La Castanyada: És temps de moniatos!

Una gran alternativa a la patata a l’hora de fer panellets, de la qual en podem aprofitar els sucres naturals

La Castanyada és una festivitat típica dels Països Catalans que se celebra, associada al dia de Tots Sants, entre el 31 d’octubre i l’1 de novembre. Es va originar durant el segle XVIII i deriva dels antics àpats funeraris, un acte simbòlic en què s’entrava en comunió amb les ànimes dels avantpassats: alhora que es torraven les castanyes es resaven les tres parts del rosari pels difunts de la família. Actualment, aquesta festa és una trobada alegra i familiar associada a diversos aliments típics de la temporada de tardor: els panellets, les castanyes torrades, el moniato al forn i el moscatell.

El moniato és un dels productes de temporada presents a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Es tracta d’un tubercle amb una gran aportació energètica, que ens aporta els nutrients que el nostre cos necessita durant els mesos de tardor i hivern. Tot i el seu gust dolç, el tipus de glucosa que conté és d’absorció lenta, fet que evita les pujades brusques d’insulina.

El seu color ataronjat és proporcionat pels betacarotens de la provitamina A, un nutrient que el moniato conté en una molt alta concentració, tanta, que cent grams d’aquest producte cobreixen l’aportació diària que requereix un adult. També en destaca el contingut de vitamines B1, B2, B5, B6 i C, així com manganès, potassi, coure i ferro.

A la cuina, és un producte tan versàtil com la patata; tot i que no sempre el tinguem tan present, li’n podem donar les mateixes aplicacions: fregit, al forn, bullit, en puré, farcit i, inclús, com a postres! De fet, durant la castanyada, el moniato el podem substituir per la patata a l’hora de fer panellets, en aquest cas, també es recomanaria reduir la quantitat de sucre, tot aprofitant els elements naturals del tubercle!

“El CFGM en Producció Agroecològica aporta un valor estratègic vital per a la societat”, Xavier Fontanet, responsable de la formació

Entrevista a Xavier Fontanet, professor del cicle formatiu creat conjuntament amb l’EABT

El cicle formatiu de grau mitjà en producció agroecològica és fruit de les primeres trobades i reflexions que es van dur a terme entorn de la creació de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Dels primers diagnòstics del sector, de seguida va sorgir la necessitat que hi hagués una formació a la zona en producció agrícola especialitzada en horta ecològica.

En uns mesos es va treballar conjuntament amb el Departament d’Educació, qui va instaurar els estudis a l’Institut Ramon Turró i Darder de Malgrat de Mar. Quatre anys després, hem parlat amb Xavier Fontanet, responsable del cicle formatiu per a avaluar el seu funcionament.

Quin és el tret distintiu de l’IES Ramon Turró i Darder, respecte d’altres centres que ofereixin aquests estudis?

Com aquest cicle va ser una demanda del mateix sector agrari de la zona, hem començat des de zero. Així, els mateixos alumnes han estat generant i creant l’espai i s’han pogut fer molt seu el projecte. A part, és un cicle molt centrat en l’horticultura local, la reproducció de llavors i la venda directa.

Quina és la motivació dels estudiants per cursar aquests estudis?

Normalment, solen ser persones amb algun tipus de connexió amb el món agrícola i la natura, o que els agrada molt el cultiu i els animals. Hi ha els que tenen molt clar que s’hi volen dedicar professionalment, però altres senzillament busquen aquesta connexió amb la part natural i els seus propis interessos.

Com ha estat l’inici del curs?

Tenim menys alumnes del que ens esperàvem a primer i això és un tema que hem de revertir, però ha estat un inici de curs molt positiu que hem emprès amb ganes.

Hi ha novetats aquest any?

Tenim algun docent nou, això ens aporta una renovació i una reorganització interessant que de moment està funcionant molt bé.

Quants alumnes hi ha a cada un dels dos cursos del CFGM?

A primer tenim quatre matriculats i a segon deu. La promoció que es va graduar l’any passat eren onze.

Amb quines instal·lacions compten els estudiants?

