Activitat familiar: 4 receptes d’estiu per fer amb nens i aprendre a menjar verdura

Fer que els petits de la casa mengin verdura amb gust pot ser, a vegades, complicat. Així, hi ha alguns trucs per engrescar el consum d’hortalisses.

El primer de tot és que els nens vegin en els seus pares un interès per menjar verdura, i que no només percebin que se la mengen perquè els fills també ho facin. El segon consell és fer-los partícips en tot el procés, des d’anar a comprar les verdures, escoltant també quins són els seus gustos, fins a la preparació d’aquests productes a la cuina de casa, de manera que sentin que la seva predilecció importa i un cert control sobre la situació. Si se senten orgullosos d’un plat que ells mateixos han ajudat a cuinar, serà més fàcil que tinguin interès a menjar-lo, per això us portem quatre idees de receptes amb verdures per a l’estiu!

Broquetes vegetals al forn

Hi podem posar carabassó, pebrot, xampinyons, tomàquets cirerols, albergínia i pràcticament qualsevol verdura de temporada tallada a trossos de la mida d’una mossegada, que també podem combinar amb pit de pollastre o soja texturitzada, si volem fer les nostres broquetes 100% vegetals.

Una vegada tinguem els ingredients tirats tallats, només hem de punxar-los en un pal per a broqueta i amanir-lo amb les espècies del nostre gust; a banda d’oli d’oliva i sal, podem afegir-hi alfàbrega, orenga, julivert, pebre vermell… Ho cuinem a la barbacoa, a la graella o a la planxa fins que estigui daurat o al forn, a 180 graus durant uns 25 minuts i llest per menjar!

Gelat refrescant!

Un dels aliments que més agrada a l’estiu és un bon gelat de fruita ben refrescant. Com podem fer-lo i involucrar els nens en aquesta preparació? Només necessitem fruita madura i motlles de gelat. D’aquelles fruites que se’ns hagin madurat més del compte, en fem suc o puré (d’això dependrà la textura del gelat) i ho posem dins el motlle al congelador durant algunes hores.

El més divertit d’aquesta senzillíssima recepta és que podem fer volar la nostra imaginació barrejant diferents sabors i textures: suc de taronja amb trossos de maduixa, plàtan o kiwi, puré de síndria amb trossets de xocolata o suc de llimona amb fulles de menta són només algunes idees! Pels més golafres, també podem banyar el “polo” en xocolata desfeta quan la preparació ja estigui ben congelada, just abans de menjar-lo.

Si voleu afegir-hi les vitamines d’alguna verdura, podeu incorporar a la fruita suc de pastanaga, tomàquet, remolatxa o espinacs.

Batut Popeye el mariner

Una gran idea per refrescar-nos i mantenir-nos ben hidratats a l’estiu és beure batuts, als quals també podem incorporar algunes verdures com la remolatxa, el cogombre o les hortalisses de fulla verda. En aquest cas us proposem barrejar una tassa de meló, una poma i un grapat de fulles d’espinac, per créixer ben forts, com Popeye el mariner!

Altres idees per a l’estiu: una tassa de síndria i una fulla de col (que podeu estovar una mica en aigua bullent) o una tassa de maduixes, i mitja remolatxa cuita, a la que podeu afegir una mica de llet.

De la recepta de vichyssoise, podem substituir la mantega per margarina i la nata per nata o llet vegetal i aconseguirem una recepta vegana! Foto: EABT

Vichyssoise

Les sopes fredes són propostes molt hidratants i fàcils de digerir per dinar en un dia calorós, i en general, molt senzilles de preparar.

En aquesta ocasió, per a preparar una vichyssoise per a 4 persones necessitarem 60g de mantega, 500g de porro (la part blanca), 500g de patata pelada, 1l de brou de pollastre o verdures, 200ml de nata líquida i sal i pebre al gust. Ofeguem els porros tallats a rodanxes en una cassola amb la mantega, quan s’hagi estovat, afegim el brou i les patates i ho deixem coure fins que estiguin ben cuites. A continuació salpebrem, ho triturem fins a obtenir una crema. Una vegada s’hagi refredat una mica, ja podem afegir la nata i, si volem, colar la barreja perquè quedi una textura més sedosa. Ho deixem reposar una estona a la nevera i llestos per dinar!

