SORTEIG! Emporta’t 3 lots de productes frescos i de proximitat de l’Espai Agrari Baixa Tordera

Consulta les bases legals i participa en el sorteig d’Instagram de 3 lots de productes de l’Espai Agrari Baixa Tordera 

Participa en aquesta publicació d’Instagram i assaboreix els productes de la nostra terra! 

Bases del sorteig «3 lots de productes frescos i pròxims de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera»

Primer. Objecte 

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera organitza el sorteig de 3 lots de productes frescos i pròxims, a través del seu perfil a Instagram.

En el sorteig podran participar tots els usuaris majors de divuit anys residents a Espanya i amb perfil a la xarxa social Instagram.

L’objectiu d’aquest sorteig és augmentar la comunitat interessada en el contingut de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera, així com premiar la fidelitat dels seguidors i seguidores actuals. Per això es convida a les persones que participen a fer-se seguidor@ del perfil @eabaixatordera. Entre les persones que hi participin es farà un sorteig de 3 lots de productes.

Segon. Organització 

El sorteig «3 lots de productes frescos i pròxims de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera» l’organitza l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera. Les bases que regulen el sorteig es publicaran a l’apartat de notícies del web de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera: https://www.espaiagraribaixatordera.cat

Tercer. Requisits per participar

Per participar al sorteig els i les usuari@s han de:

  1. Ser majors de divuit anys i amb residència a l’Estat Espanyol
  2. Seguir el perfil d’Instagram @eabaixatordera
  3. Tenir perfil a la xarxa social Instagram
  4. Mencionar, en els comentaris del post del sorteig, a un altre perfil d’Instagram que li pugui interessar el contingut de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera.

La participació en el sorteig implica també l’acceptació de les condicions d’Instagram. Es poden consultar les els termes i condicions a l’enllaç -> https://developers.facebook.com/terms

Quart. Calendari 

El període per participar al sorteig comença l’1 de desembre a les 12:00 h i finalitza el 20 de desembre a les 23.59 h.

Cinquè. Condicions

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera es reserva el dret de prendre les següents accions en relació amb les persones que participin al sorteig: invalidar, expulsar, eliminar o no tenir en compte aquells perfils que consideri sospitosos de participació fraudulenta. 

Això inclou intents de registre amb més d’un perfil d’usuari per part d’una persona, creació de perfils falsos o usurpació d’identitat. A més, l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera es reserva el dret de comunicar-ho a la plataforma d’Instagram, perquè prenguin les mesures pertinents. També es reserva el dret d’emprendre accions legals, si fos necessari.

Sisè. Premis, sorteig, acceptació i lliurament

Premis

El sorteig tindrà tres guanyador@s. Cada persona guanyadora s’endurà un lot de productes d’horta de productors i productores que formen part de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera. Cada premi està valorat en 80 € i no és bescanviable per diners. 

Sorteig

Entre totes les persones que participin es realitzarà un sorteig mitjançant la plataforma Easy Promos que triarà de forma automàtica 3 persones guanyadores i 3 persones de reserva, entre els i les participants que compleixin amb els requisits de participació. El dia 22 de desembre de 2023 l’Espai Agrari comunicarà, a través del seu perfil d’Instagram, les persones premiades.

Acceptació

Les persones guanyadores hauran de posar-se en contacte mitjançant un missatge directe d’Instagram (DM) en el termini de 48 hores facilitant un correu electrònic i un telèfon de contacte per tal de confirmar la voluntat d’acceptar el premi i comprovar que compleix amb els requisits de participació.

En cas que el guanyador no respongui en el termini indicat per acceptar el premi, si no compleix totes o algunes de les normes d’aquest sorteig, no vol o no pot gaudir del premi, la persona guanyadora quedarà descartada i es podrà donar, per ordre, a les persones guanyadores en reserva.

Lliurament dels premis

Un cop la persona guanyadora hagi acceptat el premi i s’hagi comprovat que compleix tots els requisits, es trametrà la informació necessària per recollir el premi.

Es premi es recollirà als punts indicats per l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera, en horari comercial. S’exclou l’enviament a domicili dels lots de productes a les persones guanyadores.

Setè. Protecció de dades personals

Els i les participants garanteixen i responen de la veracitat, exactitud, vigència i autenticitat de la seva informació personal. Les dades facilitades per les persones guanyadores s’utilitzaran per a gestionar aquest sorteig.

Vuitè. Responsabilitat 

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera no és responsable de les interrupcions o errors a Internet, als seus perfils a les xarxes socials o a les comunicacions electròniques.

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera exclou qualsevol responsabilitat pels danys i perjudicis de tota naturalesa que puguin deure’s a la utilització indeguda dels continguts per part dels usuaris, i, en particular, a la suplantació de la personalitat d’un tercer.

Instagram està exempt de tota responsabilitat en relació amb la promoció i la participació dels usuaris i usuàries en aquest sorteig. 

Novè. Acceptació i modificació d’aquestes bases

La participació en aquest sorteig implica l’acceptació d’aquestes bases en la seva totalitat. Es reserva al criteri interpretatiu de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera la resolució de qüestions que puguin derivar d’aquest sorteig.

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera es reserva el dret, en qualsevol moment, a introduir canvis en la mecànica o funcionament d’aquest sorteig i/o finalitzar-lo de forma anticipada si fos necessari per causa justificada i sense que d’això pugui derivar-se cap responsabilitat. Aquests canvis es comunicaran a través del perfil d’Instagram i els mitjans que siguin necessaris. 

Desè. Interpretació de les bases i resolució de conflictes

La interpretació d’aquestes bases es regeix per la legislació espanyola. Per a resoldre qualsevol controvèrsia, que resulti de la interpretació o compliment d’aquestes bases, és competent la jurisdicció dels tribunals del domicili de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera.

“Connecta amb la terra”: Nova senyalització de benvinguda a l’Espai Agrari Baixa Tordera

Les noves senyals de benvinguda de l’Espai Agrari Baixa Tordera que s’estan instal·lant informen que s’accedeix a un espai agrari gestionat 

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera ha iniciat la instal·lació d’un conjunt de senyals de benvinguda a l’Espai Agrari, repartides pels 5 municipis que en formen part.

Aquestes senyals, formades per plafons informatius i amb el lema “Connecta amb la Terra”, tenen per objectiu donar a conèixer a la ciutadania que s’accedeix a un espai agrari gestionat i transmetre, alhora, els valors d’aquest territori. En total s’instal·laran enguany 10 senyals, i aquesta acció forma part del pla d’actuació de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Fer visible l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a la ciutadania és una de les línies estratègiques del Pla de Gestió i Desenvolupament d’aquest espai agrari, i la instal·lació d’aquesta senyalització enforteix el vincle entre la ciutadania i el territori, i contribueix alhora a fer visible i valorar la tasca de la pagesia.

Tardor a l’Espai Agrari Baixa Tordera: Descobreix els sabors de temporada

Els sabors de la tardor a les cooperatives de l’Espai Agrari Baixa Tordera

Amb la tardor ben entrada, les cooperatives locals ofereixen una gamma variada de productes de KM0, enfortint la xarxa alimentària de proximitat i amb suport directe a la pagesia local. Les campanyes agrícoles actuals són una oportunitat d’abastir-se de productes frescos, saborosos i de proximitat, fomentant un consum responsable i donant suport a l’economia local. És per això que hem parlat amb ells per saber quins productes actualment són els que podem trobar de temporada:

Agrària Baixa Tordera – Jordi Torres, el gerent de la cooperativa, destaca les explotacions bovines de llet, però també comparteix la riquesa de la tradició de fesols a Tordera. Aquesta collita és més que una font d’aliments, és una tradició profundament arrelada a la cultura local. Antigament, amb la collita de fesols al novembre es pagaven els arrendaments de les finques i era una font d’ingrés extra per les cases. Actualment, els fesols més apreciats i propis de Tordera són: Els fesols de ganxet, el de genoll de crist, el del bitxo, de sastre, de la neu…

La cooperativa Agrària Baixa Tordera també compta amb socis apicultors que enriqueixen la gamma de sabors locals, oferint mel amb matisos únics gràcies a la vegetació variada del territori.

