Els boscos del Montnegre es preparen per a l’estiu

L’Associació de Propietaris ja ha realitzat els treballs forestals de prevenció d’incendis

Els cinc municipis de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera formen part de la llista de municipis amb alt risc d’incendi forestal que el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya ha publicat per a aquest estiu 2022.

Des de fa ja uns anys, l’Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor promou la realització d’infraestructures de prevenció contra incendis abans de l’arribada dels mesos més càlids i secs. En aquest sentit, s’ha realitzat un tractament del sotabosc, que no s’ha eliminat al cent per cent, sinó que se n’ha fet una cura selectiva perquè “hi ha espècies forestals que viuen en aquesta malesa, i que interessen per a la conservació de la biodiversitat”, explica Xavi Solanes, gerent de l’agrupació.

En els darrers anys, el comportament dels incendis en aquesta zona ha anat evolucionant, fet que ha afectat la necessitat de dissenyar noves eines per protegir els boscos.

Els boscos del Montnegre compten amb les Àrees de gestió prioritària (AGP) que recomana la Diputació de Barcelona. Es tracta de zones estratègiques on fer actuacions de gestió forestal des d’on canviar la tendència de combustió i prevenir grans incendis forestals. Aquestes àrees han estat definides dins l’àmbit territorial de l’Associació de propietaris forestals amb l’objectiu d’actuar de manera conjunta i optimitzar les inversions.

Es tracta del que habitualment anomenem “neteges forestals”, però insisteix Solanes en que no ho és “perquè no es retiren residus, sinó que es fa una reducció de les matèries naturals que actuen com a combustible en cas d’incendi”.

Dins el sistema d’AGP, al Montnegre es dona especial rellevància als Punts Estratègics de Gestió (PEG), zones adaptades amb els seus corresponents accessos perquè els bombers puguin dur a terme maniobres d’atac i contenció per limitar l’afectació dels possibles incendis forestals de manera fàcil, ràpida i segura.

Abans d’iniciar aquestes accions, comenta el gerent de l’agrupació, “trobàvem un bosc sense gestionar, ara, en canvi, l’hàbitat té una millor resiliència”. Gràcies a aquestes accions, no només es minimitza el risc d’incendis, però també les possibilitats que el bosc sigui afectat per una plaga o una malaltia; de la mateixa manera, es redueix l’estrès hídric de la zona en alleugerir la competència per l’aigua.

Aquestes accions s’han pogut dur a terme gràcies al finançament dins d’un pla marc de la Diputació de Barcelona. De totes maneres, els propietaris costegen una part dels treballs forestals: “volem fer aquest treball amb propietaris que estiguin conscienciats i entenguin que fer-ho és necessari i té un preu”, conclou Xavi Solanes.

#AgendaEABT: Setmana de la Natura

Gaudeix de més de 20 activitats per a tots els gustos i públics que s’han organitzat dins l’EABT!

La Setmana de la Natura se celebra a Catalunya entre el 22 de maig i el 5 de juny amb més de 300 activitats arreu del territori d’accés lliure i gratuït, organitzades per diferents associacions, fundacions, ajuntaments, escoles o empreses.

Aquestes dates coincideixen amb les dues setmanes que passen entre el Dia Internacional de la Diversitat Biològica i el Dia Mundial del Medi Ambient per celebrar que “La natura ens dona vida”, tal com indica un dels lemes de l’organització. Així doncs, l’objectiu d’aquestes activitats és recordar i reflexionar sobre el fet que protegir el medi ambient repercuteix positivament en la vida humana: per salut, pels recursos que ens proveeix i sustenten la nostra economia, per qualitat de vida, seguretat alimentària…

La Setmana de la Natura és una iniciativa de la Xarxa per a la Conservació de la Natura, una entitat sense ànim de lucre que agrupa 173 organitzacions catalanes (associacions, administracions públiques, universitats, fundacions…) amb la missió de promoure la conservació del patrimoni natural, paisatgístic y cultural, així com promocionar la gestió sostenible del territori, a través de la implicació social i la participació activa.

Dins l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, ajuntaments i entitats han organitzat una quinzena d’activitats per a tots els gustos i públics: des de tallers infantils i passejades guiades, a xerrades especialitzades. Us animem a participar!