Als afores de Malgrat tenim una finca d’1,7 hectàrees a la qual hem anat ampliant instal·lacions. Ara mateix disposem de dos mòduls de magatzem d’eines i un de taller, un hivernacle, diversos camps d’horta, una plantació de fruiters i una de planta aromàtica, espais de compostatge i una base de papallones. Inclús ja hem organitzat unes jornades on ens van visitar els pagesos de la zona. Actualment, un bioarquitecte ens assessora en el muntatge d’un galliner.

Els estudiants del CFGM en Producció Agroalimentària de Malgrat de Mar, de visita amb Maria Riera, del Mas Roig, a Palafolls. Foto: CFGM en Producció Agroecològica

Quines activitats realitzen els alumnes, a banda de les classes habituals?

Intentem fer cada any visites a vàries finques de producció ecològica, tant producció vegetal hortícola, que són les que tenim més a prop, al Pla de Malgrat, Palafolls i Santa Susanna, i també granges de ramaderia ecològica al Maresme, la Selva i altres zones de Catalunya.

Puntualment, fem venir algun expert per a fer diversos tallers i a més, participem del projecte Esporus de l’entitat Espai de Recursos Agroecològics de Manresa: ells ens han ensenyat a fer l’extracció de llavors per a la seva conservació i nosaltres els hi multipliquem diferents espècies de cultius.

En què es diferencien els estudis habituals en producció agropecuària i aquest cicle en producció agroecològica?

Hi ha assignatures troncals de botànica, meteorologia, estudi de sòls… que són molt similars, tot i que nosaltres ho enfoquem a l’agricultura ecològica: el tema de fertilitat i d’adobats ho basem en els mecanismes naturals del sòl i la producció de compostatge. A banda, tenim mòduls específics de producció vegetal i ramaderia ecològiques i hem incorporat un de nou sobre tècniques regeneratives en l’agricultura, que és una cosa molt innovadora i diferencial de l’àmbit de producció sostenible, orgànica i ecològica en el que ens emmarquem.

És important pel futur de la societat que aquests alumnes es formin per a la producció d’aliments específicament ecològics?

En pocs anys l’agricultura ecològica serà la majoritària, per tant, és rellevant que aquest tipus d’eina i de coneixement els tinguem al dia. De cara la societat, aporten un valor estratègic vital: el relleu generacional que pot implicar per a un sector molt envellit. Per a qualsevol país i la seva sobirania alimentària, la capacitat de produir aliments de forma pròpia, sense dependre d’exportacions, és molt necessari.

Quin lligam teniu amb el projecte de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera?

Hem format part de totes les taules rodones i grups de treball que se’ns han plantejat i, concretament, tenim relació amb un projecte, amb l’IRTA de Cabrils i la Federació Selmar, d’assajos i contribucions a l’augment de la biodiversitat a la zona. Ara estem fent una ruta guiada per diferents llocs de l’EABT, on hi haurà mostres d’estratègies de foment de la biodiversitat com a eina agrícola i element ambiental per mantenir l’equilibri ecològic de l’àrea.

Amb la participació de l’IRTA i la Federació Selmar, els estudiants del CFGM en Producció Agroecològica implementen marges florals com a reservori de depredadors naturals de plagues. Foto: CFGM en Producció Agroecològica

La demanda de productes de proximitat creix arran de la pandèmia

El 6% de la producció agrícola a Catalunya es comercialitza a través de la venda directa o el circuit curt

La crisi sociosanitària causada per la Covid-19 ha fet augmentar la demanda de productes agrícoles de proximitat per part de la ciutadania catalana, alhora que ha comportat un important creixement de l’oferta, segons apunta l’article tècnic “Anàlisi de l’impacte del segell de venda de proximitat” publicat pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.

En concret, l’any 2020 el nombre de productors i elaboradors catalans que van optar pels canals de venda de proximitat va augmentar en un 23%. Les vendes també van créixer de manera molt destacada, especialment al sector d’horta, on la facturació va arribar a triplicar-se respecte de l’any anterior. Aquesta pujada tant en l’oferta com la demanda s’emmarca dins d’una tendència a l’alça en l’interès general pels productes de proximitat: “Les pautes de consum comencen a incorporar de manera significativa el compromís amb el territori, la pagesia i els mercats locals”, afirmen els autors de l’informe.

