L’EABT engega un estudi per millorar l’eficiència del sistema de reg i drenatge

L’objectiu és garantir la resiliència del sistema hídirc i la producció d’aliments ara i en el futur

Durant 2023 es realitzarà un estudi cartogràfic per analitzar l’estat de les xarxes de reg i drenatge de l’Espai Agrari Baixa Tordera. L’objectiu és conèixer millor aquest sistema per a millorar-ne l’eficàcia i, en previsió de les inclemències causades pel canvi climàtic, poder donar una resposta al règim pluviomètric canviant en els que ens trobem, per evitar futures damnificacions a les instal·lacions, com les causades pel temporal Glòria, el gener de 2020.

Els resultats d’aquest estudi, permetran establir les bases tècniques necessàries per a dissenyar un model de gestió hídrica al tram baix de la conca de la Tordera, que afavoreixi la compaginació l’ús de l’aigua com a recurs per als camps de conreu amb la conservació dels valors ecològics i el paisatge natural i agrari.

El primer pas de l’estudi és la creació d’un mapa i un inventari que identifiquin tots els elements de la xarxa segons la seva funció principal, segons la seva relació amb la producció d’aliment i segons la seva titularitat. A més, de determinar les zones de recàrrega dels aqüífers i els cabals d’aigua superficials. En aquesta cartografia també s’indicarà aquells canals de rec que tenen actualment un valor ecològic per la fauna que acullen.

A partir d’aquest mapa es podrà també determinar quines són les necessitats d’aigua per a ús agrícola, en funció d’una demanda estimada dels diferents tipus de cultiu per a millorar l’eficiència de la xarxa en general en funció dels cicles anuals de més i menys necessitat hídrica. 

Amb les conclusions de l’estudi es podran generar una sèrie de propostes de millora per a un escenari present i futur en què es preveuen grans sequeres als estius i aiguats importants a les tardors i primaveres, tenint en compte les necessitats agràries, productives, ecològiques i de la ciutadania local.

Recepta: El brou de verdures definitiu

Un sopar deliciós, vegà i baix en greixos!

Una cosa tan senzilla com un bon brou casolà és un dels millors detalls per acabar el dia amb un sopar deliciós i confortable. La recepta que us portem avui és la versió més saborosa que coneixem del brou de verdures, una opció vegana i menys greixosa que els brous de pollastre o carn. 

Ingredients (proporcions variables en funció del gust o la mida de les peces):

  • 3 o 4 pastanagues
  • 1 nap
  • 1 o 2 xirivies
  • 1 o 2 branques d’api
  • 1 porro
  • 1 o 2 patates
  • 1 o 2 cebes
  • ¼ de col
  • 1 grapat d’arròs (opcional)
  • 3 fulles de llorer
  • Oli d’oliva verge extra
  • Margarina vegetal
  • Sal
  • 4 o 5 litres d’aigua

Talleu les pastanagues, el nap, les xirivies, l’api, el porro, les patates i la ceba en trossos mitjans. A la olla més gran que tingueu, poseu un bon raig d’oli i una cullerada de margarina vegetal per a ofegar totes aquestes hortalisses; removeu sovint, de manera que tots els trossos es vagin dorant.

Quan les hortalisses tinguin un bon color, ompliu l’olla d’aigua fins a dalt de tot i afegiu-hi la col, i el llorer. Opcionalment, si voleu que el brou agafi una mica de cos, hi podeu posar també un o dos grapats d’arròs. Amb l’olla tapada, per evitar que s’evapori gaire líquid, deixeu-ho coure tot junt a foc lent durant un parell d’hores. Passat aquest temps, tasteu el brou i corregiu-ne la sal al vostre gust. Si voleu obtenir un gust més intens, deixeu l’olla al foc durant més temps.

Una vegada fora del foc, coleu bé el brou per quedar-vos amb el líquid. Podeu deixar les verdures al colador una bona estona, ja que poc a poc aniran deixar l’aigua que han absorbit, així també obtindreu els sabors més forts de les verdures al vostre brou.

Una ramaderia com la que feien els avis i àvies de Tordera

Mas Freixes: Ramaderia extensiva ecològica i de venda directa de vedella llemosina

Mas Freixes, la ramaderia de Jordi Torres a Tordera, és una ramaderia com les de tota la vida: el ramat de 30 vaques llemosines pastura lliurement pels camps, prats i boscos de la finca, on neixen les vedelles, que s’alimenten exclusivament de la llet de la seva mare durant més de sis mesos. Aquesta manera de fer, respectuosa amb el medi ambient i el benestar animal, no és cap innovació, tal com diu el mateix propietari: “entenem la ramaderia com ho feien els avis i àvies de Tordera”.

Es tracta d’un sistema de ramaderia extensiva ecològica i de venda directa. El ramat d’en Jordi és un circuit tancat, és a dir, tots els animals engreixats a la seva granja han nascut allà i la seva carn es ven directament a la finca de Tordera, sense intermediaris. Sobre aquest tema, explica, que només es sacrifica un animal quan tenen prou comandes, de manera que no se’n pugui desaprofitar cap part.

Les vedelles de Jordi Torres creixen a l’aire lliure, amb aliments ecològics i sense hormonació, el que, afirma, els permet obtenir “una carn més gustosa que ens fa gaudir de l’autèntic sabor de la vedella”.

I, pel que fa al medi ambient, es tracta d’un sistema més respectuós? En Jordi no ho dubta: “som més sostenibles i conscients amb el territori”. A diferència de la ramaderia intensiva, a Mas Freixes només tenen la quantitat d’animals que la seva extensió pot aguantar, de manera que tenen la capacitat de produir el seu propi aliment i una millor gestió dels fems i els nitrats. Així doncs, la pastura del ramat a l’entorn suposa una simbiosi amb el medi ambient, fet que és una ajuda en els treballs de neteja de boscos i camps.

Aquest és el futur per a mantenir el territori amb una ramaderia sostenible que permeti la sobirania alimentària del país”, explica en Jordi convençut. I no és l’únic que pensa així, els seus clients valoren molt positivament l’accés a una carn de proximitat.

Papallones a l’EABT: “En una horta ecològica trobem més de 20 espècies diferents”, David Alonso, investigador al CEAB

L’objectiu és conèixer com afecta l’ús del sòl i el canvi climàtic a la diversitat de papallones

L’Horta Pla de Munt, a Palafolls, és un dels més de 150 punts arreu de Catalunya on es realitzen monitoratges de les poblacions de papallones dins el marc del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme, dirigit per l’investigador Constantí Stefanescu (Museu de Ciències Naturals de Granollers) des de fa gairebé 30 anys.

Ara fa tres anys en David Alonso, científic al Centre d’Estudis Avançats de Blanes, va començar a fer aquests seguiments de la diversitat d’espècies de papallones presents a diferents punts de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, i hem parlat amb ell per conèixer les implicacions d’aquest estudi sobre el territori.

En què consisteix aquest estudi?

L’objectiu del projecte és veure si la situació de canvi climàtic o els canvis en els usos del sòl està afectant la diversitat de les papallones. Durant els últims anys s’ha produït un cert abandonament dels espais agraris i això ha afavorit que creixi més bosc i, per tant, les espècies de papallones d’espais oberts estan en declivi allà on el bosc ha avançat més.

Quan va començar el monitoratge de papallones a l’EABT?

