Categoria: Noticies

El passat 11 de juliol es va fer una reunió informativa, convocada per l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera, l’Ajuntament de Blanes i la Fundació Emys, per als pagesos i pageses que fins al moment han estat vinculats al projecte d’obrador compartit, en la qual s’ha volgut mostrar l’estat avançat de les obres i explicar el pla de treball del projecte que es vol implementar en els propers mesos.

La reunió va servir per explicar amb detall i sobre terreny la situació dels treballs fets fins ara per adequar les instal·lacions de l’obrador compartit ubicat a Blanes, i per exposar que en breu començarà ja una nova fase d’obres, menys rellevant que l’anterior, que ha de permetre posar el motor de fred a la cambra frigorífica i la sortida de fums, dotar l’equipament d’intèrfon i internet, així com d’instal·lacions necessàries per a la prevenció d’incendis.

En propers mesos es preveu iniciar la compra de les màquines, mobiliari i eines necessàries per a l’elaboració dels transformats vegetals que es preveu fer a l’obrador, en resposta a les necessitats plantejades pels productors interessats i les possibilitats de la instal·lació. Així mateix, es preveu iniciar un procés de dinamització que ha de permetre consolidar el pla de viabilitat de l’equipament, posar a punt el funcionament de l’obrador compartit i contribuir a la definició i concreció de la seva governança, d’acord amb el que ja s’ha anat treballant amb els i les productors/res interessats.

Aquest conjunt ambiciós d’actuacions ha de permetre que a principis de l’any 2025 l’obrador compartit pugui iniciar la seva activitat.

L’obrador compartit de Blanes a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és un equipament públic que ha de contribuir a l’enfortiment del sector agrari del territori, a partir d’obrir a les empreses agràries l’oportunitat d’elaborar productes vegetals i avançar així en l’escala de valor, amb una instal·lació compartida amb la que s’evita que cada empresa hagi de fer la inversió per si sola. Alhora, a nivell de ciutadania permetrà poder disposar de productes elaborats vegetals locals i és una eina també per gestionar millor els possibles excedents d’aliments que hi hagi puntualment en les empreses agràries.

L’obrador compartit és fruit de l’esforç conjunt de diverses entitats i administracions, incloent-hi la Fundació Emys, l’Ajuntament de Blanes, l’Associació Espai Agrari Baixa Tordera i altres ajuntaments (Ajuntaments de Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera), cooperatives agrícoles (Conca de la Tordera – Palafolls, Progrés Garbí- Malgrat de Mar, Agrària de la Baixa Tordera – Tordera), la Diputació de Barcelona i altres administracions que han contribuït al finançament com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els fons FEDER de la UE.

Entrevista a Toni Riera, Desenvolupament Econòmic i Promoció del Municipi en Ajuntament de Malgrat de Mar

Com vas presentar l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a la trobada Accés To Land, i quins aspectes del projecte vas destacar?

Allà ens hi vam trobar una part dels socis que formen aquesta agrupació. Vam explicar qui som i què fem, i els aspectes que vam destacar van ser, sobretot, la problemàtica existent al món de la pagesia amb el relleu generacional. També vam explicar la iniciativa del banc de Terres, que té la Diputació, l’obrador compartit que estem construint a Blanes, dins de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, i la redacció de la carta alimentària de l’Espai Agrari, que és una declaració d’intencions sobre quin ha de ser el futur de l’alimentació a casa nostra.

Quina va ser la resposta dels participants de la trobada en conèixer l’EABT?

Val a dir que molts d’ells ja provenen d’entitats similars a la nostra, i vam compartir problemàtiques comunes com el relleu generacional, i els va cridar l’atenció la protecció urbanística que tenim en molts municipis. Aquesta eina, que són els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, que permeten, sempre que hi hagi voluntat política, protegir els espais agraris, i la terra agrícola en general.

Durant la trobada a París, vas veure alguna iniciativa similar a l’EABT a altres països europeus? Quines diferències i similituds has observat?

Sí, les iniciatives que vam veure són similars. Hi havia representació del Regne Unit, Bèlgica, Dinamarca, Alemanya, França i nosaltres. La gran diferència que hi ha és que a molts d’aquests països el que fan des de l’administració pública és comprar terra. Perquè no es perdi i perquè no s’hi construeixi, per mantenir aquest patrimoni viu.  

Ells tenen una problemàtica diferent perquè ells tenen por de pèrdua de terreny.

Si bé és veritat que també existeix aquí Catalunya, almenys al sector de l’EABT, aquí el tenim protegit. A més, la Generalitat està a punt de treure una llei que blinda una mica més les terres que tradicionalment s’han dedicat al cultiu d’aliments.

Quins creus que són els majors reptes que afronta l’EABT? Sequera, competència de productes estrangers, dificultat en el relleu generacional…

Per davant de tot, el relleu generacional. Si no trobem la manera de motivar el jovent perquè treballin la terra i segueixin aquest cultiu, passarem a tenir greus problemes.

Existeix competència amb els productes estrangers?

Si, òbviament, el producte que es cultiva aquí a casa nostra té una qualitat molt alta i segueix tots els estàndards que la comunitat europea exigeix, i per tant s’exporta molt a Europa. Per això el nostre mercat queda mancat de producte i l’acabem important d’altres països com Marroc, per exemple. Llavors, aquests països potser no compleixen els estàndards tan exigents que posa la Comissió Europea i potser que aquí consumim productes de no tan alta qualitat com el que cultivem aquí. És una qüestió de preus i de mercat.

La sequera també és un repte?

I tant, i dels grans. Aquest any hem estat a punt d’haver de prendre mesures molt dràstiques. La Generalitat va proposar reduir el reg en més d’un 50%, cosa que faria inviable la producció agrària a Catalunya. Però, finalment, aquesta mesura no s’ha acabat d’implementar, els nivells d’aigua han millorat i de moment sembla que la cosa se salva. Però és cert que les sequeres dels últims anys estan essent cícliques i s’ha de fer un pensament i un ús molt més raonable de l’aigua.

Des del punt de vista de Malgrat de Mar, què suposa a nivell de desenvolupament econòmic la integració en un espai agrari ampli que abasta diferents municipis?

La creació de l’Espai Agrari ha portat molts beneficis a Malgrat, perquè ha permès emprendre moltes iniciatives i intentar impulsar aquest sector que durant anys ha anat quedant una mica oblidat. Com que ja funcionaven i hi ha les cooperatives, al productor no se l’havia acompanyat gaire. Hem pogut engegar iniciatives com el cicle formatiu de grau mig en producció agroecològica que s’imparteix a l’Institut Ramon Torró de Malgrat de Mar. Al setembre es posarà en marxa la tercera promoció, amb 15 alumnes preinscrits. Pot semblar una xifra molt baixa, però s’ha de tenir en compte que la segona promoció va començar amb només dos inscrits i vam haver de treballar de valent perquè aquest número creixés.

No és una professió atractiva?

No gaire, en aquests temps que corren tothom vol ser youtuber, tiktoker o influencer i costa molt que la gent vulgui dedicar-se a una feina tan dura però tan necessària. Sense terra no hi ha aliment i sense aliment ja sabem el que ens espera. Creiem que totes les iniciatives com l’obrador compartit seran molt beneficioses pels nostres pagesos, que podran donar una segona vida al producte que no entra al mercat, processant-lo i convertint-lo en un altre aliment que tingui un circuit més llarg de caducitat.

I el banc de terres?

També esperem que sigui un revulsiu per gent que vulgui dedicar-se a la pagesia, siguin de família pagesa o no, siguin joves o grans. Està pensat per a tothom qui vulgui fer un tomb gran a la seva vida i dedicar-se al món de la pagesia.

En matèria de promoció, l’EABT seria un exemple de que la unió fa la força?

Totalment. No és el mateix demanar una subvenció a entitats com la Diputació de Barcelona o la Generalitat presentant-te de la mà de quatre municipis més, recordem que som cinc municipis en total, amb una zona d’influència que abasta gairebé els 100.000 habitants. Una altra cosa que també té de peculiar el nostre espai és que som dues províncies, Girona i Barcelona. Això a vegades ens dificulta la tramitació, la burocràcia, però a la vegada també eixampla l’àmbit territorial i ens dona més entitat.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera es distingeix per l’ús de tècniques i pràctiques avançades que permeten als productors mantenir una gestió eficient i sostenible dels seus cultius.

Entre aquestes pràctiques, el paper de les Associacions de Defensa Vegetal (ADV) destaca com un element per l’optimització de la producció agrícola.

Les ADV treballen per garantir unes bones pràctiques de sostenibilitat i l’ús de recursos dels diferents cultius que es cultiven a la zona de l’EABT.

