Les bràssiques: una paleta de colors i sabors a l’EABT

Bràssiques: riques en vitamines del grup B, C, E i K

El gènere Brassica és un dels més importants per a l’agricultura d’horta de l’Espai Agrari Baixa Tordera i engloba les espècies que habitualment classifiquem com a “cols”. Es tracta de plantes herbàcies anuals (tot i que algunes poden ser bianuals) natives del clima Mediterrani i les regions temperades d’Àsia, de les quals en són comestibles diferents parts, com poden ser les fulles, les flors, les tiges, les arrels o les llavors, en funció de la subespècie de la qual parlem.

Aquestes hortalisses són molt diferents entre elles pel que fa a l’aspecte físic i els seus gustos, però comparteixen 3 punts en comú pel que fa als seus interessants valors nutricionals:

  1. Són riques en vitamines del grup B (especialment àcid fòlic), vitamina C, E i K, així com potassi, calci i magnesi.
  2. L’aportació de greixos, hidrats de carboni i proteïnes molt reduït, fet que la major part de la seva composició és aigua.
  3. Tenen un gran efecte saciant gràcies al seu alt contingut en fibra.

A l’Espai Agrari Baixa Tordera es conrea una gran varietat de bràssiques, entre elles, algunes de les més comunes són la col, la col paperina, la coliflor (o bròquil blanc), el romanesco, la col verda (o kale), la col de Brussel·les, el bròcoli, el bròquil, la coliflor violeta, la coliflor groga, el broccolini (o bimi), la col llombarda.

Una col paperina de conreu ecològic. Foto: Horta Pla de Munt
Una col paperina de conreu ecològic. Foto: Horta Pla de Munt

Com triar les bràssiques al mercat?

Mirarem de triar sempre els exemplars més durs, cruixents i compactes que no desprenguin una olor massa forta.

Com emmagatzemar les bràssiques a casa?

Podem guardar-les a la nevera dins una bossa de plàstic perforada. També podem congelar-les.

Com cuinar les bràssiques?

Les bràssiques tenen una infinitat d’opcions culinàries i podem tractar-les de diferents maneres. En cas de bullir-les, és preferible fer-ho durant el menor temps possible per evitar la pèrdua de vitamines, la major part de les quals són hidrosolubles; una bona opció també és la cocció al vapor.

Si cuinem bràssiques congelades, ho podem fer directament, o després de descongelar-les fora del refrigerador durant una estona (però no al microones).

Ramaderia i agrosilvopastura al Montnegre i Corredor

La Diputació de Barcelona coordina un projecte per a l’obertura dels boscos als ramats

Els sistemes d’agrosilvopastura permeten una integració més sostenible de la ramaderia i els entorns agraris i boscosos. Per una banda, els ramats que pasturen al bosc contribueixen al manteniment dels treballs forestals, prolongant els efectes de la cura dels boscos en temes com la prevenció d’incendis i abaratint-ne els costos. Alhora, aquests animals reben una alimentació més natural, reduint el consum de pinsos, mentre que caminen i es mouen; el resultat és un millor benestar animal, un producte càrni i/o làctic de millor qualitat per al consumidor i una reducció dels costos de l’alimentació dels animals per al ramader.

Actualment, la Diputació de Barcelona coordina un projecte Life de la Unió Europea anomenat Agro For Adapt, per l’adaptació al canvi climàtic de les zones agrícoles i forestals. D’entre les seves diverses aplicacions, amb aquest projecte s’estan obrint espais boscosos perquè hi puguin entrar a pasturar els ramats. En el cas concret del Montnegre i Corredor, l’Associació de Propietaris s’encarrega primer de fer la neteja dels boscos amb desbrossadores, i després els ramats mantenen netes les zones de baixa combustibilitat per a disminuir el risc d’incendis.

Després de la neteja dels boscos amb desbrossadores, els ramats pasturen per a fer el manteniment de la zona en prevenció d’incendis. Foto: Associació de propietaris del Montnegre i Corredor
Després de la neteja dels boscos amb desbrossadores, els ramats pasturen per a fer el manteniment de la zona en prevenció d’incendis. Foto: Associació de propietaris del Montnegre i Corredor

Com pot impactar el canvi climàtic en el futur pròxim del sistema agrari?

El projecte de l’EABT ja treballa per a minimitzar els estralls del canvi climàtic sobre la pagesia

Els efectes del canvi climàtic es poden començar a percebre en conreus d’horta mediterrània com els de l’Espai Agrari Baixa Tordera. Tot i que encara no s’han detectat grans estralls, els científics comencen a alertar d’una multiplicació de plagues, una pujada de les temperatures i uns canvis en els cicles de sequeres i pluges que podrien castigar els camps de conreu.

En conreus de regadiu, els científics han dibuixat diversos escenaris possibles per al futur proper, és a dir, fins al 2030. En cas que l’aigua no escassegi, les altes temperatures podrien reduir les produccions, però una major concentració ambiental de CO2 tindria un efecte secundari fertilitzant que podria compensar les altres afectacions. Així doncs, una davallada en la quantitat d’aigua rebuda als cultius, sí implicaria una baixada en els rendiments d’un camp de conreu.

Un efecte que sí podem començar a notar, tant com a productors com consumidors, són les alteracions en el calendari agrari: productes que s’avancen o es retarden de la seva època de sembra i collita habituals. Es preveu que les afectacions en la floració dels vegetals afectarà especialment al sector de la fruita, però també se’n veuran repercutits els altres tipus de conreu.

D’altra banda, la pujada de les temperatures pot causar un estrès tèrmic en els vegetals, que els podria fer més vulnerables als patògens i alterar-ne les capacitats de creixement i calibratge del producte.

Per aquests motius, dins l’Espai Agrari Baixa Tordera s’han engegat diferents estratègies per a fer front als efectes adversos del canvi climàtic i frenar les conseqüències que puguin tenir sobre la sobirania alimentària; com és el cas de l’estudi cartogràfic de la xarxa de reg i drenatge, la recerca, junt amb l’IRTA, per a la reducció d’emissions i optimització de recursos, la instal·lació de plaques solars a la Cooperativa Progrés Garbí, el nou pla de motes de l’ACA o els sistemes de control biològic de plagues. De fet, la proposta del projecte de l’EABT suposa una defensa ferma del sector agrari i la sobirania alimentària front, entre d’altres, el canvi climàtic.

Explorem el sector de la producció de plàntula de la mà de Planters Casas

Es tracta d’una peça clau per al funcionament de l’horta i la seguretat alimentària

En horticultura, un planter és una sembra que es fa amb l’objectiu de fer brotar plantes que posteriorment seran trasplantades quan adquireixin un cert desenvolupament. Es tracta d’un àmbit específic del sector agrari que, de cara al consumidor pot quedar en un segon pla, però que és vital per al funcionament de l’horta, i ben present a l’Espai Agrari Baixa Tordera.

L’empresa Planters Casas s’hi dedica des de 1870 a Palafolls, on tenen una finca de 35.000 m2, amb una capacitat per a 30 milions de plantes. Hem parlat amb Felip Casas, cinquena generació d’una nissaga dedicada al planter d’horta, per a conèixer aquest sector des de dins.

Aquesta empresa produeix el planter i el subministra de manera directa al pagès, fomentant l’agricultura de proximitat “per la seguretat alimentària, l’economia de la pagesia local, la consciència social i, principalment, pel futur del sector agrari”, tal com explica Casas.

El mateix Felip afirma que, l’empresa del planter és clau per a “garantir una seguretat agronòmica” i evitar “importants pèrdues econòmiques” per a la pagesia, fet que per a realitzar correctament la germinació de les llavors i assegurar el seu creixement, és necessari comptar amb una infraestructura i unes condicions específiques diferents de les de les finques de conreu d’horta.

A Planters Casas, fa anys que duen a terme projectes constants de recerca, desenvolupament i innovació per al sector. Actualment, tenen en marxa nous protocols nutricionals, que, dins del marc del sistema propi de gestió ambiental, aviat “provocaran una important minimització dels tractaments fitosanitaris, comportant una major seguretat alimentària i sanitat mediambiental”, segons ha anunciat el propietari de l’empresa.

Planters Casas té una capacitat de producció per a més de 30 milions de plàntules. Foto: Planters Casas
Planters Casas té una capacitat de producció per a més de 30 milions de plàntules. Foto: Planters Casas

Un altre exemple de la recerca continuada és la marca EmpeltCAT, propietat de Planters Casas, que fa més de 18 anys que garanteix la qualitat i sanitat de la plàntula empeltada. Aquesta tècnica, apunta Casas, “redueix significativament els tractaments fitosanitaris” que haurà de fer el productor, mentre que “aporta més vigor a la planta, augmenta considerablement el cicle natural de la planta i afavoreix la productivitat i el calibre del fruit”.

A més, cal destacar que entre el 10 i el 15% de la finca està dedicada a la producció de plàntula ecològica, certificada pel Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, en un substrat verge i amb un creixement lliure de productes fitosanitaris, que són substituïts per aportacions de nutrients i micronutrients d’origen orgànic.

Sergi Carbó, ramader de 25 anys: “És la feina que a mi m’agrada”

En Sergi Carbó treballa de costat amb el seu pare a la granja familiar Can Pinell de Tordera

Fa ja unes quantes generacions que els Carbó es dediquen a la ramaderia en una explotació familiar a Tordera: Can Pinell. En Sergi, de només 25 anys, ha estat la darrera incorporació a aquesta nissaga de grangers i hem parlat amb ell per conèixer de més a prop com treballa aquesta nova generació de lleters.

On comença la història de la granja Can Pinell?

Com a totes les cases de pagès, abans hi havia molts animals: pollastres, conills, xais, porcs, vaques… Els meus avis van decidir anar augmentant la dimensió de l’explotació de vaques i ara fa uns quaranta anys van arribar a munyir-ne 20, que en aquell moment era una quantitat bastant gran, i, inclús, van incorporar els primers pots de buit i van deixar de munyir a mà.

I com segueix fins avui en dia?

En aquell moment, el meu pare va agafar el relleu, va incrementar el nombre de vaques munyides fins a 70 i va construir nous coberts i una sala de munyir. L’any 2021 m’hi vaig incorporar jo i vam muntar un robot de munyida.

Ara tens 25 anys, què t’ha impulsat a dedicar-te a la producció de llet?

És la feina que a mi m’agrada. Vaig estudiar el grau en enginyeria agroalimentària, he estat uns anys treballant fora de casa i el que vaig veure és que el que realment m’agradava a mi era la cura de les vaques, la feina del camp, el fet de no dependre de ningú més, és a dir, ser l’amo de les teves decisions. Soc autònom, treballo braç a braç amb el meu pare i m’estimo això més que les feines que he anat provant durant tot aquest temps.

No hi ha gaires ramaders de la teva generació…

Em sap greu que no ens hi puguem guanyar la vida millor, fet que ha portat que molta part dels joves que han crescut en explotacions ramaderes no hagin volgut continuar amb el negoci familiar.

Sou una granja de llet convencional?

No som la norma. El sector s’ha industrialitzat i s’ha massificat molt… Aquí, a casa, continuem amb un format molt petit, som de les explotacions més menudes d’arreu de Catalunya, i estic orgullós del tracte que tenim amb els nostres animals, de no apretar-los… Em considero una explotació bastant artesana dins el normal d’avui en dia, sense ser ecològica.

Sergi Carbó: “Treballant fora de casa vaig veure que el que realment m’agradava era la cura de les vaques”. Foto: Ramaderia Can Pinell
Sergi Carbó: “Treballant fora de casa vaig veure que el que realment m’agradava era la cura de les vaques”. Foto: Ramaderia Can Pinell

Per què no sou una explotació ecològica?

Per fer la transformació necessites estar tres anys alimentant les vaques i treballant la terra de manera ecològica, abans de poder posar-ho a l’etiqueta. Això comporta unes despeses més elevades i unes produccions habitualment més baixes. No hem pogut afrontar aquesta situació en què durant tres anys tindríem pèrdues.

Quantes vaques teniu?

Tenim unes 70 vaques en munyida, de mitjana. Això vol dir que tenim entre 120 i 130 animals, si hi sumem les vaques adultes que estan en parada de producció i els animals joves.

Quin és el cicle de vida de les vaques de Can Pinell?

Tots els nostres animals són nascuts a la granja. Els alimentem durant uns dos anys, moment en què fan el primer part i comencen a produir llet durant deu o onze mesos. Acabat aquest temps, les deixem reposar dos mesos abans del següent part, quan torna a començar el cicle de producció lletera. A la nostra explotació, l’esperança de vida està al voltant dels vuit anys, la qual és una mica elevada pel que és la mitjana del sector.

Quina importància li doneu al benestar dels vostres animals?

Cal entendre que la qualitat de la producció d’una vaca no només depèn de la bona genètica de l’animal o l’alimentació que li donem, sinó que també hem de procurar que la vaca estigui confortable, tingui menys estrès… com millor estigui ella, més produirà.

I com vetlleu per aquest confort de les vaques?

Els donem una alimentació que elles trobin bona, cada dia se’ls fa un llit de palla a l’estabulació on dormen, tenen rascadors, ventiladors per l’estiu… Nosaltres som els primers interessats en el fet que les vaques estiguin bé perquè assumeixin el potencial que realment tenen.

Com distribuïu la vostra llet?

No realitzem venda directa, ja que la pasteurització, la transformació i els permisos relacionats comporten unes inversions molt altes. La nostra llet és recollida i processada per la cooperativa La Lletera de Campllong, de la qual som un dels quaranta socis. Fa cosa d’un any vam engegar una marca pròpia, que duu el mateix nom que la cooperativa, sota la que es comercialitza la meitat de la producció. L’altra part de llet es ven per a l’etiqueta “Hacendado” de Mercadona.

Quins beneficis us aporta formar part de la cooperativa?

Les cooperatives de granges de boví de llet agrupen la major part de les explotacions catalanes; d’aquesta manera, agrupem molta més producció i tenim més pes del que podríem arribar a tenir cada explotació individualment, de cara a negociar els preus i les condicions dels contractes de compra de llet per part de les indústries.

Podeu comprar la llet de La Lletera Campllong als següents establiments:

Palafolls: La Botiga de la Cooperativa La Conca de la Tordera

Santa Susanna: Agrocentre Santa Susanna

Tordera: Cooperativa Agrària La Baixa Tordera, Fruites Diaz, Roca Begudes

Recepta de temporada: Lasanya de carxofes

Li donem una volta maresmenca al típic plat italià

Al desembre us proposem posar-nos creatius amb un dels productes més esperats de la temporada: la carxofa! És, gastronòmicament, molt més versàtil del que pensem i en aquesta ocasió us portem una adaptació de la lasanya que ens permet fer de la carxofa el protagonista d’aquest clàssic italià!

Ingredients:

  • 10 carxofes netes i tallades a rodanxes fines
  • 200gr. de ceba picada
  • 50gr. de tomàquet fregit
  • 10 làmines de pasta per a lasanya
  • 100ml. de brou de verdures
  • Mig got de vi blanc
  • 2 fulles de llorer
  • 500gr. de beixamel (per a l’opció vegana: feu la salsa amb margarina i llet vegetal)
  • 150gr. de formatge ratllat (per a l’opció vegana: coliflor ratllada)
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre

Escalfeu la ceba en una cassola amb l’oli d’oliva i les fulles de llorer, quan estigui daurada, afegiu-hi les carxofes i salpebreu al vostre gust. Una vegada cuites, integrem el tomàquet fregit i deixem cuinar 5 minuts a foc mitjà. A continuació, hi posem el vi, pugem la intensitat de la flama al màxim i afegim el brou, quan l’alcohol s’hagi evaporat. Tapem la cassola i ho deixem cuinar durant uns 15 minuts, fins que les carxofes quedin ben tendres.

De mentre, hidratem les làmines de pasta en aigua calenta i les guardem entre draps lleugerament humits perquè no s’enganxin entre si.

Per a fer el muntatge de la lasanya, posarem, en una safata de forn, una capa fina de beixamel, una de pasta i una altra del guisat de carxofes que hem elaborat. Repetirem successivament fins que no ens quedin làmines ni carxofes. Finalment, cobrim la lasanya amb una capa final de beixamel i hi empolvorarem el formatge ratllat.

Enfornem la nostra lasanya a 180 graus durant uns 20 o 25 minuts, fins que la superfície estigui ben gratinada!

La XXVI Jornada de l’Horta atrau a més de 200 assistents del sector

Durant la trobada es van poder presentar les darreres innovacions per al conreu hortícola

La Jornada de l’Horta, que se celebra cada any a Santa Susanna, és una trobada de transferència tecnològica per al sector hortícola de referència a Catalunya, on es busquen les darreres novetats per a donar-les a conèixer. Aquest any, en la seva 16a edició, celebrada el passat 22 de novembre, s’ha donat una especial rellevància a la presentació d’un nou web per a diagnosticar plagues i malalties a diferents cultius d’horta.

La jornada es va dividir en dues parts diferenciades: una primera de ponències tècniques, i una segona en format fira.

De la jornada, Montse Martí, representant de la Federació d’Agrupacions de Defensa Vegetal Selmar, conclou que “s’està avançant molt en el maneig de marges per afavorir el control biològic de plagues i que cada vegada hi ha més pagesos interessats en aquests temes”.

Durant la primera part de la jornada, també es van presentar els resultats d’alguns dels estudis en els quals treballa Horta.net (un programa col·laboratiu entre l’IRTA i el DACC) i els ajuts a la sostenibilitat dels conreus hortícoles que ofereix el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

Després, els 200 assistents van poder passejar per la zona firal, on 33 empreses del sector van poder mostrar els seus productes més innovadors (llavors, fitosanitaris, adobs, material de reg, maquinària…).

Durant les ponències, es va presentar una nova web per a diagnosticar plagues a conreus d’horta. Foto: Martina Cubí

Una delegació del Parc Agrari del Baix Llobregat visita l’EABT

Durant la jornada, la pagesia local va poder intercanviar coneixements i experiències amb els visitants

Els pagesos del Parc Agrari del Baix Llobregat van visitar l’Espai Agrari Baixa Tordera el passat 22 de novembre per a conèixer de primera mà com està funcionant la producció hortícola a la nostra zona i compartir coneixements i experiències amb la pagesia de l’EABT.

La delegació baixllobregatina, de gairebé 30 pagesos, acompanyats per la gerent del Parc, dos tècnics i la Cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, van poder visitar els diferents models d’empresa agrària que hi ha a l’EABT, així com interactuar amb la pagesia local.

