar durant 2024. Foto: Diputació de Barcelona

Abans de finalitzar la jornada al Parc Rural del Montserrat, la investigadora de l’IRTA Anna Claret ha dinamitzat un taller per a buscar propostes de solucions que promoguin i facilitin el canvi generacional de la pagesia. D’entre les respostes que es van debatre, es va fer especial incís en la necessitat d’ampliar la protecció dels espais agraris del territori i incrementar la superfície dels bancs de terra.

L’objectiu marcat per la Diputació de Barcelona és haver redactat el Pla d’Acció abans no acabi 2023, per a poder implementar-lo als vuit parcs agraris, inclòs l’Espai Agrari Baixa Tordera, i la Xarxa de Bancs de Terres de les comarques barcelonines durant 2024.

Així són els nous ajuts PAC especialment dirigits a joves agricultors i ramaders

La Unió Europea invertirà durant el període 2023 – 2027 una partida pressupostària de la PAC a incentivar el relleu generacional de la pagesia

Els ajuts de la Política Agrícola Comuna (PAC), són un conjunt de subvencions i ajudes financeres que s’ofereixen als agricultors i ramaders de la Unió Europea per garantir la seva sostenibilitat i competitivitat.

En què consisteixen aquests ajuts?

Els ajuts PAC es divideixen en dos pilars. El primer està format per ajuts directes a l’agricultura i la ramaderia, depenen de la superfície de terreny cultivat o el nombre de caps de bestiar declarats i tenen com a objectiu garantir un nivell de renda mínim als agricultors i ramaders i ajudar-los a afrontar les incerteses del mercat.

El segon pilar està format enfocat a la promoció, desenvolupament rural i la diversificació econòmica. Aquestes línies estan dissenyades per ajudar els agricultors i ramaders a desenvolupar altres activitats econòmiques, a banda de la pagesia, com ara el turisme rural o la transformació d’aliments i altres productes artesanals. Aquestes ajudes també són destinades a finançar projectes que contribueixen a millorar la sostenibilitat i la protecció del medi ambient.

La PAC per joves agricultors i ramaders

El paquet d’ajuts que s’obre durant aquest any, la PAC 2023-2027, duu una sèrie de novetats, com ara l’actualització de les línies destinades a la pagesia jove. Aquesta posada al dia que afavoreix les noves generacions d’agricultors i ramaders, concorda amb les estratègies que s’estan impulsant arreu d’Europa per a motivar un relleu generacional progressiu i sostenible. Així són aquestes PAC per a joves:

  • Primer pilar: Ajut complementari a la renda per a joves

Es tracta d’un pagament que complementa l’ajut bàsic a la renda per aquelles persones que tenen com a màxim 40 anys i que s’han incorporat a l’activitat agrària com a responsable d’explotació durant els darrers cinc anys.

L’ajut consisteix en un complement del 100% de l’import del valor mig regional (VMR), que s’incrementarà en un 15% en cas que la beneficiària sigui una dona titular o cotitular de l’explotació. Aquest ajut es pot percebre per un màxim de 100 hectàrees i durant un període de cinc anys.

  • Segon pilar: Establiment de joves agricultors

Aquest ajut compta amb una prima base de 22.000€ per a tots els beneficiaris, que es podrà ampliar fins als 70.000€ si es compleixen una sèrie de requisits. Està dirigit a persones d’entre 18 i 40 anys que accedeixen per primera vegada a la titularitat d’una explotació agrària i serà obligatori realitzar l’itinerari formatiu exigit. A més, caldrà que l’explotació obtingui una renda unitària de treball (RUT) mínima del 35% i que el o la jove hi aporti un mínim de mitja unitat de treball agrari.

Naiara Cervantes: “Un any després d’acabar el CFGM en Producció Agroecològica m’he fet autònoma, he creat la meva pròpia empresa i he comprat un local al Mercat Municipal de Blanes”

La Naiara va acabar els seus estudis en agroecologia el 2022 i ara ho recomana “a qualsevol persona” interessada a ser autosuficient, ser conscient del que ens envolta i cuidar-ho

Amb 28 anys, la Naiara Cervantes, de Blanes, va prendre la decisió de canviar el seu estil de vida per dedicar-se a l’agricultura i va començar el Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica a l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar. Ara, tres anys més tard ha pogut deixar la seva antiga feina per endinsar-se de ple a la pagesia local. En aquesta trobada, ens explica la seva experiència al cicle formatiu i la seva trajectòria professional des de llavors.

Quina ha estat la teva trajectòria professional des que vas acabar el CFGM en Producció Agroecològica?

Vaig acabar el maig de 2022 i des de llavors he aconseguit cultivar a consciència els meus propis productes, els quals també venc jo mateixa, creant un circuit de venda directa als meus clients i col·laborant en mantenir la sobirania alimentària al poble.

On ets ara? Quines tasques desenvolupes?

M’he fet autònoma, he creat la meva pròpia empresa i he comprat un local al Mercat Municipal de Blanes, on ofereixo fruita i verdura de collita pròpia i de pagesos propers. És tot producte de proximitat i lliure de residus de síntesi química, que això és vital.

Què et va motivar a matricular-te al cicle?

La família de la meva parella, en Jordi, té vàries generacions d’agricultors, les quals han viscut a Mas Martí, nom que també rep l’empresa, i han estat treballant en l’agricultura durant molts anys. Jo tenia la meva feina, però també ajudava en les feines del camp i m’hi vaig enamorar.

La Naiara distribueix la seva producció a través de la seva pròpia marca, Hortalisses Mas Martí, que podreu trobar al Mercat Municipal de Blanes i a través del seu web. Foto: Naiara Cervantes

Què va ser el millor de l’experiència al cicle?

L’ambient familiar que s’acaba creant tant amb els companys com amb els professors. També que és un cicle molt pràctic, passes bastants hores al camp i, a mi, això em va agradar molt.

Quins aprenentatges valores més positivament?

Sobretot, haver après a treballar en equip. Al principi m’era impossible, només sabia fer les coses si les feia jo sola, creia que era una virtut, però avui en dia puc assegurar que no hi ha res com poder treballar en equip.

Què et van aportar els professors?

Els professors em van aportar, a part de molts moments, molts, molt bons, coneixements i aprendre a veure les coses des de diferents punts de vista, essent tots vàlids, no només un.

Què penses de les instal·lacions?

Les instal·lacions són molt adequades per fer la teoria i les pràctiques, i cada vegada les estan millorant més.

La Naiara Cervantes explica la seva trajectòria professional després d’acabar el CFGM en Producció Agroecològica i diu que hi va aprendre molt més no només la professió de pagesa. Foto: Naiara Cervantes

A qui li recomanaries que estudiés el cicle?

A qualsevol persona, en realitat, crec que és important ser autosuficient, ser conscient del que ens envolta i cuidar-ho.

Has pogut aprofitar allò que vas aprendre al cicle a la teva vida professional? Com?

I tant! He aconseguit produir els meus productes i vendre’ls a la meva botiga, Mas Martí, al Mercat Municipal de Blanes.