ADV’s, han potenciat i treballat en  la gestió integrada de plagues, bé sigui amb la implantació de marges florals per afavorir l’establiment de fauna auxiliar beneficiosa pels diferents cultius de la zona, així com la de polinitzadors; reduir l’ús de productes fitosanitaris amb la lluita integrada de plagues, establir insectes i depredadors naturals per combatre certes plagues en cultius com cogombre, tomàquet, pebrot, patata,… Estar al dia de noves tècniques de millora en reg, implantació de sensors o sondes per controlar els intervals de reg en certs cultius-moments.

Tot i que el reg localitzat és àmpliament conegut i utilitzat, a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera s’ha anat més enllà amb l’adopció de tecnologies avançades per gestionar l’ús de l’aigua. Una de les pràctiques és l’ús de sensors de reg.

Durant cada campanya d’estiu, es col·loquen diversos sensors de reg als camps. Aquests sensors monitoritzen de forma contínua les condicions del sòl i la humitat, proporcionant dades crucials sobre les necessitats d’aigua dels cultius. 

A mesura que passen les campanyes, les ADV recullen aquestes dades per crear un històric detallat sobre les dosis d’aigua aplicades en anys anteriors. A partir d’aquest històric, poden determinar les dosis òptimes de reg segons la pluviometria i altres factors.

Aquestes dades permeten fer recomanacions específiques i personalitzades als productors sobre les quantitats d’aigua que han d’aplicar, millorant així l’eficiència hídrica i ajudant a preservar aquest recurs tan valuós.

Les bones pràctiques implementades a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, com la coordinació dels cultius per part de les ADV i l’ús de sensors de reg, són exemples clars de com es pot combinar la tradició amb la innovació per fomentar una agricultura més sostenible i eficient. Aquestes mesures no només beneficien els productors locals, sinó que també contribueixen a la preservació del medi ambient i a la sostenibilitat de l’entorn agrícola.

El dimecres 26/6 va tenir lloc l’Assemblea de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera a Palafolls, en la que, entre d’altres temes, es va aprovar la Carta Alimentària de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera com un pas cap a l’Estratègia Alimentària d’aquest territori. 

La Carta Alimentària és un document de principis que s’ha elaborat de forma participativa amb entitats i persones del territori d’àmbits molts diferents vinculats a l’alimentació (salut, educació, producció, turisme, cuina, pesca, joventut, comerç, distribució, territori o indústria) mitjançant tallers, entrevistes i una enquesta oberta a la ciutadania. El resultat és un document en el que, a partir dels principis com l’alimentació sostenible, l’economia social, la governança alimentària, la proximitat o la salut i equitat, es concreten els reptes que el territori de la Baixa Tordera té per a avançar cap a un sistema alimentari més just, saludable i sostenible, d’entre els que es poden destacar la necessitat de reforçar el sector productor, el comerç en circuit curt, el sentiment de pertinença, la promoció de dietes saludables i de cultura alimentària, la reducció del malbaratament o la coordinació entre administracions i actors.

Un cop aprovada la Carta, es compartirà per tal que entitats i administracions de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera s’hi puguin adherir.

A l’Assemblea també es va fer seguiment de la resta d’actuacions en curs a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

El passat 13 de juny, una delegació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT) i la Diputació de Barcelona, encapçalada pel Sr. Xesco Gomar, president delegat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda, i el Sr. Francesc Alemany, president de l’EABT, va fer una visita a la planta de compostatge de Malla, amb l’objectiu de conèixer aquesta instal·lació, activa des de fa poc més d’un any i gestionada per la Mancomunitat la Plana, on es composta la fracció orgànica dels residus de 13 municipis d’Osona i s’obté un compost de molt bona qualitat agronòmica. Durant la visita, representants de la Mancomunitat La Plana van explicar el procés de compostatge i la funcionalitat de les instal·lacions.

A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera hi ha la voluntat de valorar l’oportunitat d’una instal·lació de compostatge, que permeti gestionar subproductes agraris i que es dimensioni per donar servei a les explotacions d’horta del territori, oferint un compost de qualitat que serveixi per aportar matèria orgànica i nutrients al sòl. Aquesta estratègia circular pot contribuir a la sostenibilitat de l’activitat agrària, a nivell econòmic i ambiental,  amb una reducció de costos per les explotacions hortícoles i un menor impacte respecte la utilització de fertilitzants convencionals.

La diversitat d’interessos reflecteix un creixent compromís amb un futur sostenible

Estem contents d’anunciar, que s’ha tancat la preinscripció al Cicle de Producció Agroecològica amb un total de 15 preinscrits. Aquesta dada és una prova clara de l’interès i la motivació creixent per construir un futur més sostenible i respectuós pel medi ambient.

Dels 15 preinscrits, onze són nois i quatre són noies, demostrant la diversitat de gènere en l’interès per l’agroecologia. Aquesta participació variada aporta una àmplia gamma de perspectives i enriquirà significativament l’experiència educativa del cicle.

Nou dels participants provenen de municipis de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, incloent Tordera, Blanes, Palafolls i Malgrat. A més, quatre preinscrits vénen d’altres municipis del Maresme com Mataró, Sant Pol i Calella, mentre que els dos restants són de Barcelona i La Selva. Aquesta diversitat geogràfica reflecteix l’atractiu i la rellevància regional del cicle.

Els preinscrits també presenten una varietat en la seva formació prèvia: vuit venen d’estudiar l’ESO, tres d’altres cicles formatius i quatre del Pla de Formació i Inserció (PFI). Aquesta combinació de trajectòries educatives enriquirà la dinàmica de l’aula, permetent l’intercanvi d’experiències i coneixements diversos.

Ara, esperem el període de la matrícula, que es realitzarà en dues etapes: del 17 al 22 de juliol i del 2 al 6 de setembre. Assegureu-vos de revisar tots els detalls necessaris per a la matrícula a través del següent enllaç: https://agora.xtec.cat/iesmalgrat/.

A la tardor, es treballarà amb la pagesia per recollir-ne l’opinió i posicionament.

Recentment s’han fet sessions de treball amb els municipis de Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Tordera i Santa Susanna, per exposar els resultats de l’Estudi de rec i drenatge de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera realitzat l’any 2023 per la consultora ENIGEST.

L’estudi, que parteix de la inquietud del sector agrari per millorar la gestió hídrica del territori i en particular el drenatge, té com a principals resultats un inventari de la xarxa de drenatge existent, la detecció de punts crítics on cal resoldre problemàtiques de drenatge i propostes per la millora de la xarxa, a partir d’analitzar el seu funcionament en l’actualitat. De l’estudi en destaca també l’eficiència en l’ús de l’aigua de reg per part de la pagesia de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i els usos de l’aigua de l’aqüífer per sectors, on es posa de manifest que gairebé el 80% de l’aigua extreta és per a usos domèstics o industrials. L’estudi ha recollit el coneixement territorial dels pagesos i pageses, a partir d’un conjunt ampli d’entrevistes i reunions de treball.

De les sessions de treball amb els ajuntaments i del treball que es farà més endavant amb la pagesia en resultarà un recull de propostes per millorar la gestió hídrica del territori que l’Espai Agrari de la Baixa Tordera portarà a l’Agència Catalana de l’Aigua.

A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, i d’acord amb el Pla de Gestió i Desenvolupament d’aquest territori, començarà pròximament la tasca de cercar aquells productors i productores que volen donar a conèixer que els seus productes són fets en aquest territori, identificant-los amb el distintiu de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

L’objectiu és transmetre als consumidors i a la ciutadania els valors associats als productes d’aquest espai agrari: proximitat, saber fer i professionalitat de la pagesia, qualitat, frescor, alimentació saludable, cura del territori, entre d’altres, i reforçar així el posicionament d’aquests productes als punts de venda i donar més eines a les empreses agràries per incrementar la seva rendibilitat.

El distintiu de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es vol implantar també en punts de venda i restauració on els pagesos i pageses d’aquest espai agrari comercialitzen els seus productes.

Si ets productor/a de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i estàs interessat a utilitzar el distintiu per als productes d’aquest territori, posa’t en contacte amb nosaltres a través del telèfon/ Whatsapp 666 54 17 28.

Els ajuntaments de l’Associació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera, estan, des de fa uns mesos, immersos en l’elaboració de la Carta Alimentària i amb la intenció de fer efectiva l’Estratègia Alimentària l’any 2025.

L’objectiu comú és treballar conjuntament i coordinadament per construir un sistema alimentari supralocal més saludable, sostenible de proximitat i just i impulsar accions de política agroalimentària.

Amb un ritme de trobades quinzenals amb els tècnics d’aquestes administracions locals, s’ha anat definint, de manera simultània: a) la identificació dels actors representatius pels tallers participatius, b) les entrevistes als agents del sistema agroalimentari d’aquest àmbit territorial i finalment, c) les enquestes (de forma massiva a través de google forms) a la ciutadania de la Baixa Tordera. Tot plegat conformarà un volum documental important per dissenyar el marc de treball de l’Estratègia alimentària i que d’entrada, s’ha de consensuar a partir del document inicial de la Carta Alimentària.