El seguiment de les papallones a la Baixa Tordera va començar just abans de la pandèmia, arran d’una estudiant que vam tenir al CEAB, que va analitzar quin era l’efecte dels agroquímics, adobs i plaguicides a diferents nivells de la biodiversitat.

I quines en van ser les conclusions?

Vam veure que als camps de conreu més intensiu quasi no hi havia papallones, mentre que a l’Horta Ecològica Pla de Munt en vam observar més de 20 espècies.

Per què és important o necessari fer aquest tipus d’estudis?

Hi ha una resposta utilitarista i una altra d’ètica. La utilitarista és que hi ha estudis que demostren que la pèrdua de determinades espècies produeix una extinció en cascada que acaba dificultant la pol·linització de certs cultius. Al final, la salut dels ecosistemes acabarà revertint en la salut de la nostra espècie.

I la resposta ètica?

Està relacionada amb el fet que els humans ens hem expandit de manera oportuna per tot el planeta, arraconant les altres espècies i això no ens sembla gaire ètic. Per tant, qualsevol estudi orientat a mantenir la diversitat o estudiar per què la diversitat s’està perdent, per si sol ja és un motiu prou fort.

Per a la pagesia, quins aspectes positius pot tenir realitzar monitoratges de les poblacions de papallones a la seva finca?

En finques agroecològiques o en transició cap a una manera de produir aliments més neta, els resultats d’aquests seguiments poden ser un bon indicatiu sobre la salut del sòl i els vegetals que s’hi estan conreant.

Una papallona reina trobada a l’agost a l’EABT. Foto: CEAB

A quines ubicacions de l’EABT es duen a terme seguiments de la població de papallones?

Actualment, tenim dos punts de monitoratge: Pla de Munt i la zona boscosa de la Valldemaria. En aquest segon espai, identifiquem entre 40 i 50 espècies, i ens serveix de línia base per saber, aproximadament, quina hauria de ser la població de papallones al territori proper. Seria molt interessant que més gent s’engresqués a fer altres punts d’aquesta zona.

Voleu dir que qualsevol pot participar de l’estudi?

Sí, a través del projecte Ciència Ciutadana subvencionat per la Diputació i la Generalitat. Si no es té coneixement previ de papallones, que a nosaltres també ens va passar, perquè al principi no n’érem experts, es comença amb un any de prova, on tens el suport de xarxa i els coordinadors del projecte, i l’any següent se’l validaria per a gestionar un nou punt de monitoratge.

Com es duu a terme el monitoratge?

El treball de camp és senzill; només es necessita un salabret per caçar les papallones i el coneixement per reconèixer les espècies que trobaràs. Dividim l’àrea en seccions i ens hi passegem a poc a poc comptant i anotant quants individus de cada espècie hem vist a cada sector.

Quin tipus de resultats podem obtenir d’aquest seguiment?

Ens interessa veure fins a quin punt, el canvi climàtic i els usos del sol influeixen en la distribució de les espècies de papallona: quines estan en declivi, si estan entrant espècies noves que vinguin del sud… També intuïm un desacoblament entre el desenvolupament de les larves (que és cada vegada més ràpid perquè fa més calor) i les èpoques de floració dels vegetals dels quals s’alimenten.

Quina troballa hauríem de fer per rebre bones notícies?

Hi ha una papallona emblemàtica de terra baixa mediterrània: la papallona de l’arboç, que és, de fet, una de les més grans de Catalunya. Està associada específicament al cirerer d’arboç i viu bé a la Valldemaria, però mai no l’hem vist a la finca de Pla de Munt. Veure-la allà seria una gran notícia i segurament dependria de repoblar l’arboç a prop de la finca de conreu.

Producte de temporada: Per què la coliflor és essencial a la nostra dieta?

De les seves qualitats nutricionals hi destaquen els alts continguts en vitamina C i potassi

100 grams de coliflor contenen:

  • Calories: 27 kcal
  • Hidrats de carboni: 3,1 g
  • Proteïnes: 2,2 g
  • Greixos: 0,2 g
  • Fibra: 2,1 g
  • Aigua: 92,4 g
  • Vitamina C: 67 mg
  • Potassi: 350 mg

La coliflor és una hortalissa provinent d’Orient Pròxim, on es conrea des de fa més de 1.500 anys. A Europa es va començar a consumir aquest producte a partir del segle XVI, després que va ser introduïda a través de Turquia.

Pel que fa al seu cultiu, la coliflor requereix un sòl ric en humus per a desenvolupar un cap gros i compacte, que floreix entre setembre i gener; així doncs, és producte de temporada ara mateix a l’Espai Agrari Baixa Tordera.

Com la majoria de verdures i hortalisses, la coliflor té una aportació calòrica molt reduïda, però ens proporciona bons nivells de vitamines i minerals, entre els quals hi destaquen la vitamina C i el potassi. Si més no, una part important d’aquesta vitamina C, que és hidrosoluble, es perdrà durant els processos de cocció, especialment si la deixem bullir més temps del necessari, de manera que és recomanable cuinar-la al vapor per mantenir quantitat més gran de nutrients.

Gràcies a l’elevat contingut en vitamina C, la coliflor és un producte essencial a la nostra dieta per a poder absorbir el ferro que ens aporten altres aliments de manera correcta. Per la seva banda, el potassi ens ajuda a reposar-nos després de l’esforç físic, reforçant els ossos i la musculatura.

El millor de la coliflor és que no cal menjar-la sempre bullida, hi ha moltíssimes maneres de crear plats atractius i deliciosos, més enllà de gratinar-la al forn amb beixamel! Es pot preparar al curri (substituint el pollastre per coliflor a la recepta que més ens agradi), se’n poden fer truites, es pot arrebossar, es pot ratllar per fer un fals cous-cous, es pot fer especiada al forn…

L’EABT signa la constitució del seu Ens Gestor

Francesc Alemany, alcalde de Palafolls, en serà el president durant el primer any

Els cinc municipis impulsors de l’Espai Agrari Baixa Tordera i les tres cooperatives agràries (La Conca de la Tordera, Progrés Garbí i Agrària la Baixa Tordera) es van reunir a l’ajuntament de Palafolls el passat 21 d’octubre per a signar la constitució de l’ens que gestionarà l’EABT.

Com avançàvem fa uns mesos, l’Òrgan Rector de l’EABT està conformat per 16 integrants: vuit representants de l’administració (els cinc alcaldes i tres regidors) i vuit més del sector (els cinc portaveus dels Consells Agraris i els presidents de les tres cooperatives), i té la tasca de promocionar i donar suport a l’activitat agrària, protegir el sòl agrari i garantir l’alimentació saludable de proximitat, vetllant pel benestar del sector i els consumidors.

Tal com recull l’Acta Fundacional, durant aquest primer any, la comesa de president de l’EABT la durà a terme en Francesc Alemany, alcalde de Palafolls, qui ja havia desenvolupat aquesta feina de manera provisional des que el projecte es presentés ara fa un any i mig. Aquesta figura presidencial és de caràcter rotatiu anual entre els alcaldes dels cinc municipis (Blanes, Santa Susanna, Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls).

Durant l’acte, el ja nomenat president oficialment, va assegurar que “cal garantir la supervivència i el relleu generacional del sector agrari, que té una incidència enorme en el territori” i que “és un sector que rep moltes pressions i cal que les administracions s’hi impliquin per enfortir-lo”.

