març de 2023 – Espai Agrari Baixa Tordera

Jornada de portes obertes al CFGM en Producció Agroecològica!

Posted on 17 març 202317 març 2023 by eabt

Consulta les dates de preinscripció i matrícula per al pròxim curs del CFGM en Producció Agroecològica a l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar

Estàs interessat en el món de la pagesia? El contacte amb la natura i aprendre a cultivar aliments? Vine a les jornades de portes obertes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica (20 de març) i descobreix tot el que t’ofereix aquesta opció formativa!

Amb aquests estudis aprendràs de manera teòrica i pràctica tot allò que necessites per a la producció i comercialització de productes agrícoles i ramaders ecològics en un format dual que inclou 1320 hores de formació al centre (entre l’aula i la finca agrària pròpia), 416 hores de pràctiques en una empresa i 264 hores que dedicaràs al teu Treball de Síntesi.

Consulta tota la informació necessària en aquest dossier i observa el dia a dia dels estudiants i els professors del CFGM en Producció Agroecològica al seu blog i a Instagram.

Si encara no ho tens clar, llegeix l’entrevista a Naiara Cervantes, antiga alumna del cicle, vine a les jornades de portes obertes el dia 20 de març i contacta amb l’Institut Ramon Turró i Darder!

Dates:

20 de març a les 19h: Jornada de portes obertes
Del 12 al 18 d’abril: Presentació de sol·licituds de l’alumnat amb continuïtat d’escolarització.
Del 9 al 15 de maig: Presentació de sol·licituds de la resta de l’alumnat.
Del 3 al 7 de juliol: Matrícula.

La Diputació de Barcelona engega el Pla d’Acció pel Relleu Agrari

Posted on 14 març 202319 setembre 2023 by eabt

Constarà de tres objectius principals: facilitar el relleu generacional, fomentar l’emprenedoria i recuperar els camps de conreu en desús

La Diputació de Barcelona ha posat en marxa el Pla d’Acció pel Relleu Agrari, un full de ruta que preveu fer front als reptes que s’enfronten les entitats que fan la gestió i dinamització agrària al territori, així com concretar solucions per promoure aquest relleu generacional al sector, amb la incorporació de persones joves i emprenedores.

Una jornada participativa celebrada al febrer al Parc Rural del Montserrat va ser la primera de les accions del pla, que va comptar amb la presència d’una vintena d’entitats d’arreu de les comarques barcelonines. Durant la sessió, Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària (DTA) de la Diputació de Barcelona, va presentar les primeres passes de l’elaboració i implementació del Pla d’Acció pel Relleu Agrari que, emmarcat dins el programa BCN Smart Rural, té un triple objectiu: facilitar el relleu generacional, fomentar l’emprenedoria agrària i recuperar els camps de conreu en desús.

Aquest full de ruta, de moment, inclou la realització d’una trentena d’entrevistes a persones que s’han incorporat al sector agrari per diagnosticar les problemàtiques que presenta territori i l’organització d’una sèrie de tallers amb tècnics dels bancs de terres i parcs agraris, pagesos que es jubilaran aviat i persones que voldrien treballar al camp.

Abans de finalitzar la jornada al Parc Rural del Montserrat, la investigadora de l’IRTA Anna Claret ha dinamitzat un taller per a buscar propostes de solucions que promoguin i facilitin el canvi generacional de la pagesia. D’entre les respostes que es van debatre, es va fer especial incís en la necessitat d’ampliar la protecció dels espais agraris del territori i incrementar la superfície dels bancs de terra.

L’objectiu marcat per la Diputació de Barcelona és haver redactat el Pla d’Acció abans no acabi 2023, per a poder implementar-lo als vuit parcs agraris, inclòs l’Espai Agrari Baixa Tordera, i la Xarxa de Bancs de Terres de les comarques barcelonines durant 2024.

Així són els nous ajuts PAC especialment dirigits a joves agricultors i ramaders

Posted on 12 març 202317 març 2023 by eabt

La Unió Europea invertirà durant el període 2023 – 2027 una partida pressupostària de la PAC a incentivar el relleu generacional de la pagesia

Els ajuts de la Política Agrícola Comuna (PAC), són un conjunt de subvencions i ajudes financeres que s’ofereixen als agricultors i ramaders de la Unió Europea per garantir la seva sostenibilitat i competitivitat.

En què consisteixen aquests ajuts?