El primer debat obert es va celebrar a l’Ajuntament de Palafolls el 29 de febrer i varen assistir 21 persones, la major part de les quals representaven els diferents esglaons de la cadena de valor agroalimentari (pagesia, pesca, distribució, cooperatives, serveis de comunicació fins a 11 persones) i les àrees tècniques dels consistoris locals (promoció econòmica, serveis socials, educació, sanitat, sostenibilitat, turisme i urbanisme i planejament). Es va celebrar la segona sessió participativa el 18 d’abril i, al grup constituït s’hi va afegir, per l’interès de la proposta, una colla de tècnics d’una empresa amb menjador privat de gran capacitat, interessats a elaborar menús pels seus treballadors (2 tècnics d’infraestructures i innovació de l’empresa, 2 tècnics del servei del càtering i una tècnica consultora).

Durant la primera trobada participativa es va voler que emergissin problemàtiques, necessitats i reptes que fessin referència a qualsevol temàtica relacionada amb la producció alimentària, de la pagesia i de la pesca, i els temes suggerits es varen focalitzar en la salut, l’educació, la informació alimentàries. No obstant això, no es varen deixar de banda les preocupacions centrals de qualsevol àmbit agrari com la manca de relleu agrari, la llunyania dels planejaments urbanístics de l’alimentació, als que s’hi varen afegir els propis de l’àrea de la Baixa Tordera com ara les possibles oportunitats de tenir producte local en un espai envoltat pel turisme, el rol dels equipaments i entitats agroalimentaris com els mercats, les cooperatives i la confraria de pescadors de Blanes com a majoristes, entre altres qüestions igualment centrals. D’aquesta primera reflexió i debat en va sorgir un document DAFO que va permetre interpretar pros i contres de l’estat de la qüestió.

Durant la segona trobada amb els agents de la cadena, es va aprofitar l’entrada de nous agents del territori per obrir nous fronts de debat. Es va posar l’èmfasi en la logística, les activitats al voltant de l’organització i la distribució dels productes locals, principalment horta i pesca, sense perdre el fil dels reptes que havien de identificar pel full de ruta de la Carta Alimentària: la cultura i l’educació alimentàries, els joves i l’alimentació, una informació alimentària clara, la conscienciació del consum al voltant dels aliments propers i el respecte per criteris com la qualitat, el preu i la percepció des del consum.

Paral·lelament, durant aquest procés, s’ha constatat que tots els actors, des de les diferents àrees de treball, siguin ajuntaments o bé, confraria de pescadors de Blanes o el CAP de Malgrat de Mar, des de fa temps, realitzen iniciatives i projectes al voltant de la cultura alimentària dirigits a diferents grups de població segons edats i nivells de sensibilització amb la qüestió alimentària. Aquests tallers participatius han sigut útils per, primer, reclamar consens i coordinació d’accions per definir conjuntament un marc d’execució conjunt, segon, la definició d’una estratègia comuna per acompanyar les primeres passes de les actuacions en matèria de política pública alimentària.

A partir d’aquí, amb l’equip de treball ampliat i amb més fronts oberts, s’entra a la fase de propostes per a la concreció de principis, compromisos i prioritats que hauran d’encapçalar el document final, la Carta Alimentària de la Baixa Tordera.

Anna Roca, dinamitzadora agroterritorial i professora de geografia de la UdG

29 de maig de 2024

El sector agrari continua demanant una adaptació de les restriccions del Pla de Sequera, que tingui en consideració el seu compromís en l’eficiència i la innovació en l’ús de l’aigua i el caràcter essencial de la producció d’aliments.

La millora de la situació dels embassaments fruit de les darreres pluges ha fet que la
Generalitat actualitzi l’estat de situació de sequera, deixant enrere la situació d’emergència i
situant l’escenari en excepcionalitat.

Aquest canvi es tradueix en una reducció de les restriccions en els usos de l’aigua, que en el
reg agrícola passa del 80% de reducció (emergència) al 40% (excepcionalitat) i en la
ramaderia passa del 50% (emergència) al 30% (excepcionalitat), sent encara molt difícils
d’assumir per part del sector agrari, i més si es té en compte que l’aigua utilitzada serveix per
produir aliments de proximitat i que això és essencial per tot el que aporta a nivell econòmic,
social i ambiental al territori.

Les empreses agràries de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera continuen el seu compromís en
l’adaptació a la situació de sequera, amb l’ús i implementació de sistemes de reg més eficients
(ús de degoteig i microaspersió, tensiòmetres, dosificació eficient, entre altres), canvis en la
planificació de conreus i una gestió més eficient de l’aigua a les granges.

D’altra banda, les administracions vinculades a la gestió de l’aigua mantenen, malgrat la
millora d’escenari, la voluntat de treballar per tal de retornar a l’aqüífer aigua regenerada,
amb els tractaments necessaris, i fer-lo així més resilient davant la sequera i la intrusió salina.

Hem pogut conversar amb Xavi Fontanet, coordinador del CFGM de producció agroecològica sobre el potencial d’aquest cicle.

Quin és el perfil mitjà dels estudiants del Cicle Formatiu?

Habitualment tenim diferents perfils. D’una banda, gent més jove que prové directament de la ESO o de programes de formació i inserció, amb alguna inquietud per la natura o l’activitat a l’aire lliure i amb interès a adquirir habilitats i coneixements pràctics. Però també solem tenir alguns alumnes d’entre 20 i 40 anys que provenen d’altres formacions o del món laboral, i que amb les idees més clares busquen algun tipus de sortida laboral o projectes per desenvolupar al món agrari. I també solem trobar, a cada curs, algun alumne que prové d’una família amb explotació agrícola i amb ganes de seguir l’activitat.

Creus que entre els joves hi ha estereotips lligats a la decisió de ser pagès?

Aquests estereotips hi són en la societat en general, i encara més entre els joves, que estan molt pendents de la seva imatge social tant al carrer com a les xarxes.

El relleu generacional al sector agroalimentari està en risc?

Aquesta és una realitat indiscutible quan parlem d’un model agrari lligat a petites i mitjanes explotacions familiars, l’únic model que garanteix una producció sostenible de proximitat i un teixit professional arrelat al territori. D’aquí la importància de prioritzar la creació de vocacions, la capacitació dels joves i l’accés als mitjans de producció, en especial la terra.

Les noves tècniques agrícoles i ramaderes, que prioritzen productes agropecuaris ecològics i milloren la biodiversitat, poden ser un reclam per als joves i futurs professionals del sector?

Son un bon argument i és desitjable per tothom. Però si no venen acompanyades d’un reconeixement pel que fa als preus i del suport decidit de les administracions, tornem al cap del carrer.

Quins son els principals neguits i dubtes que detecteu entre els vostres estudiants?

Els més joves han de decidir cap a on orientar el seu itinerari professional i formatiu en acabar el cicle, i alhora valorar les opcions reals de demanda de treball que tenen al seu entorn. Els més grans, decidits a incorporar-se al sector professional, bàsicament els preocupa poder accedir a la terra i als recursos materials i de gestió tècnica i administrativa que requereixen per iniciar la seva activitat.

Quin valor afegir pot aportar un treballador qualificat en el sector dels cultius i la ramaderia ecològica?

Més enllà dels coneixements i habilitats adquirits en l’etapa d’estudiant, és molt important l’interès per seguir aprenent durant tota la vida professional. Es valora l’actitud responsable a la feina, l’ordre i estructura en realitzar les tasques, la capacitat de treball en equip i l’estima per l’ofici.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera suposa un bon escenari on desenvolupar els coneixements adquirits al Cicle Formatiu?

Serà un bon escenari en la mesura que pugui acollir, acompanyar i donar oportunitats reals de professionalitzar-se als estudiants en pràctiques i titulats del cicle, a partir de l’aposta per un model de producció sostenible, innovador i amb criteris socials.

El relleu agrari és un dels reptes més grans que té el sector arreu.

Aquest és un diagnòstic compartit, així com la necessitat d’afrontar-ho de forma coordinada entre les diferents administracions i agents i entitats del sector, on hi ha consens que cal treballar per revertir la
situació.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera no és aliè a aquesta problemàtica, malgrat ser un dels espais de producció agrària referents a Catalunya, en especial per la producció d’horta: Segons dades de la Declaració Única Agrària (2002), i malgrat tenir una de les mitjanes d’edat dels titulars d’explotació més baixes del país, un 22% tenen menys de 40 anys, un 62% tenen entre 41 i 65 anys, i un 16% segueixen en actiu com a titulars de l’explotació malgrat haver sobrepassat l’edat de jubilació. Aquesta distribució per edats, amb matisos, és compartida amb altres espais agraris d’horta com el Parc Agrari del Baix Llobregat i l’Espai Agrari Cinc Sènies – Mata- Valldeix, i en els tres territoris es comparteix el neguit per l’arribada en els propers anys d’una part de important dels titulars d’explotació a l’edat de jubilació, sense tenir clar el relleu de la seva empresa.

