La nova iniciativa “Click and Collect” de El Mercat d’Abastaments de Blanes revoluciona la compra local

Una nova forma d’accedir als productes de proximitat. 

El Mercat d’Abastaments de Mas Enlaire de Blanes està introduint un servei innovador per millorar l’experiència i incentivar la compra de la comunitat local. A partir d’ara, els clients podran gaudir del servei “Click and Collect,” que ofereix una nova opció per adquirir productes frescos i de proximitat. Aquest servei incorpora quatre taquilles refrigerades instal·lades a l’entrada principal del recinte, a les escales d’accés.

L’ús d’aquest sistema és senzill: els clients fan una compra mínima de 15 € a les parades del mercat i poden guardar els seus productes a les taquilles refrigerades. Una característica interessant d’aquest servei és que les comandes poden ser compartides entre diferents parades, oferint als clients una àmplia gamma de productes de proximitat dins del mateix espai.

Procediment per fer la comanda al "Click and Collect" - @mercat_blanes
Procediment per fer la comanda al "Click and Collect" - @mercat_blanes

El Mercat d’Abastaments de Blanes ha implementat aquesta opció amb l’objectiu de millorar l’opció de compra per a aquells clients que no poden accedir al mercat durant l’horari habitual. Aquesta iniciativa també amplia els horaris d’accés als productes, ja que les comandes es poden fer de 9:00 a 11:00 del matí (o fins que les taquilles estiguin completes) i les pots anar a buscar durant un horari més extens. Les taquilles es mantindran obertes de dilluns a divendres fins a les 20:00 h i els dissabtes fins a les 15:45 h.

Amb el “Click and Collect,” el Mercat d’Abastaments de Blanes està apostant per millorar l’experiència de compra dels seus clients. Aquest servei ofereix la comoditat de comprar productes frescos amb horaris flexibles, ajudant a impulsar encara més la compra de proximitat. El “Click and Collect” és una opció emocionant que promet canviar la forma en què la comunitat local fa les seves compres. Si la iniciativa té una bona rebuda, es preveu instal·lar-ne més.

La recuperació de varietats locals de mongeta a la Cooperativa Agrària de la Baixa Tordera

Parlem amb Jordi Torres, el gerent de la Cooperativa Agrària de Tordera sobre les varietats locals de mongeta.

Quines son les varietats de mongeta més genuïnes de l’espai agrari de la Baixa Tordera?

La més reconeguda a nivell popular i gastronòmic és el fesol del ganxet, que actualment està dins la DOP Mongeta del Ganxet. De tota manera, tenim moltes més varietats, que a nivell culinari son tan o més bones.

A banda del fesol del ganxet, les varietats més apreciades i plantades a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera son el fesol del genoll de Crist, els fesols del bitxo, els de la floreta, del sastre, de la neu, els fesols menuts de l’ull ros, els del carai i els fesols d’or i plata.

Digues un avantatge i un inconvenient d’aquestes varietats.

La majoria d’aquests fesols nomes es conreen a Tordera, Malgrat, Palafolls i Blanes. Per tant, tenim un producte d’alta qualitat i exclusiu.

Els desavantatges són els alts costos de producció i la globalització. 

Amb quines altres varietats han hagut de competir els últims temps?

No tenim una competència directa. S’han fet proves a diferents parts de la península i per temes climatològics i per les característiques de la terra les mateixes llegums no han tingut producció, o han sortit productes de molt baixa qualitat.

Hi ha alguna varietat que, pel motiu que sigui, s’hagi perdut completament? 

Segurament n’hi ha vàries, però hem fet un gran esforç per comercialitzar i recuperar varietats tradicionals, i donar-les-hi el reconeixement que es mereixen. 

Hi ha prou sensibilització entre els consumidors per apreciar l’esforç que feu en la recuperació de les varietats locals? 

La veritat és que falta molta sensibilització entre els consumidors, hi ha molta feina per fer…

El cultiu de mongeta a la Baixa Tordera s’ha anat introduint a les rotacions del cereal, o son més comunes a les zones de regadiu? 

Tradicionalment aquí es fan després d’un cultiu de cereal de secà, tot i que el fesol es rega.

Per què els fesols tenen tant valor nutricional?

Perquè contenen hidrats de carboni, proteïnes, fibra i son baixos en greix. Tenen un gran poder energètic, que els fa ideals per a persones amb treballs físics o en època de creixement. Tenen un alt contingut en àcid fòlic i són llegums que no contenen substàncies que generen intoleràncies com el gluten. A més, ajuden a rebaixar el colesterol, milloren el trànsit intestinal i son bons per a persones diabètiques.

Hi ha molta tradició culinària a la zona, amb receptaris específics de mongetes?

Aquí n’hi ha molta de tradició a la cuina, ja que el fesol era un dels aliments que hi havia a les masies del poble i es cuinaven molt sovint; abans no existia la varietat d’aliments que tenim avui en dia, i això ha fet que trobem fesols en moltes receptes.

La Balma: Menjar per emportar de proximitat

Cuina de mercat per emportar amb productes locals de l’Espai Agrari Baixa Tordera.

