L’Espai Agrari de la Baixa Tordera recupera 8.000 quilos d’aliments sense sortida comercial durant el 2021

Els voluntaris de la Fundació Espigoladors han espigolat durant els mesos d’octubre, novembre i desembre de 2021 un total de 8.179 quilos d’aliments sense sortida comercial a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Aquesta xifra suposa un estalvi de 3.966 quilos de CO₂ emesos a l’atmosfera i 5.250 m² d’aigua. Les jornades d’espigoladors han estat possibles gràcies a totes les persones voluntàries que han assistit a la recollida d’aliments. L’activitat d’espigolar consisteix a recollir els excedents dels camps agrícoles per tal de reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari, facilitar l’accés a una alimentació adequada per a tota la població i impulsar la transformació social.

Després de la primera Marató #JoEspigolo que va tenir lloc a Palafolls el passat 3 d’octubre amb una participació extraordinària, s’han organitzat diverses espigolades als camps agraris de Malgrat de Mar, Blanes i Palafolls, on s’han recollit albergínies una mica endurides, però igualment bones; tomàquets exclosos del mercat per unes taquetes a la pell; carbassons “massa” grans o petits i pebrots verds no aptes per al mercat a conseqüència del punt de maduració extra que fa que es tornin vermells. També s’han espigolat, en diverses ocasions, bledes (1.214 quilos), patates (985 quilos), cols (968 quilos), mongetes (390 quilos) i enciams (315 quilos). Tots aquests cultius eren perfectament comestibles, nutritius i de proximitat, però els estàndards estètics del mercat els havien deixat sense sortida comercial.

Foto: Espigoladors

Una de les espigolades amb més assistència voluntària i més quilos recollits va ser la del 15 d’octubre, que va tenir lloc a Malgrat de Mar i durant la qual es van espigolar 1.021 quilos de tomàquets. Aquest és l’aliment que més s’ha espigolat amb diferència a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, amb una xifra total de 4.897 quilos.

Tots aquests aliments recollits han estat distribuïts a diferents entitats socials locals que treballen per donar accés a una alimentació saludable a col·lectius en situació de vulnerabilitat i risc d’exclusió social com Càritas Blanes, l’Espiga Solidària de Riudarenes i el CDA de Maçanet de la Selva.

Foto: Espigoladors

Fundació Espigoladors

Aquestes accions voluntàries organitzades per la Fundació Espigoladors tenen com a objectius lluitar contra el malbaratament alimentari, una problemàtica mundial originada, generalment, a causa de les dinàmiques poc assertives de l’actual model agroalimentari i de la societat de consum, i sensibilitzar sobre el valor dels aliments.

Totes aquelles persones interessades a assistir a aquestes jornades ho poden fer omplint el formulari d’inscripció de la borsa de voluntariat de la Fundació Espigoladors. Un cop apuntats/des, rebran les convocatòries de les espigolades que es facin a les seves zones de preferència.

Espai Agrari de la Baixa Tordera

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT) és una de les zones agràries més fèrtils i singulars de Catalunya. Tal com el seu nom indica, l’EABT se situa a la vall baixa de la Tordera i comprèn una superfície de 140 km² a cavall entre el nord del Maresme i el sud de la Selva. És un territori d’alt valor productiu, cultural, ecològic i paisatgístic vol fer valdre la capacitat que té d’abastir amb aliments de proximitat les generacions presents i futures. Els cinc municipis que l’impulsen són Tordera, Santa Susanna, Palafolls, Malgrat de Mar i Blanes, juntament amb la Diputació de Barcelona.Per ampliar informació sobre les espigolades que s’han dut a terme a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, podeu contactar amb Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona a callaubs@diba.cat.