Fesols del Sastre - Blanes | Patxi Uriz

Cooperativa Progrés Garbí – Eduard Gallifa, membre del departament tècnic de la cooperativa, resalta la seva oferta de col, coliflor, bròquil, api, ceba i altres verdures locals destaquen per la seva frescor i qualitat. L’arribada imminent de les faves i la batuda del ganxet són moments que defineixen la tardor a la cooperativa.

Cooperativa Conca de la Tordera – Josep Ferrer , gerent de la cooperativa, ens diu que compten amb una gamma essencial que inclou cols, porros, espinacs i bledes, aquesta cooperativa completa la diversitat de la zona amb productes frescos i de temporada.

Consumir aquests productes no només ofereix un sabor autèntic, sinó que també representa una connexió directa amb el territori, donant suport a la pagesia local i promovent el producte de temporada.

Aquesta tardor, aprofita la varietat de sabors locals i dona suport a les cooperatives i productors de la zona.

Els beneficis de l’espigolada dels camps per a la pagesia

La fundació Espigoladors: Una lluita per l’aprofitament alimentari, una oportunitat per la pagesia i un empoderament per a les persones amb risc d’exclusió social.

La Fundació Espigoladors va néixer el 2014 amb la finalitat de combatre el malbaratament alimentari. Actualment, esdevé una entitat social que recupera l’activitat dels camps de conreu, lluitant contra les pèrdues alimentàries i garantint el dret a l’alimentació. A la vegada, empoderen a les persones en risc d’exclusió social fent que treballin en les labors d’espigolar o en el seu obrador. Sota la marca “Es Imperfect”, han creat un obrador amb uns 25 treballadors, on es transformen les pèrdues alimentàries en productes. La resta d’aliments es porten a entitats socials o a bancs d’aliments per evitar el seu malbaratament.

Però en què consisteix espigolar? Espigolar implica collir els fruits que queden als camps després de la collita general. Amb una xarxa de 3000 voluntaris (tothom s’hi pot apuntar), es realitzen espigolades a l’Espai Agrari Baixa Tordera i altres localitats. La jornada inclou 3 hores d’espigolada amb una parada entremig, convertint-se en una activitat tant física com social.

La Fundació Espigoladors no només és una dinàmica d’espigolada, sinó que també fa una tasca de sensibilització i educació. A través de tallers, xerrades i àrees de recerca, sensibilitzen la societat sobre les pèrdues alimentàries al camp, i el malbaratament alimentari. Segons la fundació s’ha estimat que es perd un terç dels aliments que es produeixen.

La tasca d’Espigoladors també destaca el valor de la pagesia, promovent el consum de productes de KM0 i fent canvis pedagògics per fomentar la cultura d’aprofitament. Col·laborant amb productors de les cooperatives, Espigoladors ha establert una relació amb 10 productors recurrents a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Productors com Antonio Pla i l’Esther d’Hortalisses Pi destaquen l’excel·lent tasca d’Espigoladors, aprofitant els excedents que no es poden vendre per motius estètics o de mida.

Antonio Pla- Productor de Palafolls:

“És una tasca excel·lent, ja que amb les espigolades se n’aprofita gent del que queda al camp i que, en la majoria d’ocasions, no es pot vendre per mida o per aspecte, no perquè estigui fet malbé. Abans tot això es llançava”.

Esther-Hortalisses Pi:

“Fins que van aparèixer els espigoladors nosaltres fèiem la donació dels excedents a Càritas Malgrat i Càritas Santa Susanna. Ho seguim fent, però quan tenim un excedent molt gran truquem a la Fundació Espigoladors perquè ho vinguin a recollir”.

Els voluntaris que han realitzat espigolades com Montserrat Montià i Carme Vaquer destaquen la satisfacció d’aportar a la comunitat, evitant el malbaratament alimentari i aprenent sobre l’entorn natural.

Montserrat Montià – Premià de Mar – Voluntària:

“Una activitat en plena natura, envoltada de gent fabulosa, col·laborant a portar aliments a qui més ho necessita, evitant així el malbaratament alimentari i aprenent moltíssim sobre el camp. És molt gratificant!”

Carme Vaquer – Lloret de Mar – Voluntària:

“Em sap greu que es llenci menjar i espigolar resol una part del problema.”

La fundació espigoladors és una oportunitat per la Pagesia però també una acció social. L’Entitat, els productors i els voluntaris, creen una cadena solidària per combatre el malbaratament, promoure la pagesia i la importància del producte de KM0.

Donant Vida a la Terra: Conversa amb Anna Pasqual, una jove pagesa de la Baixa Tordera

Anna Pascual, portadora d’una tradició familiar de fa gairebé un segle

Anna, ens hauria de sorprendre veure una dona pagesa tan jove?

No, no té perquè. Ser pagesa és una feina com qualsevol altra. Potser sí que hi ha poques dones que s’hi dediquen, i que siguin joves encara menys, però n’hi ha. Tot i que és cert que moltes d’aquestes noies se n’aparten, perquè els propis pares les animen a estudiar.

Situa’ns una mica. La teva família sempre s’ha dedicat a la pagesia? Com ha arribat fins a tu aquest llegat?

La meva família està establerta a Santa Susanna des de 1929, aviat farà 100 anys! Van venir de Tordera, on feien de pagesos a can Pisculet, el mas on va començar la nostra història. I tot aquest llegat ha arribat a mi de part del meu pare, després d’anar passant de pares a fills, hereus i pubilles, fins arribar a avui.

Deus recordar els teus pares i els avis treballant la terra, cultivant i venent els productes. Ara que ho fas tu, quin seria l’aspecte que més ha canviat en tots aquests anys?

El canvi més important al camp ha estat la mecanització. Amb la maquinària es treballa millor, però també han incrementat molt les despeses de manteniment de les màquines. També ha pujat el cost de l’activitat, que s’ha enfilat molt. Abans encara ens quedava un marge de benefici, encara que fos petit, però n’hi havia. Ara, ben res, tot és pagar, pagar i pagar.

Quines son les virtuts de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que permetin desenvolupar-hi la teva activitat?

En el cas de la nostra finca, les principals virtuts son la qualitat de les terres i l’aigua que les rega.

Quins son els productes que més t’agrada conrear?

A mi m’agrada molt l’api. També la ceba, les cols i els bròquils però si em fas escollir un cultiu em quedo amb l’api.

Et dediques a fer mercats també? Com ha canviat el perfil de la clientela?

No en faig de mercats. Però pel que m’arriba de companys que sí que en fan, els clients demanen productes de proximitat, tot i que és car i a vegades no volen, o no poden, pagar-lo.

Es valora suficientment el valor afegit dels productes de km 0?

No, no està prou valorat. Molta gent no vol pagar per productes de qualitat, prefereixen menjar barat i dolent. No valoren l’esforç, ni la procedència del producte, ni com s’ha treballat. És cert que últimament sembla que la tendència està canviant, en el sentit de valorar-ho més, però és un procés que va per llarg.

Tindràs relleu generacional darrere teu?

Encara és d’hora per saber-ho, però espero que sí!