Descobreix les activitats a les quals pots participar a prop de casa:

Tordera

Taller: ‘Construïm una Mini Biblioteca per als parcs municipals’

Dia i hora: Dilluns, 30 de maig.
De 17:30 a 19:00h.

Lloc: Parc de la Sardana (Tordera).

Públic: Infantil i familiar.

Organitza: Ajuntament de Tordera.

Sortida guiada de descoberta de l’estany de Can Torrent: ‘Bones pràctiques per accedir correctament als nostres ecosistemes aquàtics continentals’

Dia i hora: Divendres, 3 de juny. De 17:30 a 19:00h.

Lloc: Punt de trobada al Bosc
de les Escoles (Tordera).

Públic: Obert a tothom.

Organitza: Ajuntament
de Tordera.

Taller: ‘Construïm una Mini Biblioteca per als parcs municipals’

Dia i hora: Dilluns, 30 de maig.
De 17:30 a 19:00h.

Lloc: Parc de la Sardana (Tordera).

Públic: Infantil i familiar.

Organitza: Ajuntament de Tordera.

Plantada d’estels i sopar astronòmic al Parc Prudenci Bertrana

Dia i hora: Divendres, 3 de juny. De 20:30 a 22:45h.

Lloc: Parc Prudenci Bertrana
(Tordera).

Públic: Obert a tothom.

Organitza: Ajuntament
de Tordera.

Gimcana Ambiental: ‘Coneix els Objectius de Desenvolupament Sostenible’

Dia i hora: Dissabte, 4 de juny.
De 10:00 a 13:00h.

Lloc: Plaça de l’Església (Tordera).

Públic: Infantil i familiar.

Organitza: Ajuntament
de Tordera.

Tallers ambientals: ‘Descobrim el món que ens envolta’

Dia i hora: Dissabte, 4 de juny.
De 10:30 a 12:30h.

Lloc: Esplai de la Gent Gran
(Tordera).

Públic: Infantil i familiar.

Organitza: Ajuntament
de Tordera.

Malgrat de Mar

Espigolades per la natura al Maresme Nord

Dia i hora:

Diumenge, 22 de maig a les 10:30h
Diumenge, 5 de juny a les 12:30h.

Lloc: Espai Agrari Baixa Tordera.

Públic: Obert a tothom (cal inscripció prèvia).

Organitza: Espigoladors.

Visita guiada al Pati del Molí de la Sal

Dia i hora:

Divendres, 3 de juny. A les 18:00 i a les 19:00.

Lloc: Pati del Molí de la Sal (Malgrat de Mar).

Públic: Obert a tothom (cal inscripció prèvia).

Organitza: Ajuntament de Malgrat de Mar.

L’objectiu d’aquestes activitats és reflexionar sobre la importància de protegir el medi ambient. Foto: Setmana de la Natura.
L’objectiu d’aquestes activitats és reflexionar sobre la importància de protegir el medi ambient. Foto: Setmana de la Natura.

Visita guiada: ‘Descoberta dels ocells del Pla de Grau’

Dia i hora:

Diumenge, 5 de juny. A les 8:30, a les 10:00 i a les 11:30h.

Lloc: Trobada a la Cooperativa Agrícola (Malgrat de Mar).

Públic: Obert a tothom (cal inscripció prèvia).

Organitza: Ajuntament de Malgrat de Mar i Naturalistes del Montnegre i la Tordera.

La Setmana de la Natura és una iniciativa de la Xarxa per a la Conservació de la Natura. Foto: Setmana de la Natura.

Blanes

Visita ornitològica al delta de la Tordera

Dia i hora: Diumenge, 22 de maig. De 8:30 a 13:00h.

Lloc: Zona d’observació d’aus (Blanes).

Públic: Obert a tothom (cal inscripció prèvia)

Organitza: Ajuntament de Blanes.

Visita guiada a Marimurtra: ‘Tast de biodiversitat’

Dia i hora: 22 de maig / 29 de maig / 5 de juny. De 11:00 a 11:45h.

Lloc: Jardí Botànic Marimurtra (Blanes).

Públic: Obert a tothom.

Organitza: Jardí botànic Marimurtra.

Taller: ‘Aprenem a detectar rastres de nius de tortuga careta’

Dia i hora: Dissabte, 4 de juny. De 11:00 a 12:00h.

Lloc: Platja de s’Abanell (Blanes).

Públic: Infantil i familiar.