Recepta: Mongetes del ganxet amb capipota i morro de bacallà

El xef David Andrés, cuiner del restaurant Via Veneto (Barcelona) i copropietari del Somiatruites (Igualada), ha elaborat dotze receptes amb productes amb Denominació d’Origen Protegida i Indicació Geogràfica Protegida, una per cada mes de l’any. La recepta del mes de desembre és la següent: mongetes del ganxet amb capipota i morro de bacallà. És un plat elaborat amb aliments de temporada i amb un dels productes estrella de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera: les mongetes del ganxet. Esperem que us agradi!

Ingredients

  • 200 gr de mongetes del Ganxet seques
  • un cap de vedella cuit
  • una pota de vedella cuita
  • 100 gr de xoriç ibèric curat
  • 1 l de caldo d’ossos de vedella
  • 200 gr de morro de bacallà
  • un gra d’all
  • una fulla de llorer
  • oli d’oliva
  • aigua per posar les mongetes en remull
  • sal

Elaboració

1- Posem les mongetes del ganxet en remull la nit anterior amb aigua freda (cal preveure força aigua, ja que doblaran el seu volum i es podrien quedar sense líquid).

2- L’endemà les posem en una olla amb aigua nova, freda, i un grapat de sal.

3- Les fem coure a foc baix i quan comencin a bullir les espantem: hi afegim un bon raig d’aigua freda perquè deixin de bullir.

4- Esperem que tornin a arrencar el bull, sempre a foc baix, i les fem bullir durant una hora i mitja, fins que estiguin toves.

5- Anem retirant la bromera blanca que es vagi creant durant la cocció.

6- Tallem el cap i la pota de vedella i el xoriç a daus d’un centímetre aproximadament.

7- En una cassola hi posem el caldo de vedella i els daus de carn i ho fem coure tot a foc molt lent.

8- Quan el guisat estigui ben lligat i brillant hi afegim les mongetes ja cuites perquè s’integrin dins del capipota.

9- Submergim el bacallà a l’oli d’oliva amb l’all i el llorer i ho fem coure durant 10 minuts a 70 ºC aproximadament.

10- Retirem de l’oli per servir-lo.

11- Per muntar el plat disposem el capipota i les mongetes en el plat i al damunt hi posem el bacallà. Bon profit!

A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera trobaràs aliments de proximitat i de temporada com ara les famoses mongetes del ganxet que s’han utilitzat per elaborar aquest plat. Aquest i molts altres fesols, fruites i verdures d’hivern les pots adquirir a través de les cooperatives agràries que treballen a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, les agrobotigues i altres comerços locals de la zona que venen productes de proximitat.

La recepta que us proposem cuinar aquest hivern forma part de l’estratègia “Del camp a taula”, una proposta de la Comissió Europea que té l’objectiu de transformar la manera de produir, distribuir i consumir els aliments per aconseguir un sistema alimentari més just, saludable i sostenible. Amb la finalitat de protegir els agricultors, sector clau per a la sobirania alimentària i l’adquisició de productes de qualitat, la Unió Europea promou productes estretament vinculats als territoris on es produeixen a través de diversos segells de qualitat. 

Més informació: 

https://bit.ly/ReceptaUE

La mongeta del ganxet: un llegum únic i autòcton de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

La mongeta del ganxet és una varietat autòctona del Maresme i la Selva que es caracteritza per la seva forma arronyonada amb forma de ganxo. El cultiu d’aquest aliment amb Denominació d’Origen Protegida (DOP) el trobem a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT), sobretot a la zona de Palafolls i Malgrat de Mar, on el clima és ideal pel bon creixement d’aquest llegum. Enguany s’han destinat 55 hectàrees al cultiu d’aquesta varietat i s’ha recollit un total de 108.000 quilos. Avui descobrim més curiositats i beneficis de la mongeta del ganxet de la mà de Roser Torrent, pagesa de Palafolls.

