gener de 2023 – Espai Agrari Baixa Tordera

CampNatur: Les amanides de l’EABT

Posted on 16 gener 202316 gener 2023 by eabt

Producte destacat: amanida ecològica de brots d’enciam verd i vermell

La Cooperativa Progrés-Garbí de Malgrat de Mar comercialitza la seva pròpia marca d’amanides embossades llestes per a menjar des de fa uns anys. Es tracta de CampNatur, que ja compta amb deu varietats diferents.

Xavier Castells, gerent de la Cooperativa indica que el tret distintiu d’aquest producte respecte d’altres es troba en la proximitat de la producció: “nosaltres ho cultivem tot aquí”. Així doncs, les amanides CampNatur són conreades al Pla de Grau i rentades i embossades a la nau de Progrés-Garbí a Malgrat de Mar durant el mateix dia en què s’han collit, convertint-se en l’única línia de productes d’aquest tipus cultivada, processada i distribuïda íntegrament des de Catalunya.

D’entre les deu varietats d’amanides i verdures de fulla (bledes, espinacs i col kale), hi destaquem l’amanida ecològica de brots d’enciam verd i vermell ecològics, que compta amb les certificacions catalana i europea de producció agrària ecològica.

Podeu adquirir la vostra bossa de CampNatur a moltes fruiteries i botigues locals, i a les cadenes Bon Preu, Esclat, Valvi i Spar.

Nova convocatòria d’ajuts públics per a horta, ramaderia i obradors compartits

Posted on 13 gener 202313 gener 2023 by eabt

Podeu presentar les vostres sol·licituds fins al pròxim 27 de febrer

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural (DACC) ha obert dues noves convocatòries d’ajuts per al foment de la transformació del sistema agroalimentari i pesquer català, que seran interessants per als sectors d’horta, ramaderia i el futur Obrador Compartit. Les dues línies d’ajuts sumen un pressupost total de 9.690.000€ i s’emmarquen dins el Pla Estratègic de l’Alimentació a Catalunya (PEAC).

La creació del Pla Estratègic de l’Alimentació de Catalunya 2021 – 2026 és l’instrument de treball principal del Pacte Nacional per a l’Alimentació de Catalunya, que posa en relleu la necessitat de disposar d’una política alimentària de país única i construïda amb la participació de tots els agents, des dels productors fins als consumidors.

En què es podran invertir aquests ajuts?

La primera línia d’aquests ajuts està enfocat a projectes agrícoles i es podran destinar a:

El càlcul del perfil de sostenibilitat ambiental de les explotacions agràries.
El foment de projectes transformadors i l’arrelament territorial.
La prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari.
El foment de projectes liderats per dones relacionats amb la transformació d’aliments.
La innovació en l’àmbit de la digitalització, la sostenibilitat i la competitivitat de l’empresa.

Per la seva part, la segona línia d’ajuts és de caràcter general i seran interessants per:

La creació i millora d’obradors agroalimentaris compartits.
La millora dels processos productius i l’eficiència dels petits escorxadors (fixes i mòbils).
El foment de projectes transformadors i l’arrelament territorial.
El suport per al compliment de la normativa d’higiene i qualitat als petits elaboradors.
La prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari.
El foment del relleu generacional de negocis d’artesania alimentària.
El foment de projectes liderats per dones relacionats amb la transformació d’aliments.
La innovació en l’àmbit de la digitalització, la sostenibilitat i la competitivitat de l’empresa.

Qui els pot sol·licitar?

Podran sol·licitar aquests ajuts els titulars d’explotacions agrícoles i ramaderes interessats a dur a terme algun dels projectes esmenats a l’apartat anterior i que compleixin els requisits detallats a les resolucions enllaçades.

Algunes línies d’ajuts també estan obertes per a ajuntaments i altres tipus d’entitats.

Quan i com puc demanar aquests ajuts?

El termini de presentació de les sol·licituds i serà obert fins al dia 27 de febrer de 2023.

Trobareu tots els qüestionaris d’inscripció per a les diferents línies d’ajuts al web del DACC.

Quan s’emetrà la resolució?

La resolució de les concessions s’emetran al cap de 60 dies naturals del tancament del termini d’inscripcions. El resultat serà comunicat als sol·licitants i es farà públic a la Seu electrònica de la Generalitat de Catalunya.

Com puc obtenir més informació?

Els propers dies 16, 17, 18 i 19 de gener es duran a terme una sèrie de jornades de presentació en línia de les diferents convocatòries d’ajuts per tal de resoldre tots els dubtes i les qüestions que siguin necessàries. Trobareu els programes i els enllaços d’inscripció aquí.

