L’escenari de sequera passa a excepcionalitat, també a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

El sector agrari continua demanant una adaptació de les restriccions del Pla de Sequera, que tingui en consideració el seu compromís en l’eficiència i la innovació en l’ús de l’aigua i el caràcter essencial de la producció d’aliments.

La millora de la situació dels embassaments fruit de les darreres pluges ha fet que la
Generalitat actualitzi l’estat de situació de sequera, deixant enrere la situació d’emergència i
situant l’escenari en excepcionalitat.


Aquest canvi es tradueix en una reducció de les restriccions en els usos de l’aigua, que en el
reg agrícola passa del 80% de reducció (emergència) al 40% (excepcionalitat) i en la
ramaderia passa del 50% (emergència) al 30% (excepcionalitat), sent encara molt difícils
d’assumir per part del sector agrari, i més si es té en compte que l’aigua utilitzada serveix per
produir aliments de proximitat i que això és essencial per tot el que aporta a nivell econòmic,
social i ambiental al territori.


Les empreses agràries de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera continuen el seu compromís en
l’adaptació a la situació de sequera, amb l’ús i implementació de sistemes de reg més eficients
(ús de degoteig i microaspersió, tensiòmetres, dosificació eficient, entre altres), canvis en la
planificació de conreus i una gestió més eficient de l’aigua a les granges.


D’altra banda, les administracions vinculades a la gestió de l’aigua mantenen, malgrat la
millora d’escenari, la voluntat de treballar per tal de retornar a l’aqüífer aigua regenerada,
amb els tractaments necessaris, i fer-lo així més resilient davant la sequera i la intrusió salina.

El Cicle Formatiu de Grau Mig d’Agroecologia, una eina per al relleu agrari

Hem pogut conversar amb Xavi Fontanet, coordinador del CFGM de producció agroecològica sobre el potencial d’aquest cicle.

Quin és el perfil mitjà dels estudiants del Cicle Formatiu?

Habitualment tenim diferents perfils. D’una banda, gent més jove que prové directament de la ESO o de programes de formació i inserció, amb alguna inquietud per la natura o l’activitat a l’aire lliure i amb interès a adquirir habilitats i coneixements pràctics. Però també solem tenir alguns alumnes d’entre 20 i 40 anys que provenen d’altres formacions o del món laboral, i que amb les idees més clares busquen algun tipus de sortida laboral o projectes per desenvolupar al món agrari. I també solem trobar, a cada curs, algun alumne que prové d’una família amb explotació agrícola i amb ganes de seguir l’activitat.

Creus que entre els joves hi ha estereotips lligats a la decisió de ser pagès?

Aquests estereotips hi són en la societat en general, i encara més entre els joves, que estan molt pendents de la seva imatge social tant al carrer com a les xarxes.

El relleu generacional al sector agroalimentari està en risc?

Aquesta és una realitat indiscutible quan parlem d’un model agrari lligat a petites i mitjanes explotacions familiars, l’únic model que garanteix una producció sostenible de proximitat i un teixit professional arrelat al territori. D’aquí la importància de prioritzar la creació de vocacions, la capacitació dels joves i l’accés als mitjans de producció, en especial la terra.

Les noves tècniques agrícoles i ramaderes, que prioritzen productes agropecuaris ecològics i milloren la biodiversitat, poden ser un reclam per als joves i futurs professionals del sector?

Son un bon argument i és desitjable per tothom. Però si no venen acompanyades d’un reconeixement pel que fa als preus i del suport decidit de les administracions, tornem al cap del carrer.

Quins son els principals neguits i dubtes que detecteu entre els vostres estudiants?

Els més joves han de decidir cap a on orientar el seu itinerari professional i formatiu en acabar el cicle, i alhora valorar les opcions reals de demanda de treball que tenen al seu entorn. Els més grans, decidits a incorporar-se al sector professional, bàsicament els preocupa poder accedir a la terra i als recursos materials i de gestió tècnica i administrativa que requereixen per iniciar la seva activitat.

Quin valor afegir pot aportar un treballador qualificat en el sector dels cultius i la ramaderia ecològica?

Més enllà dels coneixements i habilitats adquirits en l’etapa d’estudiant, és molt important l’interès per seguir aprenent durant tota la vida professional. Es valora l’actitud responsable a la feina, l’ordre i estructura en realitzar les tasques, la capacitat de treball en equip i l’estima per l’ofici.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera suposa un bon escenari on desenvolupar els coneixements adquirits al Cicle Formatiu?

Serà un bon escenari en la mesura que pugui acollir, acompanyar i donar oportunitats reals de professionalitzar-se als estudiants en pràctiques i titulats del cicle, a partir de l’aposta per un model de producció sostenible, innovador i amb criteris socials.

El relleu agrari als espais agraris d’horta, un repte compartit

El relleu agrari és un dels reptes més grans que té el sector arreu.

Aquest és un diagnòstic compartit, així com la necessitat d’afrontar-ho de forma coordinada entre les diferents administracions i agents i entitats del sector, on hi ha consens que cal treballar per revertir la
situació.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera no és aliè a aquesta problemàtica, malgrat ser un dels espais de producció agrària referents a Catalunya, en especial per la producció d’horta: Segons dades de la Declaració Única Agrària (2002), i malgrat tenir una de les mitjanes d’edat dels titulars d’explotació més baixes del país, un 22% tenen menys de 40 anys, un 62% tenen entre 41 i 65 anys, i un 16% segueixen en actiu com a titulars de l’explotació malgrat haver sobrepassat l’edat de jubilació. Aquesta distribució per edats, amb matisos, és compartida amb altres espais agraris d’horta com el Parc Agrari del Baix Llobregat i l’Espai Agrari Cinc Sènies – Mata- Valldeix, i en els tres territoris es comparteix el neguit per l’arribada en els propers anys d’una part de important dels titulars d’explotació a l’edat de jubilació, sense tenir clar el relleu de la seva empresa.

Això es va posar de manifest el passat 11 de març, en el marc d’una reunió de treball amb l’Escola Agrària d’Horticultura i Noves Tecnologies de Cabrils on hi van participar una representació de tres espais agraris d’horta (Espai Agrari de la Baixa Tordera, Parc Agrari del Baix Llobregat i Espai Agrari Cinc Sènies – Mata – Valldeix), on també hi van participar una representació del Cicle Formatiu de Grau Mig de Producció Agroecològica de l’Institut Ramon Turró de Malgrat de Mar i representants del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i de la Diputació de Barcelona. Entre les conclusions de la trobada destaca la necessitat d’actuar amb més accions i diferents respecte el que es fa fins ara, per potenciar el relleu agrari en les explotacions d’horta, i l’acord de seguir treballant de forma coordinada i compartida per impulsar el relleu agrari en aquests tres espais referents en la producció agrària d’horta.

Avancen les obres de l’obrador compartit de Blanes

Les obres de l’obrador compartit de Blanes avancen a bon ritme.

Aquest projecte, que ha de permetre que empreses agràries de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i territoris veïns puguin oferir elaborats vegetals, conserves i melmelades, progressa en tot el que fa referència a l’adequació del local ubicat al C/ Canigó 10 de Blanes, de manera que ja quasi es dona per finalitzada aquesta primera fase d’obres, en les que s’han adequat els espais de l’obrador per cada funcionalitat, s’han fet les instal·lacions d’aigua, gas i llum, i s’han posat a punt sostre i parets.

De cara a seguir avançant en el projecte caldrà iniciar en mesos propers les instal·lacions corresponents a subministrament de veu i dades, extracció d’aire i instal·lació frigorífica, així com la instal·lació de màquines, eines i mobiliari necessaris per l’activitat, amb l’objectiu de poder disposar d’aquest equipament el més aviat possible.

L’obrador compartit és fruit de l’esforç conjunt de diverses entitats i administracions, incloent-hi la Fundació Emys, l’Ajuntament de Blanes, l’Associació Espai Agrari Baixa Tordera i altres ajuntaments (Ajuntaments de Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera), cooperatives agrícoles (Conca de la Tordera – Palafolls, Progrés Garbí- Malgrat de Mar, Agrària de la Baixa Tordera – Tordera), la Diputació de Barcelona i altres administracions que han contribuït al finançament com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els fons FEDER de la UE.

Les pluges de primavera no són suficients per pal·liar la situació de sequera

Les esperances d’un abril humit i refrescant semblen esvair-se. Taikometeorologia ens ofereix una visió més precisa del que ens espera. 

Tot i que l’abril és tradicionalment un mes de pluges abundants, els pronòstics actuals apunten cap a una realitat molt diferent.

Segons Taiko Meteorologia, hem viscut aquesta primera quinzena d’abril predominantment seca i càlida, amb una pluja limitada que no superarà els 10 litres, segons els registres actuals. Tot i que hi ha possibilitat de ruixats el 16 i, potser, el 17 d’abril, aquestes no serien suficients per revertir la tendència general de sequera.

Amb una mitjana històrica de més de 60 litres de pluja a la Baixa Tordera durant el mes d’abril, les expectatives de precipitacions abundants semblen escasses. Les tendències estacionals apunten a un abril notablement sec, que posa en qüestió l’antic refrany “a l’abril, aigües mil”.

Malauradament, aquest panorama desafiant reforça la preocupació pel manteniment de la situació de sequera, accentuant la necessitat de mesures de conservació de l’aigua i adaptació als canvis climàtics.

Resiliència i innovació: així es gestiona l’aigua per la producció d’aliments en situació de sequera a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera (EABT) és una de les àrees agrícoles més rellevants de Catalunya, no només per la seva producció d’aliments de qualitat, sinó també per la seva contribució a un model agrari sostenible i la seva importància per a l’economia local.

Enmig d’una sequera sense precedents, aquest sector es troba davant del repte de l’escassetat d’aigua i amb nous desafiaments que posen a prova les empreses d’aquest sector de producció d’aliments frescos, un sector estratègic pel país. Val a dir que el sector fa molts anys que es prepara per a ser més eficients en l’ús de l’aigua que utilitza en el seu dia a dia. L’aigua ha estat sempre un recurs imprescindible per a l’activitat agrària, i en els darrers anys s’han introduït les noves tecnologies per a fer-ne un ús més eficient, responsable, apostant per tipus de conreus menys demandants, aplicant millores de tecnologia als regs i ajustant les aportacions d’aigua a les necessitats dels conreus.

Francesc Alemany, president de l’EABT, reflexiona sobre l’impacte d’aquesta sequera excepcional. “L’espai agrari, caracteritzat per la seva producció hortícola i ramadera, ha estat afectat de manera significativa per la manca de pluja i la disminució dels recursos hídrics”, explica. La preocupació per la viabilitat d’aquest model agroalimentari és palpable, ja que les restriccions d’aigua posen decididament en perill la mateixa existència d’aquest sector i, com a conseqüència directe, la producció d’aliments de proximitat tan apreciada pels consumidors.

Així doncs, quin és l’impacte d’aquesta situació d’emergència en el dia a dia dels agricultors i ramaders de la Baixa Tordera? Jordi Torres, gerent de la Cooperativa Agrària Baixa Tordera, assenyala que, “malgrat les dificultats, la comunitat agrícola s’ha unit per fer front a aquesta crisi”. Admet que amb les pluges recents hi ha un raig d’esperança, “ja que els cultius de farratges i cereals han prosperat, sintetitzant, d’alguna manera, la resiliència d’aquest sector davant les adversitats”.

Cal dir que tant pels cultius d’horta, dominants als municipis de Palafolls, Blanes Malgrat i Santa Susanna, com en la ramaderia, amb un pes important a Tordera, l’aigua és imprescindible. Per les característiques de la gran majoria d’explotacions de l’EABT l’obtenció d’aigua es fa mitjançant captacions pròpies a través del subsol. Alemany argumenta que “si aquesta sequera persisteix ens podem trobar per una banda amb una salinització de l’aqüífer en les zones mes properes al mar, mentre que en àmbits mes allunyats de la costa el problema es pot produir a causa d’una disminució dels nivells freàtics”. En tots dos casos estaríem parlant d’una aturada pràcticament total del sector primari de la Baixa Tordera. “Les conseqüències d’això poden ser letals per un sector que arrossega, des de fa dècades, moltes altres problemàtiques”, adverteix.

El sector demana que les restriccions siguin més adaptables 

Des de l’àmbit de la recerca en el sector agrari, Joan Girona, investigador de l’IRTA, aporta una perspectiva crítica sobre la política de gestió de l’aigua que impulsa el govern, i les restriccions que afecten a la pagesia. Reconeix els esforços del sector per millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua, i assenyala la necessitat d’una revisió dels criteris que determinen les restriccions d’ús d’aquest recurs. Argumenta que “l’agricultura és tan essencial com altres sectors econòmics i, per tant, mereix un tracte equitatiu en la gestió de la sequera”. Segons Girona, “l’aigua per produir aliments és tant important com la de  fer funcionar una empresa industrial, o com l’aigua ambiental. Si tenim clar que l’agricultura transforma l’aigua en aliments, reduir d’aquesta manera l’aigua per l’agricultura vol dir reduir la capacitat de disposar d’aliments per part de la societat”. I, conclou, que “com que a d’altres llocs plou potser no es notaria massa, però a la llarga es notarà i els preus dels aliments es poden disparar”.

En la mateix línia es manifesta Alemany, que destaca la importància de la comunicació i el consens en la presa de decisions sobre les restriccions d’aigua. Critica la falta de diàleg entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i els sectors afectats, especialment els agricultors. A més, expressa la preocupació del sector agrari davant les mesures restrictives, especialment la reducció del 80% en l’ús del reg agrícola, que considera excessiva i desproporcionada ja que no té en compte tots els esforços realitzats durant els darrers anys per reduir i fer més eficient el consum d’aigua.

L’investigador de l’IRTA confia en l’eficiència com a clau de volta per a garantir la sostenibilitat de l’EABT, del qual destaca el valor que aporta a la ciutadania. “El regadiu als països mediterranis es sinònim d’aliments, d’aliments sans. Si aquesta fàbrica d’aliments la tenim al costat de casa o molt a prop (Km0), a més de tenir aliments, tenim aliments, sans, molt gustosos, i que creen riquesa al costat de casa”, assegura.

Aquesta aposta per la sostenibilitat l’exemplifica Josep Soms, pagès de Malgrat de Mar. “De manera progressiva hem anat canviant cultius, i fins i tot les seves varietats, per adequar-nos a aquesta nova situació de restriccions d’aigua. Per exemple, en els cultius de tomàquet tendim a fer varietats que són menys exigents d’aigua, com el tomàquet de sucar, que aquí se’n fa bastant i és un cultiu que més aviat vol menys aigua que altres cultius de tomaquera. També altres cultius com la carbassa o els llegums, que potser anys enrere no se’n feien tant, sobretot a les èpoques més d’estiu, i ara és un cultiu que se’n va veient d’una manera més regular”, explica. “També hi ha canvis en el cereal. El blat de moro s’ha anat substituint per altres cultius com el sorgo que és menys exigent amb l’aigua. És una realitat que l’anem veient i, per tant, els pagesos hem de fer el possible per tenir cultius que no hagin de patir tant”, conclou Soms.

L’eficiència en l’ús de l’aigua és un element clau

Enmig de la polèmica per les restriccions d’aigua emergeixen iniciatives innovadores i solucions creatives per fer front a la sequera. El gerent de la cooperativa de Tordera destaca els esforços dels agricultors i ramaders “per minimitzar el consum d’aigua mitjançant la implementació de sistemes de reg més eficients i pràctiques agrícoles sostenibles”. I ho fan “tant per consciència amb el medi com per rendibilitat de l’explotació”, explica Torres, qui afirma rotundament que “amb els nous sistemes de reg es consumeix molta menys aigua”. Així mateix, assenyala la importància de la cooperació entre el sector públic i privat per garantir la preservació dels recursos hídrics i la continuïtat de la producció agrària.

En aquest sentit, Alemany explica que des de fa temps la majoria de productors treballen amb recs localitzats i programables, fins i tot alguns utilitzen tècniques molt innovadores com ara sensors que mesuren la humitat del sòl per tal d’utilitzar tant sols els volums d’aigua estrictament necessaris. I a un nivell superior a aquest, el gran repte consisteix en preservar un aqüífer que fa anys que pateix sobreexplotació. La proposta passa per deixar de llençar al mar milers de milions de litres d’aigua procedent de la depuradora de l’Alt Maresme per retornar-los a l’aqüífer una vegada realitzats tots els tractaments de depuració necessaris. Ara mateix, explica Alemany, “des del Consell Comarcal, que és l’administració competent en aquesta qüestió,  s’està treballant amb la màxima celeritat possible per poder posar en marxa aquesta obra”.