Característiques d’una bona mongeta del ganxet

Les mongetes del ganxet són blanques, de mida mitjana, brillants i amb forma de ganxo. Contenen una elevada proporció de proteïnes i pocs midons, i la seva textura és fina i melosa. Segons Roser Torrent, pagesa de Palafolls i una de les principals productores d’aquest tipus de mongeta, “l’únic problema que podem tenir amb la mongeta del ganxet és el canvi de color, que a vegades es produeix a conseqüència de les pluges seguides en el moment de la recol·lecció”. Quan plou tant, la mongeta perd el seu color i en comptes de ser blanca queda d’un color torrat, però això no influeix a l’hora de menjar-la. 

El cultiu de la mongeta del ganxet

Les llavors de la mongeta del ganxet se sembren al juliol, quan les temperatures són altes, i es cullen a mitjan novembre o principis de desembre, durant els dies menys humits. Un cop comença a créixer, es claven canyes perquè la planta s’hi pugui anar enfilant i més tard, quan s’assequen, es baten a mà o a màquina i s’envasen per a la seva posterior venda. “És un procés laboriós que requereix molta dedicació” ens comenta Roser Torrent.

Aquest any la flor ha quallat bé i les temperatures no han afectat la naixença, com ha passat en altres ocasions. “Nosaltres tenim un rec per aspersió i el que fem és regar amb cinta. D’aquesta manera, l’aigua va directament a la grana, la qual cosa afavoreix al naixement de la planta. Amb la calor, regar per terra va millor que regar per dalt”, explica Torrent. 

Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

La plaga principal d’aquest tipus de plantacions és l’eruga, un insecte que pot arribar a malmetre tant les fulles i els seus nervis com la flor, els fruits i els brots joves. Aquest any, però, no ha estat un problema rellevant, segons afirma Roser Torrent: “si fa molta calor, la tendència és que l’eruga aparegui amb més freqüència. En canvi, quan les temperatures són més baixes, no n’hi ha tanta. Per sort, aquest any l’eruga no ha estat el tema més conflictiu”. Les pluges i les ventades també són un dels aspectes més polèmics, ja que afecten el moment de recol·lecció. “Enguany no hem tingut dificultats a l’hora de batre. Sí que vam haver de parar dos dies després de començar perquè va començar a ploure i a fer molta ventada, i quan el fesol està sec el vent el tira a terra. Tanmateix, hem pogut batre bé”, es congratula Torrent.

Cost de producció de la mongeta del ganxet

Molta gent titlla de car aquest aliment, però el seu preu més elevat en comparació a la resta de llegums és causat per tota la feina que hi ha darrere. Segons ens explica Roser Torrent, “aquest cultiu requereix la dedicació de moltes hores: hi ha el moment de sembrar-la; la clavada de canyes quan comença a néixer; el moment de batre, que has de tenir una màquina per fer-ho i dues persones com a mínim… És un procés molt laboriós i això repercuteix en el preu final de la mongeta del ganxet”.

Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona
Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Beneficis de cultivar mongeta del ganxet a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

Aquest aliment és autòcton de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i s’hi cultiva des de fa molts anys. “Els meus pares i avis ja en conreaven, així i tot amb menys quantitat, és clar, perquè abans es feia amb forques i ara tenim la gran sort de poder-ho fer amb màquines”, declara Torrent, i afegeix que el clima de la zona de la Baixa Tordera afavoreix el creixement d’aquest cultiu: “aquí tenim un clima molt bo, és ideal per conrear la mongeta del ganxet”.

Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

El futur de la mongeta del ganxet a la zona de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

La tècnica de batre és el mètode que s’ha emprat tradicionalment per fer sortir el gra de la tavella dels llegums. Gràcies a la tecnificació, l’obtenció de les mongetes ja no és tan manual com fa uns anys, tanmateix tenir una bona màquina no garanteix una bona collita, es necessita que no hi hagi vent, que el temps no sigui humit… Actualment, el relleu agrari és un dels problemes principals que afronta el sector de l’agricultura. Garantir-lo és precisament un dels reptes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. 