A banda de Francesc Alemany, van ser signataris de l’Acta Àngel Canosa (alcalde de Blanes), Sònia Viñolas (Malgrat de Mar), Joan Carles García (Tordera), Joan Campolier (Santa Susanna), Josep Ferrer i Antoni Pla (Cooperativa Conca de la Tordera), Carles Aulet (Cooperativa Agrària de la Baixa Tordera) i Xavier Castell (Cooperativa Progrés Garbí).

Aquesta signatura ha estat el tret de sortida definitiu d’un projecte que s’ha estat gestant durant més de cinc anys i que va començar a caminar quan el novembre de 2017 els mateixos cinc municipis van signar la Carta per a la Gestió i Desenvolupament de l’Espai Agrari Baixa Tordera.

La Cooperativa la Conca de la Tordera inaugura La Botiga i comença a organitzar tallers

A l’antic Sindicat també s’hi ha celebrat la Castanyada

Després de gairebé cinc mesos en funcionament, la Cooperativa Agrària de la Conca de la Tordera de Palafolls va celebrar la reinauguració de La Botiga els passats 14 i 15 d’octubre.

L’acte institucional va comptar amb la presència de Francesc Alemany, alcalde de Palafolls, i Aleix Freixa, regidor de Medi Ambient, així com representants del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. A més, durant tot el cap de setmana, aquells clients que fessin una despesa mínima de 10 euros van ser convidats a un refrigeri i una degustació a càrrec d’Espinaler.

Vist l’èxit dels esdeveniments inauguratius, la Cooperativa no va dubtar en organitzar una festa amb motiu de la celebració de la Castanyada el dia 31 d’octubre, amb Castanyera i activitats infantils incloses.

Vist l’èxit del cap de setmana d’inauguració, la Cooperativa ha començat a organitzar altres festes, tallers i xerrades. Foto: Cooperativa la Conca de la Tordera

Des de la seva posada en marxa al mes de juny, a l’antic Sindicat de Palafolls s’hi pot trobar, a més de les fruites, verdures i hortalisses de temporada i proximitat produïdes pels pagesos de la Cooperativa, diversos espais temàtics: un celler a granel, una selecció de productes ecològics Veritas, un corner d’Espinaler i les seccions especials de flor ornamental, planta viva i mascotes.

Ara, al novembre, La Botiga començarà a organitzar tallers i xerrades oberts a tothom sobre temes diversos d’alimentació, jardineria i horticultura. El primer, el proper 18 de novembre, estarà enfocat a la cura de les defenses a través de l’alimentació i els remeis naturals. L’objectiu de la cooperativa és poder preparar aquest tipus d’esdeveniments amb assiduïtat els divendres a la tarda.

La Marató d’Espigoladors recull 949 kg d’hortalisses en un dia a l’EABT

La jornada pretenia visibilitzar les pèrdues alimentàries del sector primari

La II Marató #JoEspigolo, organitzada per la Fundació Espigoladors, va recollir 949 kg d’hortalisses a l’Espai Agrari Baixa Tordera.

Aquest esdeveniment es va celebrar el passat 16 d’octubre simultàniament a tres punts de Catalunya: el Parc Agrari del Baix Llobregat, el Camp de Tarragona i l’EABT. Coincidint amb el Dia Mundial de l’Alimentació, l’objectiu de la jornada va ser lluitar per l’aprofitament alimentari i visibilitzar els problemes de malbaratament i pèrdues alimentàries al sector primari.

A l’espigolada a l’Espai Agrari Baixa Tordera hi van participar 33 voluntaris, acompanyats per l’Arnau Paris, xef guanyador de la novena edició del concurs televisiu MasterChef (TVE) i presentador del programa Cuines (Tv3), que va ajudar a donar visibilitat a l’activitat i la causa.

Després de visitar la finca de l’Antonio Pla, a Palafolls, Espigoladors va recuperar l’equivalent a 3.163 racions de menjar que van ser distribuïdes a diferents entitats socials que treballen per a garantir l’accés de persones en situació de vulnerabilitat a una alimentació saludable. A més, pel que fa a la petjada ambiental, la recuperació d’aquests gairebé 1.000 kg d’aliment ha estalviat l’emissió de 460 kg de CO2 a l’atmosfera i l’ús de 609.258 litres d’aigua potable.

A l’EABT es van recuperar 949 kg d’hortalisses que havien estat descartades del circuit comercial. Foto: Sr. y Sra. Cake

L’espigolament és una pràctica mil·lenària que consisteix a recollir dels camps de conreu aquelles fruites i verdures que han estat descartades per al circuit comercial, ja sigui per excedents de producció que el mercat no pot assumir, per un descens de la demanda d’un determinat producte o per qüestions estètiques i de calibre.

Si us agradaria participar, com a productors o voluntaris, en properes jornades d’espigolament a l’EABT, podeu llegir més informació i inscriure-us aquí.

La Castanyada: És temps de moniatos!

Una gran alternativa a la patata a l’hora de fer panellets, de la qual en podem aprofitar els sucres naturals

La Castanyada és una festivitat típica dels Països Catalans que se celebra, associada al dia de Tots Sants, entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre. Es va originar durant el segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, un acte simbòlic en què s’entrava en comunió amb les ànimes dels avantpassats: alhora que es torraven les castanyes es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família. Actualment, aquesta festa és una trobada alegra i familiar associada a diversos aliments típics de la temporada de tardor: els panellets, les castanyes torrades, el moniato al forn i el moscatell.

El moniato és un dels productes de temporada presents a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Es tracta d’un tubercle amb una gran aportació energètica, que ens aporta els nutrients que el nostre cos necessita durant els mesos de tardor i hivern. Tot i el seu gust dolç, el tipus de glucosa que conté és d’absorció lenta, fet que evita les pujades brusques d’insulina.

El seu color ataronjat és proporcionat pels betacarotens de la provitamina A, un nutrient que el moniato conté en una molt alta concentració, tanta, que cent grams d’aquest producte cobreixen l’aportació diària que requereix un adult. També en destaca el contingut de vitamines B1, B2, B5, B6 i C, així com manganès, potassi, coure i ferro.

A la cuina, és un producte tan versàtil com la patata; tot i que no sempre el tinguem tan present, li’n podem donar les mateixes aplicacions: fregit, al forn, bullit, en puré, farcit i, inclús, com a postres! De fet, durant la castanyada, el moniato el podem substituir per la patata a l’hora de fer panellets, en aquest cas, també es recomanaria reduir la quantitat de sucre, tot aprofitant els elements naturals del tubercle!

“El CFGM en Producció Agroecològica aporta un valor estratègic vital per a la societat”, Xavier Fontanet, responsable de la formació

Entrevista a Xavier Fontanet, professor del cicle formatiu creat conjuntament amb l’EABT

El cicle formatiu de grau mitjà en producció agroecològica és fruit de les primeres trobades i reflexions que es van dur a terme entorn de la creació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Dels primers diagnòstics del sector, de seguida va sorgir la necessitat que hi hagués una formació a la zona en producció agrícola especialitzada en horta ecològica.

En uns mesos es va treballar conjuntament amb el Departament d’Educació, qui va instaurar els estudis a l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar. Quatre anys després, hem parlat amb Xavier Fontanet, responsable del cicle formatiu per a avaluar el seu funcionament.

Quin és el tret distintiu de l’IES Ramon Turró i Darder, respecte d’altres centres que ofereixin aquests estudis?

Com aquest cicle va ser una demanda del mateix sector agrari de la zona, hem començat des de zero. Així, els mateixos alumnes han estat generant i creant l’espai i s’han pogut fer molt seu el projecte. A part, és un cicle molt centrat en l’horticultura local, la reproducció de llavors i la venda directa.