I amb una mirada a més llarg termini cal analitzar el canvi climàtic i el seu impacte en la gestió de l’aigua per al regadiu. Segons Joan Girona, “el canvi climàtic agreuja els desafiaments relacionats amb la disponibilitat d’aigua, ja que les disminució de pluges i les temperatures més altes requereixen una gestió més eficient dels recursos hídrics”. En aquest sentit, l’adaptació al canvi climàtic és una prioritat per al sector agrari, que busca solucions innovadores per fer front als reptes que se’n deriven. Per això la mà dels agricultors és vital, com recorda Torres. “Els socis de la cooperativa fa molts anys que fan una molt bona feina amb l’entorn rural. Mantenen els boscos cuidats i nets fent una bona gestió forestal, tenen els camins rurals en condicions, els recs i les rieres vives i com no, som els primers a patir les sequeres”. I afegeix que “som cuidadors del territori, i els primers interessats en que hi hagi aigua en els aqüífers. Gràcies a totes aquestes empreses agràries mantenim el territori rural viu”.

Com a conclusió, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es presenta com un exemple de resiliència i innovació enfront de la sequera. Amb la seva determinació i compromís, els agricultors i ramaders locals estan traçant el camí cap a un futur més sostenible, assegurant la continuïtat de la producció d’aliments de qualitat i la preservació del medi ambient en un context de canvi climàtic accelerat.

Cap a l’Estratègia Alimentària de la Baixa Tordera

Construint una estratègia alimentària local per a la Baixa Tordera

Des del passat mes d’octubre l’Espai Agrari de la Baixa Tordera està treballant per l’elaboració de la primera fase de l’Estratègia Alimentària, la Carta Alimentària, una eina de consens, una declaració de principis i d’acords per impulsar una política agroalimentària local.

S’estan conformant les primeres passes per a la construcció d’un sistema alimentari supralocal més just, saludable, sostenible i de proximitat de la mà dels cinc ajuntaments de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera: Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera i amb la implicació de tècnics municipals. L’objectiu és avançar en la definició del nexe entre l’alimentació i el territori.

La redacció del projecte va a càrrec d’Anna Roca, consultora agroterritorial, professora de Geografia de la Universitat de Girona i coautora, juntament amb Sònia Callau i Josep Montasell, de la publicació “Alimentem Barcelona. Guia pràctica per impulsar estratègies alimentàries locals”.

Per a l’elaboració de la Carta Alimentària de la Baixa Tordera, s’han seguit les següents fases de treball compartit: durant els darrers mesos de 2023 (octubre-desembre) es va desenvolupar la fase exploratòria del sistema agroalimentari a partir de trobades quinzenals amb els tècnics dels consistoris municipals. A partir del gener, una vegada identificats els actors representatius del sistema i la creació d’un grup motor, es va iniciar la fase de participació (a partir de l’enfocament de ciència ciutadana) amb l’activació de 3 blocs d’accions complementaris: tallers de debat oberts, entrevistes de percepció i opinió a persones clau i d’enquestes a la ciutadania.

El grup motor i que conforma el debat intern de la Carta està format per una vintena de persones de procedència i formació diversa i aplega les baules de la cadena de valor agroalimentària i les dimensions de l’ecosistema alimentari: salut, educació, economia, medi i societat. El grup motor es va reunir per primera vegada el 29 de febrer a l’Ajuntament de Palafolls i està prevista una segona trobada de reflexió i discussió el pròxim 18 d’abril. L’objectiu del debat és establir el guió de les prioritats que ha de definir la Carta Alimentària i establir uns compromisos per harmonitzar els diferents projectes que les diferents administracions desenvolupen, fins ara de manera descoordinada, en matèria alimentària. La finalitat és buscar un compromís per articular un sistema agroalimentari més sa, sostenible i equitatiu d’acord amb els punts forts i febles detectats en el sistema agroalimentari. Paral·lelament, s’estan realitzant entrevistes personalitzades a perfils d’activitat que recullen l’heterogeneïtat de la Baixa Tordera (des de productors del sector primari, hortolans i pescadors al teixit comercial alimentari, siguin representants de mercats o punts de venda, responsables de la restauració de grups que presenten vulnerabilitat en matèria alimentària, per posar alguns exemples). Al mateix temps s’ha desenvolupat i distribuït una enquesta en línia per conèixer els hàbits, les preferències i la conscienciació de la ciutadania. Disponible en aquest enllaç.

Vols saber-ne més sobre l’estratègia alimentària? Llegeix aquest article.

Novetats en el servei d’informació i d’alertes agro-meteorològiques per a la Baixa Tordera

El servei de Taikometeorologia incorpora millores al servei, perquè els usuaris i usuàries estiguin informats en tot moment!

El Servei Agrometeorològic de Taikometeorologia per a la Baixa Tordera ha introduït diverses millores per oferir una informació més precisa i accessible als pagesos i agricultors de la zona. Les novetats inclouen:

  • Enviament dels butlletins a tres dies vista a través del canal de difusió de WhatsApp els dilluns, dimecres i divendres. Aquesta iniciativa busca proporcionar prediccions detallades hora a hora, personalitzades per l’àrea de la Baixa Tordera, per facilitar la planificació diària de les activitats agrícoles.
  • El Re-anàlisi dels episodis d’alerta. Després que s’activi una alerta o es produeixi un fenomen extrem a la Baixa Tordera, es prepara un breu informe que descriu la situació meteorològica i proporciona dades numèriques de cada municipi o zona de l’espai agrari afectat. Aquesta mesura reforça el protocol dels avisos i ofereix transparència sobre la fiabilitat de les alertes meteorològiques.

A més, el servei continua oferint els butlletins diaris disponibles a cinc dies vista a la pàgina web i l’APP, així com les prediccions a llarg termini, actualitzades divendres quinzenalment. 

Aquest conjunt de millores té com a objectiu proporcionar a la pagesia de la Baixa Tordera les eines necessàries per gestionar de manera més eficaç les seves activitats agrícoles i adaptar-se millor als canvis meteorològics.

Inscriu-te al servei aquí

Participa en l’enquesta “I tu, què menges? Parlem d’aliments!” Una iniciativa per contribuir a un futur alimentari sostenible.

Respon a l’enquesta i ajuda a enfortir el sistema agroalimentari local per promoure la salut i la sostenibilitat del territori. 

L’Estratègia Alimentària representa un pas significatiu cap a un sistema agroalimentari més sa, just, saludable, i sostenible, amb l’objectiu de satisfer les necessitats locals i promoure la resiliència i l’autosuficiència. Aquest enfocament integral aborda tot el cicle alimentari, des de la producció fins al consum, considerant les implicacions locals en termes de salut, benestar, medi ambient, economia, educació i cultura.

Un dels aspectes clau d’aquesta estratègia és la seva naturalesa participativa, inspirada en el Pacte de Milà, que promou una col·laboració estreta entre els diferents actors del territori.

En aquest sentit, la creació del Consell Alimentari Local emergeix com una eina indispensable, concebuda com un espai inclusiu de debat i reflexió on convergeixen agents públics i privats. El seu propòsit és establir aliances, prioritzar reptes i impulsar accions de política alimentària, tot assegurant una participació activa de la societat civil. Un primer pas en aquesta direcció, va ser la reunió del grup de treball celebrada a Palafolls el passat 28/02, amb la que s’ha començat a avançar en el compromís de diferents agents de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera vers una alimentació de proximitat, saludable i sostenible a tots nivells.

Per aprofundir en aquesta iniciativa i recollir diverses perspectives, s’està realitzant una enquesta titulada “I tu què menges? Parlem d’aliments“. Aquesta enquesta té com a objectiu entendre la relació dels habitants de la Baixa Tordera amb l’alimentació, essencial per al desenvolupament i l’èxit de l’Estratègia Alimentària.

A través d’aquest procés participatiu i inclusiu, la Baixa Tordera s’encamina cap a un futur alimentari més sostenible i resilient, amb una comunitat compromesa i informada sobre les qüestions alimentàries locals.

Participa en l’enquesta a través d’aquest enllaç

El #DiaInternacionaldelesDones a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

Aquest #DiaInternacionalDeLesDones, des de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, reivindiquem la igualtat de gènere i futur d’oportunitats igualitàries.

La participació activa de les dones en els àmbits de representació de la pagesia i el medi rural és vital per entendre els processos de transformació i per concebre les polítiques agràries i rurals que marcaran el present i el futur.

A Catalunya, el sector agrari, ramader i pesquer ocupa el segon lloc en desigualtat d’ocupació per gènere, amb només un 15,3% de les persones dedicades a aquestes activitats sent dones. Pel que fa a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, l’estudi de caracterització d’explotacions agràries revela que només el 13% de les persones titulars d’explotació agrària són dones.

Els números indiquen que encara hi ha un llarg camí per recórrer en aquesta lluita per la igualtat de gènere. Tanmateix, estem compromesos amb aquesta causa i confiem que amb la dedicació i esforç conjunt de totes i tots, podem construir un futur més just i igualitari. S’ha de fomentar la participació activa de les dones en l’àmbit agrari, assegurant que tinguin veu i presència en la presa de decisions i que les seves contribucions siguin plenament reconegudes.

En aquest dia tan marcat, aprofitem per compartir la història de l’Anna Pascual, una jove pagesa de l’Espai Agrari, que ens explica la seva experiència sent una jove pagesa en aquest sector. Llegeix l’article complet aquí.

Principals característiques del sector agrari de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

Un estudi fet l’any 2023 en descriu les característiques més destacades

L’any 2023 va finalitzar un estudi de caracterització del sector agrari de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera que tenia com a objectius identificar l’estructura de les empreses, conèixer els seus canals de venda, analitzar l’estat del relleu agrari i detectar les principals necessitats i reptes del sector. Per fer-ho, a banda de l’anàlisi de dades, l’estudi va incloure un intens treball de camp amb un nombre important d’entrevistes a la pagesia del territori.

Els resultats més destacats de l’estudi són:

  • Un 21,7% dels titulars d’explotació tenen menys de 40 anys, un 62% tenen entre 40 i 65 anys i un 16,3% tenen més de 65 anys. L’edat mitjana és una de les més baixes de Catalunya, amb una presència de dones titulars d’explotació que se situa només en el 13%.
  • Pel que fa a la comercialització, destaca el pes de les cooperatives del territori com a canals de venda i també la venda de proximitat, en un territori en el qual es produeix més del que es consumeix en l’àmbit local.
  • Pel que fa als principals reptes que l’estudi posa de manifest, es poden destacar la demanda de reconèixer a escala social el paper de la pagesia i cercar la complicitat de la societat. En l’àmbit d’administració, es demana suport i fre als controls i burocràcia desmesurats. I per últim, nivell empresarial els reptes són assolir nivells d’ingressos suficients que permetin una gestió d’empresa més folgada i tenir relleu al capdavant de les explotacions. 

Per tal d’atendre aquests reptes, l’estudi ha recollit un conjunt de propostes:

  • Potenciar l’escolta de les administracions davant als reptes de la pagesia.
  • Més presència de les cooperatives.
  • Fomentar els circuits curts de comercialització i els projectes de recerca i I+D+i d’interès per al sector agrari.
  • Enfortir la comunicació amb la societat 
  • Garantir el suport i acompanyament a les empreses agràries.

 L’estudi és una eina que permet a les administracions i a l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera orientar millor les seves actuacions per donar una resposta més adequada a les necessitats del sector agrari del territori.

Estratègia alimentària a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

Entrevista Anna Roca Torrent, geògrafa, dinamitzadora de projectes agroterritorials i professora de geografia a la Universitat de Girona

Quin model de sistema alimentari busca la nova Estratègia alimentària que esteu desenvolupant per aquest espai agrari?

Hi ha dos elements clau a l’hora de construir aquesta Estratègia. Primer, la pagesia i el seu producte local: la Baixa Tordera, des de sempre, és un espai amb cultura i tradició pagesa; i, segon, el seu caràcter d’àmbit supralocal conformat per cinc municipis (Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera), que, juntament amb les tres cooperatives agràries (Progrés-Garbí, Conca de la Tordera i Tordera) ja fa temps que treballen junts per defensar l’espai agrari i per definir accions col·lectives que facin valer la seva riquesa agrària. A partir d’aquests dos pilars es vol sustentar l’Estratègia alimentària de la Baixa Tordera amb la intenció d’oferir un marc d’acció que proposi solucions als reptes agroalimentaris.

Parlem del seu procés de creació. Per què és important que inclogui a la diversitat d’actors de tots els àmbits socioeconòmics locals?

L’Estratègia Alimentària pretén transformar el sistema agroalimentari en un model més sa, just, saludable i sostenible, resilient i autosuficient. I això vol dir atendre totes les mirades sobre l’agricultura i els aliments, tant des de dins del procés (producció, manipulació, transformació, emmagatzemant, distribució, logística, comercialització) fins al consum, com tenint en compte les implicacions de caràcter local (salut, benestar, medi, economia, educació, cultura). I tot això només és possible si inclou una diversitat àmplia d’agents del territori.

De fet, amb el Pacte de Milà (2015), disposem d’un marc d’acció que assenta les bases per una construcció participativa de les polítiques públiques alimentàries a escala local i per millorar la relació entre el territori i els aliments.

A més, és l’eina per compartir experiències, estudiar iniciatives, i compartir esdeveniments per avançar de manera col·lectiva amb més de 200 ciutats que ja han desenvolupat polítiques alimentàries.

Una de les fases contempla la creació del Consell Alimentari Local. Qui hi hauria de participar i amb quins objectius?

Aquesta és una eina indispensable oberta a la ciutadania, un espai de reflexió conjunta on convergeixen els agents públics i privats que formen part del teixit social i productiu de l’agricultura i l’alimentació. El seu objectiu és crear aliances i complicitats, prioritzar reptes i desplegar accions de política alimentària, al mateix temps que proporcionar informació a la societat civil.

En una altra fase s’ha de redactar la Carta Alimentària. Quins objectius persegueix?

Aquesta Carta és la primera fase de l’Estratègia Alimentària i segurament la més important. No només té l’objectiu de redactar un document de consens, de principis bàsics i de punts d’acord per articular l’Estratègia Alimentària, sinó que a més és el document a partir del qual arrenca el procés que defineix quins agents del territori formaran part del grup de treball, quin full de ruta tindrà i de quina manera s’orientaran les accions públiques alimentàries del futur per a la Baixa Tordera.

El grup de treball conformat per gent de totes les baules del sistema agroalimentari i de diferents dimensions educatives, sanitàries, culturals i econòmiques té l’encàrrec de definir sobre quines bases es sustentarà l’Estratègia Agroalimentària de la Baixa Tordera.

A Catalunya patim dependència alimentària? Quin percentatge de productes que consumim, produïm nosaltres mateixos?

Catalunya és un país de muntanyes i amb ben poques planes i només es conrea una quarta part de la superfície, de manera que és un dels països d’Europa amb menys superfície agrària per habitant, si ho comparem amb França, Itàlia o els Països Baixos. Gràcies a la modernització i la tecnificació de les estructures agràries i amb la protecció de polítiques com la PAC ens hem convertit en un país exportador de productes agroalimentaris, de manera que hem de comprar bona part del que mengem. Mentrestant, les petites i mitjanes explotacions agràries, la majoria ben arrelades al territori, han vist davallar el seu poder adquisitiu de forma alarmant. Algunes, han optat per vendre directament els seus productes frescos i de temporada, d’altres, per incrementar el volum i subministrar-ho a la gran distribució que és qui li posa el preu. La majoria, però, es troben amb dificultats pels costos, la burocràcia i la competència de fora. Ens ho expliquen bé les recents mobilitzacions pageses i ben aplaudides per tothom.

Quin és el resultat d’aquest model agroindustrial que concentra l’activitat en poques mans i cerca població assalariada?

Doncs que es va buidant lentament el territori de petita i mitjana pagesia, d’allò que sempre se n’havia dit explotació agrària familiar que té cura i gestiona el territori, fins al punt de posar en risc la sobirania alimentària. Qualsevol esdeveniment pot provocar més incertesa: una vaga de transportistes, una mala collita, un episodi climatològic advers, pot fer trontollar el sistema alimentari actual. La solució és enfortir-lo, sigui com sigui i des de baix, amb l’agricultura local i una distribució justa que garanteixi els aliments per a tothom.

Es continuen perdent hectàrees de conreu i de pagesia?