Organitza: Ajuntament de Blanes.

Palafolls

Passejada ornitològica pels voltants del Parc del Montnegre i el Corredor

Dia i hora: Dissabte, 28 de maig. De 11:00 a 13:00h.

Lloc: Punt de trobada a la Biblioteca Enric Miralles (Palafolls).

Públic: Obert a tothom.

Organitza: Biblioteca Enric Miralles i Xarxa de Parcs de la Diputació de Barcelona.

Als municipis de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera podràs gaudir de passejades guiades, tallers, xerrades i molt més! Foto: Setmana de la Natura.

Pots descobrir moltes més activitats visitant la web de la Setmana de la Natura!

Dia Mundial de les Abelles: els pol·linitzadors dels nostres conreus

La presència d’abelles a l’entorn és un indicador per garantir la seguretat alimentària

Les abelles, així com altres pol·linitzadors naturals són cada cop més amenaçats per l’activitat humana (com la pol·lució de l’aire) i la presència d’espècies invasores (com la vespa asiàtica), tot i que són imprescindibles per a la nostra supervivència. Cercant el pol·len,  les abelles van de flor en flor, permetent la reproducció de la majoria de plantes,  inclòs, el 70% dels cultius del món; de manera que la presència i conservació d’aquest insecte és vital per a garantir la seguretat alimentària, alhora que preservar la biodiversitat de l’entorn.

Per donar a conèixer la importància de les abelles i donar valor a la tasca que fan dins els diferents ecosistemes, l’Organització de les Nacions Unides va declarar el 20 de maig com a Dia Mundial de l’Abella.

La mel és un producte d’alt valor nutricional que els humans van descobrir fa 8.000 anys.

Alhora que pol·linitzen els nostres camps de conreu, les abelles produeixen un producte d’alt valor nutricional que s’inclou a les dietes humanes a gairebé totes les latituds del planeta: la mel. Es tracta d’un producte que aporta molta energia (unes 300 kilocalories cada 100 grams) a través de sucres simples d’assimilació ràpida, però no conté greixos; i a més, proporciona una gran col·lecció de vitamines i minerals  molt diversos.

Fa més de 8.000 anys que l’ésser humà va descobrir la riquesa de la mel i la va incorporar a la seva alimentació bàsica, però també li’n va trobar altres usos: des dels sumeris a Mesopotàmia fins a l’actual Organització Mundial de la Salut, s’han descrit diversos usos medicinals, com l’alleugeriment natural dels símptomes del refredat, que ha estat provat científicament en infants i adults.

En els 50 dies de vida d’una abella obrera, recorre uns 40 quilòmetres en busca pol·len.  En aquest llarg camí, arriba a visitar més de 7.200 flors i només produirà cinc grams de mel, dels quals se n’alimentarà el rusc. Per a fer un quilogram de mel, doncs, calen 50.000 vols d’abella a un milió de flors diferents; un rusc d’unes 30.000 abelles pot arribar a produir 20kg de mel en un any. En el sector de l’apicultura, es netegen els ruscs de l’excedent de mel que produeixen i que sobrepassa la capacitat de consum de les abelles que l’habiten, per traslladar-la al consum humà.

Control biològic de plagues: una solució respectuosa amb el medi ambient

La federació Selmar treballa per garantir la salut vegetal als conreus de manera natural

Una bona salut vegetal pot ajudar a reduir la fam i la pobresa al món, així com protegir la biodiversitat i el medi ambient i potenciar el desenvolupament econòmic: aquestes són les claus del Dia Internacional de la Sanitat Vegetal (12 de maig) que l’Organització de les Nacions Unides per l’Alimentació i l’Agricultura promou des de 2018.

Segons aquesta organització, fins a un 40% dels cultius de vegetals per a alimentació al món es perden cada any a causa de plagues i malalties de les plantes, fet que afecta altament a la seguretat alimentària (les plantes conformen un 80% dels aliments que mengem) i l’agricultura, que és la principal font d’ingressos d’una part molt gran de la població global.

Tot i que la Federació Selmar (Santa Susanna) es va formar l’any 2002, ja des de l’any 1987, l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) Alt Maresme, que actualment forma part de la Federació, feia  control biològic de plagues a molts conreus de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Es tracta d’un sistema natural de protecció de les plantes davant malalties i paràsits amb organismes vius, que permet garantir una sanitat vegetal òptima als camps alhora que és 100% respectuós amb el medi ambient.

