Categoria: Noticies

Amb més de 25 anys d’història, La Torreta s’ha convertit en un referent de la cuina de proximitat a Malgrat de Mar. 

Amb més de 25 anys d’història, La Torreta s’ha convertit en un referent de la cuina de proximitat a Malgrat de Mar. Aquest restaurant familiar va néixer de l’esforç i dedicació d’una nissaga de pagesos que van decidir transformar la seva passió per la terra en una proposta gastronòmica de qualitat.

Ara, amb la segona generació al capdavant, La Torreta continua oferint plats que combinen el millor dels productes locals amb receptes tradicionals i un toc innovador. L’experiència i el coneixement de la terra es reflecteixen en cada plat, sempre elaborat amb ingredients frescos i de temporada.

La Torreta és molt més que un restaurant: és un espai on la tradició pagesa i la passió per la cuina es donen la mà per oferir una experiència autèntica i propera. Tant si busques un menú complet com si prefereixes tastar alguns dels seus plats estrella, l’essència de la proximitat és present en cada plat.

L’IRTA desenvolupa noves tècniques per aprofitar els subproductes agrícoles i les restes vegetals de la zona.

L’any 2024, l’IRTA va iniciar un nou estudi a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, promogut per la Diputació de Barcelona, amb l’objectiu de posar en valor els residus que es generen tant en l’horticultura com en altres àmbits de la zona de l’Alt Maresme. La finalitat principal d’aquest projecte és transformar aquests materials en productes homogenis i estables que puguin ser reutilitzats de manera eficient i sostenible.

El compostatge convencional és un dels processos que s’han aplicat per convertir els residus en compost, un fertilitzant natural i ric en nutrients que pot ser utilitzat en els conreus de la zona. Però, a més d’aquest mètode, l’IRTA ha desenvolupat tècniques innovadores com la generació de frass per l’acció de la mosca soldat. El frass, que són els excrements d’aquest insecte, s’ha demostrat com un fertilitzant natural amb gran potencial per l’horticultura.

Les cooperatives Conca de la Tordera i Progrés-Garbí generen una quantitat important de subproductes provinents del processament d’hortalisses abans de la seva venda. Aquest processament inclou l’eliminació de parts de producte o fins i tot la retirada completa d’hortalisses en mal estat. Alguns exemples són restes de tomàquet, api, porro, enciam i carabassa.

A banda d’aquests subproductes, la zona també genera un volum considerable de restes d’esporga municipal que poden ser compostades per complementar els residus del processament agrícola.

Una de les innovacions destacades d’aquest projecte és la generació de frass mitjançant la mosca soldat. A partir de restes de porro, s’ha pogut produir frass i caracteritzar les seves mostres per determinar el seu contingut de macronutrients principals.

A més, s’han caracteritzat els lixiviats generats en el procés de producció de frass. Aquests lixiviats, que contenen elements fertilitzants, podrien ser utilitzats com a solució fertilitzant en horticultura, oferint una nova via per aprofitar els residus i donar-los un ús beneficiós.

Aquest projecte de compostatge i reutilització de residus mostra com l’Espai Agrari de la Baixa Tordera aposta per un futur més sostenible. La recuperació i transformació de materials que, d’altra manera, es considerarien residus, suposa una millora per als conreus de la zona, redueix l’impacte ambiental i afavoreix l’economia circular.

Aquest projecte no només contribueix a una agricultura més sostenible, sinó que també és un exemple de com la innovació pot transformar els residus en nous recursos per millorar la qualitat dels conreus i el medi ambient.

Hortalisses Pi és una empresa agrícola familiar amb una llarga trajectòria en el cultiu d’hortalisses fresques i de qualitat a Santa Susanna. Amb quatre generacions dedicades a la terra, aquesta empresa combina tradició i innovació per oferir productes de temporada, cultivats de manera sostenible i respectant el cicle natural de les plantes.

Ara, quan visitis l’agrobotiga d’Hortalisses Pi, hi trobaràs el distintiu de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que informa que els productes han estat conreats dins d’aquest territori. Això assegura als consumidors que estan comprant aliments de proximitat, frescos i amb traçabilitat directa del camp a la taula.

L’objectiu d’aquest distintiu és posar en valor la feina dels productors locals i facilitar als consumidors la identificació dels productes cultivats dins de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

A la botiga d’Hortalisses Pi, hi trobaràs una gran varietat d’hortalisses de temporada, recollides al punt òptim de maduració. 

Comprar productes de KM0 i de temporada, significa apostar per la pagesia local i contribuir a la dinamització del territori. Visita la seva agrobotiga a Santa Susanna i emporta’t a casa els millors productes de la terra, directes del camp a la taula!

Cuina per emportar amb ingredients de proximitat i receptes que evolucionen amb la temporada

LABALMA, ubicada al centre de Blanes, és un restaurant que combina la tradició amb la innovació, oferint plats per a tots els gustos. El seu valor diferencial és la cuina per emportar, feta amb cura i amb productes de proximitat, perquè els clients puguin gaudir dels millors sabors allà on vulguin. 

L’actualització constant del seu receptari garanteix que cada plat sigui una experiència única, sempre elaborat amb ingredients frescos i de temporada. Des dels clàssics de la cuina catalana fins a creacions més modernes, LABALMA ofereix un ampli ventall de propostes que respecten la qualitat i l’essència dels aliments. 

Aquest establiment és una gran opció per a qui busca menjar de qualitat, elaborat amb productes locals i pensat per satisfer tant els amants de la gastronomia tradicional com aquells que volen descobrir noves combinacions de sabors.

Un compromís amb el territori i els consumidors

A la cooperativa Conca de la Tordera, la producció agrària és sinònim de proximitat, frescor i compromís amb l’economia local. La cooperativa treballa per oferir productes de temporada de gran qualitat, establint una relació directa entre els productors i els consumidors. A més, aposta per una cadena de distribució més curta, que permet reduir els intermediaris i garantir aliments més frescos a les llars i establiments de la zona.

El respecte pel medi ambient també és una prioritat, amb iniciatives com la reducció de l’ús del plàstic en els envasos i la certificació de qualitat en totes les fases de producció.

La cooperativa produeix una àmplia varietat d’hortalisses que es poden trobar durant tot l’any en diferents formats:

• Tomacó: Un dels productes estrella. Es comercialitza en diferents formats, incloent-hi les ristes cosides a mà (únics a Catalunya), en malles d’1 kg i en envasos de paper per minimitzar l’ús del plàstic. 
• Porro: Disponible en safates de 500 g sense fulla ni arrel, així com en manats sencers o a granel.
• Hortalisses de fulla: Inclou enciams trocadero i fulla de roure, així com bledes i espinacs, disponibles a granel i en manats.
• Bràssiques: Amb col tipus milan i bròquil verd, dues opcions molt valorades per la seva qualitat i versatilitat a la cuina.

Els productes es distribueixen tant a botigues especialitzades com a grans superfícies. Es poden trobar a: 

• La botiga de la cooperativa a Palafolls, 
• Supermercats com Alcampo, Caprabo, bonÀrea, Consum, Carrefour, Bon Preu i Condis.
• Centres educatius i entitats de la zona, fomentant una alimentació saludable i de proximitat a les escoles.

La cooperativa aposta per una producció sostenible i amb certificacions que garanteixen tant la qualitat com el respecte pel medi ambient. Disposa de certificacions com Global G.A.P., Producció Integrada, ISO 22000 i el segell de producte de proximitat, que avalen la seguretat i sostenibilitat dels seus aliments.

Amb aquesta filosofia de treball, Conca de la Tordera es posiciona com un referent en la producció d’hortalisses de qualitat, apostant per la sostenibilitat i el consum responsable.

Sílvia, impulsora d’una agrobotiga que dona valor als productes de proximitat

En el marc del Dia Internacional de la Dona, posem el focus en el paper de les dones a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, un sector on la seva tasca sovint queda invisibilitzada. Més enllà de les titulars d’explotacions agràries, moltes dones hi tenen un paper fonamental, assumint responsabilitats en la gestió, comercialització i dinamització del sector.

Un exemple d’aquesta realitat és el projecte de La Vinya de Can Crosas, a Palafolls, impulsat per la Sílvia i en Ramon. Tot i que ella no venia d’una família pagesa, el seu vincle amb l’agricultura va començar fa gairebé trenta anys, quan va conèixer en Ramon.

Tot i això, el camí no va ser fàcil. Entre els intermediaris, les dificultats econòmiques del sector i fenòmens extrems com el temporal Glòria, la situació es va complicar fins al punt que la pagesia convencional no els donava prou rendiment per continuar.

“Durant uns anys vaig haver de buscar feina en un altre sector, però en Ramon es trobava cada cop més desmotivat. La pagesia estava en una situació complicada, i entre tota la família vam decidir donar una empenta al projecte i apostar per una alternativa diferent.”

Fa tres anys van posar en marxa l’agrobotiga de La Vinya de Can Crosas, un espai on venen els seus propis productes que cultiven, i també els d’altres pagesos del territori. L’objectiu és garantir un canal de comercialització just, on els productors reben un marge més alt i el consumidor pot accedir a productes frescos, de temporada i de proximitat.

El projecte ha crescut fins al punt que ara ella s’encarrega de la logística de la botiga i de la gestió mentre en Ramon segueix treballant la terra, juntament amb altres treballadors.

“Ara mateix, aquest projecte ens ha permès tirar endavant, però també ha beneficiat el sector. La gent volia una iniciativa així, comprar directament del camp i de temporada, i per a la pagesia és una oportunitat per aconseguir un preu just pels seus productes.”

La història de La Vinya de Can Crosas és només un exemple del paper clau que tenen les dones en el sector agrari. Segons dades del darrer cens agrari (2020), a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera només un 13,5% de les explotacions tenen una dona com a titular, enfront del 86,5% d’homes.

Però més enllà d’aquestes xifres, moltes dones són imprescindibles en el dia a dia de les explotacions agràries, sovint en tasques poc visibles, però igualment essencials per al bon funcionament del sector.

En aquest Dia Internacional de la Dona, volem posar en valor la seva feina, la seva constància i la seva capacitat d’adaptació en un sector ple de reptes. Iniciatives com la de La Vinya de Can Crosas demostren que les dones no només treballen la terra, sinó que també lideren projectes, transformen models i fan possible una agricultura més sostenible i de proximitat.

Els calçots són un dels productes estrella de l’hivern i de principis de primavera, una tradició gastronòmica que s’ha convertit en tot un símbol de la cuina catalana.

 A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, aquest cultiu ha estat present durant dècades gràcies a les condicions òptimes del territori, on el clima suau i la qualitat del sòl afavoreixen la seva producció.

El conreu del calçot requereix paciència i tècnica. La seva producció comença amb la sembra de la llavor de ceba, que més tard es trasplanta per iniciar el procés de calçat, és a dir, anar cobrint els brots amb terra per afavorir el seu creixement en forma allargada i tendra. Aquesta tècnica, juntament amb l’ús de terres fèrtils i un reg controlat, permet obtenir un calçot dolç i de textura suau, característiques molt apreciades pels consumidors.

Molts productors de l’EABT han apostat pel cultiu del calçot com una alternativa per diversificar la seva producció, portant-lo als mercats locals, restaurants i directament als consumidors a través de la venda directa o les agrobotigues.