En aquests moments és difícil de saber quants pagesos hi ha a Catalunya, els censos agraris parlen de 55.000 explotacions, la DUN de 92.000 expedients, els perceptors de les ajudes de la PAC són 47.000 i a la Seguretat Social hi ha 21.000 afiliats autònoms. Però és cert que totes les estadístiques agràries alerten de dues tendències ben clares: la caiguda d’actius i del seu envelliment. En els darrers 10 anys s’han perdut 5.000 actius i la mitjana d’edat de la pagesia és de 61 anys. Per contra, però, el volum de terra de conreu, recula poc, les explotacions més grans, algunes agroindústries i cooperatives agràries
estan a l’aguait i aprofiten aquest actiu limitat per seguir concentrant encara més l’activitat en menys mans.

Una altra cosa és la qualitat d’aquestes terres i dels recursos naturals (sòl i aigua) després de tants anys d’activitat i d’intensitat agronòmica. Les xifres són alarmants i més quan hi hem de sumar que amb prou feines hi ha relleu agrari. Costa que donades unes condicions de manca de viabilitat econòmica, els joves amb vocació, decideixin desenvolupar el seu projecte. Urgeix que l’agricultura i l’alimentació sigui objecte d’un debat de país i que les institucions treballin coordinades per reconduir la situació actual amb un sol lema: La pagesia s’ha de poder guanyar la vida dignament.

La Baixa Tordera es pot emmirallar amb algun altre territori que hagi desenvolupat amb èxit una Estratègia alimentària?

Precisament, es tracta de singularitzar l’Estratègia alimentària, de dotar-la de contingut propi, i per això, s’haurà de tenir present bona part de la feina que s’ha fet a diferents indrets on la petjada agrària sigui clau, com per exemple a València o a Menorca.

Fins ara, a Catalunya, dues ciutats han començat a desplegar processos cap a l’Estratègia alimentària: Barcelona i Mataró. Paral·lelament, hi ha dues ciutats més que han iniciat les primeres reflexions: Igualada i Palafolls. Aquestes dues últimes tenen en comú el seu caire supralocal, és a dir, que l’àmbit d’acció abraça un àmbit territorial com són la Conca d’Òdena i la Baixa Tordera, respectivament.

Pla d’actuació 2024 de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

El passat 16 de gener, l’assemblea de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera va aprovar el Pla d’Actuació per l’any 2024 de l’entitat.

Es tracta d’un pla d’actuació de continuïtat respecte a les activitats iniciades l’any anterior, i que té com a finalitat avançar en l’aplicació del Pla de Gestió i Desenvolupament de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Aquest és el pla estratègic que se segueix actualment, i que va ser elaborat de forma participativa pels actors implicats i aprovat l’any 2020. El document es pot consultar aquí.

En aquest sentit, el pla d’actuació 2024 conté 12 actuacions que s’emmarquen en les 6 línies estratègiques del Pla de Gestió i Desenvolupament. Enguany, i com en l’any anterior, l’actuació a la qual es dedica l’esforç més gran en l’àmbit pressupostari, és l’Obrador Compartit. Una eina que ha de permetre a empreses agràries del territori, poder avançar en l’escala de valor dels seus productes, reforçar la seva rendibilitat i apropar a la ciutadania conserves i elaborats vegetals de proximitat.

En l’àmbit de la relació de l’Espai Agrari amb la ciutadania, el Pla d’Actuació 2024 inclou:

  • Actuacions per impulsar la comunicació de l’activitat agrària del territori i els valors que té associats.
  • Implementació de senyalització per donar a conèixer l’espai i ordenar els fluxos de visitants.
  • Activitats de promoció de la marca Espai Agrari de la Baixa Tordera.
  • L’impuls d’una estratègia alimentària amb l’objectiu d’avançar cap a un sistema alimentari més just, saludable, sostenible i de proximitat. Aquesta estratègia es basarà en polítiques locals que integrin una visió global de l’alimentació.

Les actuacions que donen suport a les empreses agràries incloses en el pla d’actuacions 2024 de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera són:

  • Mantenir el servei agrometeorològic existent, que permet una millora en la presa de decisions davant de situacions climàtiques adverses.
  • La implementació del Banc de Terres per facilitar l’accés a la terra per part de la pagesia.
  • Accions destinades a millorar la gestió hidrològica del territori, garantint un ús eficient dels recursos hídrics disponibles.
  • La participació en activitats d’assessorament tecnològic a les empreses agràries

Finalment, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera inclou en el seu pla d’actuació, el suport al Cicle Formatiu de Grau Mig d’Agroecologia de l’Institut Ramón Turró de Malgrat, i la participació en el Pla de Relleu Agrari de la Diputació de Barcelona, com a eines per afavorir el relleu al capdavant de les explotacions agràries. Aquestes iniciatives es presenten com a eines clau per fomentar la successió generacional i facilitar el relleu de noves generacions al capdavant de les explotacions agràries.

Impulsant la sostenibilitat agrícola: Investigacions de l’IRTA a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

L’IRTA ha liderat diverses investigacions durant l’any 2023 a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, fruit de la col·laboració amb la Diputació de Barcelona.

L’IRTA (L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries) s’ha encarregat de millorar la sostenibilitat i la productivitat dels terrenys agrícoles, amb un especial enfocament en la conservació del sòl i la promoció de la biodiversitat útil per la pagesia.

A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera han realitzat les següents actuacions: 

Investigació de l’estat de salut del sòl:

Han dut a terme una exhaustiva avaluació de la qualitat dels sòls, amb especial enfocament en el maneig de la fertilització orgànica. Els resultats, basats en mostres de diferents èpoques de l’any, han proporcionat una visió detallada de l’evolució dels fongs totals i fongs micorrízics, utilitzant tecnologies de qPCR, que permeten estimar la vida i estat de salut dels sòls i que té efecte positiu en els conreus.

Investigació de la biodiversitat i la fauna auxiliar útil per l’agricultura en els marges florals:

Han analitzat l’evolució de les poblacions de mírids depredadors de plagues en marges de plantes de calèndula i Ballota hirsuta al llarg de l’any, amb diferents mostreigs. A més, han estudiat el comportament agronòmic associat a mantenir els marges de B. hirsuta, amb l’objectiu de promoure la biodiversitat i l’equilibri ecològic.

Refugis naturals per a la biodiversitat funcional:

S’ha elaborat un llistat d’insectes beneficiosos per al control biològic de plagues, presents a la vegetació de les rieres de l’Espai Agrari. Aquests resultats poden servir com a base per continuar explorant la relació entre la biodiversitat funcional i els refugis naturals.

Les investigacions en curs i les futures propostes per a l’any 2024 presenten una visió prometedora per avançar en la millora contínua per abraçar pràctiques innovadores i sostenibles que beneficiaran tant els pagesos, els resultats dels quals els arriben a través de les Associacions de Defensa Vegetal que els assessoren, com també al conjunt de la ciutadania.

El paper de les cooperatives més enllà dels serveis

Entrevista als gerents de les cooperatives de La conca de la Tordera, Progrés Garbí i Agrària Baixa Tordera

Quins són els valors que fan fortes les cooperatives de l’espai agrari de la Baixa Tordera?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): La majoria de cooperatives ubicades a l’espai agrari van ser fundades a finals del segle XIX principis del XX, i s’han anat adaptant a les exigències que en cada moment plantejava el mercat. Aquesta presència continuada ha creat un vincle entre les cooperatives i els pagesos, que encara perdura avui en dia. El cooperativisme permet als pagesos tenir una sèrie de serveis necessaris per a la seva activitat i els permet accedir a uns canals de venda de forma col·lectiva. 

Xavier Castells (Progrés-Garbí): Els valors que fan fortes les cooperatives són els d’unir esforços per poder disposar d’una oferta comercial forta i poder programar els conreus adequant oferta i demanda. També poder donar tots els serveis de suport tècnic agrícola, tant al camp, assajos, assessorament en nutrició i estat sanitari del cultiu, així com en la presentació de declaracions, quaderns de traçabilitat, etc.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): El principal actiu son els agricultors i ramaders, que han fet possible que les cooperatives perdurin en el temps adaptant-se a l’evolució dels mercats, fent productes de qualitat i proximitat.

La proximitat i la venda directa al client és un factor suficientment apreciat pels consumidors?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): Sí, però no prou. És cert que en els últims temps els consumidors valoren més positivament els productes de proximitat, però encara som lluny dels països europeus de referència com França, Alemanya… En aquest aspecte hauríem de fer un esforç encara més gran per donar a conèixer els avantatges d’aquests productes de proximitat.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): Al 1r congrés de l’horta de Catalunya, fet la tardor passada a Castelldefels i Constantí, es va constatar una realitat percebuda per a molts pagesos i també per la cadena de distribució. Es va presentar un estudi molt acurat on es valorava la diferència entre el que es diu que es vol fer i el que s’acaba fent en aquest tema, i resulta que només el 12% de les persones que manifesten voler comprar producte de proximitat ho acaben fent realment.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): Cada cop la gent és més conscient que comprant productes de proximitat i de cooperatives estàs fent una compra més sostenible, i que amb això ajuden a mantenir el territori.

Quin és el perfil de la pagesia associada a la vostra cooperativa?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): La gran majoria són pagesos de tota la vida. Malauradament, la manca de relleu generacional fa que la població pagesa minvi significativament, perquè les noves incorporacions no són suficients per compensar el gran nombre de jubilacions.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): La majoria venen de tradició familiar. També tenim dos pagesos nouvinguts que també fan un producte de gran qualitat i estan plenament integrats. De fet, un d’ells forma part de fa molts anys del consell rector de la cooperativa.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): La majoria de socis de la cooperativa són agricultors, ramaders i silvicultors que viuen en el gran nombre de masies repartides entre Tordera i Fogars de la Selva. Tots ells han evolucionat per camins diferents, creant empreses agràries molt diverses.

Amb quines varietats de producte destaqueu?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): Venem tota mena d’hortalisses, però el que més destaca és el tomàquet de sucar pa. Més del 50% de la nostra facturació és aquest producte.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): Oferim una gamma molt àmplia del que es pot produir durant l’any a l’Alt Maresme i La Selva, que és on produeixen els nostres socis. Escaroles, enciams, apis, bledes, julivert, espinacs i ceba tendra formen la part important a l’hivern, però també fem calçots, porros, cols de Brussel·les…

A la primavera destaquem els pèsols del Maresme, tan apreciats, i faves tendres. I a l’estiu ja tenim tomàquets, carabassons, mongeta tendra i molts altres com la carabassa. A la tardor fem la Mongeta del Ganxet DOP, i fesols com el genoll de crist.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): Tenim molta base territorial i moltes tipologies d’empreses agràries, amb molta varietat de productes. Tenim productors d’horta, d’ous, mels, làctics, llegums, fruits secs, fruites, xai, vedella, porc, cargols, cereals, farratges… Tot i que la gran majoria d’explotacions son de vaques de llet. Tots ells tenen productes excepcionals i de qualitat.

Quins serveis oferiu al sector?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): Nosaltres fem la declaració agrària (DUN) als pagesos i els assessorem tècnicament en tot el referent als seus cultius.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): Oferim la venda de subministraments com llavors, adobs, cinta de reg i altres materials per la producció al camp.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): Fem tota mena d’assessorament tècnic, tramitem declaracions úniques agràries, incorporacions de joves agricultors, fem declaracions de nitrogen, tramitem moviments de bestiar, assessorament en tractament de plagues, declaracions del gasoil agrícola… tots els tràmits que necessiten els nostres agricultors i ramaders.

També tenim a la seva disposició tota classe de subministraments per dur a terme l’activitat; Planter, llavors, adobs, cereals, barreges pel bestiar, farratges, fitosanitaris convencionals i ecològics, estris ramaders, regs, ferreteria agrícola, i tota mena de subministraments…

I a l’agrobotiga oferim productes dels nostres associats, d’agricultors de la zona, i productes d’altres cooperatives catalanes.

Quines són les principals amenaces de la pagesia? Competència amb productes que venen de fora, preus rebentats, suport econòmic i subvencions, sequera i canvi climàtic, poc relleu generacional…

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): El principal problema és la manca de relleu generacional, i cal preguntar-nos per què els joves no volen fer de pagesos? La resposta és clara. Avui en dia les entitats que estan accedint a l’agricultura son les grans empreses. Aquestes tenen la mida i la capacitat financera suficients per fer front als reptes del sector, com son les condicions climàtiques cada cop més extremes degudes al canvi climàtic, la cada cop més exagerada burocratització de l’activitat agrícola, les grans superfícies que col·lapsen el mercat de la distribució, la competència deslleial de països veïns amb costos de producció i regulacions molt laxes… Amb tot això és poc probable que el pagès de forma individual pugui afrontar amb èxit aquests reptes.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): La problemàtica del sector són els preus percebuts pel pagès. Encara que els dos darrers anys han estat més dignes, venim de molts anys sense augments del preu percebut, i el pagès se n’ha sortit augmentant produccions, agafant més terra i reduint despeses com ha pogut.

Si a això afegim les inclemències climàtiques, el temporal Glòria, pedregades… més els preus de les mercaderies foranes, tot això provoca la manca de relleu generacional.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): Tenim el problema de la globalització, que venen productes de tercers països a preus sota cost i sense cap control. A més hi ha el problema de la fauna cinegètica, que ens malmet els cultius i l’administració no ens dona solucions reals. Hi has d’afegir el canvi climàtic i la falta d’aigua, l’excés de tràmits burocràtics que ens demana l’administració, la falta de terres agrícoles a causa de la pressió urbanística… Aquí tens la resposta de per què hi ha poc relleu generacional.

Més enllà dels serveis, quin ha de ser el paper estratègic de les cooperatives per fer front a aquestes amenaces?

Josep Ferrer (Conca de la Tordera): Davant d’aquest escenari cal actuar de manera decidida. En primer lloc, caldria sensibilitzar a la població que ens estem enfrontant a un futur sense pagesos. Ho podem permetre?

Si la resposta és no, caldrà que l’administració posi les eines i els recursos necessaris per aturar aquesta tendència. És aquí on les cooperatives hauríem de posar el nostre màxim esforç per servir de vehicle entre l’administració i la pagesia. L’administració per si sola no és capaç d’arribar de forma individual als pagesos… les cooperatives sí.

Xavier Castells (Progrés-Garbí): La cooperativa  Progrés-Garbí, i crec que la resta també, volem jugar el paper d’aglutinar esforços en tots els àmbits, el de la comercialització i els dels serveis de suport, agronòmic, laboral, etc. Tenim instruments  com l’Espai Agrari i d’altres fórmules del Departament, que aquests darrers anys s’ha bolcat en la cerca de solucions per revertir el procés actual de tancament d’explotacions d’horta, i esperem que acabin consolidant un teixit pagès tan necessari per a una àrea estratègica com la sobirania alimentària.

Jordi Torres (Agrària Baixa Tordera): El paper de les cooperatives passa per donar veu a tots els nostres associats, i evolucionar i adaptar-se als nous temps, donant el màxim d’informació i suport. També tenim com a objectius defensar els nostres productes a través de les cooperatives catalanes i fomentar el consum de productes de proximitat, per poder mantenir el sector viu i competitiu.

Se celebra la primera assemblea de l’any de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera 

El dimarts 16 de gener de 2024 va tenir lloc l’assemblea de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera a Palafolls.

A la reunió hi van assistir els representants dels 5 ajuntaments (Blanes, Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera) i també de la pagesia (Cooperativa Conca de la Tordera, Cooperativa Progrés Garbí, Agrària de la Baixa Tordera) i així com altres membres de consells agraris. 

Durant la trobada, es va fer una revisió de les activitats desenvolupades durant l’any 2023, destacant els èxits i identificant els punts de millora. A més, es va aprovar el pla de treball per al 2024, que continua i consolida moltes de les actuacions iniciades l’any anterior. També es van apuntar grans línies de treball a desenvolupar a mig termini, aprofitant la conjuntura del nou mandat de les administracions locals, que és una oportunitat per afrontar els grans reptes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.  Aquestes actuacions s’emmarquen dins del Pla de Gestió i Desenvolupament de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, amb l’objectiu de consolidar aquest territori com una de les zones agrícoles referents a nivell de Catalunya.

L’Associació, creada oficialment el 2022, consolida la seva tasca en la promoció i el suport a l’activitat agrària de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Les guanyadores del sorteig de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera recullen els lots de productes a les agrobotigues de les cooperatives 

El passat mes de desembre a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera vam realitzar un sorteig de tres lots de productes per a tres guanyadors o guanyadores.

A L’Espai Agrari de la Baixa Tordera vam portar a terme un emocionant sorteig a través d’Instagram, oferint tres lots de productes locals de la zona com a premis. Aquesta iniciativa va ser un èxit rotund i va permetre que tres guanyadores poguessin gaudir dels deliciosos productes cultivats localment.