Això es va posar de manifest el passat 11 de març, en el marc d’una reunió de treball amb l’Escola Agrària d’Horticultura i Noves Tecnologies de Cabrils on hi van participar una representació de tres espais agraris d’horta (Espai Agrari de la Baixa Tordera, Parc Agrari del Baix Llobregat i Espai Agrari Cinc Sènies – Mata – Valldeix), on també hi van participar una representació del Cicle Formatiu de Grau Mig de Producció Agroecològica de l’Institut Ramon Turró de Malgrat de Mar i representants del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i de la Diputació de Barcelona. Entre les conclusions de la trobada destaca la necessitat d’actuar amb més accions i diferents respecte el que es fa fins ara, per potenciar el relleu agrari en les explotacions d’horta, i l’acord de seguir treballant de forma coordinada i compartida per impulsar el relleu agrari en aquests tres espais referents en la producció agrària d’horta.

Les obres de l’obrador compartit de Blanes avancen a bon ritme.

Aquest projecte, que ha de permetre que empreses agràries de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i territoris veïns puguin oferir elaborats vegetals, conserves i melmelades, progressa en tot el que fa referència a l’adequació del local ubicat al C/ Canigó 10 de Blanes, de manera que ja quasi es dona per finalitzada aquesta primera fase d’obres, en les que s’han adequat els espais de l’obrador per cada funcionalitat, s’han fet les instal·lacions d’aigua, gas i llum, i s’han posat a punt sostre i parets.

De cara a seguir avançant en el projecte caldrà iniciar en mesos propers les instal·lacions corresponents a subministrament de veu i dades, extracció d’aire i instal·lació frigorífica, així com la instal·lació de màquines, eines i mobiliari necessaris per l’activitat, amb l’objectiu de poder disposar d’aquest equipament el més aviat possible.

L’obrador compartit és fruit de l’esforç conjunt de diverses entitats i administracions, incloent-hi la Fundació Emys, l’Ajuntament de Blanes, l’Associació Espai Agrari Baixa Tordera i altres ajuntaments (Ajuntaments de Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera), cooperatives agrícoles (Conca de la Tordera – Palafolls, Progrés Garbí- Malgrat de Mar, Agrària de la Baixa Tordera – Tordera), la Diputació de Barcelona i altres administracions que han contribuït al finançament com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els fons FEDER de la UE.

Les esperances d’un abril humit i refrescant semblen esvair-se. Taikometeorologia ens ofereix una visió més precisa del que ens espera. 

Tot i que l’abril és tradicionalment un mes de pluges abundants, els pronòstics actuals apunten cap a una realitat molt diferent.

Segons Taiko Meteorologia, hem viscut aquesta primera quinzena d’abril predominantment seca i càlida, amb una pluja limitada que no superarà els 10 litres, segons els registres actuals. Tot i que hi ha possibilitat de ruixats el 16 i, potser, el 17 d’abril, aquestes no serien suficients per revertir la tendència general de sequera.

Amb una mitjana històrica de més de 60 litres de pluja a la Baixa Tordera durant el mes d’abril, les expectatives de precipitacions abundants semblen escasses. Les tendències estacionals apunten a un abril notablement sec, que posa en qüestió l’antic refrany “a l’abril, aigües mil”.

Malauradament, aquest panorama desafiant reforça la preocupació pel manteniment de la situació de sequera, accentuant la necessitat de mesures de conservació de l’aigua i adaptació als canvis climàtics.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT) és una de les àrees agrícoles més rellevants de Catalunya, no només per la seva producció d’aliments de qualitat, sinó també per la seva contribució a un model agrari sostenible i la seva importància per a l’economia local.

Enmig d’una sequera sense precedents, aquest sector es troba davant del repte de l’escassetat d’aigua i amb nous desafiaments que posen a prova les empreses d’aquest sector de producció d’aliments frescos, un sector estratègic pel país. Val a dir que el sector fa molts anys que es prepara per a ser més eficients en l’ús de l’aigua que utilitza en el seu dia a dia. L’aigua ha estat sempre un recurs imprescindible per a l’activitat agrària, i en els darrers anys s’han introduït les noves tecnologies per a fer-ne un ús més eficient, responsable, apostant per tipus de conreus menys demandants, aplicant millores de tecnologia als regs i ajustant les aportacions d’aigua a les necessitats dels conreus.

Francesc Alemany, president de l’EABT, reflexiona sobre l’impacte d’aquesta sequera excepcional. “L’espai agrari, caracteritzat per la seva producció hortícola i ramadera, ha estat afectat de manera significativa per la manca de pluja i la disminució dels recursos hídrics”, explica. La preocupació per la viabilitat d’aquest model agroalimentari és palpable, ja que les restriccions d’aigua posen decididament en perill la mateixa existència d’aquest sector i, com a conseqüència directe, la producció d’aliments de proximitat tan apreciada pels consumidors.

Així doncs, quin és l’impacte d’aquesta situació d’emergència en el dia a dia dels agricultors i ramaders de la Baixa Tordera? Jordi Torres, gerent de la Cooperativa Agrària Baixa Tordera, assenyala que, “malgrat les dificultats, la comunitat agrícola s’ha unit per fer front a aquesta crisi”. Admet que amb les pluges recents hi ha un raig d’esperança, “ja que els cultius de farratges i cereals han prosperat, sintetitzant, d’alguna manera, la resiliència d’aquest sector davant les adversitats”.

Cal dir que tant pels cultius d’horta, dominants als municipis de Palafolls, Blanes Malgrat i Santa Susanna, com en la ramaderia, amb un pes important a Tordera, l’aigua és imprescindible. Per les característiques de la gran majoria d’explotacions de l’EABT l’obtenció d’aigua es fa mitjançant captacions pròpies a través del subsol. Alemany argumenta que “si aquesta sequera persisteix ens podem trobar per una banda amb una salinització de l’aqüífer en les zones mes properes al mar, mentre que en àmbits mes allunyats de la costa el problema es pot produir a causa d’una disminució dels nivells freàtics”. En tots dos casos estaríem parlant d’una aturada pràcticament total del sector primari de la Baixa Tordera. “Les conseqüències d’això poden ser letals per un sector que arrossega, des de fa dècades, moltes altres problemàtiques”, adverteix.

El sector demana que les restriccions siguin més adaptables 

Des de l’àmbit de la recerca en el sector agrari, Joan Girona, investigador de l’IRTA, aporta una perspectiva crítica sobre la política de gestió de l’aigua que impulsa el govern, i les restriccions que afecten a la pagesia. Reconeix els esforços del sector per millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua, i assenyala la necessitat d’una revisió dels criteris que determinen les restriccions d’ús d’aquest recurs. Argumenta que “l’agricultura és tan essencial com altres sectors econòmics i, per tant, mereix un tracte equitatiu en la gestió de la sequera”. Segons Girona, “l’aigua per produir aliments és tant important com la de  fer funcionar una empresa industrial, o com l’aigua ambiental. Si tenim clar que l’agricultura transforma l’aigua en aliments, reduir d’aquesta manera l’aigua per l’agricultura vol dir reduir la capacitat de disposar d’aliments per part de la societat”. I, conclou, que “com que a d’altres llocs plou potser no es notaria massa, però a la llarga es notarà i els preus dels aliments es poden disparar”.

En la mateix línia es manifesta Alemany, que destaca la importància de la comunicació i el consens en la presa de decisions sobre les restriccions d’aigua. Critica la falta de diàleg entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i els sectors afectats, especialment els agricultors. A més, expressa la preocupació del sector agrari davant les mesures restrictives, especialment la reducció del 80% en l’ús del reg agrícola, que considera excessiva i desproporcionada ja que no té en compte tots els esforços realitzats durant els darrers anys per reduir i fer més eficient el consum d’aigua.

L’investigador de l’IRTA confia en l’eficiència com a clau de volta per a garantir la sostenibilitat de l’EABT, del qual destaca el valor que aporta a la ciutadania. “El regadiu als països mediterranis es sinònim d’aliments, d’aliments sans. Si aquesta fàbrica d’aliments la tenim al costat de casa o molt a prop (Km0), a més de tenir aliments, tenim aliments, sans, molt gustosos, i que creen riquesa al costat de casa”, assegura.

Aquesta aposta per la sostenibilitat l’exemplifica Josep Soms, pagès de Malgrat de Mar. “De manera progressiva hem anat canviant cultius, i fins i tot les seves varietats, per adequar-nos a aquesta nova situació de restriccions d’aigua. Per exemple, en els cultius de tomàquet tendim a fer varietats que són menys exigents d’aigua, com el tomàquet de sucar, que aquí se’n fa bastant i és un cultiu que més aviat vol menys aigua que altres cultius de tomaquera. També altres cultius com la carbassa o els llegums, que potser anys enrere no se’n feien tant, sobretot a les èpoques més d’estiu, i ara és un cultiu que se’n va veient d’una manera més regular”, explica. “També hi ha canvis en el cereal. El blat de moro s’ha anat substituint per altres cultius com el sorgo que és menys exigent amb l’aigua. És una realitat que l’anem veient i, per tant, els pagesos hem de fer el possible per tenir cultius que no hagin de patir tant”, conclou Soms.