Un d’aquests productors és La Vinya de Can Crosas, a Palafolls. A l’agrobotiga de La Vinya de Can Crosas, a més de vendre’ls crus, van començar a oferir-los cuits i llestos per menjar. La iniciativa ha tingut una gran acollida i actualment, cada cap de setmana,  preparen al voltant de 10.000 calçots, a més dels que venen en fresc. Cuinats de manera tradicional, es presenten en caixes de porexpan que conserven la temperatura durant tres hores, permetent que els clients gaudeixin d’una calçotada autèntica sense complicacions.

Aquesta opció és perfecta per a aquelles persones que no disposen de l’equip necessari per coure’ls a casa, ja que es necessita una bona flama, sarments o fusta com el bruc per aconseguir el sabor i la cocció perfecta. La comoditat de tenir-los ja preparats ha fet que molts restaurants i entitats confiïn en La Vinya de Can Crosas per oferir calçotades de qualitat.

L’aposta pel calçot a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és un reflex de com la pagesia s’adapta a les necessitats del mercat i manté vives les tradicions. Gràcies a la feina dels productors, aquest producte de temporada arriba any rere any a llars i restaurants de la zona, oferint una experiència gastronòmica autèntica i de proximitat.

Si vols gaudir de calçots frescos i de qualitat, aposta pels productors de la Baixa Tordera i dona suport a la pagesia local.

Una estació inestable i canviant, amb un paper clau per a la gestió agrària

Si ets pagès, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera posa al teu abast un servei gratuït de previsions i alertes agrometeorològiques específic del territori. Inscriu-t’hi fent clic aquí.

Les previsions meteorològiques per a la primavera del 2025 a la Baixa Tordera apunten a un escenari de pluges freqüents i episodis meteorològics destacables. Segons les tendències estacionals facilitades per Taiko Meteorologia, els mesos de març, abril i maig tindran precipitacions per sobre de la mitjana climàtica, fet que pot tenir un impacte significatiu en l’activitat agrícola del territori.

El mes de març es preveu amb poques situacions d’anticicló, fet que pot afavorir l’arribada de borrasques i la formació de pluges recurrents. La segona quinzena del mes podria portar una llevantada o un temporal de pluges que afectaria els camps de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. A més, encara hi ha risc d’entrades fredes que podrien provocar gelades tardanes, amb afectació especial per als conreus més sensibles.

Tot i que l’abril tindrà algun període tranquil sota la influència de l’anticicló, en general es preveu un mes molt plujós. Les precipitacions podrien ser generoses i ajudar a fer saó als camps, millorant la retenció d’aigua del sòl i reduint la necessitat de regs addicionals. A mesura que avanci el mes, s’espera una transició cap a pluges més irregulars en forma de ruixats i tempestes.

El mes de maig estarà marcat per l’augment de les tempestes, especialment al nord-est de Catalunya, que puntualment podrien arribar a la Baixa Tordera. Aquestes tempestes poden venir acompanyades de calamarsa, fet que pot suposar un risc per a la producció agrícola. Les primeres jornades de calor diürna podrien fer acte de presència, tot i que no s’esperen calorades prematures.

Davant d’aquesta primavera canviant, els serveis de previsions meteorològiques són una eina clau per als pagesos de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. A través de l’APP i la pàgina web de Taiko Meteorologia, es poden consultar butlletins hora a hora amb informació detallada sobre:

• Reducció de regs en funció de les pluges previstes.
• Condicions de proliferació de fongs segons la humitat i la temperatura.
• Estat del sòl per determinar si està enfangat i evitar complicacions amb la maquinària agrícola.

A més, s’ha implementat un canal de WhatsApp que envia butlletins els dilluns, dimecres i divendres per facilitar l’accés a la informació meteorològica de manera ràpida i directa.

Les previsions també indiquen que aquesta primavera estarà marcada per diverses alertes meteorològiques. Entre els riscos principals hi ha:

• Pluges intenses i temporals de llevant amb vent i precipitacions abundants.
• Gelades tardanes que poden afectar la producció agrícola.
• Episodis de tempestes i calamarsa amb impacte desigual als camps.

Aquestes alertes es comunicaran amb la màxima antelació possible a través de WhatsApp i l’APP de Taiko Meteorologia, incloent-hi un mapa específic de l’Espai Agrari amb el grau de perill per a cada municipi.

Cada divendres, quinzenalment, s’actualitzen les tendències meteorològiques a tres setmanes vista, oferint una visió general de les temperatures i els episodis de pluja previstos. Aquesta informació permet als pagesos planificar millor la seva activitat i optimitzar recursos, minimitzant els riscos associats a fenòmens meteorològics inesperats.

Una eina per facilitar l’accés a la terra i garantir la continuïtat agrària

Els bancs de terres són una iniciativa impulsada per la Diputació de Barcelona per posar en contacte propietaris de terrenys amb persones que volen engegar un projecte agrari o bé ampliar la seva explotació. Es tracta d’una eina d’intermediació que busca garantir la continuïtat de l’activitat agrària, evitar l’abandonament de terres i fomentar la producció d’aliments de proximitat.

Aquesta iniciativa ja s’ha implementat amb èxit en diferents zones de Catalunya, com el Parc Rural de Montserrat o el Parc Agrari de la Conca d’Òdena. Ara, es vol posar en marxa a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que inclou els municipis de Palafolls, Tordera, Malgrat de Mar, Santa Susanna i Blanes.

Actualment, el projecte ja està en marxa. En una primera fase, s’ha dut a terme un inventari de parcel·les potencials que es troben en desús o abandonades. Un cop identificades, el següent pas ha estat contactar amb els propietaris per informar-los de les possibilitats que ofereix el Banc de Terres. Ara, a principis de març, es posaran en marxa diverses jornades de difusió per donar a conèixer aquesta eina tant als propietaris com als pagesos interessats.

Segons ha explicat Pere Navarro, tècnic de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, el Banc de Terres “és una eina d’intermediació entre propietaris de terres i persones que volen engegar un projecte agrari o ampliar la seva explotació. L’objectiu és trobar un encaix entre ambdues parts perquè les terres continuïn treballant-se o es recuperin per a la producció d’aliments.”

El Banc de Terres de la Baixa Tordera forma part del projecte BCN Agrària, que té com a objectiu establir mecanismes de cooperació i transferència de coneixement per consolidar iniciatives d’accés a la terra. A més, vol esdevenir un referent per a la creació de nous bancs de terres, compartint l’experiència adquirida en altres territoris.

Amb aquesta iniciativa, es vol donar una nova oportunitat a terres en desús, facilitant l’accés a la terra als pagesos que busquen nous espais per conrear i fomentant així l’activitat agrícola a la Baixa Tordera. Les primeres jornades informatives tindran lloc durant el mes de març, amb l’objectiu d’explicar el funcionament del projecte i animar tant propietaris com pagesos a formar-ne part.

Si estàs interessat a saber-ne més, segueix-nos a les xarxes socials, on anirem informant sobre les sessions i les novetats del Banc de Terres de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Un restaurant familiar que aposta per la proximitat i la qualitat en cada plat.

El restaurant Camí Ral, situat a Tordera, és un referent en la cuina mediterrània basada en productes de temporada i proximitat. La seva filosofia se centra a oferir menús setmanals i de cap de setmana, amb receptes que s’adapten als ingredients frescos del moment.

Cada plat que surt de la seva cuina és fruit de la passió i dedicació del seu equip, que treballa per garantir una experiència gastronòmica autèntica i accessible per a tothom. Els comensals poden gaudir de propostes variades, amb sabors tradicionals combinats amb tocs creatius, que fan de cada àpat una experiència única.

L’objectiu de Camí Ral és transmetre als clients la importància del producte local, oferint una cuina de qualitat que respecta el territori i els seus productors. Un espai ideal per a qui busca gaudir d’una gastronomia sostenible i saborosa al cor de la Baixa Tordera.

Un projecte educatiu perquè l’alumnat descobreixi el cicle de vida de les plantes i la importància de l’agricultura.

L’alumnat de 4t de primària participa en un projecte per reactivar l’hort escolar, una iniciativa que combina aprenentatge teòric i pràctic sobre el cultiu de plantes i la importància de l’agricultura  en la nostra alimentació.

El projecte va començar al gener amb una visita als Planters Casas de Palafolls, on els infants van descobrir com se sembraven les llavors  i quin paper tenien en la propagació de noves plantes. Durant la visita, van tenir l’oportunitat de sembrar manualment algunes llavors, que es van deixar als planters perquè creixessin en les millors condicions.

Quan el planter ha crescut prou, l’alumnat el recull i, amb l’ajuda de les famílies de 4t, reactiven l’hort de l’escola. Aquesta activitat forma part de l’aprenentatge de les plantes i fomenta la responsabilitat i la consciència ambiental dels infants, alhora que reforça el treball en equip entre alumnes, famílies i escola.

L’hort escolar no només és un espai d’aprenentatge pràctic, sinó també un lloc per transmetre valors com la sostenibilitat, el respecte per la natura i la importància del treball agrícola. El contacte directe amb la terra i el procés de cultiu permet als infants entendre millor el cicle de vida de les plantes i valorar l’esforç dels pagesos que treballen per garantir els aliments que arriben a taula.

Gràcies a iniciatives com aquesta, l’agricultura esdevé part de l’educació de l’alumnat, apropant-los a un sector essencial i reforçant el vincle entre l’escola i el territori. Aquest projecte no només afavoreix l’aprenentatge científic i mediambiental, sinó que també ajuda a valorar la importància del consum de proximitat i la conservació del medi natural.

Amb l’hort escolar, l’Escola Les Ferreries aposta per una educació més pràctica i vivencial, on la natura es converteix en una aula oberta plena d’oportunitats per créixer i aprendre.

Investigació de l’IRTA sobre la importància de la salut del sòl i l’impacte de diferents pràctiques agrícoles

El sòl és un element essencial per a l’agricultura i els ecosistemes, ja que proporciona nutrients a les plantes, reté aigua i acull una gran diversitat de microorganismes. Un sòl saludable contribueix a la productivitat agrícola, la biodiversitat i fins i tot a la lluita contra el canvi climàtic.

Segons l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), la salut del sòl depèn en gran part de les pràctiques agrícoles que s’hi apliquen. Per aquest motiu, l’equip de salut del sòl del programa de Protecció Vegetal Sostenible de l’IRTA està duent a terme un estudi a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera per analitzar com diferents tècniques de maneig del sòl afecten la seva qualitat i equilibri ecològic.

Un dels elements més importants per mantenir un sòl sa són els fongs micorrízics, organismes que estableixen una relació simbiòtica amb les arrels de les plantes. Aquests fongs ajuden les plantes a absorbir millor l’aigua i els nutrients, les protegeixen de malalties i, a més, tenen un paper fonamental en el segrest de carboni, un procés que contribueix a reduir el CO₂ de l’atmosfera.

Quan el sòl es gestiona correctament, aquests fongs es multipliquen i milloren la fertilitat del terreny. Per contra, una mala gestió del sòl pot reduir-ne la presència i afectar negativament la qualitat del cultiu.

L’estudi de l’IRTA a la Baixa Tordera analitza la salut del sòl en parcel·les amb diferents tipus de maneig agrícola:

• Parcel·les amb esmenes orgàniques: S’utilitzen compostos naturals i adobs orgànics per enriquir el sòl.
• Parcel·les amb fertilització mineral: S’apliquen fertilitzants sintètics sense l’ús de matèria orgànica.