Quina és la motivació dels estudiants per cursar aquests estudis?

Normalment, solen ser persones amb algun tipus de connexió amb el món agrícola i la natura, o que els agrada molt el cultiu i els animals. Hi ha els que tenen molt clar que s’hi volen dedicar professionalment, però altres senzillament busquen aquesta connexió amb la part natural i els seus propis interessos.

Com ha estat l’inici del curs?

Tenim menys alumnes del que ens esperàvem a primer i això és un tema que hem de revertir, però ha estat un inici de curs molt positiu que hem emprès amb ganes.

Hi ha novetats aquest any?

Tenim algun docent nou, això ens aporta una renovació i una reorganització interessant que de moment està funcionant molt bé.

Quants alumnes hi ha a cada un dels dos cursos del CFGM?

A primer tenim quatre matriculats i a segon deu. La promoció que es va graduar l’any passat eren onze.

Amb quines instal·lacions compten els estudiants?

Als afores de Malgrat tenim una finca d’1,7 hectàrees a la qual hem anat ampliant instal·lacions. Ara mateix disposem de dos mòduls de magatzem d’eines i un de taller, un hivernacle, diversos camps d’horta, una plantació de fruiters i una de planta aromàtica, espais de compostatge i una base de papallones. Inclús ja hem organitzat unes jornades on ens van visitar els pagesos de la zona. Actualment, un bioarquitecte ens assessora en el muntatge d’un galliner.

Els estudiants del CFGM en Producció Agroalimentària de Malgrat de Mar, de visita amb Maria Riera, del Mas Roig, a Palafolls. Foto: CFGM en Producció Agroecològica

Quines activitats realitzen els alumnes, a banda de les classes habituals?

Intentem fer cada any visites a vàries finques de producció ecològica, tant producció vegetal hortícola, que són les que tenim més a prop, al Pla de Malgrat, Palafolls i Santa Susanna, i també granges de ramaderia ecològica al Maresme, la Selva i altres zones de Catalunya.

Puntualment, fem venir algun expert per a fer diversos tallers i a més, participem del projecte Esporus de l’entitat Espai de Recursos Agroecològics de Manresa: ells ens han ensenyat a fer l’extracció de llavors per a la seva conservació i nosaltres els hi multipliquem diferents espècies de cultius.

En què es diferencien els estudis habituals en producció agropecuària i aquest cicle en producció agroecològica?

Hi ha assignatures troncals de botànica, meteorologia, estudi de sòls… que són molt similars, tot i que nosaltres ho enfoquem a l’agricultura ecològica: el tema de fertilitat i d’adobats ho basem en els mecanismes naturals del sòl i la producció de compostatge. A banda, tenim mòduls específics de producció vegetal i ramaderia ecològiques i hem incorporat un de nou sobre tècniques regeneratives en l’agricultura, que és una cosa molt innovadora i diferencial de l’àmbit de producció sostenible, orgànica i ecològica en el que ens emmarquem.

És important pel futur de la societat que aquests alumnes es formin per a la producció d’aliments específicament ecològics?

En pocs anys l’agricultura ecològica serà la majoritària, per tant, és rellevant que aquest tipus d’eina i de coneixement els tinguem al dia. De cara la societat, aporten un valor estratègic vital: el relleu generacional que pot implicar per a un sector molt envellit. Per a qualsevol país i la seva sobirania alimentària, la capacitat de produir aliments de forma pròpia, sense dependre d’exportacions, és molt necessari.

Quin lligam teniu amb el projecte de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera?

Hem format part de totes les taules rodones i grups de treball que se’ns han plantejat i, concretament, tenim relació amb un projecte, amb l’IRTA de Cabrils i la Federació Selmar, d’assajos i contribucions a l’augment de la biodiversitat a la zona. Ara estem fent una ruta guiada per diferents llocs de l’EABT, on hi haurà mostres d’estratègies de foment de la biodiversitat com a eina agrícola i element ambiental per mantenir l’equilibri ecològic de l’àrea.

Amb la participació de l’IRTA i la Federació Selmar, els estudiants del CFGM en Producció Agroecològica implementen marges florals com a reservori de depredadors naturals de plagues. Foto: CFGM en Producció Agroecològica

La demanda de productes de proximitat creix arran de la pandèmia

El 6% de la producció agrícola a Catalunya es comercialitza a través de la venda directa o el circuit curt

La crisi sociosanitària causada per la Covid-19 ha fet augmentar la demanda de productes agrícoles de proximitat per part de la ciutadania catalana, alhora que ha comportat un important creixement de l’oferta, segons apunta l’article tècnic “Anàlisi de l’impacte del segell de venda de proximitat” publicat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

En concret, l’any 2020 el nombre de productors i elaboradors catalans que van optar pels canals de venda de proximitat va augmentar en un 23%. Les vendes també van créixer de manera molt destacada, especialment al sector d’horta, on la facturació va arribar a triplicar-se respecte de l’any anterior. Aquesta pujada tant en l’oferta com la demanda s’emmarca dins d’una tendència a l’alça en l’interès general pels productes de proximitat: “Les pautes de consum comencen a incorporar de manera significativa el compromís amb el territori, la pagesia i els mercats locals”, afirmen els autors de l’informe.

La proximitat com a valor afegit d’un aliment atrau més que el fet que sigui ecològic, de fet, el 77% dels consumidors prefereixen el producte de proximitat que l’ecològic, segons indiquen les dades recollides per a l’estudi. Cal destacar, a més, que d’entre els operadors inscrits al segell de Venda de Proximitat, el 26% també té el certificat de producció ecològica del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, una dada molt elevada si es té present que és una marca que només representa el 5% del total dels productors catalans.

El segell de Venda de Proximitat va néixer l’any 2013 amb el Decret 24/2013, com un sistema d’inscripció voluntària per a identificar els productes comercialitzats a través de la venda directa o el circuit curt. Actualment hi ha més de 3.000 productors i elaboradors catalans adherits al segell, dels quals, gairebé 200 són cooperatives.

Prenent dades de l’any 2018, l’article de la Generalitat analitza el pes del segell “Venda de Proximitat” dins el total de productes agrícoles i ramaders del mercat català. S’observa que aquell any, els productes acreditats representaven el 6% de la producció agrícola sense transformar censada a Catalunya; sent especialment important en els sectors de les lleguminoses (17% de la producció), l’horta (15%) i la fruita dolça (10%).

El 77% dels consumidors a Catalunya valoren més els productes agraris de proximitat que els ecològics. Disseny: Generalitat de Catalunya

Pel que fa als canals de comercialització, el 59% dels productes adherits al segell són venuts a través de la venda directa per part del mateix productor o elaborador, mentre que l’altre 41% de la producció de proximitat arriba al consumidor a través de circuits de venda curts. L’any que es van recollir les dades per a aquest estudi, el 22% dels operadors adherits al segell ja usaven Internet com a canal comercial; tot i que les vendes només suposaven el 7% del total, els autors del text calculen que el creixement en l’ús d’aquest mitjà haurà tingut un creixement del voltant d’un 20% interanual.