El rei de les sopes fredes a l’estiu és indiscutiblement el gaspatxo. Us animem a provar-ne variants afegint-hi síndria, albercoc, cireres o maduixes.

5 hortalisses d’estiu per mantenir-nos sans i hidratats

El carabassó, la pastanaga, el rave, l’enciam i l’albergínia, a més de ser altament hidratants, afavoreixen digestions lleugeres

Les necessitats nutritives del nostre organisme canvien segons l’activitat que realitzem, però també factors externs, com ara el clima. A l’estiu, amb les altes temperatures, l’exposició més prolongada al sol i el canvi de rutina per les vacances, és important que no descuidem el nostre cos i les seves exigències nutritives.

Així, és molt recomanable, durant aquests mesos més calorosos, vetllar per la nostra pròpia hidratació, ja que necessitem més aigua, així com nutrients que n’afavoreixen l’absorció. Alhora, també hem de procurar tenir digestions lleugeres i senzilles, per evitar possibles talls de digestió o sentir-nos massa cansats després de cada àpat, dues causes més comunes durant l’estiu.

Avui us portem cinc hortalisses de la temporada estiuenca que afavoreixen la hidratació i el manteniment sa del cos, alhora que ens ajuden a tenir digestions tranquil·les.

Carabassó

El carabassó és una hortalissa d’estiu refrescant i molt versàtil a la cuina! El 95% del seu pes és aigua i té un alt contingut en vitamina C: per això és tan hidratant.

La vitamina C és fonamental per al bon funcionament de les reaccions metabòliques del nostre cos, però també és molt fràgil durant els processos de cocció de l’aliment. Cuinat al vapor, escaldat o cru, el carabassó té una digestió molt ràpida i fàcil que, sense perdre les seves propietats nutritives, és perfecta durant els mesos més calorosos. En canvi, bullit durant molta estona o fregit, aquesta hortalissa perdrà el seu contingut de vitamina C, ja que aquesta és completament hidrosoluble.

Pastanaga

La pastanaga és una planta de creixement ràpid, uns noranta dies, de la qual se’n menja l’arrel, on aquesta planta emmagatzema els nutrients. La seva carn conté un gran volum d’aigua i destaca per la seva quantitat de glúcids (hidrats de carboni), que ens aporten hidratació i energia.

El seu color taronja tan característic prové dels carotens, un pigment que el nostre organisme transforma en vitamina A, a mesura que en necessitem. Aquest nutrient és necessari per al correcte creixement i desenvolupament del cos quan som infants, però també per al manteniment sa del nostre sistema immunitari, i per la vista.

Rave

El rave és una arrel amb tanta aigua com el carabassó, una aportació calòrica molt baixa (14kcal per 100 grams) i una alta concentració d’àcid fòlic i vitamina C.

L’àcid fòlic, o vitamina B9, és necessari per a la formació dels glòbuls vermells, aquesta contribució a la formació de teixits fa que el rave sigui un aliment bàsic, i especialment important per a dones embarassades i infants.

A més, és una hortalissa molt rica en fibra, que produeix sensació de sacietat, afavoreix una digestió fàcil i té uns efectes diürètics que ens ajuden a mantenir el cos sa i lliure de toxines.

Enciam

En època romana es feia servir el consum d’enciam per afavorir una digestió lleugera, gràcies a components nutritius com les vitamines A, B9 i C, així com el potassi, que col·labora en l’equilibri d’aigua dins i fora les cèl·lules del nostre cos. Per tant, se li atribueixen capacitats hidratants, diürètiques i facilitadores del trànsit intestinal.

Albergínia

Cuinada de manera senzilla, i evitant fregir-la, l’albergínia té un efecte estimulador del fetge que afavoreix una digestió tranquil·la. A més, té també un efecte colagog, que afavoreix el buidatge de la vesícula biliar per facilitar la digestió de greixos més pesats.

A més de molta aigua, també conté vitamines A, grup B i C.

Vols fer de pagès a casa? Comença amb el teu hort al jardí o al balcó!

Guia per a crear un petit hortet a casa i ensenyar als més petits d’on venen els tomàquets

Crear un petit hort a casa pot ser una activitat molt divertida i entretinguda per a tota la família, alhora que una oportunitat per als més petits d’aprendre d’on ve tot allò que mengem. Per això avui us portem una petita guia amb algunes idees i trucs per començar el vostre projecte de pagesia al balcó de casa.

