Anna, ens hauria de sorprendre veure una dona pagesa tan jove?
No, no té perquè. Ser pagesa és una feina com qualsevol altra. Potser sí que hi ha poques dones que s’hi dediquen, i que siguin joves encara menys, però n’hi ha. Tot i que és cert que moltes d’aquestes noies se n’aparten, perquè els propis pares les animen a estudiar.
Situa’ns una mica. La teva família sempre s’ha dedicat a la pagesia? Com ha arribat fins a tu aquest llegat?
La meva família està establerta a Santa Susanna des de 1929, aviat farà 100 anys! Van venir de Tordera, on feien de pagesos a can Pisculet, el mas on va començar la nostra història. I tot aquest llegat ha arribat a mi de part del meu pare, després d’anar passant de pares a fills, hereus i pubilles, fins arribar a avui.
Deus recordar els teus pares i els avis treballant la terra, cultivant i venent els productes. Ara que ho fas tu, quin seria l’aspecte que més ha canviat en tots aquests anys?
El canvi més important al camp ha estat la mecanització. Amb la maquinària es treballa millor, però també han incrementat molt les despeses de manteniment de les màquines. També ha pujat el cost de l’activitat, que s’ha enfilat molt. Abans encara ens quedava un marge de benefici, encara que fos petit, però n’hi havia. Ara, ben res, tot és pagar, pagar i pagar.
Quines son les virtuts de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, que permetin desenvolupar-hi la teva activitat?
En el cas de la nostra finca, les principals virtuts son la qualitat de les terres i l’aigua que les rega.
Quins son els productes que més t’agrada conrear?
A mi m’agrada molt l’api. També la ceba, les cols i els bròquils però si em fas escollir un cultiu em quedo amb l’api.
Et dediques a fer mercats també? Com ha canviat el perfil de la clientela?
No en faig de mercats. Però pel que m’arriba de companys que sí que en fan, els clients demanen productes de proximitat, tot i que és car i a vegades no volen, o no poden, pagar-lo.
Es valora suficientment el valor afegit dels productes de km 0?
No, no està prou valorat. Molta gent no vol pagar per productes de qualitat, prefereixen menjar barat i dolent. No valoren l’esforç, ni la procedència del producte, ni com s’ha treballat. És cert que últimament sembla que la tendència està canviant, en el sentit de valorar-ho més, però és un procés que va per llarg.
Tindràs relleu generacional darrere teu?
Encara és d’hora per saber-ho, però espero que sí!
