Quatre documentals sobre pagesia, tradició, consum i sostenibilitat que podeu veure de manera gratuïta des de casa (i 3 són en català!)

Des del relleu generacional, el valor tradicional de la pagesia i la despoblació fins a la sostenibilitat i el conflicte amb el canvi climàtic, són temes a l’agenda de l’agricultura i l’alimentació. Avui us proposem quatre documentals que tracten aquests temes des de diferents punts de vista per plantejar-nos quin és el present i el futur d’un sector de vital importància per a l’economia, però sobretot per la supervivència

 

L’eternitat – Christophe Farnarier (2020)

A Tv3 a la carta, en català.

Aquest documental acompanya una familia de pastors de Sant Esteve de Guialbes (Pla de l’Estany) en les llargues hores de treball, el desgast físic, les tradicions arrelades durant generacions, la relació amb els animals i les seves preocupacions per l’ecologia, l’evolució de la societat i els reptes del futur.

Ja fa més de deu anys que Christophe Farnarier va enregistrar el darrer viatge transhumant al Pirineu català del pastor Joan Pipa, que podeu veure a El somni (2008). Ara, junt amb la seva dona Mercè i la seva filla Teresa cuida de les seves ovelles, que es queden al corral i als camps que envolten la granja familiar.

A través de la intensitat de la imatge i el diàleg, L’eternitat és un sospir d’amor a la pagesia catalana i les tradicions del camp, en lluita per evitar la seva pròpia desaparició.

 

Com hem canviat – Francesc Escribano (2017)

A Tv3 a la carta, en català.

L’any 1992, la familia Carrera, pagesos a la Vall d’en Bas (la Garrotxa) va protagonitzar el reportatge “Un any a pagès” (30 minuts), ara, el programa Sense Ficció els visita de nou, 25 anys després, per comprovar com s’ha transformat el paisatge rural en aquest temps.

La família Carrera es presenta com un mirall de l’evolució de la nostra societat. L’any 92, l’equip de Tv3 els van tirar perquè eren de les poques famílies que encara es dedicaven plenament a la ramaderia; aquest nou documental mostra com la granja ha superat tots els canvis revolucionaris que ha patit la societat en tan sols un quart de segle, i com la família s’ha pogut adaptar als nous temps i reptes. És un testimoni xocant sobre com han canviat les formes de vida a Catalunya des que es van apagar els llums de Barcelona’92.

 

D’on ve el que mengem – Ignasi Gallart i Sara Segarra (2019)

A Tv3 a la carta, en català.

“Producte de proximitat”, “Km0”, “de pagès”… Són expressions que fa temps que han superat els circuits curts de venta i han arribat als prestatges dels supermercats. Però les dades indiquen que només el 15% dels productes que passen per Mercabarna han estat conreats a Catalunya, 9 de cada 10 patates comprades a casa nostra venen de fora i el 70% de la fruita lleidatana es destina a l’exportació.

D’on ve el que mengem es pregunta si es tracta realment d’un canvi de tendència: El consumidor prioritza la producció local? És només un reclam amb una estratègia de màrqueting al darrera? Quins efectes té sobre l’agricultura catalana? Quina responsabilitat tenen l’agricultor, el venedor i el consumidor?

Per a respondre aquestes qüestions, visitem conreus a Catalunya i Almeria, així com grans distribuïdors i grans superfícies comercials.

 

Barbecho: en el corazón del despoblamiento – Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos i Diego M. Juste Conesa (2016)

A YouTube, en castellà.

“Un país despoblat és un país abocat a la desaparició. La pèrdua de població en àmplies zones d’Espanya és un fenomen amb efectes molt negatius sobre l’economia, la demografia o el medi ambient”. Així es presenta aquest documental que lluita contra la invisibilitat del sector agrari i posa de relleu la seva importància per a la construcció d’un model de futur sostenible per a la societat europea, destacant funcions com la producció d’aliments, la cura del medi ambient, la prevenció d’incendis i la conformació del paisatge rural.

La Unió de Petits Agricultors i Ramaders s’esforça, en aquest documental, en donar veu als treballadors del camp, en la seva capacitat per aprofitar els recursos naturals de manera sostenible, alhora que frenar el despoblament que afecta moltes zones rurals a Espanya, plantejant si l’agricultura i ramaderia familiar poden ser la eina per resoldre aquest problema.

Turisme responsable a l’entorn rural de l’EABT

Propostes per a descobrir casa nostra d’una manera sostenible

Ja comença la temporada de vacances, i la calor i el bon temps conviden a fer escapades de cap de setmana. Avui us portem propostes de turisme responsable amb el medi ambient a l’entorn de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

El turisme ecològic proposa un model conscient amb l’espai natural i cultural, alternatiu al turisme de masses, que proposa minimitzar l’impacte negatiu en aquests dos aspectes, així com proporcionar experiències enriquidores tant per als visitants com per a la població local. De la mateixa manera, aquest model és una eina que contribueix a la conservació de la biodiversitat local.