Fet que l’augment del consum del producte de proximitat és una tendència consolidada en els darrers anys, el segell de Venda de Proximitat esdevé una eina útil per a identificar, com a consumidors, els aliments que comprem a través d’un circuit curt. Però també resulta útil per a aquells productors i elaboradors que vulguin posar en relleu aquest valor afegit que tenen els seus productes

Aliments de tardor: “La natura ens proporciona el que necessitem”

Txell Rubio, cuinera saludable, ens explica com tractar els ingredients més nutritius de la tardor

Quan l’estiu acaba i comencen a baixar les temperatures, preparem el cos per a l’hivern que vindrà: triem les mantes de sota el llit, baixem els abrics de l’entresolat i polim les botes per estar preparats. Però, sabem preparar el nostre cos per dins?

Durant els mesos més freds, els nostres sistemes hauran d’afrontar canvis atmosfèrics importants, davant els quals, hauran de poder mantenir la temperatura corporal, l’energia i la capacitat defensiva envers diferents agents patògens. “La natura ens proporciona el que necessitem”, afirma Txell Rubio, cuinera saludable i responsable del projecte Som Com Som; si a l’estiu vam observar hortalisses amb alts continguts d’aigua, els productes d’aquesta temporada, com la carabassa, els espinacs o el moniato, contenen nutrients com les vitamines A i C, magnesi, calci, zinc o coure que, precisament, són estimulants del sistema immunitari.

Rubio ens parla del moniato, la carabassa i la pastanaga, tres productes ataronjats gràcies a l’alt contingut en beta carotens, als quals se’ls atribueixen propietats antiinflamatòries, a més d’incloure quantitats molt rellevants de vitamines del grup B, C i E. De cara a Tots Sants, la cuinera ens proposa fer servir carabassa o moniato, junt amb ametlles, per a la base dels panellets, que en ser més dolços, necessiten menys sucre que la patata.

La verema de setembre ens ha portat la collita de raïm, sobre el qual, Txell Rubio explica que és un aliment “ric en resveratrol i fitonutrients, amb propietats antioxidants, cardioprotectores i diürètiques”. I, recorda, que no només podem menjar-lo en plats freds o dolços: “el raïm combina perfectament amb el formatge, amb paté de cigrons, amb pollastre o amb verat… així doncs, raïm cuit o cru als nostres àpats de tardor!”.

A la tardor, li hem d’aportar al nostre cos els nutrients necessaris per preparar-lo pels mesos més freds. Foto: Banc d’imatges

Per últim, els bolets, un dels productes més esperats de la tardor, tenen molts nutrients, proteïnes vegetals i vitamines. Rubio ens aconsella una bona opció per als primers mesos de tardor: les amanides tèbies amb moniato, bolets i formatge de cabra, tot combinant alguns dels productes més típics i nutritius de la tardor, als quals hi podem afegir una mica de pollastre, ous o calamars si volem incrementar-ne el valor proteic.

Pel que fa al tractament culinari que se n’ha de fer de tots aquests ingredients, la cuinera ens recorda també que les coccions curtes permeten a les verdures i hortalisses conservar millor els nutrients que acabarem consumint i assimilant nosaltres i ens recomana cuines al vapor, saltejats, planxes i papillotes al forn.

Sigui l’època de l’any que sigui, “una dieta saludable implica menjar equilibradament, productes de temporada i de proximitat”, diu Txell Rubio, i afegeix: “ser respectuós amb els aliments que mengem”.

Mercats setmanals de l’EABT: On comprar de proximitat i temporada?

Els mercats no sedentari són una eina per a posar en contacte productors i consumidors

El mercat setmanal d’un poble és molt més que un lloc on anar a comprar i vendre. És un espai social transgeneracional molt important per a les relacions socials de la ciutadania i la vida econòmica d’un municipi. Als pobles que conformen l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, el mercat setmanal és una eina més per a posar en contacte productors i consumidors, fet que aquest espai permet a la pagesia vendre els seus productes de manera directa, o a través del circuit curt, posant el focus en la importància del producte de proximitat i de temporada i la relació directa entre el camp i les cuines de casa nostra.

El Mercat dels Diumenges de Tordera
     Cada diumenge al matí.
El Mercat dels Diumenges de Tordera és un dels més grans, antics i emblemàtics del país. Tal com el coneixem ara, ha funcionat des de 1853, però se’n coneixen les seves arrels medievals. Més de 300 parades omplen el centre històric de la població, oferint una gran varietat de productes de tota mena, entre els quals hi destacaran les olors de les hortalisses acabades de collir.

Mercat Setmanal de Blanes
     Dilluns al matí.
A les més de 100 parades trobarem alimentació, moda, tallers infantils i alguns turistes curiosos. A Blanes també es celebra, de dilluns a dissabte, al matí, el Mercat del Passeig de Dintre, on la pagesia local ofereix la millor qualitat de fruita i verdura fresca dels horts del municipi.

Mercat de Productes de Proximitat de Santa Susanna
     Dissabte al matí.
A la rambla dels Països Catalans de Santa Susanna els dissabtes al matí podem comprar una gran varietat de productes de proximitat locals, frescos i elaborats, sortits dels horts i els obradors de Santa Susanna i els municipis de l’entorn. A més, els diumenges al matí podreu visitar el Mercat Setmanal, amb un abast de mercaderies més variat, que de maig a octubre es converteix en el Mercat Setmanal d’Estiu, els dimarts al matí.

Mercat Setmanal de Palafolls
     Dissabte al matí.
A la Plaça Vall d’Ax, Palafolls acull cada dissabte el seu mercat setmanal, que posa el focus en els productes locals del municipi i les seves proximitats, amb una presència destacada de l’horta palafollenca.

Mercat Setmanal de Malgrat de Mar
     Dijous al matí.
El mercat no sedentari de Malgrat de Mar compta amb dues ubicacions, una per a l’alimentació i una altra per a la moda. La fruita, verdura i altres productes frescos i de proximitat els trobareu a l’espai del pàrquing davant de la plaça Catalunya.

Coneixes les varietats d’enciam de l’EABT?

En general, els enciams destaquen per l’alt volum de vitamines i minerals que contenen les seves fulles

L’enciam és la segona hortalissa més conreada a Catalunya: cada català en consumeix uns set quilograms a l’any.

A l’hora de triar un enciam al mercat, sol convenir fixar-se en el color viu de les seves fulles, que ens indicaran les peces més fresques. També seran més bones les varietats que estiguin en temporada. Pel que fa a la seva conservació, és aconsellable guardar els enciams sense rentar i rentar-los a l’hora de consumir-los per evitar que es facin malbé a causa de la humitat.

Com la majoria de verdures de fulla, aporta molt poques calories i una escassa quantitat d’hidrats de carboni, proteïnes i greixos, però hi destaca el volum de vitamines i minerals.

Enciam trocadero

L’enciam insígnia de l’alt Maresme és de fulla llisa, tova i d’un color verd molt viu i té un gust suau i una textura molt fàcil de digerir. Aquesta hortalissa destaca pel seu alt contingut en vitamines A, grup B i C, així com Omega3, calci i potassi.

Amb aquesta hortalissa, que també trobareu pel nom d’“enciam francès”, podeu fer una amanida boníssima amb fruita vermella (com maduixes o gerds), formatge mozzarella i fruits secs.

Enciam llarg

L’enciam llarg o romà té una textura cruixent deliciosa. Nutricionalment, comparteix els valors de la majoria de varietats d’enciam, amb propietats especialment antioxidants.

Per a fer-ne amanides, podeu barrejar aquest enciam amb productes més tous, com la tonyina o el formatge, que contrastin amb la crocància de la fulla.

