L’EABT engega un estudi per millorar l’eficiència del sistema de reg i drenatge

L’objectiu és garantir la resiliència del sistema hídirc i la producció d’aliments ara i en el futur

Durant 2023 es realitzarà un estudi cartogràfic per analitzar l’estat de les xarxes de reg i drenatge de l’Espai Agrari Baixa Tordera. L’objectiu és conèixer millor aquest sistema per a millorar-ne l’eficàcia i, en previsió de les inclemències causades pel canvi climàtic, poder donar una resposta al règim pluviomètric canviant en els que ens trobem, per evitar futures damnificacions a les instal·lacions, com les causades pel temporal Glòria, el gener de 2020.

Els resultats d’aquest estudi, permetran establir les bases tècniques necessàries per a dissenyar un model de gestió hídrica al tram baix de la conca de la Tordera, que afavoreixi la compaginació l’ús de l’aigua com a recurs per als camps de conreu amb la conservació dels valors ecològics i el paisatge natural i agrari.

El primer pas de l’estudi és la creació d’un mapa i un inventari que identifiquin tots els elements de la xarxa segons la seva funció principal, segons la seva relació amb la producció d’aliment i segons la seva titularitat. A més, de determinar les zones de recàrrega dels aqüífers i els cabals d’aigua superficials. En aquesta cartografia també s’indicarà aquells canals de rec que tenen actualment un valor ecològic per la fauna que acullen.

A partir d’aquest mapa es podrà també determinar quines són les necessitats d’aigua per a ús agrícola, en funció d’una demanda estimada dels diferents tipus de cultiu per a millorar l’eficiència de la xarxa en general en funció dels cicles anuals de més i menys necessitat hídrica. 

Amb les conclusions de l’estudi es podran generar una sèrie de propostes de millora per a un escenari present i futur en què es preveuen grans sequeres als estius i aiguats importants a les tardors i primaveres, tenint en compte les necessitats agràries, productives, ecològiques i de la ciutadania local.

Recepta: El brou de verdures definitiu

Un sopar deliciós, vegà i baix en greixos!

Una cosa tan senzilla com un bon brou casolà és un dels millors detalls per acabar el dia amb un sopar deliciós i confortable. La recepta que us portem avui és la versió més saborosa que coneixem del brou de verdures, una opció vegana i menys greixosa que els brous de pollastre o carn. 

Ingredients (proporcions variables en funció del gust o la mida de les peces):

  • 3 o 4 pastanagues
  • 1 nap
  • 1 o 2 xirivies
  • 1 o 2 branques d’api
  • 1 porro
  • 1 o 2 patates
  • 1 o 2 cebes
  • ¼ de col
  • 1 grapat d’arròs (opcional)
  • 3 fulles de llorer
  • Oli d’oliva verge extra
  • Margarina vegetal
  • Sal
  • 4 o 5 litres d’aigua

Talleu les pastanagues, el nap, les xirivies, l’api, el porro, les patates i la ceba en trossos mitjans. A la olla més gran que tingueu, poseu un bon raig d’oli i una cullerada de margarina vegetal per a ofegar totes aquestes hortalisses; removeu sovint, de manera que tots els trossos es vagin dorant.

Quan les hortalisses tinguin un bon color, ompliu l’olla d’aigua fins a dalt de tot i afegiu-hi la col, i el llorer. Opcionalment, si voleu que el brou agafi una mica de cos, hi podeu posar també un o dos grapats d’arròs. Amb l’olla tapada, per evitar que s’evapori gaire líquid, deixeu-ho coure tot junt a foc lent durant un parell d’hores. Passat aquest temps, tasteu el brou i corregiu-ne la sal al vostre gust. Si voleu obtenir un gust més intens, deixeu l’olla al foc durant més temps.

Una vegada fora del foc, coleu bé el brou per quedar-vos amb el líquid. Podeu deixar les verdures al colador una bona estona, ja que poc a poc aniran deixar l’aigua que han absorbit, així també obtindreu els sabors més forts de les verdures al vostre brou.