Restaurants

Can Casellas (Tordera)

A Can Casellas es prenen el concepte “Km0” al peu de la lletra, ja que del seu propi hort treuen totes les verdures dels plats que podreu tastar. En una masia que data de l’any 1283, la cuina ofereix una proposta gastronòmic que busca el nexe entre la cuina mediterrània tradicional i les tendències contemporànies.

Casa Oms (Palafolls)

Portat pel xef Fernando Guerra Jr., el restaurant Casa Oms ofereix una cuina creativa, tradicional i innovadora a base de productes de temporada i proximitat, de manera que cada estació és una nova experiència gastronòmica. Els postres, de la mà del mestre pastisser Roger Artigas, comparteixen aquestes mateixes sensibilitats.

Cases rurals i allotjaments

Can Pica (Tordera)

Un lloc excepcional per gaudir de la natura i el benestar de compartir. Es tracta d’una proposta de turisme responsable que promou l’ús d’energies renovables, autodepuren les seves aigües residuals, reconvertint-les en aigua de reg per al jardí i l’hort, a més d’incloure materials de bioconstrucció en les reformes. Al menjador, una gran part dels àpats que hi podreu degustar són conreats al seu propi hort, la resta són de producció de proximitat, seguint la seva filosofia de fomentar una agricultura respetuosa amb l’entorn, el productor i el consumidor

Can Rosich (Santa Susanna)

En una masia tradicional del segle XVIII envoltada de boscos mediterranis, a tocar del parc natural del Montnegre i les platges de Santa Susanna, trobareu un espai compromès amb el respecte a aquest entorn privilegiat. La seva política de turisme responsable promou un desenvolupament sostenible: podreu gaudir d’esmorzars casolans elaborats amb productes de proximitat i temporada, propostes d’activitats de senderisme, bicicleta, tirolines, piscina i massatges. I, a més, ja han aconseguit reduir un 35% el consum anual de gas propà amb plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum energètic.

Can Turon (Tordera)

Envoltada de camps de conreu, Can Turon ofereix allotjament i molt més. Consulta la gran varietat d’activitats pedagògiques i lúdiques per a gaudir en família de l’entorn, a través de jocs tradicionals per a totes les edats, per a descobrir el món de la pagesia i la granja de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Rutes i activitats

Benvinguts a pagès: Horta Pla de Munt (Palafolls)

L’Horta Ecològica Pla de Munt ofereix visites guiades així com l’Espai Rural Cuina; una experiència completa i única per descobrir d’on venen els aliments que mengem i degustar-los en un entorn privilegiat.

L’horta i els vins del Maresme i el Vallès Oriental (Tordera i Palafolls)

De Tordera fins a Tiana, gaudiu d’una ruta de tres dies (que podeu fer per trams)  descobrint i degustant la producció hotícola i la viticultura maresmenca.

Tourdera (Tordera, Palafolls, Malgrat de Mar i Blanes)

Des d’Arbúcies fins a la desembocadura de la Tordera, la ruta de la Tourdera proposa, en el seu tram final, la descoberta de l’entorn natural de Tordera, Palafolls, Malgrat de Mar i Blanes. En menys de 10km, passareu per boscos mediterranis, la riba fluvial i el delta del riu, tot descobrint alguns dels ecosistemes més rics de Catalunya.

Dia de la Gastronomia Sostenible: una cuina responsable amb el present i el futur

Millorar el model alimentari actual, amb la participació dels diferents actors de la cadena productiva és un dels objectius fundacionals de l’EABT

La gastronomia forma part de la identitat cultural d’un territori. El què mengem i com ho fem diu molt de nosaltres, atès que implica una sèrie de responsabilitats amb el nostre propi cos, amb l’entorn, amb la tradició… La sostenibilitat, per la seva banda, implica realitzar una activitat de manera conscient amb els recursos naturals, evitant-ne el malbaratament i evitant que aquesta activitat malmeti l’espai natural i la salut, de manera que es pugui seguir realitzant en el futur.

Per tant, la gastronomia sostenible fa referència a una cuina que té en compte l’origen dels ingredients, com es conreen, com arriben als nostres mercats i com cuinen, abans d’aterrar als nostres plats. Així doncs, la idea de gastronomia sostenible abraça el consum de productes de proximitat i de temporada, així com la tradició culinària d’un lloc.

Segons la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, un model sostenible d’alimentació, a més de ser més sa per als nostres organismes, implica també avantatges com la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la prevenció de la desforestació, una menor despesa d’aigua i un descens de la fam al món, amb una distribució dels aliments més equitativa per a les persones.

El consum excessiu d’uns aliments i el malbaratament d’altres són alguns dels problemes que posen en risc la seguretat alimentària del planeta. Mentre algunes persones mengen carn per sobre dels valors que es consideren saludables, altres sobreviuen amb un plat d’arròs blanc al dia. Alhora, de les nostres terres, que són ben fèrtils i productives, surten uns aliments que són, sovint, exportats a l’exterior, mentre que nosaltres, a les grans superfícies, trobem fruites i verdures que venen de milers de quilòmetres lluny. Aquests fets són alguns dels indicatius que ens assenyalen com d’insostenible i poc equitatiu és el model alimentari actual a la societat en la que vivim.