Enciam fulla de roure vermella

Rep el seu nom gràcies a la similitud de les seves fulles amb les d’un roure. Les seves fulles són d’un color morat intens, tirant a verd al centre i més enfosquit a les puntes. La seva textura és suau i el seu gust tira cap al dolç.

El seu cultiu és especialment fàcil i accessible a aquells que vulguin començar el seu propi hort a casa: necessita poc espai i no es exigent pel que fa a la llum. En tan sols quatre setmanes després de la plantació ja recollireu un bon enciam de 25 o 30cm d’alçada.

A Catalunya, consumim uns set quilograms d’enciam a l’any per habitant. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Enciam meravella

De l’enciam meravella en podem destacar la presència de provitamina A, betacarotè i vitamines C i E. Les seves fulles formen cabdells densos i tenen un gust intens i dolç, amb una textura molt cruixent.

Escarola

L’escarola no és un enciam, sinó una varietat de l’endívia especialment resistent als climes freds. Les seves fulles dentades amb tiges primes tenen un gust més amarg i fort que les dels enciams.

Pel que fa als seus valors nutricionals, la Fundació Espanyola de Nutrició ha identificat aquesta hortalissa com la més rica en vitamina C i algunes de les del grup B. Així mateix, també se’n pot destacar l’elevada presència de vitamina K i potassi.

Recepta de tardor: Espinacs a la catalana

Un dels plats més típics, ràpids i fàcils de la nostra gastronomia

Els espinacs a la catalana són un dels plats més típics de la nostra gastronomia de tardor; es coneix que la combinació d’aquesta verdura amb la dolçor dels fruits secs ja era molt apreciada des de l’Edat Mitjana.

Nutricionalment, els pinyons i les panses afegeixen proteïna a les vitamines i minerals dels espinacs. A més, els tres ingredients alts en greix (oli d’oliva, panses i pinyons) són cardiosaludables.

Ingredients:

  • 1 manat d’espinacs frescos per persona
  • 1 gra d’all per persona
  • 10 gr. de panses remullades
  • 10 gr. de pinyons
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre

Renteu bé els espinacs amb aigua freda, talleu-ne les parts inferiors de les tiges i bulliu-los durant deu minuts. Quan estiguin ben tendres escorreu-los bé per treure’n la màxima quantitat d’aigua.

Lamineu els alls i daureu-los en una paella amb un raig d’oli. Retireu-los i aprofiteu el mateix oli per daurar els pinyons durant uns segons abans d’afegir-hi els espinacs. Barregeu i afegiu-hi les panses hidratades i l’all que havíeu reservat, així com sal i pebre al gust. Ho saltem breument tot junt i tenim el dinar enllestit!

D’aquesta preparació tan simple, en podeu fer les variants que desitgeu i adaptar la recepta tradicional al vostre gust! Podeu afegir-hi una mica de ceba, cigrons, uns bocinets de cansalada o una mica de soja texturitzada. A més, també podeu fer servir aquesta recepta com a base d’altres preparacions com canelons o croquetes. 

Bròquil: producte de temporada i una delícia nutritiva

El bròquil és un excel·lent producte gastronòmic i una de les hortalisses més riques en nutrients

El bròquil és una de les hortalisses més nutritives i riques en vitamines i minerals, i tot just en comença la temporada de collita a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

El bròquil és un conreu Mediterrani, segurament sorgit de l’encreuament genètic accidental o buscat de dues altres plantes de la família Brassica (a la qual pertany el bròquil, però també la coliflor, les cols de Brussel·les, la col o la col verda) a la península Itàlica durant el segle VI a.C. D’aquesta manera, haurien sigut els romans qui haguessin inventat aquest producte tan comú a la nostra gastronomia.

Aquesta verdura se sol sembrar primer en viver durant la primavera, per ser trasplantada a l’estiu. Es tracta d’un producte que no suporta bé les altes temperatures i creix més sa quan es troba entre els 18 i els 23 graus; és per això que la seva collita es fa a la tardor i de manera manual, perquè una màquina en trencaria la flor. Actualment, Espanya és el quart productor mundial d’aquesta hortalissa, amb unes collites d’entre 500 mil i 700 mil tones anuals.

No només es tracta d’un ingredient excel·lent a nivell gastronòmic, sinó que també és molt sa per al nostre organisme. Una ració de 200 grams de bròquil cobreix quatre vegades les necessitats diàries de vitamina C d’un adult, dos terços de la demanda de vitamina A i satisfà per complet el requisit d’àcid fòlic (vitamina B9). A més, és una font notable de calci, potassi, fòsfor, ferro i vitamines B1, B2 i B6, alhora que aporta dosis rellevants de iode, zinc, coure i manganès. És també una de les verdures més riques en fibra.

El bròquil no és de les verdures més fràgils, però és interessant saber-lo coure correctament per evitar que es perdin les seves propietats nutritives. L’enzim del mateix producte que ens permet assimilar tots aquests nutrients és hidrosoluble i sensible a la calor, de manera que bullir aquesta hortalissa durant 10 minuts podria reduir la nostra ingesta de minerals i vitamines a la meitat.

Així doncs, cal recordar que és una verdura de ràpida cocció i que és recomanable preparar-lo al vapor durant uns 5 o 7 minuts o consumir-lo en cru, de manera que podrem gaudir del seu gust alhora que ens aportarà el valor nutricional que el nostre cos necessita.

Finalment, cal també tenir en compte que el bròquil s’ha de consumir en verd. Que comenci a groguejar és un indicatiu que aquelles parts estan perdent hidratació, començant a morir, de manera que també estan perdent el seu valor nutritiu.

Dia Mundial de l’Agricultura: història dels conreus i la cultura mediterrània

El Dia Mundial de l’Agricultura se celebra cada 9 de setembre com a homenatge a totes aquelles persones que dediquen la seva vida al conreu de la terra per a produir els aliments que la societat necessita per a nodrir-se.

És també un moment per exposar els reptes i dificultats que el sector afronta actualment per a oferir al consumidor el millor producte possible, i promoure els models agrícoles més sostenibles, amb l’objectiu d’assolir la capacitat de produir tot l’aliment que la societat necessita, sense perjudicar el medi ambient ni prioritzar les feines del sector agrari.

L’agricultura va ser la primera gran revolució econòmica de la història de la humanitat. Domesticar els vegetals va permetre l’espècie assentar-se en un lloc i deixar la vida nòmada, així com començar a mantenir una dieta més estable i temps per acomplir altres activitats a banda de la cerca d’aliments, tot això és conegut com la “revolució neolítica”, que eventualment va portar a l’aparició de la civilització.

D’això en fa uns 10.000 anys, i el més sorprenent és que diferents poblacions humanes, repartides per tot el globus, van començar a desenvolupar l’agricultura alhora: a l’Índia, el sud-est de la Xina, la conca del Nil, Perú, Indonèsia, Mesopotàmia i el Sahel. A cada regió, el naixement del conreu es va produir amb la domesticació de plantes diferents, però el resultat per al bé d’aquella població va ser similar. Les tècniques de conreu es van anar expandint ràpidament a poblacions properes i aviat es va aprendre també a amansir diverses espècies animals.