 

A més del Mercat Municipal de Blanes, la Naiara ven la seva producció en cistelles setmanals que podeu encarregar a través del seu web.

La veu de la pagesia: Tres agricultors de l’EABT responen a alguns dels tòpics més habituals sobre la pagesia

És veritat tot allò que es diu sobre la pagesia?

Tot i que la supervivència de tots depèn del sector agrari, les professions del camp estan, sovint, envoltades d’una sèrie de tòpics basats en imatges idealitzades que no sempre s’assemblen a la realitat.

L’Oriol Arias, de El Tros de l’Uri (Malgrat de Mar), en Pol Pi, de L’Hort d’en Pol (Santa Susanna) i en Miquel Riera, d’Horta Pla de Munt (Palafolls) són tres pagesos de l’Espai Agrari Baixa Tordera de tres generacions properes, però diferents, i ens han explicat la seva percepció sobre cinc dels tòpics sobre l’ofici de pagès que més hem escoltat darrerament.

“No et pots guanyar la vida sent pagès”

Oriol Arias: “Si arribes al consumidor final i potencies la part comercialitzadora et pots guanyar la vida fent de pagès perfectament. També, aniràs millor si vas invertint sobre l’explotació i busques la producció de cultius alternatius com la quarta gamma, el producte ecològic o les miniverdures. Per altra banda, no tinc clar quants pagesos de l’Espai Agrari es guanyen la vida fent de pagès o gràcies a altres recursos no relacionats amb la terra”.

Pol Pi: “Sí que te la pots guanyar, però cal implicar al màxim el teu esforç perquè tot tiri endavant: cuidar bé les plantes i tenir un bon manteniment d’hivernacles, controlar el bon estat del camp, estar a sobre amb tema fertilitzants i tractaments… I, sobretot, controlar els costos de producció”.

Miquel Riera: Als anys 90, quan jo vaig començar a treballar es feien molts diners fent de pagès. Ara, en aquests darrers 10 anys,  estem en estat de supervivència,  esperant que tot torni a canviar.

“Els pagesos mai tenen vacances ni caps de setmana”

Oriol Arias: “Depèn de com tinguis organitzada la producció i la venda. Pot ser que alguns dissabtes hagis de treballar, com a moltes altres feines, però jo, al Pla de Grau (Malgrat de Mar), per Nadal o el diumenge no hi veig pràcticament ningú. De fet, jo treballo molt pocs caps de setmana a l’any, només quan m’he de passar pel camp per controlar, collir o regar alguna cosa de manera urgent”.

Pol Pi: “En el nostre cas, ens organitzem de tal manera que al cap de setmana estigui tota la feina feta o controlada, per tal de poder gaudir de la vida i desconnectar una mica. I en el període de vacances, com som dues empreses familiars, doncs ens ajudem per poder-les fer”.

Miquel Riera: “Alguns pagesos no podem fer un mes de vacances seguides, i menys a l’agost, quan més feina tenim… Treballem amb plantes que són vives! Però al llarg de l’any fem vacances com tothom”.

“Ser pagès és molt avorrit, faràs cada dia el mateix”

Oriol Arias: “Precisament, és una feina molt variable. Fas de tot: produeixes,  comercialitzes, factures, et converteixes en un manetes, ets un gestor… I això, deixant de banda totes les variables externes, com la climatologia i la fauna salvatge, que encara allunyen més la feina de la rutina”.

Pol Pi: “A la gent que és pagesa de veritat i que realment viu aquest ofici, no ens importa fer una mateixa feina durant hores, tot i que avui en dia, en el món de l’agricultura hi ha moltes feines diferents que et permet tenir una rutina ben variada. Les ganes que tenim de cultivar i cuidar les nostres plantes, per a poder servir als clients no ens les treu ningú!”

Miquel Riera: “Fer de pagès és una muntanya russa. No hi ha cap any que sigui igual, estem molt entretinguts i tenim un repte enorme: produir aliments sense carregar-nos el planeta”.

Oriol Arias: “La pagesia és un ofici vocacional i que molt poques persones saben fer”. Foto: Oriol Arias
Pol Pi: “Penso que la gent no sap la feina que hi ha darrere d’una hortalissa que veuen a l’aparador de la botiga”. Foto: Hortalisses Pi

“És una feina que ningú valora perquè podria fer-la qualsevol”

Oriol Arias: “Com qualsevol altra feina després de moltes hores d’aprenentatge. És un ofici que és vocacional i que molt poques persones saben fer. Només la podràs fer bé si, per a tu, és vocacional o tens una empresa familiar i segueixes els passos dels teus pares o familiars”.

Pol Pi: “La llàstima d’aquest món és que hi ha gent que pensa així, però això no és veritat: l’agricultura és cada vegada més complicada, per temes de plagues, fongs, bacteris, virus, noves tècniques, introducció de fauna útil etc… Penso que la gent no sap la feina que hi ha darrere d’una hortalissa que veuen a l’aparador de la botiga”.

Miquel Riera: “És una feina poc valorada, perquè les noves generacions viuen en un món de cotó fluix”.

“La pagesia està ancorada al passat, fa segles que no canvia res i no hi ha avenços tecnològics”

Oriol Arias: “Ha canviat al 100%. Només cal veure el nivell de la maquinària actual i la tecnologia incorporada a les explotacions agràries”.

Pol Pi: “Des de fa anys, l’agricultura ha canviat molt: amb els avenços tecnològics podem controlar els regs, hivernacles, calefaccions, etc. des d’un dispositiu mòbil i des de qualsevol lloc. I seguirà avançant. També hi té a veure el tipus d’agricultura, que amb el temps ha anat avançant abans era tot convencional, amb la utilització de molts productes químics, però ara moltes empreses hem fet el canvi, o l’estan començant a fer, amb la lluita integrada cap a l’ecològic, una agricultura molt més sostenible i saludable”.

Miquel Riera: “La pagesia no para d’evolucionar. Cada cop se’ns demana més: reduir el consum d’aigua i la petjada de CO2, no utilitzar pesticides, ser més productius… I tot això sense apujar els preus dels nostres productes per no pujar la inflació”.

Miquel Riera: “Tenim un repte enorme: produir aliments sense carregar-nos el planeta”. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Pilarín Bayés homenatja la pagesia amb un mural a Santa Susanna

La ninotaire catalana va visitar el municipi al novembre per a viure la tradició i l’actualitat susannenques

Santa Susanna té un nou punt d’interès que destaca la seva cultura i tradicions: un mural creat per l’artista catalana Pilarín Bayés que mostra llocs emblemàtics del poble, incloent-hi referències a la pagesia i vida rural, un sector històricament molt rellevant en aquest municipi de l’Espai Agrari Baixa Tordera.

A l’esquerra del mural, ocupant-ne ben bé una quarta part, la ninotaire catalana representa l’arrelament de la pagesia i l’horta a Santa Susanna, amb la il·lustració d’una família pagesa que es cuida d’un conreu de tomàquets. De fons, podem veure el paisatge agrícola del municipi, amb altres camps, una casa pairal i alguns hivernacles.