L’eficiència en l’ús de l’aigua és un element clau

Enmig de la polèmica per les restriccions d’aigua emergeixen iniciatives innovadores i solucions creatives per fer front a la sequera. El gerent de la cooperativa de Tordera destaca els esforços dels agricultors i ramaders “per minimitzar el consum d’aigua mitjançant la implementació de sistemes de reg més eficients i pràctiques agrícoles sostenibles”. I ho fan “tant per consciència amb el medi com per rendibilitat de l’explotació”, explica Torres, qui afirma rotundament que “amb els nous sistemes de reg es consumeix molta menys aigua”. Així mateix, assenyala la importància de la cooperació entre el sector públic i privat per garantir la preservació dels recursos hídrics i la continuïtat de la producció agrària.

En aquest sentit, Alemany explica que des de fa temps la majoria de productors treballen amb recs localitzats i programables, fins i tot alguns utilitzen tècniques molt innovadores com ara sensors que mesuren la humitat del sòl per tal d’utilitzar tant sols els volums d’aigua estrictament necessaris. I a un nivell superior a aquest, el gran repte consisteix en preservar un aqüífer que fa anys que pateix sobreexplotació. La proposta passa per deixar de llençar al mar milers de milions de litres d’aigua procedent de la depuradora de l’Alt Maresme per retornar-los a l’aqüífer una vegada realitzats tots els tractaments de depuració necessaris. Ara mateix, explica Alemany, “des del Consell Comarcal, que és l’administració competent en aquesta qüestió,  s’està treballant amb la màxima celeritat possible per poder posar en marxa aquesta obra”.

I amb una mirada a més llarg termini cal analitzar el canvi climàtic i el seu impacte en la gestió de l’aigua per al regadiu. Segons Joan Girona, “el canvi climàtic agreuja els desafiaments relacionats amb la disponibilitat d’aigua, ja que les disminució de pluges i les temperatures més altes requereixen una gestió més eficient dels recursos hídrics”. En aquest sentit, l’adaptació al canvi climàtic és una prioritat per al sector agrari, que busca solucions innovadores per fer front als reptes que se’n deriven. Per això la mà dels agricultors és vital, com recorda Torres. “Els socis de la cooperativa fa molts anys que fan una molt bona feina amb l’entorn rural. Mantenen els boscos cuidats i nets fent una bona gestió forestal, tenen els camins rurals en condicions, els recs i les rieres vives i com no, som els primers a patir les sequeres”. I afegeix que “som cuidadors del territori, i els primers interessats en que hi hagi aigua en els aqüífers. Gràcies a totes aquestes empreses agràries mantenim el territori rural viu”.

Com a conclusió, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es presenta com un exemple de resiliència i innovació enfront de la sequera. Amb la seva determinació i compromís, els agricultors i ramaders locals estan traçant el camí cap a un futur més sostenible, assegurant la continuïtat de la producció d’aliments de qualitat i la preservació del medi ambient en un context de canvi climàtic accelerat.

Construint una estratègia alimentària local per a la Baixa Tordera

Des del passat mes d’octubre l’Espai Agrari de la Baixa Tordera està treballant per l’elaboració de la primera fase de l’Estratègia Alimentària, la Carta Alimentària, una eina de consens, una declaració de principis i d’acords per impulsar una política agroalimentària local.

S’estan conformant les primeres passes per a la construcció d’un sistema alimentari supralocal més just, saludable, sostenible i de proximitat de la mà dels cinc ajuntaments de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera: Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera i amb la implicació de tècnics municipals. L’objectiu és avançar en la definició del nexe entre l’alimentació i el territori.

La redacció del projecte va a càrrec d’Anna Roca, consultora agroterritorial, professora de Geografia de la Universitat de Girona i coautora, juntament amb Sònia Callau i Josep Montasell, de la publicació “Alimentem Barcelona. Guia pràctica per impulsar estratègies alimentàries locals”.

Per a l’elaboració de la Carta Alimentària de la Baixa Tordera, s’han seguit les següents fases de treball compartit: durant els darrers mesos de 2023 (octubre-desembre) es va desenvolupar la fase exploratòria del sistema agroalimentari a partir de trobades quinzenals amb els tècnics dels consistoris municipals. A partir del gener, una vegada identificats els actors representatius del sistema i la creació d’un grup motor, es va iniciar la fase de participació (a partir de l’enfocament de ciència ciutadana) amb l’activació de 3 blocs d’accions complementaris: tallers de debat oberts, entrevistes de percepció i opinió a persones clau i d’enquestes a la ciutadania.

El grup motor i que conforma el debat intern de la Carta està format per una vintena de persones de procedència i formació diversa i aplega les baules de la cadena de valor agroalimentària i les dimensions de l’ecosistema alimentari: salut, educació, economia, medi i societat. El grup motor es va reunir per primera vegada el 29 de febrer a l’Ajuntament de Palafolls i està prevista una segona trobada de reflexió i discussió el pròxim 18 d’abril. L’objectiu del debat és establir el guió de les prioritats que ha de definir la Carta Alimentària i establir uns compromisos per harmonitzar els diferents projectes que les diferents administracions desenvolupen, fins ara de manera descoordinada, en matèria alimentària. La finalitat és buscar un compromís per articular un sistema agroalimentari més sa, sostenible i equitatiu d’acord amb els punts forts i febles detectats en el sistema agroalimentari. Paral·lelament, s’estan realitzant entrevistes personalitzades a perfils d’activitat que recullen l’heterogeneïtat de la Baixa Tordera (des de productors del sector primari, hortolans i pescadors al teixit comercial alimentari, siguin representants de mercats o punts de venda, responsables de la restauració de grups que presenten vulnerabilitat en matèria alimentària, per posar alguns exemples). Al mateix temps s’ha desenvolupat i distribuït una enquesta en línia per conèixer els hàbits, les preferències i la conscienciació de la ciutadania. Disponible en aquest enllaç.

Vols saber-ne més sobre l’estratègia alimentària? Llegeix aquest article.

El servei de Taikometeorologia incorpora millores al servei, perquè els usuaris i usuàries estiguin informats en tot moment!

El Servei Agrometeorològic de Taikometeorologia per a la Baixa Tordera ha introduït diverses millores per oferir una informació més precisa i accessible als pagesos i agricultors de la zona. Les novetats inclouen:

• Enviament dels butlletins a tres dies vista a través del canal de difusió de WhatsApp els dilluns, dimecres i divendres. Aquesta iniciativa busca proporcionar prediccions detallades hora a hora, personalitzades per l’àrea de la Baixa Tordera, per facilitar la planificació diària de les activitats agrícoles.
• El Re-anàlisi dels episodis d’alerta. Després que s’activi una alerta o es produeixi un fenomen extrem a la Baixa Tordera, es prepara un breu informe que descriu la situació meteorològica i proporciona dades numèriques de cada municipi o zona de l’espai agrari afectat. Aquesta mesura reforça el protocol dels avisos i ofereix transparència sobre la fiabilitat de les alertes meteorològiques.

A més, el servei continua oferint els butlletins diaris disponibles a cinc dies vista a la pàgina web i l’APP, així com les prediccions a llarg termini, actualitzades divendres quinzenalment. 

Aquest conjunt de millores té com a objectiu proporcionar a la pagesia de la Baixa Tordera les eines necessàries per gestionar de manera més eficaç les seves activitats agrícoles i adaptar-se millor als canvis meteorològics.

Inscriu-te al servei aquí! 

Respon a l’enquesta i ajuda a enfortir el sistema agroalimentari local per promoure la salut i la sostenibilitat del territori. 

L’Estratègia Alimentària representa un pas significatiu cap a un sistema agroalimentari més sa, just, saludable, i sostenible, amb l’objectiu de satisfer les necessitats locals i promoure la resiliència i l’autosuficiència. Aquest enfocament integral aborda tot el cicle alimentari, des de la producció fins al consum, considerant les implicacions locals en termes de salut, benestar, medi ambient, economia, educació i cultura.

Un dels aspectes clau d’aquesta estratègia és la seva naturalesa participativa, inspirada en el Pacte de Milà, que promou una col·laboració estreta entre els diferents actors del territori.

En aquest sentit, la creació del Consell Alimentari Local emergeix com una eina indispensable, concebuda com un espai inclusiu de debat i reflexió on convergeixen agents públics i privats. El seu propòsit és establir aliances, prioritzar reptes i impulsar accions de política alimentària, tot assegurant una participació activa de la societat civil. Un primer pas en aquesta direcció, va ser la reunió del grup de treball celebrada a Palafolls el passat 28/02, amb la que s’ha començat a avançar en el compromís de diferents agents de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera vers una alimentació de proximitat, saludable i sostenible a tots nivells.

