Felip Casas: “Produïm al voltant de 30 espècies diferents d’hortalisses i freguem les 900 varietats”

Planters Casas és una empresa familiar de Malgrat de Mar dedicada exclusivament a la producció de planter hortícola que treballa des de 1870 donant servei als productors finals. Es defineixen com coneixedors de les necessitats de l’agricultor i tenen un viver de quatre hectàrees com el seu principal aliat. Procuren estar atents a les tendències del mercat i a les exigències dels productors i consumidors. 

Avui entrevistem uns enamorats de l’agricultura: en Felip i l’Albert, germans i representants de la cinquena generació de Planters Casas. Juntament amb el seu pare, en Felip Casas, són els que estan al càrrec d’aquesta empresa ubicada actualment a Palafolls. Els germans coincideixen que el producte que mai falta a casa seva són les cebes o els porros perquè són “imprescindibles per a fer un bon sofregit!”.

Quin rol juga cadascú de vosaltres a l’empresa?
En Felip és el responsable general dels vivers i s’ocupa de coordinar i gestionar la sembra i els encàrrecs. També és el responsable del maneig, de la nutrició i de la sanitat vegetal dels vivers. L’Albert, en canvi, és el responsable de la logística: gestiona els enviaments i coordina els transports. A més, s’ocupa, del manteniment general dels vivers.

Planters Casas
Foto: Marc Puig | Diputació de Barcelona

D’on neix la vostra afició a les plantes?
Podem dir que no és una afició: és una vocació, ja que des de ben petits hem estat als vivers familiars. Hem tingut el plaer d’haver vist com treballaven els avis i els pares i aprendre d’ells. Ells són els que ens han ensenyat tots els seus coneixements sobre els planters i ens han impulsat a tirar endavant aquest negoci.

Quins són els orígens de l’empresa? 
Planters Casas es va fundar l’any 1870, quan el nostre rebesavi va iniciar l’activitat de la producció de planter. Generació rere generació ens hem anat adaptant als canvis i incorporant noves millores, siguin de naturalesa agronòmica com tecnològica especialitzada en el sector. Nosaltres, per exemple, quan ens vam unir a l’empresa a la dècada dels ‘90, es va consolidar la hidroponia, un sistema de cultiu alternatiu.

Foto antiga Planters Casas
Foto: Família Casas

Quins són els serveis que oferiu a Planters Casas?
Venem material vegetal hortícola. Actualment, disposem de tots els tipus d’espècies que es poden cultivar al nostre territori. Des dels inicis realitzem produccions de planter en convencional i és l’any 2010 quan iniciem la producció de planter hortícola ecològic.

Teniu un producte estrella?
El nostre producte estrella és la planta empeltada. Empeltem diverses espècies, la que més la tomaquera, ja que és la que té més demanda, seguit de la pebrotera i l’alberginiera. També empeltem cogombre i xíndria.

«Ara tenim de clients els fills o néts dels qui en el seu moment també van ser clients nostres»

Hi ha moltes empreses com la vostra a Catalunya? Quin creieu que és el vostre valor afegit?
A Catalunya, antigament hi havia més vivers però en l’actualitat, per diversos motius, molts han anat tancant. En el conjunt de l’estat, en canvi, sí que hi continuen havent força empreses de vivers, la majoria d’elles es concentra a la província d’Almeria. El nostre valor afegit i el que ens diferencia d’altres empreses és la proximitat i el tracte familiar. Mai oblidem que ara tenim de clients els fills o néts dels qui en el seu moment també van ser clients nostres. Per tant, per nosaltres tenir cura de la clientela, aconsellar-la i estar al seu costat durant tot el procés de compra és un valor rellevant de Planters Casas.

Quantes persones treballeu a Planters Casas i quantes hectàrees destineu a producció?
Ara mateix a Planters Casas som un equip de 25 persones. Cada persona té el seu rol i és necessària per abastar tota la demanda que ens arriba i poder oferir un producte de qualitat. Sobre les dimensions de les nostres terres, actualment destinem un total de quatre hectàrees a la producció de planter, la qual cosa, es tradueix en una capacitat de viver de 50 milions de plantes.

Les llavors que feu servir, són de producció pròpia?
Fins a la dècada dels anys ‘70 les obteníem de les nostres línies pures. En l’actualitat, tanmateix, les demanem a les cases multiplicadores de llavors.

Viver Planters Casas
Foto: Família Casas

La majoria de pagesos ha deixat de fer-se el seu propi planter. Per què creieu que passa això?
Bàsicament, perquè es necessita una infraestructura i unes condicions específiques per a realitzar la germinació de les llavors i el seu creixement, fins aconseguir un planter de qualitat. Sense aquestes condicions no es pot garantir una seguretat agronòmica i, alhora, pot representar importants pèrdues econòmiques. Aquesta és la principal raó per la qual els pagesos han deixat de fer-se ells mateixos el planter.