Sònia Callau, Cap de la Direcció Territorial Agrària, valora que el més interessant va ser “compartir les visions cap on s’encara el futur de les empreses d’aquest sector i quines dificultats i oportunitats veuen” per a “observar possibilitats de treball conjunt i cercar solucions compartides”.

A primera hora del matí, en Miquel Riera va ensenyar els camps, la botiga de venda directa i l’espai de tast de la seva finca ecològica Horta Pla de Munt a Palafolls.

A continuació, els visitants es van reunir amb en Josep Ferrer, gerent de la cooperativa La Conca de la Tordera a Palafolls, qui va presentar el funcionament del sindicat i com treballen de manera complementària amb la resta de cooperatives de l’EABT. Aleix Freixa, regidor de l’Ajuntament de Palafolls (Promoció Econòmica i Consum, Medi Ambient, Món Rural, Defensa Forestal, Patrimoni Natural i Arxiu Municipal), es va afegir en aquest punt de la trobada per a explicar com s’organitza l’EABT, com n’és la governança i quines iniciatives s’estan impulsant.

Després d’un dinar conjunt, en Xavier Fontanet, coordinador del cicle formatiu de grau mitjà en Producció Agroecològica, va guiar la visita a la finca del centre educatiu a Malgrat de Mar i va poder relatar com s’havien previst els diferents espais i les línies que s’estan treballant amb l’alumnat.

Presentació a la Cooperativa La Conca de la Tordera de Palafolls durant la visita del Parc Agrari del Baix Llobregat. Foto: Sònia Callau
Presentació a la Cooperativa La Conca de la Tordera de Palafolls durant la visita del Parc Agrari del Baix Llobregat. Foto: Sònia Callau

Finalment, es va visitar l’Horta Soms, una explotació familiar de dimensions considerables al Pla de Grau de Malgrat de Mar, que s’ha especialitzat en la producció de brots tendres i la comercialització per al sector de la restauració.

De tota la jornada, Callau destaca especialment la “bona sintonia” entre la pagesia visitant i local, que es va poder veure, especialment, a l’hora de dinar, quan uns i altres van tenir temps de posar idees i reflexions en comú.

L’EABT engega un estudi per millorar l’eficiència del sistema de reg i drenatge

L’objectiu és garantir la resiliència del sistema hídirc i la producció d’aliments ara i en el futur

Durant 2023 es realitzarà un estudi cartogràfic per analitzar l’estat de les xarxes de reg i drenatge de l’Espai Agrari Baixa Tordera. L’objectiu és conèixer millor aquest sistema per a millorar-ne l’eficàcia i, en previsió de les inclemències causades pel canvi climàtic, poder donar una resposta al règim pluviomètric canviant en els que ens trobem, per evitar futures damnificacions a les instal·lacions, com les causades pel temporal Glòria, el gener de 2020.

Els resultats d’aquest estudi, permetran establir les bases tècniques necessàries per a dissenyar un model de gestió hídrica al tram baix de la conca de la Tordera, que afavoreixi la compaginació l’ús de l’aigua com a recurs per als camps de conreu amb la conservació dels valors ecològics i el paisatge natural i agrari.

El primer pas de l’estudi és la creació d’un mapa i un inventari que identifiquin tots els elements de la xarxa segons la seva funció principal, segons la seva relació amb la producció d’aliment i segons la seva titularitat. A més, de determinar les zones de recàrrega dels aqüífers i els cabals d’aigua superficials. En aquesta cartografia també s’indicarà aquells canals de rec que tenen actualment un valor ecològic per la fauna que acullen.

A partir d’aquest mapa es podrà també determinar quines són les necessitats d’aigua per a ús agrícola, en funció d’una demanda estimada dels diferents tipus de cultiu per a millorar l’eficiència de la xarxa en general en funció dels cicles anuals de més i menys necessitat hídrica. 

Amb les conclusions de l’estudi es podran generar una sèrie de propostes de millora per a un escenari present i futur en què es preveuen grans sequeres als estius i aiguats importants a les tardors i primaveres, tenint en compte les necessitats agràries, productives, ecològiques i de la ciutadania local.

Recepta: El brou de verdures definitiu

Un sopar deliciós, vegà i baix en greixos!

Una cosa tan senzilla com un bon brou casolà és un dels millors detalls per acabar el dia amb un sopar deliciós i confortable. La recepta que us portem avui és la versió més saborosa que coneixem del brou de verdures, una opció vegana i menys greixosa que els brous de pollastre o carn. 

Ingredients (proporcions variables en funció del gust o la mida de les peces):

  • 3 o 4 pastanagues
  • 1 nap
  • 1 o 2 xirivies
  • 1 o 2 branques d’api
  • 1 porro
  • 1 o 2 patates
  • 1 o 2 cebes
  • ¼ de col
  • 1 grapat d’arròs (opcional)
  • 3 fulles de llorer
  • Oli d’oliva verge extra
  • Margarina vegetal
  • Sal
  • 4 o 5 litres d’aigua

Talleu les pastanagues, el nap, les xirivies, l’api, el porro, les patates i la ceba en trossos mitjans. A la olla més gran que tingueu, poseu un bon raig d’oli i una cullerada de margarina vegetal per a ofegar totes aquestes hortalisses; removeu sovint, de manera que tots els trossos es vagin dorant.

Quan les hortalisses tinguin un bon color, ompliu l’olla d’aigua fins a dalt de tot i afegiu-hi la col, i el llorer. Opcionalment, si voleu que el brou agafi una mica de cos, hi podeu posar també un o dos grapats d’arròs. Amb l’olla tapada, per evitar que s’evapori gaire líquid, deixeu-ho coure tot junt a foc lent durant un parell d’hores. Passat aquest temps, tasteu el brou i corregiu-ne la sal al vostre gust. Si voleu obtenir un gust més intens, deixeu l’olla al foc durant més temps.

Una vegada fora del foc, coleu bé el brou per quedar-vos amb el líquid. Podeu deixar les verdures al colador una bona estona, ja que poc a poc aniran deixar l’aigua que han absorbit, així també obtindreu els sabors més forts de les verdures al vostre brou.

Una ramaderia com la que feien els avis i àvies de Tordera

Mas Freixes: Ramaderia extensiva ecològica i de venda directa de vedella llemosina

Mas Freixes, la ramaderia de Jordi Torres a Tordera, és una ramaderia com les de tota la vida: el ramat de 30 vaques llemosines pastura lliurement pels camps, prats i boscos de la finca, on neixen les vedelles, que s’alimenten exclusivament de la llet de la seva mare durant més de sis mesos. Aquesta manera de fer, respectuosa amb el medi ambient i el benestar animal, no és cap innovació, tal com diu el mateix propietari: “entenem la ramaderia com ho feien els avis i àvies de Tordera”.

Es tracta d’un sistema de ramaderia extensiva ecològica i de venda directa. El ramat d’en Jordi és un circuit tancat, és a dir, tots els animals engreixats a la seva granja han nascut allà i la seva carn es ven directament a la finca de Tordera, sense intermediaris. Sobre aquest tema, explica, que només es sacrifica un animal quan tenen prou comandes, de manera que no se’n pugui desaprofitar cap part.

Les vedelles de Jordi Torres creixen a l’aire lliure, amb aliments ecològics i sense hormonació, el que, afirma, els permet obtenir “una carn més gustosa que ens fa gaudir de l’autèntic sabor de la vedella”.

I, pel que fa al medi ambient, es tracta d’un sistema més respectuós? En Jordi no ho dubta: “som més sostenibles i conscients amb el territori”. A diferència de la ramaderia intensiva, a Mas Freixes només tenen la quantitat d’animals que la seva extensió pot aguantar, de manera que tenen la capacitat de produir el seu propi aliment i una millor gestió dels fems i els nitrats. Així doncs, la pastura del ramat a l’entorn suposa una simbiosi amb el medi ambient, fet que és una ajuda en els treballs de neteja de boscos i camps.

Aquest és el futur per a mantenir el territori amb una ramaderia sostenible que permeti la sobirania alimentària del país”, explica en Jordi convençut. I no és l’únic que pensa així, els seus clients valoren molt positivament l’accés a una carn de proximitat.

Papallones a l’EABT: “En una horta ecològica trobem més de 20 espècies diferents”, David Alonso, investigador al CEAB

L’objectiu és conèixer com afecta l’ús del sòl i el canvi climàtic a la diversitat de papallones

L’Horta Pla de Munt, a Palafolls, és un dels més de 150 punts arreu de Catalunya on es realitzen monitoratges de les poblacions de papallones dins el marc del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme, dirigit per l’investigador Constantí Stefanescu (Museu de Ciències Naturals de Granollers) des de fa gairebé 30 anys.

Ara fa tres anys en David Alonso, científic al Centre d’Estudis Avançats de Blanes, va començar a fer aquests seguiments de la diversitat d’espècies de papallones presents a diferents punts de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, i hem parlat amb ell per conèixer les implicacions d’aquest estudi sobre el territori.

En què consisteix aquest estudi?

L’objectiu del projecte és veure si la situació de canvi climàtic o els canvis en els usos del sòl està afectant la diversitat de les papallones. Durant els últims anys s’ha produït un cert abandonament dels espais agraris i això ha afavorit que creixi més bosc i, per tant, les espècies de papallones d’espais oberts estan en declivi allà on el bosc ha avançat més.

Quan va començar el monitoratge de papallones a l’EABT?

El seguiment de les papallones a la Baixa Tordera va començar just abans de la pandèmia, arran d’una estudiant que vam tenir al CEAB, que va analitzar quin era l’efecte dels agroquímics, adobs i plaguicides a diferents nivells de la biodiversitat.

I quines en van ser les conclusions?

Vam veure que als camps de conreu més intensiu quasi no hi havia papallones, mentre que a l’Horta Ecològica Pla de Munt en vam observar més de 20 espècies.

Per què és important o necessari fer aquest tipus d’estudis?

Hi ha una resposta utilitarista i una altra d’ètica. La utilitarista és que hi ha estudis que demostren que la pèrdua de determinades espècies produeix una extinció en cascada que acaba dificultant la pol·linització de certs cultius. Al final, la salut dels ecosistemes acabarà revertint en la salut de la nostra espècie.

I la resposta ètica?

Està relacionada amb el fet que els humans ens hem expandit de manera oportuna per tot el planeta, arraconant les altres espècies i això no ens sembla gaire ètic. Per tant, qualsevol estudi orientat a mantenir la diversitat o estudiar per què la diversitat s’està perdent, per si sol ja és un motiu prou fort.

Per a la pagesia, quins aspectes positius pot tenir realitzar monitoratges de les poblacions de papallones a la seva finca?

En finques agroecològiques o en transició cap a una manera de produir aliments més neta, els resultats d’aquests seguiments poden ser un bon indicatiu sobre la salut del sòl i els vegetals que s’hi estan conreant.

Una papallona reina trobada a l’agost a l’EABT. Foto: CEAB

A quines ubicacions de l’EABT es duen a terme seguiments de la població de papallones?

Actualment, tenim dos punts de monitoratge: Pla de Munt i la zona boscosa de la Valldemaria. En aquest segon espai, identifiquem entre 40 i 50 espècies, i ens serveix de línia base per saber, aproximadament, quina hauria de ser la població de papallones al territori proper. Seria molt interessant que més gent s’engresqués a fer altres punts d’aquesta zona.

Voleu dir que qualsevol pot participar de l’estudi?

Sí, a través del projecte Ciència Ciutadana subvencionat per la Diputació i la Generalitat. Si no es té coneixement previ de papallones, que a nosaltres també ens va passar, perquè al principi no n’érem experts, es comença amb un any de prova, on tens el suport de xarxa i els coordinadors del projecte, i l’any següent se’l validaria per a gestionar un nou punt de monitoratge.

Com es duu a terme el monitoratge?

El treball de camp és senzill; només es necessita un salabret per caçar les papallones i el coneixement per reconèixer les espècies que trobaràs. Dividim l’àrea en seccions i ens hi passegem a poc a poc comptant i anotant quants individus de cada espècie hem vist a cada sector.

Quin tipus de resultats podem obtenir d’aquest seguiment?

Ens interessa veure fins a quin punt, el canvi climàtic i els usos del sol influeixen en la distribució de les espècies de papallona: quines estan en declivi, si estan entrant espècies noves que vinguin del sud… També intuïm un desacoblament entre el desenvolupament de les larves (que és cada vegada més ràpid perquè fa més calor) i les èpoques de floració dels vegetals dels quals s’alimenten.

Quina troballa hauríem de fer per rebre bones notícies?

Hi ha una papallona emblemàtica de terra baixa mediterrània: la papallona de l’arboç, que és, de fet, una de les més grans de Catalunya. Està associada específicament al cirerer d’arboç i viu bé a la Valldemaria, però mai no l’hem vist a la finca de Pla de Munt. Veure-la allà seria una gran notícia i segurament dependria de repoblar l’arboç a prop de la finca de conreu.

Producte de temporada: Per què la coliflor és essencial a la nostra dieta?

De les seves qualitats nutricionals hi destaquen els alts continguts en vitamina C i potassi

100 grams de coliflor contenen:

  • Calories: 27 kcal
  • Hidrats de carboni: 3,1 g
  • Proteïnes: 2,2 g
  • Greixos: 0,2 g
  • Fibra: 2,1 g
  • Aigua: 92,4 g
  • Vitamina C: 67 mg
  • Potassi: 350 mg

La coliflor és una hortalissa provinent d’Orient Pròxim, on es conrea des de fa més de 1.500 anys. A Europa es va començar a consumir aquest producte a partir del segle XVI, després que va ser introduïda a través de Turquia.

Pel que fa al seu cultiu, la coliflor requereix un sòl ric en humus per a desenvolupar un cap gros i compacte, que floreix entre setembre i gener; així doncs, és producte de temporada ara mateix a l’Espai Agrari Baixa Tordera.

Com la majoria de verdures i hortalisses, la coliflor té una aportació calòrica molt reduïda, però ens proporciona bons nivells de vitamines i minerals, entre els quals hi destaquen la vitamina C i el potassi. Si més no, una part important d’aquesta vitamina C, que és hidrosoluble, es perdrà durant els processos de cocció, especialment si la deixem bullir més temps del necessari, de manera que és recomanable cuinar-la al vapor per mantenir quantitat més gran de nutrients.

Gràcies a l’elevat contingut en vitamina C, la coliflor és un producte essencial a la nostra dieta per a poder absorbir el ferro que ens aporten altres aliments de manera correcta. Per la seva banda, el potassi ens ajuda a reposar-nos després de l’esforç físic, reforçant els ossos i la musculatura.

El millor de la coliflor és que no cal menjar-la sempre bullida, hi ha moltíssimes maneres de crear plats atractius i deliciosos, més enllà de gratinar-la al forn amb beixamel! Es pot preparar al curri (substituint el pollastre per coliflor a la recepta que més ens agradi), se’n poden fer truites, es pot arrebossar, es pot ratllar per fer un fals cous-cous, es pot fer especiada al forn…

L’EABT signa la constitució del seu Ens Gestor

Francesc Alemany, alcalde de Palafolls, en serà el president durant el primer any

Els cinc municipis impulsors de l’Espai Agrari Baixa Tordera i les tres cooperatives agràries (La Conca de la Tordera, Progrés Garbí i Agrària la Baixa Tordera) es van reunir a l’ajuntament de Palafolls el passat 21 d’octubre per a signar la constitució de l’ens que gestionarà l’EABT.

Com avançàvem fa uns mesos, l’Òrgan Rector de l’EABT està conformat per 16 integrants: vuit representants de l’administració (els cinc alcaldes i tres regidors) i vuit més del sector (els cinc portaveus dels Consells Agraris i els presidents de les tres cooperatives), i té la tasca de promocionar i donar suport a l’activitat agrària, protegir el sòl agrari i garantir l’alimentació saludable de proximitat, vetllant pel benestar del sector i els consumidors.

Tal com recull l’Acta Fundacional, durant aquest primer any, la comesa de president de l’EABT la durà a terme en Francesc Alemany, alcalde de Palafolls, qui ja havia desenvolupat aquesta feina de manera provisional des que el projecte es presentés ara fa un any i mig. Aquesta figura presidencial és de caràcter rotatiu anual entre els alcaldes dels cinc municipis (Blanes, Santa Susanna, Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls).

Durant l’acte, el ja nomenat president oficialment, va assegurar que “cal garantir la supervivència i el relleu generacional del sector agrari, que té una incidència enorme en el territori” i que “és un sector que rep moltes pressions i cal que les administracions s’hi impliquin per enfortir-lo”.

A banda de Francesc Alemany, van ser signataris de l’Acta Àngel Canosa (alcalde de Blanes), Sònia Viñolas (Malgrat de Mar), Joan Carles García (Tordera), Joan Campolier (Santa Susanna), Josep Ferrer i Antoni Pla (Cooperativa Conca de la Tordera), Carles Aulet (Cooperativa Agrària de la Baixa Tordera) i Xavier Castell (Cooperativa Progrés Garbí).

Aquesta signatura ha estat el tret de sortida definitiu d’un projecte que s’ha estat gestant durant més de cinc anys i que va començar a caminar quan el novembre de 2017 els mateixos cinc municipis van signar la Carta per a la Gestió i Desenvolupament de l’Espai Agrari Baixa Tordera.

La Cooperativa la Conca de la Tordera inaugura La Botiga i comença a organitzar tallers

A l’antic Sindicat també s’hi ha celebrat la Castanyada

Després de gairebé cinc mesos en funcionament, la Cooperativa Agrària de la Conca de la Tordera de Palafolls va celebrar la reinauguració de La Botiga els passats 14 i 15 d’octubre.

L’acte institucional va comptar amb la presència de Francesc Alemany, alcalde de Palafolls, i Aleix Freixa, regidor de Medi Ambient, així com representants del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural. A més, durant tot el cap de setmana, aquells clients que fessin una despesa mínima de 10 euros van ser convidats a un refrigeri i una degustació a càrrec d’Espinaler.

Vist l’èxit dels esdeveniments inauguratius, la Cooperativa no va dubtar en organitzar una festa amb motiu de la celebració de la Castanyada el dia 31 d’octubre, amb Castanyera i activitats infantils incloses.