Des de fa quatre anys, s’analitzen mostres de sòl per avaluar la seva fertilitat, la presència de microorganismes i l’acumulació de carboni. Els resultats obtinguts fins ara són clars:

• Les parcel·les amb esmenes orgàniques han experimentat un augment en el contingut de carboni orgànic i una major presència de fongs micorrízics, millorant així la fertilitat i la biodiversitat del sòl.
•  En canvi, les parcel·les amb fertilització mineral han registrat una disminució del carboni orgànic i una menor diversitat microbiana, cosa que pot afectar la seva capacitat de retenir nutrients i aigua.

Aquests resultats reforcen la importància d’aplicar pràctiques agrícoles sostenibles per millorar la salut del sòl i reduir l’impacte ambiental de l’activitat agrícola. A més, la investigació serveix com a base per entendre millor com el maneig del sòl influeix en la seva qualitat a llarg termini.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera es presenta a la Diputació de Girona per enfortir col·laboracions i impulsar el sector agrari de proximitat

L’àmbit territorial de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera abasta 5 municipis – Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera- de dues comarques diferents (el Maresme i la Selva) i de dues diputacions (Diputació de Barcelona i Diputació de Girona). En aquest context es fa necessari cercar la col·laboració de totes les administracions implicades, i amb aquesta finalitat, el passat dijous 6 de febrer es va presentar l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a la Diputació de Girona.

A la reunió hi va participar el vicepresident de la Diputació de Girona Jordi Camps, i per part de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera el president Francesc Alemany i, en representació de l’Ajuntament de Blanes, el primer tinent d’alcalde Joan Felip i la cap de Promoció de la Ciutat Montse Torres.

La trobada va servir per explicar els objectius, l’organització i les línies de treball de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera,  constatar que la promoció de la producció agrària de proximitat i el suport al sector agrari són línies de treball compartides, i per obrir vies de col·laboració en el futur.

L’impacte de les baixes temperatures en els cultius i les estratègies per minimitzar els danys segons Jordi Ariño, de la Federació Selmar.

El fred és un factor determinant en l’agricultura, especialment a l’horta de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Tot i que en alguns casos les baixes temperatures poden beneficiar determinats cultius, en d’altres poden causar estralls i afectar la producció. Alguns dels cultius més sensibles a les gelades són el tomàquet i el pèsol, que es poden veure perjudicats per baixades brusques de temperatura durant l’hivern i inicis de primavera.

El tomàquet (Solanum Lycopersicum L.) És un dels cultius més vulnerables, especialment quan el seu trasplantament als hivernacles es realitza a mitjans o finals de febrer. Quan la temperatura baixa de 0 °C, les plàntules presenten un color morat característic a les fulles. Tot i que les plantes es poden recuperar si la temperatura no ha descendit massa, el fred pot afectar la correcta formació del primer pom floral, fet que repercuteix negativament en la collita i genera pèrdues econòmiques als pagesos.

El pèsol (Pisum sativum) també queda afectat. Quan les temperatures baixen per sota de 0 °C durant un temps prolongat, les tavelles poden mostrar taques blanques i acabar desenvolupant fruits que no engreixen adequadament, fent-los inviables per a la seva comercialització. Aquest fenomen pot reduir significativament la producció i afectar-ne la qualitat.

Per evitar danys en els cultius, els productors de l’Espai Agrari poden aplicar diverses tècniques de protecció davant d’episodis de fred intens:

• Ús de manta tèrmica: Es tracta d’un material lleuger que es col·loca sobre cultius baixos, com l’enciam o la tomaquera, per proporcionar una capa protectora davant les baixes temperatures. Aquesta tècnica és especialment efectiva quan les temperatures es mantenen properes als -1 °C o -2 °C.

• Reg per aspersió durant les hores més fredes: Aquesta tècnica consisteix a regar els cultius quan s’apropa la temperatura mínima del dia, generalment a la matinada. Quan l’aigua es congela sobre la planta, allibera calories i crea una capa de gel que actua com a aïllant, protegint el cultiu.

Tot i els efectes negatius sobre alguns cultius, el fred pot ser un aliat per a altres tipus de produccions. Cultius com els calçots, cebes, porros i bràssiques es beneficien de temperatures baixes, que afavoreixen el seu desenvolupament i milloren la qualitat del producte final.

A més, els hiverns amb temperatures baixes i fins i tot extremes ajuden a reduir la presència de plagues de cara a les estacions més càlides, millorant així la sanitat vegetal de l’entorn.

L’adaptació als canvis de temperatura i l’ús de tècniques agronòmiques adequades són clau per garantir la viabilitat dels cultius i mantenir una producció agrícola sostenible a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Agricultura de proximitat, diversitat de cultius i un espai per connectar amb la terra a Tordera.

Can Saleta és molt més que una petita empresa agrícola. És un projecte liderat per dos socis, l’Abel i l’Iban, que comparteixen una passió per la terra i la producció d’aliments de qualitat. Situada a Tordera, la finca de Can Saleta es caracteritza per la riquesa de les seves terres, que permeten el cultiu d’una gran varietat de productes frescos i de temporada.

Els cultius principals de Can Saleta són els calçots, els tomàquets de penjar i els fesols de ganxet, un producte emblemàtic del territori. Segons la temporada, també s’hi poden trobar altres llegums com el fesol menut, així com carabasses, melons, síndries i, fins i tot, cultius de secà com la civada.

Aquesta varietat de cultius no només respon a la demanda del mercat, sinó que també reflecteix un compromís amb la sostenibilitat i la rotació de conreus, que contribueixen a mantenir la fertilitat del sòl i a reduir l’impacte ambiental.

Can Saleta no disposa d’una botiga física, però això no és cap impediment per arribar als consumidors. El seu model de venda es basa en la relació directa amb restaurants, fruiteries i cooperatives agrícoles, que valoren la qualitat i la frescor dels seus productes. A més, també ofereixen venda directa a particulars, fomentant el consum de productes locals i de temporada.

A més de la producció agrícola, Can Saleta també organitza tallers i xerrades informatives sobre el món agrícola, amb el suport de l’Ajuntament de Tordera. Aquestes activitats ajuden a sensibilitzar la població sobre la importància de l’agricultura local, la sostenibilitat i la gestió responsable dels recursos naturals.

Can Saleta representa l’esperit de l’agricultura de proximitat: un projecte arrelat al territori, compromès amb la qualitat dels seus productes, el respecte pel medi ambient i la connexió amb la comunitat. 

En l’Assemblea del passat 18 de desembre a Palafolls, l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera, formada pels cinc municipis de l’àmbit i el sector agrari del territori, va aprovar el seu pla de treball i pressupost per a l’any 2025, on destaquen:

• Una inversió rellevant, de 20.500€, per a accions de manteniment de la xarxa de drenatge del territori.
• Avançar en el projecte d’obrador compartit, que ha de permetre a pagesos i pageses elaborar productes vegetals sense haver de realitzar inversions individuals en maquinària i instal·lacions.
• Impulsar el banc de terres com una eina més per contribuir al relleu agrari al territori.
• Donar continuïtat a accions com el servei de previsions i alertes agrometeorològiques, accions de promoció dels valors i la marca de l’Espai Agrari, i el suport al Cicle Formatiu de Grau Mig d’Agroecologia a Malgrat de Mar.
• Accions per apropar l’activitat agrària a la ciutadania, a nivell de comunicació, instal·lació de nova senyalització al territori i accions amb centres escolars.
• Avançar en la gestió de subproductes agraris per a l’elaboració de compost de qualitat, per promoure l’economia circular alhora que dona suport al sector productor.
• L’impuls a l’estratègia alimentària de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, per avançar cap a un sistema alimentari més sostenible, resilient, de proximitat, just i sa.

Totes les actuacions de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera s’emmarquen en el Pla de Gestió i Desenvolupament d’aquest territori, elaborat de forma participativa l’any 2021, i que vol contribuir a la viabilitat del sector agrari i al reconeixement de les funcions productives, socials i ambientals de la pagesia. Per al finançament de les actuacions es compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i dels cinc municipis del territori:  Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera és un territori referent en la producció d’horta a Catalunya on també hi ha conreus extensius i ramaderia,  amb 1.800 ha de conreus i 130 explotacions agràries.

La gestió sostenible dels boscos del Montnegre i el Corredor garanteix la preservació d’un ecosistema ric, productiu i resilient, tot afrontant els reptes actuals del sector forestal.

Les finques de Can Burgada i Can Talleda, situades al massís del Montnegre i Corredor, són un clar exemple de gestió forestal mixta, combinant terrenys agrícoles i forestals. Històricament, els boscos han estat un complement essencial a l’activitat agrària, aportant recursos com la fusta, les llenyes, el carbó i el suro. Malgrat que el sector forestal actualment pateix una crisi de preus i baix rendiment, les condicions climàtiques de la zona, amb una bona pluviometria i la proximitat al mar, ofereixen un alt potencial per a múltiples espècies forestals.

Des de fa 28 anys, la gestió d’aquestes finques es realitza seguint un Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal, amb certificació PEFC des del 2008. Aquesta certificació garanteix una explotació forestal sostenible que manté la vitalitat del bosc i preserva la biodiversitat. En les intervencions es manté un mosaic d’espècies productives i protectores, promovent un equilibri ecològic.

Els boscos gestionats inclouen suredes, alzinars, rouredes i boscos de ribera. Els canvis més destacats dels darrers anys han estat la recuperació de les suredes autòctones després de dècades de regressió per malalties i baixades de preus. Els suros es pelen cada 14 anys, seguint un sistema organitzat per zones per garantir una producció contínua i sostenible. La pela s’acompanya d’estassades selectives per reforçar la salut dels arbres i prevenir malalties.

Un altre projecte important ha estat la reconversió de boscos de castanyer i pi marítim en plantacions de pi insigne (pinus radiata), una espècie que presenta un millor creixement, major qualitat de fusta i menys vulnerabilitat a les malalties en aquesta zona. Aquestes plantacions es fan en viver propi, seleccionats per la seva genètica superior, i es mantenen amb neteges i reposicions els primers anys per assegurar-ne l’èxit.

Els pins insignes es gestionen amb podes i aclarides periòdiques, fins arribar a una tala final entre els 35 i 40 anys. Aquesta espècie, gràcies al seu alt ritme de creixement, és una de les més eficients en la captació de diòxid de carboni, contribuint significativament a la lluita contra el canvi climàtic.

La prevenció d’incendis és un aspecte clau en la gestió forestal d’aquestes finques. Es realitzen estassades, podes i tallades de millora amb l’objectiu de reduir el risc d’incendi i facilitar-ne l’extinció en cas que es produeixi. Recentment, gràcies al Pla Conjunt de la zona Oest de Tordera, redactat per l’Associació del Montnegre i Corredor, s’ha desenvolupat un important projecte de creació de franges de baixa combustió que ja està gairebé finalitzat.

La col·laboració amb entitats com l’Associació del Montnegre i Corredor i el Consorci Forestal de Catalunya és fonamental per a la gestió forestal sostenible. Aquests organismes ofereixen suport tècnic, transport i comercialització de productes forestals com el suro, a través de l’empresa Quality Suber. Altres productes, com la llenya i la fusta, es comercialitzen a través de cooperatives i agrupacions de productors.