Als seus 81 anys, Bayés va visitar Santa Susanna al novembre de l’any passat per a passejar i copsar la tradició i l’actualitat susannenques, les quals va plasmar en un dibuix fet a mà encarregat per l’Ajuntament del poble, que ara ha estat reproduït en un gran format mural, instal·lat a l’aparcament del centre de la vila.

Recepta: Pastís d’espàrrecs

Per a un sopar fàcil i cuinar amb nens

La recepta d’aquest mes és d’allò més fàcil, de manera que també és una bona opció per a cuinar amb nens i descobrir els sabors i les textures de l’espàrrec verd. No trigareu més de 10 minuts en elaborar la preparació, però cal calcular que li haurem de sumar mitja hora o 40 minuts de cocció al forn.

Ingredients:

  • Una làmina de pasta de full rectangular
  • Un manat d’espàrrecs verds gruixuts
  • Un ou
  • 50 ml de nata líquida
  • Formatge ratllat del vostre gust (opcional)
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal

Renteu els espàrrecs i talleu un o dos dits de l’extrem inferior. Si són molt gruixuts, podeu tallar-los per la meitat de manera longitudinal. Els posarem sobre un recipient apte per a microones, els regarem amb oli d’oliva i sal i els cuinarem durant 3 o 4 minuts a màxima potència fins que quedin estovats.

A continuació, disposem la làmina de pasta de full sobre una safata de forn i dobleguem les vores cap a dins per a crear un marc d’un o dos centímetres. La resta de la superfície de la massa la punxarem amb una forquilla.

En un bol barregem l’ou, la nata i un pessic de sal. Disposem els espàrrecs sobre la pasta de full, l’un al costat de l’altre i aboquem la barreja que acabem de preparar per sobre. Si ens agrada el formatge ratllat, podem triar aquell que més gaudim per repartir-lo per sobre de tot, al nostre gust!

Cuinarem el pastís durant 30 o 40 minuts en un forn preescalfat a 200ºC, fins que les vores es vegin daurades, l’ou hagi quallat i el formatge, si n’heu posat, quedi gratinat.

Com en la majoria de receptes que us proposem des de l’EABT, a partir d’aquí podeu fer volar la vostra imaginació (i el paladar)! Depenent de la temporada, podeu canviar l’hortalissa, afegir una mica d’embotit com pernil dolç o bacó, posar-hi ceba caramel·litzada o condimentar-ho amb alguna espècie com el pebre negre o la cúrcuma.

Producte de temporada: Espàrrec verd

Així és el conreu i l’aportació nutricional de l’espàrrec verd

L’espàrrec verd és una hortalissa que es cull a principis de primavera i que ha estat valorada durant segles per la seva textura delicada i sabor suau. A més de ser deliciós, l’espàrrec verd també és una interessant font de nutrients que generen una sèrie de beneficis per al nostre organisme.

L’espàrrec verd és originari de la regió mediterrània i ha estat conreat durant milers d’anys. Els egipcis, grecs i romans consideraven l’espàrrec verd una delicadesa, i es creu que van ser els darrers qui el van portar a Gran Bretanya durant l’època de la conquesta romana. A partir del segle XVI, l’espàrrec verd es va popularitzar arreu d’Europa i més tard més enllà del continent.

Valors nutricionals

100 grams d’espàrrecs verds contenen:

  • Calories: 18 kcal
  • Proteïnes: 2,7 g
  • Hidrats de carboni: 1,1 g
  • Greixos: 0 g
  • Fibra: 1,5 g
  • Aigua: 94,7 g
  • Vitamina C: 26 mg
  • Vitamina E: 53 μg
  • Betacarotens: 2,5 mg
  • Calci: 22 mg
  • Potassi: 207 mg

Consumir espàrrec verd ofereix una gran varietat de beneficis per a la nostra salut:

  1. Millora la digestió: És molt ric en fibra, la qual cosa ajuda a mantenir el tracte intestinal sa i ajuda a provocar una sensació de sacietat. També conté inulina, un tipus de fibra prebiòtica que ajuda a alimentar els bacteris beneficiosos del tracte intestinal.
  2. Font de vitamines i minerals: L’espàrrec conté una quantitat notable de vitamina C, necessària per a la formació del col·lagen i, per tant, vital per al creixement, la reparació de teixits i el manteniment dels ossos, músculs i pell. Per la seva banda, la vitamina K és necessària per a la correcta coagulació de la sang.
  3. Propietats antioxidants: Els diversos compostos aminoàcids antioxidants de l’espàrrec, com ara la glutatió ajuden a protegir les cèl·lules dels danys causats pels radicals lliures.

Conreu de l’espàrrec verd

El cultiu d’espàrrecs és una inversió a llarg termini, fet que amb les cures necessàries, una esparreguera és prou productiva durant set o deu anys.

Per a poder conrear-les, necessitem un espai relativament gran, fet que aquesta planta no conviu còmodament compartint el terra amb altres espècies i necessita un sòl ben drenat, lluminós i amb una aportació nutritiva inicial important. Una vegada plantades les “garres”, les arrels de l’esparreguera d’on naixeran els espàrrecs, que podrem començar a recol·lectar al cap de dos anys, arribant a la màxima capacitat de producció de la planta entre la tercera i la cinquena collita.

Palafolls posa en marxa l’anella cívica de l’EABT

Aquest mes de febrer es comença la fase constructiva de les 4 accions aprovades

L’Ajuntament de Palafolls va aprovar la primera fase del projecte constructiu de l’anella cívica de l’Espai Agrari Baixa Tordera a mitjans de gener. Es tracta d’un camí circular al voltant de la zona agrària nord del municipi pel qual s’aprofitaran els trams de titularitat municipal i s’adequarà el fragment de la vora del riu Tordera, amb l’objectiu de crear una nova via de circulació i coneixement a l’espai agrari palafollenc. El projecte és més extens, però de moment s’han aprovat diverses accions en quatre àmbits diferents:

  1. Adequació de la protectora d’animals de Palafolls.
  2. Adequació del tram de camí del costat de la Tordera per a la circulació de vianants. També es conduiran les aigües pluvials i dels camps cap al riu.
  3. Habilitació d’un aparcament de vehicles i d’un espai per a autocaravanes a la ròtula sud de l’anella cívica (situat al costat nord del camp de futbol).
  4. Elevació d’un pas de vianants al creuament de l’anella amb el Camí de la Ginesta per a donar prioritat als caminants i reduir la velocitat de circulació dels vehicles.

Aquesta primera fase d’actuacions té un pressupost total de 258.257,73€ i els treballs començaran aquest mateix mes de febrer.

Recepta de temporada: Arròs negre de sípia i alls tendres

Una paella fàcil i ràpida per a donar protagonisme a l’all tendre

Els alls tendres són una hortalissa que encaixa a la perfecció en tota mena d’arrossos i paelles, que són una manera genial de donar protagonisme a aquest producte de temporada. En aquest cas, us presentem una recepta d’arròs negre de sípia i alls tendres, sobre la qual podreu fer una gran varietat d’adaptacions per acomodar-la al vostre gust o els ingredients que tingueu més a la vora.