1. L’espai

No cal una gran extensió de terreny per plantar un petit hort que ens supleixi amb algunes verdures per a tota la família. Una terrassa, una finestra o un balcó amb llum solar pot ser una gran idea.

En un recipient d’entre 7 i 15 cm de profunditat podreu conrear gairebé qualsevol cosa: pastanaga, tomàquet, fesols, carabassa, albergínia, cogombre, alfàbrega, menta… És recomanable fer servir testos o recipients de terrissa, perquè conserven millor les temperatures necessàries, tot i que sempre podeu fer servir altres contenidors de plàstic, també. En tot cas, l’important és que el contenidor estigui ben drenat (en general, un forat a la base serà suficient) per evitar que s’acumuli gaire aigua.

Si no teniu testos a casa, proveu de fer servir contenidors que tingueu per a reciclar!

2. Què conrear

Si tot just comenceu, és recomanable plantar verdures fàcils de cuidar i amb cicles curts. Algunes de les opcions que podeu plantar durant pràcticament tot l’any són: remolatxes, enciams, raves, alls, cebes o julivert. Ara, en temporada d’estiu també podeu provar amb la coliflor, les bledes, els espinacs, pastanagues i cols. Es tracta de productes que requereixen poc espai per a créixer i que generalment no es veuen afectades per malalties i plagues.

3. El sembrat

Un cop hagueu triat l’espai i les hortalisses que voldreu conrear, s’ha de preparar el substrat, pel qual hauràs d’escollir una bona terra. Hi pots afegir també compost, que pots fer de manera casolana acumulant restes orgàniques de la cuina (fruites, verdures i closques d’ou), desbrossaments del jardí (flors i fulles caigudes, les restes de la poda i tallar la gespa) i fems.

Tot i que la majoria de tubercles, com la pastanaga o el nap no es poden trasplantar, per a un hort de principiant, és recomanable comprar planters en comptes de sembrar les llavors directament, ja que segurament tindrem més probabilitats que la planta arribi a la maduració.

Si optem per l’opció del planter, només haurem de fer un forat a la terra que hem preparat a casa, introduir les arrels de la nostra petita hortalissa i tapar el tros que hem foradat. D’altra manera, si només disposem de llavors, podem germinar-les dins d’una carmanyola i després plantar-la a terra: es posa una capa de paper de cuina humit, tres o quatre llavors separades, una altra capa de paper de cuina humit, es tapa la carmanyola sense tancar-la del tot i es guarda dins d’un armari fins que surti la primera arrel.

Les cebes tendres són una gran oportunitat per a conrear a casa, ja que necessiten tan poc espai que amb l’ampit de la finestra de la cuina en podem tenir prou. Foto: EABT

4. Manteniment

Si les hortalisses han estat ben tirades, un hort casolà no requereix gaire més manteniment que regar i vigilar que no apareguin malalties i plagues. S’ha de tenir en compte, però que depèn de l’època de l’any, s’haurà de regular la freqüència del rec, així, a l’estiu potser ens caldrà regar un parell de vegades al dia, i a l’hivern amb una vegada cada dos dies o una vegada al dia en tindrem prou. Això sí, sempre és recomanable fer-ho entre mitja tarda i el vespre, de manera que les nostres hortalisses “vagin a dormir” ben hidratades. També hem de tenir cura que no s’acumuli un excés d’aigua, fet que fot podrir les arrels i arruïnar la nostra collita.

5. Collita!

Al cap d’unes setmanes d’haver plantat ja podrem recollir els fruits de la nostra feina! Hem d’estar pendents del creixement de les nostres hortalisses per avaluar quan assoleixen el punt perfecte de maduració per collir-los en el moment que puguem gaudir millor dels seus gustos i nutrients.

Si volem tornar a començar un cicle de sembra, hem de tenir en compte que no podem (o no és recomanable fer-ho) plantar el mateix producte dues vegades seguides a la mateixa terra, és millor rotar els cultius perquè el substrat tingui temps a recuperar-se dels nutrients que ha absorbit la collita anterior.

“Mataró Potatoes”: la transformació del paisatge agrari maresmenc

Hem parlat amb Xavier Salicrú, historiador palafollenc i pagès a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que ha estudiat la influència d’aquest conreu en el desenvolupament de l’agricultura al Maresme i ens ha explicat com encara a dia d’avui gaudim d’alguns dels beneficis que el regadiu va portar a la comarca.