La carta del restaurant La Balma de Blanes és elaborada amb productes de proximitat, collits a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Què podem fer des de casa per una cuina més sostenible?

  1. Apostar per la compra de proximitat i de temporada, procurant una compra d’aliments frescos i evitant els envasats i precuinats.
  2. Mantenir una dieta equilibrada, rica en fruites, verdures i hortalisses, reduint el consum de carns, peixos i làctics.
  3. Planificar els menús setmanals per evitar comprar de més i haver d’acabar tirant part dels aliments; també mesurar correctament els ingredients d’un plan perquè no en sobri.
  4. Evitar els aliments envasats en plàstic, i reutilitzar i reciclar aquest material sempre que el seu ús sigui inevitable.
  5. Evitar el malbaratament d’aigua a l’hora de fregar els plats i no contaminar-la amb l’oli d’haver cuinat.

Garantir una gastronomia sostenible depèn dels diferents actors de la cadena de producció: des de unes polítiques públiques que l’afavoreixin, fins un consumidor implicat, passant per uns productors compromesos amb aquesta causa. Aquest precisament, és un dels objectius fundacionals de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, treballar en comú i amb la participació dels diferents sectors socials que participen d’aquesta cadena per a millorar el model alimentari actual i modelar un nou marc que suposi un present i un futur més sostenible a nivell ecològic i mediambiental, alimentari, social i econòmic.

Si és veritat això que som el que mengem, ser més sostenibles a la cuina ens fa més saludables i responsables amb el present i futur de la societat i l’entorn natural.

Un any de l’EABT: entrevista amb Francesc Alemany

“Estic satisfet perquè estem treballant de cara al territori, que és el més important, però tenim el repte que la gent ens cregui”

L’ens gestor de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es va presentar i constituir el 17 de juny de 2021 en un acte al Molí d’en Puigvert, a Palafolls. Quan tot just es celebra el primer aniversari, seiem amb en Francesc Alemany, president de l’Òrgan Rector, per avaluar les primeres passes d’aquest projecte, que va néixer amb l’objectiu de protegir el paisatge agrari del nostre territori i garantir l’alimentació de proximitat en una de les hortes més productives del país.

Quina valoració general fa del primer any de l’Espai Agrari?
Estic satisfet perquè estem treballant de cara al territori, que és el més important. I satisfet també perquè quan vam fer la presentació pública, mancaven tota una sèrie de tràmits administratius que hem anat recorreguent, amb la dificultat que som cinc ajuntaments diferents; a vegades costa de coordinar, però ja ho tenim tot aprovat.

Quines dificultats s’ha trobat l’EABT en el seu primer any?
A banda de les administratives, les inherents al territori: el mateix objectiu fundacional de l’Espai Agrari marca la necessitat de fer una sèrie d’actuacions per tal de garantir la supervivència del sector i el relleu generacional. També tenim el repte que la gent se’ns cregui i que tots plegats creiem la importància d’aquesta aventura.

De què depèn la supervivència del sector?
L’actual generació envelleix: la mitjana d’edat és de 50 i escaig, per tant, no podem perdre temps perquè any que passa, any que es complica el problema. D’altra banda, hi ha també una dinàmica del mateix sector, que té un cert desencís al voltant d’hectàrees que estan abandonades, espais que no es treballen i situacions complexes d’un mateix sector que depèn moltíssim d’uns mercats i d’uns operadors que poden arribar a fer treballar per sota de preus de cost.

L’hem sentit dir que això va més enllà de l’Espai Agrari…
És un tema de país. En el moment en què no entenem que garantir una sobirania alimentària és prioritari per a un país, perdem la perspectiva de tot. Ser dependents, a nivell d’alimentació, de l’exterior, vol dir que davant de qualsevol situació que pugui passar -i els últims anys ens han ensenyat unes quantes situacions les quals ens poden deixar absolutament a la intempèrie-, ens quedem sense cap capacitat de reacció.

Tornem al tema del relleu generacional…
Garantir la sobirania alimentària implica que hi hagi aquest relleu generacional i, perquè hi hagi aquest relleu generacional, la gent ha de poder-se guanyar la vida dignament. L’actual relació amb la societat, amb el mercat i amb la manera de treballar de la pagesia han d’adaptar-se perquè tot això sigui possible.

El cinc municipis que conformen l’Espai Agrari de la Baixa Tordera celebren el primer aniversari d’un projecte comú. Foto: Marc Puig | EABT

Quina és la funció de l’EABT, en aquest sentit?
L’Espai Agrari ha de treballar per tal que tot això sigui una garantia, que des de l’estructura física dels camps i les condicions òptimes de treball a les decisions que es prenguin des d’un punt de vista administratiu, l’Espai Agrari es converteixi en una eina que sigui útil i visualitzada com a tal pel sector. Sense encara poder començar a fer coses que siguin directament impactants, s’intenta compensar.

