Ramon Font: “La meva afició a les maquetes va començar amb figures vinculades a l’ofici de pagès”

Ramon Font, nascut a Malgrat de Mar i fill de família pagesa, és un gran enamorat de les maquetes. Ja de ben jove, durant les tardes d’hivern, quan la feina al camp s’acabava abans per falta de llum, estudiava figures que li cridaven l’atenció per poder reconstruir-les. La seva afició per crear objectes d’alumini i fusta es va anar coneixent entre els ciutadans de Malgrat i fins i tot ha aconseguit que una de les seves maquetes, la gran Galera Reial, estigui exposada a Madrid. Avui en Ramon, el pagès de les maquetes, ens obre les portes del seu taller per parlar-nos sobre aquesta afició tan peculiar. Aprofitem l’ocasió per parlar sobre el seu passat com a pagès al Pla de Grau, una de les zones agrícoles més productives de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

D’on sorgeix l’afició de construir figures de maquinària agrícola en miniatura?
Des de petit que m’agrada construir coses petites i amb fusta. Quan exercia de pagès als horts que tenia la meva família aprofitava les tardes d’hivern, quan ja no hi havia llum per poder treballar al camp. Però des que estic jubilat, ara farà vuit anys, que m’hi dedico a temps complet. Tinc temps per continuar construint figures en miniatura: maquinària de camp, però també catedrals, vaixells, peces de Lego reproduïdes amb fusta…

És una activitat que practica individualment o en grup?
En Josep Maria Marquès és el company que m’ajuda a buscar plànols i fotos de les figures que vull fabricar. Ell es mou molt millor que jo per internet i m’ajuda a trobar tot el que em fa falta amb l’ordinador. En Josep no construeix les figures, tanmateix m’ajuda a buscar coses.

Quin és el procés que segueix per construir les maquetes i quin material utilitza?
Primer aconseguim els plànols o les fotos de les figures que volem reproduir. Normalment, ho fem a través d’internet, però altres vegades, com quan vam reconstruir la Sagrada Família, hem anat nosaltres a fer les fotografies. D’aquesta manera, aconseguim veure els detalls. Després calculem les mides que ha de tenir cada peça amb l’ordinador, tenint en compte si ho volem a escala 1/3, a 1/5 o a 1/20. I a partir d’aquí ja anem tallant les peces a mà i construint les figures. Tot el material que uso és fusta. En faig servir de diferents tipus: melis, flandes, noguera. I mai les pinto. Sempre escullo la fusta segons el color que vull que tingui: blanc, vermell, groguenc… No m’agrada pintar, m’agrada jugar amb els colors de la mateixa fusta.

Ramon Font, el pagès de les maquetes
Foto: Ramon Font

Quant de temps triga a elaborar una peça d’aquestes?
Depèn de la maqueta. Per exemple, si són castells grans com la Sagrada Família o Notre Dame, trigo uns sis o set mesos treballant-hi cada dia. Pensa que tenen una mida d’un metre vint, no són tan petits. També tinc una flota de vaixells que mesuren, aproximadament, un o dos metres. Ara tinc la Galera Reial exposada a Madrid. És un vaixell que va existir durant la Guerra de Lepant, la batalla més gran que coneixem de la història de les galeres, i va tenir lloc al mar Mediterrani. Vaig començar amb petits vaixells de pesca i de mica en mica vaig anar fent embarcacions més complexes i plenes de detalls.

Ha fet moltes figures vinculades a l’ofici de pagès també, oi?
Sí, al principi vaig començar a fer maquetes senzilles que no requerien molta precisió. Reproduïa les eines que feia servir al camp com tractors, màquines de sembrar i remenar la terra, remolcs, arades, freses, estripadores, subsoladors… Eren figures en miniatura i estaven fetes amb alumini. Això és el primer que vaig fer quan em vaig jubilar fa vuit anys.

Què l’inspira a l’hora d’escollir la peça que reproduirà?
Jo he dedicat tota la meva vida al cultiu de la terra. Durant anys, preparava el terreny, sembrava, cuidava i collia els aliments dels horts que la meva família tenia en propietat. Em passava els dies al camp i per això les primeres figures que vaig fer van ser les eines agrícoles que veia dia sí i dia també durant la jornada laboral.

Quins aliments cultivava al terreny de la seva família?
Els horts els tenim a Malgrat de Mar i treballem amb la cooperativa Progrés Garbí, una de les principals cooperatives de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Cultivem tota mena de verdura, depèn de la temporada, conreem unes o altres. Ara que jo estic jubilat, és el meu fill qui ho porta tot. Per sort, gaudeix de la feina com jo ho feia, però amb algunes comoditats més gràcies a la tecnologia, que ha avançat molt.