Vist l’èxit del cap de setmana d’inauguració, la Cooperativa ha començat a organitzar altres festes, tallers i xerrades. Foto: Cooperativa la Conca de la Tordera

Des de la seva posada en marxa al mes de juny, a l’antic Sindicat de Palafolls s’hi pot trobar, a més de les fruites, verdures i hortalisses de temporada i proximitat produïdes pels pagesos de la Cooperativa, diversos espais temàtics: un celler a granel, una selecció de productes ecològics Veritas, un corner d’Espinaler i les seccions especials de flor ornamental, planta viva i mascotes.

Ara, al novembre, La Botiga començarà a organitzar tallers i xerrades oberts a tothom sobre temes diversos d’alimentació, jardineria i horticultura. El primer, el proper 18 de novembre, estarà enfocat a la cura de les defenses a través de l’alimentació i els remeis naturals. L’objectiu de la cooperativa és poder preparar aquest tipus d’esdeveniments amb assiduïtat els divendres a la tarda.

La Marató d’Espigoladors recull 949 kg d’hortalisses en un dia a l’EABT

La jornada pretenia visibilitzar les pèrdues alimentàries del sector primari

La II Marató #JoEspigolo, organitzada per la Fundació Espigoladors, va recollir 949 kg d’hortalisses a l’Espai Agrari Baixa Tordera.

Aquest esdeveniment es va celebrar el passat 16 d’octubre simultàniament a tres punts de Catalunya: el Parc Agrari del Baix Llobregat, el Camp de Tarragona i l’EABT. Coincidint amb el Dia Mundial de l’Alimentació, l’objectiu de la jornada va ser lluitar per l’aprofitament alimentari i visibilitzar els problemes de malbaratament i pèrdues alimentàries al sector primari.

A l’espigolada a l’Espai Agrari Baixa Tordera hi van participar 33 voluntaris, acompanyats per l’Arnau Paris, xef guanyador de la novena edició del concurs televisiu MasterChef (TVE) i presentador del programa Cuines (Tv3), que va ajudar a donar visibilitat a l’activitat i la causa.

Després de visitar la finca de l’Antonio Pla, a Palafolls, Espigoladors va recuperar l’equivalent a 3.163 racions de menjar que van ser distribuïdes a diferents entitats socials que treballen per a garantir l’accés de persones en situació de vulnerabilitat a una alimentació saludable. A més, pel que fa a la petjada ambiental, la recuperació d’aquests gairebé 1.000 kg d’aliment ha estalviat l’emissió de 460 kg de CO2 a l’atmosfera i l’ús de 609.258 litres d’aigua potable.

A l’EABT es van recuperar 949 kg d’hortalisses que havien estat descartades del circuit comercial. Foto: Sr. y Sra. Cake

L’espigolament és una pràctica mil·lenària que consisteix a recollir dels camps de conreu aquelles fruites i verdures que han estat descartades per al circuit comercial, ja sigui per excedents de producció que el mercat no pot assumir, per un descens de la demanda d’un determinat producte o per qüestions estètiques i de calibre.

Si us agradaria participar, com a productors o voluntaris, en properes jornades d’espigolament a l’EABT, podeu llegir més informació i inscriure-us aquí.

La Castanyada: És temps de moniatos!

Una gran alternativa a la patata a l’hora de fer panellets, de la qual en podem aprofitar els sucres naturals

La Castanyada és una festivitat típica dels Països Catalans que se celebra, associada al dia de Tots Sants, entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre. Es va originar durant el segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, un acte simbòlic en què s’entrava en comunió amb les ànimes dels avantpassats: alhora que es torraven les castanyes es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família. Actualment, aquesta festa és una trobada alegra i familiar associada a diversos aliments típics de la temporada de tardor: els panellets, les castanyes torrades, el moniato al forn i el moscatell.

El moniato és un dels productes de temporada presents a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Es tracta d’un tubercle amb una gran aportació energètica, que ens aporta els nutrients que el nostre cos necessita durant els mesos de tardor i hivern. Tot i el seu gust dolç, el tipus de glucosa que conté és d’absorció lenta, fet que evita les pujades brusques d’insulina.

El seu color ataronjat és proporcionat pels betacarotens de la provitamina A, un nutrient que el moniato conté en una molt alta concentració, tanta, que cent grams d’aquest producte cobreixen l’aportació diària que requereix un adult. També en destaca el contingut de vitamines B1, B2, B5, B6 i C, així com manganès, potassi, coure i ferro.

A la cuina, és un producte tan versàtil com la patata; tot i que no sempre el tinguem tan present, li’n podem donar les mateixes aplicacions: fregit, al forn, bullit, en puré, farcit i, inclús, com a postres! De fet, durant la castanyada, el moniato el podem substituir per la patata a l’hora de fer panellets, en aquest cas, també es recomanaria reduir la quantitat de sucre, tot aprofitant els elements naturals del tubercle!

“El CFGM en Producció Agroecològica aporta un valor estratègic vital per a la societat”, Xavier Fontanet, responsable de la formació

Entrevista a Xavier Fontanet, professor del cicle formatiu creat conjuntament amb l’EABT

El cicle formatiu de grau mitjà en producció agroecològica és fruit de les primeres trobades i reflexions que es van dur a terme entorn de la creació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Dels primers diagnòstics del sector, de seguida va sorgir la necessitat que hi hagués una formació a la zona en producció agrícola especialitzada en horta ecològica.

En uns mesos es va treballar conjuntament amb el Departament d’Educació, qui va instaurar els estudis a l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar. Quatre anys després, hem parlat amb Xavier Fontanet, responsable del cicle formatiu per a avaluar el seu funcionament.

Quin és el tret distintiu de l’IES Ramon Turró i Darder, respecte d’altres centres que ofereixin aquests estudis?

Com aquest cicle va ser una demanda del mateix sector agrari de la zona, hem començat des de zero. Així, els mateixos alumnes han estat generant i creant l’espai i s’han pogut fer molt seu el projecte. A part, és un cicle molt centrat en l’horticultura local, la reproducció de llavors i la venda directa.

Quina és la motivació dels estudiants per cursar aquests estudis?

Normalment, solen ser persones amb algun tipus de connexió amb el món agrícola i la natura, o que els agrada molt el cultiu i els animals. Hi ha els que tenen molt clar que s’hi volen dedicar professionalment, però altres senzillament busquen aquesta connexió amb la part natural i els seus propis interessos.

Com ha estat l’inici del curs?

Tenim menys alumnes del que ens esperàvem a primer i això és un tema que hem de revertir, però ha estat un inici de curs molt positiu que hem emprès amb ganes.

Hi ha novetats aquest any?

Tenim algun docent nou, això ens aporta una renovació i una reorganització interessant que de moment està funcionant molt bé.

Quants alumnes hi ha a cada un dels dos cursos del CFGM?

A primer tenim quatre matriculats i a segon deu. La promoció que es va graduar l’any passat eren onze.

Amb quines instal·lacions compten els estudiants?

Als afores de Malgrat tenim una finca d’1,7 hectàrees a la qual hem anat ampliant instal·lacions. Ara mateix disposem de dos mòduls de magatzem d’eines i un de taller, un hivernacle, diversos camps d’horta, una plantació de fruiters i una de planta aromàtica, espais de compostatge i una base de papallones. Inclús ja hem organitzat unes jornades on ens van visitar els pagesos de la zona. Actualment, un bioarquitecte ens assessora en el muntatge d’un galliner.

Els estudiants del CFGM en Producció Agroalimentària de Malgrat de Mar, de visita amb Maria Riera, del Mas Roig, a Palafolls. Foto: CFGM en Producció Agroecològica

Quines activitats realitzen els alumnes, a banda de les classes habituals?

Intentem fer cada any visites a vàries finques de producció ecològica, tant producció vegetal hortícola, que són les que tenim més a prop, al Pla de Malgrat, Palafolls i Santa Susanna, i també granges de ramaderia ecològica al Maresme, la Selva i altres zones de Catalunya.

Puntualment, fem venir algun expert per a fer diversos tallers i a més, participem del projecte Esporus de l’entitat Espai de Recursos Agroecològics de Manresa: ells ens han ensenyat a fer l’extracció de llavors per a la seva conservació i nosaltres els hi multipliquem diferents espècies de cultius.

En què es diferencien els estudis habituals en producció agropecuària i aquest cicle en producció agroecològica?

Hi ha assignatures troncals de botànica, meteorologia, estudi de sòls… que són molt similars, tot i que nosaltres ho enfoquem a l’agricultura ecològica: el tema de fertilitat i d’adobats ho basem en els mecanismes naturals del sòl i la producció de compostatge. A banda, tenim mòduls específics de producció vegetal i ramaderia ecològiques i hem incorporat un de nou sobre tècniques regeneratives en l’agricultura, que és una cosa molt innovadora i diferencial de l’àmbit de producció sostenible, orgànica i ecològica en el que ens emmarquem.

És important pel futur de la societat que aquests alumnes es formin per a la producció d’aliments específicament ecològics?

En pocs anys l’agricultura ecològica serà la majoritària, per tant, és rellevant que aquest tipus d’eina i de coneixement els tinguem al dia. De cara la societat, aporten un valor estratègic vital: el relleu generacional que pot implicar per a un sector molt envellit. Per a qualsevol país i la seva sobirania alimentària, la capacitat de produir aliments de forma pròpia, sense dependre d’exportacions, és molt necessari.

Quin lligam teniu amb el projecte de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera?

Hem format part de totes les taules rodones i grups de treball que se’ns han plantejat i, concretament, tenim relació amb un projecte, amb l’IRTA de Cabrils i la Federació Selmar, d’assajos i contribucions a l’augment de la biodiversitat a la zona. Ara estem fent una ruta guiada per diferents llocs de l’EABT, on hi haurà mostres d’estratègies de foment de la biodiversitat com a eina agrícola i element ambiental per mantenir l’equilibri ecològic de l’àrea.

Amb la participació de l’IRTA i la Federació Selmar, els estudiants del CFGM en Producció Agroecològica implementen marges florals com a reservori de depredadors naturals de plagues. Foto: CFGM en Producció Agroecològica

La demanda de productes de proximitat creix arran de la pandèmia

El 6% de la producció agrícola a Catalunya es comercialitza a través de la venda directa o el circuit curt

La crisi sociosanitària causada per la Covid-19 ha fet augmentar la demanda de productes agrícoles de proximitat per part de la ciutadania catalana, alhora que ha comportat un important creixement de l’oferta, segons apunta l’article tècnic “Anàlisi de l’impacte del segell de venda de proximitat” publicat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

En concret, l’any 2020 el nombre de productors i elaboradors catalans que van optar pels canals de venda de proximitat va augmentar en un 23%. Les vendes també van créixer de manera molt destacada, especialment al sector d’horta, on la facturació va arribar a triplicar-se respecte de l’any anterior. Aquesta pujada tant en l’oferta com la demanda s’emmarca dins d’una tendència a l’alça en l’interès general pels productes de proximitat: “Les pautes de consum comencen a incorporar de manera significativa el compromís amb el territori, la pagesia i els mercats locals”, afirmen els autors de l’informe.

La proximitat com a valor afegit d’un aliment atrau més que el fet que sigui ecològic, de fet, el 77% dels consumidors prefereixen el producte de proximitat que l’ecològic, segons indiquen les dades recollides per a l’estudi. Cal destacar, a més, que d’entre els operadors inscrits al segell de Venda de Proximitat, el 26% també té el certificat de producció ecològica del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, una dada molt elevada si es té present que és una marca que només representa el 5% del total dels productors catalans.

El segell de Venda de Proximitat va néixer l’any 2013 amb el Decret 24/2013, com un sistema d’inscripció voluntària per a identificar els productes comercialitzats a través de la venda directa o el circuit curt. Actualment hi ha més de 3.000 productors i elaboradors catalans adherits al segell, dels quals, gairebé 200 són cooperatives.

Prenent dades de l’any 2018, l’article de la Generalitat analitza el pes del segell “Venda de Proximitat” dins el total de productes agrícoles i ramaders del mercat català. S’observa que aquell any, els productes acreditats representaven el 6% de la producció agrícola sense transformar censada a Catalunya; sent especialment important en els sectors de les lleguminoses (17% de la producció), l’horta (15%) i la fruita dolça (10%).

El 77% dels consumidors a Catalunya valoren més els productes agraris de proximitat que els ecològics. Disseny: Generalitat de Catalunya

Pel que fa als canals de comercialització, el 59% dels productes adherits al segell són venuts a través de la venda directa per part del mateix productor o elaborador, mentre que l’altre 41% de la producció de proximitat arriba al consumidor a través de circuits de venda curts. L’any que es van recollir les dades per a aquest estudi, el 22% dels operadors adherits al segell ja usaven Internet com a canal comercial; tot i que les vendes només suposaven el 7% del total, els autors del text calculen que el creixement en l’ús d’aquest mitjà haurà tingut un creixement del voltant d’un 20% interanual.

Fet que l’augment del consum del producte de proximitat és una tendència consolidada en els darrers anys, el segell de Venda de Proximitat esdevé una eina útil per a identificar, com a consumidors, els aliments que comprem a través d’un circuit curt. Però també resulta útil per a aquells productors i elaboradors que vulguin posar en relleu aquest valor afegit que tenen els seus productes

Aliments de tardor: “La natura ens proporciona el que necessitem”

Txell Rubio, cuinera saludable, ens explica com tractar els ingredients més nutritius de la tardor

Quan l’estiu acaba i comencen a baixar les temperatures, preparem el cos per a l’hivern que vindrà: triem les mantes de sota el llit, baixem els abrics de l’entresolat i polim les botes per estar preparats. Però, sabem preparar el nostre cos per dins?

Durant els mesos més freds, els nostres sistemes hauran d’afrontar canvis atmosfèrics importants, davant els quals, hauran de poder mantenir la temperatura corporal, l’energia i la capacitat defensiva envers diferents agents patògens. “La natura ens proporciona el que necessitem”, afirma Txell Rubio, cuinera saludable i responsable del projecte Som Com Som; si a l’estiu vam observar hortalisses amb alts continguts d’aigua, els productes d’aquesta temporada, com la carabassa, els espinacs o el moniato, contenen nutrients com les vitamines A i C, magnesi, calci, zinc o coure que, precisament, són estimulants del sistema immunitari.

Rubio ens parla del moniato, la carabassa i la pastanaga, tres productes ataronjats gràcies a l’alt contingut en beta carotens, als quals se’ls atribueixen propietats antiinflamatòries, a més d’incloure quantitats molt rellevants de vitamines del grup B, C i E. De cara a Tots Sants, la cuinera ens proposa fer servir carabassa o moniato, junt amb ametlles, per a la base dels panellets, que en ser més dolços, necessiten menys sucre que la patata.

La verema de setembre ens ha portat la collita de raïm, sobre el qual, Txell Rubio explica que és un aliment “ric en resveratrol i fitonutrients, amb propietats antioxidants, cardioprotectores i diürètiques”. I, recorda, que no només podem menjar-lo en plats freds o dolços: “el raïm combina perfectament amb el formatge, amb paté de cigrons, amb pollastre o amb verat… així doncs, raïm cuit o cru als nostres àpats de tardor!”.

A la tardor, li hem d’aportar al nostre cos els nutrients necessaris per preparar-lo pels mesos més freds. Foto: Banc d’imatges

Per últim, els bolets, un dels productes més esperats de la tardor, tenen molts nutrients, proteïnes vegetals i vitamines. Rubio ens aconsella una bona opció per als primers mesos de tardor: les amanides tèbies amb moniato, bolets i formatge de cabra, tot combinant alguns dels productes més típics i nutritius de la tardor, als quals hi podem afegir una mica de pollastre, ous o calamars si volem incrementar-ne el valor proteic.

Pel que fa al tractament culinari que se n’ha de fer de tots aquests ingredients, la cuinera ens recorda també que les coccions curtes permeten a les verdures i hortalisses conservar millor els nutrients que acabarem consumint i assimilant nosaltres i ens recomana cuines al vapor, saltejats, planxes i papillotes al forn.

Sigui l’època de l’any que sigui, “una dieta saludable implica menjar equilibradament, productes de temporada i de proximitat”, diu Txell Rubio, i afegeix: “ser respectuós amb els aliments que mengem”.

Mercats setmanals de l’EABT: On comprar de proximitat i temporada?

Els mercats no sedentari són una eina per a posar en contacte productors i consumidors

El mercat setmanal d’un poble és molt més que un lloc on anar a comprar i vendre. És un espai social transgeneracional molt important per a les relacions socials de la ciutadania i la vida econòmica d’un municipi. Als pobles que conformen l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, el mercat setmanal és una eina més per a posar en contacte productors i consumidors, fet que aquest espai permet a la pagesia vendre els seus productes de manera directa, o a través del circuit curt, posant el focus en la importància del producte de proximitat i de temporada i la relació directa entre el camp i les cuines de casa nostra.

El Mercat dels Diumenges de Tordera
     Cada diumenge al matí.
El Mercat dels Diumenges de Tordera és un dels més grans, antics i emblemàtics del país. Tal com el coneixem ara, ha funcionat des de 1853, però se’n coneixen les seves arrels medievals. Més de 300 parades omplen el centre històric de la població, oferint una gran varietat de productes de tota mena, entre els quals hi destacaran les olors de les hortalisses acabades de collir.

Mercat Setmanal de Blanes
     Dilluns al matí.
A les més de 100 parades trobarem alimentació, moda, tallers infantils i alguns turistes curiosos. A Blanes també es celebra, de dilluns a dissabte, al matí, el Mercat del Passeig de Dintre, on la pagesia local ofereix la millor qualitat de fruita i verdura fresca dels horts del municipi.

Mercat de Productes de Proximitat de Santa Susanna
     Dissabte al matí.
A la rambla dels Països Catalans de Santa Susanna els dissabtes al matí podem comprar una gran varietat de productes de proximitat locals, frescos i elaborats, sortits dels horts i els obradors de Santa Susanna i els municipis de l’entorn. A més, els diumenges al matí podreu visitar el Mercat Setmanal, amb un abast de mercaderies més variat, que de maig a octubre es converteix en el Mercat Setmanal d’Estiu, els dimarts al matí.

Mercat Setmanal de Palafolls
     Dissabte al matí.
A la Plaça Vall d’Ax, Palafolls acull cada dissabte el seu mercat setmanal, que posa el focus en els productes locals del municipi i les seves proximitats, amb una presència destacada de l’horta palafollenca.

Mercat Setmanal de Malgrat de Mar
     Dijous al matí.
El mercat no sedentari de Malgrat de Mar compta amb dues ubicacions, una per a l’alimentació i una altra per a la moda. La fruita, verdura i altres productes frescos i de proximitat els trobareu a l’espai del pàrquing davant de la plaça Catalunya.