Ingredients:

  • 400g. d’arròs bomba
  • 500g. de sípia
  • 8 alls tendres
  • Una cabeça d’alls
  • 2 tomàquets madurs
  • Un pebrot verd
  • Mig pebrot vermell
  • Una ceba
  • 4 nyores
  • 800cl. de brou de peix
  • 4 bosses de tinta de calamar
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal
  • Allioli per acompanyar

Fregim els alls i les nyores amb oli d’oliva, una vegada daurat, els triturem al morter i ho afegim al brou. Al mateix oli sofregirem el tomàquet pelat, sense les llavors i tallats en dauets amb els pebrots i la ceba, també tallats en bocins petits. També ho afegirem al brou.

Posem el brou a escalfar durant mitja hora amb la tinta de calamar, el retirem del foc, el colem (no és necessari, podem fer-ho o no segons el nostre gust) i en rectifiquem la sal.

En una paella sofregim els alls tendres i la sípia tallats a bocins. Afegim l’arròs i al cap de 3 o 4 minuts el brou. Ho deixarem coure durant uns 10 minuts al foc i baixem la intensitat de la flama fins que el gra estigui cuit. Abans de servir cal deixar la paella reposar durant, almenys, dos minuts.

Recomanem acompanyar aquest plat amb una mica d’allioli.

Proposta: Pots posar-hi també gambes i pèsols! En el cas de les gambes, hauràs d’introduir-les a la paella alhora que la sípia, els pèsols els posarem en els últims minuts de cocció de l’arròs.

Producte de temporada: Alls tendres

Com plantar i cuinar alls tendres a casa?

Els alls tendres són els brots joves de l’all, collits abans no es formin els grans. Tenen un gust aromàtic molt característic, més suau i menys picant que l’all madur i, a diferència d’aquest, podem consumir-ne també la part més tendra de la tija.

Valors nutricionals

100 grams d’alls tendres contenen:

  • Calories: 29 kcal
  • Proteïnes: 2,1 g
  • Hidrats de carboni: 3,2 g
  • Greixos: 0,2 g

En general, els alls tendres tenen una aportació nutricional similar a la de l’all, però en menor concentració, per la quantitat d’aigua. Malgrat això, en podem destacar les quantitats de ferro, iode, sofre, manganès i vitamines B1, B2, B6 i C.

Com emmagatzemar, preparar i cuinar alls tendres

Pel toc aromàtic que hem comentat, són molt útils per afegir a plats com truites, guisats, sofregits. També els podem menjar en tempura, a la brasa o saltats a la paella amb una mica d’oli d’oliva.

A l’hora de cuinar amb aquest producte, convé tallar l’extrem de les arrels i la part més verda de les fulles, per deixar-ne només el tall tendre, al qual n’haurem d’eliminar una o dues capes exteriors, que solen ser massa fibroses.

Després de netejar-los d’aquesta manera, podem cuinar-los directament o guardar-los a la nevera embolicats en un full de paper de diari, d’aquesta manera els podrem mantenir durant més dies en perfecte estat. També podem congelar-los dins un recipient de plàstic per evitar que el fred directe del congelador els cremi.

Com plantar alls tendres a casa

L’all tendre és un conreu fàcil per a fer a casa, ja que només ens cal un petit hort urbà o, inclús, un test, i requereix molt poques cures.

En primer lloc, necessitarem una cabeça d’alls de bona qualitat (alguns grans productors d’all sotmeten les cabeces a llum ultraviolada per impedir que germinin i tinguin un bon aspecte durant més temps, així que serà millor si ens assegurem de comprar els alls d’un productor que no apliqui aquest procediment). Retirem la pell exterior de la cabeça d’alls, deixant-ne tots els grans al descobert i l’enfonsem en un forat a la terra (com més enfonsada quedi la cabeça, més tros de tall tendre obtindrem dels nostres alls), procurant que a la futura planta li quedi un marge d’uns 10cm de radi al seu voltant.

En general, és un cultiu que no requereix grans quantitats d’aigua, però haurem de vigilar que la terra no s’assequi massa.

Al cap d’uns tres o quatre mesos des que els vam plantar, els alls hauran brotat i estaran llestos per a la seva recol·lecció (si esperem massa, es començaran a formar els grans i obtindran un gust més fort i picant). Per a fer la recol·lecció, només hem d’estirar els brots amb cura que no es trenquin i espolsar-ne la terra.

La veu de la pagesia: Així hem viscut les glaçades del gener a l’EABT

Tres agricultors, un ramader i un enginyer agrícola expliquen les afectacions que les baixades de les temperatures han tingut sobre la producció d’aquests sectors 

Els termòmetres a la Baixa Tordera van arribar a marcar -6,1 graus centígrads en alguns punts, durant la darrera setmana de gener, amb nevades el dia 24 a les zones més muntanyoses de Tordera. Amb aquestes condicions climàtiques, que contrasten amb l’hivern especialment calorós que estem vivint, la pagesia de l’EABT ha vist, en alguns casos, afectada la producció de la seva finca.

Tres agricultors, un ramader i un enginyer agrícola de Palafolls, Blanes, Tordera, Santa Susanna i Malgrat de Mar ho han viscut així:

Ramon Crosas, pagès a la Vinya Can Crosas
      Horta de producció integrada a Palafolls.

“La majoria de cultius que tenim són força resistents al fred: calçots, cols, bròquils, enciams… Les baixes temperatures n’alenteixen una mica el creixement, però no pateixes grans pèrdues.

Hi ha cultius més fràgils, com la carxofa o la fava, que ja no tinc per no arriscar-me a perdre les collites durant una glaçada. Pèsol, però, sí que en tinc dins l’hivernacle i això sí que m’ha suposat una despesa de fer una mica de fum a les nits perquè no glacés.”

El fred de la darrera setmana de gener ha deixat postals hivernals de camps glaçats. Foto: Sergi Carbó, Can Pinell (Tordera).

Simó Pi, pagès a Hortalisses Pi
      Horta amb segell ‘Venda de Proximitat’
      a Santa Susanna.

“Hem tingut alguna pèrdua, sobretot als cultius que estan desprotegits, a l’aire lliure, especialment al camp de pèsols. Quan el pèsol es glaça, si està moltes hores sota zero, la tavella queda malmesa i la llavor atura el seu desenvolupament.

En agricultura, a l’hivern, sempre tenim algun risc que el camp es pugui glaçar i això comporti algunes pèrdues perquè, en general, cap planta no tolera bé el canvi de temperatura de passar d’estar a quinze graus a dos sota zero en qüestió d’hores.”

Jordi Julià, responsable de producció de la Cooperativa Progrés – Garbí
      Enginyer agrícola a Malgrat de Mar.

“Estem tenint pèrdues bastant importants causades per les glaçades dels darrers dies, perquè la majoria dels nostres productes són de fulla -com enciam, escarola, bleda…-. Aquest any, el factor clau ha estat que hem patit una tardor massa càlida, de manera que les plantes han crescut adaptant-se a altres condicions climàtiques.

Per al sector, això suposa una pèrdua important de la producció, amb l’agreujant que adequar el producte que ha quedat al camp (netejar fulles, triar les peces menys afectades, etc.) incrementa molt la mà d’obra de la collita i això, al final, recau en els costos del cultiu.”