El Dia Mundial de l’Agricultura és un moment per exposar els reptes i dificultats que el sector afronta actualment per a oferir al consumidor el millor producte possible. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Es creu que l’agricultura va arribar a la Península Ibèrica per via marítima gràcies a viatgers d’altres punts del Mediterrani, que haurien arribat a la costa catalana fa uns 7.500 anys. A la conca mediterrània, les primeres plantes conreades van ser els cereals i els llegums com el blat, l’ordi, les llenties, les faves, els cigrons i els pèsols; i més endavant, fruites com el raïm, les olives, les nous i les ametlles. Es tracta de productes que actualment defineixen la gastronomia i l’alimentació de tota la regió, i de casa nostra. Altres aliments van arribar més tard, d’Amèrica, per a integrar-se de ple al nostre sistema agrari i de consum: la patata, el tomàquet i el pebrot, per esmenar-ne tres.

La nostra societat, en molts dels seus aspectes, s’ha construït al voltant d’aquests aliments: la nostra cultura, la nostra identitat i la nostra manera de relacionar-nos, però també la configuració del paisatge, l’organització dels pobles i ciutats i de les nostres pròpies cases.

Des de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera no perdem avui l’oportunitat de reivindicar la tradició agrària d’aquest territori i el seu paper fonamental en la configuració de la nostra cultura, i alhora apostar perquè això segueixi sent així, posant en relleu la importància que el sector agrari té per a la nostra societat.

Recepta: Risotto de carabassa i formatge de cabra

Un plat senzill per gaudir dels sabors de la tardor!

El risotto és una de les joies de la gastronomia italiana gràcies a la seva melositat. Aprofitant que n’és temporada, us proposem una versió on la carabassa de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és la protagonista del plat. Es tracta d’una recepta senzilla, força ràpida de fer i amb la que podreu gaudir dels sabors de la tardor!

Ingredients:

  • 300gr. d’arròs
  • 3 o 4 cullerades de formatge de cabra curat ratllat
  • 1 got de vi blanc
  • 180gr. de carabassa pelada i sense pinyols
  • 1l. de brou de verdures
  • 1 ceba
  • 1 cullerada de mantega
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre negra mòlta

Preparació:

Comencem escalfant dues cullerades d’oli d’oliva verge extra i una cullerada de mantega. Tallem la carabassa en dauets petits i piquem la ceba i ho posem a la cassola. Ho deixem que es vagi coent a foc lent.

En una altra olla posem el brou a bullir.

Quan la ceba estigui transparent, afegim l’arròs a la cassola i ho deixem daurar durant un minut més o menys, abans d’incorporar el vi blanc, que deixarem reduir a foc mitjà.

Quan el brou estigui ben calent i el vi hagi reduït, afegim dos cullerots de brou a la cassola on tenim l’arròs i comencem a remoure. Sense deixar de remoure en cap moment, anem afegint el brou a poc a poc, a mesura que l’arròs el vagi absorbint.

Una vegada l’arròs estigui al punt, corregim el gust de sal i pebre i retirem del foc. El darrer pas és incorporar el formatge de cabra ratllat i acabar de remoure per integrar-lo correctament i aconseguir la melositat característica d’un risotto.

L’IRTA farà un estudi per a avançar cap a una producció d’aliments 0 emissions a l’EABT

L’anàlisi permetrà plantejar millores en els cultius del tomàquet i l’enciam

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries obre un estudi per calcular la petjada ambiental actual de l’horta a la Baixa Tordera i plantejar millores amb l’objectiu d’assolir un standard de qualitat molt per sobre d’altres zones de producció d’horta. Aquest monogràfic, inclòs al programa de Sostenibilitat en Biosistemes del centre, permetrà als agricultors que se sumin al projecte identificar quins inputs (ús de l’aigua, sòl, fertilització i control de plagues) de la seva horta es poden minimitzar per a assolir un grau de sostenibilitat de  la seva producció per sobre del d’altres espais de producció d’horta. Aquest primer estudi se centra en els cultius de tomàquet i enciam, però es preveu que es pugui ampliar a altres hortalisses de cara al futur.

“Participar en ell recull de dades, independentment de la petjada ambiental, és el primer guany per a l’agricultor”, explica Assumpció Anton, cap del projecte, perquè això els permetrà conèixer el consum exacte de cadascuna de les entrades necessàries del cultiu.

Una vegada s’hagin endreçat les dades recollides, es podran calcular les petjades ambientals i es compararan amb dades de referència d’altres zones de producció per conèixer el rang actual i possibles millores per a situar l’horta de la Baixa Tordera en la millor posició en relació a la sostenibilitat de la producció. 

De la mateixa manera, s’identificaran quins inputs contribueixen en major mesura a la petjada ambiental d’una producció concreta, de manera que es podran plantejar mesures de millora que implicarien una millora de la sostenibilitat, i que sovint coincidiran amb un estalvi de la despesa econòmica.

La metodologia que s’aplica serà la coneguda com “anàlisi de cicle de vida”, que té en compte tota la cadena de producció, en comptes d’enfocar-se només en una part del procés, de manera que s’evitaran externalitzacions de problemes. Així, s’analitzaran fins a 16 categories d’impactes diferents: no només la petjada de carboni o d’aigua sinó altres molt importants també per l’agricultura. 

En l’àmbit acadèmic, aquest estudi servirà també per posar a prova una sèrie de metodologies unificades per la Unió Europea (la iniciativa “Product Environmental Footprint”, PEF) i observar si en passar de la teoria a l’aplicació aquest procediment és eficaç a l’hora de mesurar els resultats que es volen obtenir.

Durant aquest mes de setembre començaran les entrevistes amb els agricultors que vulguin participar-hi, i els resultats finals seran entregats a principis de l’any vinent.

Si sou pagesos, teniu un conreu de tomàquets o enciams i esteu interessats a millorar l’impacte ambiental de les vostres produccions, podeu sol·licitar més informació per a col·laborar amb l’IRTA a través del correu de contacte: ariadna.ballega@irta.cat.

La Cooperativa Progrés Garbí instal·la plaques solars

Energia renovable: l’aposta per a un futur més sostenible

La Cooperativa Progrés Garbí de Malgrat de Mar va instal·lar al juny plaques solars a la teulada del seu centre administratiu i logístic dins el marc del seu programa d’eficiència energètica.

Des que van ser col·locats, aquests panells fotovoltaics han aconseguit que la nau assoleixi entre un 35 i un 40% d’autonomia energètica, a partir de fonts renovables. “A més, el moment en què més energia necessitem per poder conservar la verdura coincideix amb l’època de màxima insolació” explica Xavier Castells, gerent de la cooperativa. I és que a l’estiu la producció sol ser més elevada, alhora que les càmeres refrigerants han de treballar a major potència per combatre la calor.

Ara fa prop de tres mesos que aquest nou sistema de proveïment energètic es va posar en marxa, i tan sols en aquest temps, la Cooperativa ja ha evitat l’emissió de 15 tones de diòxid de carboni a l’atmosfera, gràcies a aquest percentatge d’autosuficiència a partir d’energia renovable.

Lluita contra el malbaratament: 3 iniciatives de la Cooperativa Progrés Garbí

Dia Internacional de conscienciació sobre la pèrdua i desaprofitament d’aliments

Fa sis mesos que els herbívors del zoo de Barcelona són alimentats amb hortalisses de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Això és així des que la Cooperativa Progrés Garbí de Malgrat de Mar va guanyar el concurs públic que els va convertir en proveïdors del zoològic.

Aquest conveni permet “donar sortida a produccions que tindrien més dificultat en el canal comercial habitual, però que són perfectament bones i saludables” explica Xavier Castells, gerent de la Cooperativa. Es tracta de donar una oportunitat comercial a aquells productes “imperfectes”, que no compleixen amb les exigències dels compradors usuals: peces massa grans o petites o d’aparença més “lletja” i irregular.