Les guanyadores, Montse M., Montse R., i Araceli A. van anar a recollir els seus premis a les agrobotigues, que incloïen una selecció variada de productes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Aquesta iniciativa no hauria estat possible sense la col·laboració de les cooperatives del territori, que amb la seva tasca, fan que puguem disposar de productes frescos i de qualitat d’aquest espai agrari, i sobretot ens donen una oportunitat per donar suport a la pagesia local i el desenvolupament sostenible. 

Una de les guanyadores anant a buscar el lot premiat.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera, té com a missió donar suport a l’activitat agrària, fent promoció de  l’alimentació de proximitat d’una de les hortes més productives del país. A través d’aquest sorteig, es va destacar la riquesa dels productes locals i es va fomentar la consciència sobre la importància de les iniciatives que impulsen el coneixement i la valorització dels recursos agraris locals.

Aquesta acció no només beneficia els guanyadors i les cooperatives, sinó que també contribueix al creixent interès per la producció local i sostenible. 

Des de L’Espai Agrari de la Baixa Tordera volem agrair a tots els qui van participar en el sorteig.  

Rebem la visita de la Diputació de Barcelona

Compromís i col·laboració amb la Diputació de Barcelona per impulsar el projecte.

Avui hem fet una reunió amb el President Delegat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Sr. Xesco Gomar, per tal de treballar plegats un full de ruta per l’Espai Agrari de la Baixa Tordera que el pugui consolidar com un espai agrari, i en particular d’horta, de referència a escala catalana.
A la trobada hem compartit amb els nous responsables de la Diputació els projectes en els què estem treballant i l’aposta per continuar enfortint la col·laboració existent.

A la Fotografia: Xesco Gomar (President delegat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda- Diputació de Barcelona), Carlos Garcia (coordinador de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda- Diputació de Barcelona ), Sonia Callau (Cap de Direcció Territorial Agrària – Diputació de Barcelona), Francesc Alemany (Alcalde de Palafolls i President Associació), Sònia Viñolas (Alcaldessa de Malgrat de Mar i Secretària de l’Associació), Aleix Freixa (Regidor de Palafolls), Josep Ferrer (Gerent de la Cooperativa Conca de la Tordera), Jordi Julià (representant de la Cooperativa Progrés Garbí), Miquel Riera (pagès i representant del consell agrari de Palafolls), Toni Riera (Ajuntament de Palafolls).

Visitem el nou obrador compartit per la pagesia a Blanes, on s’elaborarà conserves, melmelades i altres elaborats d’origen vegetal.

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera i productors interessats visiten l’obrador compartit d’elaborats vegetals, conserves i melmelades, una aposta per donar valor als productes agraris.

El dimarts 28/11, una delegació de pagesos interessats en aquest equipament i representants dels municipis de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, van fer una visita a l’obrador compartit, seguint la convocatòria de la Fundació Emys, l’Associació Espai Agrari Baixa Tordera i l’Ajuntament de Blanes. 

 Aquesta iniciativa afavorirà a la producció d’elaborats vegetals, conserves i melmelades per part de la pagesia local, incrementant el valor dels productes agrícoles i facilitant la seva comercialització. Això permetrà oferir productes de més valor, i facilitar la gestió dels excedents de la collita. També enfortirà les empreses agràries del territori, fent-les més rendibles, i aproparà a la ciutadania productes elaborats locals i de qualitat.

 La trobada va permetre als assistents observar l’estat actual de les obres del nou obrador situat al C/Canigó núm. 10 de Blanes. Aquesta visita va oferir una visió directa dels treballs en curs i una aproximació al futur funcionament de l’espai, en el que caldrà seguir treballant l’any vinent per la seva posada en marxa.

 Durant la trobada es va destacar la importància d’aquest projecte, resultat de l’esforç conjunt de diverses entitats i administracions, incloent-hi la Fundació Emys, l’Ajuntament de Blanes, l’Associació Espai Agrari Baixa Tordera i altres ajuntaments (Ajuntaments de Malgrat de Mar, Palafolls, Santa Susanna i Tordera), cooperatives agrícoles (Conca de la Tordera – Palafolls, Progrés Garbí- Malgrat de Mar, Agrària de la Baixa Tordera – Tordera), la Diputació de Barcelona i altres administracions que han contribuït al finançament com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i els fons FEDER de la UE.

La finalització de les obres està prevista per a l’any vinent, i després es procedirà a equipar l’obrador amb tot el necessari per a la seva posada en marxa.

SORTEIG! Emporta’t 3 lots de productes frescos i de proximitat de l’Espai Agrari Baixa Tordera

Consulta les bases legals i participa en el sorteig d’Instagram de 3 lots de productes de l’Espai Agrari Baixa Tordera 

Participa en aquesta publicació d’Instagram i assaboreix els productes de la nostra terra! 

Bases del sorteig «3 lots de productes frescos i pròxims de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera»

Primer. Objecte 

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera organitza el sorteig de 3 lots de productes frescos i pròxims, a través del seu perfil a Instagram.

En el sorteig podran participar tots els usuaris majors de divuit anys residents a Espanya i amb perfil a la xarxa social Instagram.

L’objectiu d’aquest sorteig és augmentar la comunitat interessada en el contingut de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera, així com premiar la fidelitat dels seguidors i seguidores actuals. Per això es convida a les persones que participen a fer-se seguidor@ del perfil @eabaixatordera. Entre les persones que hi participin es farà un sorteig de 3 lots de productes.

Segon. Organització 

El sorteig «3 lots de productes frescos i pròxims de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera» l’organitza l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera. Les bases que regulen el sorteig es publicaran a l’apartat de notícies del web de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera: https://www.espaiagraribaixatordera.cat

Tercer. Requisits per participar

Per participar al sorteig els i les usuari@s han de:

  1. Ser majors de divuit anys i amb residència a l’Estat Espanyol
  2. Seguir el perfil d’Instagram @eabaixatordera
  3. Tenir perfil a la xarxa social Instagram
  4. Mencionar, en els comentaris del post del sorteig, a un altre perfil d’Instagram que li pugui interessar el contingut de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera.

La participació en el sorteig implica també l’acceptació de les condicions d’Instagram. Es poden consultar les els termes i condicions a l’enllaç -> https://developers.facebook.com/terms

Quart. Calendari 

El període per participar al sorteig comença l’1 de desembre a les 12:00 h i finalitza el 20 de desembre a les 23.59 h.

Cinquè. Condicions

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera es reserva el dret de prendre les següents accions en relació amb les persones que participin al sorteig: invalidar, expulsar, eliminar o no tenir en compte aquells perfils que consideri sospitosos de participació fraudulenta. 

Això inclou intents de registre amb més d’un perfil d’usuari per part d’una persona, creació de perfils falsos o usurpació d’identitat. A més, l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera es reserva el dret de comunicar-ho a la plataforma d’Instagram, perquè prenguin les mesures pertinents. També es reserva el dret d’emprendre accions legals, si fos necessari.

Sisè. Premis, sorteig, acceptació i lliurament

Premis

El sorteig tindrà tres guanyador@s. Cada persona guanyadora s’endurà un lot de productes d’horta de productors i productores que formen part de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera. Cada premi està valorat en 80 € i no és bescanviable per diners. 

Sorteig

Entre totes les persones que participin es realitzarà un sorteig mitjançant la plataforma Easy Promos que triarà de forma automàtica 3 persones guanyadores i 3 persones de reserva, entre els i les participants que compleixin amb els requisits de participació. El dia 22 de desembre de 2023 l’Espai Agrari comunicarà, a través del seu perfil d’Instagram, les persones premiades.

Acceptació

Les persones guanyadores hauran de posar-se en contacte mitjançant un missatge directe d’Instagram (DM) en el termini de 48 hores facilitant un correu electrònic i un telèfon de contacte per tal de confirmar la voluntat d’acceptar el premi i comprovar que compleix amb els requisits de participació.

En cas que el guanyador no respongui en el termini indicat per acceptar el premi, si no compleix totes o algunes de les normes d’aquest sorteig, no vol o no pot gaudir del premi, la persona guanyadora quedarà descartada i es podrà donar, per ordre, a les persones guanyadores en reserva.

Lliurament dels premis

Un cop la persona guanyadora hagi acceptat el premi i s’hagi comprovat que compleix tots els requisits, es trametrà la informació necessària per recollir el premi.

Es premi es recollirà als punts indicats per l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera, en horari comercial. S’exclou l’enviament a domicili dels lots de productes a les persones guanyadores.

Setè. Protecció de dades personals

Els i les participants garanteixen i responen de la veracitat, exactitud, vigència i autenticitat de la seva informació personal. Les dades facilitades per les persones guanyadores s’utilitzaran per a gestionar aquest sorteig.

Vuitè. Responsabilitat 

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera no és responsable de les interrupcions o errors a Internet, als seus perfils a les xarxes socials o a les comunicacions electròniques.

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera exclou qualsevol responsabilitat pels danys i perjudicis de tota naturalesa que puguin deure’s a la utilització indeguda dels continguts per part dels usuaris, i, en particular, a la suplantació de la personalitat d’un tercer.

Instagram està exempt de tota responsabilitat en relació amb la promoció i la participació dels usuaris i usuàries en aquest sorteig. 

Novè. Acceptació i modificació d’aquestes bases

La participació en aquest sorteig implica l’acceptació d’aquestes bases en la seva totalitat. Es reserva al criteri interpretatiu de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera la resolució de qüestions que puguin derivar d’aquest sorteig.

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera es reserva el dret, en qualsevol moment, a introduir canvis en la mecànica o funcionament d’aquest sorteig i/o finalitzar-lo de forma anticipada si fos necessari per causa justificada i sense que d’això pugui derivar-se cap responsabilitat. Aquests canvis es comunicaran a través del perfil d’Instagram i els mitjans que siguin necessaris. 

Desè. Interpretació de les bases i resolució de conflictes

La interpretació d’aquestes bases es regeix per la legislació espanyola. Per a resoldre qualsevol controvèrsia, que resulti de la interpretació o compliment d’aquestes bases, és competent la jurisdicció dels tribunals del domicili de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera.

“Connecta amb la terra”: Nova senyalització de benvinguda a l’Espai Agrari Baixa Tordera

Les noves senyals de benvinguda de l’Espai Agrari Baixa Tordera que s’estan instal·lant informen que s’accedeix a un espai agrari gestionat 

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera ha iniciat la instal·lació d’un conjunt de senyals de benvinguda a l’Espai Agrari, repartides pels 5 municipis que en formen part.

Aquestes senyals, formades per plafons informatius i amb el lema “Connecta amb la Terra”, tenen per objectiu donar a conèixer a la ciutadania que s’accedeix a un espai agrari gestionat i transmetre, alhora, els valors d’aquest territori. En total s’instal·laran enguany 10 senyals, i aquesta acció forma part del pla d’actuació de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Fer visible l’Espai Agrari de la Baixa Tordera a la ciutadania és una de les línies estratègiques del Pla de Gestió i Desenvolupament d’aquest espai agrari, i la instal·lació d’aquesta senyalització enforteix el vincle entre la ciutadania i el territori, i contribueix alhora a fer visible i valorar la tasca de la pagesia.

Tardor a l’Espai Agrari Baixa Tordera: Descobreix els sabors de temporada

Els sabors de la tardor a les cooperatives de l’Espai Agrari Baixa Tordera

Amb la tardor ben entrada, les cooperatives locals ofereixen una gamma variada de productes de KM0, enfortint la xarxa alimentària de proximitat i amb suport directe a la pagesia local. Les campanyes agrícoles actuals són una oportunitat d’abastir-se de productes frescos, saborosos i de proximitat, fomentant un consum responsable i donant suport a l’economia local. És per això que hem parlat amb ells per saber quins productes actualment són els que podem trobar de temporada:

Agrària Baixa Tordera – Jordi Torres, el gerent de la cooperativa, destaca les explotacions bovines de llet, però també comparteix la riquesa de la tradició de fesols a Tordera. Aquesta collita és més que una font d’aliments, és una tradició profundament arrelada a la cultura local. Antigament, amb la collita de fesols al novembre es pagaven els arrendaments de les finques i era una font d’ingrés extra per les cases. Actualment, els fesols més apreciats i propis de Tordera són: Els fesols de ganxet, el de genoll de crist, el del bitxo, de sastre, de la neu…

La cooperativa Agrària Baixa Tordera també compta amb socis apicultors que enriqueixen la gamma de sabors locals, oferint mel amb matisos únics gràcies a la vegetació variada del territori.

Fesols del Sastre - Blanes | Patxi Uriz

Cooperativa Progrés Garbí – Eduard Gallifa, membre del departament tècnic de la cooperativa, resalta la seva oferta de col, coliflor, bròquil, api, ceba i altres verdures locals destaquen per la seva frescor i qualitat. L’arribada imminent de les faves i la batuda del ganxet són moments que defineixen la tardor a la cooperativa.

Cooperativa Conca de la Tordera – Josep Ferrer , gerent de la cooperativa, ens diu que compten amb una gamma essencial que inclou cols, porros, espinacs i bledes, aquesta cooperativa completa la diversitat de la zona amb productes frescos i de temporada.

Consumir aquests productes no només ofereix un sabor autèntic, sinó que també representa una connexió directa amb el territori, donant suport a la pagesia local i promovent el producte de temporada.

Aquesta tardor, aprofita la varietat de sabors locals i dona suport a les cooperatives i productors de la zona.

Els beneficis de l’espigolada dels camps per a la pagesia

La fundació Espigoladors: Una lluita per l’aprofitament alimentari, una oportunitat per la pagesia i un empoderament per a les persones amb risc d’exclusió social.

La Fundació Espigoladors va néixer el 2014 amb la finalitat de combatre el malbaratament alimentari. Actualment, esdevé una entitat social que recupera l’activitat dels camps de conreu, lluitant contra les pèrdues alimentàries i garantint el dret a l’alimentació. A la vegada, empoderen a les persones en risc d’exclusió social fent que treballin en les labors d’espigolar o en el seu obrador. Sota la marca “Es Imperfect”, han creat un obrador amb uns 25 treballadors, on es transformen les pèrdues alimentàries en productes. La resta d’aliments es porten a entitats socials o a bancs d’aliments per evitar el seu malbaratament.

Però en què consisteix espigolar? Espigolar implica collir els fruits que queden als camps després de la collita general. Amb una xarxa de 3000 voluntaris (tothom s’hi pot apuntar), es realitzen espigolades a l’Espai Agrari Baixa Tordera i altres localitats. La jornada inclou 3 hores d’espigolada amb una parada entremig, convertint-se en una activitat tant física com social.

La Fundació Espigoladors no només és una dinàmica d’espigolada, sinó que també fa una tasca de sensibilització i educació. A través de tallers, xerrades i àrees de recerca, sensibilitzen la societat sobre les pèrdues alimentàries al camp, i el malbaratament alimentari. Segons la fundació s’ha estimat que es perd un terç dels aliments que es produeixen.

La tasca d’Espigoladors també destaca el valor de la pagesia, promovent el consum de productes de KM0 i fent canvis pedagògics per fomentar la cultura d’aprofitament. Col·laborant amb productors de les cooperatives, Espigoladors ha establert una relació amb 10 productors recurrents a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Productors com Antonio Pla i l’Esther d’Hortalisses Pi destaquen l’excel·lent tasca d’Espigoladors, aprofitant els excedents que no es poden vendre per motius estètics o de mida.

Antonio Pla- Productor de Palafolls:

“És una tasca excel·lent, ja que amb les espigolades se n’aprofita gent del que queda al camp i que, en la majoria d’ocasions, no es pot vendre per mida o per aspecte, no perquè estigui fet malbé. Abans tot això es llançava”.

Esther-Hortalisses Pi:

“Fins que van aparèixer els espigoladors nosaltres fèiem la donació dels excedents a Càritas Malgrat i Càritas Santa Susanna. Ho seguim fent, però quan tenim un excedent molt gran truquem a la Fundació Espigoladors perquè ho vinguin a recollir”.

Els voluntaris que han realitzat espigolades com Montserrat Montià i Carme Vaquer destaquen la satisfacció d’aportar a la comunitat, evitant el malbaratament alimentari i aprenent sobre l’entorn natural.

Montserrat Montià – Premià de Mar – Voluntària:

“Una activitat en plena natura, envoltada de gent fabulosa, col·laborant a portar aliments a qui més ho necessita, evitant així el malbaratament alimentari i aprenent moltíssim sobre el camp. És molt gratificant!”

Carme Vaquer – Lloret de Mar – Voluntària:

“Em sap greu que es llenci menjar i espigolar resol una part del problema.”