Els ajuts PAC es divideixen en dos pilars. El primer està format per ajuts directes a l’agricultura i la ramaderia, depenen de la superfície de terreny cultivat o el nombre de caps de bestiar declarats i tenen com a objectiu garantir un nivell de renda mínim als agricultors i ramaders i ajudar-los a afrontar les incerteses del mercat.

El segon pilar està format enfocat a la promoció, desenvolupament rural i la diversificació econòmica. Aquestes línies estan dissenyades per ajudar els agricultors i ramaders a desenvolupar altres activitats econòmiques, a banda de la pagesia, com ara el turisme rural o la transformació d’aliments i altres productes artesanals. Aquestes ajudes també són destinades a finançar projectes que contribueixen a millorar la sostenibilitat i la protecció del medi ambient.

La PAC per joves agricultors i ramaders

El paquet d’ajuts que s’obre durant aquest any, la PAC 2023-2027, duu una sèrie de novetats, com ara l’actualització de les línies destinades a la pagesia jove. Aquesta posada al dia que afavoreix les noves generacions d’agricultors i ramaders, concorda amb les estratègies que s’estan impulsant arreu d’Europa per a motivar un relleu generacional progressiu i sostenible. Així són aquestes PAC per a joves:

Primer pilar: Ajut complementari a la renda per a joves

Es tracta d’un pagament que complementa l’ajut bàsic a la renda per aquelles persones que tenen com a màxim 40 anys i que s’han incorporat a l’activitat agrària com a responsable d’explotació durant els darrers cinc anys.

L’ajut consisteix en un complement del 100% de l’import del valor mig regional (VMR), que s’incrementarà en un 15% en cas que la beneficiària sigui una dona titular o cotitular de l’explotació. Aquest ajut es pot percebre per un màxim de 100 hectàrees i durant un període de cinc anys.

Segon pilar: Establiment de joves agricultors

Aquest ajut compta amb una prima base de 22.000€ per a tots els beneficiaris, que es podrà ampliar fins als 70.000€ si es compleixen una sèrie de requisits. Està dirigit a persones d’entre 18 i 40 anys que accedeixen per primera vegada a la titularitat d’una explotació agrària i serà obligatori realitzar l’itinerari formatiu exigit. A més, caldrà que l’explotació obtingui una renda unitària de treball (RUT) mínima del 35% i que el o la jove hi aporti un mínim de mitja unitat de treball agrari.

Naiara Cervantes: “Un any després d’acabar el CFGM en Producció Agroecològica m’he fet autònoma, he creat la meva pròpia empresa i he comprat un local al Mercat Municipal de Blanes”

Posted on 10 març 202317 març 2023 by eabt

La Naiara va acabar els seus estudis en agroecologia el 2022 i ara ho recomana “a qualsevol persona” interessada a ser autosuficient, ser conscient del que ens envolta i cuidar-ho

Amb 28 anys, la Naiara Cervantes, de Blanes, va prendre la decisió de canviar el seu estil de vida per dedicar-se a l’agricultura i va començar el Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica a l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar. Ara, tres anys més tard ha pogut deixar la seva antiga feina per endinsar-se de ple a la pagesia local. En aquesta trobada, ens explica la seva experiència al cicle formatiu i la seva trajectòria professional des de llavors.

Quina ha estat la teva trajectòria professional des que vas acabar el CFGM en Producció Agroecològica?

Vaig acabar el maig de 2022 i des de llavors he aconseguit cultivar a consciència els meus propis productes, els quals també venc jo mateixa, creant un circuit de venda directa als meus clients i col·laborant en mantenir la sobirania alimentària al poble.

On ets ara? Quines tasques desenvolupes?

M’he fet autònoma, he creat la meva pròpia empresa i he comprat un local al Mercat Municipal de Blanes, on ofereixo fruita i verdura de collita pròpia i de pagesos propers. És tot producte de proximitat i lliure de residus de síntesi química, que això és vital.

Què et va motivar a matricular-te al cicle?

La família de la meva parella, en Jordi, té vàries generacions d’agricultors, les quals han viscut a Mas Martí, nom que també rep l’empresa, i han estat treballant en l’agricultura durant molts anys. Jo tenia la meva feina, però també ajudava en les feines del camp i m’hi vaig enamorar.

Què va ser el millor de l’experiència al cicle?

L’ambient familiar que s’acaba creant tant amb els companys com amb els professors. També que és un cicle molt pràctic, passes bastants hores al camp i, a mi, això em va agradar molt.