La Bibiana i en Toni estan al capdavant d’aquest projecte que neix de la il·lusió d’oferir productes locals, preparats amb dedicació i cura.

Després d’haver estat un restaurant consolidat durant 10 anys, la pandèmia els va obligar a reinventar-se i canviar el seu concepte de negoci. No obstant això, tenien una cosa clara: seguir mantenint la seva essència i donar suport als productors locals.

Així va néixer “La Balma, menjar per emportar“, un nou concepte de cuina de mercat que tothom pot gaudir a casa seva.

En Toni cuinant a la Balma
En Toni cuinant a la Balma

Situat a la ciutat de Blanes, La Balma utilitza productes de l’Espai Agrari Baixa Tordera, on combinen la tradició amb la innovació. Els seus menús s’actualitzen cada setmana i treballen amb productes frescos i d’alta qualitat.

Però La Balma no es limita només a oferir plats per emportar, també preparen menús especials per a dinars i sopars d’empreses, fan tallers, i ofereixen un servei de xef a domicili.

Un dels plats de La Balma elaborat amb productes de proximitat

I per si no n’hi hagués prou, s’han pres molt seriosament el lema de “Renovar-se o morir”. És per això que actualment estan canviant d’ubicació per oferir una nova experiència de sabors i un format diferent al públic.

La Balma tornarà a obrir les seves portes l’1 de novembre a C/ Roig i Jalpí 5, molt a prop de la seva anterior ubicació. 

Et convidem a tastar els productes del mercat local i gaudir de la seva proposta culinària única.

Èxit rotund dels Shows Cookings “Anem a Plaça”, una iniciativa de tastets gratuïts i venda, amb els productes de la Baixa Tordera

Blanes promou el consum de productes de l’Espai Agrari Baixa Tordera en una sèrie de Show Cookings i tallers de cuina, on la gent pot tastar de primera mà els productes de la terra i els pot replicar a casa seva.

L’Ajuntament de Blanes està a punt de tancar amb èxit la seva innovadora iniciativa “Anem a Plaça!” en col·laboració amb els productors i productores locals.

Una experiència que promou l’adquisició de productes de la zona i ha aconseguit una gran expectació des de la seva primera sessió.

“Anem a Plaça” consisteix en una emocionant experiència culinària que busca recolzar el producte de la nostra terra i del mar, i donar a conèixer la marca “Blanes Arran de Mar”.

Compta amb el suport dels pagesos i pageses del Mercat de Fruites i Verdures del Passeig de Dintre, les parades del Mercat d’Abastaments de Mas Enlaire, i Es Portal de la Plaça dels Dies Feiners.

La iniciativa ha començat amb un gran èxit, i ja s’han desenvolupat durant aquest any, quatre sessions de les sis programades. Cada divendres d’inici de mes les cuineres del portal “Kilometre0” Montse Verdaguer i Júlia Navarra, cuinen en directe des dels mercats de Blanes un menú compost per dos plats amb productes de la zona.

Tastets gratuïts i tallers de cuina a l'abast de tothom

A més de poder fer un tast del resultat final, s’ofereix un kit de productes i un full perquè qui vulgui, pugui anar a cada parada a buscar els diferents ingredients i replicar la recepta a casa.

Aquest projecte no només dóna vida el mercat, sinó que també dóna suport tant els pagesos i pageses, com els mercaders.

Encara queden dos Show Cookings programats, un tindrà lloc aquest divendres 6 d’octubre al Mercat de Mas Enlaire, i l’últim el pròxim 3 de novembre al Mercat de Fruites i Verdures del Passeig de Dintre. Tots dos des de les 11 del matí fins a les 2 del migdia.

L’Ajuntament de Blanes, a través del Departament de Promoció de la Ciutat, està patrocinant aquesta experiència dins del marc dels ‘Projectes Singulars’ de la Diputació de Girona XSLPE (Xarxa de Serveis Locals de Promoció Econòmica).

Amb ‘Anem a Plaça!’, l’Ajuntament de Blanes es converteix en un promotor de la gastronomia local, encoratjant els residents i visitants a gaudir dels productes frescos i sostenibles de la zona.

Josep Soms: “El canvi climàtic i la sequera són una realitat que ha vingut per quedar-se. Per tant, nosaltres el que hem de fer és conviure amb això i anar posant les eines necessàries perquè l’impacte sigui el menor possible. “

Una conversa amb Josep Soms, pagès de Malgrat de Mar que implementa estratègies per fer front a la sequera, i ens parla sobre la situació agrària actual.

La sequera i els efectes del canvi climàtic formen part de la nova quotidianitat de l’agricultura. Esteu preparats per fer front a aquesta situació?

El canvi climàtic i la sequera són una realitat que ha vingut per quedar-se. Per tant, nosaltres el que hem de fer és conviure amb això i anar posant les eines necessàries perquè l’impacte sigui el menor possible. De fet, nosaltres, ja fa uns quants anys que vam tenir aquest problema derivat de la sequera, amb la intrusió de l’aigua de mar en els pous que estaven més a primera línia de la costa, degut sobretot a aquesta explotació tan gran que hi ha de l’aqüífer de la Tordera. Ja fa anys que convivim amb aquesta situació i la veritat és que l’única possibilitat que tenim és ajustar-nos i aclimatar-nos a les diferents situacions.