Coneixes les varietats d’enciam de l’EABT?

En general, els enciams destaquen per l’alt volum de vitamines i minerals que contenen les seves fulles

L’enciam és la segona hortalissa més conreada a Catalunya: cada català en consumeix uns set quilograms a l’any.

A l’hora de triar un enciam al mercat, sol convenir fixar-se en el color viu de les seves fulles, que ens indicaran les peces més fresques. També seran més bones les varietats que estiguin en temporada. Pel que fa a la seva conservació, és aconsellable guardar els enciams sense rentar i rentar-los a l’hora de consumir-los per evitar que es facin malbé a causa de la humitat.

Com la majoria de verdures de fulla, aporta molt poques calories i una escassa quantitat d’hidrats de carboni, proteïnes i greixos, però hi destaca el volum de vitamines i minerals.

Enciam trocadero

L’enciam insígnia de l’alt Maresme és de fulla llisa, tova i d’un color verd molt viu i té un gust suau i una textura molt fàcil de digerir. Aquesta hortalissa destaca pel seu alt contingut en vitamines A, grup B i C, així com Omega3, calci i potassi.

Amb aquesta hortalissa, que també trobareu pel nom d’“enciam francès”, podeu fer una amanida boníssima amb fruita vermella (com maduixes o gerds), formatge mozzarella i fruits secs.

Enciam llarg

L’enciam llarg o romà té una textura cruixent deliciosa. Nutricionalment, comparteix els valors de la majoria de varietats d’enciam, amb propietats especialment antioxidants.

Per a fer-ne amanides, podeu barrejar aquest enciam amb productes més tous, com la tonyina o el formatge, que contrastin amb la crocància de la fulla.

Enciam fulla de roure vermella

Rep el seu nom gràcies a la similitud de les seves fulles amb les d’un roure. Les seves fulles són d’un color morat intens, tirant a verd al centre i més enfosquit a les puntes. La seva textura és suau i el seu gust tira cap al dolç.

El seu cultiu és especialment fàcil i accessible a aquells que vulguin començar el seu propi hort a casa: necessita poc espai i no es exigent pel que fa a la llum. En tan sols quatre setmanes després de la plantació ja recollireu un bon enciam de 25 o 30cm d’alçada.

A Catalunya, consumim uns set quilograms d’enciam a l’any per habitant. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Enciam meravella

De l’enciam meravella en podem destacar la presència de provitamina A, betacarotè i vitamines C i E. Les seves fulles formen cabdells densos i tenen un gust intens i dolç, amb una textura molt cruixent.

Escarola

L’escarola no és un enciam, sinó una varietat de l’endívia especialment resistent als climes freds. Les seves fulles dentades amb tiges primes tenen un gust més amarg i fort que les dels enciams.

Pel que fa als seus valors nutricionals, la Fundació Espanyola de Nutrició ha identificat aquesta hortalissa com la més rica en vitamina C i algunes de les del grup B. Així mateix, també se’n pot destacar l’elevada presència de vitamina K i potassi.

Recepta de tardor: Espinacs a la catalana

Un dels plats més típics, ràpids i fàcils de la nostra gastronomia

Els espinacs a la catalana són un dels plats més típics de la nostra gastronomia de tardor; es coneix que la combinació d’aquesta verdura amb la dolçor dels fruits secs ja era molt apreciada des de l’Edat Mitjana.

Nutricionalment, els pinyons i les panses afegeixen proteïna a les vitamines i minerals dels espinacs. A més, els tres ingredients alts en greix (oli d’oliva, panses i pinyons) són cardiosaludables.

Ingredients:

  • 1 manat d’espinacs frescos per persona
  • 1 gra d’all per persona
  • 10 gr. de panses remullades
  • 10 gr. de pinyons
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre

Renteu bé els espinacs amb aigua freda, talleu-ne les parts inferiors de les tiges i bulliu-los durant deu minuts. Quan estiguin ben tendres escorreu-los bé per treure’n la màxima quantitat d’aigua.

Lamineu els alls i daureu-los en una paella amb un raig d’oli. Retireu-los i aprofiteu el mateix oli per daurar els pinyons durant uns segons abans d’afegir-hi els espinacs. Barregeu i afegiu-hi les panses hidratades i l’all que havíeu reservat, així com sal i pebre al gust. Ho saltem breument tot junt i tenim el dinar enllestit!

D’aquesta preparació tan simple, en podeu fer les variants que desitgeu i adaptar la recepta tradicional al vostre gust! Podeu afegir-hi una mica de ceba, cigrons, uns bocinets de cansalada o una mica de soja texturitzada. A més, també podeu fer servir aquesta recepta com a base d’altres preparacions com canelons o croquetes. 

Bròquil: producte de temporada i una delícia nutritiva

El bròquil és un excel·lent producte gastronòmic i una de les hortalisses més riques en nutrients

El bròquil és una de les hortalisses més nutritives i riques en vitamines i minerals, i tot just en comença la temporada de collita a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

El bròquil és un conreu Mediterrani, segurament sorgit de l’encreuament genètic accidental o buscat de dues altres plantes de la família Brassica (a la qual pertany el bròquil, però també la coliflor, les cols de Brussel·les, la col o la col verda) a la península Itàlica durant el segle VI a.C. D’aquesta manera, haurien sigut els romans qui haguessin inventat aquest producte tan comú a la nostra gastronomia.

Aquesta verdura se sol sembrar primer en viver durant la primavera, per ser trasplantada a l’estiu. Es tracta d’un producte que no suporta bé les altes temperatures i creix més sa quan es troba entre els 18 i els 23 graus; és per això que la seva collita es fa a la tardor i de manera manual, perquè una màquina en trencaria la flor. Actualment, Espanya és el quart productor mundial d’aquesta hortalissa, amb unes collites d’entre 500 mil i 700 mil tones anuals.

No només es tracta d’un ingredient excel·lent a nivell gastronòmic, sinó que també és molt sa per al nostre organisme. Una ració de 200 grams de bròquil cobreix quatre vegades les necessitats diàries de vitamina C d’un adult, dos terços de la demanda de vitamina A i satisfà per complet el requisit d’àcid fòlic (vitamina B9). A més, és una font notable de calci, potassi, fòsfor, ferro i vitamines B1, B2 i B6, alhora que aporta dosis rellevants de iode, zinc, coure i manganès. És també una de les verdures més riques en fibra.

El bròquil no és de les verdures més fràgils, però és interessant saber-lo coure correctament per evitar que es perdin les seves propietats nutritives. L’enzim del mateix producte que ens permet assimilar tots aquests nutrients és hidrosoluble i sensible a la calor, de manera que bullir aquesta hortalissa durant 10 minuts podria reduir la nostra ingesta de minerals i vitamines a la meitat.

Així doncs, cal recordar que és una verdura de ràpida cocció i que és recomanable preparar-lo al vapor durant uns 5 o 7 minuts o consumir-lo en cru, de manera que podrem gaudir del seu gust alhora que ens aportarà el valor nutricional que el nostre cos necessita.

Finalment, cal també tenir en compte que el bròquil s’ha de consumir en verd. Que comenci a groguejar és un indicatiu que aquelles parts estan perdent hidratació, començant a morir, de manera que també estan perdent el seu valor nutritiu.

Recepta: Risotto de carabassa i formatge de cabra

Un plat senzill per gaudir dels sabors de la tardor!

El risotto és una de les joies de la gastronomia italiana gràcies a la seva melositat. Aprofitant que n’és temporada, us proposem una versió on la carabassa de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és la protagonista del plat. Es tracta d’una recepta senzilla, força ràpida de fer i amb la que podreu gaudir dels sabors de la tardor!

Ingredients:

  • 300gr. d’arròs
  • 3 o 4 cullerades de formatge de cabra curat ratllat
  • 1 got de vi blanc
  • 180gr. de carabassa pelada i sense pinyols
  • 1l. de brou de verdures
  • 1 ceba
  • 1 cullerada de mantega
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre negra mòlta

Preparació:

Comencem escalfant dues cullerades d’oli d’oliva verge extra i una cullerada de mantega. Tallem la carabassa en dauets petits i piquem la ceba i ho posem a la cassola. Ho deixem que es vagi coent a foc lent.

En una altra olla posem el brou a bullir.

Quan la ceba estigui transparent, afegim l’arròs a la cassola i ho deixem daurar durant un minut més o menys, abans d’incorporar el vi blanc, que deixarem reduir a foc mitjà.

Quan el brou estigui ben calent i el vi hagi reduït, afegim dos cullerots de brou a la cassola on tenim l’arròs i comencem a remoure. Sense deixar de remoure en cap moment, anem afegint el brou a poc a poc, a mesura que l’arròs el vagi absorbint.

Una vegada l’arròs estigui al punt, corregim el gust de sal i pebre i retirem del foc. El darrer pas és incorporar el formatge de cabra ratllat i acabar de remoure per integrar-lo correctament i aconseguir la melositat característica d’un risotto.

Dia Mundial de l’Agricultura: història dels conreus i la cultura mediterrània

El Dia Mundial de l’Agricultura se celebra cada 9 de setembre com a homenatge a totes aquelles persones que dediquen la seva vida al conreu de la terra per a produir els aliments que la societat necessita per a nodrir-se.

És també un moment per exposar els reptes i dificultats que el sector afronta actualment per a oferir al consumidor el millor producte possible, i promoure els models agrícoles més sostenibles, amb l’objectiu d’assolir la capacitat de produir tot l’aliment que la societat necessita, sense perjudicar el medi ambient ni prioritzar les feines del sector agrari.

L’agricultura va ser la primera gran revolució econòmica de la història de la humanitat. Domesticar els vegetals va permetre l’espècie assentar-se en un lloc i deixar la vida nòmada, així com començar a mantenir una dieta més estable i temps per acomplir altres activitats a banda de la cerca d’aliments, tot això és conegut com la “revolució neolítica”, que eventualment va portar a l’aparició de la civilització.

D’això en fa uns 10.000 anys, i el més sorprenent és que diferents poblacions humanes, repartides per tot el globus, van començar a desenvolupar l’agricultura alhora: a l’Índia, el sud-est de la Xina, la conca del Nil, Perú, Indonèsia, Mesopotàmia i el Sahel. A cada regió, el naixement del conreu es va produir amb la domesticació de plantes diferents, però el resultat per al bé d’aquella població va ser similar. Les tècniques de conreu es van anar expandint ràpidament a poblacions properes i aviat es va aprendre també a amansir diverses espècies animals.

El Dia Mundial de l’Agricultura és un moment per exposar els reptes i dificultats que el sector afronta actualment per a oferir al consumidor el millor producte possible. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Es creu que l’agricultura va arribar a la Península Ibèrica per via marítima gràcies a viatgers d’altres punts del Mediterrani, que haurien arribat a la costa catalana fa uns 7.500 anys. A la conca mediterrània, les primeres plantes conreades van ser els cereals i els llegums com el blat, l’ordi, les llenties, les faves, els cigrons i els pèsols; i més endavant, fruites com el raïm, les olives, les nous i les ametlles. Es tracta de productes que actualment defineixen la gastronomia i l’alimentació de tota la regió, i de casa nostra. Altres aliments van arribar més tard, d’Amèrica, per a integrar-se de ple al nostre sistema agrari i de consum: la patata, el tomàquet i el pebrot, per esmenar-ne tres.

La nostra societat, en molts dels seus aspectes, s’ha construït al voltant d’aquests aliments: la nostra cultura, la nostra identitat i la nostra manera de relacionar-nos, però també la configuració del paisatge, l’organització dels pobles i ciutats i de les nostres pròpies cases.

Des de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera no perdem avui l’oportunitat de reivindicar la tradició agrària d’aquest territori i el seu paper fonamental en la configuració de la nostra cultura, i alhora apostar perquè això segueixi sent així, posant en relleu la importància que el sector agrari té per a la nostra societat.

L’IRTA farà un estudi per a avançar cap a una producció d’aliments 0 emissions a l’EABT

L’anàlisi permetrà plantejar millores en els cultius del tomàquet i l’enciam

L’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries obre un estudi per calcular la petjada ambiental actual de l’horta a la Baixa Tordera i plantejar millores amb l’objectiu d’assolir un standard de qualitat molt per sobre d’altres zones de producció d’horta. Aquest monogràfic, inclòs al programa de Sostenibilitat en Biosistemes del centre, permetrà als agricultors que se sumin al projecte identificar quins inputs (ús de l’aigua, sòl, fertilització i control de plagues) de la seva horta es poden minimitzar per a assolir un grau de sostenibilitat de  la seva producció per sobre del d’altres espais de producció d’horta. Aquest primer estudi se centra en els cultius de tomàquet i enciam, però es preveu que es pugui ampliar a altres hortalisses de cara al futur.

“Participar en ell recull de dades, independentment de la petjada ambiental, és el primer guany per a l’agricultor”, explica Assumpció Anton, cap del projecte, perquè això els permetrà conèixer el consum exacte de cadascuna de les entrades necessàries del cultiu.

Una vegada s’hagin endreçat les dades recollides, es podran calcular les petjades ambientals i es compararan amb dades de referència d’altres zones de producció per conèixer el rang actual i possibles millores per a situar l’horta de la Baixa Tordera en la millor posició en relació a la sostenibilitat de la producció. 

De la mateixa manera, s’identificaran quins inputs contribueixen en major mesura a la petjada ambiental d’una producció concreta, de manera que es podran plantejar mesures de millora que implicarien una millora de la sostenibilitat, i que sovint coincidiran amb un estalvi de la despesa econòmica.

La metodologia que s’aplica serà la coneguda com “anàlisi de cicle de vida”, que té en compte tota la cadena de producció, en comptes d’enfocar-se només en una part del procés, de manera que s’evitaran externalitzacions de problemes. Així, s’analitzaran fins a 16 categories d’impactes diferents: no només la petjada de carboni o d’aigua sinó altres molt importants també per l’agricultura. 

En l’àmbit acadèmic, aquest estudi servirà també per posar a prova una sèrie de metodologies unificades per la Unió Europea (la iniciativa “Product Environmental Footprint”, PEF) i observar si en passar de la teoria a l’aplicació aquest procediment és eficaç a l’hora de mesurar els resultats que es volen obtenir.

Durant aquest mes de setembre començaran les entrevistes amb els agricultors que vulguin participar-hi, i els resultats finals seran entregats a principis de l’any vinent.

Si sou pagesos, teniu un conreu de tomàquets o enciams i esteu interessats a millorar l’impacte ambiental de les vostres produccions, podeu sol·licitar més informació per a col·laborar amb l’IRTA a través del correu de contacte: ariadna.ballega@irta.cat.

La Cooperativa Progrés Garbí instal·la plaques solars

Energia renovable: l’aposta per a un futur més sostenible

La Cooperativa Progrés Garbí de Malgrat de Mar va instal·lar al juny plaques solars a la teulada del seu centre administratiu i logístic dins el marc del seu programa d’eficiència energètica.

Des que van ser col·locats, aquests panells fotovoltaics han aconseguit que la nau assoleixi entre un 35 i un 40% d’autonomia energètica, a partir de fonts renovables. “A més, el moment en què més energia necessitem per poder conservar la verdura coincideix amb l’època de màxima insolació” explica Xavier Castells, gerent de la cooperativa. I és que a l’estiu la producció sol ser més elevada, alhora que les càmeres refrigerants han de treballar a major potència per combatre la calor.

Ara fa prop de tres mesos que aquest nou sistema de proveïment energètic es va posar en marxa, i tan sols en aquest temps, la Cooperativa ja ha evitat l’emissió de 15 tones de diòxid de carboni a l’atmosfera, gràcies a aquest percentatge d’autosuficiència a partir d’energia renovable.

Benvinguts a pagès: Descobreix l’EABT els dies 1 i 2 d’octubre

L’oportunitat de descobrir què hi ha al darrere dels nostres aliments i omplir el rebost amb productes de proximitat!

Els propers dies 1 i 2 d’octubre se celebra la 7a edició de La Festa de Benvinguts a Pagès, una iniciativa pública nascuda l’any 2016 amb l’objectiu de donar a conèixer el sector primari català. Durant un cap de setmana, els productors obren les portes de casa seva per compartir el seu treball al camp, la pastura, la granja i l’obrador, i ensenyar d’on ve i què hi ha al darrere dels nostres aliments.

L’oferta del cap de setmana es complementa amb altres accions complementàries que també fomenten la promoció del producte local i de proximitat amb descomptes en allotjaments, jornades especials en restauració i organització d’activitats accessòries.

Dins l’Espai Agrari de la Baixa Tordera podreu fer aquestes visites (cal fer una reserva prèvia):

Cooperativa Agrària Baixa Tordera

Dissabte 1 d’octubre: de 8:00 a 13:00
Diumenge 2 d’octubre: de 09:00 a 14:00

Camí Ral, 13. Tordera.

Degustació de productes agraris de Tordera acompanyada d’una explicació sobre la història del poble i la seva Cooperativa. A més, podreu comprar productes de productors locals i altres cooperatives de Catalunya.

Horta ecològica Pla de Munt

Dissabte 1 d’octubre: de 10:00 a 14:00 i de 16:00 a 19:00
Diumenge 2 d’octubre: de 10:00 a 14:00

Camí Pla de la Ginesta (Can Pla de Munt). Palafolls.

Visita guiada a les instal·lacions, on el visitant podrà descobrir els coms i els perquès de l’agricultura de proximitat, de temporada i ecològica. En acabar, serem convidats a un petit tastet dels productes ecològics conreats a la finca. Es podrà reservar també un brunch rural amb diferents opcions entre els 5 i els 20€, només disponible dissabte de 10:00 a 13:00.

Turisme Rural Can Rosich

Camí de la riera (Can Rosich). Santa Susanna.

S’ofereix un descompte del 10% en la reserva de dues nits, amb l’esmorzar de productes de proximitat inclòs.

Si sou productors, allotjaments, restaurants o organitzadors d’activitats, podeu encara inscriure-us per participar en l’edició 2022 de La Festa de Benvinguts a pagès!

És una gran oportunitat per descobrir com ens alimentem i omplir el rebost comprant al productor. No us ho perdeu!

La Festa de Benvinguts a Pagès 2022 se celebrarà el primer cap de setmana d’octubre.
Imatge i edició: Benvinguts a Pagès

Lluita contra el malbaratament: 3 iniciatives de la Cooperativa Progrés Garbí

Dia Internacional de conscienciació sobre la pèrdua i desaprofitament d’aliments

Fa sis mesos que els herbívors del zoo de Barcelona són alimentats amb hortalisses de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Això és així des que la Cooperativa Progrés Garbí de Malgrat de Mar va guanyar el concurs públic que els va convertir en proveïdors del zoològic.