Els inques la conreaven fa més de vuit mil anys, a la zona alta dels Andes, però a Europa no va arribar la primera patata fins al 1560, seixanta-vuit anys després que els vaixells comandats per Cristòfol Colom topessin per casualitat amb una platja del Carib.

Els primers europeus a veure i tastar un producte que avui considerem tan bàsic i comú com la patata, van ser aquells que acompanyaven el conqueridor espanyol Gonzalo Jiménez de Quesada en les seves exploracions al voltant del que avui és Colòmbia, l’any 1537. Al Vell Món, els seus contemporanis van haver d’esperar més de dues dècades per conèixer l’existència d’aquest tubercle, que va creuar l’Atlàntic per primera vegada gràcies al cronista Pedro Cieza de León.

A la seva arribada a la península Ibèrica, la patata va ser vista com un producte ornamental de luxe, i aviat es va popularitzar als parterres florals dels grans palaus de les reialeses europees.

No va ser fins ben entrat el segle XIX, que la patata es va convertir en un aliment bàsic a la dieta del món occidental, i en un producte de subsistència que sovint salvà de la fam a milers de persones en els episodis de males collites de blat.

Gràcies a la patata i els conreus de regadiu, els pagesos arrendataris van poder començar a comprar porcions de terra. Foto: Fons Carreras de fotografia

Entre els anys 20 i 50 del segle passat, el Maresme es va convertir en proveïdor de patata per a gran part del continent europeu. Aquest fet va coincidir amb la transformació del paisatge agrari maresmenc cap a un conreu de regadiu, fet que permetia el cultiu d’aquest tubercle tan apreciat en temps de fam.

Coincidint amb la Segona Guerra Mundial, les exportacions a Europa van ser especialment rellevants als anys 40, quan els estats involucrats al conflicte van perdre capacitat de producció domèstica. En aquells anys, “molta gent ja organitzava tota l’anyada de sembrades per poder contar a principis de primavera amb la plantació de patata, condicionava la resta de cultius” explica Xavier Salicru, historiador i pagès palafollenc. “Era un cultiu que donava molts diners i, per tant, els altres giraven entorn de la patata”, segueix.

La gran demanda des d’Europa, va generar que es popularitzés la marca “Mataró Potatoes”, que englobava tota la producció maresmenca, com a segell de qualitat, sobretot a Regne Unit, França, Alemanya i Bèlgica.

“Durant les setmanes en què s’arrencava la patata, s’arribaven a carregar cinquanta vagons de tren diaris” (Xavier Salicru)

El conreu de patata es va disparar arreu d’Espanya, però el Maresme complia amb una sèrie de requisits que el van permetre fer destacar la seva producció, com són el ràpid desenvolupament del conreu de regadiu, el clima suau (que permetia sembrar i collir abans que a països més al nord) i, sobretot, el ràpid accés en tren. “Durant les dues o tres setmanes en què s’arrencava la patata, s’arribaven a carregar cinquanta vagons de tren diaris a l’estació de Malgrat de Mar, és una xifra tan grossa que ara ens costaria d’imaginar” diu Salicru.

Als anys 40, tota l’anyada de sembra s’organitzava al voltant del cultiu de la patata. Foto: Fons Carreras de fotografia

Així doncs, el conreu de patata -i, per extensió, el desenvolupament del conreu de regadiu- va modelar i canviar el sistema agrari de l’Alt Maresme, amb efectes que es perceben fins al dia d’avui. Exemple d’això és el cas de Palafolls, que a l’entrada del segle XX veia les seves terres repartides entre pocs i grans propietaris, però gràcies a la patata, els pagesos arrendataris d’aquests camps, van poder-ne començar a comprar porcions: “és l’únic moment a la història en què hi ha aquesta capacitat de compra de terreny”, comenta l’historiador.

La “gran revolució de la patata” la veiem, avui en dia, amb un cas molt específic: l’any 48, la Hermandad de Labradores de Palafolls (l’equivalent actual del Sindicat) va construir un complex lúdic i social: el teatre de Palafolls i el seu cafè, que encara és l’escenari principal per a la cultura del poble. “És fruit directe dels beneficis que donava la patata: individualment, els pagesos feien diners i compraven terres, però col·lectivament també es van guanyar molts recursos, que es van invertir al poble” celebra Xavier Salicru.