Quins projectes s’han posat en marxa?
Ara mateix tenim un projecte d’inventari de totes les estructures de rec de l’Espai Agrari, que és molt important per coordinar les actuacions entre ajuntaments i per poder mantenir els camins i espais que s’usen a l’àmbit agrícola en estat òptim. Les estructures de rec són compartides entre diferents agricultors, i moltes vegades passa que si una part no està explotada i l’altra sí, aquestes xarxes de rec es degraden i en moments de precipitacions, es generen moltes problemàtiques d’inundacions i malmetement de conreus. Per tant, és importantíssim que hi hagi aquest inventari i que s’hi pugui actuar per tal que tothom tingui mantingudes les seves estructures.

I l’obrador de Blanes…
Està començant a caminar. Al principi, l’Espai Agrari hi anàvem sols, però després s’hi ha unit la Fundació Emys, un projecte que és molt proper i molt semblant; la iniciativa ara té més múscul. Serà una sortida interessant per a alguns excedents de productes o per alguns productes que puguin tenir un altre format de venda mig elaborat  o elaborat. Amb aquesta diversificació també hi ha un reconeixement a tots els actors del territori.

Per què és important l’existència de l’Espai Agrari?
L’existència de l’Espai Agrari i la defensa dels seus valors és importantíssim perquè es pugui invertir en el territori i afavorir que l’activitat sigui l’òptima. I també per poder treballar per tal de millorar la relació tan complexa que hi ha amb els operadors del mercat. La indústria agroalimentària, en general, té una manera de relacionar-se amb el productor que és molt associada al vassallatge. Ells volen marcar els preus, però els preus haurien de reflectir els costos. Si t’obliguen a treballar amb uns marges inexistents o molt minvats es fa molt difícil que una activitat com l’agricultura d’horta, que en inversió és molt intensiva i has de poder compensar això, a banda de tenir un sou i una capacitat d’inversió per seguir la producció.

No tots els pagesos es senten identificats amb l’EABT…
Tots els passos s’han fet comptant amb tothom, però crec que no hi haurà una acceptació natural del projecte fins que el sector no experimenti, sense cap mena de dubte, que el que es fa des de l’Espai Agrari té repercussió directa i tangible en el seu dia a dia. Aviat començarem amb les reunions del Consell Rector i podrem operar i gestionar subvencions que tindran una repercussió en el territori, i totes aquestes desconfiances que són històries ja desapareixeran.

Quina distància hi ha entre el sector i l’administració?
Hi ha una distància prudencial i unes desconfiances que igual són lícites i s’entenen per tot un històric. És una evidència que moltes vegades les accions que s’han dut a terme a nivell social, econòmic i urbanístic no han anat en la direcció de recolzar el sector agrari, i això ho han anat vivint durant molts anys, els pagesos i les pageses. Això ho hem de canviar.

Com es canvia?
La constitució de l’Espai Agrari té com a objectiu mirar molt més enllà i garantir aquesta forma de vida i aquesta capacitat de producció que d’una altra manera no es donaran.

Francesc Alemany: “Garantir la sobirania alimentària implica que hi hagi un relleu generacional i, per això, la gent ha de poder-se guanyar la vida dignament”. Foto: Marc Puig | EABT

Com es pot integrar també a la ciutadania, al consumidor, a l’EABT?
El primer repte és fer-lo molt més conegut. Cal que el consumidor potencial, el més proper, sobretot, posi molt en valor aquest producte de proximitat, de qualitat, de garantia, amb impacte i més sostenible. I això, a vegades ha d’anar acompanyat d’un preu diferent a segons quina estratègia de mercat, que posa a disposició del consumidor tones i tones de producte a un preu baixíssim.

Ens hem acostumat a pagar massa poc?
Quan aquests preus baixos són els d’agricultura d’horta, pot rebentar a la capacitat de producció local perquè per produir aquí un tomàquet l’has de vendre més car que els 50 cèntims el quilo que paguem per aquells que venen de fora, amb tots els costos de transport. L’única manera de superar això és que el consumidor posi en valor el producte. Aquesta vinculació amb el territori és el que hem de treballar més.

Pel que fa a la ciutadania, hi ha qui pensa que el producte de proximitat és només qüestió de màrqueting…
En el plantejament que el producte de proximitat no és sinònim de sostenible, ni de qualitat, hi puc estar d’acord, no ha de ser perquè sinònim. Però estem treballant, precisament perquè això sigui així, és l’únic camí. Aquest tipus d’activitat agrària, en aquesta escala, que és la que permet alimentar a la població, només es pot donar a quatre o cinc llocs de Catalunya, enlloc més. Hem de poder garantir la supervivència del sector i la sobirania alimentària, amb totes les condicions i totes les exigències, també ambientalistes.