La proximitat com a valor afegit d’un aliment atrau més que el fet que sigui ecològic, de fet, el 77% dels consumidors prefereixen el producte de proximitat que l’ecològic, segons indiquen les dades recollides per a l’estudi. Cal destacar, a més, que d’entre els operadors inscrits al segell de Venda de Proximitat, el 26% també té el certificat de producció ecològica del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, una dada molt elevada si es té present que és una marca que només representa el 5% del total dels productors catalans.

El segell de Venda de Proximitat va néixer l’any 2013 amb el Decret 24/2013, com un sistema d’inscripció voluntària per a identificar els productes comercialitzats a través de la venda directa o el circuit curt. Actualment hi ha més de 3.000 productors i elaboradors catalans adherits al segell, dels quals, gairebé 200 són cooperatives.

Prenent dades de l’any 2018, l’article de la Generalitat analitza el pes del segell “Venda de Proximitat” dins el total de productes agrícoles i ramaders del mercat català. S’observa que aquell any, els productes acreditats representaven el 6% de la producció agrícola sense transformar censada a Catalunya; sent especialment important en els sectors de les lleguminoses (17% de la producció), l’horta (15%) i la fruita dolça (10%).

El 77% dels consumidors a Catalunya valoren més els productes agraris de proximitat que els ecològics. Disseny: Generalitat de Catalunya

Pel que fa als canals de comercialització, el 59% dels productes adherits al segell són venuts a través de la venda directa per part del mateix productor o elaborador, mentre que l’altre 41% de la producció de proximitat arriba al consumidor a través de circuits de venda curts. L’any que es van recollir les dades per a aquest estudi, el 22% dels operadors adherits al segell ja usaven Internet com a canal comercial; tot i que les vendes només suposaven el 7% del total, els autors del text calculen que el creixement en l’ús d’aquest mitjà haurà tingut un creixement del voltant d’un 20% interanual.

Fet que l’augment del consum del producte de proximitat és una tendència consolidada en els darrers anys, el segell de Venda de Proximitat esdevé una eina útil per a identificar, com a consumidors, els aliments que comprem a través d’un circuit curt. Però també resulta útil per a aquells productors i elaboradors que vulguin posar en relleu aquest valor afegit que tenen els seus productes

Aliments de tardor: “La natura ens proporciona el que necessitem”

Txell Rubio, cuinera saludable, ens explica com tractar els ingredients més nutritius de la tardor

Quan l’estiu acaba i comencen a baixar les temperatures, preparem el cos per a l’hivern que vindrà: triem les mantes de sota el llit, baixem els abrics de l’entresolat i polim les botes per estar preparats. Però, sabem preparar el nostre cos per dins?

Durant els mesos més freds, els nostres sistemes hauran d’afrontar canvis atmosfèrics importants, davant els quals, hauran de poder mantenir la temperatura corporal, l’energia i la capacitat defensiva envers diferents agents patògens. “La natura ens proporciona el que necessitem”, afirma Txell Rubio, cuinera saludable i responsable del projecte Som Com Som; si a l’estiu vam observar hortalisses amb alts continguts d’aigua, els productes d’aquesta temporada, com la carabassa, els espinacs o el moniato, contenen nutrients com les vitamines A i C, magnesi, calci, zinc o coure que, precisament, són estimulants del sistema immunitari.

Rubio ens parla del moniato, la carabassa i la pastanaga, tres productes ataronjats gràcies a l’alt contingut en beta carotens, als quals se’ls atribueixen propietats antiinflamatòries, a més d’incloure quantitats molt rellevants de vitamines del grup B, C i E. De cara a Tots Sants, la cuinera ens proposa fer servir carabassa o moniato, junt amb ametlles, per a la base dels panellets, que en ser més dolços, necessiten menys sucre que la patata.

La verema de setembre ens ha portat la collita de raïm, sobre el qual, Txell Rubio explica que és un aliment “ric en resveratrol i fitonutrients, amb propietats antioxidants, cardioprotectores i diürètiques”. I, recorda, que no només podem menjar-lo en plats freds o dolços: “el raïm combina perfectament amb el formatge, amb paté de cigrons, amb pollastre o amb verat… així doncs, raïm cuit o cru als nostres àpats de tardor!”.