La gestió forestal a llarg termini, amb una visió sostenible i adaptada als reptes del canvi climàtic i les fluctuacions del mercat, és essencial per garantir el futur dels boscos del Montnegre i Corredor. Les iniciatives en marxa no només contribueixen a mantenir un paisatge ric i divers, sinó que també donen suport a l’economia local i afavoreixen la preservació d’un ecosistema que beneficia tota la comunitat.

A principis de desembre, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera va organitzar un sorteig especial a través d’Instagram amb l’objectiu de promocionar els productes locals i de temporada del nostre territori. 

L’acció, que va comptar amb una gran participació, va permetre que tres persones guanyadores poguessin gaudir de deliciosos lots plens dels millors productes de la zona.

Els lots, recollits a les agrobotigues, incloïen una selecció variada d’aliments frescos, de qualitat, i de proximitat, cultivats amb cura. Aquesta iniciativa no només va destacar la riquesa dels productes de l’Espai Agrari, sinó que també va posar en valor la tasca imprescindible de la pagesia per garantir una alimentació sostenible i de proximitat.

Les guanyadores del sorteig, Meritxell M, Mònica V i Arisleidy B, van ser les protagonistes d’aquesta acció que buscava fomentar el consum local i reconèixer el treball dels productors i pagesos de la Baixa Tordera. 

Des de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera volem agrair la implicació de les cooperatives i de totes les persones que van participar en el sorteig. Amb la col·laboració de tothom, seguim donant suport a la pagesia local i posant en valor els sabors de la nostra terra.

El passat 17 de novembre, Santa Susanna va reunir entusiastes dels bolets, famílies i visitants de tot el territori. La jornada va començar amb un esmorzar del boletaire on els assistents van poder degustar plats on el bolet era el protagonista, un inici perfecte per un dia ple d’activitats.

Amb la panxa plena, els participants van sortir a buscar bolets amb un guia micològic. Una experiència educativa que va permetre als participants identificar espècies de bolets del territori i entendre millor el seu entorn natural.

L’atenció durant el matí es va centrar en el Concurs de Dibuix “Els bolets i la tardor”. Aquesta competició va atraure participants de totes les edats, els quals van presentar obres que capturaven l’essència de la tardor i la diversitat micològica del territori. 

Avançant el dia, els assistents van tenir l’oportunitat de visitar l’exposició de bolets locals i la venda de productes artesanals. Aquests estands no només van mostrar la rica diversitat de bolets, sinó que també van oferir la possibilitat d’adquirir productes únics i artesania.

El moment àlgid de la festa va arribar amb la 7a jornada gastronòmica del bolet, on xefs locals van preparar plats centrats en els bolets, demostrant la versatilitat d’aquests ingredients i la seva capacitat per transformar-los en delícies culinàries.

En conclusió, l’èxit rotund de la festa ha reafirmat el compromís de l’Ajuntament de Santa Susanna i dels organitzadors en promoure la cultura local i l’educació ambiental. 

Durant els mesos de novembre i desembre s’han fet activitats de demostració de cuina i tast, amb producte local i de temporada, als cinc municipis de l’Espai Agrari.

De la mà de l’equip de l’Artesà de la Cuina (www.artesadelacuina.com), i amb l’objectiu d’apropar a la ciutadania els productes de temporada de l’espai agrari, s’han fet un conjunt de cinc activitats de demostració de cuina, on s’han cuinat dues receptes on els productes de l’Espai Agrari han estat protagonistes:

1. Crema de carabassa acompanyada d’ou ecològic, bolets saltejats, botifarra negra i oli de fruits secs.
2. Arròs melós de verdures de temporada, bròquil, coliflor, bledes, espinacs i pastanaga.

Les activitats s’han fet en cap de setmana i en espais propers a mercats, fires o punts d’afluència de visitants a Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera i Santa Susanna, amb una participació alta de públic i amb un tast final dels plats resultants que ha deixat molt bon regust.

L’objectiu dels showcookings és promoure el consum de productes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i de temporada, a partir de receptes que tothom pot fer,  i donar valor al territori i al que ens aporta a nivell econòmic, social i ambiental.

Des de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera hem dut a terme una acció especial per donar a conèixer la riquesa del nostre territori i fomentar el consum de productes locals. 

En aquesta iniciativa, hem enviat cistelles amb productes de temporada, incloses les nostres famoses mongetes del ganxet, a creadors de contingut i personalitats vinculades a la divulgació d’una alimentació sana i de proximitat.

Les cistelles incloïen una selecció de verdures, elaborats i llegums de qualitat, tots produïts per pagesos de la zona. Amb aquesta acció, hem volgut destacar no només el sabor i la frescor dels productes de la Baixa Tordera, sinó també els valors que representen: proximitat, sostenibilitat i suport als nostres pagesos.

El consum local és fonamental per enfortir l’economia del territori, reduir l’impacte mediambiental i preservar les tradicions pageses que defineixen la nostra identitat. Amb aquesta acció, hem volgut crear consciència sobre l’esforç que hi ha darrere de cada producte.

Els destinataris de les cistelles van ser escollits pel seu compromís amb l’alimentació saludable i per la seva divulgació d’estil de vida sostenible. A través d’Instagram, han mostrat la diversitat i qualitat dels productes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, ajudant-nos a arribar a un públic més ampli i conscient de la importància del consum responsable.

Amb accions com aquesta, des de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera reafirmem el nostre suport als pagesos locals, donant visibilitat a les cooperatives i als productes que defineixen la nostra zona. El nostre objectiu és que cada vegada més persones optin per consumir productes de proximitat, contribuint al desenvolupament econòmic i ambiental de la Baixa Tordera.

Aquest tipus d’iniciatives reflecteixen el nostre compromís amb el territori, connectant productors i consumidors i posant en valor tot el que ens ofereix la nostra terra.

Aquest Nadal, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera organitza un sorteig especial per promoure el consum de productes locals i de temporada. Sortegem 3 lots de productes frescos cultivats amb cura pels nostres productors de la zona, perquè puguis gaudir del millor de la nostra terra durant les festes. Els lots inclouen una selecció d’aliments de km 0 i de temporada. 

Com participar?

Per participar en el sorteig, només has de seguir aquests passos:

1. Segueix-nos a Instagram al perfil @eabaixatordera.
2. Fes m’agrada a aquesta publicació.
3. Etiqueta una persona amb qui vulguis compartir el lot de productes.

El termini per participar finalitza el 15 de desembre. Les persones premiades es donaran a conèixer el dia 16 de desembre al nostre perfil d’Instagram.

Molta sort a tots els participants i gràcies per apostar pel producte local i de qualitat.

A continuació, podeu consultar les bases legals del sorteig:

Bases del sorteig «3 lots de productes frescos i de proximitat de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera»

Primer. Objecte 

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera organitza el sorteig de 3 lots de productes frescos i pròxims, a través del seu perfil a Instagram.

En el sorteig podran participar tots els usuaris majors de divuit anys residents a Espanya i amb perfil a la xarxa social Instagram.

L’objectiu d’aquest sorteig és augmentar la comunitat interessada en el contingut de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera, així com premiar la fidelitat dels seguidors i seguidores actuals. Per això es convida a les persones que participen a fer-se seguidor@ del perfil @eabaixatordera. Entre les persones que hi participin es farà un sorteig de 3 lots de productes.

Segon. Organització 

El sorteig «3 lots de productes frescos i pròxims de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera» l’organitza l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera. Les bases que regulen el sorteig es publicaran a l’apartat de notícies del web de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera: https://www.espaiagraribaixatordera.cat

Tercer. Requisits per participar

Per participar al sorteig els i les usuari@s han de:

1. Ser majors de divuit anys i amb residència a l’Estat Espanyol
2. Seguir el perfil d’Instagram @eabaixatordera
3. Tenir perfil a la xarxa social Instagram
4. Mencionar, en els comentaris del post del sorteig, a un altre perfil d’Instagram que li pugui interessar el contingut de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera.

La participació en el sorteig implica també l’acceptació de les condicions d’Instagram. Es poden consultar les els termes i condicions a l’enllaç -> https://developers.facebook.com/terms

Quart. Calendari 

El període per participar al sorteig comença el 2 de desembre i finalitza el 15 de desembre a les 23.59 h.

Cinquè. Condicions

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera es reserva el dret de prendre les següents accions en relació amb les persones que participin al sorteig: invalidar, expulsar, eliminar o no tenir en compte aquells perfils que consideri sospitosos de participació fraudulenta. 

Això inclou intents de registre amb més d’un perfil d’usuari per part d’una persona, creació de perfils falsos o usurpació d’identitat. A més, l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera es reserva el dret de comunicar-ho a la plataforma d’Instagram, perquè prenguin les mesures pertinents. També es reserva el dret d’emprendre accions legals, si fos necessari.

Sisè. Premis, sorteig, acceptació i lliurament

Premis

El sorteig tindrà tres guanyador@s. Cada persona guanyadora s’endurà un lot de productes d’horta de productors i productores que formen part de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera. Cada premi està valorat en 50 € i no és bescanviable per diners. 

Sorteig

Entre totes les persones que participin es realitzarà un sorteig mitjançant la plataforma Easy Promos que triarà de forma automàtica 3 persones guanyadores i 3 persones de reserva, entre els i les participants que compleixin amb els requisits de participació. El dia 16 de desembre de 2024 l’Espai Agrari comunicarà, a través del seu perfil d’Instagram, les persones premiades.

Acceptació

Les persones guanyadores hauran de posar-se en contacte mitjançant un missatge directe d’Instagram (DM) en el termini de 48 hores facilitant un correu electrònic i un telèfon de contacte per tal de confirmar la voluntat d’acceptar el premi i comprovar que compleix amb els requisits de participació.

En cas que el guanyador no respongui en el termini indicat per acceptar el premi, si no compleix totes o algunes de les normes d’aquest sorteig, no vol o no pot gaudir del premi, la persona guanyadora quedarà descartada i es podrà donar, per ordre, a les persones guanyadores en reserva.

Lliurament dels premis

Un cop la persona guanyadora hagi acceptat el premi i s’hagi comprovat que compleix tots els requisits, es trametrà la informació necessària per recollir el premi.

Es premi es recollirà als punts indicats per l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera, en horari comercial. S’exclou l’enviament a domicili dels lots de productes a les persones guanyadores.

Setè. Protecció de dades personals

Els i les participants garanteixen i responen de la veracitat, exactitud, vigència i autenticitat de la seva informació personal. Les dades facilitades per les persones guanyadores s’utilitzaran per a gestionar aquest sorteig.

Vuitè. Responsabilitat 

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera no és responsable de les interrupcions o errors a Internet, als seus perfils a les xarxes socials o a les comunicacions electròniques.

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera exclou qualsevol responsabilitat pels danys i perjudicis de tota naturalesa que puguin deure’s a la utilització indeguda dels continguts per part dels usuaris, i, en particular, a la suplantació de la personalitat d’un tercer.

Instagram està exempt de tota responsabilitat en relació amb la promoció i la participació dels usuaris i usuàries en aquest sorteig. 

Novè. Acceptació i modificació d’aquestes bases

La participació en aquest sorteig implica l’acceptació d’aquestes bases en la seva totalitat. Es reserva al criteri interpretatiu de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera la resolució de qüestions que puguin derivar d’aquest sorteig.