XXVII Jornada de l’Horta a Santa Susanna

Inscriu-te a la jornada de l’horta i descobreix les últimes tendències del món agrari. 

L’horticultura està experimentant canvis significatius a Catalunya. Dues àrees destaquen com a protagonistes d’aquesta revolució agrària: el control biològic de plagues i la digitalització. Aquests canvis no només milloren l’eficiència de les explotacions, sinó que també prometen una producció de tomàquets més saludable i sostenible.

A la XXVII Jornada de l’Horta a Santa Susanna, aquestes dues tendències es tractaran de manera exhaustiva. Aquest esdeveniment reuneix experts i professionals de l’horticultura per explorar com aquests canvis milloren el futur de l’horta a Catalunya.

Endinsa’t en les últimes tendències i coneix les novetats que et permetran millorar la gestió agrícola i tenir un bon control. 

Apunta la data: 

  • Dimarts, 7 de novembre de 2023
  •  Santa Susanna

Visualitza el programa complet aquí.

Inscripcions a través de RuralCat. Si vols saber més informació, contacta amb Jordi Ariño Armengol:  629 76 4 134 o bé per correu electrònic a selmar@federacioselmar.com

La nova iniciativa “Click and Collect” de El Mercat d’Abastaments de Blanes revoluciona la compra local

Una nova forma d’accedir als productes de proximitat. 

El Mercat d’Abastaments de Mas Enlaire de Blanes està introduint un servei innovador per millorar l’experiència i incentivar la compra de la comunitat local. A partir d’ara, els clients podran gaudir del servei “Click and Collect,” que ofereix una nova opció per adquirir productes frescos i de proximitat. Aquest servei incorpora quatre taquilles refrigerades instal·lades a l’entrada principal del recinte, a les escales d’accés.

L’ús d’aquest sistema és senzill: els clients fan una compra mínima de 15 € a les parades del mercat i poden guardar els seus productes a les taquilles refrigerades. Una característica interessant d’aquest servei és que les comandes poden ser compartides entre diferents parades, oferint als clients una àmplia gamma de productes de proximitat dins del mateix espai.

Procediment per fer la comanda al "Click and Collect" - @mercat_blanes
Procediment per fer la comanda al "Click and Collect" - @mercat_blanes

El Mercat d’Abastaments de Blanes ha implementat aquesta opció amb l’objectiu de millorar l’opció de compra per a aquells clients que no poden accedir al mercat durant l’horari habitual. Aquesta iniciativa també amplia els horaris d’accés als productes, ja que les comandes es poden fer de 9:00 a 11:00 del matí (o fins que les taquilles estiguin completes) i les pots anar a buscar durant un horari més extens. Les taquilles es mantindran obertes de dilluns a divendres fins a les 20:00 h i els dissabtes fins a les 15:45 h.

Amb el “Click and Collect,” el Mercat d’Abastaments de Blanes està apostant per millorar l’experiència de compra dels seus clients. Aquest servei ofereix la comoditat de comprar productes frescos amb horaris flexibles, ajudant a impulsar encara més la compra de proximitat. El “Click and Collect” és una opció emocionant que promet canviar la forma en què la comunitat local fa les seves compres. Si la iniciativa té una bona rebuda, es preveu instal·lar-ne més.

La recuperació de varietats locals de mongeta a la Cooperativa Agrària de la Baixa Tordera

Parlem amb Jordi Torres, el gerent de la Cooperativa Agrària de Tordera sobre les varietats locals de mongeta.

Quines son les varietats de mongeta més genuïnes de l’espai agrari de la Baixa Tordera?

La més reconeguda a nivell popular i gastronòmic és el fesol del ganxet, que actualment està dins la DOP Mongeta del Ganxet. De tota manera, tenim moltes més varietats, que a nivell culinari son tan o més bones.

A banda del fesol del ganxet, les varietats més apreciades i plantades a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera son el fesol del genoll de Crist, els fesols del bitxo, els de la floreta, del sastre, de la neu, els fesols menuts de l’ull ros, els del carai i els fesols d’or i plata.

Digues un avantatge i un inconvenient d’aquestes varietats.

La majoria d’aquests fesols nomes es conreen a Tordera, Malgrat, Palafolls i Blanes. Per tant, tenim un producte d’alta qualitat i exclusiu.

Els desavantatges són els alts costos de producció i la globalització. 

Amb quines altres varietats han hagut de competir els últims temps?

No tenim una competència directa. S’han fet proves a diferents parts de la península i per temes climatològics i per les característiques de la terra les mateixes llegums no han tingut producció, o han sortit productes de molt baixa qualitat.

Hi ha alguna varietat que, pel motiu que sigui, s’hagi perdut completament? 

Segurament n’hi ha vàries, però hem fet un gran esforç per comercialitzar i recuperar varietats tradicionals, i donar-les-hi el reconeixement que es mereixen. 

Hi ha prou sensibilització entre els consumidors per apreciar l’esforç que feu en la recuperació de les varietats locals? 

La veritat és que falta molta sensibilització entre els consumidors, hi ha molta feina per fer…

El cultiu de mongeta a la Baixa Tordera s’ha anat introduint a les rotacions del cereal, o son més comunes a les zones de regadiu? 

Tradicionalment aquí es fan després d’un cultiu de cereal de secà, tot i que el fesol es rega.

Per què els fesols tenen tant valor nutricional?

Perquè contenen hidrats de carboni, proteïnes, fibra i son baixos en greix. Tenen un gran poder energètic, que els fa ideals per a persones amb treballs físics o en època de creixement. Tenen un alt contingut en àcid fòlic i són llegums que no contenen substàncies que generen intoleràncies com el gluten. A més, ajuden a rebaixar el colesterol, milloren el trànsit intestinal i son bons per a persones diabètiques.

Hi ha molta tradició culinària a la zona, amb receptaris específics de mongetes?

Aquí n’hi ha molta de tradició a la cuina, ja que el fesol era un dels aliments que hi havia a les masies del poble i es cuinaven molt sovint; abans no existia la varietat d’aliments que tenim avui en dia, i això ha fet que trobem fesols en moltes receptes.

La Balma: Menjar per emportar de proximitat

Cuina de mercat per emportar amb productes locals de l’Espai Agrari Baixa Tordera.

La Bibiana i en Toni estan al capdavant d’aquest projecte que neix de la il·lusió d’oferir productes locals, preparats amb dedicació i cura.

Després d’haver estat un restaurant consolidat durant 10 anys, la pandèmia els va obligar a reinventar-se i canviar el seu concepte de negoci. No obstant això, tenien una cosa clara: seguir mantenint la seva essència i donar suport als productors locals.

Així va néixer “La Balma, menjar per emportar“, un nou concepte de cuina de mercat que tothom pot gaudir a casa seva.

En Toni cuinant a la Balma
En Toni cuinant a la Balma

Situat a la ciutat de Blanes, La Balma utilitza productes de l’Espai Agrari Baixa Tordera, on combinen la tradició amb la innovació. Els seus menús s’actualitzen cada setmana i treballen amb productes frescos i d’alta qualitat.

Però La Balma no es limita només a oferir plats per emportar, també preparen menús especials per a dinars i sopars d’empreses, fan tallers, i ofereixen un servei de xef a domicili.

Un dels plats de La Balma elaborat amb productes de proximitat

I per si no n’hi hagués prou, s’han pres molt seriosament el lema de “Renovar-se o morir”. És per això que actualment estan canviant d’ubicació per oferir una nova experiència de sabors i un format diferent al públic.

La Balma tornarà a obrir les seves portes l’1 de novembre a C/ Roig i Jalpí 5, molt a prop de la seva anterior ubicació. 