On compra Francesc Alemany les hortalisses?
Al final tots vivim en un mercat globalitzat i seguim comprant coses que no són de proximitat, a casa també hi ha alvocats. S’intenta comprar la fruita i la verdura de temporada, bàsicament al mercat de proximitat, a la mateixa botiga de la cooperativa i als mercats dels dissabtes d’aquí, de Blanes, de Malgrat… I després, tinc un hort i durant una època de l’any estic a tope: ara tinc tomàquets, pebrots, carbassons, cogombre i albergínies plantades i en res tindré fesols. Puc assegurar que els tomàquets de l’alcalde són boníssims.

Un any després de la seva presentació, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera ja ha començat a treballar en la direcció que va motivar la seva fundació. Així ens acomiadem de Francesc Alemany després que ens convidi a tornar per pujar al Castell de Palafolls. Diu, que ofereix una vista privilegiada de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i el seu entorn, i que és des d’allà d’on podrem observar que “l’agricultura és gestora d’un paisatge i d’una manera d’entendre la vida que, com a mínim a una part important d’aquest país, ens qualifica i ens explica com som i d’on venim”.

Francesc Alemany: “L’agricultura és gestora d’un paisatge i d’una manera d’entendre la vida, que, com a mínim a una part important d’aquest país, ens qualifica i ens explica com som i d’on venim”. Imatge i edició: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Productes de proximitat: “Menjar de tot a totes hores no és real i no és sostenible”, Oriol Arias, pagès ecològic de proximitat

Productes de proximitat i temporada: qualitat, sostenibilitat i defensa de l’economia local

“Producte de proximitat” és un d’aquelles conceptes que actualment està en boca de tothom, però per què? I en quin sentit poden ser beneficiosos?

Els productes agroalimentaris de proximitat són aquells que arriben a les nostres cuines a través d’un circuit de distribució curt, o de la venta directa del productor al consumidor final. No existeix una normativa que tipifiqui exactament què delimita un producte de proximitat d’un que no l’és, però hi ha una mena de consens generalitzat en que és aquell que es consumeix a un màxim de cent quilòmetres d’on s’ha conreat.

És un producte més fresc i més sostenible, perquè estalviem en transport i cambres frigorífiques, i que a més manté molt millor les propietats organolèptiques”: així ho defineix l’Oriol Arias, pagès de conreu ecològic que podreu trobar a El tros de l’Uri, a Malgrat de Mar. Els productes de proximitat solen ser de temporada, més frescos i nutritius, millorant les qualitats saludables del menjar: com s’han de transportar durant menys quilòmetres, es poden deixar madurar completament abans de collir-los, i a més, com s’estalvia una gran part de la cadena de cambres frigorífiques, el producte es deshidrata molt menys.

Quan comprem productes de proximitat promovem també l’economia local i el desenvolupament socioeconòmic del territori, garantint que el sector agrari de casa nostra mantingui viu i que el productor rebi un preu més just. “Consumir producte local és potenciar l’estructura agrícola que hi ha a casa teva, donar-li importància i valorar-la”, sentencia l’Oriol. A més, es tracta aliments locals, i que per tant, formen part de la nostra cultura gastronòmica.

Un altre projecte de pagesia de proximitat és el de La Barraca de Xon Vives, d’en Joan Onna. Explica que va decidir emprendre la venta directa dels seus productes “per no ser dependent dels grans mercats, que sovint especulen en els preus sense tenir en compte la qualitat dels productes”.

Pel que fa al medi ambient, els productes de proximitat deixen una menor petjada de carboni, gràcies a l’estalvi en el transport, alhora que contribueixen a mantenir les varietats alimentàries autòctones i la biodiversitat de la zona.

Consumir productes agrícoles de proximitat va lligat a consumir de temporada: “el consumidor ha de tornar a ser conscient que això de menjar de tot a totes hores no és real i no és sostenible, és una idea que ens han inculcat arran de la globalització”, explica Arias, i segueix, “s’ha de ser conscient que pots estar sis mesos sense menjar tomàquet i no passa res, quan arribi la temporada ja en tornaràs a menjar, s’ha d’entendre que el tomàquet és bo en aquell temps concret”, durant l’estació que va  des de finals de primavera o principis d’estiu fins a la tardor.

“Cada cosa al seu temps” diu Onna, “respectem la temporada de verdures i hortalisses”, remarca el productor, assenyalant que l’objectiu dels petits agricultors no és pas competir en quantitat vers les grans empreses, sinó en la qualitat de la oferta.

Disseny: Espai Agrari de la Baixa Tordera

Però, és més car comprar productes de proximitat? L’Oriol té ben clar que no ho ha de ser: “Nosaltres calculem el preu de cost, i en funció d’això mesurem el preu que considerem just, tant per nosaltres com pel consumidor, perquè nosaltres ens puguem guanyar la vida i el consumidor tingui un preu acceptable”. Però també lamenta que en ocasions, “l’especulació fa que productes que venen de fora portin un preu rebentat” que fan una competència acarnissada als productors locals.