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera es reserva el dret, en qualsevol moment, a introduir canvis en la mecànica o funcionament d’aquest sorteig i/o finalitzar-lo de forma anticipada si fos necessari per causa justificada i sense que d’això pugui derivar-se cap responsabilitat. Aquests canvis es comunicaran a través del perfil d’Instagram i els mitjans que siguin necessaris. 

Desè. Interpretació de les bases i resolució de conflictes

La interpretació d’aquestes bases es regeix per la legislació espanyola. Per a resoldre qualsevol controvèrsia, que resulti de la interpretació o compliment d’aquestes bases, és competent la jurisdicció dels tribunals del domicili de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Hem entrevistat en Santi Manresa, de Can Gaget, productor i soci de la cooperativa de Tordera, on també forma part del consell rector. Manresa és un dels majors productors de fesols secs, especialment mongeta del ganxet i altres varietats locals i antigues.

Quines característiques diferencials té la mongeta del ganxet en comparació amb altres varietats?

La mongeta del ganxet es caracteritza pel seu gust suau i la seva textura cremosa. És famosa pel seu ganxo, que li dona nom, tot i que jo no soc gaire consumidor perquè, a casa, en fèiem molt sovint i me’n vaig cansar un xic! Em centro més en la producció que en el consum.

Quins són els principals reptes en el seu cultiu?

És una llegum bastant delicada. Abans es cultivava més d’hora, ja que antigament s’havien de pagar els lloguers per Tots Sants i ja s’havia collit la mongeta. Ara, la collita es retarda gairebé un mes. El cultiu de la mongeta de canya, en particular, és molt laboriós i crec que està en perill d’extingir-se. La producció cada vegada és menor i el consum també, ja que és principalment gent gran qui la compra.

Es nota una baixada en el consum?

No tant, perquè també ha disminuït la producció. Això sí, crec que en uns anys veurem la mongeta del ganxet molt més cara. L’envelliment del sector agrícola és un altre repte; l’edat mitjana del pagès és alta, i no sé qui quedarà d’aquí a deu anys per continuar aquest cultiu.

Com ha evolucionat la demanda en els últims anys? Ha augmentat el reconeixement de la seva qualitat i singularitat?

Encara que la producció ha disminuït, la mongeta del ganxet és molt reconeguda per la seva qualitat. A més, cada cop es valora més que sigui produïda localment. Tot i això, les dificultats econòmiques del passat, com el preu baix pagat al productor, han fet que molts deixessin de conrear-la.

Quines condicions climàtiques i de terreny són favorables per a la mongeta del ganxet?

La terra de gresa que tenim aquí és ideal, ja que és lleugera i permet una bona transpiració. El sauló del Montseny també és molt característic. Al Vallès, per exemple, es cultiva en terrenys d’argila i també dona bons resultats. Climàticament, les mongetes s’han de regar al principi, quan se sembren a l’agost, però a la tardor, si hi ha prou humitat, no cal regar tant. Tot i això, les pluges excessives poden fer que les mongetes surtin tacades.

Quin paper tenen la sostenibilitat i les pràctiques agrícoles respectuoses amb el medi ambient en la vostra producció?

Jo no hi tiro res, només algun herbicida al començament, i segons l’any, per controlar les males herbes, però no utilitzo insecticides. A més, la recollida es fa a mà.

La mongeta del ganxet està vinculada a la cuina tradicional catalana. Quin plat destacaries amb elles?

El que recordo més de petit és la mongeta amb cansalada. Les fèiem, però, amb mongetes del bitxo. Recordo aquella textura tan cruixent i característica. 

Tens alguna anècdota relacionada amb el cultiu i la producció de la mongeta?

El meu pare havia produït mongetes tota la vida. Era un pagès 100%. Jo, en canvi, em dedicava a la maquinària de construcció, però després de la crisi vaig decidir redirigir la meva carrera cap al camp. Ara, els meus fills també sembla que s’interessen per la maquinària agrícola, així que potser tindrem relleu generacional.

Descobrim els detalls i reptes de la producció de mel a la Baixa Tordera, on la diversitat de flora i el respecte pel benestar de les abelles són fonamentals.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera és el lloc de producció d’una mel especial, rica en matisos gràcies a la diversitat de plantes que floreixen simultàniament en aquesta zona. Segons Marc Bigas, apicultor de la zona, aquí es produeix mel de flors, ja que no hi ha grans floracions d’una única espècie. Aquesta varietat confereix a la mel un gust suau i agradable, un color clar i una ràpida cristal·lització, característiques úniques que la diferencien d’altres mels.

La gestió de les abelles varia segons l’estació. Durant la primavera, les abelles es mantenen a Tordera per treballar en la reproducció, renovació de cera i recol·lecció de mel, que s’extreu al maig. A principis de juny, es desplacen cap al Ripollès per aprofitar les floracions de juliol, com la del til·ler i altres plantes de prats. Després de l’estiu, les abelles tornen a Tordera per passar-hi l’hivern, adaptant-se així a les condicions de cada lloc i temporada.

Per Bigas, l’apicultura és una activitat naturalment sostenible que contribueix a la pol·linització dels ecosistemes. La mel produïda a la Baixa Tordera es ven principalment al consumidor local, mantenint una producció limitada que respecta el benestar de les abelles. A diferència d’altres pràctiques, els abellars no es sobrecarreguen, assegurant que les abelles treballin sense estrès ni pressió.

El sector apícola viu una situació crítica. Segons explica Bigas, factors com la presència de la vespa asiàtica, la resistència de la Varroa als tractaments, el canvi climàtic, i la competència deslleial de mels adulterades estan posant en perill la viabilitat de l’apicultura. Aquestes problemàtiques fan que la venda de mel a un preu just sigui cada cop més difícil.

Davant d’aquesta realitat, Bigas destaca la importància de comprar mel local i de confiança. En el seu cas, l’apicultura no és la seva activitat principal, ja que actualment no seria viable econòmicament, però la passió per les abelles i la seva protecció el motiven a continuar. Els seus clients valoren la dedicació que hi ha darrere de cada pot de mel i entenen el paper essencial de les abelles en la conservació del medi ambient.

La Cooperativa Progrés Garbí aposta per la quarta gamma amb productes frescos i llestos per consumir, responent a la demanda d’aliments saludables i de qualitat.

La Cooperativa Progrés Garbí, compromesa amb la innovació en el sector agrícola i l’alimentació saludable, ha convertit els productes de quarta gamma en un dels seus productes estrella.

La quarta gamma fa referència a productes frescos, com les amanides i altres vegetals, que es processen lleugerament per mantenir-ne la frescor i fer-los pràctics i llestos per al consum. Aquest tipus de producte permet als consumidors gaudir d’aliments saludables amb la comoditat de no haver de preparar-los des de zero.

A Progrés Garbí, a més de les amanides, també produeixen carabassa tallada i envasada al buit en bosses de 400 grams, una opció pràctica i versàtil per a la cuina. Les amanides i la carabassa es preparen amb ingredients frescos i de proximitat, seleccionats directament dels seus camps. Els productes es netegen, tallen i envasen en condicions controlades per garantir-ne la qualitat i la seguretat, mantenint les propietats dels aliments i assegurant que arribin al consumidor en les millors condicions.

Els productes de quarta gamma de Progrés Garbí responen a la demanda creixent d’alimentació saludable en el dia a dia. Amb un estil de vida cada cop més accelerat, els consumidors busquen opcions nutritives que no requereixin temps de preparació. 

En definitiva, la quarta gamma de Progrés Garbí ha esdevingut una opció pràctica i de confiança per als consumidors que volen gaudir de productes frescos, saludables, d’alta qualitat i de proximitat.

Júlia Navarro, de kilometre0.cat, explica com la cuina mediterrània i els aliments de temporada i proximitat afavoreixen la nostra salut i benestar

La relació entre la salut i la cuina és cabdal. La cuina transforma els aliments, fent-los adequats per al nostre organisme. Sense cuinar-los, alguns no els podríem consumir. Mètodes de cocció com el forn, el vapor o la planxa mantenen les propietats dels aliments i són més saludables que fregir-los.

Els països del Mediterrani són coneguts per la seva dieta, considerada una de les millors del món pels seus efectes positius sobre la salut. Un dels elements més importants d’aquesta dieta és l’ús de l’oli d’oliva a la cuina. També són essencials les fruites i verdures fresques, llegums, cereals, fruits secs, peix fresc, aus, i un consum moderat de carn vermella i productes làctics.

És fonamental que les racions d’aliments s’ajustin a les necessitats de cada persona i a cada etapa de la vida. Els aliments de temporada i proximitat es recullen i arriben al consumidor amb poc temps, poc manipulats i amb les seves propietats intactes. Aquests aliments aporten nutrients d’alta qualitat, afavoreixen una dieta variada, donen suport a petits productors i a l’economia local, i tenen un menor impacte ambiental.

Comprar a la plaça i als mercats locals crea vincles entre les persones, la qual cosa contribueix positivament al benestar emocional i a la salut de la població.

Parlem amb Abel Unió de Can Saleta sobre les varietats de carabassa, els reptes del seu cultiu i la seva importància a la dieta mediterrània.

A la Baixa Tordera, la temporada de carabassa és un moment destacat per a l’agricultura local, amb diverses varietats cultivades per productors com Can Saleta. Segons ens explica Abel Unió, tot i que la carabassa del violí o cacauet és la més popular, també conreen altres varietats com la de fer sopa o la de cabell d’àngel. A més, cultiven la carabassa de Santiago, que utilitzen per a crear artesania. A la imatge adjunta, es poden veure exemplars de carabasses del violí i de Santiago, aquestes últimes ja preparades com a cantimplores artesanals.

El cultiu de la carabassa, explica Unió, no és complicat, però requereix certes condicions. La plantació es realitza a l’abril, un cop passat el risc de glaçades. A Can Saleta, planten una mica més tard que a la costa, ja que, al trobar-se endinsats al Montnegre, les temperatures són més fredes i el risc de gelades és major. La carabassa necessita un bon nivell de sol, aigua i un terra ric en nitrogen, a més d’elements com fòsfor i potassi. Per preparar els camps, a Can Saleta eviten l’encoixinat i prefereixen treballar la terra de forma superficial per controlar les males herbes. També apliquen fems de vaca per aportar el nitrogen necessari perquè les plantes creixin saludables i amb unes arrels profundes.

Pel que fa als reptes del cultiu, Unió explica que la carabassa no és una excepció dins del sector agrícola enfront dels efectes del canvi climàtic. Les temperatures elevades en moments crítics del cultiu poden afectar la producció, reduint-ne la qualitat i el rendiment. A més, en èpoques de sequera, la carabassa és un cultiu exigent en aigua, un recurs que, si escasseja, pot posar en risc la collita. A nivell cultural, Unió també observa que, malgrat que la carabassa forma part de la dieta mediterrània, aquesta tradició es va perdent entre les noves generacions.

La carabassa ofereix múltiples possibilitats culinàries. Des d’una crema de carabassa tradicional fins a plats més creatius com rodanxes de carabassa amb bacó i roquefort al forn, amb una mica d’imaginació, aquest producte local pot enriquir una gran varietat de receptes, aportant sabor i salut a la cuina.