Una ramaderia com la que feien els avis i àvies de Tordera

Mas Freixes: Ramaderia extensiva ecològica i de venda directa de vedella llemosina

Mas Freixes, la ramaderia de Jordi Torres a Tordera, és una ramaderia com les de tota la vida: el ramat de 30 vaques llemosines pastura lliurement pels camps, prats i boscos de la finca, on neixen les vedelles, que s’alimenten exclusivament de la llet de la seva mare durant més de sis mesos. Aquesta manera de fer, respectuosa amb el medi ambient i el benestar animal, no és cap innovació, tal com diu el mateix propietari: “entenem la ramaderia com ho feien els avis i àvies de Tordera”.

Es tracta d’un sistema de ramaderia extensiva ecològica i de venda directa. El ramat d’en Jordi és un circuit tancat, és a dir, tots els animals engreixats a la seva granja han nascut allà i la seva carn es ven directament a la finca de Tordera, sense intermediaris. Sobre aquest tema, explica, que només es sacrifica un animal quan tenen prou comandes, de manera que no se’n pugui desaprofitar cap part.

Les vedelles de Jordi Torres creixen a l’aire lliure, amb aliments ecològics i sense hormonació, el que, afirma, els permet obtenir “una carn més gustosa que ens fa gaudir de l’autèntic sabor de la vedella”.

I, pel que fa al medi ambient, es tracta d’un sistema més respectuós? En Jordi no ho dubta: “som més sostenibles i conscients amb el territori”. A diferència de la ramaderia intensiva, a Mas Freixes només tenen la quantitat d’animals que la seva extensió pot aguantar, de manera que tenen la capacitat de produir el seu propi aliment i una millor gestió dels fems i els nitrats. Així doncs, la pastura del ramat a l’entorn suposa una simbiosi amb el medi ambient, fet que és una ajuda en els treballs de neteja de boscos i camps.

Aquest és el futur per a mantenir el territori amb una ramaderia sostenible que permeti la sobirania alimentària del país”, explica en Jordi convençut. I no és l’únic que pensa així, els seus clients valoren molt positivament l’accés a una carn de proximitat.

Papallones a l’EABT: “En una horta ecològica trobem més de 20 espècies diferents”, David Alonso, investigador al CEAB

L’objectiu és conèixer com afecta l’ús del sòl i el canvi climàtic a la diversitat de papallones

L’Horta Pla de Munt, a Palafolls, és un dels més de 150 punts arreu de Catalunya on es realitzen monitoratges de les poblacions de papallones dins el marc del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme, dirigit per l’investigador Constantí Stefanescu (Museu de Ciències Naturals de Granollers) des de fa gairebé 30 anys.

Ara fa tres anys en David Alonso, científic al Centre d’Estudis Avançats de Blanes, va començar a fer aquests seguiments de la diversitat d’espècies de papallones presents a diferents punts de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, i hem parlat amb ell per conèixer les implicacions d’aquest estudi sobre el territori.

En què consisteix aquest estudi?

L’objectiu del projecte és veure si la situació de canvi climàtic o els canvis en els usos del sòl està afectant la diversitat de les papallones. Durant els últims anys s’ha produït un cert abandonament dels espais agraris i això ha afavorit que creixi més bosc i, per tant, les espècies de papallones d’espais oberts estan en declivi allà on el bosc ha avançat més.

Quan va començar el monitoratge de papallones a l’EABT?

El seguiment de les papallones a la Baixa Tordera va començar just abans de la pandèmia, arran d’una estudiant que vam tenir al CEAB, que va analitzar quin era l’efecte dels agroquímics, adobs i plaguicides a diferents nivells de la biodiversitat.

I quines en van ser les conclusions?

Vam veure que als camps de conreu més intensiu quasi no hi havia papallones, mentre que a l’Horta Ecològica Pla de Munt en vam observar més de 20 espècies.

Per què és important o necessari fer aquest tipus d’estudis?