Aquest conveni permet “donar sortida a produccions que tindrien més dificultat en el canal comercial habitual, però que són perfectament bones i saludables” explica Xavier Castells, gerent de la Cooperativa. Es tracta de donar una oportunitat comercial a aquells productes “imperfectes”, que no compleixen amb les exigències dels compradors usuals: peces massa grans o petites o d’aparença més “lletja” i irregular.

Actualment, la Cooperativa de Malgrat de Mar proveeix, setmanalment, deu tones d’hortalisses al zoo de Barcelona, de diferents varietats segons la disponibilitat i les exigències de les dietes dels diferents animals.

D’altra manera uns 500 quilograms de diversos productes són donats a Càritas cada setmana per part de la mateixa cooperativa, en funció dels excedents de producció que hi hagi hagut. D’aquesta manera, s’evita el desaprofitament de grans quantitats d’aliment que possiblement no haguessin arribat a les nostres taules a través del circuit convencional a causa d’una manca de demanda prou elevada.

A l’aposta contra el malbaratament alimentari s’hi sumen propostes com les d’Espigoladors i Càritas. Foto: Espigoladors

La participació en els programes d’Espigoladors és també cada vegada més habituals entre els pagesos. Tot i que Progrés Garbí no té cap mena d’acord a nivell de cooperativa, sí que incentiva l’aproximació a aquest tipus d’iniciatives, de nou, per evitar que es perdi la mínima quantitat d’aliment consumible possible.

En el Dia Internacional de conscienciació sobre la pèrdua i desaprofitament d’aliments, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera reivindica totes aquelles iniciatives que lluitin contra el malbaratament alimentari i caminin cap a un model més sostenible del sector agrari.

Productes ecològics, de temporada i produïts a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, als menjadors escolars

En parlem amb Horta Pla de Munt, una de les empreses que subministra aliments a les escoles i ofereix visites a la finca

“L’escola hauria de ser el reservori de l’educació pel dia de demà”, afirma en Miquel Riera, productor ecològic de l’Horta Pla de Munt. Parla d’educació en termes de consum i alimentació, “els nens han de començar a entendre què vol dir això d’‘ecològic’, ‘producte de temporada’ o ‘proximitat’”.

Aquesta explotació agrícola, així com altres de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, fa anys que subministra productes ecològics, de proximitat i temporada a una dotzena de menjadors escolars del Maresme i el Vallès, amb la consciència que en un entorn educatiu, l’hora de dinar també és un espai d’aprenentatge i formació pel futur.

De cara a aquest curs entrant 2022-2023, l’Horta Pla de Munt s’ha associat amb la distribuïdora EcoCentral, una empresa subministradora d’aliments ecològics i de proximitat per a menjadors escolars autogestionats i empreses gestores de menjadors en centres educatius. D’aquesta manera, els productes de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera seran servits a algunes de les escoles més properes als camps de conreu, però també a altres indrets de Catalunya.

En un centre educatiu, l’hora de dinar també pot ser un espai d’aprenentatge.

A més, des de l’Horta Pla de Munt, ofereixen també visites als centres educatius que així ho desitgin, confiant a aportar un granet de sorra a l’aprenentatge dels infants i adolescents. Els alumnes de 3r d’ESO de l’institut de Palafolls, visiten cada any la finca, i no és només per aprendre d’on venen les verdures que troben al plat, sinó per veure també una possible vocació i sortida professional cap al sector agrari.

De la mateixa manera, els estudiants de primer curs del Cicle Formatiu de Grau Mitjà en Producció Agroecològica són també visites habituals per a en Miquel Riera i els seus companys, qui poden aportar consells i experiència als futurs professionals del camp.

El projecte de l’Obrador Compartit de la Baixa Tordera afronta la fase d’obres

Aquest setembre es comencen les obres al local de Blanes, mentre es preparen els plans de viabilitat econòmica i governança

L’objectiu d’aquest espai serà el d’oferir als productors agroalimentaris de la zona un espai i una sèrie de recursos compartits per a transformar els seus productes, reduir les minves i donar una segona oportunitat a les peces hortícoles que no tenen cabuda al mercat, per qüestions d’estètica, calibre o excedent.

Núria Bisquert, Responsable de l’Àrea d’Economia Verda de la Fundació Emys, impulsora del projecte, explica que les produccions que podran sortir d’aquest obrador seran, sobretot, conserves, brous, cremes, salses i melmelades, i que la pagesia està especialment interessada a poder treballar-hi el tomàquet, que genera molta minva a finals de temporada.

Després de presentar el projecte d’obres per al local, es preveu que les tasques de reforma i adequació de l’espai comencin al setembre, finançades en un 50% amb una subvenció de la Generalitat de Catalunya que prové del Fons Europeu de Desenvolupament Regional. Un altre 25% del pressupost serà aportat per part de la Diputació de Girona i esperen poder completar el 25% restant amb les aportacions dels ajuntaments de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i “altres fonts que puguin anar sorgint més endavant”, diu Bisquert.

A més de les obres, aquesta tardor també s’iniciarà el pla de viabilitat econòmica del projecte i el pla de governança: “un dels punts més importants és la participació dels productors interessats, que són agents claus, perquè seran els futurs usuaris” ha explicat Bisquert.

Finalment, l’obertura i entrada en funcionament d’aquest obrador compartit està prevista per a finals de 2023.

Activitat familiar: 4 receptes d’estiu per fer amb nens i aprendre a menjar verdura

Fer que els petits de la casa mengin verdura amb gust pot ser, a vegades, complicat. Així, hi ha alguns trucs per engrescar el consum d’hortalisses.

El primer de tot és que els nens vegin en els seus pares un interès per menjar verdura, i que no només percebin que se la mengen perquè els fills també ho facin. El segon consell és fer-los partícips en tot el procés, des d’anar a comprar les verdures, escoltant també quins són els seus gustos, fins a la preparació d’aquests productes a la cuina de casa, de manera que sentin que la seva predilecció importa i un cert control sobre la situació. Si se senten orgullosos d’un plat que ells mateixos han ajudat a cuinar, serà més fàcil que tinguin interès a menjar-lo, per això us portem quatre idees de receptes amb verdures per a l’estiu!

Broquetes vegetals al forn

Hi podem posar carabassó, pebrot, xampinyons, tomàquets cirerols, albergínia i pràcticament qualsevol verdura de temporada tallada a trossos de la mida d’una mossegada, que també podem combinar amb pit de pollastre o soja texturitzada, si volem fer les nostres broquetes 100% vegetals.

Una vegada tinguem els ingredients tirats tallats, només hem de punxar-los en un pal per a broqueta i amanir-lo amb les espècies del nostre gust; a banda d’oli d’oliva i sal, podem afegir-hi alfàbrega, orenga, julivert, pebre vermell… Ho cuinem a la barbacoa, a la graella o a la planxa fins que estigui daurat o al forn, a 180 graus durant uns 25 minuts i llest per menjar!

Gelat refrescant!

Un dels aliments que més agrada a l’estiu és un bon gelat de fruita ben refrescant. Com podem fer-lo i involucrar els nens en aquesta preparació? Només necessitem fruita madura i motlles de gelat. D’aquelles fruites que se’ns hagin madurat més del compte, en fem suc o puré (d’això dependrà la textura del gelat) i ho posem dins el motlle al congelador durant algunes hores.

El més divertit d’aquesta senzillíssima recepta és que podem fer volar la nostra imaginació barrejant diferents sabors i textures: suc de taronja amb trossos de maduixa, plàtan o kiwi, puré de síndria amb trossets de xocolata o suc de llimona amb fulles de menta són només algunes idees! Pels més golafres, també podem banyar el “polo” en xocolata desfeta quan la preparació ja estigui ben congelada, just abans de menjar-lo.

Si voleu afegir-hi les vitamines d’alguna verdura, podeu incorporar a la fruita suc de pastanaga, tomàquet, remolatxa o espinacs.

Batut Popeye el mariner

Una gran idea per refrescar-nos i mantenir-nos ben hidratats a l’estiu és beure batuts, als quals també podem incorporar algunes verdures com la remolatxa, el cogombre o les hortalisses de fulla verda. En aquest cas us proposem barrejar una tassa de meló, una poma i un grapat de fulles d’espinac, per créixer ben forts, com Popeye el mariner!

Altres idees per a l’estiu: una tassa de síndria i una fulla de col (que podeu estovar una mica en aigua bullent) o una tassa de maduixes, i mitja remolatxa cuita, a la que podeu afegir una mica de llet.

De la recepta de vichyssoise, podem substituir la mantega per margarina i la nata per nata o llet vegetal i aconseguirem una recepta vegana! Foto: EABT

Vichyssoise

Les sopes fredes són propostes molt hidratants i fàcils de digerir per dinar en un dia calorós, i en general, molt senzilles de preparar.

En aquesta ocasió, per a preparar una vichyssoise per a 4 persones necessitarem 60g de mantega, 500g de porro (la part blanca), 500g de patata pelada, 1l de brou de pollastre o verdures, 200ml de nata líquida i sal i pebre al gust. Ofeguem els porros tallats a rodanxes en una cassola amb la mantega, quan s’hagi estovat, afegim el brou i les patates i ho deixem coure fins que estiguin ben cuites. A continuació salpebrem, ho triturem fins a obtenir una crema. Una vegada s’hagi refredat una mica, ja podem afegir la nata i, si volem, colar la barreja perquè quedi una textura més sedosa. Ho deixem reposar una estona a la nevera i llestos per dinar!

El rei de les sopes fredes a l’estiu és indiscutiblement el gaspatxo. Us animem a provar-ne variants afegint-hi síndria, albercoc, cireres o maduixes.

5 hortalisses d’estiu per mantenir-nos sans i hidratats

El carabassó, la pastanaga, el rave, l’enciam i l’albergínia, a més de ser altament hidratants, afavoreixen digestions lleugeres

Les necessitats nutritives del nostre organisme canvien segons l’activitat que realitzem, però també factors externs, com ara el clima. A l’estiu, amb les altes temperatures, l’exposició més prolongada al sol i el canvi de rutina per les vacances, és important que no descuidem el nostre cos i les seves exigències nutritives.

Així, és molt recomanable, durant aquests mesos més calorosos, vetllar per la nostra pròpia hidratació, ja que necessitem més aigua, així com nutrients que n’afavoreixen l’absorció. Alhora, també hem de procurar tenir digestions lleugeres i senzilles, per evitar possibles talls de digestió o sentir-nos massa cansats després de cada àpat, dues causes més comunes durant l’estiu.

Avui us portem cinc hortalisses de la temporada estiuenca que afavoreixen la hidratació i el manteniment sa del cos, alhora que ens ajuden a tenir digestions tranquil·les.

Carabassó

El carabassó és una hortalissa d’estiu refrescant i molt versàtil a la cuina! El 95% del seu pes és aigua i té un alt contingut en vitamina C: per això és tan hidratant.

La vitamina C és fonamental per al bon funcionament de les reaccions metabòliques del nostre cos, però també és molt fràgil durant els processos de cocció de l’aliment. Cuinat al vapor, escaldat o cru, el carabassó té una digestió molt ràpida i fàcil que, sense perdre les seves propietats nutritives, és perfecta durant els mesos més calorosos. En canvi, bullit durant molta estona o fregit, aquesta hortalissa perdrà el seu contingut de vitamina C, ja que aquesta és completament hidrosoluble.

Pastanaga

La pastanaga és una planta de creixement ràpid, uns noranta dies, de la qual se’n menja l’arrel, on aquesta planta emmagatzema els nutrients. La seva carn conté un gran volum d’aigua i destaca per la seva quantitat de glúcids (hidrats de carboni), que ens aporten hidratació i energia.

El seu color taronja tan característic prové dels carotens, un pigment que el nostre organisme transforma en vitamina A, a mesura que en necessitem. Aquest nutrient és necessari per al correcte creixement i desenvolupament del cos quan som infants, però també per al manteniment sa del nostre sistema immunitari, i per la vista.

Rave

El rave és una arrel amb tanta aigua com el carabassó, una aportació calòrica molt baixa (14kcal per 100 grams) i una alta concentració d’àcid fòlic i vitamina C.

L’àcid fòlic, o vitamina B9, és necessari per a la formació dels glòbuls vermells, aquesta contribució a la formació de teixits fa que el rave sigui un aliment bàsic, i especialment important per a dones embarassades i infants.

A més, és una hortalissa molt rica en fibra, que produeix sensació de sacietat, afavoreix una digestió fàcil i té uns efectes diürètics que ens ajuden a mantenir el cos sa i lliure de toxines.

Enciam

En època romana es feia servir el consum d’enciam per afavorir una digestió lleugera, gràcies a components nutritius com les vitamines A, B9 i C, així com el potassi, que col·labora en l’equilibri d’aigua dins i fora les cèl·lules del nostre cos. Per tant, se li atribueixen capacitats hidratants, diürètiques i facilitadores del trànsit intestinal.

Albergínia

Cuinada de manera senzilla, i evitant fregir-la, l’albergínia té un efecte estimulador del fetge que afavoreix una digestió tranquil·la. A més, té també un efecte colagog, que afavoreix el buidatge de la vesícula biliar per facilitar la digestió de greixos més pesats.

A més de molta aigua, també conté vitamines A, grup B i C.

Vols fer de pagès a casa? Comença amb el teu hort al jardí o al balcó!

Guia per a crear un petit hortet a casa i ensenyar als més petits d’on venen els tomàquets

Crear un petit hort a casa pot ser una activitat molt divertida i entretinguda per a tota la família, alhora que una oportunitat per als més petits d’aprendre d’on ve tot allò que mengem. Per això avui us portem una petita guia amb algunes idees i trucs per començar el vostre projecte de pagesia al balcó de casa.

1. L’espai

No cal una gran extensió de terreny per plantar un petit hort que ens supleixi amb algunes verdures per a tota la família. Una terrassa, una finestra o un balcó amb llum solar pot ser una gran idea.

En un recipient d’entre 7 i 15 cm de profunditat podreu conrear gairebé qualsevol cosa: pastanaga, tomàquet, fesols, carabassa, albergínia, cogombre, alfàbrega, menta… És recomanable fer servir testos o recipients de terrissa, perquè conserven millor les temperatures necessàries, tot i que sempre podeu fer servir altres contenidors de plàstic, també. En tot cas, l’important és que el contenidor estigui ben drenat (en general, un forat a la base serà suficient) per evitar que s’acumuli gaire aigua.

Si no teniu testos a casa, proveu de fer servir contenidors que tingueu per a reciclar!

2. Què conrear

Si tot just comenceu, és recomanable plantar verdures fàcils de cuidar i amb cicles curts. Algunes de les opcions que podeu plantar durant pràcticament tot l’any són: remolatxes, enciams, raves, alls, cebes o julivert. Ara, en temporada d’estiu també podeu provar amb la coliflor, les bledes, els espinacs, pastanagues i cols. Es tracta de productes que requereixen poc espai per a créixer i que generalment no es veuen afectades per malalties i plagues.

3. El sembrat

Un cop hagueu triat l’espai i les hortalisses que voldreu conrear, s’ha de preparar el substrat, pel qual hauràs d’escollir una bona terra. Hi pots afegir també compost, que pots fer de manera casolana acumulant restes orgàniques de la cuina (fruites, verdures i closques d’ou), desbrossaments del jardí (flors i fulles caigudes, les restes de la poda i tallar la gespa) i fems.

Tot i que la majoria de tubercles, com la pastanaga o el nap no es poden trasplantar, per a un hort de principiant, és recomanable comprar planters en comptes de sembrar les llavors directament, ja que segurament tindrem més probabilitats que la planta arribi a la maduració.

Si optem per l’opció del planter, només haurem de fer un forat a la terra que hem preparat a casa, introduir les arrels de la nostra petita hortalissa i tapar el tros que hem foradat. D’altra manera, si només disposem de llavors, podem germinar-les dins d’una carmanyola i després plantar-la a terra: es posa una capa de paper de cuina humit, tres o quatre llavors separades, una altra capa de paper de cuina humit, es tapa la carmanyola sense tancar-la del tot i es guarda dins d’un armari fins que surti la primera arrel.

Les cebes tendres són una gran oportunitat per a conrear a casa, ja que necessiten tan poc espai que amb l’ampit de la finestra de la cuina en podem tenir prou. Foto: EABT

4. Manteniment

Si les hortalisses han estat ben tirades, un hort casolà no requereix gaire més manteniment que regar i vigilar que no apareguin malalties i plagues. S’ha de tenir en compte, però que depèn de l’època de l’any, s’haurà de regular la freqüència del rec, així, a l’estiu potser ens caldrà regar un parell de vegades al dia, i a l’hivern amb una vegada cada dos dies o una vegada al dia en tindrem prou. Això sí, sempre és recomanable fer-ho entre mitja tarda i el vespre, de manera que les nostres hortalisses “vagin a dormir” ben hidratades. També hem de tenir cura que no s’acumuli un excés d’aigua, fet que fot podrir les arrels i arruïnar la nostra collita.

5. Collita!

Al cap d’unes setmanes d’haver plantat ja podrem recollir els fruits de la nostra feina! Hem d’estar pendents del creixement de les nostres hortalisses per avaluar quan assoleixen el punt perfecte de maduració per collir-los en el moment que puguem gaudir millor dels seus gustos i nutrients.

Si volem tornar a començar un cicle de sembra, hem de tenir en compte que no podem (o no és recomanable fer-ho) plantar el mateix producte dues vegades seguides a la mateixa terra, és millor rotar els cultius perquè el substrat tingui temps a recuperar-se dels nutrients que ha absorbit la collita anterior.

“Mataró Potatoes”: la transformació del paisatge agrari maresmenc

Hem parlat amb Xavier Salicrú, historiador palafollenc i pagès a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que ha estudiat la influència d’aquest conreu en el desenvolupament de l’agricultura al Maresme i ens ha explicat com encara a dia d’avui gaudim d’alguns dels beneficis que el regadiu va portar a la comarca.

Els inques la conreaven fa més de vuit mil anys, a la zona alta dels Andes, però a Europa no va arribar la primera patata fins al 1560, seixanta-vuit anys després que els vaixells comandats per Cristòfol Colom topessin per casualitat amb una platja del Carib.