També podeu contactar a través d’aquest correu electrònic: ajutsestrategia_alimentaria.accioclimatica@gencat.cat

Recepta: Amanida Waldorf

Posted on 9 gener 202316 gener 2023 by eabt

El plat on l’api és el protagonista

L’amanida Waldorf és una de les més famoses del món i té com a ingredient protagonista l’api, el producte estrella d’aquest mes a l’Espai Agrari Baixa Tordera. Va ser inventada l’any 1893 per Oscar Tschirky, cap de sala del restaurant de l’hotel Waldorf de Nova York, i es tracta d’una recepta molt senzilla i saludable que podem fer servir com a entrant o acompanyant en els nostres menús diaris.

Ingredients:

Enciam de fulla verda
Una poma verda
3 branques d’api
Un grapat de nous sense closca
Un grapat de panses o raïm
Un parell de cullerades de maionesa
Una culleradeta de mostassa francesa (opcional)
Un pit de pollastre (opcional)
Un tros de formatge blau (opcional)

Si voldrem aportar el toc de la mostassa, comencem barrejant aquest ingredient amb la maionesa.

Rentem les fulles d’enciam, les branques d’api i la poma en aigua freda i tallem aquests dos darrers en bocins petits (també podem pelar la poma si ens agrada més així).

En un bol posem la poma, l’api, les nous (les podem torrar una mica abans), les panses (o el raïm tallat en meitats) i la maionesa i ho barregem fins que quedi tot ben integrat. També hi podem posar una mica de pit de pollastre a la planxa i/o formatge blau tallats en trossos com els vegetals, si volem aportar-hi el valor proteic.

A l’hora d’emplatar, servim aquesta mescla sobre un llit de fulles d’enciam!

Producte de temporada: Api

Posted on 4 gener 202316 gener 2023 by eabt

Una hortalissa de la qual en podem aprofitar totes les parts i amb uns valors nutricionals molt interessants

L’api és una hortalissa conreada arreu del món que es caracteritza pel seu sabor lleugerament amarg i la textura cruixent de les seves tiges carnoses, que són la part més valuosa en l’àmbit culinari. A més, d’aquesta planta també se’n consumeix l’arrel tubercular.

Com es conrea?

“L’api és un conreu que no té gaire complicació” explica Miquel Riera, pagès a la finca ecològica Horta Pla de Munt, a Palafolls. Actualment, l’api es cultiva a partir d’un planter que pot tenir entre cinc setmanes i dos mesos d’edat, el qual és trasplantat dins d’un hivernacle. Les cures que se n’han de fer són relativament senzilles i s’ha de vigilar que no apareguin fongs a les fulles una vegada la planta comença a assolir la maduresa.

Riera detalla que fa uns anys “es va posar de moda que l’api tingués les tiges blanques, era més valorat”, llavors, durant els darrers quinze dies de conreu, s’havien de tapar les plantes amb bosses plàstiques negres per evitar que fessin la fotosíntesi, de manera que perdrien la pigmentació verda. Tanmateix, avui en dia, aquesta pràctica gairebé ha desaparegut gràcies a “la pedagogia en termes de nutrició que s’ha fet per explicar que és més ric menjar fulla verda”.

En ambdós casos, l’api es pot collir al cap d’entre tres i sis mesos, depenent de les condicions climàtiques i les temperatures. Tot i que es tracta d’una planta que prefereix el fresc de la tardor i l’hivern i no tolera especialment bé les altes temperatures, l’api es conrea durant tot l’any, també a l’estiu.

Les seves propietats nutricionals

Adriana Ortemerg, naturòpata especialitzada en nutrició i alimentació saludable, destaca l’api “pel seu alt contingut en potassi i magnesi” i el descriu com “un vegetal molt interessant perquè aporta fibra i té molt poques calories”. De fet, l’api té setze calories per cent grams, la mateixa quantitat que l’enciam de fulla verda, el carbassó o el tomàquet, i significativament menys que altres hortalisses com la col, la pastanaga, la ceba o l’albergínia.

L’experta explica que l’api té una gran acció diürètica, per la qual cosa recomana incloure aquest producte en casos de retenció de líquids i restrenyiment i dietes que busquen depurar l’organisme i eliminar toxines.

L’api a la cuina

Com la majoria d’hortalisses, amb l’api observem que, en bullir-lo, les seves propietats nutricionals es transfereixen a l’aigua, de manera que podem incloure algunes branques d’aquest producte als brous per a fer-los encara més rics en minerals.