Quin creu que és el millor invent tecnològic agrari que s’ha realitzat fins ara?
Un dels grossos és el tractor, perquè pots enganxar-hi la maquinària que vols fer servir. El tractor ha substituït els cavalls i els burros. La resta d’invencions també han sigut bones i benvingudes; han facilitat molt el treball al camp. El que fa el meu fill al camp no és el mateix que feia jo. Fa molta feina, però d’una altra manera, per sort. Jo ho havia de fer molt manual i ara hi ha el traspalat, el tractor que tragina… Ha canviat tot molt.

Creu que l’estima a la terra i l’ofici d’agricultor s’està perdent?
No s’està perdent, jo diria que està pràcticament perduda. Això no hi ha qui ho ressusciti ja. Quan jo vaig començar a treballar aquí a Malgrat amb el meu pare érem unes 280 famílies que vivien del camp de Pla de Grau. I ara puc comptar les famílies que s’hi dediquen amb els dits de la mà. I un dels dits és el meu fill. Els dos o tres pagesos més que hi ha quan es jubilin… això se n’anirà en orris. Aquí no quedarà ni l’apuntador. 

Foto: Ramon Font

Per què que s’ha abandonat el camp i l’ofici de pagès?
Perquè ara hi ha empreses que es dediquen a cultivar aliments de manera industrial i nosaltres, els petits pagesos, no podem lluitar contra els seus preus. Ells tenen propietats enormes i porten al mercat els seus aliments a preus molt baixos. A ells els hi resulta, però a mi no. Com que no podem fer-los front, nosaltres ens anem fonent.

Comprar productes de proximitat pot salvar la petita pagesia?
Els locals que venen els aliments com ara els supermercats volen que els serveixis els productes durant tot l’any. I, per exemple, aquí a la zona on estem nosaltres, de tomàquets només en tenim a l’estiu. A l’hivern, no es poden cultivar per raons climàtiques. Al sud sí que n’hi ha tot l’any, però aquí no. Nosaltres no tenim res a fer amb això. No podem combatre-hi.

Tornant a la teva afició de construcció de maquetes… Quina és la figura de la qual se sent més orgullós?
Orgullós m’hi sento de totes. Tinc una maqueta d’un vaixell que és molt maco, el Mississipí. És un vaixell de vapor que anava pel riu Mississipí, per Amèrica. M’agrada molt. I el que tinc exposat a Madrid, la Galera Reial, també. Fa dos metres i té tres-cents rems.

Més informació:
www.ramonfont.com

Recepta: Calçots en tempura amb romesco

El restaurant Brutal de Blanes és un dels locals gastronòmics que cuinen amb aliments frescos de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Avui, en Ferran Roca, propietari del restaurant, comparteix amb nosaltres aquesta deliciosa recepta elaborada a base d’un dels productes estrella d’aquesta temporada: els calçots.

Ingredients:

  • 4 calçots
  • 3 ous
  • 250 gr de farina de blat
  • 300 gr de farina de cigrons
  • 400 ml d’aigua
  • 250 ml d’aigua de Vichy o aigua amb gas
  • Un polsim de sal al gust
  • Oli
  • Salsa romesco

Elaboració:

1- Netegem bé els calçots perquè no tinguin terra i traiem la primera i segona capa.

2- En un bol barregem els ous, les farines i l’aigua sense deixar ni un grumoll.

3- Aclarim la massa amb l’aigua de Vichy fins que quedi més aviat espessa.

4- Afegim els calçots ja tallats dins la massa i barregem.

5- Coem els calçots al forn, dins d’una bossa al buit amb oli i sal, a 18 min a 100ºC amb vapor.

6- Traiem els calçots del forn i emplatem. Només faltarà afegir una mica de salsa de romesco al plat per acompanyar els calçots. Bon profit!

A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera trobaràs aliments de proximitat i de temporada com ara aquests calçots que el xef del restaurant Brutal ha utilitzat per elaborar la tempura. Aquesta i moltes altres fruites i verdures de tardor les pots adquirir a través de les cooperatives agràries que treballen a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, les agrobotigues i altres comerços locals de la zona que venen productes de proximitat.

Més informació:

https://www.brutalcostabrava.com/

Unió de Pagesos engega el projecte Terra Pagesa per apropar els aliments de Km0 a la ciutat

Unió de Pagesos, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, ha posat en marxa el projecte Terra Pagesa, una iniciativa que té per objectiu la comercialització i distribució d’aliments de proximitat, provinents de l’agricultura familiar de Catalunya, a la capital catalana. 

La prova pilot, que es va iniciar a finals de novembre i durarà tres mesos, consisteix a distribuir els productes agrícoles de setze productors i productores d’horta a set comerciants de sis mercats municipals diferents. Entre les empreses productores, hi destaca l’Horta Ecològica Pla de Munt i Mas Roca, dos negocis familiars situats a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, concretament, a Palafolls. 

Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Sindicat i administració preveuen desenvolupar el projecte durant el 2022. Avui dia, Terra Pagesa compta amb noranta productors i productores interessats a participar en la següent fase del projecte, que resideix en l’ampliació de l’oferta de productes. A part de fruita i verdura, també es vol proporcionar oli, fruita seca, vi, mel, ous i productes làctics, entre d’altres. 

Unió de Pagesos també ha creat un lloc web tipus marketplace perquè les persones compradores puguin fer les comandes directament a les persones productores. La traçabilitat i la garantia sobre l’origen del producte són elements clau del projecte. Per aquest motiu, els consumidors i consumidores podran escanejar un codi QR situat a les estaques del punt de venda que els indicarà quin pagès o pagesa ha cultivat el producte que està comprant.

Foto: Terra Pagesa

Unió de Pagesos adreça aquest instrument a la petita i mitjana pagesia, tant de producció ecològica com convencional. El sindicat no actuarà d’intermediari sinó de facilitador d’una relació comercial directa entre producció i comerç amb l’objectiu de garantir un preu just, tant per al productor, com per al consumidor final. Amb aquest circuit curt de comercialització, l’únic intermediari serà el comerciant de la botiga de barri o del mercat municipal on es compren els aliments.

Terra Pagesa 

Terra Pagesa és una iniciativa que neix de la necessitat d’apostar per un canvi de model alimentari que tingui per pilars el reforçament de la pagesia catalana, el suport al comerç local, la qualitat alimentària, la garantia de l’origen dels productes i la sostenibilitat ambiental i territorial. Terra Pagesa compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona i, des del sindicat, s’està treballant perquè altres administracions col·laborin amb el projecte.

Més informació:

https://www.terrapagesa.cat/ca

Els alumnes de Producció Agroecològica de Malgrat de Mar implementen franges florals pel control biològic de plagues

Els alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Producció Agroecològica de l’Institut Ramon Turró i Darder (Malgrat de Mar) han implementat franges florals de calèndula a diverses zones agràries de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera amb l’objectiu de controlar i regular de manera biològica les plagues dels cultius. Aquests marges florals, d’uns 50 centímetres d’alçada, són un recurs agrari natural que consisteix a fomentar la biodiversitat útil de la zona per tal d’eliminar les plagues o paràsits que malmeten els cultius de la pagesia. Gràcies a l’aplicació d’aquestes tècniques s’aconsegueix que el nombre de tractaments químics es redueixi i que aquells que s’implementen siguin totalment respectuosos amb el medi ambient. Tot això es tradueix en beneficis, tant per la qualitat del producte que es comercialitza com pel respecte ambiental que suposa. 

En aquest cas, els alumnes del cicle han plantat Calèndula officinalis, una herba que propicia l’aparició de Macrolophus i Lobulària marítima, uns insectes que atrauen unes petites mosques anomenades sírfids. Aquests organismes són els responsables de controlar les plagues de pugó, ja que les larves dels sírfids són les depredadores d’aquest insecte tan comú.

Foto: Institut Ramon Turrró i Darder

Ja fa dos anys que la finca on es desenvolupen els estudis d’aquest grau mitjà compta amb marges florals de boixac. Actualment, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) fa monitoratge d’aquests insectes a les instal·lacions de l’Institut Ramon Turró i imparteix classes teoricopràctiques sobre el control biològic de plagues i l’ús de fongs beneficiosos per a les plantes. Aquestes tècniques són molt complexes i necessiten un coneixement tècnic elevat per tal de saber mantenir l’equilibri entre depredador-presa. La finca, que compta amb un altre sistema de reserva de biodiversitat en forma de tanca vegetal, també rep les visites d’especialistes de la Federació Selmar (Santa Susanna), experts en la gestió i recerca de tècniques alternatives al control químic de plagues.

Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica

El CFGM Producció Agroecològica forma part de l’oferta acadèmica de L’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar. Aquests estudis que es distribueixen en dos cursos acadèmics tenen per objectiu capacitar l’alumnat a obtenir productes agropecuaris ecològics de qualitat amb tècniques agrícoles i ramaderes que millorin la biodiversitat, l’estabilitat del medi ambient i la fertilitat del sòl.

Per ampliar informació sobre les franges florals pel control biològic de plagues que du a terme l’Institut Ramon Turró i Darder, podeu contactar amb Xavi Fontanet, responsable del Departament de Formació Agrària a xavi.fontanet@iesmalgrat.cat.

Impulsat pels municipis:

Tordera
Palafolls
Malgrat de Mar
Santa Susanna
Blanes

Amb el suport de:

2022

Copyright Espai Agrari Baixa Tordera. Política de protecció de dades. Avís Legal. Cookies.