A quines cooperatives o empreses veneu el planter?
Sobretot subministrem planter al productor professional, cooperatives agràries i agrobotigues de Catalunya. També abastim la Catalunya Nord, arribant fins a Narbona (França) i, puntualment, inclús venem planter a Mallorca i Saragossa. 

Quants tipus de planter i varietats diferents teniu de cada cultiu?
Produïm al voltant de 30 espècies diferents d’hortalisses i freguem les 900 varietats. Observem, controlem i cuidem tot el procés de cada una de les espècies, des de la sembra fins a l’entrega al productor.

Foto: Planters Casas

Hi ha espècies més complicades de fer créixer que d’altres?
La complexitat de fer créixer alguna espècie de planter depèn bàsicament del seu cicle al viver: com més llarg sigui aquest, més susceptible és de ser atacada. També depèn de l’època de l’any, ja que quan les condicions climatològiques són adverses hem de tenir cura per afrontar tots els contratemps que poden sorgir. Sí que com a espècie podem destacar la tomaquera, perquè és de les més susceptibles a virus, bacteris o fongs i, per tant, s’ha de portar un major control i precaució. 

«La tomaquera és la planta més susceptible als virus, bacteris i fongs»

L’avenç tecnològic també ha arribat al món dels planters?
Per produir planter fem servir línies de sembra de precisió. Cal tenir en compte que des de la dècada dels anys ‘90 hi ha hagut molts avenços, ja que, a part de les línies de sembra, hem introduït capçals de reg, carros de reg, cambres de germinació, cambres d’empelts, etc. A més, el mateix hivernacle es gestiona amb una pròpia estació meteorològica; una gran millora. Amb el temps i l’experiència també hem anat confeccionant un software de clima i de fertirrigació. Finalment, tenim una relació molt estreta amb diferents centres de recerca, amb qui assagem i provem d’introduir noves varietats. 

Heu comentat que des del 2010 treballeu també planters ecològics. Amb quines dificultats us trobeu?
Més que dificultats, ens agrada parlar de reptes. Amb això ens referim al fet que el maneig de la planta i l’estratègia ha de ser molt curosa. Hem d’estar al cas i avançar-nos als possibles atacs de patògens i de plagues. En definitiva, hem d’aconseguir una planta molt vigorosa i rústica.

«Amb els planters ecològics, hem d’aconseguir una planta molt vigorosa i rústica»

Quines són les tendències de futur? Què demanden els nous pagesos?
Amb els anys hem pogut detectar que, en el sector professional, més que nous tipus de planter es reclama més resistències a les espècies hortícoles.

Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

La vostra empresa centenària està ubicada a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Creieu que és una de les millors zones de Catalunya a l’hora de cultivar aliments d’horta? 
La nostra és una zona tradicional de producció d’horta perquè tenim un clima que la fa única, com també la nostra orografia. Geogràficament i comercialment, estem també en una ubicació clau i ben comunicada amb el nord de Girona i el sud Barcelona. 

Acabeu la frase: és important comprar aliments de proximitat perquè…
Per assegurar el futur del sector. També creiem que és rellevant per la seguretat alimentaria, l’economia local del pagès i per la consciència social que tothom hauria de teni

Els calçots: un aliment d’hivern, dolç i suau que es planta a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

El calçot és un dels aliments més típics de la gastronomia catalana que es cultiva cada any, entre altres llocs, a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera. Aquesta ceba, tradicionalment consumida en ambients festius i de caràcter social durant les famoses calçotades, està llesta per menjar a finals de desembre, i es pot assaborir fins a finals de març o principis d’abril. Avui parlem amb Joaquim Ribas, pagès i propietari de Xaubet S.C.P. (una empresa familiar situada al Pla de Grau -Malgrat de Mar-), per descobrir els secrets d’aquest aliment tan estimat.

Característiques d’un bon calçot

Els calçots són els brots de ceba blanca que es replanten. A mesura que la tija va creixent, els pagesos la cobreixen periòdicament amb terra fins que aquesta mesura uns vint o vint-i-cinc centímetres de llargada. Aquest mètode de cultiu que consisteix a cobrir, cada cert temps, una part de la planta perquè creixi i emblanqueixi s’anomena “calçar”, verb que dona nom al protagonista d’avui: el calçot. Un cop arrancat, el calçot té forma allargada i llueix de color blanc. És dolç, tendre i de sabor intens. “Per obtenir bons calçots és important cuidar-los bé, mantenir la fulla ben sana i tenir-los ben calçats perquè puguin tenir una bona cama: blanca i de com a mínim vint centímetres”, explica Ribas. I hi afegeix: “Si produeixes un calçot que té set o vuit centímetres de blanc no te’l voldrà ningú”.