La fundació espigoladors és una oportunitat per la Pagesia però també una acció social. L’Entitat, els productors i els voluntaris, creen una cadena solidària per combatre el malbaratament, promoure la pagesia i la importància del producte de KM0.

Donant Vida a la Terra: Conversa amb Anna Pasqual, una jove pagesa de la Baixa Tordera

Anna Pascual, portadora d’una tradició familiar de fa gairebé un segle

Anna, ens hauria de sorprendre veure una dona pagesa tan jove?

No, no té perquè. Ser pagesa és una feina com qualsevol altra. Potser sí que hi ha poques dones que s’hi dediquen, i que siguin joves encara menys, però n’hi ha. Tot i que és cert que moltes d’aquestes noies se n’aparten, perquè els propis pares les animen a estudiar.

Situa’ns una mica. La teva família sempre s’ha dedicat a la pagesia? Com ha arribat fins a tu aquest llegat?

La meva família està establerta a Santa Susanna des de 1929, aviat farà 100 anys! Van venir de Tordera, on feien de pagesos a can Pisculet, el mas on va començar la nostra història. I tot aquest llegat ha arribat a mi de part del meu pare, després d’anar passant de pares a fills, hereus i pubilles, fins arribar a avui.

Deus recordar els teus pares i els avis treballant la terra, cultivant i venent els productes. Ara que ho fas tu, quin seria l’aspecte que més ha canviat en tots aquests anys?

El canvi més important al camp ha estat la mecanització. Amb la maquinària es treballa millor, però també han incrementat molt les despeses de manteniment de les màquines. També ha pujat el cost de l’activitat, que s’ha enfilat molt. Abans encara ens quedava un marge de benefici, encara que fos petit, però n’hi havia. Ara, ben res, tot és pagar, pagar i pagar.

Quines son les virtuts de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que permetin desenvolupar-hi la teva activitat?

En el cas de la nostra finca, les principals virtuts son la qualitat de les terres i l’aigua que les rega.

Quins son els productes que més t’agrada conrear?

A mi m’agrada molt l’api. També la ceba, les cols i els bròquils però si em fas escollir un cultiu em quedo amb l’api.

Et dediques a fer mercats també? Com ha canviat el perfil de la clientela?

No en faig de mercats. Però pel que m’arriba de companys que sí que en fan, els clients demanen productes de proximitat, tot i que és car i a vegades no volen, o no poden, pagar-lo.

Es valora suficientment el valor afegit dels productes de km 0?

No, no està prou valorat. Molta gent no vol pagar per productes de qualitat, prefereixen menjar barat i dolent. No valoren l’esforç, ni la procedència del producte, ni com s’ha treballat. És cert que últimament sembla que la tendència està canviant, en el sentit de valorar-ho més, però és un procés que va per llarg.

Tindràs relleu generacional darrere teu?

Encara és d’hora per saber-ho, però espero que sí!

XXVII Jornada de l’Horta a Santa Susanna

Inscriu-te a la jornada de l’horta i descobreix les últimes tendències del món agrari. 

L’horticultura està experimentant canvis significatius a Catalunya. Dues àrees destaquen com a protagonistes d’aquesta revolució agrària: el control biològic de plagues i la digitalització. Aquests canvis no només milloren l’eficiència de les explotacions, sinó que també prometen una producció de tomàquets més saludable i sostenible.

A la XXVII Jornada de l’Horta a Santa Susanna, aquestes dues tendències es tractaran de manera exhaustiva. Aquest esdeveniment reuneix experts i professionals de l’horticultura per explorar com aquests canvis milloren el futur de l’horta a Catalunya.

Endinsa’t en les últimes tendències i coneix les novetats que et permetran millorar la gestió agrícola i tenir un bon control. 

Apunta la data: 

  • Dimarts, 7 de novembre de 2023
  •  Santa Susanna

Visualitza el programa complet aquí.

Inscripcions a través de RuralCat. Si vols saber més informació, contacta amb Jordi Ariño Armengol:  629 76 4 134 o bé per correu electrònic a selmar@federacioselmar.com

La nova iniciativa “Click and Collect” de El Mercat d’Abastaments de Blanes revoluciona la compra local

Una nova forma d’accedir als productes de proximitat. 

El Mercat d’Abastaments de Mas Enlaire de Blanes està introduint un servei innovador per millorar l’experiència i incentivar la compra de la comunitat local. A partir d’ara, els clients podran gaudir del servei “Click and Collect,” que ofereix una nova opció per adquirir productes frescos i de proximitat. Aquest servei incorpora quatre taquilles refrigerades instal·lades a l’entrada principal del recinte, a les escales d’accés.

L’ús d’aquest sistema és senzill: els clients fan una compra mínima de 15 € a les parades del mercat i poden guardar els seus productes a les taquilles refrigerades. Una característica interessant d’aquest servei és que les comandes poden ser compartides entre diferents parades, oferint als clients una àmplia gamma de productes de proximitat dins del mateix espai.

Procediment per fer la comanda al "Click and Collect" - @mercat_blanes
Procediment per fer la comanda al "Click and Collect" - @mercat_blanes

El Mercat d’Abastaments de Blanes ha implementat aquesta opció amb l’objectiu de millorar l’opció de compra per a aquells clients que no poden accedir al mercat durant l’horari habitual. Aquesta iniciativa també amplia els horaris d’accés als productes, ja que les comandes es poden fer de 9:00 a 11:00 del matí (o fins que les taquilles estiguin completes) i les pots anar a buscar durant un horari més extens. Les taquilles es mantindran obertes de dilluns a divendres fins a les 20:00 h i els dissabtes fins a les 15:45 h.

Amb el “Click and Collect,” el Mercat d’Abastaments de Blanes està apostant per millorar l’experiència de compra dels seus clients. Aquest servei ofereix la comoditat de comprar productes frescos amb horaris flexibles, ajudant a impulsar encara més la compra de proximitat. El “Click and Collect” és una opció emocionant que promet canviar la forma en què la comunitat local fa les seves compres. Si la iniciativa té una bona rebuda, es preveu instal·lar-ne més.

La recuperació de varietats locals de mongeta a la Cooperativa Agrària de la Baixa Tordera

Parlem amb Jordi Torres, el gerent de la Cooperativa Agrària de Tordera sobre les varietats locals de mongeta.

Quines son les varietats de mongeta més genuïnes de l’espai agrari de la Baixa Tordera?

La més reconeguda a nivell popular i gastronòmic és el fesol del ganxet, que actualment està dins la DOP Mongeta del Ganxet. De tota manera, tenim moltes més varietats, que a nivell culinari son tan o més bones.

A banda del fesol del ganxet, les varietats més apreciades i plantades a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera son el fesol del genoll de Crist, els fesols del bitxo, els de la floreta, del sastre, de la neu, els fesols menuts de l’ull ros, els del carai i els fesols d’or i plata.

Digues un avantatge i un inconvenient d’aquestes varietats.

La majoria d’aquests fesols nomes es conreen a Tordera, Malgrat, Palafolls i Blanes. Per tant, tenim un producte d’alta qualitat i exclusiu.

Els desavantatges són els alts costos de producció i la globalització. 

Amb quines altres varietats han hagut de competir els últims temps?

No tenim una competència directa. S’han fet proves a diferents parts de la península i per temes climatològics i per les característiques de la terra les mateixes llegums no han tingut producció, o han sortit productes de molt baixa qualitat.

Hi ha alguna varietat que, pel motiu que sigui, s’hagi perdut completament? 

Segurament n’hi ha vàries, però hem fet un gran esforç per comercialitzar i recuperar varietats tradicionals, i donar-les-hi el reconeixement que es mereixen. 

Hi ha prou sensibilització entre els consumidors per apreciar l’esforç que feu en la recuperació de les varietats locals? 

La veritat és que falta molta sensibilització entre els consumidors, hi ha molta feina per fer…

El cultiu de mongeta a la Baixa Tordera s’ha anat introduint a les rotacions del cereal, o son més comunes a les zones de regadiu? 

Tradicionalment aquí es fan després d’un cultiu de cereal de secà, tot i que el fesol es rega.

Per què els fesols tenen tant valor nutricional?

Perquè contenen hidrats de carboni, proteïnes, fibra i son baixos en greix. Tenen un gran poder energètic, que els fa ideals per a persones amb treballs físics o en època de creixement. Tenen un alt contingut en àcid fòlic i són llegums que no contenen substàncies que generen intoleràncies com el gluten. A més, ajuden a rebaixar el colesterol, milloren el trànsit intestinal i son bons per a persones diabètiques.

Hi ha molta tradició culinària a la zona, amb receptaris específics de mongetes?

Aquí n’hi ha molta de tradició a la cuina, ja que el fesol era un dels aliments que hi havia a les masies del poble i es cuinaven molt sovint; abans no existia la varietat d’aliments que tenim avui en dia, i això ha fet que trobem fesols en moltes receptes.

La Balma: Menjar per emportar de proximitat

Cuina de mercat per emportar amb productes locals de l’Espai Agrari Baixa Tordera.

La Bibiana i en Toni estan al capdavant d’aquest projecte que neix de la il·lusió d’oferir productes locals, preparats amb dedicació i cura.

Després d’haver estat un restaurant consolidat durant 10 anys, la pandèmia els va obligar a reinventar-se i canviar el seu concepte de negoci. No obstant això, tenien una cosa clara: seguir mantenint la seva essència i donar suport als productors locals.

Així va néixer “La Balma, menjar per emportar“, un nou concepte de cuina de mercat que tothom pot gaudir a casa seva.

En Toni cuinant a la Balma
En Toni cuinant a la Balma

Situat a la ciutat de Blanes, La Balma utilitza productes de l’Espai Agrari Baixa Tordera, on combinen la tradició amb la innovació. Els seus menús s’actualitzen cada setmana i treballen amb productes frescos i d’alta qualitat.

Però La Balma no es limita només a oferir plats per emportar, també preparen menús especials per a dinars i sopars d’empreses, fan tallers, i ofereixen un servei de xef a domicili.

Un dels plats de La Balma elaborat amb productes de proximitat

I per si no n’hi hagués prou, s’han pres molt seriosament el lema de “Renovar-se o morir”. És per això que actualment estan canviant d’ubicació per oferir una nova experiència de sabors i un format diferent al públic.

La Balma tornarà a obrir les seves portes l’1 de novembre a C/ Roig i Jalpí 5, molt a prop de la seva anterior ubicació. 

Et convidem a tastar els productes del mercat local i gaudir de la seva proposta culinària única.

Èxit rotund dels Shows Cookings “Anem a Plaça”, una iniciativa de tastets gratuïts i venda, amb els productes de la Baixa Tordera

Blanes promou el consum de productes de l’Espai Agrari Baixa Tordera en una sèrie de Show Cookings i tallers de cuina, on la gent pot tastar de primera mà els productes de la terra i els pot replicar a casa seva.

L’Ajuntament de Blanes està a punt de tancar amb èxit la seva innovadora iniciativa “Anem a Plaça!” en col·laboració amb els productors i productores locals.

Una experiència que promou l’adquisició de productes de la zona i ha aconseguit una gran expectació des de la seva primera sessió.

“Anem a Plaça” consisteix en una emocionant experiència culinària que busca recolzar el producte de la nostra terra i del mar, i donar a conèixer la marca “Blanes Arran de Mar”.

Compta amb el suport dels pagesos i pageses del Mercat de Fruites i Verdures del Passeig de Dintre, les parades del Mercat d’Abastaments de Mas Enlaire, i Es Portal de la Plaça dels Dies Feiners.

La iniciativa ha començat amb un gran èxit, i ja s’han desenvolupat durant aquest any, quatre sessions de les sis programades. Cada divendres d’inici de mes les cuineres del portal “Kilometre0” Montse Verdaguer i Júlia Navarra, cuinen en directe des dels mercats de Blanes un menú compost per dos plats amb productes de la zona.

Tastets gratuïts i tallers de cuina a l'abast de tothom

A més de poder fer un tast del resultat final, s’ofereix un kit de productes i un full perquè qui vulgui, pugui anar a cada parada a buscar els diferents ingredients i replicar la recepta a casa.

Aquest projecte no només dóna vida el mercat, sinó que també dóna suport tant els pagesos i pageses, com els mercaders.

Encara queden dos Show Cookings programats, un tindrà lloc aquest divendres 6 d’octubre al Mercat de Mas Enlaire, i l’últim el pròxim 3 de novembre al Mercat de Fruites i Verdures del Passeig de Dintre. Tots dos des de les 11 del matí fins a les 2 del migdia.

L’Ajuntament de Blanes, a través del Departament de Promoció de la Ciutat, està patrocinant aquesta experiència dins del marc dels ‘Projectes Singulars’ de la Diputació de Girona XSLPE (Xarxa de Serveis Locals de Promoció Econòmica).

Amb ‘Anem a Plaça!’, l’Ajuntament de Blanes es converteix en un promotor de la gastronomia local, encoratjant els residents i visitants a gaudir dels productes frescos i sostenibles de la zona.

Josep Soms: “El canvi climàtic i la sequera són una realitat que ha vingut per quedar-se. Per tant, nosaltres el que hem de fer és conviure amb això i anar posant les eines necessàries perquè l’impacte sigui el menor possible. “

Una conversa amb Josep Soms, pagès de Malgrat de Mar que implementa estratègies per fer front a la sequera, i ens parla sobre la situació agrària actual.

La sequera i els efectes del canvi climàtic formen part de la nova quotidianitat de l’agricultura. Esteu preparats per fer front a aquesta situació?

El canvi climàtic i la sequera són una realitat que ha vingut per quedar-se. Per tant, nosaltres el que hem de fer és conviure amb això i anar posant les eines necessàries perquè l’impacte sigui el menor possible. De fet, nosaltres, ja fa uns quants anys que vam tenir aquest problema derivat de la sequera, amb la intrusió de l’aigua de mar en els pous que estaven més a primera línia de la costa, degut sobretot a aquesta explotació tan gran que hi ha de l’aqüífer de la Tordera. Ja fa anys que convivim amb aquesta situació i la veritat és que l’única possibilitat que tenim és ajustar-nos i aclimatar-nos a les diferents situacions.

La Baixa Tordera és un espai especialment sensible davant d’episodis de sequera?

Sí, és un espai especialment sensible perquè és un lloc on hi ha hagut un creixement urbanístic molt gran en els últims anys i amb l’aqüífer de la Tordera que, ja fa molts anys que està sobreexplotat. Tot això s’ha vist perjudicat en els darrers anys.

Sí que hi va haver un punt d’inflexió, en el moment que es va fer la dessaladora, doncs va fer que l’aqüífer no s’explotés tant. Però tot i això l’aigua escasseja sobretot en aquests moments d’estiu en el qual hi ha tantíssima població.

I és una situació que no és nova d’ara o dels últims anys, sinó ja fa bastants anys que ens hi trobem i que fins i tot anys enrere va ser més greu.

Fins a quin punt caldrà plantejar fer canvis al tipus de cultiu per adaptar-se millor a la situació? A l’Espai Agrari de la Baixa Tordera hi ha molt més cultiu de regadiu que de secà actualment.

El que hem fet d’una manera progressiva és anar canviant cultius, i fins i tot varietats de cultius, per adequar-nos a aquesta nova situació de restriccions d’aigua. Per exemple, en els cultius de tomàquet tendim a fer varietats que són menys exigents d’aigua, com per exemple el tomàquet de sucar, que és un tomàquet que aquí se’n fa bastant i és un cultiu que més aviat vol menys aigua que altres cultius de tomaquera.

També altres cultius com per exemple la carbassa o els llegums, que potser anys enrere no se’n feien tant, sobretot a les èpoques més d’estiu, i ara és un cultiu que se’n va veient d’una manera més regular.

També hi ha canvis en el cereal. El blat de moro s’ha anat substituint per altres cultius com el sorgo que és menys exigent amb l’aigua. És una realitat que l’anem veient i, per tant, els pagesos hem de fer el possible per tenir cultius que no hagin de patir tant.

Us heu vist obligats a fer canvis en els règims de reg dels vostres cultius? O preveieu que caldrà fer-ne a curt termini?

Fa uns quants anys que estem instaurant noves tecnologies per aprofitar al màxim els recursos hídrics. En aquest sentit, fa temps que, a través de la cooperativa Conca de la Tordera, s’han instaurat una sèrie de sondes de reg que el que fan és determinar en tot moment quines necessitats hídriques tenen les tomaqueres o les plantes en general.

Un programa informàtic determina quin és el reg que li hem donar i quina durada ha de tenir perquè sigui el màxim eficient possible, és a dir, perquè no es llenci gens d’aigua. En aquest sentit, doncs, totes aquestes mesures els hem anat aplicant i la veritat és que en quatre anys, amb la mateixa superfície hem reduït en general entre un 30 i un 40% el consum de l’aigua.