“El control biològic es basa en les relacions que de manera natural es creen entre les diferents espècies d’insectes, de manera que una població controla l’altra i s’estableix un equilibri que evita els danys en els cultius” explica la Montse Martí, assessora i responsable d’assajos de la Federació Selmar. Per això, fan servir espècies autòctones que depreden o parasiten aquells que posen en risc o fan malbé la collita.

Les larves de sírfid s’alimenten de les colònies de pugó, per això els horticultors valoren molt la presència d’aquests insectes. Foto: Federació Selmar

El model de control de plagues realitzat en exclusiu amb productes fitosanitaris (químics) pot comportar diverses conseqüències negatives tant pel conreu com per l’entorn. Martí indica que “d’aquesta manera els insectes agafen resistència i a mitjà o llarg termini, el producte deixa de tenir efectes”. Amb la repetició d’un producte químic es dona un procés de selecció natural que farà que només els individus més resistents sobrevisquin, i així en un temps la plaga s’haurà repoblat tot i que no s’hagin deixat de fer servir els pesticides en qüestió. En canvi, “mai trobaràs resistència de les espècies amb un control biològic de plagues, és un sistema més efectiu a llarg termini”.

Per altra banda, l’ús extensiu de plaguicides químics és altament contaminant per al medi ambient, degradant el sòl, l’aigua i la flora i la fauna de l’entorn: “tota disminució dels químics en el control de plagues suposa un gran avantatge a escala mediambiental”, segueix la Montse. “Per al mateix pagès, el control biològic és també beneficiós per a la seva salut perquè es troba menys exposat a aquests productes químics i, per tant, es redueix la possibilitat d’intoxicació”, conclou. A més, s’ofereix al consumidor un producte més sostenible i respectuós amb l’entorn.

Una de les estratègies de la Federació Selmar que més crida l’atenció és la implementació de marges florals als camps de conreu com a reservoris de fauna útil. Es tracta de plantar flors a les vores dels cultius per afavorir la presència d’insectes beneficiosos per l’horta. Actualment, treballen amb els caps blancs (Lobularia maritima) i calèndules (Calendula officialis), que atrauen els sírsids i els Macrolophus pygmaeus, dos insectes depredadors que pugons i altres plagues.

D’aquests darrers insectes, els Macrolophus pygmaeus, que es descobreixen de manera natural a la comarca, i a la conca mediterrània en general, també en fan cria per poder introduir-los i mantenir-ne una població estable a les plantacions de tomaqueres en hivernacles a l’hivern, un període en què la presència d’aquest invertebrat sol baixar considerablement.

Des de Selmar, asseguren que “avui ja no es contempla cap altre sistema de control de plagues i malalties que no prioritzi el coneixement de l’entorn i la riquesa de la nostra fauna auxiliar”. Per això, fa ja més de vint anys que dediquen gran part dels seus esforços a la participació en projectes de recerca a l’àmbit estatal i europeu, posant a disposició el seu propi centre d’assajos.

Espigoladors: una segona oportunitat per a cada collita

Recuperar una activitat mil·lenària per lluitar contra el malbaratament alimentari i garantir el dret a l’alimentació saludable

Un terç dels aliments produïts per al consum humà es malbaraten en algun punt entre el camp i la taula, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). Només a la Unió Europea, es perden 88 milions de tones de productes alimentaris cada any, fet que té un cost aproximat de 143 bilions d’euros. Es calcula que en el decurs de la producció i processat es genera un 30% dels aliments que són finalment descartats i ningú no podrà menjar.

Alhora, un 10% de la població mundial pateix d’inseguretat alimentària, segons la mateixa FAO. És a dir, amb els aliments que es malbaraten arreu del món es podria erradicar la gana al món tres vegades.

A partir d’aquestes dades, va néixer l’any 2014 i sense ànim de lucre la Fundació Espigoladors a Catalunya, que lluita per l’aprofitament alimentari, fomenta el dret a una alimentació saludable per a tota la població i genera oportunitats laborals per a col·lectius en risc d’exclusió social, a través de diversos projectes i línies de treball.