Les vaques de Can Pinell gaudint del fred d’un matí de gener. Foto: Sergi Carbó, Can Pinell (Tordera).

Sergi Carbó, ramader a Can Pinell
      Granja lletera a Tordera.

“Les vaques són uns animals molt resistents al fred gràcies a la gruixuda capa de greix de la seva pell. On sí que hi ha un risc és amb les cries de menys de 3 o 6 mesos de vida, les quals són més dèbils i hem de resguardar-les en quadra amb un jaç de palla per mantenir-les calentes. En general, sempre cal mantenir unes bones condicions de les instal·lacions de la granja i procurar que tots els animals tinguin un estable sec per fer de refugi.”

Miquel Rams, pagès a Can Rams i membre del Consell Rector de la Cooperativa La Conca de la Tordera
      Horta de producció integrada a Tordera.

“Les glaçades, en aquest temps, són normals, però sempre hi ha cultius que se’n ressenten una mica més, com el bròquil, les bledes o les carxofes. El que passa quan hi ha glaçades més fortes és que la producció minva i els preus pugen. El consumidor trobarà preus una mica més cars, però, com és de costum, el cop més fort se l’endurà el pagès.”

Una glaçada d’aquestes característiques pot arribar a suposar pèrdues destacables per al sector agrari. Foto: Vinya Can Crosas (Palafolls)

Quines eines té la pagesia per a protegir els seus horts del fred?

Visitem la finca Hortalisses Pi per descobrir quatre estratègies amb les quals han evitat la glaçada dels conreus

Els dies més freds de l’hivern poden causar grans estralls a les collites de la temporada. Per això, la pagesia ha desenvolupat diferents sistemes per a protegir els conreus i evitar grans pèrdues. En Simó Pi ens fa una passejada per la finca Hortalisses Pi, a Santa Susanna, per a ensenyar-nos les diferents eines antigelada que han fet servir durant les darreres setmanes.

Hivernacles i túnels

El tomàquet xerri pera, guardonat amb diversos premis, és l’especialitat de la finca Hortalisses Pi i en conreen durant tot l’any dins d’hivernacles i túnels on, ara, també hi ha algunes pesoleres: “en aquest cas, en estar més protegides, les pèrdues són pràcticament zero”, afirma Pi. Però, què passa quan patim episodis excepcionals de canvi de temperatures tan bruscs com aquests? L’horticultor explica que la producció s’atura i s’han de prendre mesures excepcionals per evitar grans pèrdues.

Dos dels hivernacles a la finca dels Pi estan equipats amb un sistema d’aïllament tèrmic més específic (una pantalla al sostre i parets dobles als laterals) i calefacció per als casos d’emergència.

Espelmes antigelada

Als hivernacles i túnels que no han estat preparats d’aquesta manera, es fan servir espelmes antigelada. Es tracta d’uns pots de sis quilograms de parafina que, en ser encesos, desprenen un fum no tòxic que crea un núvol que actua com un aïllant tèrmic: quan la cendra d’aquest fum cau sobre les planes genera calor, pujant la temperatura entre dos i tres graus.

“La feina que dona tot això és que has d’estar de guàrdia per si baixen massa les temperatures”, relata l’agricultor. Vora les cinc de la matinada s’assoleixen les temperatures mínimes i l’equip d’Hortalisses Pi es desplaça al camp per a posar en marxa les més de 220 espelmes antigelada que tenen repartides dins dels hivernacles i túnels: “això ens comporta una hora o hora i mitja de feina”, afirma.

En alguns conreus d’exterior es cremen restes vegetals per a mantenir la temperatura sobre els zero graus. Foto: Simó Pi, Hortalisses Pi (Santa Susanna)

Crema de restes vegetals

El cultiu de carxofes a la finca d’Hortalisses Pi és a l’exterior, i també es veu ressentit amb la davallada de les temperatures: “si es congela, la carxofa queda petita, el cor es torna negre i ja no la podem comercialitzar”. En aquest cas, la solució més òptima és apujar la temperatura del camp amb la crema de restes vegetals (de mongeteres i tomaqueres seques) als camins que travessen aquest conreu. “Això ho fem a partir de les sis i mitja, normalment”, una vegada els cultius més sensibles dels hivernacles han quedat protegits.

Mantes tèrmiques

“També tenim un cultiu d’aire lliure amb tots els articles que venem aquí, a la botigueta, amb enciam, ceba, col, fava, bròquil, coliflor… que no té cap mena de protecció. Per això, quan es preveuen glaçades, hi posem per sobre una manta tèrmica que protegeix un o dos graus i evita que perdem la collita”, conclou Simó Pi.

Dins els hivernacles s’encenen espelmes de parafina per a crear un núvol de fum que actua com a aïllant tèrmic. Foto: Simó Pi, Hortalisses Pi (Santa Susanna)

CampNatur: Les amanides de l’EABT

Producte destacat: amanida ecològica de brots d’enciam verd i vermell

La Cooperativa Progrés-Garbí de Malgrat de Mar comercialitza la seva pròpia marca d’amanides embossades llestes per a menjar des de fa uns anys. Es tracta de CampNatur, que ja compta amb deu varietats diferents.

Xavier Castells, gerent de la Cooperativa indica que el tret distintiu d’aquest producte respecte d’altres es troba en la proximitat de la producció: “nosaltres ho cultivem tot aquí”. Així doncs, les amanides CampNatur són conreades al Pla de Grau i rentades i embossades a la nau de Progrés-Garbí a Malgrat de Mar durant el mateix dia en què s’han collit, convertint-se en l’única línia de productes d’aquest tipus cultivada, processada i distribuïda íntegrament des de Catalunya.

D’entre les deu varietats d’amanides i verdures de fulla (bledes, espinacs i col kale), hi destaquem l’amanida ecològica de brots d’enciam verd i vermell ecològics, que compta amb les certificacions catalana i europea de producció agrària ecològica.

Podeu adquirir la vostra bossa de CampNatur a moltes fruiteries i botigues locals, i a les cadenes Bon Preu, Esclat, Valvi i Spar.

Les amanides CampNatur són rentades i embossades el mateix dia que s’han collit. Foto: Cooperativa Progrés-Garbí

Nova convocatòria d’ajuts públics per a horta, ramaderia i obradors compartits

Podeu presentar les vostres sol·licituds fins al pròxim 27 de febrer

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) ha obert dues noves convocatòries d’ajuts per al foment de la transformació del sistema agroalimentari i pesquer català, que seran interessants per als sectors d’horta, ramaderia i el futur Obrador Compartit. Les dues línies d’ajuts sumen un pressupost total de 9.690.000€ i s’emmarquen dins el Pla Estratègic de l’Alimentació a Catalunya (PEAC).

La creació del Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021 – 2026 és l’instrument de treball principal del Pacte Nacional per a l’Alimentació de Catalunya, que posa en relleu la necessitat de disposar d’una política alimentària de país única i construïda amb la participació de tots els agents, des dels productors fins als consumidors.

En què es podran invertir aquests ajuts?