Per aprofundir en aquesta iniciativa i recollir diverses perspectives, s’està realitzant una enquesta titulada “I tu què menges? Parlem d’aliments“. Aquesta enquesta té com a objectiu entendre la relació dels habitants de la Baixa Tordera amb l’alimentació, essencial per al desenvolupament i l’èxit de l’Estratègia Alimentària.

A través d’aquest procés participatiu i inclusiu, la Baixa Tordera s’encamina cap a un futur alimentari més sostenible i resilient, amb una comunitat compromesa i informada sobre les qüestions alimentàries locals.

Participa en l’enquesta a través d’aquest enllaç. 

Aquest #DiaInternacionalDeLesDones, des de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, reivindiquem la igualtat de gènere i futur d’oportunitats igualitàries.

La participació activa de les dones en els àmbits de representació de la pagesia i el medi rural és vital per entendre els processos de transformació i per concebre les polítiques agràries i rurals que marcaran el present i el futur.

A Catalunya, el sector agrari, ramader i pesquer ocupa el segon lloc en desigualtat d’ocupació per gènere, amb només un 15,3% de les persones dedicades a aquestes activitats sent dones. Pel que fa a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, l’estudi de caracterització d’explotacions agràries revela que només el 13% de les persones titulars d’explotació agrària són dones.

Els números indiquen que encara hi ha un llarg camí per recórrer en aquesta lluita per la igualtat de gènere. Tanmateix, estem compromesos amb aquesta causa i confiem que amb la dedicació i esforç conjunt de totes i tots, podem construir un futur més just i igualitari. S’ha de fomentar la participació activa de les dones en l’àmbit agrari, assegurant que tinguin veu i presència en la presa de decisions i que les seves contribucions siguin plenament reconegudes.

En aquest dia tan marcat, aprofitem per compartir la història de l’Anna Pascual, una jove pagesa de l’Espai Agrari, que ens explica la seva experiència sent una jove pagesa en aquest sector. Llegeix l’article complet aquí.

Un estudi fet l’any 2023 en descriu les característiques més destacades

L’any 2023 va finalitzar un estudi de caracterització del sector agrari de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera que tenia com a objectius identificar l’estructura de les empreses, conèixer els seus canals de venda, analitzar l’estat del relleu agrari i detectar les principals necessitats i reptes del sector. Per fer-ho, a banda de l’anàlisi de dades, l’estudi va incloure un intens treball de camp amb un nombre important d’entrevistes a la pagesia del territori.

Els resultats més destacats de l’estudi són:

• Un 21,7% dels titulars d’explotació tenen menys de 40 anys, un 62% tenen entre 40 i 65 anys i un 16,3% tenen més de 65 anys. L’edat mitjana és una de les més baixes de Catalunya, amb una presència de dones titulars d’explotació que se situa només en el 13%.
• Pel que fa a la comercialització, destaca el pes de les cooperatives del territori com a canals de venda i també la venda de proximitat, en un territori en el qual es produeix més del que es consumeix en l’àmbit local.
• Pel que fa als principals reptes que l’estudi posa de manifest, es poden destacar la demanda de reconèixer a escala social el paper de la pagesia i cercar la complicitat de la societat. En l’àmbit d’administració, es demana suport i fre als controls i burocràcia desmesurats. I per últim, nivell empresarial els reptes són assolir nivells d’ingressos suficients que permetin una gestió d’empresa més folgada i tenir relleu al capdavant de les explotacions. 

Per tal d’atendre aquests reptes, l’estudi ha recollit un conjunt de propostes:

• Potenciar l’escolta de les administracions davant als reptes de la pagesia.
• Més presència de les cooperatives.
• Fomentar els circuits curts de comercialització i els projectes de recerca i I+D+i d’interès per al sector agrari.
• Enfortir la comunicació amb la societat 
• Garantir el suport i acompanyament a les empreses agràries.

 L’estudi és una eina que permet a les administracions i a l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera orientar millor les seves actuacions per donar una resposta més adequada a les necessitats del sector agrari del territori.

Entrevista Anna Roca Torrent, geògrafa, dinamitzadora de projectes agroterritorials i professora de geografia a la Universitat de Girona

Quin model de sistema alimentari busca la nova Estratègia alimentària que esteu desenvolupant per aquest espai agrari?

Hi ha dos elements clau a l’hora de construir aquesta Estratègia. Primer, la pagesia i el seu producte local: la Baixa Tordera, des de sempre, és un espai amb cultura i tradició pagesa; i, segon, el seu caràcter d’àmbit supralocal conformat per cinc municipis (Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera), que, juntament amb les tres cooperatives agràries (Progrés-Garbí, Conca de la Tordera i Tordera) ja fa temps que treballen junts per defensar l’espai agrari i per definir accions col·lectives que facin valer la seva riquesa agrària. A partir d’aquests dos pilars es vol sustentar l’Estratègia alimentària de la Baixa Tordera amb la intenció d’oferir un marc d’acció que proposi solucions als reptes agroalimentaris.

Parlem del seu procés de creació. Per què és important que inclogui a la diversitat d’actors de tots els àmbits socioeconòmics locals?

L’Estratègia Alimentària pretén transformar el sistema agroalimentari en un model més sa, just, saludable i sostenible, resilient i autosuficient. I això vol dir atendre totes les mirades sobre l’agricultura i els aliments, tant des de dins del procés (producció, manipulació, transformació, emmagatzemant, distribució, logística, comercialització) fins al consum, com tenint en compte les implicacions de caràcter local (salut, benestar, medi, economia, educació, cultura). I tot això només és possible si inclou una diversitat àmplia d’agents del territori.

De fet, amb el Pacte de Milà (2015), disposem d’un marc d’acció que assenta les bases per una construcció participativa de les polítiques públiques alimentàries a escala local i per millorar la relació entre el territori i els aliments.

A més, és l’eina per compartir experiències, estudiar iniciatives, i compartir esdeveniments per avançar de manera col·lectiva amb més de 200 ciutats que ja han desenvolupat polítiques alimentàries.

Una de les fases contempla la creació del Consell Alimentari Local. Qui hi hauria de participar i amb quins objectius?

Aquesta és una eina indispensable oberta a la ciutadania, un espai de reflexió conjunta on convergeixen els agents públics i privats que formen part del teixit social i productiu de l’agricultura i l’alimentació. El seu objectiu és crear aliances i complicitats, prioritzar reptes i desplegar accions de política alimentària, al mateix temps que proporcionar informació a la societat civil.

En una altra fase s’ha de redactar la Carta Alimentària. Quins objectius persegueix?

Aquesta Carta és la primera fase de l’Estratègia Alimentària i segurament la més important. No només té l’objectiu de redactar un document de consens, de principis bàsics i de punts d’acord per articular l’Estratègia Alimentària, sinó que a més és el document a partir del qual arrenca el procés que defineix quins agents del territori formaran part del grup de treball, quin full de ruta tindrà i de quina manera s’orientaran les accions públiques alimentàries del futur per a la Baixa Tordera.

El grup de treball conformat per gent de totes les baules del sistema agroalimentari i de diferents dimensions educatives, sanitàries, culturals i econòmiques té l’encàrrec de definir sobre quines bases es sustentarà l’Estratègia Agroalimentària de la Baixa Tordera.

A Catalunya patim dependència alimentària? Quin percentatge de productes que consumim, produïm nosaltres mateixos?

Catalunya és un país de muntanyes i amb ben poques planes i només es conrea una quarta part de la superfície, de manera que és un dels països d’Europa amb menys superfície agrària per habitant, si ho comparem amb França, Itàlia o els Països Baixos. Gràcies a la modernització i la tecnificació de les estructures agràries i amb la protecció de polítiques com la PAC ens hem convertit en un país exportador de productes agroalimentaris, de manera que hem de comprar bona part del que mengem. Mentrestant, les petites i mitjanes explotacions agràries, la majoria ben arrelades al territori, han vist davallar el seu poder adquisitiu de forma alarmant. Algunes, han optat per vendre directament els seus productes frescos i de temporada, d’altres, per incrementar el volum i subministrar-ho a la gran distribució que és qui li posa el preu. La majoria, però, es troben amb dificultats pels costos, la burocràcia i la competència de fora. Ens ho expliquen bé les recents mobilitzacions pageses i ben aplaudides per tothom.

Quin és el resultat d’aquest model agroindustrial que concentra l’activitat en poques mans i cerca població assalariada?

Doncs que es va buidant lentament el territori de petita i mitjana pagesia, d’allò que sempre se n’havia dit explotació agrària familiar que té cura i gestiona el territori, fins al punt de posar en risc la sobirania alimentària. Qualsevol esdeveniment pot provocar més incertesa: una vaga de transportistes, una mala collita, un episodi climatològic advers, pot fer trontollar el sistema alimentari actual. La solució és enfortir-lo, sigui com sigui i des de baix, amb l’agricultura local i una distribució justa que garanteixi els aliments per a tothom.