Comprar o no productes de proximitat “depèn molt del consumidor i de que això formi part de la seva filosofia”, diu Oriol Arias. Hi ha productes que no hi ha alternativa en comprar-los importats perquè per les condicions climàtiques a Catalunya no es poden conrear, però “aquí tenim una horta, uns llegums i, fins i tot, uns fruiters suficients per abastir tota la nostra població propera”.

L’Oriol fa cistelles setmanals obertes per als seus clients, qui poden triar què consumiran, dins una varietat d’entre 50 i 60 productes d’horta i llegums d’agricultura ecològica. Podeu trobar-lo aquí: 610 713 199, eltrosdeluri@gmail.com i @eltosdeluri (Instagram i Facebook).

En Joan Onna, des de Malgrat, també organitza cistelles amb una àmplia varietat de productes de temporada, d’entre els que els seus clients trien i reben en un màxim de 24 hores després de ser collits. La manera més ràpida de contactar-lo i fer les vostres comandes és per telèfon o WhatsApp al número 661 800 130 o al seu Instagram @xonvives.malgrat.

Varis pagesos locals preparen cistelles setmanals amb productes de proximitat i temporada a l’EABT. Foto: Joan Onna

Els secrets del tomacó i la recepta del pa amb tomàquet

Conreu, conservació i manual de bones pràctiques del tomàquet de penjar de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

Hi ha poques coses més senzilles que la recepta del pa amb tomàquet, però sembla ser evident que tothom se l’ha presa seriosament. Hi ha qui creu que amb repartir una mica de tomàquet ratllat sobre una llesca de pa n’hi ha prou, per a ells, un missatge: “S’equivoquen, ells sabran el que fan, però la gràcia del tomacó és que quan suques el tomàquet, el pa no queda mullat i té un aroma, té un color, té un gust i té una textura”; ho diu en Josep Ferrer, de la Cooperativa Conca de la Tordera, on coneixen molt bé aquest producte, tant, que diuen que és el seu orgull.

Pa, oli d’oliva, tomàquet, sal i podem entrar en un debat sobre l’all, són els únics ingredients que haurien de participar en la creació d’aquesta recepta que no només és la pedra angular de la cuina catalana, sinó que a més, és tota una oda a la qualitat i senzillesa de l’horta mediterrània. Però sobre totes les coses, en el que ens hem de fixar és en el tipus de tomàquet que farem servir: de mida petita, forma arrodonida, pell fina i un vermell intens, el tomacó és la varietat de tomàquet més emblemàtica de Catalunya, puix que gràcies a ell preparem el nostre tradicional pa amb tomàquet.

També conegut com a ‘tomàquet de penjar’, es tracta d’un producte de llavor antiga, és a dir, que no ha estat modificada genèticament i que avui arriba a les nostres taules amb el mateix gust i qualitat que el que consumien els nostres besavis.

Sobre el seu cultiu, Ferrer explica que “ja no es cultiven de la manera tradicional perquè els mètodes de conreu van canviant amb el temps: abans es feia tot a mà i ara tenim eines mecàniques i hivernacles”. Tot i això, aclareix, “l’essència continua sent la mateixa de sempre, la qualitat del producte no ha canviat” perquè a la Conca de la Tordera, el tomacó es tracta amb el màxim respecte i estima.

Els tomacons de la Cooperativa Conca de la Tordera es cusen manualment un a un al cordill del qual es pengen. Imatge i edició: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

I, doncs, què és el que diferencia el tomacó de qualsevol altra varietat de tomàquet? Aquests es recol·lecten ara, a l’estiu, i es lliguen del peduncle a una corda que es penjarà en un lloc ventilat i resguardat de la llum, “en un lloc sec i amb una temperatura constant entre els 17 i els 21 graus”, matitsa en Josep. D’aquesta manera, aguanten en bon estat fins a la primavera següent: així, els catalans hem disposat de tomàquets tot l’any des de fa segles, sense necessitar d’una nevera per a conservar-lo.

Gràcies a aquesta manera de preservar el producte, la seva polpa es va fent pastosa, absorbint l’aigua del mucílag de les llavors (la molècula encarregada d’emmagatzemar l’aigua per afavorir la germinació). És gràcies a aquest procés que el tomàquet adquireix la textura adequada per poder sucar-lo al pa: la polpa es desfà en fregar el fruit sobre la torrada, en comptes de mullar-la, com fan la resta de tomàquets, de manera que ens permet aprofitar tot el producte.

Una delegació de l’EABT visita el menjador sostenible de la seu d’Inditex per estudiar la implementació d’aquest model a Catalunya

El motiu del viatge ha estat conèixer el format de restauració saludable, sostenible i de km0, pel qual l’EABT es posiciona com un proveïdor de referència

Una delegació de pagesos i cooperatives de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera han visitat la cuina i el menjador de la seu central d’Inditex a Arteixo (A Coruña) per a conèixer el seu pla pilot de restauració saludable, sostenible i de km0.