Et convidem a tastar els productes del mercat local i gaudir de la seva proposta culinària única.

Èxit rotund dels Shows Cookings “Anem a Plaça”, una iniciativa de tastets gratuïts i venda, amb els productes de la Baixa Tordera

Blanes promou el consum de productes de l’Espai Agrari Baixa Tordera en una sèrie de Show Cookings i tallers de cuina, on la gent pot tastar de primera mà els productes de la terra i els pot replicar a casa seva.

L’Ajuntament de Blanes està a punt de tancar amb èxit la seva innovadora iniciativa “Anem a Plaça!” en col·laboració amb els productors i productores locals.

Una experiència que promou l’adquisició de productes de la zona i ha aconseguit una gran expectació des de la seva primera sessió.

“Anem a Plaça” consisteix en una emocionant experiència culinària que busca recolzar el producte de la nostra terra i del mar, i donar a conèixer la marca “Blanes Arran de Mar”.

Compta amb el suport dels pagesos i pageses del Mercat de Fruites i Verdures del Passeig de Dintre, les parades del Mercat d’Abastaments de Mas Enlaire, i Es Portal de la Plaça dels Dies Feiners.

La iniciativa ha començat amb un gran èxit, i ja s’han desenvolupat durant aquest any, quatre sessions de les sis programades. Cada divendres d’inici de mes les cuineres del portal “Kilometre0” Montse Verdaguer i Júlia Navarra, cuinen en directe des dels mercats de Blanes un menú compost per dos plats amb productes de la zona.

Tastets gratuïts i tallers de cuina a l'abast de tothom

A més de poder fer un tast del resultat final, s’ofereix un kit de productes i un full perquè qui vulgui, pugui anar a cada parada a buscar els diferents ingredients i replicar la recepta a casa.

Aquest projecte no només dóna vida el mercat, sinó que també dóna suport tant els pagesos i pageses, com els mercaders.

Encara queden dos Show Cookings programats, un tindrà lloc aquest divendres 6 d’octubre al Mercat de Mas Enlaire, i l’últim el pròxim 3 de novembre al Mercat de Fruites i Verdures del Passeig de Dintre. Tots dos des de les 11 del matí fins a les 2 del migdia.

L’Ajuntament de Blanes, a través del Departament de Promoció de la Ciutat, està patrocinant aquesta experiència dins del marc dels ‘Projectes Singulars’ de la Diputació de Girona XSLPE (Xarxa de Serveis Locals de Promoció Econòmica).

Amb ‘Anem a Plaça!’, l’Ajuntament de Blanes es converteix en un promotor de la gastronomia local, encoratjant els residents i visitants a gaudir dels productes frescos i sostenibles de la zona.

Josep Soms: “El canvi climàtic i la sequera són una realitat que ha vingut per quedar-se. Per tant, nosaltres el que hem de fer és conviure amb això i anar posant les eines necessàries perquè l’impacte sigui el menor possible. “

Una conversa amb Josep Soms, pagès de Malgrat de Mar que implementa estratègies per fer front a la sequera, i ens parla sobre la situació agrària actual.

La sequera i els efectes del canvi climàtic formen part de la nova quotidianitat de l’agricultura. Esteu preparats per fer front a aquesta situació?

El canvi climàtic i la sequera són una realitat que ha vingut per quedar-se. Per tant, nosaltres el que hem de fer és conviure amb això i anar posant les eines necessàries perquè l’impacte sigui el menor possible. De fet, nosaltres, ja fa uns quants anys que vam tenir aquest problema derivat de la sequera, amb la intrusió de l’aigua de mar en els pous que estaven més a primera línia de la costa, degut sobretot a aquesta explotació tan gran que hi ha de l’aqüífer de la Tordera. Ja fa anys que convivim amb aquesta situació i la veritat és que l’única possibilitat que tenim és ajustar-nos i aclimatar-nos a les diferents situacions.

La Baixa Tordera és un espai especialment sensible davant d’episodis de sequera?

Sí, és un espai especialment sensible perquè és un lloc on hi ha hagut un creixement urbanístic molt gran en els últims anys i amb l’aqüífer de la Tordera que, ja fa molts anys que està sobreexplotat. Tot això s’ha vist perjudicat en els darrers anys.

Sí que hi va haver un punt d’inflexió, en el moment que es va fer la dessaladora, doncs va fer que l’aqüífer no s’explotés tant. Però tot i això l’aigua escasseja sobretot en aquests moments d’estiu en el qual hi ha tantíssima població.

I és una situació que no és nova d’ara o dels últims anys, sinó ja fa bastants anys que ens hi trobem i que fins i tot anys enrere va ser més greu.

Fins a quin punt caldrà plantejar fer canvis al tipus de cultiu per adaptar-se millor a la situació? A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera hi ha molt més cultiu de regadiu que de secà actualment.

El que hem fet d’una manera progressiva és anar canviant cultius, i fins i tot varietats de cultius, per adequar-nos a aquesta nova situació de restriccions d’aigua. Per exemple, en els cultius de tomàquet tendim a fer varietats que són menys exigents d’aigua, com per exemple el tomàquet de sucar, que és un tomàquet que aquí se’n fa bastant i és un cultiu que més aviat vol menys aigua que altres cultius de tomaquera.

També altres cultius com per exemple la carbassa o els llegums, que potser anys enrere no se’n feien tant, sobretot a les èpoques més d’estiu, i ara és un cultiu que se’n va veient d’una manera més regular.

També hi ha canvis en el cereal. El blat de moro s’ha anat substituint per altres cultius com el sorgo que és menys exigent amb l’aigua. És una realitat que l’anem veient i, per tant, els pagesos hem de fer el possible per tenir cultius que no hagin de patir tant.

Us heu vist obligats a fer canvis en els règims de reg dels vostres cultius? O preveieu que caldrà fer-ne a curt termini?

Fa uns quants anys que estem instaurant noves tecnologies per aprofitar al màxim els recursos hídrics. En aquest sentit, fa temps que, a través de la cooperativa Conca de la Tordera, s’han instaurat una sèrie de sondes de reg que el que fan és determinar en tot moment quines necessitats hídriques tenen les tomaqueres o les plantes en general.

Un programa informàtic determina quin és el reg que li hem donar i quina durada ha de tenir perquè sigui el màxim eficient possible, és a dir, perquè no es llenci gens d’aigua. En aquest sentit, doncs, totes aquestes mesures els hem anat aplicant i la veritat és que en quatre anys, amb la mateixa superfície hem reduït en general entre un 30 i un 40% el consum de l’aigua.

La gestió de l’aigua i el seu us eficient és un fet que comença a l’administració que legisla, i acaba als camps de conreu, amb l’aplicació que en feu els professionals de l’agricultura. Hi ha bona entesa entre vosaltres?

Sí, la veritat és que hi ha una bona entesa. És a dir, tant l’administració com nosaltres som conscients de la situació que hi ha. L’administració ha de vetllar perquè s’estalviï el màxim d’aigua possible i nosaltres som els primers interessats en que hi hagi un equilibri i que puguem continuar cultivant.

Fins i tot l’administració ens truca setmanalment per saber com està la situació dels pous. Tots plegats som conscients de la situació complicada que tenim, pel que hi ha ganes de col·laborar.

La manca d’aigua és sinònim inequívoc de baixada de la producció, i per tant d’augment del preu final de cara al consumidor?

Sí, correcte. És a dir, el fet que hi hagi menys aigua o s’hagin de fer cultius alternatius vol dir que pot generar un encariment d’aquesta producció. Pot generar també que el consum de determinats articles vingui d’importacions, perquè aquí s’han deixat de fer o perquè la producció ha baixat moltíssim i això és una realitat que, és clar, és plausible en determinats articles per a molts consumidors.