Es continuen perdent hectàrees de conreu i de pagesia?

En aquests moments és difícil de saber quants pagesos hi ha a Catalunya, els censos agraris parlen de 55.000 explotacions, la DUN de 92.000 expedients, els perceptors de les ajudes de la PAC són 47.000 i a la Seguretat Social hi ha 21.000 afiliats autònoms. Però és cert que totes les estadístiques agràries alerten de dues tendències ben clares: la caiguda d’actius i del seu envelliment. En els darrers 10 anys s’han perdut 5.000 actius i la mitjana d’edat de la pagesia és de 61 anys. Per contra, però, el volum de terra de conreu, recula poc, les explotacions més grans, algunes agroindústries i cooperatives agràries
estan a l’aguait i aprofiten aquest actiu limitat per seguir concentrant encara més l’activitat en menys mans.

Una altra cosa és la qualitat d’aquestes terres i dels recursos naturals (sòl i aigua) després de tants anys d’activitat i d’intensitat agronòmica. Les xifres són alarmants i més quan hi hem de sumar que amb prou feines hi ha relleu agrari. Costa que donades unes condicions de manca de viabilitat econòmica, els joves amb vocació, decideixin desenvolupar el seu projecte. Urgeix que l’agricultura i l’alimentació sigui objecte d’un debat de país i que les institucions treballin coordinades per reconduir la situació actual amb un sol lema: La pagesia s’ha de poder guanyar la vida dignament.

La Baixa Tordera es pot emmirallar amb algun altre territori que hagi desenvolupat amb èxit una Estratègia alimentària?

Precisament, es tracta de singularitzar l’Estratègia alimentària, de dotar-la de contingut propi, i per això, s’haurà de tenir present bona part de la feina que s’ha fet a diferents indrets on la petjada agrària sigui clau, com per exemple a València o a Menorca.

Fins ara, a Catalunya, dues ciutats han començat a desplegar processos cap a l’Estratègia alimentària: Barcelona i Mataró. Paral·lelament, hi ha dues ciutats més que han iniciat les primeres reflexions: Igualada i Palafolls. Aquestes dues últimes tenen en comú el seu caire supralocal, és a dir, que l’àmbit d’acció abraça un àmbit territorial com són la Conca d’Òdena i la Baixa Tordera, respectivament.

El passat 16 de gener, l’assemblea de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera va aprovar el Pla d’Actuació per l’any 2024 de l’entitat.

Es tracta d’un pla d’actuació de continuïtat respecte a les activitats iniciades l’any anterior, i que té com a finalitat avançar en l’aplicació del Pla de Gestió i Desenvolupament de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Aquest és el pla estratègic que se segueix actualment, i que va ser elaborat de forma participativa pels actors implicats i aprovat l’any 2020. El document es pot consultar aquí.

En aquest sentit, el pla d’actuació 2024 conté 12 actuacions que s’emmarquen en les 6 línies estratègiques del Pla de Gestió i Desenvolupament. Enguany, i com en l’any anterior, l’actuació a la qual es dedica l’esforç més gran en l’àmbit pressupostari, és l’Obrador Compartit. Una eina que ha de permetre a empreses agràries del territori, poder avançar en l’escala de valor dels seus productes, reforçar la seva rendibilitat i apropar a la ciutadania conserves i elaborats vegetals de proximitat.

En l’àmbit de la relació de l’Espai Agrari amb la ciutadania, el Pla d’Actuació 2024 inclou:

• Actuacions per impulsar la comunicació de l’activitat agrària del territori i els valors que té associats.
• Implementació de senyalització per donar a conèixer l’espai i ordenar els fluxos de visitants.
• Activitats de promoció de la marca Espai Agrari de la Baixa Tordera.
• L’impuls d’una estratègia alimentària amb l’objectiu d’avançar cap a un sistema alimentari més just, saludable, sostenible i de proximitat. Aquesta estratègia es basarà en polítiques locals que integrin una visió global de l’alimentació.

Les actuacions que donen suport a les empreses agràries incloses en el pla d’actuacions 2024 de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera són:

• Mantenir el servei agrometeorològic existent, que permet una millora en la presa de decisions davant de situacions climàtiques adverses.
• La implementació del Banc de Terres per facilitar l’accés a la terra per part de la pagesia.
• Accions destinades a millorar la gestió hidrològica del territori, garantint un ús eficient dels recursos hídrics disponibles.
• La participació en activitats d’assessorament tecnològic a les empreses agràries

Finalment, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera inclou en el seu pla d’actuació, el suport al Cicle Formatiu de Grau Mig d’Agroecologia de l’Institut Ramón Turró de Malgrat, i la participació en el Pla de Relleu Agrari de la Diputació de Barcelona, com a eines per afavorir el relleu al capdavant de les explotacions agràries. Aquestes iniciatives es presenten com a eines clau per fomentar la successió generacional i facilitar el relleu de noves generacions al capdavant de les explotacions agràries.

L’IRTA ha liderat diverses investigacions durant l’any 2023 a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, fruit de la col·laboració amb la Diputació de Barcelona.

L’IRTA (L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) s’ha encarregat de millorar la sostenibilitat i la productivitat dels terrenys agrícoles, amb un especial enfocament en la conservació del sòl i la promoció de la biodiversitat útil per la pagesia.

A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera han realitzat les següents actuacions: 

Investigació de l’estat de salut del sòl:

Han dut a terme una exhaustiva avaluació de la qualitat dels sòls, amb especial enfocament en el maneig de la fertilització orgànica. Els resultats, basats en mostres de diferents èpoques de l’any, han proporcionat una visió detallada de l’evolució dels fongs totals i fongs micorrízics, utilitzant tecnologies de qPCR, que permeten estimar la vida i estat de salut dels sòls i que té efecte positiu en els conreus.

Investigació de la biodiversitat i la fauna auxiliar útil per l’agricultura en els marges florals:

Han analitzat l’evolució de les poblacions de mírids depredadors de plagues en marges de plantes de calèndula i Ballota hirsuta al llarg de l’any, amb diferents mostreigs. A més, han estudiat el comportament agronòmic associat a mantenir els marges de B. hirsuta, amb l’objectiu de promoure la biodiversitat i l’equilibri ecològic.

Refugis naturals per a la biodiversitat funcional:

S’ha elaborat un llistat d’insectes beneficiosos per al control biològic de plagues, presents a la vegetació de les rieres de l’Espai Agrari. Aquests resultats poden servir com a base per continuar explorant la relació entre la biodiversitat funcional i els refugis naturals.

Les investigacions en curs i les futures propostes per a l’any 2024 presenten una visió prometedora per avançar en la millora contínua per abraçar pràctiques innovadores i sostenibles que beneficiaran tant els pagesos, els resultats dels quals els arriben a través de les Associacions de Defensa Vegetal que els assessoren, com també al conjunt de la ciutadania.

Entrevista als gerents de les cooperatives de La conca de la Tordera, Progrés Garbí i Agrària Baixa Tordera

Quins són els valors que fan fortes les cooperatives de l’espai agrari de la Baixa Tordera?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): La majoria de cooperatives ubicades a l’espai agrari van ser fundades a finals del segle XIX principis del XX, i s’han anat adaptant a les exigències que en cada moment plantejava el mercat. Aquesta presència continuada ha creat un vincle entre les cooperatives i els pagesos, que encara perdura avui en dia. El cooperativisme permet als pagesos tenir una sèrie de serveis necessaris per a la seva activitat i els permet accedir a uns canals de venda de forma col·lectiva. 

Xavier Castells (Progrés-Garbí): Els valors que fan fortes les cooperatives són els d’unir esforços per poder disposar d’una oferta comercial forta i poder programar els conreus adequant oferta i demanda. També poder donar tots els serveis de suport tècnic agrícola, tant al camp, assajos, assessorament en nutrició i estat sanitari del cultiu, així com en la presentació de declaracions, quaderns de traçabilitat, etc.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): El principal actiu son els agricultors i ramaders, que han fet possible que les cooperatives perdurin en el temps adaptant-se a l’evolució dels mercats, fent productes de qualitat i proximitat.

La proximitat i la venda directa al client és un factor suficientment apreciat pels consumidors?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): Sí, però no prou. És cert que en els últims temps els consumidors valoren més positivament els productes de proximitat, però encara som lluny dels països europeus de referència com França, Alemanya… En aquest aspecte hauríem de fer un esforç encara més gran per donar a conèixer els avantatges d’aquests productes de proximitat.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): Al 1r congrés de l’horta de Catalunya, fet la tardor passada a Castelldefels i Constantí, es va constatar una realitat percebuda per a molts pagesos i també per la cadena de distribució. Es va presentar un estudi molt acurat on es valorava la diferència entre el que es diu que es vol fer i el que s’acaba fent en aquest tema, i resulta que només el 12% de les persones que manifesten voler comprar producte de proximitat ho acaben fent realment.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): Cada cop la gent és més conscient que comprant productes de proximitat i de cooperatives estàs fent una compra més sostenible, i que amb això ajuden a mantenir el territori.