Als anys cinquanta, amb la recuperació econòmica després de la Segona Guerra Mundial, la demanda europea de patata va anar decreixent i la insígnia “Mataró Potatoes es va anar esborrant. “Tot el Maresme bolcat en el conreu d’un mateix producte, sota una mateixa marca!”, exclama Salicru, “no hi ha res comparable i no s’ha tornat a repetir amb cap altre cultiu”.

La gran demanda des d’Europa, va generar que es popularitzés la marca “Mataró Potatoes”, com a segell de qualitat. Foto: Fons Carreras de fotografia

Fem Palafolls: la festa del comerç local celebra la seva segona edició amb la participació de la pagesia

L’Ajuntament ha celebrat l’èxit d’assistència i ja es prepara per l’any vinent

La segona edició del Fem Palafolls impulsa el teixit comercial del municipi amb un mercat de comerç local, concerts, ofertes especials en restauració i la fira Fora Estocs.

Aquesta iniciativa, nascuda l’any passat, busca incentivar el comerç local després de la crisi econòmica provocada per les mesures de contenció de la pandèmia de Covid-19 i dinamitzar el poble amb activitats, concerts i una fira de botigues i restauració.

La celebració va començar divendres, 1 de juliol, amb una desfilada de moda a càrrec de la Fundació del Molí i la inauguració del village al Parc de les Esplanes. Al vespre vam poder gaudir del plat fort de l’oferta musical, amb un concert del cantant Manu Tenorio, conegut per haver participat a la primera edició del concurs Operación Triunfo.

Dissabte va ser la jornada de botigues al carrer, que va coincidir amb la proposta Fora Estocs, de la Fundació Molí del Puigvert, una iniciativa solidària en que fabricants i marques han donat els seus estocs a aquesta fundació sense ànim de lucre que treballa per la inserció social i laboral de persones amb trastorns de salut mental. El dia va acabar amb les actuacions de Porto Bello i DJ Núria Scarp.

L’objectiu de “botigues al carrer ha estat el de donar a conèixer el teixit comercial del poble i posar de rellevància la seva importància per a la dinamització econòmica i social de Palafolls. Entre d’altres empreses de diversos sectors, hi va participar l’Horta Pla de Munt, qui van poder mostrar i oferir la seva àmplia oferta de productes d’horta ecològica i de proximitat. La seva presència és una bona notícia per a la visibilitat del sector agrari a la Baixa Tordera, fet que permet al públic apropar-se a conèixer i tenir un contacte directe amb la pagesia que produeix els aliments que tots consumim.

I diumenge, 3 de juliol, a mode de cloenda, el village de Fem Palafolls va tancar amb el concert de la pianista Laura Andrés.

Acabat el cap de setmana, l’Ajuntament ha fet una valoració molt positiva de l’experiència, celebrant l’èxit d’assistència i afirmen que, si no hi ha cap imprevist, l’any vinent es podrà celebrar la tercera edició d’aquesta festa del comerç local.

El village de comerç i gastronomia, centre neuràlgic del Fem Palafolls. Foto: Ràdio Palafolls

El futur obrador compartit de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera: una oportunitat per al sector agrari

El projecte d’explica en unes jornades amb altres obradors per a compartir iniciatives de dinamització econòmica del territori

Un obrador compartit és un espai dedicat a la transformació d’aliments que es gestiona de manera col·lectiva,  sovint, amb la participació de l’Administració.  Aquest és el cas del nou Obrador Compartit que s’ubicarà a Blanes i donarà servei a productors de La Selva i Baixa Tordera. Encara està en fase de construcció i està previst que entri en funcionament l’any 2023. El projecte l’estan impulsant la Fundació Emys i l’Ajuntament de Blanes, municipi que forma part de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Aquest futur obrador té l’objectiu de convertir-se en una eina al servei del sector primari de la Baixa Tordera. Pretén oferir l’espai que permeti donar valor afegit a les produccions agrícoles i aprofitar excedents de les collites i aquells productes que no compleixen els requisits estètics per entrar al mercat convencional, i que d’altra manera suposarien pèrdues per a l’agricultor. Alguns productes que es podran elaborar a l’obrador seran melmelades, plats preparats, verdures cuites, confitades o escalivades o cremes de verdures llestes per menjar.

En els propers mesos de setembre i octubre es duran a terme unes sessions participatives obertes a aquells que vulguin formar part del grup motor, que acabarà de definir el projecte final i treballarà en el pla de viabilitat.