Un clar exemple és el cas de l’oli. La producció de tots aquests cultius que depenen quasi directament de les pluges o de l’estat de la sequera i no s’han pogut regar quan tocava o no han tingut l’aigua necessària quan tocava, baixa. I, quan la producció baixa, doncs, per efecte de la demanda, hi ha increment de preu.

Hi ha prou consciència entre els consumidors d’aquesta conseqüència?

Jo crec que sobretot un temps cap aquí la gent ha anat prenent consciència de tot plegat. Els consums domèstics també s’han vist restringits en els últims temps. Per tant, el tema de la sequera és un tema que la gent l’entén.

La falta de subministrament, o bé la falta de producte, fa incrementar el preu per l’efecte d’oferta i demanda o bé perquè s’haurà d’importar, segons quin tipus de mercaderia. I, és clar, evidentment això suposa preus més elevats. Però penso que sí, que és un tema que la gent en pren consciència.

 

Menjadors escolars i producte local de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera (l’experiència de Malgrat de Mar)

Els productes d’horta ecològics i de Km0 de L’Espai Agrari de la Baixa Tordera beneficien als menjadors escolars de Malgrat de Mar

L’Ajuntament de Malgrat de Mar fa uns anys que va prendre la decisió d’introduir productes d’horta ecològics i Km0 en el menú escolar de Marià Cubí i Soler, l’escola Mare de Déu de Montserrat i la llar d’infants municipal Els Fesolets.

Per una banda, per la qualitat excepcional dels productes que es cultiven a l’Espai Agrari Baixa Tordera, que és la comunitat agrícola local. I per l’altra, per l’impacte positiu que aquesta acció té sobre el medi ambient en reduïr la petjada de carboni.

Aquesta elecció també beneficia la comunitat local, ja que dona suport als productors locals i manté l’ocupació. És per això que l’Ajuntament va establir a la licitació de la gestió dels tres menjadors l’obligatorietat que el 100% de les verdures i hortalisses havien de provenir de proveïdors de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. 

Accions com aquesta afavoreixen el coneixement sobre la producció i l’obtenció d’aliments, fomenten la consciència alimentària entre els alumnes i, reforcen el vincle amb el sector primari i la pagesia del territori.

Aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, d’introduir productes locals i ecològics als menjadors escolars, no només és un model a seguir pel seu compromís amb la qualitat i la sostenibilitat, sinó que també és un exemple clar del poder que tenim per promoure un futur més saludable i sostenible a través de les nostres eleccions alimentàries. 

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera celebra la seva 3a assemblea del 2023

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera reuneix els municipis i les cooperatives agràries en la tercera assemblea del 2023

Els cinc municipis impulsors de l’Espai Agrari Baixa Tordera i les tres cooperatives agràries (La Conca de la Tordera, Progrés Garbí i Agrària la Baixa Tordera) es van reunir el 12 de setembre per celebrar la 3a assemblea ordinària d’enguany.

L’entitat està fent passos significatius dins el pla d’actuacions per al 2023. En la sessió els representants dels municipis i la pagesia de l’Associació varen compartir la informació actualitzada de les actuacions que s’estan desenvolupant a l’Espai Agrari des de la darrera assemblea, duta a terme al maig d’enguany. ​​

D’entre les actuacions realitzades, destaquen:

  • La contractació del disseny i instal·lació de senyals de benvinguda a l’Espai Agrari, que es preveu implantar enguany.
  • La represa de la dinamització de la comunicació digital a través dels canals socials, de la newsletter i del lloc web.
  • La proposta d’impuls d’un banc de terres i de l’obrador compartit, com a eines per dinamitzar l’activitat agrària al territori.

Aquesta tercera assemblea del 2023 ha demostrat clarament l’impuls i la dedicació de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera per avançar en la seva missió d’enfortir la comunitat agrària local.

Servei gratuït d’informació i alertes agro-meteorològiques per a la pagesia de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

La informació en temps real del Servei d’Alertes Agro-meteorològiques facilita la presa de decisions de les explotacions agràries

 

Des del passat mes de juny l’Espai Agrari Baixa Tordera ofereix aquesta eina de forma pilot als pagesos i pageses de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, amb l’objectiu de facilitar la presa de decisions a l’explotació.

El servei consta de tres notificacions:

  • A través del butlletí diari s’envia la predicció a 5 dies vista. Els usuaris poden veure la predicció en el seu municipi i en els municipis que integren l’Espai Agrari amb una precisió de 72 hores, a través del servei App i Web.
  • Les alertes, que es poden rebre via Whatsapp, correu electrònic, l’app o el lloc web i proporciona alertes de fenòmens adversos configurades específicament per la zona de la Baixa Tordera. A l’alerta s’envia un mapa de colors amb la diferenciació, si escau, per a cada municipi que integra l’Espai Agrari.
  • Predicció a llarg termini: quinzenalment els i les usuari@s reben una notificació amb la predicció a tres setmanes vista. La precisió de la predicció de la primera setmana és més fiable. En la segona i tercera setmana s’hi veu representada la tendència amb l’evolució de la temperatura, els nivells de pluja estimats, …Tot això acompanyat de textos explicatius per tal de preveure possibles escenaris.
 
Predicció de la Baixa Tordera de Taiko Meteorologia

La inscripció al servei és en línia i gratuïta. Només cal inscriure’s mitjançant aquest enllaç.

Per qualsevol dubte, podeu contactar amb Marc Riera, tècnic de suport de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera (666 54 17 28).

Comença un nou curs del CFGM en Producció Agroecològica a l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar

Donem la benvinguda als nous alumnes del Cicle Formatiu en Producció Ecològica

9 alumnes, amb els que compartim amor per la terra, han començat aquest cicle formatiu en què aprendran, de manera teòrica i pràctica, el necessari per iniciar-se en els treballs agraris de producció i comercialització de productes agrícoles i ramaders ecològics.

 

Enguany, i per tal de seguir aprofundint en la innovació agrària, l’Institut està creant una parcel·la agroforestal, en el que s’hi plantaran arbres perennes compatibles amb cultius herbacis i ramaderia. 

 

D’altra banda, per al foment de la biodiversitat i la seva utilitat en la gestió de plagues i malalties, a la zona de l’oasi de papallones de l’IES s’ha fet una petita bassa naturalitzada amb plantes aquàtiques i una estructura de troncs per acollir fauna terrestre.

 

Estem molt content@s de donar la benvinguda a aquests nous 9 alumnes. La seva formació representa un pas crucial cap a la garantia d’un relleu generacional en l’agricultura local.

Si vols seguir el dia a dia dels estudiants i professors del CFGM en Producció Agroecològica visita el seu blog o el seu perfil d’Instagram

 

Jornada de portes obertes al CFGM en Producció Agroecològica!

Consulta les dates de preinscripció i matrícula per al pròxim curs del CFGM en Producció Agroecològica a l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar

Estàs interessat en el món de la pagesia? El contacte amb la natura i aprendre a cultivar aliments? Vine a les jornades de portes obertes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica (20 de març) i descobreix tot el que t’ofereix aquesta opció formativa!

Amb aquests estudis aprendràs de manera teòrica i pràctica tot allò que necessites per a la producció i comercialització de productes agrícoles i ramaders ecològics en un format dual que inclou 1320 hores de formació al centre (entre l’aula i la finca agrària pròpia), 416 hores de pràctiques en una empresa i 264 hores que dedicaràs al teu Treball de Síntesi.