Quin és el perfil de la pagesia associada a la vostra cooperativa?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): La gran majoria són pagesos de tota la vida. Malauradament, la manca de relleu generacional fa que la població pagesa minvi significativament, perquè les noves incorporacions no són suficients per compensar el gran nombre de jubilacions.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): La majoria venen de tradició familiar. També tenim dos pagesos nouvinguts que també fan un producte de gran qualitat i estan plenament integrats. De fet, un d’ells forma part de fa molts anys del consell rector de la cooperativa.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): La majoria de socis de la cooperativa són agricultors, ramaders i silvicultors que viuen en el gran nombre de masies repartides entre Tordera i Fogars de la Selva. Tots ells han evolucionat per camins diferents, creant empreses agràries molt diverses.

Amb quines varietats de producte destaqueu?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): Venem tota mena d’hortalisses, però el que més destaca és el tomàquet de sucar pa. Més del 50% de la nostra facturació és aquest producte.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): Oferim una gamma molt àmplia del que es pot produir durant l’any a l’Alt Maresme i La Selva, que és on produeixen els nostres socis. Escaroles, enciams, apis, bledes, julivert, espinacs i ceba tendra formen la part important a l’hivern, però també fem calçots, porros, cols de Brussel·les…

A la primavera destaquem els pèsols del Maresme, tan apreciats, i faves tendres. I a l’estiu ja tenim tomàquets, carabassons, mongeta tendra i molts altres com la carabassa. A la tardor fem la Mongeta del Ganxet DOP, i fesols com el genoll de crist.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): Tenim molta base territorial i moltes tipologies d’empreses agràries, amb molta varietat de productes. Tenim productors d’horta, d’ous, mels, làctics, llegums, fruits secs, fruites, xai, vedella, porc, cargols, cereals, farratges… Tot i que la gran majoria d’explotacions son de vaques de llet. Tots ells tenen productes excepcionals i de qualitat.

Quins serveis oferiu al sector?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): Nosaltres fem la declaració agrària (DUN) als pagesos i els assessorem tècnicament en tot el referent als seus cultius.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): Oferim la venda de subministraments com llavors, adobs, cinta de reg i altres materials per la producció al camp.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): Fem tota mena d’assessorament tècnic, tramitem declaracions úniques agràries, incorporacions de joves agricultors, fem declaracions de nitrogen, tramitem moviments de bestiar, assessorament en tractament de plagues, declaracions del gasoil agrícola… tots els tràmits que necessiten els nostres agricultors i ramaders.

També tenim a la seva disposició tota classe de subministraments per dur a terme l’activitat; Planter, llavors, adobs, cereals, barreges pel bestiar, farratges, fitosanitaris convencionals i ecològics, estris ramaders, regs, ferreteria agrícola, i tota mena de subministraments…

I a l’agrobotiga oferim productes dels nostres associats, d’agricultors de la zona, i productes d’altres cooperatives catalanes.

Quines són les principals amenaces de la pagesia? Competència amb productes que venen de fora, preus rebentats, suport econòmic i subvencions, sequera i canvi climàtic, poc relleu generacional…

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): El principal problema és la manca de relleu generacional, i cal preguntar-nos per què els joves no volen fer de pagesos? La resposta és clara. Avui en dia les entitats que estan accedint a l’agricultura son les grans empreses. Aquestes tenen la mida i la capacitat financera suficients per fer front als reptes del sector, com son les condicions climàtiques cada cop més extremes degudes al canvi climàtic, la cada cop més exagerada burocratització de l’activitat agrícola, les grans superfícies que col·lapsen el mercat de la distribució, la competència deslleial de països veïns amb costos de producció i regulacions molt laxes… Amb tot això és poc probable que el pagès de forma individual pugui afrontar amb èxit aquests reptes.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): La problemàtica del sector són els preus percebuts pel pagès. Encara que els dos darrers anys han estat més dignes, venim de molts anys sense augments del preu percebut, i el pagès se n’ha sortit augmentant produccions, agafant més terra i reduint despeses com ha pogut.

Si a això afegim les inclemències climàtiques, el temporal Glòria, pedregades… més els preus de les mercaderies foranes, tot això provoca la manca de relleu generacional.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): Tenim el problema de la globalització, que venen productes de tercers països a preus sota cost i sense cap control. A més hi ha el problema de la fauna cinegètica, que ens malmet els cultius i l’administració no ens dona solucions reals. Hi has d’afegir el canvi climàtic i la falta d’aigua, l’excés de tràmits burocràtics que ens demana l’administració, la falta de terres agrícoles a causa de la pressió urbanística… Aquí tens la resposta de per què hi ha poc relleu generacional.

Més enllà dels serveis, quin ha de ser el paper estratègic de les cooperatives per fer front a aquestes amenaces?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): Davant d’aquest escenari cal actuar de manera decidida. En primer lloc, caldria sensibilitzar a la població que ens estem enfrontant a un futur sense pagesos. Ho podem permetre?

Si la resposta és no, caldrà que l’administració posi les eines i els recursos necessaris per aturar aquesta tendència. És aquí on les cooperatives hauríem de posar el nostre màxim esforç per servir de vehicle entre l’administració i la pagesia. L’administració per si sola no és capaç d’arribar de forma individual als pagesos… les cooperatives sí.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): La cooperativa  Progrés-Garbí, i crec que la resta també, volem jugar el paper d’aglutinar esforços en tots els àmbits, el de la comercialització i els dels serveis de suport, agronòmic, laboral, etc. Tenim instruments  com l’Espai Agrari i d’altres fórmules del Departament, que aquests darrers anys s’ha bolcat en la cerca de solucions per revertir el procés actual de tancament d’explotacions d’horta, i esperem que acabin consolidant un teixit pagès tan necessari per a una àrea estratègica com la sobirania alimentària.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): El paper de les cooperatives passa per donar veu a tots els nostres associats, i evolucionar i adaptar-se als nous temps, donant el màxim d’informació i suport. També tenim com a objectius defensar els nostres productes a través de les cooperatives catalanes i fomentar el consum de productes de proximitat, per poder mantenir el sector viu i competitiu.

El dimarts 16 de gener de 2024 va tenir lloc l’assemblea de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera a Palafolls.

A la reunió hi van assistir els representants dels 5 ajuntaments (Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera) i també de la pagesia (Cooperativa Conca de la Tordera, Cooperativa Progrés Garbí, Agrària de la Baixa Tordera) i així com altres membres de consells agraris. 

Durant la trobada, es va fer una revisió de les activitats desenvolupades durant l’any 2023, destacant els èxits i identificant els punts de millora. A més, es va aprovar el pla de treball per al 2024, que continua i consolida moltes de les actuacions iniciades l’any anterior. També es van apuntar grans línies de treball a desenvolupar a mig termini, aprofitant la conjuntura del nou mandat de les administracions locals, que és una oportunitat per afrontar els grans reptes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.  Aquestes actuacions s’emmarquen dins del Pla de Gestió i Desenvolupament de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, amb l’objectiu de consolidar aquest territori com una de les zones agrícoles referents a nivell de Catalunya.

L’Associació, creada oficialment el 2022, consolida la seva tasca en la promoció i el suport a l’activitat agrària de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

El passat mes de desembre a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera vam realitzar un sorteig de tres lots de productes per a tres guanyadors o guanyadores.

A L’Espai Agrari de la Baixa Tordera vam portar a terme un emocionant sorteig a través d’Instagram, oferint tres lots de productes locals de la zona com a premis. Aquesta iniciativa va ser un èxit rotund i va permetre que tres guanyadores poguessin gaudir dels deliciosos productes cultivats localment.

Les guanyadores, Montse M., Montse R., i Araceli A. van anar a recollir els seus premis a les agrobotigues, que incloïen una selecció variada de productes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Aquesta iniciativa no hauria estat possible sense la col·laboració de les cooperatives del territori, que amb la seva tasca, fan que puguem disposar de productes frescos i de qualitat d’aquest espai agrari, i sobretot ens donen una oportunitat per donar suport a la pagesia local i el desenvolupament sostenible. 

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera, té com a missió donar suport a l’activitat agrària, fent promoció de  l’alimentació de proximitat d’una de les hortes més productives del país. A través d’aquest sorteig, es va destacar la riquesa dels productes locals i es va fomentar la consciència sobre la importància de les iniciatives que impulsen el coneixement i la valorització dels recursos agraris locals.

Aquesta acció no només beneficia els guanyadors i les cooperatives, sinó que també contribueix al creixent interès per la producció local i sostenible. 

Des de L’Espai Agrari de la Baixa Tordera volem agrair a tots els qui van participar en el sorteig.