Els primers europeus a veure i tastar un producte que avui considerem tan bàsic i comú com la patata, van ser aquells que acompanyaven el conqueridor espanyol Gonzalo Jiménez de Quesada en les seves exploracions al voltant del que avui és Colòmbia, l’any 1537. Al Vell Món, els seus contemporanis van haver d’esperar més de dues dècades per conèixer l’existència d’aquest tubercle, que va creuar l’Atlàntic per primera vegada gràcies al cronista Pedro Cieza de León.

A la seva arribada a la península Ibèrica, la patata va ser vista com un producte ornamental de luxe, i aviat es va popularitzar als parterres florals dels grans palaus de les reialeses europees.

No va ser fins ben entrat el segle XIX, que la patata es va convertir en un aliment bàsic a la dieta del món occidental, i en un producte de subsistència que sovint salvà de la fam a milers de persones en els episodis de males collites de blat.

Gràcies a la patata i els conreus de regadiu, els pagesos arrendataris van poder començar a comprar porcions de terra. Foto: Fons Carreras de fotografia

Entre els anys 20 i 50 del segle passat, el Maresme es va convertir en proveïdor de patata per a gran part del continent europeu. Aquest fet va coincidir amb la transformació del paisatge agrari maresmenc cap a un conreu de regadiu, fet que permetia el cultiu d’aquest tubercle tan apreciat en temps de fam.

Coincidint amb la Segona Guerra Mundial, les exportacions a Europa van ser especialment rellevants als anys 40, quan els estats involucrats al conflicte van perdre capacitat de producció domèstica. En aquells anys, “molta gent ja organitzava tota l’anyada de sembrades per poder contar a principis de primavera amb la plantació de patata, condicionava la resta de cultius” explica Xavier Salicru, historiador i pagès palafollenc. “Era un cultiu que donava molts diners i, per tant, els altres giraven entorn de la patata”, segueix.

La gran demanda des d’Europa, va generar que es popularitzés la marca “Mataró Potatoes”, que englobava tota la producció maresmenca, com a segell de qualitat, sobretot a Regne Unit, França, Alemanya i Bèlgica.

“Durant les setmanes en què s’arrencava la patata, s’arribaven a carregar cinquanta vagons de tren diaris” (Xavier Salicru)

El conreu de patata es va disparar arreu d’Espanya, però el Maresme complia amb una sèrie de requisits que el van permetre fer destacar la seva producció, com són el ràpid desenvolupament del conreu de regadiu, el clima suau (que permetia sembrar i collir abans que a països més al nord) i, sobretot, el ràpid accés en tren. “Durant les dues o tres setmanes en què s’arrencava la patata, s’arribaven a carregar cinquanta vagons de tren diaris a l’estació de Malgrat de Mar, és una xifra tan grossa que ara ens costaria d’imaginar” diu Salicru.

Als anys 40, tota l’anyada de sembra s’organitzava al voltant del cultiu de la patata. Foto: Fons Carreras de fotografia

Així doncs, el conreu de patata -i, per extensió, el desenvolupament del conreu de regadiu- va modelar i canviar el sistema agrari de l’Alt Maresme, amb efectes que es perceben fins al dia d’avui. Exemple d’això és el cas de Palafolls, que a l’entrada del segle XX veia les seves terres repartides entre pocs i grans propietaris, però gràcies a la patata, els pagesos arrendataris d’aquests camps, van poder-ne començar a comprar porcions: “és l’únic moment a la història en què hi ha aquesta capacitat de compra de terreny”, comenta l’historiador.

La “gran revolució de la patata” la veiem, avui en dia, amb un cas molt específic: l’any 48, la Hermandad de Labradores de Palafolls (l’equivalent actual del Sindicat) va construir un complex lúdic i social: el teatre de Palafolls i el seu cafè, que encara és l’escenari principal per a la cultura del poble. “És fruit directe dels beneficis que donava la patata: individualment, els pagesos feien diners i compraven terres, però col·lectivament també es van guanyar molts recursos, que es van invertir al poble” celebra Xavier Salicru.

Als anys cinquanta, amb la recuperació econòmica després de la Segona Guerra Mundial, la demanda europea de patata va anar decreixent i la insígnia “Mataró Potatoes es va anar esborrant. “Tot el Maresme bolcat en el conreu d’un mateix producte, sota una mateixa marca!”, exclama Salicru, “no hi ha res comparable i no s’ha tornat a repetir amb cap altre cultiu”.

La gran demanda des d’Europa, va generar que es popularitzés la marca “Mataró Potatoes”, com a segell de qualitat. Foto: Fons Carreras de fotografia

Fem Palafolls: la festa del comerç local celebra la seva segona edició amb la participació de la pagesia

L’Ajuntament ha celebrat l’èxit d’assistència i ja es prepara per l’any vinent

La segona edició del Fem Palafolls impulsa el teixit comercial del municipi amb un mercat de comerç local, concerts, ofertes especials en restauració i la fira Fora Estocs.

Aquesta iniciativa, nascuda l’any passat, busca incentivar el comerç local després de la crisi econòmica provocada per les mesures de contenció de la pandèmia de Covid-19 i dinamitzar el poble amb activitats, concerts i una fira de botigues i restauració.

La celebració va començar divendres, 1 de juliol, amb una desfilada de moda a càrrec de la Fundació del Molí i la inauguració del village al Parc de les Esplanes. Al vespre vam poder gaudir del plat fort de l’oferta musical, amb un concert del cantant Manu Tenorio, conegut per haver participat a la primera edició del concurs Operación Triunfo.

Dissabte va ser la jornada de botigues al carrer, que va coincidir amb la proposta Fora Estocs, de la Fundació Molí del Puigvert, una iniciativa solidària en que fabricants i marques han donat els seus estocs a aquesta fundació sense ànim de lucre que treballa per la inserció social i laboral de persones amb trastorns de salut mental. El dia va acabar amb les actuacions de Porto Bello i DJ Núria Scarp.

L’objectiu de “botigues al carrer ha estat el de donar a conèixer el teixit comercial del poble i posar de rellevància la seva importància per a la dinamització econòmica i social de Palafolls. Entre d’altres empreses de diversos sectors, hi va participar l’Horta Pla de Munt, qui van poder mostrar i oferir la seva àmplia oferta de productes d’horta ecològica i de proximitat. La seva presència és una bona notícia per a la visibilitat del sector agrari a la Baixa Tordera, fet que permet al públic apropar-se a conèixer i tenir un contacte directe amb la pagesia que produeix els aliments que tots consumim.

I diumenge, 3 de juliol, a mode de cloenda, el village de Fem Palafolls va tancar amb el concert de la pianista Laura Andrés.

Acabat el cap de setmana, l’Ajuntament ha fet una valoració molt positiva de l’experiència, celebrant l’èxit d’assistència i afirmen que, si no hi ha cap imprevist, l’any vinent es podrà celebrar la tercera edició d’aquesta festa del comerç local.

El village de comerç i gastronomia, centre neuràlgic del Fem Palafolls. Foto: Ràdio Palafolls

El futur obrador compartit de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera: una oportunitat per al sector agrari

El projecte d’explica en unes jornades amb altres obradors per a compartir iniciatives de dinamització econòmica del territori

Un obrador compartit és un espai dedicat a la transformació d’aliments que es gestiona de manera col·lectiva,  sovint, amb la participació de l’Administració.  Aquest és el cas del nou Obrador Compartit que s’ubicarà a Blanes i donarà servei a productors de La Selva i Baixa Tordera. Encara està en fase de construcció i està previst que entri en funcionament l’any 2023. El projecte l’estan impulsant la Fundació Emys i l’Ajuntament de Blanes, municipi que forma part de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Aquest futur obrador té l’objectiu de convertir-se en una eina al servei del sector primari de la Baixa Tordera. Pretén oferir l’espai que permeti donar valor afegit a les produccions agrícoles i aprofitar excedents de les collites i aquells productes que no compleixen els requisits estètics per entrar al mercat convencional, i que d’altra manera suposarien pèrdues per a l’agricultor. Alguns productes que es podran elaborar a l’obrador seran melmelades, plats preparats, verdures cuites, confitades o escalivades o cremes de verdures llestes per menjar.

En els propers mesos de setembre i octubre es duran a terme unes sessions participatives obertes a aquells que vulguin formar part del grup motor, que acabarà de definir el projecte final i treballarà en el pla de viabilitat.

Aquest setembre, la Fundació Emys (que es dedica a la gestió i recerca del patrimoni natural, amb projectes molt diversos, com els dedicats a l’economia verda, focalitzats en impulsar un sistema alimentari més sostenible) participarà en les jornades “Obradors Compartits: una eina per a les iniciatives alimentàries i la dinamització econòmica del territori” junt amb mitja dotzena d’obradors compartits d’arreu de Catalunya.

Aquestes jornades, organitzades per l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines a l’obrador d’innovació en gastronomia industrial Food Lab de Riudellots de la Selva, tenen per objectiu compartir experiències, reptes i oportunitats dels diferents models de gestió dels obradors compartits i les seves aplicacions com a dinamitzadors econòmics del territori. Així doncs, serà un dia d’aprenentatge que ajudarà a acabar de definir el projecte de l’obrador de Blanes.

El tomàquet de la Baixa Tordera, protagonista de la 1a Jornada Gastronòmica de Productes de Proximitat a Chef Caprabo

Representants de l’EABT i pagesos van assistir al showcooking del xef blanenc Harry Wieding

L’Espai Agrari de la Baixa Tordera va protagonitzar la Primera Jornada Gastronòmica de Productes de Proximitat a l’espai Chef Caprabo de l’Illa Diagonal, celebrada el passat 30 de juny. La trobada va girar entorn del tomàquet, un producte que va servir la cooperativa palafollenca La Conca de la Tordera.

“Ens agrada molt que des de Caprabo es possibiliti a la gent de Barcelona conèixer productes d’altres espais com la Baixa Tordera”, ha valorat molt positivament Jordi Urgell, representant de l’EABT i Regidor de Promoció de Blanes.

La jornada es va centrar en el tast dels productes, gràcies a un showcooking conduït pel xef Harry Wieding del restaurant Cal Mut de Blanes, qui va presentar tres plats diferents: una amanida de tomàquets de diverses varietats de la Baixa Tordera (Barbastro, pera de Girona, cor de bou…) amb oli de Salar d’Arbúcies, un tàrtar de tomacó confitat i formatge Idiazabal i focaccia de cirerols confitats amb pernil de xai.

Alhora, productors de Collita Zero i la cooperativa La Conca de la Tordera van participar de l’esdeveniment explicant el procés de conreu dels diferents tomàquets, així com les seves qualitats gustatives i nutritives, i les seves aplicacions culinàries. “És important aquesta jornada que fem avui entorn el tomàquet a Caprabo, perquè defenent el producte km0 i de proximitat, es defensa el medi ambient i el paisatge” afirma Josep Ferrer, gerent de la cooperativa torderenca.

Al seu torn, Francesc Alemany, president de l’ens de gestió de l’EABT i alcalde de Palafolls, també qualifica de molt valuosa l’experiència: “el que s’ha fet és promocionar aquella gent que està vinculada amb la producció d’aquest producte”.

A l’esdeveniment també hi van assistir periodistes i influencers del sector gastronòmic com Raquel Carrio (blog Yummy Barcelona) i Rosa Pich (@comoserfelizconundostreshijos a Instagram).

Reobre l’agrobotiga del sindicat de pagesos de Palafolls

Després d’un any de reformes, la botiga del Sindicat de Pagesos torna amb noves seccions i més productes

La reobertura de l’agrobotiga del Sindicat de Pagesos de Palafolls, el passat 2 de juny, “ha tingut una molt bona acollida per part de la gent del poble”, tal com celebra dies més tard Josep Ferrer, de la cooperativa La Conca de la Tordera. Acaba així un període de més d’un any de reforma de la nau que ha estat la seu de l’entitat des que es va construir als anys quaranta del segle passat, i s’inicia una nova etapa d’oportunitats presents i futures per a la pagesia del poble.

Ja fa anys que aquest edifici acull la botiga de la cooperativa La Conca de la Tordera, que ofereix productes hortícoles de temporada i proximitat, conreats, en la seva gran majoria, al mateix municipi. Ara, amb la reobertura, tot aquell que visiti l’agrobotiga, podrà també gaudir d’una selecció de productes ecològics Veritas i Espinaler, així com un racó dedicat a la planta viva, un altre a les mascotes i un celler a granel.

En aquests mesos de millora de l’espai, les obres s’han centrat a substituir la coberta de fusta per una de nova, reformar els baixants d’aigua, així com renovació del terra i el sistema d’il·luminació.  Aquest treball s’ha pogut dur a terme gràcies a una ajuda econòmica del Departament de Cultura de la Generalitat, qui ha ofert una part dels fons per a l’adaptació de l’edifici històric.

Josep Ferrer explica que tot i haver-se reobert al públic, l’agrobotiga “encara està en procés de millora” i se’n farà una inauguració oficial aviat.

La renovada agrobotiga de Palafolls compta amb noves seccions, com el celler a granel. Foto: Josep Ferrer (La Conca de la Tordera)

Gaspatxo: sopa refrescant de productes de temporada!

Gràcies a la seva quantitat d’aigua, vitamines i minerals, el gaspatxo té qualitats altament hidratants

“Hi ha tants gaspatxos com morters” va escriure Emilia Pardo Bazán al seu llibre La cocina española antigua de 1913. I és que es tracta d’una recepta tan antiga, que les tradicions de cada família l’han anat adaptant als propis gustos i productes disponibles. El que és ben segur és que aquesta sopa freda es prepara sempre amb els productes de la temporada estiuenca i que és una de les millors propostes que podem posar a taula per a refrescar-nos en els dies més calorosos: gràcies a la seva quantitat d’aigua, vitamines i minerals, és molt hidratant.

La recepta més acceptada del gaspatxo andalús se sol preparar amb tomàquet madur o pera, pebrot verd, cogombre, ceba, all, pa, vinagre de Xerès, oli d’oliva verge extra i sal. Tot i que hi ha per qui posar-hi pa és un sacrilegi, hi ha qui treu el cogombre o el vinagre per fer-lo més suau, i qui hi afegeix pebrot vermell per aportar un color més intens.

Una sopa molt rica en nutrients

Gràcies a la presència de diverses hortalisses de temporada, el gaspatxo és una font natural d’una gran varietat de vitamines i minerals com la vitamina C, A i E, el fòsfor, ferro, calci, magnesi o potassi, així com fibres vegetals i substàncies antioxidants.

L’alta concentració de sals han fet que es consideri aquesta sopa una beguda isotònica amb una altíssima capacitat de rehidratació per al cos. Aquests nutrients de les hortalisses s’acompanyen del subtil toc d’all, que hi aporta un efecte vasodilatador, que permet absorbir tots aquests elements de manera més ràpida i efectiva.

Pel que fa a l’aportació calòrica, tot depèn de la proporció de pa que hi posem, però es calculen entre 44 i 55 quilocalories per cada 100 mil·lilitres  de la barreja, de manera que és un aliment molt lleuger i perfecte per a una digestió tranquil·la durant els mesos de calor.

Una mica d’història

El consum de gaspatxo a la península Ibèrica es remunta al segle VIII, a l’època d’al-Àndalus, però la recepta s’assembla poc a la que coneixem ara, fet que dos dels productes principals, el tomàquet i el pebrot encara no havien estat introduïts a la dieta mediterrània perquè encara quedaven gairebé vuit segles per a l’arribada dels Europeus a Amèrica. Doncs, el resultat de la recepta originària del gaspatxo, amb molla de pa, oli d’oliva, vinagre, sal i aigua, s’assembla al que ara coneixem pel nom d’“ajoblanco”.

Etimològicament, “gaspatxo” fa referència a la varietat d’objectes que es poden trobar al caixonet d’almoines d’una església, en al·lusions a l’amanida d’ingredients que componen totes aquelles receptes que a Espanya es coneixen com a “gaspatxo”.

Així, hi ha altres receptes a la península Ibèrica que reben aquest mateix nom, com el gaspatxo castellà, que està compost per ingredients similars, però tallats en grans trossos, de manera que s’assembla més a una amanida; o el gaspatxo manxec, que és una preparació calenta que incorpora també conill o pollastre, assimilant-se a un guisat. A Màlaga, el gazpachuelo es prepara amb brou de peix, maionesa de clara d’ou dur i patates cuites. Malgrat tot, les dues variants més populars del gaspatxo són el salmorejo i la porra.

Quatre documentals sobre pagesia, tradició, consum i sostenibilitat que podeu veure de manera gratuïta des de casa (i 3 són en català!)

Des del relleu generacional, el valor tradicional de la pagesia i la despoblació fins a la sostenibilitat i el conflicte amb el canvi climàtic, són temes a l’agenda de l’agricultura i l’alimentació. Avui us proposem quatre documentals que tracten aquests temes des de diferents punts de vista per plantejar-nos quin és el present i el futur d’un sector de vital importància per a l’economia, però sobretot per la supervivència

 

L’eternitat – Christophe Farnarier (2020)

A Tv3 a la carta, en català.

Aquest documental acompanya una familia de pastors de Sant Esteve de Guialbes (Pla de l’Estany) en les llargues hores de treball, el desgast físic, les tradicions arrelades durant generacions, la relació amb els animals i les seves preocupacions per l’ecologia, l’evolució de la societat i els reptes del futur.

Ja fa més de deu anys que Christophe Farnarier va enregistrar el darrer viatge transhumant al Pirineu català del pastor Joan Pipa, que podeu veure a El somni (2008). Ara, junt amb la seva dona Mercè i la seva filla Teresa cuida de les seves ovelles, que es queden al corral i als camps que envolten la granja familiar.

A través de la intensitat de la imatge i el diàleg, L’eternitat és un sospir d’amor a la pagesia catalana i les tradicions del camp, en lluita per evitar la seva pròpia desaparició.

 

Com hem canviat – Francesc Escribano (2017)

A Tv3 a la carta, en català.

L’any 1992, la familia Carrera, pagesos a la Vall d’en Bas (la Garrotxa) va protagonitzar el reportatge “Un any a pagès” (30 minuts), ara, el programa Sense Ficció els visita de nou, 25 anys després, per comprovar com s’ha transformat el paisatge rural en aquest temps.