D’altra manera, Ortemberg proposa fer un suc de poma, api i llimona a la dieta depurativa comentada abans, o menjar-lo en cru a les amanides.

Veganuary: Fer-se vegà una vegada a l’any

Posted on 2 gener 202316 gener 2023 by eabt

Més de mig milió de persones arreu del món participen d’aquest moviment mundial cada gener

Provaríeu l’estil de vida vegà durant un mes a l’any? Això és el que proposa el moviment veganuary que, nascut l’any 2014 al Regne Unit, ja s’ha estès per tot el món, amb la participació de més de 625.000 persones de més de 200 països i territoris durant l’edició de 2022.

Parlem de veganisme quan ens referim al rebuig conscient de l’ús de productes d’origen animal, com una filosofia que refusa la concepció dels animals com un bé de consum. Dins dels seus fonaments hi trobem diferents pràctiques per a l’exclusió de tots els productes d’origen animal de la dieta (carn, peix, llet, ous, mel, marisc…), de la moda (cuir, llana, seda, pells…) i de la cosmètica (productes que continguin elements animals o que hagin estat testats en aquests), així com el rebuig de l’ús d’animals a espais com els zoos, els aquaris, els circs, els espectacles en general (com els toros) o els rituals (sacrificis o ofrenes) i la caça i la pesca recreatives.

El veganisme es diferencia del vegetarianisme en el fet que el segon se centra específicament a l’àmbit de l’alimentació, rebutjant allò que impliqui la mort d’un animal, però sí que contempla incloure en la dieta altres productes com la llet, els ous i la mel i pot esdevenir menys activista respecte de les altres pràctiques que promou el veganisme.

Seguint aquestes línies, el moviment veganuary anima a la població a provar l’estil de vida vegà durant el mes de gener, amb la missió d’inspirar i animar a les persones a dur a terme un canvi real; alhora que demostrar que la transició al veganisme pot ser molt més senzilla del que pugui semblar de lluny, recordar els seus beneficis i aportar solucions a les dificultats.

Beneficis del veganisme

Un estil de vida vegà o la reducció del consum de productes d’origen animal aporta nombrosos beneficis per a la nostra salut, però també per al medi ambient i, sobretot, els animals que es convertiran en un producte de consum.

Pel que fa a la salut, una dieta basada en els vegetals conté uns nivells de greixos més controlats, fet que redueix el colesterol i ajuda a reduir el risc de patir altres malalties cardiovasculars i metabòliques com la diabetis de tipus II. Així mateix, les aportacions de fibra són més elevades, millorant el trànsit intestinal i reduint el pes de les digestions, alhora que obtenim un ventall molt ampli de vitamines, minerals i altres nutrients. Per aquests motius, i altres arguments basats en l’evidència científica, l’Organització Mundial de la Salut recomana la reducció significativa del consum de carn i la priorització, a les nostres dietes, dels productes d’origen vegetal.

El veganisme també és molt beneficiós per a la protecció del medi ambient: produir un quilogram de carn consumeix més aigua que dutxar-se cada dia durant un any (aproximadament 20.500 litres i 19.300, respectivament), de manera que la nostra contribució a l’estalvi d’aigua pot ser molt més significativa deixant de menjar carn durant uns dies que apagant l’aixeta mentre ens rentem les dents. De la mateixa manera, es calcula que un estil de vida vegà suposa un estalvi del 70% de les emissions de C02 a l’atmosfera.

La famosa vitamina B12

La manca de vitamina B12 és una de les pors més habituals a l’hora de plantejar-se provar o iniciar un estil de vida vegà.

També anomenada “cobalamina”, la vitamina B12 és, estructuralment parlant, la més complexa de totes les que necessita de manera essencial el cos humà per al seu correcte funcionament, fet que l’emprem en el desenvolupament de les funcions del cervell i el sistema nerviós, així com en la formació de la sang i diverses proteïnes.

Es tracta d’una vitamina que només és produïda durant el procés de fermentació de determinats bacteris, que els animals herbívors ingesten de la terra i processen al seu sistema digestiu. D’aquesta manera, la forma d’obtenir els nivells de B12 que necessitem per a la nostra salut és menjar animals, especialment rumiants.

Tanmateix, aquesta vitamina és fàcil de generar en un laboratori per a la fabricació de suplements alimentaris que, de fet, ja s’inclouen en molts processats vegetals com les llets de civada i soja o els productes de carn vegana. Així, la ingesta de B12 de persones veganes, vegetarianes o flexiterianes, en l’actualitat, pot situar-se, sense afegir complements externs, a la de la població omnívora.

Mes: gener de 2023