Amancio Ortega és un home ben preocupat per l’alimentació saludable, el malbaratament alimentari i el medi ambient. Per aquest motiu, l’any 2016, els responsables del departament d’innovació van implementar un canvi de model en l’alimentació que s’ofereix a les instal·lacions de la seu de Zara a la localitat gallega. Sota el nom de “menjador 360º”, els restaurants per als treballadors del bressol d’Inditex serveixen cada dia 4.400 menús saludables, sostenibles, cuinats amb productes de proximitat i lliures d’envasos d’un sol ús.

“El model de menjador 360º visibiliza la importància d’apostar per una alimentació saludable i sostenible, amb una traçabilitat directa”, apunta Sònia Callau,  cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, i segueix: “a més, garanteix la sostenibilitat social perquè contribueix a garantir el dret ciutadà a una alimentació sana, saludable i suficient; així com la sostenibilitat econòmica del territori, perquè aposta per una producció d’aliments de proximitat a un preu just”.

Aquest model s’ha implementat recentment a la planta de Bershka de Tordera i Palafolls, de la qual alguns dels productors de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera en són proveïdors, posicionant la nostra horta com a referència en l’abastiment de productes de qualitat i proximitat. En efecte, en Miquel Riera, de l’Horta Plademunt, en Josep Soms, de l’Horta Soms, els gerents de les Cooperatives Agràries Conca de la Tordera i Progrés-Garbí van viatjar a Galícia amb l’objectiu de conèixer el projecte de ben aprop; i ho van acompanyats de la Sònia Callau, d’un tècnic de l’Ajuntament de Barcelona, que treballa amb l’equip de Barcelona Capitalitat de l’Alimentació, i del PEMB, que té entre els seus eixos de treball l’alimentació sostenible.

Durant la visita, en Pablo Gómez i en Senén Barral, del Departament d’Innovació i Infraestructures d’Inditex, els van mostrar les entranyes del menjador, la cuina, el rebost, la zona de neteja i un dels horts proveïdors més propers amb la finalitat d’explicar què és i com funciona un menjador 360º. “Va ser molt interessant veure com treballen amb els productors locals, com col·laboren amb ells, com tracten els conceptes de quilòmetre zero, els no-plàstics en els envasos, els residus…”, comenta en Josep Ferrer, gerent de la cooperativa Conca de la Tordera, a qui li agradaria veure aquest model implementat als menjadors col·lectius de Catalunya.

Durant la visita, el Departament d’Innovació d’Inditex van exposar el seu model de restauració més sostenible i rentable. Foto: Xavier Castells

El model proposat pels d’Amancio Ortega vol aconseguir una reducció en l’impacte sobre els recursos naturals i promoure una alimentació sana i responsable, alhora que apostar per la producció local, les varietats autòctones i els productors de proximitat ecològics: “Durant aquest 2022 volem assolir la fita de tenir un 25% de productes d’horta ecològica i, en un termini de quatre o cinc anys, arribar al 99%”, va explicar Pablo Gómez als visitants catalans.

Pel que fa a la rendibilitat del restaurant, Inditex ha demostrat que el seu nou model permet reduir costos, respecte els formats tradicionals: només fent el canvi d’envasos i coberts d’un sol ús per gots i plats de vidre, estalvien uns 60.000€ l’any, i són un dels cinc restaurants gestionats per la multinacional francesa Sodexo més rentables del món.

D’altra banda, fa també anys que a les màquines expenedores dels passadissos d’Arteixo ja no s’hi troben ni KitKats ni CocaColes, sinó productes saludables elaborats per artesans locals i que defugen del plàstic com a envàs. I és que Amancio Ortega es preocupa fins i tot del que menjaran els seus treballadors a casa: cada dijous, vuit dels productors locals monten un mercat setmanal per a vendre les seves collites als treballadors de l’empresa. Ja ho devien saber, a Inditex que “a l’home sa, cullera de pa” i a mantenir als treballadors ben saludables.

La cuina del restaurant de la seu de Zara a Galícia treballa amb productes d’agricultors locals. Foto: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

L’ACA presenta un nou pla de motes per evitar afectacions com la del Glòria

Les mesures podrien implicar l’expropiació de camps de conreu a Blanes i Malgrat de Mar

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha presentat les diferents alternatives contemplades en el Pla de gestió de motes del tram final de la conca de la Tordera, que preveu una forquilla d’inversió d’entre vint i cinquanta milions d’euros.

L’anunci es va dur a terme al mes de maig en una conferència al teatre de Palafolls, davant d’entitats i organismes del territori, en presència dels alcaldes de Blanes, Palafolls i Malgrat de Mar, Àngel Canosa, Francesc Alemany i Sònia Viñolas, respectivament.

La conca de la Tordera va patir importants desbordaments en els aiguats durant els temporals Dana (octubre de 2019) i Glòria (gener de 2020). Dins d’aquest territori, la Directiva d’Inundacions del Govern de la Generalitat contempla una extensió de prop de 44 quilòmetres en el seu marc de planificació.

En conseqüència, l’any 2020, l’ACA va adquirir el compromís amb el territori d’analitzar i proposar actuacions de millora de la capacitat hidràulica de tota la conca, lligades a una millora de la qualitat de l’ecosistema fluvial. Ja aquell any, després de les inundacions, havia activat un procediment d’emergència per a reposar motes i lleres en el seu estat previ.