“A l’edat mitjana i moderna, dones i nens entraven als camps dels agricultors a collir aquelles espigues que havien quedat després de la sega”, explica l’Anna Gras, cap de comunicació de l’entitat, “nosaltres recuperem aquesta activitat amb arrels mil·lenàries per lluitar per l’aprofitament alimentari als camps del sector primari”, segueix.

Les espigoleres (1857) de Jean-François Millet, mostra la tradició d’aquesta tasca.

El sector agrari té moltes pèrdues alimentàries, és a dir, hi ha molts productes que no tenen sortida comercial, ja sigui perquè no compleixen amb determinats calibres, formes i mides i, per tant, no se’ls permet entrar al circuit comercial, o a causa d’excedents de producció i caigudes de preus que fan que a l’agricultor no li surti a compte vendre el producte al preu que se li pagarà.

“El que fem nosaltres és que tenim una xarxa de productors a tota Catalunya que ens truquen quan no poden collir o vendre una part del camp, de manera que organitzem un grup de voluntaris i anem a espigolar per evitar que es perdin tots aquests aliments”, comenta Gras. Actualment, disposen d’una borsa de voluntaris de 2.500 persones que els acompanyen a les diverses accions que fan, en grups d’entre 15 i 25 persones per camp.

La fruita i verdura que recullen “és portada entitats socials que treballen per fomentar el dret a una alimentació saludable, amb la idea que puguin oferir als seus usuaris un producte fresc” explica l’Anna. “El que nosaltres creiem i volem promoure és la idea que garantir el dret a l’alimentació no només vol dir omplir panxes, sinó alimentar-se de manera saludable i sostenible”, segueix. De fet, la major part de fruita i verdura espigolada arriba a la taula d’alguna família en menys de 24 hores, a través dels circuits de distribució gratuïta. En concret, els productes collits a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera són sovint portats al Banc d’Aliments de la província de Girona i al centre Càritas de Blanes.

La fruita i la verdura que recullen els voluntaris es portada a entitats socials com el Banc d’Aliments o Càritas. Foto: Espigoladors, Palafolls 2022.

Com es pot formar part d’Espigoladors?

Tot aquell que vulgui formar part de la borsa de voluntaris, pot accedir al formulari en línia a la pàgina web d’Espigoladors on triar la seva zona i a partir de llavors rebre convocatòries a espigolades properes. Es tracta d’un voluntariat sense compromís d’hores a dedicar-hi, de manera que cadascú pot apuntar-se quan li vagi bé.

A la mateixa web, trobaran informació de contacte tots aquells productors que vulguin donar una segona oportunitat als seus excedents.

Pastura extensiva de xais: carn de qualitat de l’EABT

La pastura extensiva esdevé un model més sostenible que beneficia l’entorn i millora la qualitat del producte

En Jordi Sarabia pastura els seus gairebé 300 xais pels camps i boscos de Blanes, Malgrat de Mar i Palafolls, i ho fa des de fa setze anys. Es tracta d’un sistema de ramaderia extensiva que aporta beneficis a l’ecosistema, impulsa l’ofici de pastor i produeix una carn més gustosa i de major qualitat nutricional.

El seu ramat va començar amb 20 ovelles i ha anat creixent a poc a poc, explica que s’esforça molt “per practicar una ramaderia el més sostenible possible”. Les seves ovelles surten a pasturar cada dia i allà s’alimenten de manera natural, no mengen res de pinso, “només els xaiets que encara no poden sortir al camp, mengen una mica de palla a les hores on les mares no són a prop, però la resta del dia s’alleten”.

La ramaderia extensiva aporta beneficis a l’ecosistema, impulsa l’ofici de pastor i produeix una carn més gustosa. Foto de xai creada per DejaVu Designs - www.freepik.es

Els xais i les ovelles d’en Jordi pasturen gairebé sempre a uns camps on hi ha plantat margall italià, tot i que sovint també passen per zones més boscoses i de tant en tant, detalla, alguns companys i pagesos de la zona li demanen que porti el seu ramat “per netejar el camp d’herbes i per preparar-lo per la següent sembrada”.

Des de fa uns anys, la ramaderia s’ha començat a implementar també com a mitjà natural per a la minimització del risc d’incendis: aquests xais netegen el sotabosc, que en cas de calar-se foc, es converteix en un combustible que crema molt de pressa, propagant les flames i engrandint la zona afectada. En Jordi comenta que “si hi hagués més pastura als boscos i als camps, aquests estarien molt més nets”.