Hi ha una resposta utilitarista i una altra d’ètica. La utilitarista és que hi ha estudis que demostren que la pèrdua de determinades espècies produeix una extinció en cascada que acaba dificultant la pol·linització de certs cultius. Al final, la salut dels ecosistemes acabarà revertint en la salut de la nostra espècie.

I la resposta ètica?

Està relacionada amb el fet que els humans ens hem expandit de manera oportuna per tot el planeta, arraconant les altres espècies i això no ens sembla gaire ètic. Per tant, qualsevol estudi orientat a mantenir la diversitat o estudiar per què la diversitat s’està perdent, per si sol ja és un motiu prou fort.

Per a la pagesia, quins aspectes positius pot tenir realitzar monitoratges de les poblacions de papallones a la seva finca?

En finques agroecològiques o en transició cap a una manera de produir aliments més neta, els resultats d’aquests seguiments poden ser un bon indicatiu sobre la salut del sòl i els vegetals que s’hi estan conreant.

Una papallona reina trobada a l’agost a l’EABT. Foto: CEAB

A quines ubicacions de l’EABT es duen a terme seguiments de la població de papallones?

Actualment, tenim dos punts de monitoratge: Pla de Munt i la zona boscosa de la Valldemaria. En aquest segon espai, identifiquem entre 40 i 50 espècies, i ens serveix de línia base per saber, aproximadament, quina hauria de ser la població de papallones al territori proper. Seria molt interessant que més gent s’engresqués a fer altres punts d’aquesta zona.

Voleu dir que qualsevol pot participar de l’estudi?

Sí, a través del projecte Ciència Ciutadana subvencionat per la Diputació i la Generalitat. Si no es té coneixement previ de papallones, que a nosaltres també ens va passar, perquè al principi no n’érem experts, es comença amb un any de prova, on tens el suport de xarxa i els coordinadors del projecte, i l’any següent se’l validaria per a gestionar un nou punt de monitoratge.

Com es duu a terme el monitoratge?

El treball de camp és senzill; només es necessita un salabret per caçar les papallones i el coneixement per reconèixer les espècies que trobaràs. Dividim l’àrea en seccions i ens hi passegem a poc a poc comptant i anotant quants individus de cada espècie hem vist a cada sector.

Quin tipus de resultats podem obtenir d’aquest seguiment?

Ens interessa veure fins a quin punt, el canvi climàtic i els usos del sol influeixen en la distribució de les espècies de papallona: quines estan en declivi, si estan entrant espècies noves que vinguin del sud… També intuïm un desacoblament entre el desenvolupament de les larves (que és cada vegada més ràpid perquè fa més calor) i les èpoques de floració dels vegetals dels quals s’alimenten.

Quina troballa hauríem de fer per rebre bones notícies?

Hi ha una papallona emblemàtica de terra baixa mediterrània: la papallona de l’arboç, que és, de fet, una de les més grans de Catalunya. Està associada específicament al cirerer d’arboç i viu bé a la Valldemaria, però mai no l’hem vist a la finca de Pla de Munt. Veure-la allà seria una gran notícia i segurament dependria de repoblar l’arboç a prop de la finca de conreu.

Producte de temporada: Per què la coliflor és essencial a la nostra dieta?

De les seves qualitats nutricionals hi destaquen els alts continguts en vitamina C i potassi

100 grams de coliflor contenen:

  • Calories: 27 kcal
  • Hidrats de carboni: 3,1 g
  • Proteïnes: 2,2 g
  • Greixos: 0,2 g
  • Fibra: 2,1 g
  • Aigua: 92,4 g
  • Vitamina C: 67 mg
  • Potassi: 350 mg

La coliflor és una hortalissa provinent d’Orient Pròxim, on es conrea des de fa més de 1.500 anys. A Europa es va començar a consumir aquest producte a partir del segle XVI, després que va ser introduïda a través de Turquia.