El paquet de mesures plantejades el mes passat es volen dur a terme en els municipis de Blanes, Malgrat de Mar i Palafolls, especialment al sòl agrari d’aquestes poblacions. Amb els seus càlculs corresponents, algunes de les propostes que hi ha ara mateix sobre la taula requereixen l’expropiació de camps de conreu per tal de garantir que una ampliació de la llera de la Tordera sigui capaç d’evacuar les torderades en moments puntuals però d’altíssima intensitat, que són relativament habituals a la conca mediterrània.

La primera de les actuacions consisteix en la reordenació de les motes en el tram final del riu Tordera: es preveu l’ampliació de la llera i la creació de noves motes més integrades a l’entorn. També s’han presentat variacions d’aquesta mateixa mesura, amb diferents mides per a les lleres i les motes.

La segona mesura proposada, que es realitzaria dins el terme municipal de Palafolls, consisteix en el recreixement de la mota del marge dret un metre per sobre de la cota actual, per evitar el desbordament del riu en aquesta zona. La darrera proposta, prevista a la zona del Rec Viver de Malgrat de mar, contempla l’ampliació de la llera a uns deu metres d’amplada màxima en un tram de dos quilòmetres.

Abans de prendre la decisió final, l’ACA s’està reunint amb les entitats, sectors i ajuntaments implicats. Foto: Agència Catalana de l’Aigua

Segons va destacar Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, aquestes mesures també proporcionarien una millora significativa de la integració de l’arranjament en l’ecosistema deltaic, i a més, es realitzaran conjuntament en l’àmbit on es preveu ampliar la dessalinitzadora de la Tordera.

Després de la presentació, s’ha obert un període de dos mesos per abordar aquestes mesures amb les entitats i sectors implicats, a través d’una sèrie de reunions i conferències que ja s’estan realitzant, abans no es prengui la decisió final d’executar-les.

Es comencen a constituir els Consells Agraris de l’EABT

Amb la seva integració a l’Òrgan Rector, sector i administració tindran el mateix poder de decisió

Els municipis fundadors de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es posen en marxa per a constituir els Consells Agraris, que representaran al sector dins l’Òrgan Rector.

El de Palafolls, per exemple, que ja està en marxa, està format per tot el sector agrari en general, principalment pagesos d’horta, representants de la cooperativa, agricultors d’horta ecològica  i cultivadors de planta i flor ornamental. Però el Consell Agrari de cada municipi estarà conformat en funció del paisatge agrari local, així doncs, el de Tordera tindrà una presència més elevada de ramaders, per exemple.

A banda del de Palafolls, el de Malgrat de Mar també ha estat ja constituït, mentre que al de Tordera li queden pocs dies, i aviat s’hi sumaran també els de Blanes i Santa Susanna.

Pel que fa a la funció d’aquests Consells, serà la d’assessorar i traslladar les problemàtiques del sector, que d’altra manera podrien no ser visibles o prioritzades. L’Òrgan Rector, del qual formaran part, està format per vuit integrants de l’administració i vuit més del sector, dels quals, cinc són representants de cada un dels Consells Agraris, i els altres tres, de les cooperatives. Així doncs, els Consells Agraris tindran plena presència en el poder de decisió, i el sector tindrà el mateix pes en vots que l’administració.

“Molt sovint s’han pres decisions des de molts quilòmetres a distància, pensant que eren les millors per al territori, però no estaven ni contrastades ni consensuades”, lamenta Francesc Alemany, president de l’Òrgan Rector i alcalde de Palafolls. Ara, però, amb la fundació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, s’ha volgut donar prioritat a solucionar aquesta problemàtica, integrant els representants del sector en la presa de decisions que els afecten de manera directa, i fent-los partícips de tot el procés.

Així doncs, els Consells Agraris afronten els reptes del sector i el primer pas “és que es creguin la seva importància i la seva capacitat d’influir a les decisions que es puguin dur a terme” explica Alemany.

El president de l’Òrgan Rector indica que aquests comitès també han de servir per recolzar una adaptació del sector en general: “moltes vegades es deixa la visió empresarial en segon terme i se centra molt en el que ha sigut tota la vida, que és la capacitat de producció, però si tu no tens al darrere un projecte i una proposta empresarial, probablement el rendiment que n’obtinguis no t’ajudi a seguir endavant”. 

A més, els Consells Agraris jugaran un paper a l’hora d’afrontar determinades transformacions que venen donades pel canvi climàtic, els canvis tecnològics i els canvis en el tipus d’agricultura, que cada vegada s’enfoca cap a un sistema menys invasiu i més respectuós pel medi ambient.

Impulsat pels municipis:

Tordera
Palafolls
Malgrat de Mar
Santa Susanna
Blanes

Amb el suport de:

2022

Copyright Espai Agrari Baixa Tordera. Política de protecció de dades. Avís Legal. Cookies.