Consulta tota la informació necessària en aquest dossier i observa el dia a dia dels estudiants i els professors del CFGM en Producció Agroecològica al seu blog i a Instagram.

Si encara no ho tens clar, llegeix l’entrevista a Naiara Cervantes, antiga alumna del cicle, vine a les jornades de portes obertes el dia 20 de març i contacta amb l’Institut Ramon Turró i Darder!  

 

Dates:

  • 20 de març a les 19h: Jornada de portes obertes
  • Del 12 al 18 d’abril: Presentació de sol·licituds de l’alumnat amb continuïtat d’escolarització.
  • Del 9 al 15 de maig: Presentació de sol·licituds de la resta de l’alumnat.
  • Del 3 al 7 de juliol: Matrícula.

La Diputació de Barcelona engega el Pla d’Acció pel Relleu Agrari

Constarà de tres objectius principals: facilitar el relleu generacional, fomentar l’emprenedoria i recuperar els camps de conreu en desús

La Diputació de Barcelona ha posat en marxa el Pla d’Acció pel Relleu Agrari, un full de ruta que preveu fer front als reptes que s’enfronten les entitats que fan la gestió i dinamització agrària al territori, així com concretar solucions per promoure aquest relleu generacional al sector, amb la incorporació de persones joves i emprenedores.

Una jornada participativa celebrada al febrer al Parc Rural del Montserrat va ser la primera de les accions del pla, que va comptar amb la presència d’una vintena d’entitats d’arreu de les comarques barcelonines. Durant la sessió, Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària (DTA) de la Diputació de Barcelona, va presentar les primeres passes de l’elaboració i implementació del Pla d’Acció pel Relleu Agrari que, emmarcat dins el programa BCN Smart Rural, té un triple objectiu: facilitar el relleu generacional, fomentar l’emprenedoria agrària i recuperar els camps de conreu en desús.

Aquest full de ruta, de moment, inclou la realització d’una trentena d’entrevistes a persones que s’han incorporat al sector agrari per diagnosticar les problemàtiques que presenta territori i l’organització d’una sèrie de tallers amb tècnics dels bancs de terres i parcs agraris, pagesos que es jubilaran aviat i persones que voldrien treballar al camp.

Es preveu que el Pla d’Acció pel Relleu Agrari es pugui implementar durant 2024. Foto: Diputació de Barcelona

Abans de finalitzar la jornada al Parc Rural del Montserrat, la investigadora de l’IRTA Anna Claret ha dinamitzat un taller per a buscar propostes de solucions que promoguin i facilitin el canvi generacional de la pagesia. D’entre les respostes que es van debatre, es va fer especial incís en la necessitat d’ampliar la protecció dels espais agraris del territori i incrementar la superfície dels bancs de terra.

L’objectiu marcat per la Diputació de Barcelona és haver redactat el Pla d’Acció abans no acabi 2023, per a poder implementar-lo als vuit parcs agraris, inclòs l’Espai Agrari Baixa Tordera, i la Xarxa de Bancs de Terres de les comarques barcelonines durant 2024.

Així són els nous ajuts PAC especialment dirigits a joves agricultors i ramaders

La Unió Europea invertirà durant el període 2023 – 2027 una partida pressupostària de la PAC a incentivar el relleu generacional de la pagesia

Els ajuts de la Política Agrícola Comuna (PAC), són un conjunt de subvencions i ajudes financeres que s’ofereixen als agricultors i ramaders de la Unió Europea per garantir la seva sostenibilitat i competitivitat.

En què consisteixen aquests ajuts?

Els ajuts PAC es divideixen en dos pilars. El primer està format per ajuts directes a l’agricultura i la ramaderia, depenen de la superfície de terreny cultivat o el nombre de caps de bestiar declarats i tenen com a objectiu garantir un nivell de renda mínim als agricultors i ramaders i ajudar-los a afrontar les incerteses del mercat.

El segon pilar està format enfocat a la promoció, desenvolupament rural i la diversificació econòmica. Aquestes línies estan dissenyades per ajudar els agricultors i ramaders a desenvolupar altres activitats econòmiques, a banda de la pagesia, com ara el turisme rural o la transformació d’aliments i altres productes artesanals. Aquestes ajudes també són destinades a finançar projectes que contribueixen a millorar la sostenibilitat i la protecció del medi ambient.

La PAC per joves agricultors i ramaders

El paquet d’ajuts que s’obre durant aquest any, la PAC 2023-2027, duu una sèrie de novetats, com ara l’actualització de les línies destinades a la pagesia jove. Aquesta posada al dia que afavoreix les noves generacions d’agricultors i ramaders, concorda amb les estratègies que s’estan impulsant arreu d’Europa per a motivar un relleu generacional progressiu i sostenible. Així són aquestes PAC per a joves:

  • Primer pilar: Ajut complementari a la renda per a joves

Es tracta d’un pagament que complementa l’ajut bàsic a la renda per aquelles persones que tenen com a màxim 40 anys i que s’han incorporat a l’activitat agrària com a responsable d’explotació durant els darrers cinc anys.

L’ajut consisteix en un complement del 100% de l’import del valor mig regional (VMR), que s’incrementarà en un 15% en cas que la beneficiària sigui una dona titular o cotitular de l’explotació. Aquest ajut es pot percebre per un màxim de 100 hectàrees i durant un període de cinc anys.

  • Segon pilar: Establiment de joves agricultors

Aquest ajut compta amb una prima base de 22.000€ per a tots els beneficiaris, que es podrà ampliar fins als 70.000€ si es compleixen una sèrie de requisits. Està dirigit a persones d’entre 18 i 40 anys que accedeixen per primera vegada a la titularitat d’una explotació agrària i serà obligatori realitzar l’itinerari formatiu exigit. A més, caldrà que l’explotació obtingui una renda unitària de treball (RUT) mínima del 35% i que el o la jove hi aporti un mínim de mitja unitat de treball agrari.

Naiara Cervantes: “Un any després d’acabar el CFGM en Producció Agroecològica m’he fet autònoma, he creat la meva pròpia empresa i he comprat un local al Mercat Municipal de Blanes”

La Naiara va acabar els seus estudis en agroecologia el 2022 i ara ho recomana “a qualsevol persona” interessada a ser autosuficient, ser conscient del que ens envolta i cuidar-ho

Amb 28 anys, la Naiara Cervantes, de Blanes, va prendre la decisió de canviar el seu estil de vida per dedicar-se a l’agricultura i va començar el Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica a l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar. Ara, tres anys més tard ha pogut deixar la seva antiga feina per endinsar-se de ple a la pagesia local. En aquesta trobada, ens explica la seva experiència al cicle formatiu i la seva trajectòria professional des de llavors.

Quina ha estat la teva trajectòria professional des que vas acabar el CFGM en Producció Agroecològica?

Vaig acabar el maig de 2022 i des de llavors he aconseguit cultivar a consciència els meus propis productes, els quals també venc jo mateixa, creant un circuit de venda directa als meus clients i col·laborant en mantenir la sobirania alimentària al poble.

On ets ara? Quines tasques desenvolupes?

M’he fet autònoma, he creat la meva pròpia empresa i he comprat un local al Mercat Municipal de Blanes, on ofereixo fruita i verdura de collita pròpia i de pagesos propers. És tot producte de proximitat i lliure de residus de síntesi química, que això és vital.

Què et va motivar a matricular-te al cicle?

La família de la meva parella, en Jordi, té vàries generacions d’agricultors, les quals han viscut a Mas Martí, nom que també rep l’empresa, i han estat treballant en l’agricultura durant molts anys. Jo tenia la meva feina, però també ajudava en les feines del camp i m’hi vaig enamorar.