A la tardor, li hem d’aportar al nostre cos els nutrients necessaris per preparar-lo pels mesos més freds. Foto: Banc d’imatges

Per últim, els bolets, un dels productes més esperats de la tardor, tenen molts nutrients, proteïnes vegetals i vitamines. Rubio ens aconsella una bona opció per als primers mesos de tardor: les amanides tèbies amb moniato, bolets i formatge de cabra, tot combinant alguns dels productes més típics i nutritius de la tardor, als quals hi podem afegir una mica de pollastre, ous o calamars si volem incrementar-ne el valor proteic.

Pel que fa al tractament culinari que se n’ha de fer de tots aquests ingredients, la cuinera ens recorda també que les coccions curtes permeten a les verdures i hortalisses conservar millor els nutrients que acabarem consumint i assimilant nosaltres i ens recomana cuines al vapor, saltejats, planxes i papillotes al forn.

Sigui l’època de l’any que sigui, “una dieta saludable implica menjar equilibradament, productes de temporada i de proximitat”, diu Txell Rubio, i afegeix: “ser respectuós amb els aliments que mengem”.

Mercats setmanals de l’EABT: On comprar de proximitat i temporada?

Els mercats no sedentari són una eina per a posar en contacte productors i consumidors

El mercat setmanal d’un poble és molt més que un lloc on anar a comprar i vendre. És un espai social transgeneracional molt important per a les relacions socials de la ciutadania i la vida econòmica d’un municipi. Als pobles que conformen l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, el mercat setmanal és una eina més per a posar en contacte productors i consumidors, fet que aquest espai permet a la pagesia vendre els seus productes de manera directa, o a través del circuit curt, posant el focus en la importància del producte de proximitat i de temporada i la relació directa entre el camp i les cuines de casa nostra.

El Mercat dels Diumenges de Tordera
     Cada diumenge al matí.
El Mercat dels Diumenges de Tordera és un dels més grans, antics i emblemàtics del país. Tal com el coneixem ara, ha funcionat des de 1853, però se’n coneixen les seves arrels medievals. Més de 300 parades omplen el centre històric de la població, oferint una gran varietat de productes de tota mena, entre els quals hi destacaran les olors de les hortalisses acabades de collir.

Mercat Setmanal de Blanes
     Dilluns al matí.
A les més de 100 parades trobarem alimentació, moda, tallers infantils i alguns turistes curiosos. A Blanes també es celebra, de dilluns a dissabte, al matí, el Mercat del Passeig de Dintre, on la pagesia local ofereix la millor qualitat de fruita i verdura fresca dels horts del municipi.

Mercat de Productes de Proximitat de Santa Susanna
     Dissabte al matí.
A la rambla dels Països Catalans de Santa Susanna els dissabtes al matí podem comprar una gran varietat de productes de proximitat locals, frescos i elaborats, sortits dels horts i els obradors de Santa Susanna i els municipis de l’entorn. A més, els diumenges al matí podreu visitar el Mercat Setmanal, amb un abast de mercaderies més variat, que de maig a octubre es converteix en el Mercat Setmanal d’Estiu, els dimarts al matí.

Mercat Setmanal de Palafolls
     Dissabte al matí.
A la Plaça Vall d’Ax, Palafolls acull cada dissabte el seu mercat setmanal, que posa el focus en els productes locals del municipi i les seves proximitats, amb una presència destacada de l’horta palafollenca.

Mercat Setmanal de Malgrat de Mar
     Dijous al matí.
El mercat no sedentari de Malgrat de Mar compta amb dues ubicacions, una per a l’alimentació i una altra per a la moda. La fruita, verdura i altres productes frescos i de proximitat els trobareu a l’espai del pàrquing davant de la plaça Catalunya.

Coneixes les varietats d’enciam de l’EABT?

En general, els enciams destaquen per l’alt volum de vitamines i minerals que contenen les seves fulles

L’enciam és la segona hortalissa més conreada a Catalunya: cada català en consumeix uns set quilograms a l’any.

A l’hora de triar un enciam al mercat, sol convenir fixar-se en el color viu de les seves fulles, que ens indicaran les peces més fresques. També seran més bones les varietats que estiguin en temporada. Pel que fa a la seva conservació, és aconsellable guardar els enciams sense rentar i rentar-los a l’hora de consumir-los per evitar que es facin malbé a causa de la humitat.