Sobre la pastura extensiva, Sarabia comenta que “no és el mateix tenir els xais estabulats, encara que mengin bé, que treure’ls cada dia al camp, on tenen espai per moure’s i caminar mentre els dona el sol i respiren aire fresc”. I assegura que aquest factor es trasllada directament a la gustositat de la seva carn: “els xais que han crescut en un sistema ramader més tradicional tenen un gust molt més bo i també més valorat pel consumidor”.

Sobre el seu ofici de pastor, Jordi Sarabia observa que “cada vegada n’hi ha menys, de pastors, i la majoria que conec són grans, de més de 60 i 70 anys”, i lamenta que “les noves generacions no volen seguir aquest camí ni heretar els ramats dels seus pares”. Ell diu que “és una feina que t’ha d’agradar molt perquè has de sortir al camp cada dia i has de ser molt constant i atent amb les cures”. Ell va aprendre aquest ofici de ben petit, quan sovint acompanyava un tiet de la seva mare que tenia un ramat, i tot i que després va treballar en diversos sectors abans d’emprendre el seu camí com a pastor, sempre havia estimat el camp i la ramaderia.

Alcarràs: una història de pagesia, tradició i família

La guardonada pel·lícula de Carla Simón ja és als cinemes

L’avi ha deixat de parlar però, ningú no sap per què. Com cada estiu, a Alcarràs, un poble del Segrià més rural, la família Solé cultiva la seva gran extensió de presseguers. Després de vuitanta anys treballant les mateixes terres, la família es reuneix per a fer la última collita.

Aquesta és la sinopsi de l’esperada Alcarràs de Carla Simón, que, guardonada amb l’Ós d’Or de la darrera edició de la Berlinale, per fi arriba als cinemes. A l’entorn de la Baixa Tordera, ja es pot veure als cinemes de Blanes.

Es tracta d’una oda a la terra, l’agricultura, la tradició i el vincle familiar. Simón, que ubica la trama al poble natal de la seva mare, parla de la pertinença a un lloc, alhora que tracta les tensions intergeneracionals dins d’un mateix llinatge i el diàleg amb la superació i la negació de les tradicions. Alcarràs afronta les veritats de la pagesia en un temps de canvis.

 

Escena AlcarràsAlcarràs planteja una crisi familiar entorn la tradició, el vincle i la pagesia.
Foto: Festival de Cinema de Màlaga

El film reivindica la identitat d’un ofici: la pagesia tradicional, arrelada a una terra i els seus fruits. I alhora planteja el dilema moral que es viu actualment a moltes famílies del sector primari; el de com el progrés, a vegades, provoca un sentiment de desarrelament a aquell lloc que és casa, quan comença a difuminar les petjades de la història de la nissaga.

En aquesta ocasió, el setè art reflexiona al voltant del què a la Baixa Tordera tothom coneix de primera, segona o tercera mà: la lluita del pagès per mantenir la dignitat de la seva feina i el seu futur. Simón porta les càmeres a la terra per narrar una història com de ben segur se’n poden trobar a les nostres comarques.

A aquest patiment, hi contrasta la joia del treball en equip, els dinars familiars al voltant d’una cassola de cargols a la brasa i el joc dels infants a l’horta. Simón ha volgut compartir amb l’espectador una història universalment natural que deslliga una colorida paleta d’emocions, empaties i reflexions.

 

Temporada de maduixes: la dolçor del Maresme

Els secrets del conreu ecològic de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

 

La maduixa del Maresme és un dels orgulls del nom de la comarca

Amb el seu vermell intens, gust dolç amb un to àcid i textura carnosa, ja ho deia Josep Carner als Fruits Saborosos que el seu tast és un trosset d’infància.

En Miquel Riera de l’Horta Pla de Munt porta molts anys fent conreu ecològic de maduixes. Sobre el secret de la qualitat de les varietats més freqüents al Maresme, l’Albión i la Pájaro, diu que “físicament són més madures: tenen molt sucre i, per tant, són més gustoses”, però que alhora, “són molt menys comercials”.

Comparant la maduixa del Maresme amb altres varietats, Riera explica que “les de Huelva, per exemple, són varietats que han d’aguantar molts dies i molts quilòmetres per arribar al seu consumidor final i s’han d’agafar un punt més verdes”, en canvi, la major part de la collita de la Baixa Tordera és per una distribució de proximitat, el que permet portar-les en molt poc temps de l’horta a la taula.