Pel que fa al seu cultiu, la coliflor requereix un sòl ric en humus per a desenvolupar un cap gros i compacte, que floreix entre setembre i gener; així doncs, és producte de temporada ara mateix a l’Espai Agrari Baixa Tordera.

Com la majoria de verdures i hortalisses, la coliflor té una aportació calòrica molt reduïda, però ens proporciona bons nivells de vitamines i minerals, entre els quals hi destaquen la vitamina C i el potassi. Si més no, una part important d’aquesta vitamina C, que és hidrosoluble, es perdrà durant els processos de cocció, especialment si la deixem bullir més temps del necessari, de manera que és recomanable cuinar-la al vapor per mantenir quantitat més gran de nutrients.

Gràcies a l’elevat contingut en vitamina C, la coliflor és un producte essencial a la nostra dieta per a poder absorbir el ferro que ens aporten altres aliments de manera correcta. Per la seva banda, el potassi ens ajuda a reposar-nos després de l’esforç físic, reforçant els ossos i la musculatura.

El millor de la coliflor és que no cal menjar-la sempre bullida, hi ha moltíssimes maneres de crear plats atractius i deliciosos, més enllà de gratinar-la al forn amb beixamel! Es pot preparar al curri (substituint el pollastre per coliflor a la recepta que més ens agradi), se’n poden fer truites, es pot arrebossar, es pot ratllar per fer un fals cous-cous, es pot fer especiada al forn…

L’EABT signa la constitució del seu Ens Gestor

Francesc Alemany, alcalde de Palafolls, en serà el president durant el primer any

Els cinc municipis impulsors de l’Espai Agrari Baixa Tordera i les tres cooperatives agràries (La Conca de la Tordera, Progrés Garbí i Agrària la Baixa Tordera) es van reunir a l’ajuntament de Palafolls el passat 21 d’octubre per a signar la constitució de l’ens que gestionarà l’EABT.

Com avançàvem fa uns mesos, l’Òrgan Rector de l’EABT està conformat per 16 integrants: vuit representants de l’administració (els cinc alcaldes i tres regidors) i vuit més del sector (els cinc portaveus dels Consells Agraris i els presidents de les tres cooperatives), i té la tasca de promocionar i donar suport a l’activitat agrària, protegir el sòl agrari i garantir l’alimentació saludable de proximitat, vetllant pel benestar del sector i els consumidors.

Tal com recull l’Acta Fundacional, durant aquest primer any, la comesa de president de l’EABT la durà a terme en Francesc Alemany, alcalde de Palafolls, qui ja havia desenvolupat aquesta feina de manera provisional des que el projecte es presentés ara fa un any i mig. Aquesta figura presidencial és de caràcter rotatiu anual entre els alcaldes dels cinc municipis (Blanes, Santa Susanna, Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls).

Durant l’acte, el ja nomenat president oficialment, va assegurar que “cal garantir la supervivència i el relleu generacional del sector agrari, que té una incidència enorme en el territori” i que “és un sector que rep moltes pressions i cal que les administracions s’hi impliquin per enfortir-lo”.

A banda de Francesc Alemany, van ser signataris de l’Acta Àngel Canosa (alcalde de Blanes), Sònia Viñolas (Malgrat de Mar), Joan Carles García (Tordera), Joan Campolier (Santa Susanna), Josep Ferrer i Antoni Pla (Cooperativa Conca de la Tordera), Carles Aulet (Cooperativa Agrària de la Baixa Tordera) i Xavier Castell (Cooperativa Progrés Garbí).

Aquesta signatura ha estat el tret de sortida definitiu d’un projecte que s’ha estat gestant durant més de cinc anys i que va començar a caminar quan el novembre de 2017 els mateixos cinc municipis van signar la Carta per a la Gestió i Desenvolupament de l’Espai Agrari Baixa Tordera.