La família Carrera es presenta com un mirall de l’evolució de la nostra societat. L’any 92, l’equip de Tv3 els van tirar perquè eren de les poques famílies que encara es dedicaven plenament a la ramaderia; aquest nou documental mostra com la granja ha superat tots els canvis revolucionaris que ha patit la societat en tan sols un quart de segle, i com la família s’ha pogut adaptar als nous temps i reptes. És un testimoni xocant sobre com han canviat les formes de vida a Catalunya des que es van apagar els llums de Barcelona’92.

 

D’on ve el que mengem – Ignasi Gallart i Sara Segarra (2019)

A Tv3 a la carta, en català.

“Producte de proximitat”, “Km0”, “de pagès”… Són expressions que fa temps que han superat els circuits curts de venta i han arribat als prestatges dels supermercats. Però les dades indiquen que només el 15% dels productes que passen per Mercabarna han estat conreats a Catalunya, 9 de cada 10 patates comprades a casa nostra venen de fora i el 70% de la fruita lleidatana es destina a l’exportació.

D’on ve el que mengem es pregunta si es tracta realment d’un canvi de tendència: El consumidor prioritza la producció local? És només un reclam amb una estratègia de màrqueting al darrera? Quins efectes té sobre l’agricultura catalana? Quina responsabilitat tenen l’agricultor, el venedor i el consumidor?

Per a respondre aquestes qüestions, visitem conreus a Catalunya i Almeria, així com grans distribuïdors i grans superfícies comercials.

 

Barbecho: en el corazón del despoblamiento – Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos i Diego M. Juste Conesa (2016)

A YouTube, en castellà.

“Un país despoblat és un país abocat a la desaparició. La pèrdua de població en àmplies zones d’Espanya és un fenomen amb efectes molt negatius sobre l’economia, la demografia o el medi ambient”. Així es presenta aquest documental que lluita contra la invisibilitat del sector agrari i posa de relleu la seva importància per a la construcció d’un model de futur sostenible per a la societat europea, destacant funcions com la producció d’aliments, la cura del medi ambient, la prevenció d’incendis i la conformació del paisatge rural.

La Unió de Petits Agricultors i Ramaders s’esforça, en aquest documental, en donar veu als treballadors del camp, en la seva capacitat per aprofitar els recursos naturals de manera sostenible, alhora que frenar el despoblament que afecta moltes zones rurals a Espanya, plantejant si l’agricultura i ramaderia familiar poden ser la eina per resoldre aquest problema.

Turisme responsable a l’entorn rural de l’EABT

Propostes per a descobrir casa nostra d’una manera sostenible

Ja comença la temporada de vacances, i la calor i el bon temps conviden a fer escapades de cap de setmana. Avui us portem propostes de turisme responsable amb el medi ambient a l’entorn de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

El turisme ecològic proposa un model conscient amb l’espai natural i cultural, alternatiu al turisme de masses, que proposa minimitzar l’impacte negatiu en aquests dos aspectes, així com proporcionar experiències enriquidores tant per als visitants com per a la població local. De la mateixa manera, aquest model és una eina que contribueix a la conservació de la biodiversitat local.

Restaurants

Can Casellas (Tordera)

A Can Casellas es prenen el concepte “Km0” al peu de la lletra, ja que del seu propi hort treuen totes les verdures dels plats que podreu tastar. En una masia que data de l’any 1283, la cuina ofereix una proposta gastronòmic que busca el nexe entre la cuina mediterrània tradicional i les tendències contemporànies.

Casa Oms (Palafolls)

Portat pel xef Fernando Guerra Jr., el restaurant Casa Oms ofereix una cuina creativa, tradicional i innovadora a base de productes de temporada i proximitat, de manera que cada estació és una nova experiència gastronòmica. Els postres, de la mà del mestre pastisser Roger Artigas, comparteixen aquestes mateixes sensibilitats.

Cases rurals i allotjaments

Can Pica (Tordera)

Un lloc excepcional per gaudir de la natura i el benestar de compartir. Es tracta d’una proposta de turisme responsable que promou l’ús d’energies renovables, autodepuren les seves aigües residuals, reconvertint-les en aigua de reg per al jardí i l’hort, a més d’incloure materials de bioconstrucció en les reformes. Al menjador, una gran part dels àpats que hi podreu degustar són conreats al seu propi hort, la resta són de producció de proximitat, seguint la seva filosofia de fomentar una agricultura respetuosa amb l’entorn, el productor i el consumidor

Can Rosich (Santa Susanna)

En una masia tradicional del segle XVIII envoltada de boscos mediterranis, a tocar del parc natural del Montnegre i les platges de Santa Susanna, trobareu un espai compromès amb el respecte a aquest entorn privilegiat. La seva política de turisme responsable promou un desenvolupament sostenible: podreu gaudir d’esmorzars casolans elaborats amb productes de proximitat i temporada, propostes d’activitats de senderisme, bicicleta, tirolines, piscina i massatges. I, a més, ja han aconseguit reduir un 35% el consum anual de gas propà amb plaques fotovoltaiques per a l’autoconsum energètic.

Can Turon (Tordera)

Envoltada de camps de conreu, Can Turon ofereix allotjament i molt més. Consulta la gran varietat d’activitats pedagògiques i lúdiques per a gaudir en família de l’entorn, a través de jocs tradicionals per a totes les edats, per a descobrir el món de la pagesia i la granja de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera.

Rutes i activitats

Benvinguts a pagès: Horta Pla de Munt (Palafolls)

L’Horta Ecològica Pla de Munt ofereix visites guiades així com l’Espai Rural Cuina; una experiència completa i única per descobrir d’on venen els aliments que mengem i degustar-los en un entorn privilegiat.

L’horta i els vins del Maresme i el Vallès Oriental (Tordera i Palafolls)

De Tordera fins a Tiana, gaudiu d’una ruta de tres dies (que podeu fer per trams)  descobrint i degustant la producció hotícola i la viticultura maresmenca.

Tourdera (Tordera, Palafolls, Malgrat de Mar i Blanes)

Des d’Arbúcies fins a la desembocadura de la Tordera, la ruta de la Tourdera proposa, en el seu tram final, la descoberta de l’entorn natural de Tordera, Palafolls, Malgrat de Mar i Blanes. En menys de 10km, passareu per boscos mediterranis, la riba fluvial i el delta del riu, tot descobrint alguns dels ecosistemes més rics de Catalunya.

Dia de la Gastronomia Sostenible: una cuina responsable amb el present i el futur

Millorar el model alimentari actual, amb la participació dels diferents actors de la cadena productiva és un dels objectius fundacionals de l’EABT

La gastronomia forma part de la identitat cultural d’un territori. El què mengem i com ho fem diu molt de nosaltres, atès que implica una sèrie de responsabilitats amb el nostre propi cos, amb l’entorn, amb la tradició… La sostenibilitat, per la seva banda, implica realitzar una activitat de manera conscient amb els recursos naturals, evitant-ne el malbaratament i evitant que aquesta activitat malmeti l’espai natural i la salut, de manera que es pugui seguir realitzant en el futur.

Per tant, la gastronomia sostenible fa referència a una cuina que té en compte l’origen dels ingredients, com es conreen, com arriben als nostres mercats i com cuinen, abans d’aterrar als nostres plats. Així doncs, la idea de gastronomia sostenible abraça el consum de productes de proximitat i de temporada, així com la tradició culinària d’un lloc.

Segons la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura, un model sostenible d’alimentació, a més de ser més sa per als nostres organismes, implica també avantatges com la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, la prevenció de la desforestació, una menor despesa d’aigua i un descens de la fam al món, amb una distribució dels aliments més equitativa per a les persones.

El consum excessiu d’uns aliments i el malbaratament d’altres són alguns dels problemes que posen en risc la seguretat alimentària del planeta. Mentre algunes persones mengen carn per sobre dels valors que es consideren saludables, altres sobreviuen amb un plat d’arròs blanc al dia. Alhora, de les nostres terres, que són ben fèrtils i productives, surten uns aliments que són, sovint, exportats a l’exterior, mentre que nosaltres, a les grans superfícies, trobem fruites i verdures que venen de milers de quilòmetres lluny. Aquests fets són alguns dels indicatius que ens assenyalen com d’insostenible i poc equitatiu és el model alimentari actual a la societat en la que vivim.

La carta del restaurant La Balma de Blanes és elaborada amb productes de proximitat, collits a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Què podem fer des de casa per una cuina més sostenible?

  1. Apostar per la compra de proximitat i de temporada, procurant una compra d’aliments frescos i evitant els envasats i precuinats.
  2. Mantenir una dieta equilibrada, rica en fruites, verdures i hortalisses, reduint el consum de carns, peixos i làctics.
  3. Planificar els menús setmanals per evitar comprar de més i haver d’acabar tirant part dels aliments; també mesurar correctament els ingredients d’un plan perquè no en sobri.
  4. Evitar els aliments envasats en plàstic, i reutilitzar i reciclar aquest material sempre que el seu ús sigui inevitable.
  5. Evitar el malbaratament d’aigua a l’hora de fregar els plats i no contaminar-la amb l’oli d’haver cuinat.

Garantir una gastronomia sostenible depèn dels diferents actors de la cadena de producció: des de unes polítiques públiques que l’afavoreixin, fins un consumidor implicat, passant per uns productors compromesos amb aquesta causa. Aquest precisament, és un dels objectius fundacionals de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, treballar en comú i amb la participació dels diferents sectors socials que participen d’aquesta cadena per a millorar el model alimentari actual i modelar un nou marc que suposi un present i un futur més sostenible a nivell ecològic i mediambiental, alimentari, social i econòmic.

Si és veritat això que som el que mengem, ser més sostenibles a la cuina ens fa més saludables i responsables amb el present i futur de la societat i l’entorn natural.

Un any de l’EABT: entrevista amb Francesc Alemany

“Estic satisfet perquè estem treballant de cara al territori, que és el més important, però tenim el repte que la gent ens cregui”

L’ens gestor de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es va presentar i constituir el 17 de juny de 2021 en un acte al Molí d’en Puigvert, a Palafolls. Quan tot just es celebra el primer aniversari, seiem amb en Francesc Alemany, president de l’Òrgan Rector, per avaluar les primeres passes d’aquest projecte, que va néixer amb l’objectiu de protegir el paisatge agrari del nostre territori i garantir l’alimentació de proximitat en una de les hortes més productives del país.

Quina valoració general fa del primer any de l’Espai Agrari?
Estic satisfet perquè estem treballant de cara al territori, que és el més important. I satisfet també perquè quan vam fer la presentació pública, mancaven tota una sèrie de tràmits administratius que hem anat recorreguent, amb la dificultat que som cinc ajuntaments diferents; a vegades costa de coordinar, però ja ho tenim tot aprovat.

Quines dificultats s’ha trobat l’EABT en el seu primer any?
A banda de les administratives, les inherents al territori: el mateix objectiu fundacional de l’Espai Agrari marca la necessitat de fer una sèrie d’actuacions per tal de garantir la supervivència del sector i el relleu generacional. També tenim el repte que la gent se’ns cregui i que tots plegats creiem la importància d’aquesta aventura.

De què depèn la supervivència del sector?
L’actual generació envelleix: la mitjana d’edat és de 50 i escaig, per tant, no podem perdre temps perquè any que passa, any que es complica el problema. D’altra banda, hi ha també una dinàmica del mateix sector, que té un cert desencís al voltant d’hectàrees que estan abandonades, espais que no es treballen i situacions complexes d’un mateix sector que depèn moltíssim d’uns mercats i d’uns operadors que poden arribar a fer treballar per sota de preus de cost.

L’hem sentit dir que això va més enllà de l’Espai Agrari…
És un tema de país. En el moment en què no entenem que garantir una sobirania alimentària és prioritari per a un país, perdem la perspectiva de tot. Ser dependents, a nivell d’alimentació, de l’exterior, vol dir que davant de qualsevol situació que pugui passar -i els últims anys ens han ensenyat unes quantes situacions les quals ens poden deixar absolutament a la intempèrie-, ens quedem sense cap capacitat de reacció.

Tornem al tema del relleu generacional…
Garantir la sobirania alimentària implica que hi hagi aquest relleu generacional i, perquè hi hagi aquest relleu generacional, la gent ha de poder-se guanyar la vida dignament. L’actual relació amb la societat, amb el mercat i amb la manera de treballar de la pagesia han d’adaptar-se perquè tot això sigui possible.

El cinc municipis que conformen l’Espai Agrari de la Baixa Tordera celebren el primer aniversari d’un projecte comú. Foto: Marc Puig | EABT

Quina és la funció de l’EABT, en aquest sentit?
L’Espai Agrari ha de treballar per tal que tot això sigui una garantia, que des de l’estructura física dels camps i les condicions òptimes de treball a les decisions que es prenguin des d’un punt de vista administratiu, l’Espai Agrari es converteixi en una eina que sigui útil i visualitzada com a tal pel sector. Sense encara poder començar a fer coses que siguin directament impactants, s’intenta compensar.

Quins projectes s’han posat en marxa?
Ara mateix tenim un projecte d’inventari de totes les estructures de rec de l’Espai Agrari, que és molt important per coordinar les actuacions entre ajuntaments i per poder mantenir els camins i espais que s’usen a l’àmbit agrícola en estat òptim. Les estructures de rec són compartides entre diferents agricultors, i moltes vegades passa que si una part no està explotada i l’altra sí, aquestes xarxes de rec es degraden i en moments de precipitacions, es generen moltes problemàtiques d’inundacions i malmetement de conreus. Per tant, és importantíssim que hi hagi aquest inventari i que s’hi pugui actuar per tal que tothom tingui mantingudes les seves estructures.

I l’obrador de Blanes…
Està començant a caminar. Al principi, l’Espai Agrari hi anàvem sols, però després s’hi ha unit la Fundació Emys, un projecte que és molt proper i molt semblant; la iniciativa ara té més múscul. Serà una sortida interessant per a alguns excedents de productes o per alguns productes que puguin tenir un altre format de venda mig elaborat  o elaborat. Amb aquesta diversificació també hi ha un reconeixement a tots els actors del territori.

Per què és important l’existència de l’Espai Agrari?
L’existència de l’Espai Agrari i la defensa dels seus valors és importantíssim perquè es pugui invertir en el territori i afavorir que l’activitat sigui l’òptima. I també per poder treballar per tal de millorar la relació tan complexa que hi ha amb els operadors del mercat. La indústria agroalimentària, en general, té una manera de relacionar-se amb el productor que és molt associada al vassallatge. Ells volen marcar els preus, però els preus haurien de reflectir els costos. Si t’obliguen a treballar amb uns marges inexistents o molt minvats es fa molt difícil que una activitat com l’agricultura d’horta, que en inversió és molt intensiva i has de poder compensar això, a banda de tenir un sou i una capacitat d’inversió per seguir la producció.

No tots els pagesos es senten identificats amb l’EABT…
Tots els passos s’han fet comptant amb tothom, però crec que no hi haurà una acceptació natural del projecte fins que el sector no experimenti, sense cap mena de dubte, que el que es fa des de l’Espai Agrari té repercussió directa i tangible en el seu dia a dia. Aviat començarem amb les reunions del Consell Rector i podrem operar i gestionar subvencions que tindran una repercussió en el territori, i totes aquestes desconfiances que són històries ja desapareixeran.

Quina distància hi ha entre el sector i l’administració?
Hi ha una distància prudencial i unes desconfiances que igual són lícites i s’entenen per tot un històric. És una evidència que moltes vegades les accions que s’han dut a terme a nivell social, econòmic i urbanístic no han anat en la direcció de recolzar el sector agrari, i això ho han anat vivint durant molts anys, els pagesos i les pageses. Això ho hem de canviar.

Com es canvia?
La constitució de l’Espai Agrari té com a objectiu mirar molt més enllà i garantir aquesta forma de vida i aquesta capacitat de producció que d’una altra manera no es donaran.

Francesc Alemany: “Garantir la sobirania alimentària implica que hi hagi un relleu generacional i, per això, la gent ha de poder-se guanyar la vida dignament”. Foto: Marc Puig | EABT

Com es pot integrar també a la ciutadania, al consumidor, a l’EABT?
El primer repte és fer-lo molt més conegut. Cal que el consumidor potencial, el més proper, sobretot, posi molt en valor aquest producte de proximitat, de qualitat, de garantia, amb impacte i més sostenible. I això, a vegades ha d’anar acompanyat d’un preu diferent a segons quina estratègia de mercat, que posa a disposició del consumidor tones i tones de producte a un preu baixíssim.

Ens hem acostumat a pagar massa poc?
Quan aquests preus baixos són els d’agricultura d’horta, pot rebentar a la capacitat de producció local perquè per produir aquí un tomàquet l’has de vendre més car que els 50 cèntims el quilo que paguem per aquells que venen de fora, amb tots els costos de transport. L’única manera de superar això és que el consumidor posi en valor el producte. Aquesta vinculació amb el territori és el que hem de treballar més.

Pel que fa a la ciutadania, hi ha qui pensa que el producte de proximitat és només qüestió de màrqueting…
En el plantejament que el producte de proximitat no és sinònim de sostenible, ni de qualitat, hi puc estar d’acord, no ha de ser perquè sinònim. Però estem treballant, precisament perquè això sigui així, és l’únic camí. Aquest tipus d’activitat agrària, en aquesta escala, que és la que permet alimentar a la població, només es pot donar a quatre o cinc llocs de Catalunya, enlloc més. Hem de poder garantir la supervivència del sector i la sobirania alimentària, amb totes les condicions i totes les exigències, també ambientalistes.

On compra Francesc Alemany les hortalisses?
Al final tots vivim en un mercat globalitzat i seguim comprant coses que no són de proximitat, a casa també hi ha alvocats. S’intenta comprar la fruita i la verdura de temporada, bàsicament al mercat de proximitat, a la mateixa botiga de la cooperativa i als mercats dels dissabtes d’aquí, de Blanes, de Malgrat… I després, tinc un hort i durant una època de l’any estic a tope: ara tinc tomàquets, pebrots, carbassons, cogombre i albergínies plantades i en res tindré fesols. Puc assegurar que els tomàquets de l’alcalde són boníssims.

Un any després de la seva presentació, l’Espai Agrari de la Baixa Tordera ja ha començat a treballar en la direcció que va motivar la seva fundació. Així ens acomiadem de Francesc Alemany després que ens convidi a tornar per pujar al Castell de Palafolls. Diu, que ofereix una vista privilegiada de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera i el seu entorn, i que és des d’allà d’on podrem observar que “l’agricultura és gestora d’un paisatge i d’una manera d’entendre la vida que, com a mínim a una part important d’aquest país, ens qualifica i ens explica com som i d’on venim”.