El cultiu del calçot

Per fer créixer calçots, primerament cal comprar cebes blanques que posteriorment es plantaran als camps. Després de tres o quatre setmanes de la plantació, que sol ser al mes de setembre, es fa la primera calçada i, al cap d’un temps, quan els brots de la ceba ja són una mica més grossos, es tornen a calçar. Finalment, s’arrenquen i es comercialitzen en feixos de vint-i-cinc o cinquanta unitats. “Nosaltres preparem el terreny amb uns tractors petits, sembrem manualment, calcem amb motocultors i arranquem a mà”, diu Ribas, que aquest any ha plantat 4.000 quilos de calçots de la varietat semar.

Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

La plaga principal d’aquest cultiu, igual que la de les cebes, és el míldiu, una malaltia produïda per un fong que malmet la fulla del calçot tornant-la groga i que pot arribar a matar la planta. “Aquesta plaga apareix a causa de la humitat i les temperatures altes, però aquest any, per sort, no l’hem tingut”, confessa Ribas. “El principal problema que ens trobem amb el calçot a la zona del Pla de Grau són les pluges fortes. Si plou amb força i en grans quantitats, el calçot es podreix i es fa malbé”, explica Ribas.

Beneficis de cultivar calçots a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera

Fa anys que els calçots es cultiven a l’Espai Agrari de la Baixa Tordera, “no en quantitats grans, perquè els set o vuit pagesos que treballem amb aquest producte no ens dediquem exclusivament a aquest tipus de cultiu”, tanmateix sí que es produeix prou per abastir els supermercats i cooperatives de la zona, detalla Joaquim Ribas. “La terra de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera és molt solta i tova, i això li va molt bé a la planta perquè l’arrel creix molt ràpidament”, afirma Ribas. A banda de disposar d’un sòl ideal per produir aquest tipus de cultiu, la zona de l’Espai Agrari compta amb un clima que afavoreix el creixement d’aquest aliment. “El cultiu del calçot, com moltes plantes d’hivern, necessita temperatures fredes per créixer, però sense arribar a tenir glaçades fortes”, afegeix Ribas.

Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Els calçots de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera són especialment melosos i suaus: “molta gent ens comenta que els nostres calçots són més dolços que els de Tarragona, no sé si per la varietat que cultivem aquí o per les condicions climàtiques i de sòl de les quals disposem”. Un dels altres beneficis de menjar calçots de proximitat és la ingesta de tots els seus nutrients, ja que el mateix dia que s’arranca es pot consumir. “Un cop talles la planta, has de consumir-la en un o dos dies, aquest és el temps que l’aliment manté totes les seves propietats”, aconsella Ribas. No és el mateix menjar verdura acabada de collir que aquella que fa quinze dies que és a la botiga.

Les conseqüències de la Covid-19 al sector productor de calçots

El perill més gran que afronta actualment la pagesia que produeix calçots és la baixa demanda del mercat. “Aquí les colles d’amics sempre s’ajuntaven per fer calçotades, però fa dos anys que pràcticament no se’n fan i la venda de calçots ha baixat una barbaritat”, es lamenta Ribas. La pagesia de l’Espai Agrari de la Baixa Tordera espera que els pròxims mesos els calçots tinguin més sortida comercial, ja que la quantitat de feixos que tenen per vendre és elevada. Tot i això, sembla que el calçot va guanyant popularitat fora de Catalunya i això fa que s’obri una nova oportunitat de mercat pels pagesos de la zona.

Conservació del calçot

“Quan arranques el calçot el millor és menjar-te’l el mateix dia o l’endemà”, recorda Ribas,  així i tot, si no tens l’oportunitat de fer-ho, sempre el pots conservar fora de la nevera durant una setmana ben bona. L’ideal és que estigui a temperatura ambient, ja que durant aquesta època de l’any la temperatura és fresca. També és imprescindible que no li toqui el sol.

Foto: Patxi Uriz | Diputació de Barcelona

Com cuinar el calçot

Nutricionalment, el calçot és molt semblant a la ceba blanca i ajuda a depurar l’aparell digestiu, eliminar les pedres renals, combatre l’arterioesclerosi i prevenir certs tipus de càncer. Per preparar els calçots cal tallar les barbes i les cues i posar-los en una graella damunt del foc, fins que es quedin negres. S’acaben de coure embolicats amb paper i es mengen tot sucant-los en una salsa semblant al romesco. “Nosaltres aquí fem calçotades i ens mengem els calçots amb botifarra i carn a la brasa, com s’ha fet tota la vida”, comenta Ribas, però reconeix que és un aliment amb el qual cada vegada s’innova més a la cuina, cosa que afavoreix la seva sortida comercial. Hi ha restaurants que elaboren des de tempura fins a croquetes i melmelada de calçots, però el rei de la festa continua sent el calçot a la brasa.