Aquest setembre, la Fundació Emys (que es dedica a la gestió i recerca del patrimoni natural, amb projectes molt diversos, com els dedicats a l’economia verda, focalitzats en impulsar un sistema alimentari més sostenible) participarà en les jornades “Obradors Compartits: una eina per a les iniciatives alimentàries i la dinamització econòmica del territori” junt amb mitja dotzena d’obradors compartits d’arreu de Catalunya.

Aquestes jornades, organitzades per l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines a l’obrador d’innovació en gastronomia industrial Food Lab de Riudellots de la Selva, tenen per objectiu compartir experiències, reptes i oportunitats dels diferents models de gestió dels obradors compartits i les seves aplicacions com a dinamitzadors econòmics del territori. Així doncs, serà un dia d’aprenentatge que ajudarà a acabar de definir el projecte de l’obrador de Blanes.

El tomàquet de la Baixa Tordera, protagonista de la 1a Jornada Gastronòmica de Productes de Proximitat a Chef Caprabo

Representants de l’EABT i pagesos van assistir al showcooking del xef blanenc Harry Wieding

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera va protagonitzar la Primera Jornada Gastronòmica de Productes de Proximitat a l’espai Chef Caprabo de l’Illa Diagonal, celebrada el passat 30 de juny. La trobada va girar entorn del tomàquet, un producte que va servir la cooperativa palafollenca La Conca de la Tordera.

“Ens agrada molt que des de Caprabo es possibiliti a la gent de Barcelona conèixer productes d’altres espais com la Baixa Tordera”, ha valorat molt positivament Jordi Urgell, representant de l’EABT i Regidor de Promoció de Blanes.

La jornada es va centrar en el tast dels productes, gràcies a un showcooking conduït pel xef Harry Wieding del restaurant Cal Mut de Blanes, qui va presentar tres plats diferents: una amanida de tomàquets de diverses varietats de la Baixa Tordera (Barbastro, pera de Girona, cor de bou…) amb oli de Salar d’Arbúcies, un tàrtar de tomacó confitat i formatge Idiazabal i focaccia de cirerols confitats amb pernil de xai.

Alhora, productors de Collita Zero i la cooperativa La Conca de la Tordera van participar de l’esdeveniment explicant el procés de conreu dels diferents tomàquets, així com les seves qualitats gustatives i nutritives, i les seves aplicacions culinàries. “És important aquesta jornada que fem avui entorn el tomàquet a Caprabo, perquè defenent el producte km0 i de proximitat, es defensa el medi ambient i el paisatge” afirma Josep Ferrer, gerent de la cooperativa torderenca.

Al seu torn, Francesc Alemany, president de l’ens de gestió de l’EABT i alcalde de Palafolls, també qualifica de molt valuosa l’experiència: “el que s’ha fet és promocionar aquella gent que està vinculada amb la producció d’aquest producte”.

A l’esdeveniment també hi van assistir periodistes i influencers del sector gastronòmic com Raquel Carrio (blog Yummy Barcelona) i Rosa Pich (@comoserfelizconundostreshijos a Instagram).

Reobre l’agrobotiga del sindicat de pagesos de Palafolls

Després d’un any de reformes, la botiga del Sindicat de Pagesos torna amb noves seccions i més productes

La reobertura de l’agrobotiga del Sindicat de Pagesos de Palafolls, el passat 2 de juny, “ha tingut una molt bona acollida per part de la gent del poble”, tal com celebra dies més tard Josep Ferrer, de la cooperativa La Conca de la Tordera. Acaba així un període de més d’un any de reforma de la nau que ha estat la seu de l’entitat des que es va construir als anys quaranta del segle passat, i s’inicia una nova etapa d’oportunitats presents i futures per a la pagesia del poble.

Ja fa anys que aquest edifici acull la botiga de la cooperativa La Conca de la Tordera, que ofereix productes hortícoles de temporada i proximitat, conreats, en la seva gran majoria, al mateix municipi. Ara, amb la reobertura, tot aquell que visiti l’agrobotiga, podrà també gaudir d’una selecció de productes ecològics Veritas i Espinaler, així com un racó dedicat a la planta viva, un altre a les mascotes i un celler a granel.