Francesc Alemany: “L’agricultura és gestora d’un paisatge i d’una manera d’entendre la vida, que, com a mínim a una part important d’aquest país, ens qualifica i ens explica com som i d’on venim”. Imatge i edició: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Productes de proximitat: “Menjar de tot a totes hores no és real i no és sostenible”, Oriol Arias, pagès ecològic de proximitat

Productes de proximitat i temporada: qualitat, sostenibilitat i defensa de l’economia local

“Producte de proximitat” és un d’aquelles conceptes que actualment està en boca de tothom, però per què? I en quin sentit poden ser beneficiosos?

Els productes agroalimentaris de proximitat són aquells que arriben a les nostres cuines a través d’un circuit de distribució curt, o de la venta directa del productor al consumidor final. No existeix una normativa que tipifiqui exactament què delimita un producte de proximitat d’un que no l’és, però hi ha una mena de consens generalitzat en que és aquell que es consumeix a un màxim de cent quilòmetres d’on s’ha conreat.

És un producte més fresc i més sostenible, perquè estalviem en transport i cambres frigorífiques, i que a més manté molt millor les propietats organolèptiques”: així ho defineix l’Oriol Arias, pagès de conreu ecològic que podreu trobar a El tros de l’Uri, a Malgrat de Mar. Els productes de proximitat solen ser de temporada, més frescos i nutritius, millorant les qualitats saludables del menjar: com s’han de transportar durant menys quilòmetres, es poden deixar madurar completament abans de collir-los, i a més, com s’estalvia una gran part de la cadena de cambres frigorífiques, el producte es deshidrata molt menys.

Quan comprem productes de proximitat promovem també l’economia local i el desenvolupament socioeconòmic del territori, garantint que el sector agrari de casa nostra mantingui viu i que el productor rebi un preu més just. “Consumir producte local és potenciar l’estructura agrícola que hi ha a casa teva, donar-li importància i valorar-la”, sentencia l’Oriol. A més, es tracta aliments locals, i que per tant, formen part de la nostra cultura gastronòmica.

Un altre projecte de pagesia de proximitat és el de La Barraca de Xon Vives, d’en Joan Onna. Explica que va decidir emprendre la venta directa dels seus productes “per no ser dependent dels grans mercats, que sovint especulen en els preus sense tenir en compte la qualitat dels productes”.

Pel que fa al medi ambient, els productes de proximitat deixen una menor petjada de carboni, gràcies a l’estalvi en el transport, alhora que contribueixen a mantenir les varietats alimentàries autòctones i la biodiversitat de la zona.

Consumir productes agrícoles de proximitat va lligat a consumir de temporada: “el consumidor ha de tornar a ser conscient que això de menjar de tot a totes hores no és real i no és sostenible, és una idea que ens han inculcat arran de la globalització”, explica Arias, i segueix, “s’ha de ser conscient que pots estar sis mesos sense menjar tomàquet i no passa res, quan arribi la temporada ja en tornaràs a menjar, s’ha d’entendre que el tomàquet és bo en aquell temps concret”, durant l’estació que va  des de finals de primavera o principis d’estiu fins a la tardor.

“Cada cosa al seu temps” diu Onna, “respectem la temporada de verdures i hortalisses”, remarca el productor, assenyalant que l’objectiu dels petits agricultors no és pas competir en quantitat vers les grans empreses, sinó en la qualitat de la oferta.

Disseny: Espai Agrari de la Baixa Tordera

Però, és més car comprar productes de proximitat? L’Oriol té ben clar que no ho ha de ser: “Nosaltres calculem el preu de cost, i en funció d’això mesurem el preu que considerem just, tant per nosaltres com pel consumidor, perquè nosaltres ens puguem guanyar la vida i el consumidor tingui un preu acceptable”. Però també lamenta que en ocasions, “l’especulació fa que productes que venen de fora portin un preu rebentat” que fan una competència acarnissada als productors locals.

Comprar o no productes de proximitat “depèn molt del consumidor i de que això formi part de la seva filosofia”, diu Oriol Arias. Hi ha productes que no hi ha alternativa en comprar-los importats perquè per les condicions climàtiques a Catalunya no es poden conrear, però “aquí tenim una horta, uns llegums i, fins i tot, uns fruiters suficients per abastir tota la nostra població propera”.

L’Oriol fa cistelles setmanals obertes per als seus clients, qui poden triar què consumiran, dins una varietat d’entre 50 i 60 productes d’horta i llegums d’agricultura ecològica. Podeu trobar-lo aquí: 610 713 199, eltrosdeluri@gmail.com i @eltosdeluri (Instagram i Facebook).

En Joan Onna, des de Malgrat, també organitza cistelles amb una àmplia varietat de productes de temporada, d’entre els que els seus clients trien i reben en un màxim de 24 hores després de ser collits. La manera més ràpida de contactar-lo i fer les vostres comandes és per telèfon o WhatsApp al número 661 800 130 o al seu Instagram @xonvives.malgrat.

Varis pagesos locals preparen cistelles setmanals amb productes de proximitat i temporada a l’EABT. Foto: Joan Onna

Els secrets del tomacó i la recepta del pa amb tomàquet

Conreu, conservació i manual de bones pràctiques del tomàquet de penjar de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

Hi ha poques coses més senzilles que la recepta del pa amb tomàquet, però sembla ser evident que tothom se l’ha presa seriosament. Hi ha qui creu que amb repartir una mica de tomàquet ratllat sobre una llesca de pa n’hi ha prou, per a ells, un missatge: “S’equivoquen, ells sabran el que fan, però la gràcia del tomacó és que quan suques el tomàquet, el pa no queda mullat i té un aroma, té un color, té un gust i té una textura”; ho diu en Josep Ferrer, de la Cooperativa Conca de la Tordera, on coneixen molt bé aquest producte, tant, que diuen que és el seu orgull.

Pa, oli d’oliva, tomàquet, sal i podem entrar en un debat sobre l’all, són els únics ingredients que haurien de participar en la creació d’aquesta recepta que no només és la pedra angular de la cuina catalana, sinó que a més, és tota una oda a la qualitat i senzillesa de l’horta mediterrània. Però sobre totes les coses, en el que ens hem de fixar és en el tipus de tomàquet que farem servir: de mida petita, forma arrodonida, pell fina i un vermell intens, el tomacó és la varietat de tomàquet més emblemàtica de Catalunya, puix que gràcies a ell preparem el nostre tradicional pa amb tomàquet.

També conegut com a ‘tomàquet de penjar’, es tracta d’un producte de llavor antiga, és a dir, que no ha estat modificada genèticament i que avui arriba a les nostres taules amb el mateix gust i qualitat que el que consumien els nostres besavis.

Sobre el seu cultiu, Ferrer explica que “ja no es cultiven de la manera tradicional perquè els mètodes de conreu van canviant amb el temps: abans es feia tot a mà i ara tenim eines mecàniques i hivernacles”. Tot i això, aclareix, “l’essència continua sent la mateixa de sempre, la qualitat del producte no ha canviat” perquè a la Conca de la Tordera, el tomacó es tracta amb el màxim respecte i estima.

Els tomacons de la Cooperativa Conca de la Tordera es cusen manualment un a un al cordill del qual es pengen. Imatge i edició: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

I, doncs, què és el que diferencia el tomacó de qualsevol altra varietat de tomàquet? Aquests es recol·lecten ara, a l’estiu, i es lliguen del peduncle a una corda que es penjarà en un lloc ventilat i resguardat de la llum, “en un lloc sec i amb una temperatura constant entre els 17 i els 21 graus”, matitsa en Josep. D’aquesta manera, aguanten en bon estat fins a la primavera següent: així, els catalans hem disposat de tomàquets tot l’any des de fa segles, sense necessitar d’una nevera per a conservar-lo.

Gràcies a aquesta manera de preservar el producte, la seva polpa es va fent pastosa, absorbint l’aigua del mucílag de les llavors (la molècula encarregada d’emmagatzemar l’aigua per afavorir la germinació). És gràcies a aquest procés que el tomàquet adquireix la textura adequada per poder sucar-lo al pa: la polpa es desfà en fregar el fruit sobre la torrada, en comptes de mullar-la, com fan la resta de tomàquets, de manera que ens permet aprofitar tot el producte.

Una delegació de l’EABT visita el menjador sostenible de la seu d’Inditex per estudiar la implementació d’aquest model a Catalunya

El motiu del viatge ha estat conèixer el format de restauració saludable, sostenible i de km0, pel qual l’EABT es posiciona com un proveïdor de referència

Una delegació de pagesos i cooperatives de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera han visitat la cuina i el menjador de la seu central d’Inditex a Arteixo (A Coruña) per a conèixer el seu pla pilot de restauració saludable, sostenible i de km0.

Amancio Ortega és un home ben preocupat per l’alimentació saludable, el malbaratament alimentari i el medi ambient. Per aquest motiu, l’any 2016, els responsables del departament d’innovació van implementar un canvi de model en l’alimentació que s’ofereix a les instal·lacions de la seu de Zara a la localitat gallega. Sota el nom de “menjador 360º”, els restaurants per als treballadors del bressol d’Inditex serveixen cada dia 4.400 menús saludables, sostenibles, cuinats amb productes de proximitat i lliures d’envasos d’un sol ús.

“El model de menjador 360º visibiliza la importància d’apostar per una alimentació saludable i sostenible, amb una traçabilitat directa”, apunta Sònia Callau,  cap de la Direcció Territorial Agrària de la Diputació de Barcelona, i segueix: “a més, garanteix la sostenibilitat social perquè contribueix a garantir el dret ciutadà a una alimentació sana, saludable i suficient; així com la sostenibilitat econòmica del territori, perquè aposta per una producció d’aliments de proximitat a un preu just”.

Aquest model s’ha implementat recentment a la planta de Bershka de Tordera i Palafolls, de la qual alguns dels productors de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera en són proveïdors, posicionant la nostra horta com a referència en l’abastiment de productes de qualitat i proximitat. En efecte, en Miquel Riera, de l’Horta Plademunt, en Josep Soms, de l’Horta Soms, els gerents de les Cooperatives Agràries Conca de la Tordera i Progrés-Garbí van viatjar a Galícia amb l’objectiu de conèixer el projecte de ben aprop; i ho van acompanyats de la Sònia Callau, d’un tècnic de l’Ajuntament de Barcelona, que treballa amb l’equip de Barcelona Capitalitat de l’Alimentació, i del PEMB, que té entre els seus eixos de treball l’alimentació sostenible.

Durant la visita, en Pablo Gómez i en Senén Barral, del Departament d’Innovació i Infraestructures d’Inditex, els van mostrar les entranyes del menjador, la cuina, el rebost, la zona de neteja i un dels horts proveïdors més propers amb la finalitat d’explicar què és i com funciona un menjador 360º. “Va ser molt interessant veure com treballen amb els productors locals, com col·laboren amb ells, com tracten els conceptes de quilòmetre zero, els no-plàstics en els envasos, els residus…”, comenta en Josep Ferrer, gerent de la cooperativa Conca de la Tordera, a qui li agradaria veure aquest model implementat als menjadors col·lectius de Catalunya.

Durant la visita, el Departament d’Innovació d’Inditex van exposar el seu model de restauració més sostenible i rentable. Foto: Xavier Castells

El model proposat pels d’Amancio Ortega vol aconseguir una reducció en l’impacte sobre els recursos naturals i promoure una alimentació sana i responsable, alhora que apostar per la producció local, les varietats autòctones i els productors de proximitat ecològics: “Durant aquest 2022 volem assolir la fita de tenir un 25% de productes d’horta ecològica i, en un termini de quatre o cinc anys, arribar al 99%”, va explicar Pablo Gómez als visitants catalans.

Pel que fa a la rendibilitat del restaurant, Inditex ha demostrat que el seu nou model permet reduir costos, respecte els formats tradicionals: només fent el canvi d’envasos i coberts d’un sol ús per gots i plats de vidre, estalvien uns 60.000€ l’any, i són un dels cinc restaurants gestionats per la multinacional francesa Sodexo més rentables del món.

D’altra banda, fa també anys que a les màquines expenedores dels passadissos d’Arteixo ja no s’hi troben ni KitKats ni CocaColes, sinó productes saludables elaborats per artesans locals i que defugen del plàstic com a envàs. I és que Amancio Ortega es preocupa fins i tot del que menjaran els seus treballadors a casa: cada dijous, vuit dels productors locals monten un mercat setmanal per a vendre les seves collites als treballadors de l’empresa. Ja ho devien saber, a Inditex que “a l’home sa, cullera de pa” i a mantenir als treballadors ben saludables.

La cuina del restaurant de la seu de Zara a Galícia treballa amb productes d’agricultors locals. Foto: Pla Estratègic Metropolità de Barcelona

L’ACA presenta un nou pla de motes per evitar afectacions com la del Glòria

Les mesures podrien implicar l’expropiació de camps de conreu a Blanes i Malgrat de Mar

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha presentat les diferents alternatives contemplades en el Pla de gestió de motes del tram final de la conca de la Tordera, que preveu una forquilla d’inversió d’entre vint i cinquanta milions d’euros.

L’anunci es va dur a terme al mes de maig en una conferència al teatre de Palafolls, davant d’entitats i organismes del territori, en presència dels alcaldes de Blanes, Palafolls i Malgrat de Mar, Àngel Canosa, Francesc Alemany i Sònia Viñolas, respectivament.

La conca de la Tordera va patir importants desbordaments en els aiguats durant els temporals Dana (octubre de 2019) i Glòria (gener de 2020). Dins d’aquest territori, la Directiva d’Inundacions del Govern de la Generalitat contempla una extensió de prop de 44 quilòmetres en el seu marc de planificació.

En conseqüència, l’any 2020, l’ACA va adquirir el compromís amb el territori d’analitzar i proposar actuacions de millora de la capacitat hidràulica de tota la conca, lligades a una millora de la qualitat de l’ecosistema fluvial. Ja aquell any, després de les inundacions, havia activat un procediment d’emergència per a reposar motes i lleres en el seu estat previ.

El paquet de mesures plantejades el mes passat es volen dur a terme en els municipis de Blanes, Malgrat de Mar i Palafolls, especialment al sòl agrari d’aquestes poblacions. Amb els seus càlculs corresponents, algunes de les propostes que hi ha ara mateix sobre la taula requereixen l’expropiació de camps de conreu per tal de garantir que una ampliació de la llera de la Tordera sigui capaç d’evacuar les torderades en moments puntuals però d’altíssima intensitat, que són relativament habituals a la conca mediterrània.

La primera de les actuacions consisteix en la reordenació de les motes en el tram final del riu Tordera: es preveu l’ampliació de la llera i la creació de noves motes més integrades a l’entorn. També s’han presentat variacions d’aquesta mateixa mesura, amb diferents mides per a les lleres i les motes.

La segona mesura proposada, que es realitzaria dins el terme municipal de Palafolls, consisteix en el recreixement de la mota del marge dret un metre per sobre de la cota actual, per evitar el desbordament del riu en aquesta zona. La darrera proposta, prevista a la zona del Rec Viver de Malgrat de mar, contempla l’ampliació de la llera a uns deu metres d’amplada màxima en un tram de dos quilòmetres.

Abans de prendre la decisió final, l’ACA s’està reunint amb les entitats, sectors i ajuntaments implicats. Foto: Agència Catalana de l’Aigua

Segons va destacar Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua, aquestes mesures també proporcionarien una millora significativa de la integració de l’arranjament en l’ecosistema deltaic, i a més, es realitzaran conjuntament en l’àmbit on es preveu ampliar la dessalinitzadora de la Tordera.

Després de la presentació, s’ha obert un període de dos mesos per abordar aquestes mesures amb les entitats i sectors implicats, a través d’una sèrie de reunions i conferències que ja s’estan realitzant, abans no es prengui la decisió final d’executar-les.

Es comencen a constituir els Consells Agraris de l’EABT

Amb la seva integració a l’Òrgan Rector, sector i administració tindran el mateix poder de decisió

Els municipis fundadors de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera es posen en marxa per a constituir els Consells Agraris, que representaran al sector dins l’Òrgan Rector.

El de Palafolls, per exemple, que ja està en marxa, està format per tot el sector agrari en general, principalment pagesos d’horta, representants de la cooperativa, agricultors d’horta ecològica  i cultivadors de planta i flor ornamental. Però el Consell Agrari de cada municipi estarà conformat en funció del paisatge agrari local, així doncs, el de Tordera tindrà una presència més elevada de ramaders, per exemple.

A banda del de Palafolls, el de Malgrat de Mar també ha estat ja constituït, mentre que al de Tordera li queden pocs dies, i aviat s’hi sumaran també els de Blanes i Santa Susanna.

Pel que fa a la funció d’aquests Consells, serà la d’assessorar i traslladar les problemàtiques del sector, que d’altra manera podrien no ser visibles o prioritzades. L’Òrgan Rector, del qual formaran part, està format per vuit integrants de l’administració i vuit més del sector, dels quals, cinc són representants de cada un dels Consells Agraris, i els altres tres, de les cooperatives. Així doncs, els Consells Agraris tindran plena presència en el poder de decisió, i el sector tindrà el mateix pes en vots que l’administració.

“Molt sovint s’han pres decisions des de molts quilòmetres a distància, pensant que eren les millors per al territori, però no estaven ni contrastades ni consensuades”, lamenta Francesc Alemany, president de l’Òrgan Rector i alcalde de Palafolls. Ara, però, amb la fundació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, s’ha volgut donar prioritat a solucionar aquesta problemàtica, integrant els representants del sector en la presa de decisions que els afecten de manera directa, i fent-los partícips de tot el procés.

Així doncs, els Consells Agraris afronten els reptes del sector i el primer pas “és que es creguin la seva importància i la seva capacitat d’influir a les decisions que es puguin dur a terme” explica Alemany.

El president de l’Òrgan Rector indica que aquests comitès també han de servir per recolzar una adaptació del sector en general: “moltes vegades es deixa la visió empresarial en segon terme i se centra molt en el que ha sigut tota la vida, que és la capacitat de producció, però si tu no tens al darrere un projecte i una proposta empresarial, probablement el rendiment que n’obtinguis no t’ajudi a seguir endavant”. 

A més, els Consells Agraris jugaran un paper a l’hora d’afrontar determinades transformacions que venen donades pel canvi climàtic, els canvis tecnològics i els canvis en el tipus d’agricultura, que cada vegada s’enfoca cap a un sistema menys invasiu i més respectuós pel medi ambient.