Quins aprenentatges valores més positivament?

Sobretot, haver après a treballar en equip. Al principi m’era impossible, només sabia fer les coses si les feia jo sola, creia que era una virtut, però avui en dia puc assegurar que no hi ha res com poder treballar en equip.

Què et van aportar els professors?

Els professors em van aportar, a part de molts moments, molts, molt bons, coneixements i aprendre a veure les coses des de diferents punts de vista, essent tots vàlids, no només un.

Què penses de les instal·lacions?

Les instal·lacions són molt adequades per fer la teoria i les pràctiques, i cada vegada les estan millorant més.

A qui li recomanaries que estudiés el cicle?

A qualsevol persona, en realitat, crec que és important ser autosuficient, ser conscient del que ens envolta i cuidar-ho.

Has pogut aprofitar allò que vas aprendre al cicle a la teva vida professional? Com?

I tant! He aconseguit produir els meus productes i vendre’ls a la meva botiga, Mas Martí, al Mercat Municipal de Blanes.

A més del Mercat Municipal de Blanes, la Naiara ven la seva producció en cistelles setmanals que podeu encarregar a través del seu web.

La veu de la pagesia: Tres agricultors de l’EABT responen a alguns dels tòpics més habituals sobre la pagesia

Posted on 8 març 202312 gener 2024 by eabt

És veritat tot allò que es diu sobre la pagesia?

Tot i que la supervivència de tots depèn del sector agrari, les professions del camp estan, sovint, envoltades d’una sèrie de tòpics basats en imatges idealitzades que no sempre s’assemblen a la realitat.

L’Oriol Arias, de El Tros de l’Uri (Malgrat de Mar), en Pol Pi, de L’Hort d’en Pol (Santa Susanna) i en Miquel Riera, d’Horta Pla de Munt (Palafolls) són tres pagesos de l’Espai Agrari Baixa Tordera de tres generacions properes, però diferents, i ens han explicat la seva percepció sobre cinc dels tòpics sobre l’ofici de pagès que més hem escoltat darrerament.

“No et pots guanyar la vida sent pagès”

Oriol Arias: “Si arribes al consumidor final i potencies la part comercialitzadora et pots guanyar la vida fent de pagès perfectament. També, aniràs millor si vas invertint sobre l’explotació i busques la producció de cultius alternatius com la quarta gamma, el producte ecològic o les miniverdures. Per altra banda, no tinc clar quants pagesos de l’Espai Agrari es guanyen la vida fent de pagès o gràcies a altres recursos no relacionats amb la terra”.

Pol Pi: “Sí que te la pots guanyar, però cal implicar al màxim el teu esforç perquè tot tiri endavant: cuidar bé les plantes i tenir un bon manteniment d’hivernacles, controlar el bon estat del camp, estar a sobre amb tema fertilitzants i tractaments… I, sobretot, controlar els costos de producció”.

Miquel Riera: Als anys 90, quan jo vaig començar a treballar es feien molts diners fent de pagès. Ara, en aquests darrers 10 anys, estem en estat de supervivència, esperant que tot torni a canviar.

“Els pagesos mai tenen vacances ni caps de setmana”

Oriol Arias: “Depèn de com tinguis organitzada la producció i la venda. Pot ser que alguns dissabtes hagis de treballar, com a moltes altres feines, però jo, al Pla de Grau (Malgrat de Mar), per Nadal o el diumenge no hi veig pràcticament ningú. De fet, jo treballo molt pocs caps de setmana a l’any, només quan m’he de passar pel camp per controlar, collir o regar alguna cosa de manera urgent”.

Pol Pi: “En el nostre cas, ens organitzem de tal manera que al cap de setmana estigui tota la feina feta o controlada, per tal de poder gaudir de la vida i desconnectar una mica. I en el període de vacances, com som dues empreses familiars, doncs ens ajudem per poder-les fer”.

Miquel Riera: “Alguns pagesos no podem fer un mes de vacances seguides, i menys a l’agost, quan més feina tenim… Treballem amb plantes que són vives! Però al llarg de l’any fem vacances com tothom”.

“Ser pagès és molt avorrit, faràs cada dia el mateix”

Oriol Arias: “Precisament, és una feina molt variable. Fas de tot: produeixes, comercialitzes, factures, et converteixes en un manetes, ets un gestor… I això, deixant de banda totes les variables externes, com la climatologia i la fauna salvatge, que encara allunyen més la feina de la rutina”.