“La collita de la Baixa Tordera és per una distribució de proximitat: es porten de l’horta a la taula.”

El secret és al terra

Gràcies a una orografia de muntanya mediterrània i el seu microclima, l’horta maresmenca produeix unes maduixes de qualitat envejable. Se solen conrear en terrenys en pendent, de manera que tant el fruit com la planta reben una major incidència de llum solar. L’Horta del Pla de Munt és un conreu ecològic: “tot i que es va perdent, molts agricultors encara conreem a terra perquè, a banda del clima, la salabror del sòl també afecta el gust i la qualitat de les nostres maduixes” explica el seu propietari.

Pel que fa al gust del producte, també influeix positivament el fet que el conreu ecològic no pugui dur adobs químics. “Aquella maduixa i aquella planta es nodreixen del que tenen al camp i creixen a un ritme més lent, depenent de la combinació de sòl, aigua, temperatura i minerals naturals, el que dona com a resultat un fruit amb molta fibra que aporta gustositat”, relata en Miquel Riera. “La diferència amb una maduixera que ha crescut més ràpidament és que la fruita d’aquesta tindrà molta més aigua, però amb molta menys fibra”, conclou.

El conreu ecològic no només aporta un valor i un gust afegit al producte agrari, sinó que també esdevé un model més sostenible per al medi ambient. En Miquel Riera explica que “els químics van degradant l’espai; degraden la fauna i la terra i contaminen l’aigua” i defensa que “un cultiu ecològic, ben portat, treballa en simbiosi amb l’entorn” de manera que l’agricultor l’ha de respectar per obtenir-ne el fruit: “per què el rendiment que vols treure d’una terra sigui correcte, l’has de cuidar i mimar i quan treballes així, les coses no es fan malbé”.

“El cultiu ecològic treballa en simbiosi amb l’entorn, de manera que l’agricultor l’ha de respectar per obtenir-ne el fruit”

Riquesa nutricional

Nutricionalment, la maduixa del Maresme és una fruita molt lleugera i fàcil de digerir, rica en vitamines i propietats antioxidants. De fet, 100 grams de maduixes contenen més vitamina C que una taronja, un component nutritiu absolutament necessari per a la formació del col·lagen que trobem als nostres ossos, pell i glòbuls vermells, i que, a més, afavoreix l’absorció del ferro i reforça les defenses.

Si us ha entrat ganes de tastar-les, les maduixes de l’Horta del Pla de Munt podeu comprar-les a l’agrobotiga de la seva finca a Palafolls, que pots visitar de dilluns a dissabte, i on podràs descobrir una gran varietat de productes de collita ecològica i pròpia.

Foto: Horta Pla de Munt

Evitar el malbaratament

Les maduixes del Maresme són una fruita boníssima, però una mica delicada, de manera que s’han de consumir tan aviat com es pugui una vegada adquireixen el punt òptim de maduració i el pagès us les porta a taula. Ací us deixem un parell de consells per evitar-ne el malbaratament. Si no les consumireu el mateix dia que les heu comprat, guardeu-les al calaix de la verdura de la nevera en un recipient ampli perquè respirin bé; sense rentar-les ni treure el peduncle, això ho farem en el moment de preparar-les per evitar que agafin humitat i es malmetin abans d’hora.

Com aprofitar unes maduixes que han passat el punt de maduració? Si no heu pogut consumir-les totes en el seu millor moment, en Miquel Riera recomana fer una melmelada: “amb sucre i la fruita fas un bany maria i pots guardar-ho a la nevera tot el temps que vulguis!”. També en podeu fer vinagretes i amaniments, confitures, pastissos i batuts!

Hi ha infinites maneres de gaudir al màxim de la riquesa d’aquest fruit, perquè, recuperant el poema de l’inici, “el món, en meravelles i jocs atrafegat, és petit i vermell i fresc com les maduixes”.

Faves i pèsols: les delícies de la temporada

Hortalisses Pi ens regala la seva recepta de sípia amb pèsols!

Per Santa Creu, faves i pèsols per tot arreu. Som en plena temporada de pèsols i faves, dos dels productes que situen l’Espai Agrari de la Baixa Tordera en el mapa gastronòmic per la seva qualitat i versatilitat.