La Cooperativa la Conca de la Tordera inaugura La Botiga i comença a organitzar tallers

A l’antic Sindicat també s’hi ha celebrat la Castanyada

Després de gairebé cinc mesos en funcionament, la Cooperativa Agrària de la Conca de la Tordera de Palafolls va celebrar la reinauguració de La Botiga els passats 14 i 15 d’octubre.

L’acte institucional va comptar amb la presència de Francesc Alemany, alcalde de Palafolls, i Aleix Freixa, regidor de Medi Ambient, així com representants del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. A més, durant tot el cap de setmana, aquells clients que fessin una despesa mínima de 10 euros van ser convidats a un refrigeri i una degustació a càrrec d’Espinaler.

Vist l’èxit dels esdeveniments inauguratius, la Cooperativa no va dubtar en organitzar una festa amb motiu de la celebració de la Castanyada el dia 31 d’octubre, amb Castanyera i activitats infantils incloses.

Vist l’èxit del cap de setmana d’inauguració, la Cooperativa ha començat a organitzar altres festes, tallers i xerrades. Foto: Cooperativa la Conca de la Tordera

Des de la seva posada en marxa al mes de juny, a l’antic Sindicat de Palafolls s’hi pot trobar, a més de les fruites, verdures i hortalisses de temporada i proximitat produïdes pels pagesos de la Cooperativa, diversos espais temàtics: un celler a granel, una selecció de productes ecològics Veritas, un corner d’Espinaler i les seccions especials de flor ornamental, planta viva i mascotes.

Ara, al novembre, La Botiga començarà a organitzar tallers i xerrades oberts a tothom sobre temes diversos d’alimentació, jardineria i horticultura. El primer, el proper 18 de novembre, estarà enfocat a la cura de les defenses a través de l’alimentació i els remeis naturals. L’objectiu de la cooperativa és poder preparar aquest tipus d’esdeveniments amb assiduïtat els divendres a la tarda.

La Marató d’Espigoladors recull 949 kg d’hortalisses en un dia a l’EABT

La jornada pretenia visibilitzar les pèrdues alimentàries del sector primari

La II Marató #JoEspigolo, organitzada per la Fundació Espigoladors, va recollir 949 kg d’hortalisses a l’Espai Agrari Baixa Tordera.

Aquest esdeveniment es va celebrar el passat 16 d’octubre simultàniament a tres punts de Catalunya: el Parc Agrari del Baix Llobregat, el Camp de Tarragona i l’EABT. Coincidint amb el Dia Mundial de l’Alimentació, l’objectiu de la jornada va ser lluitar per l’aprofitament alimentari i visibilitzar els problemes de malbaratament i pèrdues alimentàries al sector primari.

A l’espigolada a l’Espai Agrari Baixa Tordera hi van participar 33 voluntaris, acompanyats per l’Arnau Paris, xef guanyador de la novena edició del concurs televisiu MasterChef (TVE) i presentador del programa Cuines (Tv3), que va ajudar a donar visibilitat a l’activitat i la causa.

Després de visitar la finca de l’Antonio Pla, a Palafolls, Espigoladors va recuperar l’equivalent a 3.163 racions de menjar que van ser distribuïdes a diferents entitats socials que treballen per a garantir l’accés de persones en situació de vulnerabilitat a una alimentació saludable. A més, pel que fa a la petjada ambiental, la recuperació d’aquests gairebé 1.000 kg d’aliment ha estalviat l’emissió de 460 kg de CO2 a l’atmosfera i l’ús de 609.258 litres d’aigua potable.

A l’EABT es van recuperar 949 kg d’hortalisses que havien estat descartades del circuit comercial. Foto: Sr. y Sra. Cake

L’espigolament és una pràctica mil·lenària que consisteix a recollir dels camps de conreu aquelles fruites i verdures que han estat descartades per al circuit comercial, ja sigui per excedents de producció que el mercat no pot assumir, per un descens de la demanda d’un determinat producte o per qüestions estètiques i de calibre.

Si us agradaria participar, com a productors o voluntaris, en properes jornades d’espigolament a l’EABT, podeu llegir més informació i inscriure-us aquí.