Com la majoria de verdures de fulla, aporta molt poques calories i una escassa quantitat d’hidrats de carboni, proteïnes i greixos, però hi destaca el volum de vitamines i minerals.

Enciam trocadero

L’enciam insígnia de l’alt Maresme és de fulla llisa, tova i d’un color verd molt viu i té un gust suau i una textura molt fàcil de digerir. Aquesta hortalissa destaca pel seu alt contingut en vitamines A, grup B i C, així com Omega3, calci i potassi.

Amb aquesta hortalissa, que també trobareu pel nom d’“enciam francès”, podeu fer una amanida boníssima amb fruita vermella (com maduixes o gerds), formatge mozzarella i fruits secs.

Enciam llarg

L’enciam llarg o romà té una textura cruixent deliciosa. Nutricionalment, comparteix els valors de la majoria de varietats d’enciam, amb propietats especialment antioxidants.

Per a fer-ne amanides, podeu barrejar aquest enciam amb productes més tous, com la tonyina o el formatge, que contrastin amb la crocància de la fulla.

Enciam fulla de roure vermella

Rep el seu nom gràcies a la similitud de les seves fulles amb les d’un roure. Les seves fulles són d’un color morat intens, tirant a verd al centre i més enfosquit a les puntes. La seva textura és suau i el seu gust tira cap al dolç.

El seu cultiu és especialment fàcil i accessible a aquells que vulguin començar el seu propi hort a casa: necessita poc espai i no es exigent pel que fa a la llum. En tan sols quatre setmanes després de la plantació ja recollireu un bon enciam de 25 o 30cm d’alçada.

A Catalunya, consumim uns set quilograms d’enciam a l’any per habitant. Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Enciam meravella

De l’enciam meravella en podem destacar la presència de provitamina A, betacarotè i vitamines C i E. Les seves fulles formen cabdells densos i tenen un gust intens i dolç, amb una textura molt cruixent.

Escarola

L’escarola no és un enciam, sinó una varietat de l’endívia especialment resistent als climes freds. Les seves fulles dentades amb tiges primes tenen un gust més amarg i fort que les dels enciams.

Pel que fa als seus valors nutricionals, la Fundació Espanyola de Nutrició ha identificat aquesta hortalissa com la més rica en vitamina C i algunes de les del grup B. Així mateix, també se’n pot destacar l’elevada presència de vitamina K i potassi.

Recepta de tardor: Espinacs a la catalana

Un dels plats més típics, ràpids i fàcils de la nostra gastronomia

Els espinacs a la catalana són un dels plats més típics de la nostra gastronomia de tardor; es coneix que la combinació d’aquesta verdura amb la dolçor dels fruits secs ja era molt apreciada des de l’Edat Mitjana.

Nutricionalment, els pinyons i les panses afegeixen proteïna a les vitamines i minerals dels espinacs. A més, els tres ingredients alts en greix (oli d’oliva, panses i pinyons) són cardiosaludables.

Ingredients:

  • 1 manat d’espinacs frescos per persona
  • 1 gra d’all per persona
  • 10 gr. de panses remullades
  • 10 gr. de pinyons
  • Oli d’oliva verge extra
  • Sal i pebre

Renteu bé els espinacs amb aigua freda, talleu-ne les parts inferiors de les tiges i bulliu-los durant deu minuts. Quan estiguin ben tendres escorreu-los bé per treure’n la màxima quantitat d’aigua.

Lamineu els alls i daureu-los en una paella amb un raig d’oli. Retireu-los i aprofiteu el mateix oli per daurar els pinyons durant uns segons abans d’afegir-hi els espinacs. Barregeu i afegiu-hi les panses hidratades i l’all que havíeu reservat, així com sal i pebre al gust. Ho saltem breument tot junt i tenim el dinar enllestit!

D’aquesta preparació tan simple, en podeu fer les variants que desitgeu i adaptar la recepta tradicional al vostre gust! Podeu afegir-hi una mica de ceba, cigrons, uns bocinets de cansalada o una mica de soja texturitzada. A més, també podeu fer servir aquesta recepta com a base d’altres preparacions com canelons o croquetes.