La primera línia d’aquests ajuts està enfocat a projectes agrícoles i es podran destinar a:

  • El càlcul del perfil de sostenibilitat ambiental de les explotacions agràries.
  • El foment de projectes transformadors i l’arrelament territorial.
  • La prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari.
  • El foment de projectes liderats per dones relacionats amb la transformació d’aliments.
  • La innovació en l’àmbit de la digitalització, la sostenibilitat i la competitivitat de l’empresa.

Per la seva part, la segona línia d’ajuts és de caràcter general i seran interessants per:

  • La creació i millora d’obradors agroalimentaris compartits.
  • La millora dels processos productius i l’eficiència dels petits escorxadors (fixes i mòbils).
  • El foment de projectes transformadors i l’arrelament territorial.
  • El suport per al compliment de la normativa d’higiene i qualitat als petits elaboradors.
  • La prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari.
  • El foment del relleu generacional de negocis d’artesania alimentària.
  • El foment de projectes liderats per dones relacionats amb la transformació d’aliments.
  • La innovació en l’àmbit de la digitalització, la sostenibilitat i la competitivitat de l’empresa.

Qui els pot sol·licitar?

Podran sol·licitar aquests ajuts els titulars d’explotacions agrícoles i ramaderes interessats a dur a terme algun dels projectes esmenats a l’apartat anterior i que compleixin els requisits detallats a les resolucions enllaçades.

Algunes línies d’ajuts també estan obertes per a ajuntaments i altres tipus d’entitats.

Quan i com puc demanar aquests ajuts?

El termini de presentació de les sol·licituds i serà obert fins al dia 27 de febrer de 2023.

Trobareu tots els qüestionaris d’inscripció per a les diferents línies d’ajuts al web del DACC.

Quan s’emetrà la resolució?

La resolució de les concessions s’emetran al cap de 60 dies naturals del tancament del termini d’inscripcions. El resultat serà comunicat als sol·licitants i es farà públic a la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya.

Com puc obtenir més informació?

Els propers dies 16, 17, 18 i 19 de gener es duran a terme una sèrie de jornades de presentació en línia de les diferents convocatòries d’ajuts per tal de resoldre tots els dubtes i les qüestions que siguin necessàries. Trobareu els programes i els enllaços d’inscripció aquí.

També podeu contactar a través d’aquest correu electrònic: ajutsestrategia_alimentaria.accioclimatica@gencat.cat

Recepta: Amanida Waldorf

El plat on l’api és el protagonista

L’amanida Waldorf és una de les més famoses del món i té com a ingredient protagonista l’api, el producte estrella d’aquest mes a l’Espai Agrari Baixa Tordera. Va ser inventada l’any 1893 per Oscar Tschirky, cap de sala del restaurant de l’hotel Waldorf de Nova York, i es tracta d’una recepta molt senzilla i saludable que podem fer servir com a entrant o acompanyant en els nostres menús diaris.

Ingredients:

  • Enciam de fulla verda
  • Una poma verda
  • 3 branques d’api
  • Un grapat de nous sense closca
  • Un grapat de panses o raïm
  • Un parell de cullerades de maionesa
  • Una culleradeta de mostassa francesa (opcional)
  • Un pit de pollastre (opcional)
  • Un tros de formatge blau (opcional)

Si voldrem aportar el toc de la mostassa, comencem barrejant aquest ingredient amb la maionesa.

Rentem les fulles d’enciam, les branques d’api i la poma en aigua freda i tallem aquests dos darrers en bocins petits (també podem pelar la poma si ens agrada més així).

En un bol posem la poma, l’api, les nous (les podem torrar una mica abans), les panses (o el raïm tallat en meitats) i la maionesa i ho barregem fins que quedi tot ben integrat. També hi podem posar una mica de pit de pollastre a la planxa i/o formatge blau tallats en trossos com els vegetals, si volem aportar-hi el valor proteic.

A l’hora d’emplatar, servim aquesta mescla sobre un llit de fulles d’enciam!

Producte de temporada: Api

Una hortalissa de la qual en podem aprofitar totes les parts i amb uns valors nutricionals molt interessants

L’api és una hortalissa conreada arreu del món que es caracteritza pel seu sabor lleugerament amarg i la textura cruixent de les seves tiges carnoses, que són la part més valuosa en l’àmbit culinari. A més, d’aquesta planta també se’n consumeix l’arrel tubercular.

Com es conrea?

“L’api és un conreu que no té gaire complicació” explica Miquel Riera, pagès a la finca ecològica Horta Pla de Munt, a Palafolls. Actualment, l’api es cultiva a partir d’un planter que pot tenir entre cinc setmanes i dos mesos d’edat, el qual és trasplantat dins d’un hivernacle. Les cures que se n’han de fer són relativament senzilles i s’ha de vigilar que no apareguin fongs a les fulles una vegada la planta comença a assolir la maduresa.

Riera detalla que fa uns anys “es va posar de moda que l’api tingués les tiges blanques, era més valorat”, llavors, durant els darrers quinze dies de conreu, s’havien de tapar les plantes amb bosses plàstiques negres per evitar que fessin la fotosíntesi, de manera que perdrien la pigmentació verda. Tanmateix, avui en dia, aquesta pràctica gairebé ha desaparegut gràcies a “la pedagogia en termes de nutrició que s’ha fet per explicar que és més ric menjar fulla verda”.

En ambdós casos, l’api es pot collir al cap d’entre tres i sis mesos, depenent de les condicions climàtiques i les temperatures. Tot i que es tracta d’una planta que prefereix el fresc de la tardor i l’hivern i no tolera especialment bé les altes temperatures, l’api es conrea durant tot l’any, també a l’estiu.

L’api es pot conrear durant tot l’any, tot i que prefereix la climatologia freda de la tardor i l’hivern. Foto: Miquel Riera, Horta Pla de Munt (Palafolls)

Les seves propietats nutricionals

Adriana Ortemerg, naturòpata especialitzada en nutrició i alimentació saludable, destaca l’api “pel seu alt contingut en potassi i magnesi” i el descriu com “un vegetal molt interessant perquè aporta fibra i té molt poques calories”. De fet, l’api té setze calories per cent grams, la mateixa quantitat que l’enciam de fulla verda, el carbassó o el tomàquet, i significativament menys que altres hortalisses com la col, la pastanaga, la ceba o l’albergínia.

L’experta explica que l’api té una gran acció diürètica, per la qual cosa recomana incloure aquest producte en casos de retenció de líquids i restrenyiment i dietes que busquen depurar l’organisme i eliminar toxines.

L’api a la cuina

Com la majoria d’hortalisses, amb l’api observem que, en bullir-lo, les seves propietats nutricionals es transfereixen a l’aigua, de manera que podem incloure algunes branques d’aquest producte als brous per a fer-los encara més rics en minerals.

D’altra manera, Ortemberg proposa fer un suc de poma, api i llimona a la dieta depurativa comentada abans, o menjar-lo en cru a les amanides.