La Naiara distribueix la seva producció a través de la seva pròpia marca, Hortalisses Mas Martí, que podreu trobar al Mercat Municipal de Blanes i a través del seu web. Foto: Naiara Cervantes

Què va ser el millor de l’experiència al cicle?

L’ambient familiar que s’acaba creant tant amb els companys com amb els professors. També que és un cicle molt pràctic, passes bastants hores al camp i, a mi, això em va agradar molt.

Quins aprenentatges valores més positivament?

Sobretot, haver après a treballar en equip. Al principi m’era impossible, només sabia fer les coses si les feia jo sola, creia que era una virtut, però avui en dia puc assegurar que no hi ha res com poder treballar en equip.

Què et van aportar els professors?

Els professors em van aportar, a part de molts moments, molts, molt bons, coneixements i aprendre a veure les coses des de diferents punts de vista, essent tots vàlids, no només un.

Què penses de les instal·lacions?

Les instal·lacions són molt adequades per fer la teoria i les pràctiques, i cada vegada les estan millorant més.

La Naiara Cervantes explica la seva trajectòria professional després d’acabar el CFGM en Producció Agroecològica i diu que hi va aprendre molt més no només la professió de pagesa. Foto: Naiara Cervantes

A qui li recomanaries que estudiés el cicle?

A qualsevol persona, en realitat, crec que és important ser autosuficient, ser conscient del que ens envolta i cuidar-ho.

Has pogut aprofitar allò que vas aprendre al cicle a la teva vida professional? Com?

I tant! He aconseguit produir els meus productes i vendre’ls a la meva botiga, Mas Martí, al Mercat Municipal de Blanes.

 

A més del Mercat Municipal de Blanes, la Naiara ven la seva producció en cistelles setmanals que podeu encarregar a través del seu web.

La veu de la pagesia: Tres agricultors de l’EABT responen a alguns dels tòpics més habituals sobre la pagesia

És veritat tot allò que es diu sobre la pagesia?

Tot i que la supervivència de tots depèn del sector agrari, les professions del camp estan, sovint, envoltades d’una sèrie de tòpics basats en imatges idealitzades que no sempre s’assemblen a la realitat.

L’Oriol Arias, de El Tros de l’Uri (Malgrat de Mar), en Pol Pi, de L’Hort d’en Pol (Santa Susanna) i en Miquel Riera, d’Horta Pla de Munt (Palafolls) són tres pagesos de l’Espai Agrari Baixa Tordera de tres generacions properes, però diferents, i ens han explicat la seva percepció sobre cinc dels tòpics sobre l’ofici de pagès que més hem escoltat darrerament.

“No et pots guanyar la vida sent pagès”

Oriol Arias: “Si arribes al consumidor final i potencies la part comercialitzadora et pots guanyar la vida fent de pagès perfectament. També, aniràs millor si vas invertint sobre l’explotació i busques la producció de cultius alternatius com la quarta gamma, el producte ecològic o les miniverdures. Per altra banda, no tinc clar quants pagesos de l’Espai Agrari es guanyen la vida fent de pagès o gràcies a altres recursos no relacionats amb la terra”.

Pol Pi: “Sí que te la pots guanyar, però cal implicar al màxim el teu esforç perquè tot tiri endavant: cuidar bé les plantes i tenir un bon manteniment d’hivernacles, controlar el bon estat del camp, estar a sobre amb tema fertilitzants i tractaments… I, sobretot, controlar els costos de producció”.

Miquel Riera: Als anys 90, quan jo vaig començar a treballar es feien molts diners fent de pagès. Ara, en aquests darrers 10 anys,  estem en estat de supervivència,  esperant que tot torni a canviar.

“Els pagesos mai tenen vacances ni caps de setmana”

Oriol Arias: “Depèn de com tinguis organitzada la producció i la venda. Pot ser que alguns dissabtes hagis de treballar, com a moltes altres feines, però jo, al Pla de Grau (Malgrat de Mar), per Nadal o el diumenge no hi veig pràcticament ningú. De fet, jo treballo molt pocs caps de setmana a l’any, només quan m’he de passar pel camp per controlar, collir o regar alguna cosa de manera urgent”.

Pol Pi: “En el nostre cas, ens organitzem de tal manera que al cap de setmana estigui tota la feina feta o controlada, per tal de poder gaudir de la vida i desconnectar una mica. I en el període de vacances, com som dues empreses familiars, doncs ens ajudem per poder-les fer”.

Miquel Riera: “Alguns pagesos no podem fer un mes de vacances seguides, i menys a l’agost, quan més feina tenim… Treballem amb plantes que són vives! Però al llarg de l’any fem vacances com tothom”.

“Ser pagès és molt avorrit, faràs cada dia el mateix”

Oriol Arias: “Precisament, és una feina molt variable. Fas de tot: produeixes,  comercialitzes, factures, et converteixes en un manetes, ets un gestor… I això, deixant de banda totes les variables externes, com la climatologia i la fauna salvatge, que encara allunyen més la feina de la rutina”.

Pol Pi: “A la gent que és pagesa de veritat i que realment viu aquest ofici, no ens importa fer una mateixa feina durant hores, tot i que avui en dia, en el món de l’agricultura hi ha moltes feines diferents que et permet tenir una rutina ben variada. Les ganes que tenim de cultivar i cuidar les nostres plantes, per a poder servir als clients no ens les treu ningú!”

Miquel Riera: “Fer de pagès és una muntanya russa. No hi ha cap any que sigui igual, estem molt entretinguts i tenim un repte enorme: produir aliments sense carregar-nos el planeta”.

Oriol Arias: “La pagesia és un ofici vocacional i que molt poques persones saben fer”. Foto: Oriol Arias
Pol Pi: “Penso que la gent no sap la feina que hi ha darrere d’una hortalissa que veuen a l’aparador de la botiga”. Foto: Hortalisses Pi

“És una feina que ningú valora perquè podria fer-la qualsevol”

Oriol Arias: “Com qualsevol altra feina després de moltes hores d’aprenentatge. És un ofici que és vocacional i que molt poques persones saben fer. Només la podràs fer bé si, per a tu, és vocacional o tens una empresa familiar i segueixes els passos dels teus pares o familiars”.

Pol Pi: “La llàstima d’aquest món és que hi ha gent que pensa així, però això no és veritat: l’agricultura és cada vegada més complicada, per temes de plagues, fongs, bacteris, virus, noves tècniques, introducció de fauna útil etc… Penso que la gent no sap la feina que hi ha darrere d’una hortalissa que veuen a l’aparador de la botiga”.

Miquel Riera: “És una feina poc valorada, perquè les noves generacions viuen en un món de cotó fluix”.

“La pagesia està ancorada al passat, fa segles que no canvia res i no hi ha avenços tecnològics”

Oriol Arias: “Ha canviat al 100%. Només cal veure el nivell de la maquinària actual i la tecnologia incorporada a les explotacions agràries”.

Pol Pi: “Des de fa anys, l’agricultura ha canviat molt: amb els avenços tecnològics podem controlar els regs, hivernacles, calefaccions, etc. des d’un dispositiu mòbil i des de qualsevol lloc. I seguirà avançant. També hi té a veure el tipus d’agricultura, que amb el temps ha anat avançant abans era tot convencional, amb la utilització de molts productes químics, però ara moltes empreses hem fet el canvi, o l’estan començant a fer, amb la lluita integrada cap a l’ecològic, una agricultura molt més sostenible i saludable”.

Miquel Riera: “La pagesia no para d’evolucionar. Cada cop se’ns demana més: reduir el consum d’aigua i la petjada de CO2, no utilitzar pesticides, ser més productius… I tot això sense apujar els preus dels nostres productes per no pujar la inflació”.