Amb la primera reunió de treball del grup motor tècnic dels ajuntaments de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera el passat 9/10 a Malgrat de Mar,  ha començat una nova etapa per avançar vers l’estratègia alimentària de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Aquest grup de treball compta amb  persones de diferents perfils dels ajuntaments de Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera, fet que permet tenir visions complementàries des dels àmbits de l’economia, el medi ambient, la societat, la cultura i la salut necessàries en la implementació de la diagnosi del sistema alimentari.

La diagnosi del sistema alimentari de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera,  és un pas dins del camí vers l’Estratègia Alimentària de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera,  que ha de permetre conèixer la situació de l’alimentació, en sentit ampli, en aquest territori, i ha de contribuir a curt termini a definir el Pla de d’Acció per assolir els compromisos de la Carta Alimentària aprovada el passat mes de juny. I sempre amb l’objectiu d’avançar vers un sistema alimentari més sostenible, saludable, equitatiu, resilient i de proximitat.

Descobrim la història d’una dona pagesa que ha superat obstacles i trenca estereotips a la pagesia de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

Quan fa que et dediques a la pagesia?

Des dels 25 anys que m’hi dedico.

Quines van ser les dificultats que vas trobar a l’iniciar-te?

Fa 25 anys, els obstacles eren probablement molt semblants als d’avui. Vaig començar de zero, amb préstecs, terres de lloguer i tres anys seguits de tempestes o nevades fortes al Maresme, a més d’invasions de senglars. Aquestes adversitats van afectar molt els cultius de maduixa, i en lloc de progressar, vam retrocedir fins que vaig haver de plegar perquè la situació es va tornar insostenible. Des d’aleshores treballo a Hortalisses Pi amb la família de la meva parella.

La pagesia tradicionalment ha estat un món masculinitzat. Consideres que el fet de ser dona t’ha suposat un repte afegit per fer-te un lloc? Com ho has afrontat?

En el meu cas, soc dona però no m’he sentit mai inferior. Potser perquè les meves àvies ja eren valentes i emprenedores, i he après tant de les coses que van fer bé com de les que es podien millorar. He sigut mare treballadora, i amb la meva parella ens hem anat organitzant per tirar endavant, carregant bessons amunt i avall quan era necessari. Ell m’ha acompanyat en els encerts i errors, i mai m’he sentit discriminada. Això encara m’ha fet sentir més forta com a dona.

Quins creus que són els avantatges i desafiaments específics de ser una dona pagesa avui dia? Hi ha alguna xarxa de suport o col·lectius de dones pageses amb qui col·laboris?

A Hortalisses Pi, la presència femenina sempre ha estat important, des que el meu sogre es va casar amb la Susan. Deien que treballava més que un home, però la descripció correcta seria que treballava com una dona, perquè, després de plegar del camp, la feina continuava a casa. Aquella generació ho va patir molt més. Gràcies a elles, avui som més lliures, tot i que, si ens fixem al nostre voltant, encara sorprèn veure que el masclisme persisteix.

Actualment, a casa ens repartim la feina: qui arriba primer, fa el dinar! A l’empresa hi som el Simó Pi, la Joanna Pi, en Pol i jo en l’àmbit familiar, a més de quatre noies que considerem com de la família i que s’encarreguen de la selecció i atenció a la venda directa. Els nois s’encarreguen de les feines dels camps. Avui dia, hi ha una xarxa molt forta de dones al sector agrari i ramader, com el col·lectiu Dones Món Rural, que us recomano conèixer.

La manca de relleu generacional és un dels grans problemes de la pagesia avui dia. Quins valors consideres més importants transmetre a les noves generacions que es vulguin dedicar a l’agricultura i garantir-ne la continuïtat?

Tenim dos fills que tenen 23 anys. L’Aina ha estudiat ciències mediambientals i en Pol ha fet un cicle formatiu d’agricultura ecològica, tenint clar que volia quedar-se al camp amb nosaltres. Té la sort de comptar amb una empresa agrícola familiar que ha progressat amb el temps i segueix avançant, però això no evita que continuem treballant moltes hores amb dedicació i esforç.

A què ha d’estat disposat un jove que es vulgui dedicar a l’agricultura?

A suportar fred, calor i llargues jornades. La constància és clau, tot i que cal ser conscient que actualment tot suposa una despesa considerable i assumir els costos és difícil. A l’inici, amortitzar crèdits, pagar el planter, el lloguer, el personal i els fitosanitaris pot ser un problema. Des que sembres fins que reculls, passa molt de temps i no tens sou. Avui dia, més que treballar al camp, el pagès ara treballa amb el quadern de camp.

Crec que és fonamental que hi hagi persones valentes, mogudes per la il·lusió, a qui se’ls pugui donar el suport necessari per fer-ho possible. Estem parlant que els aliments de les properes generacions poden estar en mans de multinacionals. Actualment, ja hi ha grups inversors en aquest sector.

La sequera generalitzada està afectant de manera molt directa el vostre sector. Com està impactant al vostre dia a dia, i quines estratègies esteu adoptant per fer-hi front?

Per sort la sequera de moment no l’hem acusat, però nosaltres ja fa més de 30 anys que reguem amb el sistema gota a gota, i també fem cultiu hidropònic. Aquests sistemes permeten un estalvi important d’aigua, ja que només es rega just on està la planta. Tanmateix, si arribés una sequera més seriosa, seria un problema greu.

Crec que la majoria de persones fem un mal ús de l’aigua. Amb l’augment de la densitat de població, hi ha més rentadores, piscines i indústries que no fan un estalvi adequat. Els aliments haurien de ser prioritaris, però fins que no en falti, la gent no li donarà prou valor.

Amb l’arribada de la tardor, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera s’omple de productes locals i de temporada. 

En Jordi Torres, de la Cooperativa Agrària Baixa Tordera, ens ha destacat alguns dels aliments que podem trobar aquests dies: carabassa del cacauet o del violí, moniatos, patates i tomata de penjar rodona i de punteta. També destaca la varietat de fesols secs com els fesols del ganxet, molt típics de la nostra zona. I del bitxo, a més de cigrons petits i figues coll de dama, amb les quals es preparen melmelades.

A més, ens recorda que el most ja s’està utilitzant per omplir botes i fer vi, així com per preparar arrop, una de les postres tradicionals de pagès. Els làctics, com matons, recuits i formatges, també tenen un lloc destacat, juntament amb la mel del Pla dels Anyells i les ametlles que produeix la mateixa cooperativa. 

Aquests són només alguns dels productes de temporada que trobareu, produïts pels pagesos i pageses de l’espai agrari, que segueixen impulsant una producció de proximitat i sostenible.

Consumeix localment i gaudeix de tot el que la terra ens ofereix aquesta tardor!

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera obre un procés de contractació relatiu al subministrament de dos autoclaus de 80L, inclosos accessoris i instal·lació, per l’obrador compartit de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera situat a Blanes.

Les empreses interessades poden presentar les seves propostes fins a les 00:00h del dia 15/10, a l’adreça electrònica espaiagraribaixatordera@gmail.com .

A continuació podeu trobar la documentació tècnica i administrativa del contracte, així
com tots els models de documents a emplenar necessaris per poder optar a la
contractació.

• Plec de clàusules tècniques
• Plec de clàusules administratives particulars
• Documentació imprescindible de presentar per optar a la contractació:
  • Annex 1: Declaració responsable
  • Annex 2: Declaració de confidencialitat
  • Annex 3: Criteris d’adjudicació

Qualsevol consulta es pot adreçar a l’adreça de correu electrònic espaiagraribaixatordera@gmail.com
Palafolls, a 1 d’octubre de 2024

A l’espera d’una tardor que pugui contribuir, encara que no sigui molt, a pal·liar la situació de sequera, la situació persisteix en escenari d’alerta.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera és un espai referent en la producció d’horta a nivell de Catalunya, i on també es produeixen conreus extensius i ramaderia. Aquesta producció d’aliments de proximitat no es pot entendre sense el reg, amb el que els pagesos i pageses del territori utilitzen l’aigua per produir aliments, amb tots els beneficis que això comporta a nivell econòmic, social i ambiental pel territori.

En aquest àmbit, el reg es fa amb sistemes molt eficients, i les empreses van fent adaptacions a nivell de conreus i tecnologia per ser-ho més encara.

En aquest context, caldrà veure si la tardor portarà una millora de la situació. De moment, a nivell d’aqüífer es va notant la progressiva disminució dels nivells que s’havien recuperat a la primavera amb les pluges, sense arribar encara al nivell assolit en moments de sequera més forta.

La pagesia segueix demanant que es tingui en compte el seu paper cabdal i estratègic en la producció d’aliments i l’esforç d’eficiència fet, per adaptar les mesures de restricció, previstes al Pla de Sequera, a la realitat i les possibilitats del sector.

L’escenari actual de sequera és d’alerta i cal que la ciutadania seguim atents i, en la mesura del possible, fem el millor ús possible de l’aigua. El temps, cronològic i  meteorològic, marcarà si els propers escenaris consoliden una millora de la situació.

Per saber-ne més de la gestió de l’aigua llegeix aquest article.

Els alumnes del CFGM de Producció Agroecològica comencen un nou curs amb projectes a la finca i noves incorporacions a l’equip docent.

L’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar va donar inici al curs del cicle formatiu de grau mitjà (CFGM) en Producció Agroecològica el passat 12 de setembre, amb 14 nous alumnes provinents de les comarques del Maresme, la Selva i el Vallès. D’aquests nous estudiants, dues són noies i la resta nois, tots amb l’objectiu d’endinsar-se en l’aprenentatge de l’agricultura ecològica i sostenible. A segon curs, es compta amb 8 alumnes. El  grau disposa d’un equip docent format per tres professors, incloent-hi una nova incorporació procedent de Vidreres.

En Xavi Fontanet, coordinador del CFGM de Producció Agroecològica, ens va destacar els projectes amb què els alumnes han començat el curs. “A la finca, hem estat collint les carabasses i els melons cultivats durant l’estiu, i ara estem preparant els camps d’horta per plantar els cultius de tardor-hivern. Un cop madurs, aquests productes seran collits per ser comercialitzats en un circuit intern entre el professorat de l’institut dins d’un projecte de producció i comercialització conjunta” va explicar Fontanet. Aquest projecte permet als estudiants viure tot el cicle de producció i comercialització de forma pràctica, contribuint així a la seva formació integral.

A més, es preveu incorporar noves gallines al galliner de la finca, fent que s’hagi de preparar i mantenir-lo net. Els alumnes també seguiran fent el manteniment de les plantes aromàtiques i dels arbres fruiters que complementen la diversitat del projecte agroecològic de l’institut.

Pel que fa al cicle formatiu de jardineria, 15 alumnes han iniciat les pràctiques a la finca agrícola i a l’hivernacle situat davant de l’institut. Entre els projectes més destacats d’aquest any, es troba l’enjardinament d’un espai de repòs i descans a la finca, una iniciativa que contribuirà a la millora de les instal·lacions.

A més de les activitats a la finca, els alumnes també participen en tasques de manteniment al Molí de la Sal de Malgrat de Mar, gràcies a un conveni signat entre l’institut i l’ajuntament. Aquesta col·laboració permet als estudiants aplicar els seus coneixements en un entorn real i contribuir a la preservació del patrimoni local.