La Baixa Tordera és un espai especialment sensible davant d’episodis de sequera?

Sí, és un espai especialment sensible perquè és un lloc on hi ha hagut un creixement urbanístic molt gran en els últims anys i amb l’aqüífer de la Tordera que, ja fa molts anys que està sobreexplotat. Tot això s’ha vist perjudicat en els darrers anys.

Sí que hi va haver un punt d’inflexió, en el moment que es va fer la dessaladora, doncs va fer que l’aqüífer no s’explotés tant. Però tot i això l’aigua escasseja sobretot en aquests moments d’estiu en el qual hi ha tantíssima població.

I és una situació que no és nova d’ara o dels últims anys, sinó ja fa bastants anys que ens hi trobem i que fins i tot anys enrere va ser més greu.

Fins a quin punt caldrà plantejar fer canvis al tipus de cultiu per adaptar-se millor a la situació? A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera hi ha molt més cultiu de regadiu que de secà actualment.

El que hem fet d’una manera progressiva és anar canviant cultius, i fins i tot varietats de cultius, per adequar-nos a aquesta nova situació de restriccions d’aigua. Per exemple, en els cultius de tomàquet tendim a fer varietats que són menys exigents d’aigua, com per exemple el tomàquet de sucar, que és un tomàquet que aquí se’n fa bastant i és un cultiu que més aviat vol menys aigua que altres cultius de tomaquera.

També altres cultius com per exemple la carbassa o els llegums, que potser anys enrere no se’n feien tant, sobretot a les èpoques més d’estiu, i ara és un cultiu que se’n va veient d’una manera més regular.

També hi ha canvis en el cereal. El blat de moro s’ha anat substituint per altres cultius com el sorgo que és menys exigent amb l’aigua. És una realitat que l’anem veient i, per tant, els pagesos hem de fer el possible per tenir cultius que no hagin de patir tant.

Us heu vist obligats a fer canvis en els règims de reg dels vostres cultius? O preveieu que caldrà fer-ne a curt termini?

Fa uns quants anys que estem instaurant noves tecnologies per aprofitar al màxim els recursos hídrics. En aquest sentit, fa temps que, a través de la cooperativa Conca de la Tordera, s’han instaurat una sèrie de sondes de reg que el que fan és determinar en tot moment quines necessitats hídriques tenen les tomaqueres o les plantes en general.

Un programa informàtic determina quin és el reg que li hem donar i quina durada ha de tenir perquè sigui el màxim eficient possible, és a dir, perquè no es llenci gens d’aigua. En aquest sentit, doncs, totes aquestes mesures els hem anat aplicant i la veritat és que en quatre anys, amb la mateixa superfície hem reduït en general entre un 30 i un 40% el consum de l’aigua.

La gestió de l’aigua i el seu us eficient és un fet que comença a l’administració que legisla, i acaba als camps de conreu, amb l’aplicació que en feu els professionals de l’agricultura. Hi ha bona entesa entre vosaltres?

Sí, la veritat és que hi ha una bona entesa. És a dir, tant l’administració com nosaltres som conscients de la situació que hi ha. L’administració ha de vetllar perquè s’estalviï el màxim d’aigua possible i nosaltres som els primers interessats en que hi hagi un equilibri i que puguem continuar cultivant.

Fins i tot l’administració ens truca setmanalment per saber com està la situació dels pous. Tots plegats som conscients de la situació complicada que tenim, pel que hi ha ganes de col·laborar.

La manca d’aigua és sinònim inequívoc de baixada de la producció, i per tant d’augment del preu final de cara al consumidor?

Sí, correcte. És a dir, el fet que hi hagi menys aigua o s’hagin de fer cultius alternatius vol dir que pot generar un encariment d’aquesta producció. Pot generar també que el consum de determinats articles vingui d’importacions, perquè aquí s’han deixat de fer o perquè la producció ha baixat moltíssim i això és una realitat que, és clar, és plausible en determinats articles per a molts consumidors.

Un clar exemple és el cas de l’oli. La producció de tots aquests cultius que depenen quasi directament de les pluges o de l’estat de la sequera i no s’han pogut regar quan tocava o no han tingut l’aigua necessària quan tocava, baixa. I, quan la producció baixa, doncs, per efecte de la demanda, hi ha increment de preu.

Hi ha prou consciència entre els consumidors d’aquesta conseqüència?

Jo crec que sobretot un temps cap aquí la gent ha anat prenent consciència de tot plegat. Els consums domèstics també s’han vist restringits en els últims temps. Per tant, el tema de la sequera és un tema que la gent l’entén.

La falta de subministrament, o bé la falta de producte, fa incrementar el preu per l’efecte d’oferta i demanda o bé perquè s’haurà d’importar, segons quin tipus de mercaderia. I, és clar, evidentment això suposa preus més elevats. Però penso que sí, que és un tema que la gent en pren consciència.