Un dels agricultors que treballen el camp per proveir aquestes delícies és en Simó Pi, d’Hortalisses Pi. L’especialitat del seu cultiu a Santa Susanna és el pèsol llàgrima, que produeix de manera natural amb control biològic de plagues, un tema molt interessant que tractarem en els propers articles d’aquest mes.

El secret d’aquests llegums maresmencs és, diu, que “es cultiva molt a prop del mar” i, per tant, hi arriba la salabror: “això fa que endolceixi el fruit”. Comenta que “el microclima que es crea aquí al Maresme” també és un factor que ajuda a incrementar la qualitat del pèsol i la fava que s’hi conrea.

Fa més de dos mil anys, els grecs ja coneixien la riquesa nutricional de les faves i els pèsols, que tot i ser llegums, comparteixen també algunes característiques amb les verdures.  Són dos productes baixos en greixos, però rics en vitamines del grup B i C, proteïnes, hidrats de carboni d’assimilació lenta, fibra i minerals com el calci, el ferro o el potassi.

Alguns dels seus efectes més positius per a la nostra salut són la capacitat de retenir el colesterol “dolent”, evitant que sigui absorbit per l’intestí i passi a la sang; i el control dels nivells de sucre, gràcies als hidrats de carboni complexos, que es van convertint a poc a poc en simples, de manera que s’eviten les pujades ràpides de glucosa en sang, mentre es manté la sensació de sacietat. A més, la fibra que contenen, sobretot a la pell, augmenta el moviment dels budells i evita l’estrenyiment.

Sobre el seu cultiu, en Simó Pi explica que “al pèsol i la fava no li agrada gaire la calor”. La collita que estem menjant ara es va plantar al novembre; i aquesta és molt més productiva que la que es treballa d’agost a novembre, gràcies a unes condicions climatològiques molt més fredes que fan créixer una planta més robusta a la que pràcticament no li cauen pas flors abans que surti el fruit.

A Hortalisses Pi, els pèsols que es cullen a la primavera són de cultius a terra i a l’aire lliure, mentre que les collites altres collites s’han produït dins l’hivernacle amb el mètode de cultiu hidropònic amb fibra de coco, per tenir un major control de les característiques climatològiques que afecten el creixement i qualitat de les faveres i pesoleres.I com menjar-los? Doncs la gran versatilitat gastronòmica que aquests dos productes permeten és enorme: crus, saltejats, bullits, estofats, amanits… Però en Simó, que els coneix millor que ningú, ens recomana aquesta recepta de pèsols amb sípia.

INGREDIENTS

  • 1,5 kg. de sípia fresca tallada a daus i la seva melsa
  • 4 tomàquets ratllats
  • 2 cebes trinxades
  • 2 grans d’all tallats a làmines
  • 500 gr. de pèsols frescos sense tavella
  • Brou de peix
  • Oli d’oliva
  • Sal
  • 2 llesques de pa torrat
  • Un grapat d’ametlles torrades

ELABORACIÓ

  1. Preparem la picada: Piquem el pa i les ametlles tot junt en un morter.
  2. En una cassola, daurem lleugerament la sípia amb un bon raig d’oli i hi incorporem la ceba i l’all.
  3. Passats 10 minuts, afegim també el tomàquet, que haurem barrejat amb la melsa de la sípia, i ho deixem reduir uns 20 minuts perquè es cogui bé la sípia.
  4. Afegim uns 4 cullerots de brou de peix, cobrint tota la cassola.
  5. Tan bon punt comenci a bullir, incorporem els pèsols, ho salem i ho deixem coure 25 minuts.
  6. Del mateix brou de la cassola, posem unes cullerades a la picada, barregem i ho introduïm al guisat. Tapem i deixem coure fins que els pèsols estiguin al punt de cocció.
  7. Fora del foc, deixem la cassola reposar una estona i ho tenim enllestit!

Heu quedat amb gana? Hortalisses Pi ven els seus productes de manera directa a la seva finca, i els podreu tastar també a molts dels restaurants de la zona!

Impulsat pels municipis:

Tordera
Palafolls
Malgrat de Mar
Santa Susanna
Blanes

Amb el suport de:

2022

Copyright Espai Agrari Baixa Tordera. Política de protecció de dades. Avís Legal. Cookies.