Vídeo: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Conservació de la mongeta del ganxet

Si es compra mongeta del ganxet, es recomana conservar-la a la nevera. “Tot el que és llegum, si pots tenir-ho en un lloc fresc, sempre aguanta més”, comenta Torrent. Avui dia amb l’escalfor de les calefaccions la mongeta es fa malbé. Si es conserva en un lloc on fa calor, al cap de mig any la mongeta comença a foradar i poden sortir uns cuquets petits. 

Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Com cuinar la mongeta del ganxet

Amb aquest tipus de fesol s’elabora bona part dels plats de cuina catalana tradicionals, com ara el famós empedrat, les mongetes amb botifarra, la costella de porc amb mongetes o guisats tradicionals, com l’olla barrejada i l’olla verda. Antigament, els pagesos, després d’una jornada de treball forta, menjaven un bon plat de mongetes del ganxet per recuperar les forces. Les bullien i hi afegien un rajolí d’oli. 

Altres fesols de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

Aquest no és l’únic llegum que es cultiva als camps de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Aquí també s’hi pot trobar fesol sastre (2 hectàrees cultivades), fesols menuts (10 hectàrees) i genoll de crist (2,5 hectàrees), dels quals s’han recollit 4.000, 11.500 i 6.000 quilos respectivament durant el 2021. En tot cas, com diu Torrent, “la mongeta del ganxet és la reina dels fesols”.

Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Una enquesta mostra l’alt interès pel medi ambient per part de la ciutadania de Palafolls

El passat mes de novembre, l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Palafolls va obrir un qüestionari en línia perquè els palafollencs i palafollenques indiquessin les seves inquietuds en matèria ambiental. Aquest formulari, que va estar en actiu més de quinze dies, tenia l’objectiu de recollir dades per a la posterior elaboració del nou Pla d’Educació Ambiental del poble. Un pla que compta amb el suport de la Diputació de Barcelona i la cooperativa Econimbus, i que s’emmarca dins els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) recollits a l’Agenda 2030.

Les conclusions obtingudes han estat diverses. Per una banda, les àrees ambientals que més preocupen als participants són la gestió de residus, la conservació de l’entorn natural i els aspectes relacionats amb la contaminació de l’aigua, tant del riu com del mar. Les segueixen de prop el malbaratament energètic i la contaminació de l’aire. Per altra banda, l’opció més votada pel que fa al públic al qual s’han de dirigir les accions d’educació i sensibilització ambiental són la ciutadania en general (famílies, infants, joves…), però també el personal polític i tècnic de l’ajuntament. Tot i que molts dels partícips han sabut indicar alguna iniciativa d’educació ambiental que du a terme l’Ajuntament de Palafolls, el 89% creu que la institució hauria d’invertir més temps i recursos en el medi ambient i la sostenibilitat i impulsar més activitats de caràcter sensibilitzador a les escoles. Altres eixos que la ciutadania ha proposat treballar han estat la mobilitat sostenible, l’estalvi i transició energètica, la gestió de residus i la conservació dels espais naturals (neteges, recuperació, catalogació d’arbredes o arbres emblemàtics…). També cal recalcar que hi ha diverses entitats interessades o obertes a participar més activament en els aspectes de l’educació ambiental del municipi ja sigui fent neteja de boscos, espectacles de sensibilització o recollides de brossa i reciclatge.

El gran nombre de propostes suggerides per part de la ciutadania quant a polítiques i campanyes mediambientals en aquest formulari demostren la voluntat dels palafollencs i palafollenques de treballar conjuntament per preservar el medi ambient. Les respostes es recolliran en el Pla d’Educació Ambiental de Palafolls, que es preveu que estigui redactat a finals del mes de març de 2022 i que s’implementi durant el 2022 i els anys posteriors fins que se n’acabi la vigència.

Impulsat pels municipis:

Tordera
Palafolls
Malgrat de Mar
Santa Susanna
Blanes

Amb el suport de:

2022

Copyright Espai Agrari Baixa Tordera. Política de protecció de dades. Avís Legal. Cookies.