La gestió de l’aigua i el seu us eficient és un fet que comença a l’administració que legisla, i acaba als camps de conreu, amb l’aplicació que en feu els professionals de l’agricultura. Hi ha bona entesa entre vosaltres?

Sí, la veritat és que hi ha una bona entesa. És a dir, tant l’administració com nosaltres som conscients de la situació que hi ha. L’administració ha de vetllar perquè s’estalviï el màxim d’aigua possible i nosaltres som els primers interessats en que hi hagi un equilibri i que puguem continuar cultivant.

Fins i tot l’administració ens truca setmanalment per saber com està la situació dels pous. Tots plegats som conscients de la situació complicada que tenim, pel que hi ha ganes de col·laborar.

La manca d’aigua és sinònim inequívoc de baixada de la producció, i per tant d’augment del preu final de cara al consumidor?

Sí, correcte. És a dir, el fet que hi hagi menys aigua o s’hagin de fer cultius alternatius vol dir que pot generar un encariment d’aquesta producció. Pot generar també que el consum de determinats articles vingui d’importacions, perquè aquí s’han deixat de fer o perquè la producció ha baixat moltíssim i això és una realitat que, és clar, és plausible en determinats articles per a molts consumidors.

Un clar exemple és el cas de l’oli. La producció de tots aquests cultius que depenen quasi directament de les pluges o de l’estat de la sequera i no s’han pogut regar quan tocava o no han tingut l’aigua necessària quan tocava, baixa. I, quan la producció baixa, doncs, per efecte de la demanda, hi ha increment de preu.

Hi ha prou consciència entre els consumidors d’aquesta conseqüència?

Jo crec que sobretot un temps cap aquí la gent ha anat prenent consciència de tot plegat. Els consums domèstics també s’han vist restringits en els últims temps. Per tant, el tema de la sequera és un tema que la gent l’entén.

La falta de subministrament, o bé la falta de producte, fa incrementar el preu per l’efecte d’oferta i demanda o bé perquè s’haurà d’importar, segons quin tipus de mercaderia. I, és clar, evidentment això suposa preus més elevats. Però penso que sí, que és un tema que la gent en pren consciència.

 

Menjadors escolars i producte local de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera (l’experiència de Malgrat de Mar)

Els productes d’horta ecològics i de Km0 de L’Espai Agrari de la Baixa Tordera beneficien als menjadors escolars de Malgrat de Mar

L’Ajuntament de Malgrat de Mar fa uns anys que va prendre la decisió d’introduir productes d’horta ecològics i Km0 en el menú escolar de Marià Cubí i Soler, l’escola Mare de Déu de Montserrat i la llar d’infants municipal Els Fesolets.

Per una banda, per la qualitat excepcional dels productes que es cultiven a l’Espai Agrari Baixa Tordera, que és la comunitat agrícola local. I per l’altra, per l’impacte positiu que aquesta acció té sobre el medi ambient en reduïr la petjada de carboni.

Aquesta elecció també beneficia la comunitat local, ja que dona suport als productors locals i manté l’ocupació. És per això que l’Ajuntament va establir a la licitació de la gestió dels tres menjadors l’obligatorietat que el 100% de les verdures i hortalisses havien de provenir de proveïdors de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. 

Accions com aquesta afavoreixen el coneixement sobre la producció i l’obtenció d’aliments, fomenten la consciència alimentària entre els alumnes i, reforcen el vincle amb el sector primari i la pagesia del territori.

Aquesta iniciativa de l’Ajuntament de Malgrat de Mar, d’introduir productes locals i ecològics als menjadors escolars, no només és un model a seguir pel seu compromís amb la qualitat i la sostenibilitat, sinó que també és un exemple clar del poder que tenim per promoure un futur més saludable i sostenible a través de les nostres eleccions alimentàries. 

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera celebra la seva 3a assemblea del 2023

L’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera reuneix els municipis i les cooperatives agràries en la tercera assemblea del 2023

Els cinc municipis impulsors de l’Espai Agrari Baixa Tordera i les tres cooperatives agràries (La Conca de la Tordera, Progrés Garbí i Agrària la Baixa Tordera) es van reunir el 12 de setembre per celebrar la 3a assemblea ordinària d’enguany.

L’entitat està fent passos significatius dins el pla d’actuacions per al 2023. En la sessió els representants dels municipis i la pagesia de l’Associació varen compartir la informació actualitzada de les actuacions que s’estan desenvolupant a l’Espai Agrari des de la darrera assemblea, duta a terme al maig d’enguany. ​​

D’entre les actuacions realitzades, destaquen:

  • La contractació del disseny i instal·lació de senyals de benvinguda a l’Espai Agrari, que es preveu implantar enguany.
  • La represa de la dinamització de la comunicació digital a través dels canals socials, de la newsletter i del lloc web.
  • La proposta d’impuls d’un banc de terres i de l’obrador compartit, com a eines per dinamitzar l’activitat agrària al territori.

Aquesta tercera assemblea del 2023 ha demostrat clarament l’impuls i la dedicació de l’Associació Espai Agrari de la Baixa Tordera per avançar en la seva missió d’enfortir la comunitat agrària local.

Servei gratuït d’informació i alertes agro-meteorològiques per a la pagesia de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

La informació en temps real del Servei d’Alertes Agro-meteorològiques facilita la presa de decisions de les explotacions agràries

 

Des del passat mes de juny l’Espai Agrari Baixa Tordera ofereix aquesta eina de forma pilot als pagesos i pageses de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, amb l’objectiu de facilitar la presa de decisions a l’explotació.

El servei consta de tres notificacions:

  • A través del butlletí diari s’envia la predicció a 5 dies vista. Els usuaris poden veure la predicció en el seu municipi i en els municipis que integren l’Espai Agrari amb una precisió de 72 hores, a través del servei App i Web.
  • Les alertes, que es poden rebre via Whatsapp, correu electrònic, l’app o el lloc web i proporciona alertes de fenòmens adversos configurades específicament per la zona de la Baixa Tordera. A l’alerta s’envia un mapa de colors amb la diferenciació, si escau, per a cada municipi que integra l’Espai Agrari.
  • Predicció a llarg termini: quinzenalment els i les usuari@s reben una notificació amb la predicció a tres setmanes vista. La precisió de la predicció de la primera setmana és més fiable. En la segona i tercera setmana s’hi veu representada la tendència amb l’evolució de la temperatura, els nivells de pluja estimats, …Tot això acompanyat de textos explicatius per tal de preveure possibles escenaris.
 
Predicció de la Baixa Tordera de Taiko Meteorologia

La inscripció al servei és en línia i gratuïta. Només cal inscriure’s mitjançant aquest enllaç.

Per qualsevol dubte, podeu contactar amb Marc Riera, tècnic de suport de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera (666 54 17 28).

Comença un nou curs del CFGM en Producció Agroecològica a l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar

Donem la benvinguda als nous alumnes del Cicle Formatiu en Producció Ecològica

9 alumnes, amb els que compartim amor per la terra, han començat aquest cicle formatiu en què aprendran, de manera teòrica i pràctica, el necessari per iniciar-se en els treballs agraris de producció i comercialització de productes agrícoles i ramaders ecològics.

 

Enguany, i per tal de seguir aprofundint en la innovació agrària, l’Institut està creant una parcel·la agroforestal, en el que s’hi plantaran arbres perennes compatibles amb cultius herbacis i ramaderia. 

 

D’altra banda, per al foment de la biodiversitat i la seva utilitat en la gestió de plagues i malalties, a la zona de l’oasi de papallones de l’IES s’ha fet una petita bassa naturalitzada amb plantes aquàtiques i una estructura de troncs per acollir fauna terrestre.

 

Estem molt content@s de donar la benvinguda a aquests nous 9 alumnes. La seva formació representa un pas crucial cap a la garantia d’un relleu generacional en l’agricultura local.

Si vols seguir el dia a dia dels estudiants i professors del CFGM en Producció Agroecològica visita el seu blog o el seu perfil d’Instagram

 

Jornada de portes obertes al CFGM en Producció Agroecològica!

Consulta les dates de preinscripció i matrícula per al pròxim curs del CFGM en Producció Agroecològica a l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar

Estàs interessat en el món de la pagesia? El contacte amb la natura i aprendre a cultivar aliments? Vine a les jornades de portes obertes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica (20 de març) i descobreix tot el que t’ofereix aquesta opció formativa!

Amb aquests estudis aprendràs de manera teòrica i pràctica tot allò que necessites per a la producció i comercialització de productes agrícoles i ramaders ecològics en un format dual que inclou 1320 hores de formació al centre (entre l’aula i la finca agrària pròpia), 416 hores de pràctiques en una empresa i 264 hores que dedicaràs al teu Treball de Síntesi.

Consulta tota la informació necessària en aquest dossier i observa el dia a dia dels estudiants i els professors del CFGM en Producció Agroecològica al seu blog i a Instagram.

Si encara no ho tens clar, llegeix l’entrevista a Naiara Cervantes, antiga alumna del cicle, vine a les jornades de portes obertes el dia 20 de març i contacta amb l’Institut Ramon Turró i Darder!  

 

Dates:

  • 20 de març a les 19h: Jornada de portes obertes
  • Del 12 al 18 d’abril: Presentació de sol·licituds de l’alumnat amb continuïtat d’escolarització.
  • Del 9 al 15 de maig: Presentació de sol·licituds de la resta de l’alumnat.
  • Del 3 al 7 de juliol: Matrícula.

La Diputació de Barcelona engega el Pla d’Acció pel Relleu Agrari

Constarà de tres objectius principals: facilitar el relleu generacional, fomentar l’emprenedoria i recuperar els camps de conreu en desús

La Diputació de Barcelona ha posat en marxa el Pla d’Acció pel Relleu Agrari, un full de ruta que preveu fer front als reptes que s’enfronten les entitats que fan la gestió i dinamització agrària al territori, així com concretar solucions per promoure aquest relleu generacional al sector, amb la incorporació de persones joves i emprenedores.

Una jornada participativa celebrada al febrer al Parc Rural del Montserrat va ser la primera de les accions del pla, que va comptar amb la presència d’una vintena d’entitats d’arreu de les comarques barcelonines. Durant la sessió, Sònia Callau, cap de la Direcció Territorial Agrària (DTA) de la Diputació de Barcelona, va presentar les primeres passes de l’elaboració i implementació del Pla d’Acció pel Relleu Agrari que, emmarcat dins el programa BCN Smart Rural, té un triple objectiu: facilitar el relleu generacional, fomentar l’emprenedoria agrària i recuperar els camps de conreu en desús.

Aquest full de ruta, de moment, inclou la realització d’una trentena d’entrevistes a persones que s’han incorporat al sector agrari per diagnosticar les problemàtiques que presenta territori i l’organització d’una sèrie de tallers amb tècnics dels bancs de terres i parcs agraris, pagesos que es jubilaran aviat i persones que voldrien treballar al camp.

Es preveu que el Pla d’Acció pel Relleu Agrari es pugui implementar durant 2024. Foto: Diputació de Barcelona

Abans de finalitzar la jornada al Parc Rural del Montserrat, la investigadora de l’IRTA Anna Claret ha dinamitzat un taller per a buscar propostes de solucions que promoguin i facilitin el canvi generacional de la pagesia. D’entre les respostes que es van debatre, es va fer especial incís en la necessitat d’ampliar la protecció dels espais agraris del territori i incrementar la superfície dels bancs de terra.

L’objectiu marcat per la Diputació de Barcelona és haver redactat el Pla d’Acció abans no acabi 2023, per a poder implementar-lo als vuit parcs agraris, inclòs l’Espai Agrari Baixa Tordera, i la Xarxa de Bancs de Terres de les comarques barcelonines durant 2024.

Així són els nous ajuts PAC especialment dirigits a joves agricultors i ramaders

La Unió Europea invertirà durant el període 2023 – 2027 una partida pressupostària de la PAC a incentivar el relleu generacional de la pagesia

Els ajuts de la Política Agrícola Comuna (PAC), són un conjunt de subvencions i ajudes financeres que s’ofereixen als agricultors i ramaders de la Unió Europea per garantir la seva sostenibilitat i competitivitat.

En què consisteixen aquests ajuts?

Els ajuts PAC es divideixen en dos pilars. El primer està format per ajuts directes a l’agricultura i la ramaderia, depenen de la superfície de terreny cultivat o el nombre de caps de bestiar declarats i tenen com a objectiu garantir un nivell de renda mínim als agricultors i ramaders i ajudar-los a afrontar les incerteses del mercat.

El segon pilar està format enfocat a la promoció, desenvolupament rural i la diversificació econòmica. Aquestes línies estan dissenyades per ajudar els agricultors i ramaders a desenvolupar altres activitats econòmiques, a banda de la pagesia, com ara el turisme rural o la transformació d’aliments i altres productes artesanals. Aquestes ajudes també són destinades a finançar projectes que contribueixen a millorar la sostenibilitat i la protecció del medi ambient.

La PAC per joves agricultors i ramaders

El paquet d’ajuts que s’obre durant aquest any, la PAC 2023-2027, duu una sèrie de novetats, com ara l’actualització de les línies destinades a la pagesia jove. Aquesta posada al dia que afavoreix les noves generacions d’agricultors i ramaders, concorda amb les estratègies que s’estan impulsant arreu d’Europa per a motivar un relleu generacional progressiu i sostenible. Així són aquestes PAC per a joves:

  • Primer pilar: Ajut complementari a la renda per a joves

Es tracta d’un pagament que complementa l’ajut bàsic a la renda per aquelles persones que tenen com a màxim 40 anys i que s’han incorporat a l’activitat agrària com a responsable d’explotació durant els darrers cinc anys.

L’ajut consisteix en un complement del 100% de l’import del valor mig regional (VMR), que s’incrementarà en un 15% en cas que la beneficiària sigui una dona titular o cotitular de l’explotació. Aquest ajut es pot percebre per un màxim de 100 hectàrees i durant un període de cinc anys.

  • Segon pilar: Establiment de joves agricultors

Aquest ajut compta amb una prima base de 22.000€ per a tots els beneficiaris, que es podrà ampliar fins als 70.000€ si es compleixen una sèrie de requisits. Està dirigit a persones d’entre 18 i 40 anys que accedeixen per primera vegada a la titularitat d’una explotació agrària i serà obligatori realitzar l’itinerari formatiu exigit. A més, caldrà que l’explotació obtingui una renda unitària de treball (RUT) mínima del 35% i que el o la jove hi aporti un mínim de mitja unitat de treball agrari.

Naiara Cervantes: “Un any després d’acabar el CFGM en Producció Agroecològica m’he fet autònoma, he creat la meva pròpia empresa i he comprat un local al Mercat Municipal de Blanes”

La Naiara va acabar els seus estudis en agroecologia el 2022 i ara ho recomana “a qualsevol persona” interessada a ser autosuficient, ser conscient del que ens envolta i cuidar-ho

Amb 28 anys, la Naiara Cervantes, de Blanes, va prendre la decisió de canviar el seu estil de vida per dedicar-se a l’agricultura i va començar el Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica a l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar. Ara, tres anys més tard ha pogut deixar la seva antiga feina per endinsar-se de ple a la pagesia local. En aquesta trobada, ens explica la seva experiència al cicle formatiu i la seva trajectòria professional des de llavors.

Quina ha estat la teva trajectòria professional des que vas acabar el CFGM en Producció Agroecològica?

Vaig acabar el maig de 2022 i des de llavors he aconseguit cultivar a consciència els meus propis productes, els quals també venc jo mateixa, creant un circuit de venda directa als meus clients i col·laborant en mantenir la sobirania alimentària al poble.

On ets ara? Quines tasques desenvolupes?

M’he fet autònoma, he creat la meva pròpia empresa i he comprat un local al Mercat Municipal de Blanes, on ofereixo fruita i verdura de collita pròpia i de pagesos propers. És tot producte de proximitat i lliure de residus de síntesi química, que això és vital.

Què et va motivar a matricular-te al cicle?

La família de la meva parella, en Jordi, té vàries generacions d’agricultors, les quals han viscut a Mas Martí, nom que també rep l’empresa, i han estat treballant en l’agricultura durant molts anys. Jo tenia la meva feina, però també ajudava en les feines del camp i m’hi vaig enamorar.

La Naiara distribueix la seva producció a través de la seva pròpia marca, Hortalisses Mas Martí, que podreu trobar al Mercat Municipal de Blanes i a través del seu web. Foto: Naiara Cervantes

Què va ser el millor de l’experiència al cicle?