Amb les tiges de l’api, poma i llimona podem fer un suc amb propietats depuratives per a eliminar toxines del cos. Foto: Banc d’imatges

Veganuary: Fer-se vegà una vegada a l’any

Més de mig milió de persones arreu del món participen d’aquest moviment mundial cada gener

Provaríeu l’estil de vida vegà durant un mes a l’any? Això és el que proposa el moviment veganuary que, nascut l’any 2014 al Regne Unit, ja s’ha estès per tot el món, amb la participació de més de 625.000 persones de més de 200 països i territoris durant l’edició de 2022.

Parlem de veganisme quan ens referim al rebuig conscient de l’ús de productes d’origen animal, com una filosofia que refusa la concepció dels animals com un bé de consum. Dins dels seus fonaments hi trobem diferents pràctiques per a l’exclusió de tots els productes d’origen animal de la dieta (carn, peix, llet, ous, mel, marisc…), de la moda (cuir, llana, seda, pells…) i de la cosmètica (productes que continguin elements animals o que hagin estat testats en aquests), així com el rebuig de l’ús d’animals a espais com els zoos, els aquaris, els circs, els espectacles en general (com els toros) o els rituals (sacrificis o ofrenes) i la caça i la pesca recreatives.

El veganisme es diferencia del vegetarianisme en el fet que el segon se centra específicament a l’àmbit de l’alimentació, rebutjant allò que impliqui la mort d’un animal, però sí que contempla incloure en la dieta altres productes com la llet, els ous i la mel i pot esdevenir menys activista respecte de les altres pràctiques que promou el veganisme.

Seguint aquestes línies, el moviment veganuary anima a la població a provar l’estil de vida vegà durant el mes de gener, amb la missió d’inspirar i animar a les persones a dur a terme un canvi real; alhora que demostrar que la transició al veganisme pot ser molt més senzilla del que pugui semblar de lluny, recordar els seus beneficis i aportar solucions a les dificultats.

Beneficis del veganisme

Un estil de vida vegà o la reducció del consum de productes d’origen animal aporta nombrosos beneficis per a la nostra salut, però també per al medi ambient i, sobretot, els animals que es convertiran en un producte de consum.

Pel que fa a la salut, una dieta basada en els vegetals conté uns nivells de greixos més controlats, fet que redueix el colesterol i ajuda a reduir el risc de patir altres malalties cardiovasculars i metabòliques com la diabetis de tipus II. Així mateix, les aportacions de fibra són més elevades, millorant el trànsit intestinal i reduint el pes de les digestions, alhora que obtenim un ventall molt ampli de vitamines, minerals i altres nutrients. Per aquests motius, i altres arguments basats en l’evidència científica, l’Organització Mundial de la Salut recomana la reducció significativa del consum de carn i la priorització, a les nostres dietes, dels productes d’origen vegetal.

El veganisme també és molt beneficiós per a la protecció del medi ambient: produir un quilogram de carn consumeix més aigua que dutxar-se cada dia durant un any (aproximadament 20.500 litres i 19.300, respectivament), de manera que la nostra contribució a l’estalvi d’aigua pot ser molt més significativa deixant de menjar carn durant uns dies que apagant l’aixeta mentre ens rentem les dents. De la mateixa manera, es calcula que un estil de vida vegà suposa un estalvi del 70% de les emissions de C02 a l’atmosfera.

Lema vegà sobre un senyal de tràfic: ‘Para de menjar animals’. Foto: Banc d’Imatges

La famosa vitamina B12

La manca de vitamina B12 és una de les pors més habituals a l’hora de plantejar-se provar o iniciar un estil de vida vegà.

També anomenada “cobalamina”, la vitamina B12 és, estructuralment parlant, la més complexa de totes les que necessita de manera essencial el cos humà per al seu correcte funcionament, fet que l’emprem en el desenvolupament de les funcions del cervell i el sistema nerviós, així com en la formació de la sang i diverses proteïnes.

Es tracta d’una vitamina que només és produïda durant el procés de fermentació de determinats bacteris, que els animals herbívors ingesten de la terra i processen al seu sistema digestiu. D’aquesta manera, la forma d’obtenir els nivells de B12 que necessitem per a la nostra salut és menjar animals, especialment rumiants.

Tanmateix, aquesta vitamina és fàcil de generar en un laboratori per a la fabricació de suplements alimentaris que, de fet, ja s’inclouen en molts processats vegetals com les llets de civada i soja o els productes de carn vegana. Així, la ingesta de B12 de persones veganes, vegetarianes o flexiterianes, en l’actualitat, pot situar-se, sense afegir complements externs, a la de la població omnívora.

Agricultura regenerativa: sostenibilitat, qualitat alimentària i economia circular

L’agricultura de sòl regeneratiu és una possible estratègia de resiliència per fer front a les conseqüències del canvi climàtic

La fertilitat dels sòls és una matèria de vital importància per a la producció d’aliments i la sobirania alimentària d’un territori. En l’àmbit agrícola, els conreus continuats en un mateix camp degraden el sòl en reduir-ne els nutrients i, per tant, també la seva biodiversitat, fet que, a llarg termini pot significar que aquelles terres reduiran la seva productivitat.

És per aquest motiu, que un grup d’agricultors de l’Espai Agrari Baixa Tordera i el Parc Agrari del Baix Llobregat s’han sumat a participar en un estudi demostratiu en conjunt amb la Universitat de Barcelona que busca “regenerar els sòls per a tornar a unes quantitats de matèria orgànica viva i matèria orgànica en descomposició que permetin assolir la productivitat de l’horta intensiva mediterrània”, tal com explica Olivier Chantry, pagès i Responsable Canvi Climàtic i Biodiversitat de la Unió de Pagesos del Baix Llobregat. I afegeix: “un sòl més viu i més fèrtil serà també més adaptable als problemes derivats del canvi climàtic com les sequeres i pluges”.

Actualment, les finques participants en l’estudi es troben en una fase de transició, que implica passar de tenir uns sòls que es treballen abans de cada cultiu, a uns sols sense treballar. Consisteix a cobrir el sòl agrari amb 10 o 20 centímetres de restes vegetals i fer el conreu directament, sense remoure el terra. En un primer assaig, al maig es va provar en uns conreus de moniatos i els resultats, pel que fa a la producció va ser inclús més elevada de l’habitual.

Després de la collita del moniato es va fer el darrer treball del sòl, aplicant una segona capa de restes vegetals abans del següent cultiu i, a partir d’aquest punt, el terra no es tornarà a tocar per analitzar si la tècnica funciona i durant quant temps és efectiva. És a dir, després d’aquesta experimentació, el pagès seguirà el seu calendari de cultius com ho faria de manera usual, però sense remoure la terra ni afegir-hi altres components.

La primera collita de moniatos realitzada després de començar la transició cap a un sòl regeneratiu. Foto: Olivier Chantry
La primera collita de moniatos realitzada després de començar la transició cap a un sòl regeneratiu. Foto: Olivier Chantry

Dels primers resultats, l’Olivier destaca que han observat “que la terra ja no té fam de nitrogen” i que han obtingut “unes collites molt satisfactòries a nivell de rendiment a tots els camps que s’ha implementat aquesta pràctica”.