Actualment, la Cooperativa de Malgrat de Mar proveeix, setmanalment, deu tones d’hortalisses al zoo de Barcelona, de diferents varietats segons la disponibilitat i les exigències de les dietes dels diferents animals.

D’altra manera uns 500 quilograms de diversos productes són donats a Càritas cada setmana per part de la mateixa cooperativa, en funció dels excedents de producció que hi hagi hagut. D’aquesta manera, s’evita el desaprofitament de grans quantitats d’aliment que possiblement no haguessin arribat a les nostres taules a través del circuit convencional a causa d’una manca de demanda prou elevada.

A l’aposta contra el malbaratament alimentari s’hi sumen propostes com les d’Espigoladors i Càritas. Foto: Espigoladors

La participació en els programes d’Espigoladors és també cada vegada més habituals entre els pagesos. Tot i que Progrés Garbí no té cap mena d’acord a nivell de cooperativa, sí que incentiva l’aproximació a aquest tipus d’iniciatives, de nou, per evitar que es perdi la mínima quantitat d’aliment consumible possible.

En el Dia Internacional de conscienciació sobre la pèrdua i desaprofitament d’aliments, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera reivindica totes aquelles iniciatives que lluitin contra el malbaratament alimentari i caminin cap a un model més sostenible del sector agrari.

Benvinguts a pagès: Descobreix l’EABT els dies 1 i 2 d’octubre

L’oportunitat de descobrir què hi ha al darrere dels nostres aliments i omplir el rebost amb productes de proximitat!

Els propers dies 1 i 2 d’octubre se celebra la 7a edició de La Festa de Benvinguts a Pagès, una iniciativa pública nascuda l’any 2016 amb l’objectiu de donar a conèixer el sector primari català. Durant un cap de setmana, els productors obren les portes de casa seva per compartir el seu treball al camp, la pastura, la granja i l’obrador, i ensenyar d’on ve i què hi ha al darrere dels nostres aliments.

L’oferta del cap de setmana es complementa amb altres accions complementàries que també fomenten la promoció del producte local i de proximitat amb descomptes en allotjaments, jornades especials en restauració i organització d’activitats accessòries.

Dins l’Espai Agrari de la Baixa Tordera podreu fer aquestes visites (cal fer una reserva prèvia):

Cooperativa Agrària Baixa Tordera

Dissabte 1 d’octubre: de 8:00 a 13:00
Diumenge 2 d’octubre: de 09:00 a 14:00

Camí Ral, 13. Tordera.

Degustació de productes agraris de Tordera acompanyada d’una explicació sobre la història del poble i la seva Cooperativa. A més, podreu comprar productes de productors locals i altres cooperatives de Catalunya.

Horta ecològica Pla de Munt

Dissabte 1 d’octubre: de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 19:00
Diumenge 2 d’octubre: de 10:00 a 14:00

Camí Pla de la Ginesta (Can Pla de Munt). Palafolls.

Visita guiada a les instal·lacions, on el visitant podrà descobrir els coms i els perquès de l’agricultura de proximitat, de temporada i ecològica. En acabar, serem convidats a un petit tastet dels productes ecològics conreats a la finca. Es podrà reservar també un brunch rural amb diferents opcions entre els 5 i els 20€, només disponible dissabte de 10:00 a 13:00.

Turisme Rural Can Rosich

Camí de la riera (Can Rosich). Santa Susanna.

S’ofereix un descompte del 10% en la reserva de dues nits, amb l’esmorzar de productes de proximitat inclòs.

Si sou productors, allotjaments, restaurants o organitzadors d’activitats, podeu encara inscriure-us per participar en l’edició 2022 de La Festa de Benvinguts a pagès!

És una gran oportunitat per descobrir com ens alimentem i omplir el rebost comprant al productor. No us ho perdeu!

La Festa de Benvinguts a Pagès 2022 se celebrarà el primer cap de setmana d’octubre.
Imatge i edició: Benvinguts a Pagès

Productes ecològics, de temporada i produïts a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, als menjadors escolars

En parlem amb Horta Pla de Munt, una de les empreses que subministra aliments a les escoles i ofereix visites a la finca

“L’escola hauria de ser el reservori de l’educació pel dia de demà”, afirma en Miquel Riera, productor ecològic de l’Horta Pla de Munt. Parla d’educació en termes de consum i alimentació, “els nens han de començar a entendre què vol dir això d’‘ecològic’, ‘producte de temporada’ o ‘proximitat’”.

Aquesta explotació agrícola, així com altres de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, fa anys que subministra productes ecològics, de proximitat i temporada a una dotzena de menjadors escolars del Maresme i el Vallès, amb la consciència que en un entorn educatiu, l’hora de dinar també és un espai d’aprenentatge i formació pel futur.

De cara a aquest curs entrant 2022-2023, l’Horta Pla de Munt s’ha associat amb la distribuïdora EcoCentral, una empresa subministradora d’aliments ecològics i de proximitat per a menjadors escolars autogestionats i empreses gestores de menjadors en centres educatius. D’aquesta manera, els productes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera seran servits a algunes de les escoles més properes als camps de conreu, però també a altres indrets de Catalunya.

En un centre educatiu, l’hora de dinar també pot ser un espai d’aprenentatge.

A més, des de l’Horta Pla de Munt, ofereixen també visites als centres educatius que així ho desitgin, confiant a aportar un granet de sorra a l’aprenentatge dels infants i adolescents. Els alumnes de 3r d’ESO de l’institut de Palafolls, visiten cada any la finca, i no és només per aprendre d’on venen les verdures que troben al plat, sinó per veure també una possible vocació i sortida professional cap al sector agrari.

De la mateixa manera, els estudiants de primer curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica són també visites habituals per a en Miquel Riera i els seus companys, qui poden aportar consells i experiència als futurs professionals del camp.

El projecte de l’Obrador Compartit de la Baixa Tordera afronta la fase d’obres

Aquest setembre es comencen les obres al local de Blanes, mentre es preparen els plans de viabilitat econòmica i governança

L’objectiu d’aquest espai serà el d’oferir als productors agroalimentaris de la zona un espai i una sèrie de recursos compartits per a transformar els seus productes, reduir les minves i donar una segona oportunitat a les peces hortícoles que no tenen cabuda al mercat, per qüestions d’estètica, calibre o excedent.

Núria Bisquert, Responsable de l’Àrea d’Economia Verda de la Fundació Emys, impulsora del projecte, explica que les produccions que podran sortir d’aquest obrador seran, sobretot, conserves, brous, cremes, salses i melmelades, i que la pagesia està especialment interessada a poder treballar-hi el tomàquet, que genera molta minva a finals de temporada.

Després de presentar el projecte d’obres per al local, es preveu que les tasques de reforma i adequació de l’espai comencin al setembre, finançades en un 50% amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya que prové del Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Un altre 25% del pressupost serà aportat per part de la Diputació de Girona i esperen poder completar el 25% restant amb les aportacions dels ajuntaments de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i “altres fonts que puguin anar sorgint més endavant”, diu Bisquert.

A més de les obres, aquesta tardor també s’iniciarà el pla de viabilitat econòmica del projecte i el pla de governança: “un dels punts més importants és la participació dels productors interessats, que són agents claus, perquè seran els futurs usuaris” ha explicat Bisquert.

Finalment, l’obertura i entrada en funcionament d’aquest obrador compartit està prevista per a finals de 2023.