Pol Pi: “A la gent que és pagesa de veritat i que realment viu aquest ofici, no ens importa fer una mateixa feina durant hores, tot i que avui en dia, en el món de l’agricultura hi ha moltes feines diferents que et permet tenir una rutina ben variada. Les ganes que tenim de cultivar i cuidar les nostres plantes, per a poder servir als clients no ens les treu ningú!”

Miquel Riera: “Fer de pagès és una muntanya russa. No hi ha cap any que sigui igual, estem molt entretinguts i tenim un repte enorme: produir aliments sense carregar-nos el planeta”.

“És una feina que ningú valora perquè podria fer-la qualsevol”

Oriol Arias: “Com qualsevol altra feina després de moltes hores d’aprenentatge. És un ofici que és vocacional i que molt poques persones saben fer. Només la podràs fer bé si, per a tu, és vocacional o tens una empresa familiar i segueixes els passos dels teus pares o familiars”.

Pol Pi: “La llàstima d’aquest món és que hi ha gent que pensa així, però això no és veritat: l’agricultura és cada vegada més complicada, per temes de plagues, fongs, bacteris, virus, noves tècniques, introducció de fauna útil etc… Penso que la gent no sap la feina que hi ha darrere d’una hortalissa que veuen a l’aparador de la botiga”.

Miquel Riera: “És una feina poc valorada, perquè les noves generacions viuen en un món de cotó fluix”.

“La pagesia està ancorada al passat, fa segles que no canvia res i no hi ha avenços tecnològics”

Oriol Arias: “Ha canviat al 100%. Només cal veure el nivell de la maquinària actual i la tecnologia incorporada a les explotacions agràries”.

Pol Pi: “Des de fa anys, l’agricultura ha canviat molt: amb els avenços tecnològics podem controlar els regs, hivernacles, calefaccions, etc. des d’un dispositiu mòbil i des de qualsevol lloc. I seguirà avançant. També hi té a veure el tipus d’agricultura, que amb el temps ha anat avançant abans era tot convencional, amb la utilització de molts productes químics, però ara moltes empreses hem fet el canvi, o l’estan començant a fer, amb la lluita integrada cap a l’ecològic, una agricultura molt més sostenible i saludable”.

Miquel Riera: “La pagesia no para d’evolucionar. Cada cop se’ns demana més: reduir el consum d’aigua i la petjada de CO2, no utilitzar pesticides, ser més productius… I tot això sense apujar els preus dels nostres productes per no pujar la inflació”.

Pilarín Bayés homenatja la pagesia amb un mural a Santa Susanna

Posted on 6 març 202317 març 2023 by eabt

La ninotaire catalana va visitar el municipi al novembre per a viure la tradició i l’actualitat susannenques

Santa Susanna té un nou punt d’interès que destaca la seva cultura i tradicions: un mural creat per l’artista catalana Pilarín Bayés que mostra llocs emblemàtics del poble, incloent-hi referències a la pagesia i vida rural, un sector històricament molt rellevant en aquest municipi de l’Espai Agrari Baixa Tordera.

A l’esquerra del mural, ocupant-ne ben bé una quarta part, la ninotaire catalana representa l’arrelament de la pagesia i l’horta a Santa Susanna, amb la il·lustració d’una família pagesa que es cuida d’un conreu de tomàquets. De fons, podem veure el paisatge agrícola del municipi, amb altres camps, una casa pairal i alguns hivernacles.

Als seus 81 anys, Bayés va visitar Santa Susanna al novembre de l’any passat per a passejar i copsar la tradició i l’actualitat susannenques, les quals va plasmar en un dibuix fet a mà encarregat per l’Ajuntament del poble, que ara ha estat reproduït en un gran format mural, instal·lat a l’aparcament del centre de la vila.

Recepta: Pastís d’espàrrecs

Posted on 4 març 202317 març 2023 by eabt

Per a un sopar fàcil i cuinar amb nens

La recepta d’aquest mes és d’allò més fàcil, de manera que també és una bona opció per a cuinar amb nens i descobrir els sabors i les textures de l’espàrrec verd. No trigareu més de 10 minuts en elaborar la preparació, però cal calcular que li haurem de sumar mitja hora o 40 minuts de cocció al forn.