Amb aquest estudi es preveu també respondre preguntes com la gestió de les males herbes i les plagues: com afecta el sòl regeneratiu a la reproducció o eliminació de determinades espècies animals i vegetals que poden afavorir o malmetre els conreus.

Aplicant conceptes d’economia circular, els materials vegetals que s’estan fent servir són restes de les podes municipals. D’aquesta manera, també es dona una segona vida i una aplicació útil a aquest producte que, d’altra manera, es perdria, i alhora s’estalvia la compra d’un altre producte.

Pel que fa a la viabilitat econòmica d’implementar els resultats d’aquest estudi en altres camps de conreu, l’Olivier Chantry no només ho considera absolutament materialitzable, sinó que recorda que implicaria un estalvi molt significatiu en la “reducció o eliminació de l’adob nitrogenat”.

Les bràssiques: una paleta de colors i sabors a l’EABT

Bràssiques: riques en vitamines del grup B, C, E i K

El gènere Brassica és un dels més importants per a l’agricultura d’horta de l’Espai Agrari Baixa Tordera i engloba les espècies que habitualment classifiquem com a “cols”. Es tracta de plantes herbàcies anuals (tot i que algunes poden ser bianuals) natives del clima Mediterrani i les regions temperades d’Àsia, de les quals en són comestibles diferents parts, com poden ser les fulles, les flors, les tiges, les arrels o les llavors, en funció de la subespècie de la qual parlem.

Aquestes hortalisses són molt diferents entre elles pel que fa a l’aspecte físic i els seus gustos, però comparteixen 3 punts en comú pel que fa als seus interessants valors nutricionals:

  1. Són riques en vitamines del grup B (especialment àcid fòlic), vitamina C, E i K, així com potassi, calci i magnesi.
  2. L’aportació de greixos, hidrats de carboni i proteïnes molt reduït, fet que la major part de la seva composició és aigua.
  3. Tenen un gran efecte saciant gràcies al seu alt contingut en fibra.

A l’Espai Agrari Baixa Tordera es conrea una gran varietat de bràssiques, entre elles, algunes de les més comunes són la col, la col paperina, la coliflor (o bròquil blanc), el romanesco, la col verda (o kale), la col de Brussel·les, el bròcoli, el bròquil, la coliflor violeta, la coliflor groga, el broccolini (o bimi), la col llombarda.

Una col paperina de conreu ecològic. Foto: Horta Pla de Munt
Una col paperina de conreu ecològic. Foto: Horta Pla de Munt

Com triar les bràssiques al mercat?

Mirarem de triar sempre els exemplars més durs, cruixents i compactes que no desprenguin una olor massa forta.

Com emmagatzemar les bràssiques a casa?

Podem guardar-les a la nevera dins una bossa de plàstic perforada. També podem congelar-les.

Com cuinar les bràssiques?

Les bràssiques tenen una infinitat d’opcions culinàries i podem tractar-les de diferents maneres. En cas de bullir-les, és preferible fer-ho durant el menor temps possible per evitar la pèrdua de vitamines, la major part de les quals són hidrosolubles; una bona opció també és la cocció al vapor.

Si cuinem bràssiques congelades, ho podem fer directament, o després de descongelar-les fora del refrigerador durant una estona (però no al microones).

Ramaderia i agrosilvopastura al Montnegre i Corredor

La Diputació de Barcelona coordina un projecte per a l’obertura dels boscos als ramats

Els sistemes d’agrosilvopastura permeten una integració més sostenible de la ramaderia i els entorns agraris i boscosos. Per una banda, els ramats que pasturen al bosc contribueixen al manteniment dels treballs forestals, prolongant els efectes de la cura dels boscos en temes com la prevenció d’incendis i abaratint-ne els costos. Alhora, aquests animals reben una alimentació més natural, reduint el consum de pinsos, mentre que caminen i es mouen; el resultat és un millor benestar animal, un producte càrni i/o làctic de millor qualitat per al consumidor i una reducció dels costos de l’alimentació dels animals per al ramader.

Actualment, la Diputació de Barcelona coordina un projecte Life de la Unió Europea anomenat Agro For Adapt, per l’adaptació al canvi climàtic de les zones agrícoles i forestals. D’entre les seves diverses aplicacions, amb aquest projecte s’estan obrint espais boscosos perquè hi puguin entrar a pasturar els ramats. En el cas concret del Montnegre i Corredor, l’Associació de Propietaris s’encarrega primer de fer la neteja dels boscos amb desbrossadores, i després els ramats mantenen netes les zones de baixa combustibilitat per a disminuir el risc d’incendis.

Després de la neteja dels boscos amb desbrossadores, els ramats pasturen per a fer el manteniment de la zona en prevenció d’incendis. Foto: Associació de propietaris del Montnegre i Corredor
Després de la neteja dels boscos amb desbrossadores, els ramats pasturen per a fer el manteniment de la zona en prevenció d’incendis. Foto: Associació de propietaris del Montnegre i Corredor

Com pot impactar el canvi climàtic en el futur pròxim del sistema agrari?

El projecte de l’EABT ja treballa per a minimitzar els estralls del canvi climàtic sobre la pagesia

Els efectes del canvi climàtic es poden començar a percebre en conreus d’horta mediterrània com els de l’Espai Agrari Baixa Tordera. Tot i que encara no s’han detectat grans estralls, els científics comencen a alertar d’una multiplicació de plagues, una pujada de les temperatures i uns canvis en els cicles de sequeres i pluges que podrien castigar els camps de conreu.

En conreus de regadiu, els científics han dibuixat diversos escenaris possibles per al futur proper, és a dir, fins al 2030. En cas que l’aigua no escassegi, les altes temperatures podrien reduir les produccions, però una major concentració ambiental de CO2 tindria un efecte secundari fertilitzant que podria compensar les altres afectacions. Així doncs, una davallada en la quantitat d’aigua rebuda als cultius, sí implicaria una baixada en els rendiments d’un camp de conreu.

Un efecte que sí podem començar a notar, tant com a productors com consumidors, són les alteracions en el calendari agrari: productes que s’avancen o es retarden de la seva època de sembra i collita habituals. Es preveu que les afectacions en la floració dels vegetals afectarà especialment al sector de la fruita, però també se’n veuran repercutits els altres tipus de conreu.

D’altra banda, la pujada de les temperatures pot causar un estrès tèrmic en els vegetals, que els podria fer més vulnerables als patògens i alterar-ne les capacitats de creixement i calibratge del producte.

Per aquests motius, dins l’Espai Agrari Baixa Tordera s’han engegat diferents estratègies per a fer front als efectes adversos del canvi climàtic i frenar les conseqüències que puguin tenir sobre la sobirania alimentària; com és el cas de l’estudi cartogràfic de la xarxa de reg i drenatge, la recerca, junt amb l’IRTA, per a la reducció d’emissions i optimització de recursos, la instal·lació de plaques solars a la Cooperativa Progrés Garbí, el nou pla de motes de l’ACA o els sistemes de control biològic de plagues. De fet, la proposta del projecte de l’EABT suposa una defensa ferma del sector agrari i la sobirania alimentària front, entre d’altres, el canvi climàtic.