En aquests mesos de millora de l’espai, les obres s’han centrat a substituir la coberta de fusta per una de nova, reformar els baixants d’aigua, així com renovació del terra i el sistema d’il·luminació.  Aquest treball s’ha pogut dur a terme gràcies a una ajuda econòmica del Departament de Cultura de la Generalitat, qui ha ofert una part dels fons per a l’adaptació de l’edifici històric.

Josep Ferrer explica que tot i haver-se reobert al públic, l’agrobotiga “encara està en procés de millora” i se’n farà una inauguració oficial aviat.

La renovada agrobotiga de Palafolls compta amb noves seccions, com el celler a granel. Foto: Josep Ferrer (La Conca de la Tordera)

Gaspatxo: sopa refrescant de productes de temporada!

Gràcies a la seva quantitat d’aigua, vitamines i minerals, el gaspatxo té qualitats altament hidratants

“Hi ha tants gaspatxos com morters” va escriure Emilia Pardo Bazán al seu llibre La cocina española antigua de 1913. I és que es tracta d’una recepta tan antiga, que les tradicions de cada família l’han anat adaptant als propis gustos i productes disponibles. El que és ben segur és que aquesta sopa freda es prepara sempre amb els productes de la temporada estiuenca i que és una de les millors propostes que podem posar a taula per a refrescar-nos en els dies més calorosos: gràcies a la seva quantitat d’aigua, vitamines i minerals, és molt hidratant.

La recepta més acceptada del gaspatxo andalús se sol preparar amb tomàquet madur o pera, pebrot verd, cogombre, ceba, all, pa, vinagre de Xerès, oli d’oliva verge extra i sal. Tot i que hi ha per qui posar-hi pa és un sacrilegi, hi ha qui treu el cogombre o el vinagre per fer-lo més suau, i qui hi afegeix pebrot vermell per aportar un color més intens.

Una sopa molt rica en nutrients

Gràcies a la presència de diverses hortalisses de temporada, el gaspatxo és una font natural d’una gran varietat de vitamines i minerals com la vitamina C, A i E, el fòsfor, ferro, calci, magnesi o potassi, així com fibres vegetals i substàncies antioxidants.

L’alta concentració de sals han fet que es consideri aquesta sopa una beguda isotònica amb una altíssima capacitat de rehidratació per al cos. Aquests nutrients de les hortalisses s’acompanyen del subtil toc d’all, que hi aporta un efecte vasodilatador, que permet absorbir tots aquests elements de manera més ràpida i efectiva.

Pel que fa a l’aportació calòrica, tot depèn de la proporció de pa que hi posem, però es calculen entre 44 i 55 quilocalories per cada 100 mil·lilitres  de la barreja, de manera que és un aliment molt lleuger i perfecte per a una digestió tranquil·la durant els mesos de calor.

Una mica d’història

El consum de gaspatxo a la península Ibèrica es remunta al segle VIII, a l’època d’al-Àndalus, però la recepta s’assembla poc a la que coneixem ara, fet que dos dels productes principals, el tomàquet i el pebrot encara no havien estat introduïts a la dieta mediterrània perquè encara quedaven gairebé vuit segles per a l’arribada dels Europeus a Amèrica. Doncs, el resultat de la recepta originària del gaspatxo, amb molla de pa, oli d’oliva, vinagre, sal i aigua, s’assembla al que ara coneixem pel nom d’“ajoblanco”.

Etimològicament, “gaspatxo” fa referència a la varietat d’objectes que es poden trobar al caixonet d’almoines d’una església, en al·lusions a l’amanida d’ingredients que componen totes aquelles receptes que a Espanya es coneixen com a “gaspatxo”.

Així, hi ha altres receptes a la península Ibèrica que reben aquest mateix nom, com el gaspatxo castellà, que està compost per ingredients similars, però tallats en grans trossos, de manera que s’assembla més a una amanida; o el gaspatxo manxec, que és una preparació calenta que incorpora també conill o pollastre, assimilant-se a un guisat. A Màlaga, el gazpachuelo es prepara amb brou de peix, maionesa de clara d’ou dur i patates cuites. Malgrat tot, les dues variants més populars del gaspatxo són el salmorejo i la porra.

Impulsat pels municipis:

Tordera
Palafolls
Malgrat de Mar
Santa Susanna
Blanes

Amb el suport de:

2022

Copyright Espai Agrari Baixa Tordera. Política de protecció de dades. Avís Legal. Cookies.