L’ambient familiar que s’acaba creant tant amb els companys com amb els professors. També que és un cicle molt pràctic, passes bastants hores al camp i, a mi, això em va agradar molt.

Quins aprenentatges valores més positivament?

Sobretot, haver après a treballar en equip. Al principi m’era impossible, només sabia fer les coses si les feia jo sola, creia que era una virtut, però avui en dia puc assegurar que no hi ha res com poder treballar en equip.

Què et van aportar els professors?

Els professors em van aportar, a part de molts moments, molts, molt bons, coneixements i aprendre a veure les coses des de diferents punts de vista, essent tots vàlids, no només un.

Què penses de les instal·lacions?

Les instal·lacions són molt adequades per fer la teoria i les pràctiques, i cada vegada les estan millorant més.

La Naiara Cervantes explica la seva trajectòria professional després d’acabar el CFGM en Producció Agroecològica i diu que hi va aprendre molt més no només la professió de pagesa. Foto: Naiara Cervantes

A qui li recomanaries que estudiés el cicle?

A qualsevol persona, en realitat, crec que és important ser autosuficient, ser conscient del que ens envolta i cuidar-ho.

Has pogut aprofitar allò que vas aprendre al cicle a la teva vida professional? Com?

I tant! He aconseguit produir els meus productes i vendre’ls a la meva botiga, Mas Martí, al Mercat Municipal de Blanes.

 

A més del Mercat Municipal de Blanes, la Naiara ven la seva producció en cistelles setmanals que podeu encarregar a través del seu web.

La veu de la pagesia: Tres agricultors de l’EABT responen a alguns dels tòpics més habituals sobre la pagesia

És veritat tot allò que es diu sobre la pagesia?

Tot i que la supervivència de tots depèn del sector agrari, les professions del camp estan, sovint, envoltades d’una sèrie de tòpics basats en imatges idealitzades que no sempre s’assemblen a la realitat.

L’Oriol Arias, de El Tros de l’Uri (Malgrat de Mar), en Pol Pi, de L’Hort d’en Pol (Santa Susanna) i en Miquel Riera, d’Horta Pla de Munt (Palafolls) són tres pagesos de l’Espai Agrari Baixa Tordera de tres generacions properes, però diferents, i ens han explicat la seva percepció sobre cinc dels tòpics sobre l’ofici de pagès que més hem escoltat darrerament.

“No et pots guanyar la vida sent pagès”

Oriol Arias: “Si arribes al consumidor final i potencies la part comercialitzadora et pots guanyar la vida fent de pagès perfectament. També, aniràs millor si vas invertint sobre l’explotació i busques la producció de cultius alternatius com la quarta gamma, el producte ecològic o les miniverdures. Per altra banda, no tinc clar quants pagesos de l’Espai Agrari es guanyen la vida fent de pagès o gràcies a altres recursos no relacionats amb la terra”.

Pol Pi: “Sí que te la pots guanyar, però cal implicar al màxim el teu esforç perquè tot tiri endavant: cuidar bé les plantes i tenir un bon manteniment d’hivernacles, controlar el bon estat del camp, estar a sobre amb tema fertilitzants i tractaments… I, sobretot, controlar els costos de producció”.

Miquel Riera: Als anys 90, quan jo vaig començar a treballar es feien molts diners fent de pagès. Ara, en aquests darrers 10 anys,  estem en estat de supervivència,  esperant que tot torni a canviar.

“Els pagesos mai tenen vacances ni caps de setmana”

Oriol Arias: “Depèn de com tinguis organitzada la producció i la venda. Pot ser que alguns dissabtes hagis de treballar, com a moltes altres feines, però jo, al Pla de Grau (Malgrat de Mar), per Nadal o el diumenge no hi veig pràcticament ningú. De fet, jo treballo molt pocs caps de setmana a l’any, només quan m’he de passar pel camp per controlar, collir o regar alguna cosa de manera urgent”.

Pol Pi: “En el nostre cas, ens organitzem de tal manera que al cap de setmana estigui tota la feina feta o controlada, per tal de poder gaudir de la vida i desconnectar una mica. I en el període de vacances, com som dues empreses familiars, doncs ens ajudem per poder-les fer”.

Miquel Riera: “Alguns pagesos no podem fer un mes de vacances seguides, i menys a l’agost, quan més feina tenim… Treballem amb plantes que són vives! Però al llarg de l’any fem vacances com tothom”.

“Ser pagès és molt avorrit, faràs cada dia el mateix”

Oriol Arias: “Precisament, és una feina molt variable. Fas de tot: produeixes,  comercialitzes, factures, et converteixes en un manetes, ets un gestor… I això, deixant de banda totes les variables externes, com la climatologia i la fauna salvatge, que encara allunyen més la feina de la rutina”.

Pol Pi: “A la gent que és pagesa de veritat i que realment viu aquest ofici, no ens importa fer una mateixa feina durant hores, tot i que avui en dia, en el món de l’agricultura hi ha moltes feines diferents que et permet tenir una rutina ben variada. Les ganes que tenim de cultivar i cuidar les nostres plantes, per a poder servir als clients no ens les treu ningú!”

Miquel Riera: “Fer de pagès és una muntanya russa. No hi ha cap any que sigui igual, estem molt entretinguts i tenim un repte enorme: produir aliments sense carregar-nos el planeta”.

Oriol Arias: “La pagesia és un ofici vocacional i que molt poques persones saben fer”. Foto: Oriol Arias
Pol Pi: “Penso que la gent no sap la feina que hi ha darrere d’una hortalissa que veuen a l’aparador de la botiga”. Foto: Hortalisses Pi

“És una feina que ningú valora perquè podria fer-la qualsevol”

Oriol Arias: “Com qualsevol altra feina després de moltes hores d’aprenentatge. És un ofici que és vocacional i que molt poques persones saben fer. Només la podràs fer bé si, per a tu, és vocacional o tens una empresa familiar i segueixes els passos dels teus pares o familiars”.

Pol Pi: “La llàstima d’aquest món és que hi ha gent que pensa així, però això no és veritat: l’agricultura és cada vegada més complicada, per temes de plagues, fongs, bacteris, virus, noves tècniques, introducció de fauna útil etc… Penso que la gent no sap la feina que hi ha darrere d’una hortalissa que veuen a l’aparador de la botiga”.

Miquel Riera: “És una feina poc valorada, perquè les noves generacions viuen en un món de cotó fluix”.

“La pagesia està ancorada al passat, fa segles que no canvia res i no hi ha avenços tecnològics”

Oriol Arias: “Ha canviat al 100%. Només cal veure el nivell de la maquinària actual i la tecnologia incorporada a les explotacions agràries”.

Pol Pi: “Des de fa anys, l’agricultura ha canviat molt: amb els avenços tecnològics podem controlar els regs, hivernacles, calefaccions, etc. des d’un dispositiu mòbil i des de qualsevol lloc. I seguirà avançant. També hi té a veure el tipus d’agricultura, que amb el temps ha anat avançant abans era tot convencional, amb la utilització de molts productes químics, però ara moltes empreses hem fet el canvi, o l’estan començant a fer, amb la lluita integrada cap a l’ecològic, una agricultura molt més sostenible i saludable”.

Miquel Riera: “La pagesia no para d’evolucionar. Cada cop se’ns demana més: reduir el consum d’aigua i la petjada de CO2, no utilitzar pesticides, ser més productius… I tot això sense apujar els preus dels nostres productes per no pujar la inflació”.

Miquel Riera: “Tenim un repte enorme: produir aliments sense carregar-nos el planeta”. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Pilarín Bayés homenatja la pagesia amb un mural a Santa Susanna

La ninotaire catalana va visitar el municipi al novembre per a viure la tradició i l’actualitat susannenques

Santa Susanna té un nou punt d’interès que destaca la seva cultura i tradicions: un mural creat per l’artista catalana Pilarín Bayés que mostra llocs emblemàtics del poble, incloent-hi referències a la pagesia i vida rural, un sector històricament molt rellevant en aquest municipi de l’Espai Agrari Baixa Tordera.

A l’esquerra del mural, ocupant-ne ben bé una quarta part, la ninotaire catalana representa l’arrelament de la pagesia i l’horta a Santa Susanna, amb la il·lustració d’una família pagesa que es cuida d’un conreu de tomàquets. De fons, podem veure el paisatge agrícola del municipi, amb altres camps, una casa pairal i alguns hivernacles.

Als seus 81 anys, Bayés va visitar Santa Susanna al novembre de l’any passat per a passejar i copsar la tradició i l’actualitat susannenques, les quals va plasmar en un dibuix fet a mà encarregat per l’Ajuntament del poble, que ara ha estat reproduït en un gran format mural, instal·lat a l’aparcament del centre de la vila.

Recepta: Pastís d’espàrrecs

Per a un sopar fàcil i cuinar amb nens

La recepta d’aquest mes és d’allò més fàcil, de manera que també és una bona opció per a cuinar amb nens i descobrir els sabors i les textures de l’espàrrec verd. No trigareu més de 10 minuts en elaborar la preparació, però cal calcular que li haurem de sumar mitja hora o 40 minuts de cocció al forn.

Ingredients:

  • Una làmina de pasta de full rectangular
  • Un manat d’espàrrecs verds gruixuts
  • Un ou
  • 50 ml de nata líquida
  • Formatge ratllat del vostre gust (opcional)
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal

Renteu els espàrrecs i talleu un o dos dits de l’extrem inferior. Si són molt gruixuts, podeu tallar-los per la meitat de manera longitudinal. Els posarem sobre un recipient apte per a microones, els regarem amb oli d’oliva i sal i els cuinarem durant 3 o 4 minuts a màxima potència fins que quedin estovats.

A continuació, disposem la làmina de pasta de full sobre una safata de forn i dobleguem les vores cap a dins per a crear un marc d’un o dos centímetres. La resta de la superfície de la massa la punxarem amb una forquilla.

En un bol barregem l’ou, la nata i un pessic de sal. Disposem els espàrrecs sobre la pasta de full, l’un al costat de l’altre i aboquem la barreja que acabem de preparar per sobre. Si ens agrada el formatge ratllat, podem triar aquell que més gaudim per repartir-lo per sobre de tot, al nostre gust!

Cuinarem el pastís durant 30 o 40 minuts en un forn preescalfat a 200ºC, fins que les vores es vegin daurades, l’ou hagi quallat i el formatge, si n’heu posat, quedi gratinat.

Com en la majoria de receptes que us proposem des de l’EABT, a partir d’aquí podeu fer volar la vostra imaginació (i el paladar)! Depenent de la temporada, podeu canviar l’hortalissa, afegir una mica d’embotit com pernil dolç o bacó, posar-hi ceba caramel·litzada o condimentar-ho amb alguna espècie com el pebre negre o la cúrcuma.

Producte de temporada: Espàrrec verd

Així és el conreu i l’aportació nutricional de l’espàrrec verd

L’espàrrec verd és una hortalissa que es cull a principis de primavera i que ha estat valorada durant segles per la seva textura delicada i sabor suau. A més de ser deliciós, l’espàrrec verd també és una interessant font de nutrients que generen una sèrie de beneficis per al nostre organisme.

L’espàrrec verd és originari de la regió mediterrània i ha estat conreat durant milers d’anys. Els egipcis, grecs i romans consideraven l’espàrrec verd una delicadesa, i es creu que van ser els darrers qui el van portar a Gran Bretanya durant l’època de la conquesta romana. A partir del segle XVI, l’espàrrec verd es va popularitzar arreu d’Europa i més tard més enllà del continent.

Valors nutricionals

100 grams d’espàrrecs verds contenen:

  • Calories: 18 kcal
  • Proteïnes: 2,7 g
  • Hidrats de carboni: 1,1 g
  • Greixos: 0 g
  • Fibra: 1,5 g
  • Aigua: 94,7 g
  • Vitamina C: 26 mg
  • Vitamina E: 53 μg
  • Betacarotens: 2,5 mg
  • Calci: 22 mg
  • Potassi: 207 mg

Consumir espàrrec verd ofereix una gran varietat de beneficis per a la nostra salut:

  1. Millora la digestió: És molt ric en fibra, la qual cosa ajuda a mantenir el tracte intestinal sa i ajuda a provocar una sensació de sacietat. També conté inulina, un tipus de fibra prebiòtica que ajuda a alimentar els bacteris beneficiosos del tracte intestinal.
  2. Font de vitamines i minerals: L’espàrrec conté una quantitat notable de vitamina C, necessària per a la formació del col·lagen i, per tant, vital per al creixement, la reparació de teixits i el manteniment dels ossos, músculs i pell. Per la seva banda, la vitamina K és necessària per a la correcta coagulació de la sang.
  3. Propietats antioxidants: Els diversos compostos aminoàcids antioxidants de l’espàrrec, com ara la glutatió ajuden a protegir les cèl·lules dels danys causats pels radicals lliures.

Conreu de l’espàrrec verd

El cultiu d’espàrrecs és una inversió a llarg termini, fet que amb les cures necessàries, una esparreguera és prou productiva durant set o deu anys.

Per a poder conrear-les, necessitem un espai relativament gran, fet que aquesta planta no conviu còmodament compartint el terra amb altres espècies i necessita un sòl ben drenat, lluminós i amb una aportació nutritiva inicial important. Una vegada plantades les “garres”, les arrels de l’esparreguera d’on naixeran els espàrrecs, que podrem començar a recol·lectar al cap de dos anys, arribant a la màxima capacitat de producció de la planta entre la tercera i la cinquena collita.

Palafolls posa en marxa l’anella cívica de l’EABT

Aquest mes de febrer es comença la fase constructiva de les 4 accions aprovades

L’Ajuntament de Palafolls va aprovar la primera fase del projecte constructiu de l’anella cívica de l’Espai Agrari Baixa Tordera a mitjans de gener. Es tracta d’un camí circular al voltant de la zona agrària nord del municipi pel qual s’aprofitaran els trams de titularitat municipal i s’adequarà el fragment de la vora del riu Tordera, amb l’objectiu de crear una nova via de circulació i coneixement a l’espai agrari palafollenc. El projecte és més extens, però de moment s’han aprovat diverses accions en quatre àmbits diferents:

  1. Adequació de la protectora d’animals de Palafolls.
  2. Adequació del tram de camí del costat de la Tordera per a la circulació de vianants. També es conduiran les aigües pluvials i dels camps cap al riu.
  3. Habilitació d’un aparcament de vehicles i d’un espai per a autocaravanes a la ròtula sud de l’anella cívica (situat al costat nord del camp de futbol).
  4. Elevació d’un pas de vianants al creuament de l’anella amb el Camí de la Ginesta per a donar prioritat als caminants i reduir la velocitat de circulació dels vehicles.

Aquesta primera fase d’actuacions té un pressupost total de 258.257,73€ i els treballs començaran aquest mateix mes de febrer.

Recepta de temporada: Arròs negre de sípia i alls tendres

Una paella fàcil i ràpida per a donar protagonisme a l’all tendre

Els alls tendres són una hortalissa que encaixa a la perfecció en tota mena d’arrossos i paelles, que són una manera genial de donar protagonisme a aquest producte de temporada. En aquest cas, us presentem una recepta d’arròs negre de sípia i alls tendres, sobre la qual podreu fer una gran varietat d’adaptacions per acomodar-la al vostre gust o els ingredients que tingueu més a la vora.

Ingredients:

  • 400g. d’arròs bomba
  • 500g. de sípia
  • 8 alls tendres
  • Una cabeça d’alls
  • 2 tomàquets madurs
  • Un pebrot verd
  • Mig pebrot vermell
  • Una ceba
  • 4 nyores
  • 800cl. de brou de peix
  • 4 bosses de tinta de calamar
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal
  • Allioli per acompanyar

Fregim els alls i les nyores amb oli d’oliva, una vegada daurat, els triturem al morter i ho afegim al brou. Al mateix oli sofregirem el tomàquet pelat, sense les llavors i tallats en dauets amb els pebrots i la ceba, també tallats en bocins petits. També ho afegirem al brou.

Posem el brou a escalfar durant mitja hora amb la tinta de calamar, el retirem del foc, el colem (no és necessari, podem fer-ho o no segons el nostre gust) i en rectifiquem la sal.

En una paella sofregim els alls tendres i la sípia tallats a bocins. Afegim l’arròs i al cap de 3 o 4 minuts el brou. Ho deixarem coure durant uns 10 minuts al foc i baixem la intensitat de la flama fins que el gra estigui cuit. Abans de servir cal deixar la paella reposar durant, almenys, dos minuts.

Recomanem acompanyar aquest plat amb una mica d’allioli.