Miquel Riera: “Tenim un repte enorme: produir aliments sense carregar-nos el planeta”. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Pilarín Bayés homenatja la pagesia amb un mural a Santa Susanna

La ninotaire catalana va visitar el municipi al novembre per a viure la tradició i l’actualitat susannenques

Santa Susanna té un nou punt d’interès que destaca la seva cultura i tradicions: un mural creat per l’artista catalana Pilarín Bayés que mostra llocs emblemàtics del poble, incloent-hi referències a la pagesia i vida rural, un sector històricament molt rellevant en aquest municipi de l’Espai Agrari Baixa Tordera.

A l’esquerra del mural, ocupant-ne ben bé una quarta part, la ninotaire catalana representa l’arrelament de la pagesia i l’horta a Santa Susanna, amb la il·lustració d’una família pagesa que es cuida d’un conreu de tomàquets. De fons, podem veure el paisatge agrícola del municipi, amb altres camps, una casa pairal i alguns hivernacles.

Als seus 81 anys, Bayés va visitar Santa Susanna al novembre de l’any passat per a passejar i copsar la tradició i l’actualitat susannenques, les quals va plasmar en un dibuix fet a mà encarregat per l’Ajuntament del poble, que ara ha estat reproduït en un gran format mural, instal·lat a l’aparcament del centre de la vila.

Recepta: Pastís d’espàrrecs

Per a un sopar fàcil i cuinar amb nens

La recepta d’aquest mes és d’allò més fàcil, de manera que també és una bona opció per a cuinar amb nens i descobrir els sabors i les textures de l’espàrrec verd. No trigareu més de 10 minuts en elaborar la preparació, però cal calcular que li haurem de sumar mitja hora o 40 minuts de cocció al forn.

Ingredients:

  • Una làmina de pasta de full rectangular
  • Un manat d’espàrrecs verds gruixuts
  • Un ou
  • 50 ml de nata líquida
  • Formatge ratllat del vostre gust (opcional)
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal

Renteu els espàrrecs i talleu un o dos dits de l’extrem inferior. Si són molt gruixuts, podeu tallar-los per la meitat de manera longitudinal. Els posarem sobre un recipient apte per a microones, els regarem amb oli d’oliva i sal i els cuinarem durant 3 o 4 minuts a màxima potència fins que quedin estovats.

A continuació, disposem la làmina de pasta de full sobre una safata de forn i dobleguem les vores cap a dins per a crear un marc d’un o dos centímetres. La resta de la superfície de la massa la punxarem amb una forquilla.

En un bol barregem l’ou, la nata i un pessic de sal. Disposem els espàrrecs sobre la pasta de full, l’un al costat de l’altre i aboquem la barreja que acabem de preparar per sobre. Si ens agrada el formatge ratllat, podem triar aquell que més gaudim per repartir-lo per sobre de tot, al nostre gust!

Cuinarem el pastís durant 30 o 40 minuts en un forn preescalfat a 200ºC, fins que les vores es vegin daurades, l’ou hagi quallat i el formatge, si n’heu posat, quedi gratinat.

Com en la majoria de receptes que us proposem des de l’EABT, a partir d’aquí podeu fer volar la vostra imaginació (i el paladar)! Depenent de la temporada, podeu canviar l’hortalissa, afegir una mica d’embotit com pernil dolç o bacó, posar-hi ceba caramel·litzada o condimentar-ho amb alguna espècie com el pebre negre o la cúrcuma.

Producte de temporada: Espàrrec verd

Així és el conreu i l’aportació nutricional de l’espàrrec verd

L’espàrrec verd és una hortalissa que es cull a principis de primavera i que ha estat valorada durant segles per la seva textura delicada i sabor suau. A més de ser deliciós, l’espàrrec verd també és una interessant font de nutrients que generen una sèrie de beneficis per al nostre organisme.

L’espàrrec verd és originari de la regió mediterrània i ha estat conreat durant milers d’anys. Els egipcis, grecs i romans consideraven l’espàrrec verd una delicadesa, i es creu que van ser els darrers qui el van portar a Gran Bretanya durant l’època de la conquesta romana. A partir del segle XVI, l’espàrrec verd es va popularitzar arreu d’Europa i més tard més enllà del continent.

Valors nutricionals

100 grams d’espàrrecs verds contenen:

  • Calories: 18 kcal
  • Proteïnes: 2,7 g
  • Hidrats de carboni: 1,1 g
  • Greixos: 0 g
  • Fibra: 1,5 g
  • Aigua: 94,7 g
  • Vitamina C: 26 mg
  • Vitamina E: 53 μg
  • Betacarotens: 2,5 mg
  • Calci: 22 mg
  • Potassi: 207 mg

Consumir espàrrec verd ofereix una gran varietat de beneficis per a la nostra salut:

  1. Millora la digestió: És molt ric en fibra, la qual cosa ajuda a mantenir el tracte intestinal sa i ajuda a provocar una sensació de sacietat. També conté inulina, un tipus de fibra prebiòtica que ajuda a alimentar els bacteris beneficiosos del tracte intestinal.
  2. Font de vitamines i minerals: L’espàrrec conté una quantitat notable de vitamina C, necessària per a la formació del col·lagen i, per tant, vital per al creixement, la reparació de teixits i el manteniment dels ossos, músculs i pell. Per la seva banda, la vitamina K és necessària per a la correcta coagulació de la sang.
  3. Propietats antioxidants: Els diversos compostos aminoàcids antioxidants de l’espàrrec, com ara la glutatió ajuden a protegir les cèl·lules dels danys causats pels radicals lliures.

Conreu de l’espàrrec verd

El cultiu d’espàrrecs és una inversió a llarg termini, fet que amb les cures necessàries, una esparreguera és prou productiva durant set o deu anys.

Per a poder conrear-les, necessitem un espai relativament gran, fet que aquesta planta no conviu còmodament compartint el terra amb altres espècies i necessita un sòl ben drenat, lluminós i amb una aportació nutritiva inicial important. Una vegada plantades les “garres”, les arrels de l’esparreguera d’on naixeran els espàrrecs, que podrem començar a recol·lectar al cap de dos anys, arribant a la màxima capacitat de producció de la planta entre la tercera i la cinquena collita.

Palafolls posa en marxa l’anella cívica de l’EABT

Aquest mes de febrer es comença la fase constructiva de les 4 accions aprovades

L’Ajuntament de Palafolls va aprovar la primera fase del projecte constructiu de l’anella cívica de l’Espai Agrari Baixa Tordera a mitjans de gener. Es tracta d’un camí circular al voltant de la zona agrària nord del municipi pel qual s’aprofitaran els trams de titularitat municipal i s’adequarà el fragment de la vora del riu Tordera, amb l’objectiu de crear una nova via de circulació i coneixement a l’espai agrari palafollenc. El projecte és més extens, però de moment s’han aprovat diverses accions en quatre àmbits diferents:

  1. Adequació de la protectora d’animals de Palafolls.
  2. Adequació del tram de camí del costat de la Tordera per a la circulació de vianants. També es conduiran les aigües pluvials i dels camps cap al riu.
  3. Habilitació d’un aparcament de vehicles i d’un espai per a autocaravanes a la ròtula sud de l’anella cívica (situat al costat nord del camp de futbol).
  4. Elevació d’un pas de vianants al creuament de l’anella amb el Camí de la Ginesta per a donar prioritat als caminants i reduir la velocitat de circulació dels vehicles.

Aquesta primera fase d’actuacions té un pressupost total de 258.257,73€ i els treballs començaran aquest mateix mes de febrer.