Ingredients:

Una làmina de pasta de full rectangular
Un manat d’espàrrecs verds gruixuts
Un ou
50 ml de nata líquida
Formatge ratllat del vostre gust (opcional)
Oli d’oliva verge extra
Sal

Renteu els espàrrecs i talleu un o dos dits de l’extrem inferior. Si són molt gruixuts, podeu tallar-los per la meitat de manera longitudinal. Els posarem sobre un recipient apte per a microones, els regarem amb oli d’oliva i sal i els cuinarem durant 3 o 4 minuts a màxima potència fins que quedin estovats.

A continuació, disposem la làmina de pasta de full sobre una safata de forn i dobleguem les vores cap a dins per a crear un marc d’un o dos centímetres. La resta de la superfície de la massa la punxarem amb una forquilla.

En un bol barregem l’ou, la nata i un pessic de sal. Disposem els espàrrecs sobre la pasta de full, l’un al costat de l’altre i aboquem la barreja que acabem de preparar per sobre. Si ens agrada el formatge ratllat, podem triar aquell que més gaudim per repartir-lo per sobre de tot, al nostre gust!

Cuinarem el pastís durant 30 o 40 minuts en un forn preescalfat a 200ºC, fins que les vores es vegin daurades, l’ou hagi quallat i el formatge, si n’heu posat, quedi gratinat.

Com en la majoria de receptes que us proposem des de l’EABT, a partir d’aquí podeu fer volar la vostra imaginació (i el paladar)! Depenent de la temporada, podeu canviar l’hortalissa, afegir una mica d’embotit com pernil dolç o bacó, posar-hi ceba caramel·litzada o condimentar-ho amb alguna espècie com el pebre negre o la cúrcuma.

Producte de temporada: Espàrrec verd

Posted on 2 març 202317 març 2023 by eabt

Així és el conreu i l’aportació nutricional de l’espàrrec verd

L’espàrrec verd és una hortalissa que es cull a principis de primavera i que ha estat valorada durant segles per la seva textura delicada i sabor suau. A més de ser deliciós, l’espàrrec verd també és una interessant font de nutrients que generen una sèrie de beneficis per al nostre organisme.

L’espàrrec verd és originari de la regió mediterrània i ha estat conreat durant milers d’anys. Els egipcis, grecs i romans consideraven l’espàrrec verd una delicadesa, i es creu que van ser els darrers qui el van portar a Gran Bretanya durant l’època de la conquesta romana. A partir del segle XVI, l’espàrrec verd es va popularitzar arreu d’Europa i més tard més enllà del continent.

Valors nutricionals

100 grams d’espàrrecs verds contenen:

Calories: 18 kcal
Proteïnes: 2,7 g
Hidrats de carboni: 1,1 g
Greixos: 0 g
Fibra: 1,5 g
Aigua: 94,7 g
Vitamina C: 26 mg
Vitamina E: 53 μg
Betacarotens: 2,5 mg
Calci: 22 mg
Potassi: 207 mg

Consumir espàrrec verd ofereix una gran varietat de beneficis per a la nostra salut:

Millora la digestió: És molt ric en fibra, la qual cosa ajuda a mantenir el tracte intestinal sa i ajuda a provocar una sensació de sacietat. També conté inulina, un tipus de fibra prebiòtica que ajuda a alimentar els bacteris beneficiosos del tracte intestinal.
Font de vitamines i minerals: L’espàrrec conté una quantitat notable de vitamina C, necessària per a la formació del col·lagen i, per tant, vital per al creixement, la reparació de teixits i el manteniment dels ossos, músculs i pell. Per la seva banda, la vitamina K és necessària per a la correcta coagulació de la sang.
Propietats antioxidants: Els diversos compostos aminoàcids antioxidants de l’espàrrec, com ara la glutatió ajuden a protegir les cèl·lules dels danys causats pels radicals lliures.

Conreu de l’espàrrec verd

El cultiu d’espàrrecs és una inversió a llarg termini, fet que amb les cures necessàries, una esparreguera és prou productiva durant set o deu anys.

Per a poder conrear-les, necessitem un espai relativament gran, fet que aquesta planta no conviu còmodament compartint el terra amb altres espècies i necessita un sòl ben drenat, lluminós i amb una aportació nutritiva inicial important. Una vegada plantades les “garres”, les arrels de l’esparreguera d’on naixeran els espàrrecs, que podrem començar a recol·lectar al cap de dos anys, arribant a la màxima capacitat de producció de la planta entre la tercera i la cinquena collita.

Mes: març de 2023