Amb aquests projectes, l’INS Ramon Turró i Darder reforça el seu compromís amb l’educació pràctica i l’aprenentatge de valors vinculats a la sostenibilitat, el respecte pel medi ambient i l’economia local.

Un període dinàmic amb pluges abundants i episodis de fred. TaikoMeteorologia ens ofereix una visió del que ens espera aquesta tardor.

Segons TaikoMeteorologia, aquesta tardor es preveu força dinàmica, amb episodis de pluges intenses i variacions climàtiques notables. Per estar preparat/ada davant d’aquests canvis, si ets pagès o pagesa, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera t’ofereix un servei gratuït i especialitzat d’informació i alertes meteorològiques, proporcionat per TaikoMeteorologia. Inscriu-te gratuïtament a aquest servei fent clic en aquest enllaç. 

A continuació desgranem la previsió per als pròxims mesos: 

Octubre 2024: Continuaria el dinamisme de setembre i amb la tardor en plena efervescència sembla que podrien arribar borrasques actives, sense descartar algun temporal de vent i pluges a l’Espai Agrari. Això no vol dir que tot el mes sigui inestable, ja que també hi hauria treves anticiclòniques, però no esperem que s’allarguin massa. Els estacionals indiquen quantitats de pluja abundants o dins la mitjana i temperatures superiors a l’habitual amb algun últim estiuet.

Novembre 2024: Els novembres dels últims anys han resultat ser més plujosos que els octubres. Enguany podria succeir un escenari semblant amb algunes tongades de ruixats, possibilitat de les últimes tempestes de la temporada i sense descartar algun temporal de pluges de llevant com el que simbolitzen els mapes d’anomalies de precipitació. Tampoc faltarà la clàssica setmana d’estabilitat, anticicló i temperatures suaus i, per tant, que les precipitacions mensuals puguin ser superiors a la mitjana no vol dir que estigui tot el mes plovent. Les temperatures mensuals neutres, o dins la mitjana, ens fan pensar en la primera entrada freda de la temporada amb un tast d’hivern, en principi sense fredorades prematures, que compensarien alguns dies més suaus.

Desembre 2024: Sembla que la inestabilitat podria anar de més a menys. Al principi de mes, o cap al pont de la Puríssima, encara podria formar-se algun episodi de pluges, però després el temps milloraria, com passa estadísticament. Els anticiclons serien més freqüents i ocuparien gran part de la Península. El pas de fronts atlàntics deixaria pluges escasses per trencar una mica la monotonia. Temperatures poc fredes per les dates amb un ambient de tardor i baixes probabilitats d’onades de fred.”

En conclusió, segons TaikoMeteorologia la tardor de 2024 es preveu dinàmica i canviant, amb una combinació d’episodis de pluges abundants, especialment a l’octubre i novembre, i períodes més tranquils gràcies a l’efecte dels anticiclons. Malgrat alguna possible irrupció de fred cap al novembre, les temperatures es mantindrien relativament suaus per l’època, amb un ambient típicament tardoral. L’entrada de desembre marcarà una transició cap a l’estabilitat, amb menys pluges i un clima més temperat. 

En Jordi i la Marta són l’ànima de Cal Cosinet, un restaurant on podràs tastar els productes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera! 

Descendents d’hostalers, es van conèixer treballant darrere la barra i així vam començar dues històries: la seva i la de Cal Cosinet.

Aquesta braseria, que va restar tancada durant anys, va reviure gràcies al seu esforç el desembre del 2020. Avui, Cal Cosinet continua llaurant un compromís amb els productes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a través de la seva gastronomia única. El seu lema “de la terra a la brasa” no és només una frase, sinó una filosofia del seu dia a dia.

Cal Cosinet és més que un restaurant; és un testimoni de l’autèntica tradició gastronòmica cuinada amb productes excel·lents. Els productes que cultiven al seu propi hort formen la base dels seus plats, assegurant una experiència culinària fresca i autèntica per a tothom.

Directament de la terra a la taula, cada plat de Cal Cosinet parla per si mateix. Descobreix la riquesa dels sabors locals! 

Els pots trobar al Veïnat de Sant Daniel, 19, a Tordera.

Hem pogut visitar en Jaume Soms de l’Horta Soms per conèixer de primera mà quins són els productes que estan cultivant actualment i quins seran els protagonistes dels pròxims mesos.

L’Horta Soms és una empresa familiar amb tres generacions dedicades al cultiu d’horta. Situats al Pla de Grau de Malgrat de Mar, un territori privilegiat i únic, es defineixen com una empresa petita i de proximitat que treballa per oferir un producte de qualitat. Aquesta estructura i filosofia permeten aprofitar al màxim les característiques excepcionals del seu entorn.

En Jaume ens va explicar que actualment estan cultivant i produint diversos productes:

• Cogombre: Aquest cultiu està en plena producció, oferint cogombres frescos i cruixents.
• Varietats de tomata: A l’interior dels hivernacles, cultiven tomata cor de bou, tomacó i pera. Els hivernacles permeten una major producció i protecció del producte.
• Carabassó: Cultivat a l’exterior.
• Enciam: Diverses varietats com “trocadero” i “maravilla” estan creixent a bon ritme.

De cara als pròxims mesos, en Jaume ens va comentar que podrem trobar al camp col, xicoria i escarola. A més, ens va ensenyar amb orgull la sembra de la famosa mongeta del ganxet, que tindrà la seva primera collita el novembre. Sens dubte, és un dels productes més esperats i típics de la zona de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

En la passada assemblea de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera del mes de juny, els representants del sector agrari van exposar la problemàtica vinculada a les onades de robatoris que, periòdicament, afecten les explotacions agràries.

Es tracta de robatoris de materials de ferro, llautó, coure, … que malgrat ser sovint d’un valor no massa elevat, fan molt mal per les destrosses que comporten i la feina de reparació i denúncia que impliquen.

Per la banda dels ajuntaments es procura donar resposta a aquesta problemàtica amb patrullatge de policia local, i estan en estudi altres solucions per veure’n la viabilitat i oportunitat, com són l’ús de càmeres de control o l’ús puntual de mitjans com drons de vigilància. Es tracta doncs d’una problemàtica complexa de la qual caldrà fer seguiment per poder trobar solucions que minimitzin els danys al sector agrari.

A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera s’han iniciat els estudis necessaris per executar un projecte de senyalització, que ha de contribuir a transmetre els valors de l’Espai Agrari i a ordenar els fluxos de visitants, en bicicleta i a peu, de forma coherent i enxarxada amb la xarxa de camins existent al territori.

Els estudis, inclouran una proposta de senyalització d’itineraris i d’elements patrimonials i singulars a senyalitzar, vinculats amb l’Espai Agrari, i tindrà en compte el respecte a l’activitat agrària, en incloure indicacions per al comportament cívic dels qui visiten l’Espai Agrari i en la proposta d’itineraris per tal que no afectin l’activitat de la pagesia.

Es preveu que a final d’any els estudis estiguin enllestits, per tal de poder cercar el finançament i executar-los durant l’any vinent.

El passat 11 de juliol es va fer una reunió informativa, convocada per l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera, l’Ajuntament de Blanes i la Fundació Emys, per als pagesos i pageses que fins al moment han estat vinculats al projecte d’obrador compartit, en la qual s’ha volgut mostrar l’estat avançat de les obres i explicar el pla de treball del projecte que es vol implementar en els propers mesos.

La reunió va servir per explicar amb detall i sobre terreny la situació dels treballs fets fins ara per adequar les instal·lacions de l’obrador compartit ubicat a Blanes, i per exposar que en breu començarà ja una nova fase d’obres, menys rellevant que l’anterior, que ha de permetre posar el motor de fred a la cambra frigorífica i la sortida de fums, dotar l’equipament d’intèrfon i internet, així com d’instal·lacions necessàries per a la prevenció d’incendis.

En propers mesos es preveu iniciar la compra de les màquines, mobiliari i eines necessàries per a l’elaboració dels transformats vegetals que es preveu fer a l’obrador, en resposta a les necessitats plantejades pels productors interessats i les possibilitats de la instal·lació. Així mateix, es preveu iniciar un procés de dinamització que ha de permetre consolidar el pla de viabilitat de l’equipament, posar a punt el funcionament de l’obrador compartit i contribuir a la definició i concreció de la seva governança, d’acord amb el que ja s’ha anat treballant amb els i les productors/res interessats.

Aquest conjunt ambiciós d’actuacions ha de permetre que a principis de l’any 2025 l’obrador compartit pugui iniciar la seva activitat.

L’obrador compartit de Blanes a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és un equipament públic que ha de contribuir a l’enfortiment del sector agrari del territori, a partir d’obrir a les empreses agràries l’oportunitat d’elaborar productes vegetals i avançar així en l’escala de valor, amb una instal·lació compartida amb la que s’evita que cada empresa hagi de fer la inversió per si sola. Alhora, a nivell de ciutadania permetrà poder disposar de productes elaborats vegetals locals i és una eina també per gestionar millor els possibles excedents d’aliments que hi hagi puntualment en les empreses agràries.

L’obrador compartit és fruit de l’esforç conjunt de diverses entitats i administracions, incloent-hi la Fundació Emys, l’Ajuntament de Blanes, l’Associació Espai Agrari Baixa Tordera i altres ajuntaments (Ajuntaments de Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera), cooperatives agrícoles (Conca de la Tordera – Palafolls, Progrés Garbí- Malgrat de Mar, Agrària de la Baixa Tordera – Tordera), la Diputació de Barcelona i altres administracions que han contribuït al finançament com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els fons FEDER de la UE.

Entrevista a Toni Riera, Desenvolupament Econòmic i Promoció del Municipi en Ajuntament de Malgrat de Mar

Com vas presentar l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a la trobada Accés To Land, i quins aspectes del projecte vas destacar?

Allà ens hi vam trobar una part dels socis que formen aquesta agrupació. Vam explicar qui som i què fem, i els aspectes que vam destacar van ser, sobretot, la problemàtica existent al món de la pagesia amb el relleu generacional. També vam explicar la iniciativa del banc de Terres, que té la Diputació, l’obrador compartit que estem construint a Blanes, dins de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, i la redacció de la carta alimentària de l’Espai Agrari, que és una declaració d’intencions sobre quin ha de ser el futur de l’alimentació a casa nostra.

Quina va ser la resposta dels participants de la trobada en conèixer l’EABT?

Val a dir que molts d’ells ja provenen d’entitats similars a la nostra, i vam compartir problemàtiques comunes com el relleu generacional, i els va cridar l’atenció la protecció urbanística que tenim en molts municipis. Aquesta eina, que són els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, que permeten, sempre que hi hagi voluntat política, protegir els espais agraris, i la terra agrícola en general.

Durant la trobada a París, vas veure alguna iniciativa similar a l’EABT a altres països europeus? Quines diferències i similituds has observat?

Sí, les iniciatives que vam veure són similars. Hi havia representació del Regne Unit, Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, França i nosaltres. La gran diferència que hi ha és que a molts d’aquests països el que fan des de l’administració pública és comprar terra. Perquè no es perdi i perquè no s’hi construeixi, per mantenir aquest patrimoni viu.  

Ells tenen una problemàtica diferent perquè ells tenen por de pèrdua de terreny.

Si bé és veritat que també existeix aquí Catalunya, almenys al sector de l’EABT, aquí el tenim protegit. A més, la Generalitat està a punt de treure una llei que blinda una mica més les terres que tradicionalment s’han dedicat al cultiu d’aliments.