Proposta: Pots posar-hi també gambes i pèsols! En el cas de les gambes, hauràs d’introduir-les a la paella alhora que la sípia, els pèsols els posarem en els últims minuts de cocció de l’arròs.

Producte de temporada: Alls tendres

Com plantar i cuinar alls tendres a casa?

Els alls tendres són els brots joves de l’all, collits abans no es formin els grans. Tenen un gust aromàtic molt característic, més suau i menys picant que l’all madur i, a diferència d’aquest, podem consumir-ne també la part més tendra de la tija.

Valors nutricionals

100 grams d’alls tendres contenen:

  • Calories: 29 kcal
  • Proteïnes: 2,1 g
  • Hidrats de carboni: 3,2 g
  • Greixos: 0,2 g

En general, els alls tendres tenen una aportació nutricional similar a la de l’all, però en menor concentració, per la quantitat d’aigua. Malgrat això, en podem destacar les quantitats de ferro, iode, sofre, manganès i vitamines B1, B2, B6 i C.

Com emmagatzemar, preparar i cuinar alls tendres

Pel toc aromàtic que hem comentat, són molt útils per afegir a plats com truites, guisats, sofregits. També els podem menjar en tempura, a la brasa o saltats a la paella amb una mica d’oli d’oliva.

A l’hora de cuinar amb aquest producte, convé tallar l’extrem de les arrels i la part més verda de les fulles, per deixar-ne només el tall tendre, al qual n’haurem d’eliminar una o dues capes exteriors, que solen ser massa fibroses.

Després de netejar-los d’aquesta manera, podem cuinar-los directament o guardar-los a la nevera embolicats en un full de paper de diari, d’aquesta manera els podrem mantenir durant més dies en perfecte estat. També podem congelar-los dins un recipient de plàstic per evitar que el fred directe del congelador els cremi.

Com plantar alls tendres a casa

L’all tendre és un conreu fàcil per a fer a casa, ja que només ens cal un petit hort urbà o, inclús, un test, i requereix molt poques cures.

En primer lloc, necessitarem una cabeça d’alls de bona qualitat (alguns grans productors d’all sotmeten les cabeces a llum ultraviolada per impedir que germinin i tinguin un bon aspecte durant més temps, així que serà millor si ens assegurem de comprar els alls d’un productor que no apliqui aquest procediment). Retirem la pell exterior de la cabeça d’alls, deixant-ne tots els grans al descobert i l’enfonsem en un forat a la terra (com més enfonsada quedi la cabeça, més tros de tall tendre obtindrem dels nostres alls), procurant que a la futura planta li quedi un marge d’uns 10cm de radi al seu voltant.

En general, és un cultiu que no requereix grans quantitats d’aigua, però haurem de vigilar que la terra no s’assequi massa.

Al cap d’uns tres o quatre mesos des que els vam plantar, els alls hauran brotat i estaran llestos per a la seva recol·lecció (si esperem massa, es començaran a formar els grans i obtindran un gust més fort i picant). Per a fer la recol·lecció, només hem d’estirar els brots amb cura que no es trenquin i espolsar-ne la terra.

La veu de la pagesia: Així hem viscut les glaçades del gener a l’EABT

Tres agricultors, un ramader i un enginyer agrícola expliquen les afectacions que les baixades de les temperatures han tingut sobre la producció d’aquests sectors 

Els termòmetres a la Baixa Tordera van arribar a marcar -6,1 graus centígrads en alguns punts, durant la darrera setmana de gener, amb nevades el dia 24 a les zones més muntanyoses de Tordera. Amb aquestes condicions climàtiques, que contrasten amb l’hivern especialment calorós que estem vivint, la pagesia de l’EABT ha vist, en alguns casos, afectada la producció de la seva finca.

Tres agricultors, un ramader i un enginyer agrícola de Palafolls, Blanes, Tordera, Santa Susanna i Malgrat de Mar ho han viscut així:

Ramon Crosas, pagès a la Vinya Can Crosas
      Horta de producció integrada a Palafolls.

“La majoria de cultius que tenim són força resistents al fred: calçots, cols, bròquils, enciams… Les baixes temperatures n’alenteixen una mica el creixement, però no pateixes grans pèrdues.

Hi ha cultius més fràgils, com la carxofa o la fava, que ja no tinc per no arriscar-me a perdre les collites durant una glaçada. Pèsol, però, sí que en tinc dins l’hivernacle i això sí que m’ha suposat una despesa de fer una mica de fum a les nits perquè no glacés.”

El fred de la darrera setmana de gener ha deixat postals hivernals de camps glaçats. Foto: Sergi Carbó, Can Pinell (Tordera).

Simó Pi, pagès a Hortalisses Pi
      Horta amb segell ‘Venda de Proximitat’
      a Santa Susanna.

“Hem tingut alguna pèrdua, sobretot als cultius que estan desprotegits, a l’aire lliure, especialment al camp de pèsols. Quan el pèsol es glaça, si està moltes hores sota zero, la tavella queda malmesa i la llavor atura el seu desenvolupament.

En agricultura, a l’hivern, sempre tenim algun risc que el camp es pugui glaçar i això comporti algunes pèrdues perquè, en general, cap planta no tolera bé el canvi de temperatura de passar d’estar a quinze graus a dos sota zero en qüestió d’hores.”

Jordi Julià, responsable de producció de la Cooperativa Progrés – Garbí
      Enginyer agrícola a Malgrat de Mar.

“Estem tenint pèrdues bastant importants causades per les glaçades dels darrers dies, perquè la majoria dels nostres productes són de fulla -com enciam, escarola, bleda…-. Aquest any, el factor clau ha estat que hem patit una tardor massa càlida, de manera que les plantes han crescut adaptant-se a altres condicions climàtiques.

Per al sector, això suposa una pèrdua important de la producció, amb l’agreujant que adequar el producte que ha quedat al camp (netejar fulles, triar les peces menys afectades, etc.) incrementa molt la mà d’obra de la collita i això, al final, recau en els costos del cultiu.”

Les vaques de Can Pinell gaudint del fred d’un matí de gener. Foto: Sergi Carbó, Can Pinell (Tordera).

Sergi Carbó, ramader a Can Pinell
      Granja lletera a Tordera.

“Les vaques són uns animals molt resistents al fred gràcies a la gruixuda capa de greix de la seva pell. On sí que hi ha un risc és amb les cries de menys de 3 o 6 mesos de vida, les quals són més dèbils i hem de resguardar-les en quadra amb un jaç de palla per mantenir-les calentes. En general, sempre cal mantenir unes bones condicions de les instal·lacions de la granja i procurar que tots els animals tinguin un estable sec per fer de refugi.”

Miquel Rams, pagès a Can Rams i membre del Consell Rector de la Cooperativa La Conca de la Tordera
      Horta de producció integrada a Tordera.

“Les glaçades, en aquest temps, són normals, però sempre hi ha cultius que se’n ressenten una mica més, com el bròquil, les bledes o les carxofes. El que passa quan hi ha glaçades més fortes és que la producció minva i els preus pugen. El consumidor trobarà preus una mica més cars, però, com és de costum, el cop més fort se l’endurà el pagès.”

Una glaçada d’aquestes característiques pot arribar a suposar pèrdues destacables per al sector agrari. Foto: Vinya Can Crosas (Palafolls)

Quines eines té la pagesia per a protegir els seus horts del fred?

Visitem la finca Hortalisses Pi per descobrir quatre estratègies amb les quals han evitat la glaçada dels conreus

Els dies més freds de l’hivern poden causar grans estralls a les collites de la temporada. Per això, la pagesia ha desenvolupat diferents sistemes per a protegir els conreus i evitar grans pèrdues. En Simó Pi ens fa una passejada per la finca Hortalisses Pi, a Santa Susanna, per a ensenyar-nos les diferents eines antigelada que han fet servir durant les darreres setmanes.

Hivernacles i túnels

El tomàquet xerri pera, guardonat amb diversos premis, és l’especialitat de la finca Hortalisses Pi i en conreen durant tot l’any dins d’hivernacles i túnels on, ara, també hi ha algunes pesoleres: “en aquest cas, en estar més protegides, les pèrdues són pràcticament zero”, afirma Pi. Però, què passa quan patim episodis excepcionals de canvi de temperatures tan bruscs com aquests? L’horticultor explica que la producció s’atura i s’han de prendre mesures excepcionals per evitar grans pèrdues.

Dos dels hivernacles a la finca dels Pi estan equipats amb un sistema d’aïllament tèrmic més específic (una pantalla al sostre i parets dobles als laterals) i calefacció per als casos d’emergència.

Espelmes antigelada

Als hivernacles i túnels que no han estat preparats d’aquesta manera, es fan servir espelmes antigelada. Es tracta d’uns pots de sis quilograms de parafina que, en ser encesos, desprenen un fum no tòxic que crea un núvol que actua com un aïllant tèrmic: quan la cendra d’aquest fum cau sobre les planes genera calor, pujant la temperatura entre dos i tres graus.

“La feina que dona tot això és que has d’estar de guàrdia per si baixen massa les temperatures”, relata l’agricultor. Vora les cinc de la matinada s’assoleixen les temperatures mínimes i l’equip d’Hortalisses Pi es desplaça al camp per a posar en marxa les més de 220 espelmes antigelada que tenen repartides dins dels hivernacles i túnels: “això ens comporta una hora o hora i mitja de feina”, afirma.

En alguns conreus d’exterior es cremen restes vegetals per a mantenir la temperatura sobre els zero graus. Foto: Simó Pi, Hortalisses Pi (Santa Susanna)

Crema de restes vegetals

El cultiu de carxofes a la finca d’Hortalisses Pi és a l’exterior, i també es veu ressentit amb la davallada de les temperatures: “si es congela, la carxofa queda petita, el cor es torna negre i ja no la podem comercialitzar”. En aquest cas, la solució més òptima és apujar la temperatura del camp amb la crema de restes vegetals (de mongeteres i tomaqueres seques) als camins que travessen aquest conreu. “Això ho fem a partir de les sis i mitja, normalment”, una vegada els cultius més sensibles dels hivernacles han quedat protegits.

Mantes tèrmiques

“També tenim un cultiu d’aire lliure amb tots els articles que venem aquí, a la botigueta, amb enciam, ceba, col, fava, bròquil, coliflor… que no té cap mena de protecció. Per això, quan es preveuen glaçades, hi posem per sobre una manta tèrmica que protegeix un o dos graus i evita que perdem la collita”, conclou Simó Pi.

Dins els hivernacles s’encenen espelmes de parafina per a crear un núvol de fum que actua com a aïllant tèrmic. Foto: Simó Pi, Hortalisses Pi (Santa Susanna)

CampNatur: Les amanides de l’EABT

Producte destacat: amanida ecològica de brots d’enciam verd i vermell

La Cooperativa Progrés-Garbí de Malgrat de Mar comercialitza la seva pròpia marca d’amanides embossades llestes per a menjar des de fa uns anys. Es tracta de CampNatur, que ja compta amb deu varietats diferents.

Xavier Castells, gerent de la Cooperativa indica que el tret distintiu d’aquest producte respecte d’altres es troba en la proximitat de la producció: “nosaltres ho cultivem tot aquí”. Així doncs, les amanides CampNatur són conreades al Pla de Grau i rentades i embossades a la nau de Progrés-Garbí a Malgrat de Mar durant el mateix dia en què s’han collit, convertint-se en l’única línia de productes d’aquest tipus cultivada, processada i distribuïda íntegrament des de Catalunya.

D’entre les deu varietats d’amanides i verdures de fulla (bledes, espinacs i col kale), hi destaquem l’amanida ecològica de brots d’enciam verd i vermell ecològics, que compta amb les certificacions catalana i europea de producció agrària ecològica.

Podeu adquirir la vostra bossa de CampNatur a moltes fruiteries i botigues locals, i a les cadenes Bon Preu, Esclat, Valvi i Spar.

Les amanides CampNatur són rentades i embossades el mateix dia que s’han collit. Foto: Cooperativa Progrés-Garbí

Nova convocatòria d’ajuts públics per a horta, ramaderia i obradors compartits

Podeu presentar les vostres sol·licituds fins al pròxim 27 de febrer

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) ha obert dues noves convocatòries d’ajuts per al foment de la transformació del sistema agroalimentari i pesquer català, que seran interessants per als sectors d’horta, ramaderia i el futur Obrador Compartit. Les dues línies d’ajuts sumen un pressupost total de 9.690.000€ i s’emmarquen dins el Pla Estratègic de l’Alimentació a Catalunya (PEAC).

La creació del Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021 – 2026 és l’instrument de treball principal del Pacte Nacional per a l’Alimentació de Catalunya, que posa en relleu la necessitat de disposar d’una política alimentària de país única i construïda amb la participació de tots els agents, des dels productors fins als consumidors.

En què es podran invertir aquests ajuts?

La primera línia d’aquests ajuts està enfocat a projectes agrícoles i es podran destinar a:

  • El càlcul del perfil de sostenibilitat ambiental de les explotacions agràries.
  • El foment de projectes transformadors i l’arrelament territorial.
  • La prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari.
  • El foment de projectes liderats per dones relacionats amb la transformació d’aliments.
  • La innovació en l’àmbit de la digitalització, la sostenibilitat i la competitivitat de l’empresa.

Per la seva part, la segona línia d’ajuts és de caràcter general i seran interessants per:

  • La creació i millora d’obradors agroalimentaris compartits.
  • La millora dels processos productius i l’eficiència dels petits escorxadors (fixes i mòbils).
  • El foment de projectes transformadors i l’arrelament territorial.
  • El suport per al compliment de la normativa d’higiene i qualitat als petits elaboradors.
  • La prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari.
  • El foment del relleu generacional de negocis d’artesania alimentària.
  • El foment de projectes liderats per dones relacionats amb la transformació d’aliments.
  • La innovació en l’àmbit de la digitalització, la sostenibilitat i la competitivitat de l’empresa.

Qui els pot sol·licitar?

Podran sol·licitar aquests ajuts els titulars d’explotacions agrícoles i ramaderes interessats a dur a terme algun dels projectes esmenats a l’apartat anterior i que compleixin els requisits detallats a les resolucions enllaçades.

Algunes línies d’ajuts també estan obertes per a ajuntaments i altres tipus d’entitats.

Quan i com puc demanar aquests ajuts?

El termini de presentació de les sol·licituds i serà obert fins al dia 27 de febrer de 2023.

Trobareu tots els qüestionaris d’inscripció per a les diferents línies d’ajuts al web del DACC.

Quan s’emetrà la resolució?

La resolució de les concessions s’emetran al cap de 60 dies naturals del tancament del termini d’inscripcions. El resultat serà comunicat als sol·licitants i es farà públic a la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya.

Com puc obtenir més informació?

Els propers dies 16, 17, 18 i 19 de gener es duran a terme una sèrie de jornades de presentació en línia de les diferents convocatòries d’ajuts per tal de resoldre tots els dubtes i les qüestions que siguin necessàries. Trobareu els programes i els enllaços d’inscripció aquí.

També podeu contactar a través d’aquest correu electrònic: ajutsestrategia_alimentaria.accioclimatica@gencat.cat

Recepta: Amanida Waldorf

El plat on l’api és el protagonista

L’amanida Waldorf és una de les més famoses del món i té com a ingredient protagonista l’api, el producte estrella d’aquest mes a l’Espai Agrari Baixa Tordera. Va ser inventada l’any 1893 per Oscar Tschirky, cap de sala del restaurant de l’hotel Waldorf de Nova York, i es tracta d’una recepta molt senzilla i saludable que podem fer servir com a entrant o acompanyant en els nostres menús diaris.

Ingredients:

  • Enciam de fulla verda
  • Una poma verda
  • 3 branques d’api
  • Un grapat de nous sense closca
  • Un grapat de panses o raïm
  • Un parell de cullerades de maionesa
  • Una culleradeta de mostassa francesa (opcional)
  • Un pit de pollastre (opcional)
  • Un tros de formatge blau (opcional)

Si voldrem aportar el toc de la mostassa, comencem barrejant aquest ingredient amb la maionesa.

Rentem les fulles d’enciam, les branques d’api i la poma en aigua freda i tallem aquests dos darrers en bocins petits (també podem pelar la poma si ens agrada més així).

En un bol posem la poma, l’api, les nous (les podem torrar una mica abans), les panses (o el raïm tallat en meitats) i la maionesa i ho barregem fins que quedi tot ben integrat. També hi podem posar una mica de pit de pollastre a la planxa i/o formatge blau tallats en trossos com els vegetals, si volem aportar-hi el valor proteic.

A l’hora d’emplatar, servim aquesta mescla sobre un llit de fulles d’enciam!