Quins creus que són els majors reptes que afronta l’EABT? Sequera, competència de productes estrangers, dificultat en el relleu generacional…

Per davant de tot, el relleu generacional. Si no trobem la manera de motivar el jovent perquè treballin la terra i segueixin aquest cultiu, passarem a tenir greus problemes.

Existeix competència amb els productes estrangers?

Si, òbviament, el producte que es cultiva aquí a casa nostra té una qualitat molt alta i segueix tots els estàndards que la comunitat europea exigeix, i per tant s’exporta molt a Europa. Per això el nostre mercat queda mancat de producte i l’acabem important d’altres països com Marroc, per exemple. Llavors, aquests països potser no compleixen els estàndards tan exigents que posa la Comissió Europea i potser que aquí consumim productes de no tan alta qualitat com el que cultivem aquí. És una qüestió de preus i de mercat.

La sequera també és un repte?

I tant, i dels grans. Aquest any hem estat a punt d’haver de prendre mesures molt dràstiques. La Generalitat va proposar reduir el reg en més d’un 50%, cosa que faria inviable la producció agrària a Catalunya. Però, finalment, aquesta mesura no s’ha acabat d’implementar, els nivells d’aigua han millorat i de moment sembla que la cosa se salva. Però és cert que les sequeres dels últims anys estan essent cícliques i s’ha de fer un pensament i un ús molt més raonable de l’aigua.

Des del punt de vista de Malgrat de Mar, què suposa a nivell de desenvolupament econòmic la integració en un espai agrari ampli que abasta diferents municipis?

La creació de l’Espai Agrari ha portat molts beneficis a Malgrat, perquè ha permès emprendre moltes iniciatives i intentar impulsar aquest sector que durant anys ha anat quedant una mica oblidat. Com que ja funcionaven i hi ha les cooperatives, al productor no se l’havia acompanyat gaire. Hem pogut engegar iniciatives com el cicle formatiu de grau mig en producció agroecològica que s’imparteix a l’Institut Ramon Torró de Malgrat de Mar. Al setembre es posarà en marxa la tercera promoció, amb 15 alumnes preinscrits. Pot semblar una xifra molt baixa, però s’ha de tenir en compte que la segona promoció va començar amb només dos inscrits i vam haver de treballar de valent perquè aquest número creixés.

No és una professió atractiva?

No gaire, en aquests temps que corren tothom vol ser youtuber, tiktoker o influencer i costa molt que la gent vulgui dedicar-se a una feina tan dura però tan necessària. Sense terra no hi ha aliment i sense aliment ja sabem el que ens espera. Creiem que totes les iniciatives com l’obrador compartit seran molt beneficioses pels nostres pagesos, que podran donar una segona vida al producte que no entra al mercat, processant-lo i convertint-lo en un altre aliment que tingui un circuit més llarg de caducitat.

I el banc de terres?

També esperem que sigui un revulsiu per gent que vulgui dedicar-se a la pagesia, siguin de família pagesa o no, siguin joves o grans. Està pensat per a tothom qui vulgui fer un tomb gran a la seva vida i dedicar-se al món de la pagesia.

En matèria de promoció, l’EABT seria un exemple de que la unió fa la força?

Totalment. No és el mateix demanar una subvenció a entitats com la Diputació de Barcelona o la Generalitat presentant-te de la mà de quatre municipis més, recordem que som cinc municipis en total, amb una zona d’influència que abasta gairebé els 100.000 habitants. Una altra cosa que també té de peculiar el nostre espai és que som dues províncies, Girona i Barcelona. Això a vegades ens dificulta la tramitació, la burocràcia, però a la vegada també eixampla l’àmbit territorial i ens dona més entitat.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera es distingeix per l’ús de tècniques i pràctiques avançades que permeten als productors mantenir una gestió eficient i sostenible dels seus cultius.

Entre aquestes pràctiques, el paper de les Associacions de Defensa Vegetal (ADV) destaca com un element per l’optimització de la producció agrícola.

Les ADV treballen per garantir unes bones pràctiques de sostenibilitat i l’ús de recursos dels diferents cultius que es cultiven a la zona de l’EABT.

ADV’s, han potenciat i treballat en  la gestió integrada de plagues, bé sigui amb la implantació de marges florals per afavorir l’establiment de fauna auxiliar beneficiosa pels diferents cultius de la zona, així com la de polinitzadors; reduir l’ús de productes fitosanitaris amb la lluita integrada de plagues, establir insectes i depredadors naturals per combatre certes plagues en cultius com cogombre, tomàquet, pebrot, patata,… Estar al dia de noves tècniques de millora en reg, implantació de sensors o sondes per controlar els intervals de reg en certs cultius-moments.

Tot i que el reg localitzat és àmpliament conegut i utilitzat, a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera s’ha anat més enllà amb l’adopció de tecnologies avançades per gestionar l’ús de l’aigua. Una de les pràctiques és l’ús de sensors de reg.

Durant cada campanya d’estiu, es col·loquen diversos sensors de reg als camps. Aquests sensors monitoritzen de forma contínua les condicions del sòl i la humitat, proporcionant dades crucials sobre les necessitats d’aigua dels cultius. 

A mesura que passen les campanyes, les ADV recullen aquestes dades per crear un històric detallat sobre les dosis d’aigua aplicades en anys anteriors. A partir d’aquest històric, poden determinar les dosis òptimes de reg segons la pluviometria i altres factors.

Aquestes dades permeten fer recomanacions específiques i personalitzades als productors sobre les quantitats d’aigua que han d’aplicar, millorant així l’eficiència hídrica i ajudant a preservar aquest recurs tan valuós.

Les bones pràctiques implementades a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, com la coordinació dels cultius per part de les ADV i l’ús de sensors de reg, són exemples clars de com es pot combinar la tradició amb la innovació per fomentar una agricultura més sostenible i eficient. Aquestes mesures no només beneficien els productors locals, sinó que també contribueixen a la preservació del medi ambient i a la sostenibilitat de l’entorn agrícola.

El dimecres 26/6 va tenir lloc l’Assemblea de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera a Palafolls, en la que, entre d’altres temes, es va aprovar la Carta Alimentària de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera com un pas cap a l’Estratègia Alimentària d’aquest territori. 

La Carta Alimentària és un document de principis que s’ha elaborat de forma participativa amb entitats i persones del territori d’àmbits molts diferents vinculats a l’alimentació (salut, educació, producció, turisme, cuina, pesca, joventut, comerç, distribució, territori o indústria) mitjançant tallers, entrevistes i una enquesta oberta a la ciutadania. El resultat és un document en el que, a partir dels principis com l’alimentació sostenible, l’economia social, la governança alimentària, la proximitat o la salut i equitat, es concreten els reptes que el territori de la Baixa Tordera té per a avançar cap a un sistema alimentari més just, saludable i sostenible, d’entre els que es poden destacar la necessitat de reforçar el sector productor, el comerç en circuit curt, el sentiment de pertinença, la promoció de dietes saludables i de cultura alimentària, la reducció del malbaratament o la coordinació entre administracions i actors.

Un cop aprovada la Carta, es compartirà per tal que entitats i administracions de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera s’hi puguin adherir.

A l’Assemblea també es va fer seguiment de la resta d’actuacions en curs a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

El passat 13 de juny, una delegació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT) i la Diputació de Barcelona, encapçalada pel Sr. Xesco Gomar, president delegat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda, i el Sr. Francesc Alemany, president de l’EABT, va fer una visita a la planta de compostatge de Malla, amb l’objectiu de conèixer aquesta instal·lació, activa des de fa poc més d’un any i gestionada per la Mancomunitat la Plana, on es composta la fracció orgànica dels residus de 13 municipis d’Osona i s’obté un compost de molt bona qualitat agronòmica. Durant la visita, representants de la Mancomunitat La Plana van explicar el procés de compostatge i la funcionalitat de les instal·lacions.

A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera hi ha la voluntat de valorar l’oportunitat d’una instal·lació de compostatge, que permeti gestionar subproductes agraris i que es dimensioni per donar servei a les explotacions d’horta del territori, oferint un compost de qualitat que serveixi per aportar matèria orgànica i nutrients al sòl. Aquesta estratègia circular pot contribuir a la sostenibilitat de l’activitat agrària, a nivell econòmic i ambiental,  amb una reducció de costos per les explotacions hortícoles i un menor impacte respecte la utilització de fertilitzants convencionals.

La diversitat d’interessos reflecteix un creixent compromís amb un futur sostenible

Estem contents d’anunciar, que s’ha tancat la preinscripció al Cicle de Producció Agroecològica amb un total de 15 preinscrits. Aquesta dada és una prova clara de l’interès i la motivació creixent per construir un futur més sostenible i respectuós pel medi ambient.

Dels 15 preinscrits, onze són nois i quatre són noies, demostrant la diversitat de gènere en l’interès per l’agroecologia. Aquesta participació variada aporta una àmplia gamma de perspectives i enriquirà significativament l’experiència educativa del cicle.

Nou dels participants provenen de municipis de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, incloent Tordera, Blanes, Palafolls i Malgrat. A més, quatre preinscrits vénen d’altres municipis del Maresme com Mataró, Sant Pol i Calella, mentre que els dos restants són de Barcelona i La Selva. Aquesta diversitat geogràfica reflecteix l’atractiu i la rellevància regional del cicle.

Els preinscrits també presenten una varietat en la seva formació prèvia: vuit venen d’estudiar l’ESO, tres d’altres cicles formatius i quatre del Pla de Formació i Inserció (PFI). Aquesta combinació de trajectòries educatives enriquirà la dinàmica de l’aula, permetent l’intercanvi d’experiències i coneixements diversos.

Ara, esperem el període de la matrícula, que es realitzarà en dues etapes: del 17 al 22 de juliol i del 2 al 6 de setembre. Assegureu-vos de revisar tots els detalls necessaris per a la matrícula a través del següent enllaç: https://agora.xtec.cat/iesmalgrat/.

A la tardor, es treballarà amb la pagesia per recollir-ne l’opinió i posicionament.

Recentment s’han fet sessions de treball amb els municipis de Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera i Santa Susanna, per exposar els resultats de l’Estudi de rec i drenatge de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera realitzat l’any 2023 per la consultora ENIGEST.

L’estudi, que parteix de la inquietud del sector agrari per millorar la gestió hídrica del territori i en particular el drenatge, té com a principals resultats un inventari de la xarxa de drenatge existent, la detecció de punts crítics on cal resoldre problemàtiques de drenatge i propostes per la millora de la xarxa, a partir d’analitzar el seu funcionament en l’actualitat. De l’estudi en destaca també l’eficiència en l’ús de l’aigua de reg per part de la pagesia de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i els usos de l’aigua de l’aqüífer per sectors, on es posa de manifest que gairebé el 80% de l’aigua extreta és per a usos domèstics o industrials. L’estudi ha recollit el coneixement territorial dels pagesos i pageses, a partir d’un conjunt ampli d’entrevistes i reunions de treball.

De les sessions de treball amb els ajuntaments i del treball que es farà més endavant amb la pagesia en resultarà un recull de propostes per millorar la gestió hídrica del territori que l’Espai Agrari de la Baixa Tordera portarà a l’Agència Catalana de l’Aigua.